Sessió 1. La Transició

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan Franco mor, el 20 de novembre de 1975, el règim que deixa no desapareix amb ell. Dos dies després, Joan Carles I és proclamat rei davant unes CortsCortsEl parlament del franquisme (1943-1977): uns 550 procuradors nomenats o elegits per terços (sindicat vertical, municipis, famílies), no per sufragi universal. Només elles podien canviar les Lleis Fonamentals, i per això la reforma va haver de passar-hi. que continuen sent les mateixes, amb les mateixes lleis i els mateixos procuradors, i jura les Lleis Fonamentals del règim. El nou cap d’Estat manté Arias NavarroArias NavarroCarlos Arias Navarro (1908-1989), últim president del govern de Franco (1973-1975) i primer del rei (1975-1976). Va oferir una obertura mínima («l'esperit del 12 de febrer») que no va satisfer ni els reformistes ni l'oposició ni el búnquer. El rei el va fer dimitir l'1 de juliol de 1976. com a president del govern, el mateix que ja ho era amb el dictador. Arias assaja una obertura tan tímida que no satisfà ningú: als reformistes els sembla poc, a l’oposició il·legal els sembla maquillatge, i al sector més immobilista del règim, encara fort a l’exèrcit i a l’administració, ja li sembla massa. I al carrer no s’espera: el 1976 hi ha més de mil cinc-centes vagues, la policia mata cinc obrers a Vitòria el març, i a Barcelona desenes de milers de persones surten al febrer demanant amnistia. La Transició comença amb un rei que jura les lleis de la dictadura, un president de la dictadura, i un carrer que ja no obeeix: el buit no és de poder, és de sortida.

L’home que ningú no esperava

L’1 de juliol de 1976 el rei fa dimitir Arias, i el 3 de juliol nomena Adolfo SuárezAdolfo SuárezAdolfo Suárez (1932-2014), president del govern del 1976 al 1981. Havia fet tota la carrera dins del Movimiento (governador civil, director de TVE, ministre secretari general); per això l'oposició no se'n fiava i per això el búnquer no el va veure venir., un polític de quaranta-tres anys que s’ha fet tota la carrera dins de l’aparell del Movimiento, l’organització única del franquisme. L’oposició i els reformistes reben el nom amb escepticisme: esperaven algú amb credencials democràtiques, no un home de l’engranatge que ara hauria de desmuntar; algun diari parla d’«error històric». Però Suárez no ha arribat sol: el rei l’ha triat d’una llista de tres noms feta per Fernández-MirandaFernández-MirandaTorcuato Fernández-Miranda (1915-1980), antic professor del príncep, president de les Corts i del Consell del Regne des del desembre del 1975. Autor de la fórmula «de la llei a la llei» i de la terna d'on el rei va triar Suárez., el seu antic professor, president de les Corts, i l’estratègia ja està pensada: de la llei a la lleide la llei a la lleiLa fórmula de Fernández-Miranda: desmuntar el franquisme amb les seves pròpies regles, sense trencar-les. Com que les Lleis Fonamentals només les podien canviar les Corts, la llei que les dissolia l'havien de votar les Corts.. No trencar les regles del règim, sinó fer-les servir perquè el règim es voti la fi. Suárez era del règim i per això podia fer-ho: coneixia els procuradors un per un, sabia què els feia por i què volien, i el búnquer no el va veure venir fins que ja havia passat.

Les Corts es voten la fi

El text que en surt, que llegiràs a L’Arxiu, és curt: la sobirania és del poble, les Corts seran dues cambres, Congrés i Senat, elegides per sufragi universal, directe i secret. Però, seguint la fórmula, aquesta reforma ha de passar primer pel vot de les Corts franquistes, perquè només elles poden modificar les Lleis Fonamentals. El 18 de novembre de 1976, després d’un debat en què el nebot del fundador de la Falange demana el sí, els procuradors voten: 425 a favor, 59 en contra i 13 abstencions. La xifra sorprèn fins i tot els seus impulsors. Molts dels que havien fet tota la carrera dins del franquisme voten la fi legal del sistema que els havia fet polítics, per convicció uns, per càlcul molts (un escó a les Corts noves, la pensió, no quedar-se fora) i per la pressió d’un rei i d’un president que ja ho han decidit; la premsa en dirà el «harakiri» de les Corts. Encara falta un tràmit: el 15 de desembre la llei se sotmet a referèndumreferèndumVotació de tots els ciutadans sobre una sola pregunta. El del 15 de desembre de 1976 va tenir un 77,7 % de participació i un 94,2 % de sí; l'oposició, encara il·legal, havia demanat l'abstenció perquè no havia pogut participar en res., i l’oposició, encara il·legal, demana l’abstenció per no legitimar un procés dissenyat sense comptar-hi. Hi participa el 77,7 % del cens, i el sí guanya amb el 94,2 %. El rei la sanciona el 4 de gener de 1977 i l’endemà surt al BOE com a Llei 1/1977. En cinc mesos el país va passar d’unes Corts nomenades a dit al mecanisme legal per elegir-les; el que encara no tenia era ningú a qui elegir.

