Càpsula 8 · DEMOCRÀCIA DES DE DALT? · #GiH4
Legalització del PCE (abril 1977). Amnistia general. Eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. Els Pactes de la Moncloa per aturar el caos inflacionari.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, el govern de Suárez pren una decisió que molts sectors militars consideren gairebé impensable: legalitza el Partit Comunista d’Espanya (PCE), perseguit i il·legalitzat des de feia més de quaranta anys. La mesura provoca una crisi immediata dins de les forces armades: el ministre de Marina presenta la dimissió en senyal de protesta, i durant setmanes circula el temor real que algun sector de l’exèrcit pugui respondre amb un cop de força. Suárez tria expressament el dia de menys activitat política de tot l’any, un dissabte de Setmana Santa amb mig país de vacances, per anunciar-ho quan hi hagi menys gent al carrer disposada a mobilitzar-se en un sentit o en l’altre. Suárez, tanmateix, calcula que sense el PCE, un partit amb una base social i sindical àmplia forjada durant dècades de clandestinitat, unes eleccions «lliures» no tindrien cap credibilitat real ni dins ni fora del país: cap democràcia occidental prendria seriosament un procés que deixés fora, per decret, una part significativa de l’esquerra organitzada. Set setmanes després d’aquella decisió arriscada, el 15 de juny de 1977, Espanya celebra les primeres eleccions democràtiques des de febrer de 1936, amb una participació del 78% del cens i llargues cues davant de col·legis electorals que, per a la immensa majoria de votants, mai no havien vist una papereta amb més d’un partit legal a triar.
El resultat dibuixa un mapa polític plural i fragmentat: la UCD de Suárez, una coalició de centre acabada de crear a correcuita a partir de petits partits liberals, democristians i socialdemòcrates, guanya sense majoria absoluta; el PSOE de Felipe González queda segon i es converteix en la gran sorpresa de la nit, molt per davant del que li pronosticava la majoria d’enquestes; l’Aliança Popular de Fraga i el mateix PCE de Carrillo obtenen representació, però molt més migrada del que alguns temien o esperaven. Cap partit no té, doncs, prou força per governar en solitari en un moment en què el país arrossega, a més, una crisi econòmica que la campanya electoral gairebé no havia tocat: el cost de la vida havia pujat un 19,8% el 1976 i amenaçava de superar el 30% durant el 1977, mentre l’atur creixia i el comerç amb l’estranger es desequilibrava cada vegada més.
Davant d’aquesta doble fragilitat, política i econòmica alhora, Suárez pren una segona decisió tan poc habitual com la de l’abril: convocar al palau de la Moncloa, al mes d’octubre, els mateixos partits que feia només quatre mesos que s’havien disputat el vot popular, des de la UCD fins al PCE, per negociar conjuntament una sortida a la crisi. Cap dels dos bàndols hi arriba per generositat pura: el govern necessita el suport de l’oposició perquè les mesures d’ajust siguin socialment acceptables, i l’oposició hi veu l’oportunitat d’obtenir, a canvi, reformes polítiques que en solitari trigarien anys a aconseguir. El document que en resulta, que llegiràs a L’Arxiu, comença amb un diagnòstic compartit i sense embuts: reconeix que l’economia espanyola pateix «tres desequilibris fonamentals», entre els quals hi ha, en primer lloc, «una persistent i aguda taxa d’inflació», seguida d’un atur creixent i d’un desequilibri en els intercanvis amb l’estranger. A canvi de topar el creixement salarial a una xifra lligada a la inflació prevista per al 1977, els sindicats i partits d’esquerres obtenen, en el mateix pacte, compromisos polítics com la llibertat d’associació sindical i noves garanties democràtiques.
