Sessió 5. El Pla d'Estabilització i el Desarrollismo

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1959 l’autarquia va tocar fons. Vint anys de fronteres tancades, preus fixats i indústria estatal havien deixat un país amb inflació, sense reserves de divises i a punt de no poder pagar el petroli i el blat que importava; el mateix règim que havia predicat bastar-se sol havia hagut d’entrar el 1958 al Fons Monetari Internacional i a l’OECE, que li van dir el que qualsevol economista sabia: o obria l’economia o feia fallida. Qui ho va dir dins del govern van ser els tecnòcratestecnòcratesTecnòcrates: ministres i alts càrrecs, molts de l'Opus Dei (Ullastres, Navarro Rubio, López Rodó), que a partir del 1957 van substituir els falangistes a l'economia. Tècnics, catòlics i lleials a Franco, que volien modernitzar l'economia sense tocar la política., un grup de ministres tècnics, molts de l’Opus DeiOpus DeiOpus Dei: organització catòlica fundada el 1928 per Josemaría Escrivá, amb molts membres a la universitat, la banca i l'administració. Als anys cinquanta i seixanta va proporcionar al règim els ministres de l'economia i una imatge de modernitat sense democràcia., que Franco havia posat a Hisenda i Comerç el 1957 i que tenien una idea senzilla: es podia canviar tota l’economia sense canviar res de la política. El Pla d’Estabilització no va ser una conversió del règim a la llibertat: va ser la manera de sobreviure a la fallida que la seva pròpia política havia creat.

El decret del 21 de juliol de 1959

El text que llegiràs a L’Arxiu és el Decret-llei d’ordenació econòmicaDecret-llei d’ordenació econòmicaPla d'Estabilització (Decret-llei 10/1959, de 21 de juliol): el gir econòmic del franquisme, imposat pel Fons Monetari Internacional i l'OECE: obertura a les importacions, convertibilitat i devaluació de la pesseta (de 42 a 60 per dòlar), entrada de capital estranger, fi dels organismes intervencionistes, congelació de sous i retallada de la despesa. Va provocar dos anys de recessió i deu de creixement., i cal llegir-lo dues vegades. La primera diu el que fa: liberalitza les importacions i el comerç interior, fa convertible la pesseta (i la devalua un terç), obre la porta al capital estranger i suprimeix «intervencions avui innecessàries», o sigui l’autarquia sencera. La segona diu com ho diu: que l’autarquia va ser «un desenvolupament sense precedents», que les mesures restrictives eren «d’emergència» i «transitòries», i que ara «ha arribat el moment» d’una etapa nova. Cap paraula d’error, de fam ni de fallida: en un règim on qui mana no respon davant de ningú, la prosa oficial no pot reconèixer que s’ha equivocat vint anys. Els primers efectes van ser durs: dos anys de recessió, sous congelats, atur, i la sortida cap a Europa dels que no trobaven feina. El Fons Monetari i els Estats Units hi van posar prop de quatre-cents milions de dòlars de crèdit perquè el país aguantés el cop, i els van posar amb condicions: que es complís el decret. Per primera vegada des del 1939, la política econòmica d’Espanya la revisaven uns funcionaris de fora. El decret del 1959 desmunta l’autarquia sense anomenar-la: és la manera com una dictadura canvia de política sense canviar de règim.