El pont i l’altra riba

La llei crea el procediment i deixa tot el que importa per a després. No legalitza cap partit: el PCE continuarà sent il·legal fins al 9 d’abril de 1977. No amnistia ningú: la llei d’amnistia és de l’octubre. No convoca cap elecció: el decret és del 15 d’abril. No diu res de Catalunya ni de les autonomies. I el 24 de gener de 1977, amb la llei ja al BOE, un comando d’extrema dreta entra en un despatx d’advocats laboralistes del carrer d’Atocha, a Madrid, i en mata cinc: la setmana més negra de la Transició, i la manifestació silenciosa del PCE que va seguir, sense un sol incident, va ser l’argument que Suárez necessitava per legalitzar-lo. La Llei per a la Reforma Política no és la democràcia: és el pont legal, dissenyat des de dins i votat pels procuradors, que la fa possible mesos després; i els mesos següents es van decidir tant al Parlament com al carrer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del 20-N al 15-J: la Transició en una ratlla.

Dibuixa una línia del temps i situa-hi sis moments de la primera línia de la Fitxa: la mort de Franco, el nomenament de Suárez, el vot de les Corts, el referèndum, la matança d'Atocha i les eleccions. Pinta d'un altre color el que passa al carrer. Sota, digues quants mesos passen del nomenament de Suárez a les eleccions.

La línia del temps amb sis moments datats, el del carrer d'un altre color, i una frase amb els mesos.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a la primera línia de la Fitxa. Per a la frase de sota pots començar així: «Del nomenament de Suárez a les eleccions passen…».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La Llei per a la Reforma Política amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i copieu la frase de «la voluntat sobirana del poble». FET: com s'elegiran els diputats, segons la llei? PARER: per què els convenia als procuradors votar una llei que parlava de democràcia? SENYAL: què de important calla la llei?

La frase copiada i les tres respostes (40-60 paraules, sense comptar el copiat).

💡 Pista: El FET és a l'article segon. Per al PARER podeu començar així: «Als procuradors els convenia… perquè…»; el context diu qui eren i per què votaven. Per al SENYAL, la quarta línia de la Fitxa separa el que la llei diu del que no diu.

1.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La pàgina del BOE, llegida.

Mira la pàgina del BOE de la lectura. DESCRIC: què diu a dalt de tot, i amb quin nom comença la llei? IDENTIFICO: segons el peu, quina llei és i quin dia es va publicar? DEDUEIXO: per què una llei que canvia un règim sencer surt amb el mateix format que qualsevol altra?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt diu… i el text comença amb el nom de…». Per a la deducció, pensa en la fórmula «de la llei a la llei» del segon apartat de la lectura.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El que la llei diu i el que no diu.

Feu una taula de dues columnes, «la llei ho diu» i «la llei no ho diu», i classifiqueu-hi aquests sis elements amb L'Arxiu i la quarta línia de la Fitxa: la sobirania del poble, la legalització dels partits, el sufragi universal, l'amnistia, el Senat i la data de les eleccions. Sota la taula, expliqueu en una frase què tenen en comú els de la segona columna.

La taula amb els sis elements classificats i una frase sobre la segona columna.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Si és a la cita de L'Arxiu, la llei ho diu; si la Fitxa li posa una data posterior, no. Per a la frase, pregunteu-vos qui reclamava aquelles coses al carrer.

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del buit a la llei: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de la mort de Franco al vot de les Corts. La primera baula és «mor Franco i el règim continua» i l'última, «les Corts franquistes voten la seva fi». Entre cada dues baules, escriu el «per això» que les uneix. Sota, explica en una frase per què la reforma havia de passar per les Corts i no es podia fer trencant-les.

La cadena de cinc baules amb els connectors, i una frase sobre per què calien les Corts.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són als dos primers apartats de la lectura. Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això».

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explicar «de la llei a la llei» sense dir «democràcia».

Explica què van fer Suárez i les Corts entre el juliol i el desembre del 1976 sense fer servir cap d'aquestes paraules: democràcia, reforma, ruptura, transició. Ho ha d'entendre algú que no hagi llegit la sessió: qui vota què, quants i per què.

