Càpsula 7 · COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA? · #GiH4
La gran migració interior d'Andalusia, Extremadura, Castella cap a Catalunya, Madrid, el País Basc. Naixement de suburbis infradotats. La identitat catalana posada a prova. La fi del món rural tradicional.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Entre 1950 i 1980, més de 2,7 milions de persones abandonen les seves terres d’origen a Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia per instal·lar-se a Catalunya, i centenars de milers més marxen cap a Madrid o el País Basc, atretes per les fàbriques i la construcció del desarrollismo que has vist a la sessió anterior. El fenomen és tan massiu durant els anys seixanta, i es concentra amb tanta intensitat en un territori relativament petit, que alguns arriben a batejar irònicament Catalunya com «la novena província andalusa», una expressió que reflecteix tant l’escala real del moviment de població com els prejudicis que despertava entre una part de la població local d’acollida. El 1964, el periodista i escriptor Francesc Candel publica el llibre que llegiràs a L’Arxiu, Els altres catalans, un estudi fet a base de reportatges i entrevistes directes als nous barris de Barcelona que es converteix, de seguida, en un fenomen editorial: 30.000 exemplars venuts en només tres setmanes. Candel hi fa una pregunta que fins llavors ningú no s’havia atrevit a formular tan obertament: als barris on «pràcticament no hi ha cap català de soca-rel», seguim essent a Catalunya, i són catalans, els seus habitants? El llibre, basat en desenes d’entrevistes reals fetes casa per casa, defensa que la resposta només pot ser afirmativa, però precisament per tocar un tema tan sensible per al règim, que sospitava de qualsevol reflexió sobre identitats col·lectives no oficials, no s’escapa de la censura: trenta-una pàgines són retocades o directament eliminades abans que se n’autoritzi la publicació final, el mateix dia de Sant Jordi de 1964.
La realitat material darrere de la pregunta de Candel és sovint duríssima: molts d’aquests nouvinguts arriben en trens nocturns plens de gom a gom a l’estació de França de Barcelona, amb tot el que posseeixen ben carregat en maletes i farcells, i s’instal·len en barraques improvisades, com les del barri del Somorrostro, a la mateixa platja de Barcelona, on hi arriben a viure, amuntegades, fins a 15.000 persones sense aigua corrent, electricitat ni clavegueram. El mateix ajuntament acaba enderrocant aquest barri sencer el juny de 1966, tirant a terra unes sis-centes barraques i desallotjant-ne de cop uns tres mil habitants, que són traslladats a habitatges nous però encara incomplets a la perifèria de la ciutat. D’altres migrants acaben, uns anys més tard, en polígons d’habitatges construïts a correcuita a la perifèria de les grans ciutats, com Bellvitge, Ciutat Meridiana o el mateix Sant Roc a Badalona. Són blocs de pisos aixecats de pressa i sovint amb serveis bàsics com el clavegueram, l’enllumenat o el transport públic encara per completar quan ja hi vivia gent a dins, en habitatges petits i massa densos per a les famílies nombroses que hi arribaven. Aquesta transformació demogràfica tan ràpida posa a prova la identitat catalana d’una manera inèdita fins llavors: bona part d’aquesta nova població no parla català ni en coneix gaire els costums locals, en un moment en què el mateix règim en reprimeix l’ús públic, n’exclou l’ensenyament escolar i el redueix, com a molt, a un ús domèstic i privat. La convivència entre catalans de sempre i nouvinguts no és sempre fàcil ni immediata, i genera tensions reals que el llibre de Candel documenta sense amagar-les, però que amb el temps es van resolent, generació rere generació, a mesura que fills i nétes dels immigrants s’incorporen amb naturalitat a la llengua i a la vida col·lectiva catalanes. Mentrestant, ben lluny d’allà, als pobles d’origen d’aquests mateixos migrants, escampats per tot el sud i el centre de la península, la transformació és igual de radical, però en sentit contrari: el món rural tradicional, amb les seves formes de vida centenàries i els seus oficis del camp, comença a buidar-se de gent jove de manera irreversible, deixant enrere pobles sencers cada cop més envellits, amb escoles que tanquen per falta d’alumnat i, en alguns casos extrems, pràcticament abandonats del tot.
Llegeix el fragment de Candel a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica en quins tres barris de Barcelona diu que «pràcticament no hi ha cap català de soca-rel».
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Candel esmenta els barris de...».
Dibuixa un eix a escala del 1950 al 1980 (per exemple, 1 cm per any) i marca-hi, ben espaiats segons els anys reals que els separen, tres fets del text: l'inici de la gran migració, la publicació del llibre de Candel (1964) i l'enderroc del Somorrostro (1966). Observa també la imatge de l'escultura de la sessió abans de respondre.
💡 Pista: BASTIDA: tria una escala fixa (per exemple, «1 cm = 1 any») i aplica-la a tots els fets abans de dibuixar.
Fes una cronologia amb quatre dates del text (1950: inici de la migració massiva; 1964: publicació del llibre de Candel; 1966: enderroc del Somorrostro; 1980: fi del període) i una frase per data, en 40-70 paraules en total.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada línia així: «L'any..., va passar...».
En 70-110 paraules, construeix una cadena causa-efecte que expliqui com el creixement industrial del desarrollismo (sessió anterior) porta a la migració massiva i, després, al naixement de barraques i polígons d'habitatges.
💡 Pista: Connectors: «primer... això va provocar que... i finalment...».
Fes un diagrama de flux amb almenys quatre passos que segueixi el trajecte d'una família migrant: sortida del poble, viatge en tren, arribada a l'estació de França, instal·lació en una barraca o un polígon. Explica'l en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «el primer pas és... que porta a...».
En parella, contrasteu en 70-110 paraules com era un poble rural abans de la gran migració amb com és, sovint, el mateix tipus de poble avui (despoblació, «Espanya buidada»).
💡 Pista: Connectors: «a diferència d'abans, avui aquests pobles...».
Amb les xifres del text (2,7 milions de migrants 1950-1980, 15.000 habitants al Somorrostro, 30.000 exemplars del llibre venuts en tres setmanes), dissenya un gràfic senzill i explica'n el significat en 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: el gràfic ha d'incloure una unitat clara (persones, exemplars) per a cada dada.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què Candel defensava la integració dels immigrants, i no el contrari, citant la censura que va patir el llibre com a prova.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal explicar per què la censura és una prova indirecta de la tesi real del llibre.
La pregunta de Candel («són catalans, els seus habitants?») es podria fer avui sobre altres col·lectius de nouvinguts. Escriu, entre 110 i 160 paraules, com creus que ha canviat o no ha canviat el debat sobre la integració des dels anys seixanta.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal comparar explícitament l'època de Candel amb l'actualitat.
📌 Per emportar-se
Entre 1950 i 1980, més de 2,7 milions de persones van emigrar des d'Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia cap a Catalunya, Madrid o el País Basc, atretes pel desarrollismo. Molts es van instal·lar en barraques (com el Somorrostro, enderrocat el 1966) o en polígons d'habitatges construïts a corre-cuita. El 1964, Francesc Candel va publicar «Els altres catalans», un llibre censurat parcialment pel règim que defensava la integració dels nouvinguts com a catalans de ple dret. Mentrestant, els pobles d'origen d'aquests migrants es buidaven de manera irreversible.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quantes persones van emigrar cap a Catalunya, Madrid o el País Basc entre 1950 i 1980?
2. Què defensava Francesc Candel a «Els altres catalans» (1964)?
3. Què va passar amb el barri de barraques del Somorrostro?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que un llibre que defensava la integració dels immigrants va acabar sent censurat pel règim franquista?