El 25 d’octubre de 1977 se signen els Pactes de la Moncloa, ratificats pocs dies després al Congrés i al Senat. No són un tractat entre amics: PSOE i PCE accepten, a canvi de reformes polítiques concretes, un sacrifici econòmic real per a la seva pròpia base social obrera, mentre la UCD assumeix, en un context de fragilitat democràtica extrema, que necessita l’oposició asseguda a la mateixa taula per poder governar. La xifra final d’inflació de tot el 1977 acaba tancant en un 26,4%, per sota del 30% que el mateix document donava per fet a l’octubre, però encara molt per sobre del 19,8% de l’any anterior.
Llegeix el fragment dels Pactes de la Moncloa a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quin és el primer desequilibri que el document diu que pateix l'economia espanyola.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El document diu que el primer desequilibri és...».
Amb les dades de la Fitxa de dades (19,8% el 1976, 28,4% l'agost de 1977, 26,4% a finals de 1977), fes un gràfic de barres senzill i escriu, en 40-70 paraules, què hi observes.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El gràfic mostra que la inflació...».
Fes un eix a escala (1 cm = 1 mes) des del 9 d'abril fins al 25 d'octubre de 1977, marcant-hi la legalització del PCE, les eleccions i els Pactes, en 40-70 paraules de resum.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Entre el mes de... i el mes de..., van passar...».
En parella, compareu la previsió d'inflació del 30% que fa el document dels Pactes amb la xifra real de l'INE (26,4%). En 70-110 paraules, expliqueu si coincideixen i per què podria haver-hi una diferència.
💡 Pista: Connectors: «el document preveia..., mentre que la xifra real va ser...».
Observa la imatge de la jornada electoral d'aquesta sessió i dibuixa un croquis senzill amb quatre caixes (UCD, PSOE, AP, PCE) i la mida de cada caixa proporcional a la seva importància electoral, en 70-110 paraules d'explicació.
💡 Pista: Connectors: «la caixa més gran és..., perquè...».
Fes una taula de dues columnes (govern / oposició) amb què hi guanya cada bàndol als Pactes de la Moncloa, en 70-110 paraules de conclusió.
💡 Pista: Connectors: «el govern hi guanya..., mentre que l'oposició hi guanya...».
Imagina que ets un dirigent sindical del PSOE o del PCE el 1977. Pactar suposa acceptar límits salarials per a la teva pròpia gent; no pactar pot desestabilitzar la democràcia acabada de néixer. Pren una decisió raonada, en 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal justificar la decisió amb un argument concret, no només triar una opció.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què els Pactes de la Moncloa no van poder resoldre la inflació de manera immediata, citant una dada concreta com a prova.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar la xifra d'agost de 1977 (28,4%) com a contrapunt.
Pensa en un problema greu de l'actualitat (econòmic, social o climàtic). Explica, en 110-160 paraules, si creus que caldria un «pacte de la Moncloa» actual entre partits rivals per resoldre'l, i per què.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal justificar la resposta amb un argument, no només opinar.
📌 Per emportar-se
El 9 d'abril de 1977 el govern de Suárez legalitza el PCE malgrat el risc de reacció militar, obrint el camí a les primeres eleccions democràtiques des de 1936, el 15 de juny. El resultat, plural i fragmentat, obliga UCD, PSOE, AP i PCE a negociar conjuntament, al mes d'octubre, els Pactes de la Moncloa per fer front a una inflació que amenaçava de superar el 30%. La xifra final de l'any (26,4%) mostra que els pactes no van tenir un efecte immediat, però van establir un precedent de cooperació entre rivals en un moment de fragilitat democràtica extrema.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què el govern de Suárez legalitza el PCE el 9 d'abril de 1977?
2. Quin dels tres desequilibris fonamentals esmenta el document dels Pactes de la Moncloa en primer lloc?
3. Per què la inflació real de 1977 (26,4%) no demostra un èxit immediat dels Pactes de la Moncloa?
💭 Per pensar fins demà
Creus que un acord com els Pactes de la Moncloa seria possible avui entre partits que s'acaben d'enfrontar en unes eleccions?