El «miracle» dels anys seixanta

Després va venir el que el règim va anomenar desarrollismodesarrollismoDesarrollismo: nom del creixement econòmic espanyol dels anys seixanta (1960-1973), amb taxes del 6-7 % anual, i de la política que el va acompanyar: els Plans de Desenvolupament, la industrialització, el consum. El règim en va fer la seva legitimitat: ordre i prosperitat en lloc de llibertat.: entre el 1960 i el 1973 l’economia va créixer al voltant del 7 % l’any, la segona taxa del món després del Japó. Va créixer per tres coses que venien de fora. La primera, el turismeturismeTurisme de masses: l'arribada de turistes europeus a les costes espanyoles, de 6 milions el 1960 a 34 milions el 1973, atrets pel sol, els preus i la pesseta devaluada. La primera font de divises del país i el naixement de Benidorm, Lloret o Torremolinos.: sis milions de visitants el 1960, trenta-quatre milions el 1973, que van omplir de divises un país que no en tenia i de blocs una costa que era de pescadors; «Spain is different», deia el ministeri. La segona, les remesesremesesRemeses dels emigrants: els diners que enviaven a casa els prop de dos milions d'espanyols que van marxar a treballar a Alemanya, França, Suïssa i Bèlgica entre el 1960 i el 1973. La segona font de divises després del turisme. dels prop de dos milions d’espanyols que van marxar a treballar a les fàbriques d’Alemanya, França i Suïssa, i que enviaven cada mes una part del sou. La tercera, el capital estranger, que va posar fàbriques on els salaris eren baixos i les vagues, delicte. Amb això, Espanya va deixar de ser un país agrari: el SEAT 600, la nevera, la televisió i el pis en propietat van entrar a les cases dels que s’ho podien permetre, i les ciutats es van omplir de la gent que el camp expulsava, com veuràs a la sessió següent. El desarrollismo va ser real, però no va ser un miracle ni va ser del règim: va ser el que passa quan s’obre una economia tancada en el moment en què Europa creix més que mai.

El que el creixement no va portar

Els sous van pujar, i les llibertats no. Tampoc no va pujar tot arreu igual: el creixement es va concentrar a Madrid, Catalunya, el País Basc i la costa, i va buidar l’interior; Extremadura, Andalusia i les dues Castelles van perdre població durant tota la dècada. El règim va fer del creixement la seva nova legitimitat, la «pau de Franco», i els Plans de Desenvolupament (1964, 1968, 1972) van repartir polígons industrials i propaganda. Però els sindicats continuaven sent verticals i la vaga, delicte; els emigrants tornaven d’Alemanya havent vist com era un país amb eleccions; els turistes portaven bikinis, discos i diaris que la censura no podia aturar a la platja; i la gent que havia après a llegir a l’escola del règim va començar a demanar el que el règim no donava. El desarrollismo va crear la classe mitjana, la classe obrera industrial i la universitat de masses que, als anys setanta, farien la Transició possible.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'emblema del 600: vertader o fals?

Mira l'emblema del SEAT 600 del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. Digues si aquestes tres frases són vertaderes o falses i justifica cada una: (a) El SEAT 600 era un disseny espanyol. (b) Es fabricava a Barcelona. (c) Se'n van fer menys de cent mil.

Tres V o F, cada una amb una frase que la justifiqui.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) ..., perquè a l'emblema es llegeix...». Les lletres petites de sota l'escut i la cinquena línia de la Fitxa tenen les respostes.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret del 1959 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el decret de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: quines mesures estableix el paràgraf que comença «En aquest aspecte»? PARER: com anomena el decret els anys de l'autarquia? SENYAL: a l'última frase, a què atribueix el decret la necessitat de canviar?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «El decret liberalitza..., fa convertible... i... (fet). Diu que aquells anys van ser «un...» (parer). A l'última frase diu que el canvi ve de..., i no reconeix cap... (senyal)».

5.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Turistes que entren, obrers que surten.

Amb la quarta línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb tres xifres: els turistes del 1960, els turistes del 1973 i els emigrants a Europa. Posa-hi títol i escala, i a sota descriu quantes vegades es va multiplicar el turisme.

El gràfic amb títol, escala i tres barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Una escala de 0 a 35 milions, amb una ratlla cada cinc milions, hi cap tot. Per saber quantes vegades, divideix la xifra gran per la petita.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre les causes del creixement.

D'aquests cinc factors, un és l'intrús: el turisme · les remeses dels emigrants · el capital estranger · l'obertura del 1959 · l'autarquia dels anys quaranta. Digues quin és i justifica-ho amb la lectura: què tenen en comú els altres quatre?

L'intrús i dues frases que el justifiquin.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els altres quatre...», «en canvi, ...». Mira la secció «El «miracle» dels anys seixanta».

5.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El preàmbul, reescrit per un ministre que digués la veritat.

La primera frase del decret de L'Arxiu diu que Espanya «ha conegut un desenvolupament sense precedents». Reescriu-la com l'hauria escrita un ministre que pogués dir la veritat el 1959, amb les dades de la primera línia de la Fitxa.

