Sessió 6. La transformació social

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El desarrollismo va necessitar mans, i les mans van venir del camp. Entre el 1950 i el 1975 Catalunya va passar de tres milions dos-cents mil habitants a cinc milions sis-cents mil, i més d’un milió i mig d’aquells nous catalans havien nascut a fora: a Andalusia sobretot, i a Extremadura, Múrcia, Aragó, Galícia i les dues Castelles. Era la gran migració interiorgran migració interiorGran migració interior (1950-1975): el moviment de prop de sis milions d'espanyols del camp a la ciutat i del sud i l'interior a Catalunya, Madrid, el País Basc i València. A Catalunya van arribar-ne més d'un milió i mig; el camp d'on venien es va buidar., i va ser més gran que cap altra de la història del país: sis milions de persones van canviar de província en vint-i-cinc anys. Venien perquè el camp els expulsava (la mecanització, els latifundis, la fam dels anys quaranta que no s’havia acabat als pobles) i perquè la ciutat els cridava: una fàbrica de la SEAT o del tèxtil pagava en un mes el que un jornaler cobrava en mig any. Arribaven amb el tren de la nit, que en deien el Sevillanoel Sevillano«El Sevillano»: nom popular del tren correu Sevilla-Barcelona dels anys cinquanta i seixanta, amb parades a tots els pobles d'Andalusia i més de vint hores de viatge, en què van arribar a l'estació de França centenars de milers d'emigrants., amb un farcell, una adreça d’un cosí i cap lloc on dormir. La Catalunya del 1975 tenia un de cada tres habitants nascut fora: cap altre país d’Europa va canviar tant en tan poc temps.

Barraques i polígons

La ciutat tenia fàbriques i no tenia pisos. Els primers van viure en barraquesbarraquesBarraques: habitatges autoconstruïts amb fusta, totxo i uralita, sense aigua ni llum, als afores de Barcelona: la muntanya de Montjuïc, la platja del Somorrostro, el Carmel, la Perona. Cap al 1957 hi vivien prop de cent mil persones; les últimes es van enderrocar el 1990. a la muntanya de Montjuïc, a la platja del Somorrostro, al Carmel: cap al 1957, prop de cent mil persones a Barcelona vivien en cases fetes amb les seves mans, sense aigua, sense llum i sota l’amenaça d’un enderroc. L’Estat va reaccionar tard i de pressa: el Pla d’Urgència SocialPla d’Urgència SocialPla d'Urgència Social de Barcelona (decret del 21 de març de 1958): adaptació a Barcelona i la seva comarca del pla de Madrid del 1957 per construir habitatges «socials» de manera intensiva amb ajuda pública i iniciativa privada, per «absorbir el dèficit» i «limitar el creixement incontrolat de la ciutat». del 1958, que llegiràs a L’Arxiu, va posar diners públics i constructors privats a fer milers de pisos en pocs anys, i en van sortir els polígonspolígonsPolígons d'habitatges: barris de blocs de pisos iguals construïts de pressa als anys seixanta i setanta a la perifèria de Barcelona i de les ciutats de l'entorn (Bellvitge, Sant Ildefons, Ciutat Meridiana, la Mina, Sant Roc, Badia): pisos petits, sense escoles, ambulatoris, clavegueres ni transport durant anys.: Bellvitge a l’Hospitalet, Sant Ildefons a Cornellà, Ciutat Meridiana i la Guineueta a Barcelona, Sant Roc a Badalona, la Mina a Sant Adrià. Blocs de dotze pisos, iguals, en camps sense carrers, sense escola, sense ambulatori, sovint sense clavegueram ni autobús; les constructores hi guanyaven diners i els ajuntaments franquistes, que ningú no havia votat, no hi posaven res. El decret del 1958 va aconseguir construir pisos; no va aconseguir construir ciutat, i la diferència la van pagar els que hi vivien.

Els veïns fan la ciutat

El que el decret no va posar, ho van posar els veïns. A cada polígon va néixer una associació que demanava l’escola, l’ambulatori, l’autobús, el semàfor davant del col·legi, i que ho demanava com es podia sota una dictadura: recollint signatures, ocupant un descampat, tallant una carretera un diumenge. Les associacions de veïns, legalitzades a mitges per la llei del 1964 i vigilades per la policia, van ser als anys setanta l’escola de política de mig país: hi van aprendre a organitzar-se dones que no havien votat mai i homes que venien d’un poble sense sindicat. Molts dels regidors dels primers ajuntaments democràtics del 1979 havien començat en una associació de veïns d’un polígon.