L'explicació, en sis frases com a màxim, sense cap de les quatre paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Canvia cada paraula prohibida per una acció concreta: qui es reuneix amb qui, què es vota, quin dia. Connectors útils: «per això», «és a dir», «així».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la llei ja va instaurar la democràcia».

Desmunta el tòpic del bloc Desmuntant un tòpic amb la Fitxa. Explica d'on ve, dona tres coses que la llei no fa amb la data en què es van fer, i dedueix per què a un govern que sortia de la dictadura li convenia una llei que parlés de democràcia abans de tenir-la.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: l'origen, les tres coses datades i la deducció.

💡 Pista: No diguis que la llei no va servir de res: separa el procediment del resultat.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets procurador a les Corts, 18 de novembre de 1976.

Ets un procurador nomenat de les Corts franquistes el 18 de novembre de 1976. Et demanen que votis una llei que diu que la sobirania és del poble i que les Corts següents les elegirà tothom: potser tu no hi seràs. Decideix el teu vot (sí, no o abstenció) i defensa'l amb una raó de la Fitxa, la raó més forta en contra i què hi perds. Res que algú d'aquell dia no pogués saber.

El vot, la raó a favor, la raó en contra i el que hi perds (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pregunta't què pesa més en el teu vot: la convicció, el càlcul o la por.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: canviar el sistema des de dins.

El 1976 una dictadura es va desmuntar amb les seves pròpies lleis. Penseu en un canvi de regles d'avui que conegueu, d'un país o d'un lloc proper (l'institut, un club, una associació): es va fer des de dins, amb les regles velles, o trencant-les? Argumenteu en què s'assembla a l'Espanya del 1976 i en què no, i decidiu què val més: un pont que arriba o una ruptura que potser no.

La semblança, la diferència i la vostra decisió (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en el cas i en qui hi va sortir guanyant.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i dos dies després Joan Carles I va jurar les Lleis Fonamentals davant de les Corts franquistes. Arias Navarro va oferir reformes mínimes que no van convèncer ningú, mentre al carrer hi havia més de 1.500 vagues, morts a Vitòria i manifestacions per l'amnistia; el juliol del 1976 el rei el va fer dimitir i va nomenar Adolfo Suárez, un home del règim de quaranta-tres anys que ningú no esperava. Amb Fernández-Miranda, president de les Corts, van seguir la fórmula «de la llei a la llei»: com que les Lleis Fonamentals només les podien canviar les Corts, calia que les Corts es votessin la fi. El 18 de novembre de 1976, 425 procuradors contra 59 van aprovar la Llei per a la Reforma Política: sobirania del poble, Corts bicamerals, sufragi universal; el 15 de desembre el 77,7 % va votar i el 94,2 % va dir sí, amb l'oposició demanant l'abstenció. La llei no legalitzava partits (el PCE, l'abril del 1977), no amnistiava ningú (l'octubre) ni convocava eleccions (el 15 de juny), i el gener del 1977, amb la llei al BOE, un comando d'extrema dreta va matar cinc advocats a Atocha. La llei és el pont; el pont no és l'altra riba.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què volia dir, a la pràctica, la fórmula «de la llei a la llei»?

   A. Que el rei derogaria per decret les Lleis Fonamentals que havia jurat el novembre del 1975 B. Que unes Corts elegides redactarien una constitució abans de tocar cap llei del règim C. Que les Corts franquistes havien de votar elles mateixes la llei que les dissolia D. Que cada Llei Fonamental se sotmetria a referèndum, una per una, fins al 1977

2. 2. Segons la sessió, què deixava per a més endavant la Llei per a la Reforma Política?

   A. La legalització dels partits, l'amnistia i la convocatòria d'eleccions B. La sobirania del poble, el sufragi universal i la creació del Senat C. El referèndum, la sanció del rei i la publicació de la llei al BOE D. El Congrés de 350 diputats i el procediment de reforma constitucional

3. 3. Per què l'oposició va demanar l'abstenció al referèndum del 15 de desembre de 1976?

   A. Perquè ja havia pactat amb Suárez la data de les eleccions i no li calia votar B. Perquè la llei no reconeixia la sobirania del poble ni el sufragi universal C. Perquè confiava que una participació baixa obligaria el rei a fer dimitir Suárez D. Perquè encara era il·legal i no volia legitimar un procés fet sense comptar-hi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El Dissabte Sant del 1977, amb l'exèrcit avisat i no consultat, Suárez va legalitzar el Partit Comunista; l'octubre, una llei va amnistiar els presos polítics i, al mateix article, els policies que els havien torturat. I el 15 de juny, per primera vegada en quaranta-un anys, divuit milions de persones van votar. La sessió següent.