La frase reescrita, en tres frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «durant vint anys hem...», «ara no podem...». El teu ministre no diu «etapes difícils»: com en diu?

5.6 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El que el decret prometia i el que va passar.

Compara el que promet el decret de L'Arxiu, «una situació de més àmplia llibertat», amb el que la lectura diu que va passar els anys seixanta. Identifica una cosa que es va complir i una que no, i dedueix de quina llibertat parlava el decret.

La comparació, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «el decret prometia... i la lectura confirma que...», «però...», «per tant...».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «amb Franco es vivia millor».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que el miracle econòmic demostra que el franquisme funcionava: d'on va venir el creixement, i amb qui cal comparar-lo.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Fes dues columnes: «Espanya 1965 contra Espanya 1955» i «Espanya 1965 contra Itàlia 1965». El tòpic només fa la primera comparació.

5.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El 22 de juliol de 1959, en dos titulars.

El 22 de juliol de 1959 el BOE publica el Pla d'Estabilització (tercera línia de la Fitxa). Escriu dos titulars sobre el decret: el d'un diari del règim i el d'un obrer de Barcelona que veurà el sou congelat. Sota cada un, explica què amaga qui l'escriu, i dedueix quin dels dos s'assembla més al preàmbul de L'Arxiu.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim, una frase sota cada un i una frase final.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El verb ho és tot: «obre», «rendeix» i «congela» no diuen el mateix.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: turistes que entren, joves que surten.

Els anys seixanta Espanya va créixer amb els turistes que entraven i els emigrants que sortien. Avui el turisme torna a ser una de les grans indústries del país, i hi ha joves que marxen a treballar a fora. Penseu en el que veieu al vostre voltant i argumenteu què s'assembla als anys seixanta i què és diferent.

L'argument, de 80 a 100 paraules.

💡 Pista: La pregunta de fons és la de la lectura: creixement de qui, i a costa de qui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1959 l'autarquia va fer fallida: inflació, cap reserva de divises i el Fons Monetari Internacional dient que o s'obria l'economia o no es podria pagar el que s'importava. Els tecnòcrates de l'Opus Dei, ministres des del 1957, van convèncer Franco, i el Decret-llei del 21 de juliol de 1959 va liberalitzar les importacions, va fer convertible i va devaluar la pesseta, va obrir la porta al capital estranger i va suprimir la intervenció, amb una prosa que atribuïa l'autarquia a la guerra i no reconeixia cap error. Després de dos anys de recessió va venir el desarrollismo: un 7 % de creixement anual entre el 1960 i el 1973, pagat amb el turisme (de sis a trenta-quatre milions), les remeses dels dos milions d'emigrants i el capital estranger; el SEAT 600, la nevera i el pis. El règim en va fer la seva legitimitat, però el creixement no va portar ni sindicats ni llibertats ni despesa social, i va crear, sense voler, la societat que faria la Transició.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el règim va abandonar l'autarquia el 1959?

   A. Perquè l'autarquia ja havia complert: havia donat «un desenvolupament sense precedents» B. Perquè els Estats Units ho havien posat com a condició als Pactes de Madrid del 1953 C. Perquè els falangistes del govern volien obrir l'economia i els tecnòcrates s'hi resistien D. Perquè el país no tenia reserves de divises i no podria pagar el que importava

2. 2. D'on va venir el creixement dels anys seixanta, segons la lectura?

   A. Del turisme, les remeses dels emigrants i el capital estranger, tot vingut de fora B. De la indústria estatal creada durant l'autarquia, que als anys seixanta va donar fruit C. Dels Plans de Desenvolupament, que van repartir fàbriques per Extremadura i Castella D. Dels sous alts i la despesa social, que van fer créixer el consum de les famílies

3. 3. Què va quedar igual durant el desarrollismo, segons la lectura?

   A. El pes del camp: Espanya va continuar sent un país agrari fins a la mort de Franco B. Els sindicats verticals i la vaga com a delicte: van pujar els sous, no les llibertats C. El repartiment de la població: l'interior i la costa van créixer al mateix ritme D. El tancament de les fronteres: la censura va aturar els diaris i els discos de fora

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Les fàbriques noves necessitaven mans, i les mans venien del camp d'Andalusia, Extremadura i Castella. On van viure, a Barcelona, els que arribaven amb el tren?