Els altres catalans

I hi havia la qüestió de qui eren. Arribaven a un país amb una llengua que l’escola i l’administració prohibien, i que per tant només podien aprendre al carrer o a la feina; vivien en barris on tothom era de fora, i els catalans d’abans els van posar noms. El 1964 un escriptor nascut al País Valencià i criat a les barraques de Can Tunis, Francesc Candel, va publicar «Els altres catalans»«Els altres catalans»«Els altres catalans» (1964): llibre de Francesc Candel, nascut a Casas Altas (València) i criat a Can Tunis, que va explicar la vida dels immigrants dels polígons i les barraques i va defensar que eren tan catalans com els altres. Va ser un èxit i va canviar el debat., i el títol va fixar la pregunta: eren catalans, els que havien vingut? La resposta del llibre era que sí, i que la identitat catalanaidentitat catalanaIdentitat catalana i immigració: el debat, obert als anys seixanta, sobre si els que arribaven de la resta d'Espanya eren o serien catalans. La resposta que va acabar dominant, «és català qui viu i treballa a Catalunya», va sortir del moviment veïnal i de l'oposició antifranquista, no del règim. seria una altra o no seria; i al llarg dels anys setanta, als polígons, la van fer: associacions de veïns que reclamaven escoles i semàfors, parròquies obreres, sindicats clandestins on el català i el castellà es barrejaven. El règim, que prohibia el català, va ser paradoxalment qui menys va decidir en què es convertia Catalunya. Els que van arribar van fer la Catalunya del 1975 tant com els que ja hi eren, i la van fer des dels barris que el règim havia construït sense res.

La fi del món rural

Mentrestant, d’on venien, el país es buidava. Pobles de l’Aragó, de les Castelles, d’Extremadura i del Pirineu català van perdre la meitat dels habitants en vint anys; l’escola tancava, després la botiga, després la parròquia. A Catalunya, el 1975, menys d’un de cada deu treballadors vivia del camp. La Catalunya de masies i pobles que la Renaixença havia cantat va deixar d’existir en una generació, i la que la va substituir, urbana, industrial i barrejada, és la que encara hi ha.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'enigma dels blocs iguals.

Mira la fotografia de Bellvitge del cos de la lectura: una filera de blocs altíssims i tots iguals, en un lloc on el 1960 no hi havia res. Resol l'enigma: per què els van fer tots iguals i tan alts? Dedueix-ho amb el peu i els dos primers objectius del decret de L'Arxiu.

La resposta a l'enigma, en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença així: «Són tots iguals i tan alts perquè...». Rellegeix a L'Arxiu què volen dir «iniciativa privada» i «rendiment de l'esforç financer».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret del 1958 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el decret de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què encomana l'article segon al Ministeri de l'Habitatge? PARER: quin objectiu posa el decret en primer lloc? SENYAL: quines coses que necessita un barri no surten enlloc del decret?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article segon encomana... (fet). El primer objectiu és... (parer). Al decret no hi surten ni..., ni..., ni... (senyal)». El context t'ajuda amb l'últim pas.

6.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Catalunya, 1950 i 1975.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb la població de Catalunya el 1950 i el 1975, i una tercera barra amb els nascuts fora que hi vivien. Posa-hi títol i escala, i a sota descriu quina part del creixement expliquen els nascuts fora.

El gràfic amb títol, escala i tres barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Una escala de 0 a 6 milions, amb una ratlla cada mig milió, hi cap tot. Resta les dues primeres barres i compara el resultat amb la tercera.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Del jornal al polígon.

Feu una cadena de cinc baules amb fletxes: el camp d'Andalusia, el Sevillano, la barraca, el polígon i l'associació de veïns. A cada fletxa, encadeneu per què una baula porta a la següent, amb una dada de la Fitxa. Sota la cadena, expliqueu quines baules va fer el règim i quines la gent.

La cadena de cinc baules, amb una explicació a cada fletxa, i una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que el camp es va mecanitzar, ...», «en arribar, es van trobar...», «per tant, els veïns...».

6.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Un polígon: què hi havia, què faltava, qui ho va posar.

Classifica en una taula de tres columnes («Ho va posar el decret», «Faltava els primers anys» i «Qui ho va acabar posant») cinc elements d'un polígon com Bellvitge: els pisos, l'escola, l'ambulatori, el clavegueram i l'autobús. Fes servir L'Arxiu, la lectura i la quarta línia de la Fitxa.

La taula amb cinc files.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Per a l'última columna, rellegeix la secció «Els veïns fan la ciutat».

6.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un emigrant de Jaén al seu germà, Bellvitge, 1966.

Ets un jornaler de Jaén que va arribar a Barcelona el 1962, va viure en una barraca de Montjuïc i ara té un pis a Bellvitge i feina a la SEAT. El teu germà et pregunta si ha de venir. Respon-li: explica-li com és el pis i què falta al barri, i defensa el consell que li dones.

La carta, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer el consell. El teu germà no sap què és un polígon: explica-l'hi amb el que veus des de la finestra.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «el règim els va donar pisos i feina».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que el règim va donar pisos i feina als immigrants: per què van marxar del camp, quant van haver d'esperar els pisos, i qui va posar el que faltava als polígons.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Separa «causa» (per què marxen) de «remei» (què troben): el tòpic les confon.

6.8 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 👥 En grup

Manifest de l'associació de veïns de Bellvitge, 1972.

Sou l'associació de veïns de Bellvitge el 1972: trenta mil persones, poques escoles, l'ambulatori lluny, carrers de fang. Escriviu el manifest que repartireu als blocs: tres exigències concretes, cada una defensada amb una cosa del decret de L'Arxiu o de la lectura. L'alcalde i el governador no els ha votat ningú, i manifestar-se pot costar la detenció.

El manifest: tres exigències, cada una amb la seva raó.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Feu servir el decret contra el decret: «vau prometre... i vau fer...».

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els altres catalans, cada generació.

El 1964 Candel es preguntava si els que arribaven d'Andalusia eren catalans. Avui la pregunta es torna a fer amb la gent que arriba d'altres països. Penseu en el vostre barri o el vostre institut i argumenteu què s'assembla a la migració dels anys seixanta, què és diferent i quina resposta donaríeu a la pregunta de Candel.

L'argument, de 80 a 100 paraules.

💡 Pista: La pregunta de fons és la de la lectura: la identitat la fa qui arriba o qui ja hi era?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 1950 i el 1975 Catalunya va passar de tres milions dos-cents mil habitants a cinc milions sis-cents mil, i més d'un milió i mig eren nascuts a Andalusia, Extremadura, Múrcia, Aragó i les Castelles: la gran migració interior, sis milions de persones a tot Espanya, expulsades d'un camp que es mecanitzava i cridades per les fàbriques del desarrollismo, arribades amb el Sevillano i un farcell. Primer van viure en barraques (prop de cent mil persones a Barcelona el 1957); després, en els polígons que el Pla d'Urgència Social del 1958 va fer construir de pressa i barat: Bellvitge, Sant Ildefons, Ciutat Meridiana, blocs iguals sense escola, ambulatori ni carrer. La ciutat la van fer els veïns, en associacions que van ser l'escola de política dels anys setanta, i la pregunta de qui era català la va contestar el mateix moviment: qui hi viu i hi treballa. Mentrestant, el camp d'on venien es buidava, i la Catalunya rural desapareixia en una generació.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què van deixar el camp els qui van arribar a Catalunya entre el 1950 i el 1975?

   A. Perquè el règim els va traslladar a Barcelona amb el Pla d'Urgència Social del 1958 B. Perquè el camp es mecanitzava i una fàbrica pagava en un mes el jornal de mig any C. Perquè l'Estat els havia promès un pis en un polígon abans que sortissin del poble D. Perquè la guerra havia destruït els seus pobles i ningú no els havia reconstruït

2. 2. Què va aconseguir el decret del 1958, segons la lectura?

   A. Frenar el creixement de Barcelona, que era un dels seus objectius fonamentals B. Acabar amb les barraques en pocs anys: les últimes es van enderrocar el 1964 C. Fer barris amb escola i ambulatori, encara que els pisos hi van arribar tard D. Fer milers de pisos de pressa, en polígons sense escola, carrers ni autobús

3. 3. Què responia «Els altres catalans» (1964) a la pregunta de si els immigrants eren catalans?

   A. Que ho serien els seus fills, quan l'escola els pogués ensenyar el català B. Que encara no ho eren, i per això el títol del llibre en diu «els altres» C. Que sí que ho eren, i que la identitat catalana seria una altra o no seria D. Que només ho serien si deixaven els polígons i es barrejaven amb els d'abans

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El règim prohibia el català a l'escola i a l'administració. Com sobreviu una cultura que no pot escriure's ni ensenyar-se? I què passa quan la gent la canta?