Sessió 2. Legalització i primeres eleccions

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 9 d’abril de 1977 és Dissabte Sant. Mig país és de vacances i els diaris no surten fins dilluns. Aquell dia el govern de SuárezSuárezAdolfo Suárez (1932-2014), president del govern des del juliol del 1976. Va legalitzar el PCE per decisió del Consell de Ministres, sense passar per les Corts, després que el Tribunal Suprem s'inhibís; havia promès als militars, el setembre del 1976, que no ho faria. fa pública la decisió que els militars li havien fet prometre que no prendria: el Partit ComunistaPartit ComunistaPartit Comunista d'Espanya, fundat el 1921, il·legal des del 1939 i el partit més perseguit del franquisme: la major part dels presos polítics dels anys seixanta i setanta eren seus o de Comissions Obreres, el sindicat que havia creat. Secretari general des del 1960: Santiago Carrillo. queda legalitzat. L’exèrcit ha estat avisat el mateix matí, no consultat: l’almirall Pita da Veiga, ministre de Marina, dimiteix, el Consell Superior de l’Exèrcit fa públic un comunicat que parla de «repulsa general», i durant una setmana el país espera. No passa res. Suárez ho ha calculat tot: el dia, amb el país buit; el moment, dos mesos i mig després que un comando d’extrema dreta hagués matat cinc advocats laboralistes del PCE al carrer d’Atocha i el partit hagués tret cent mil persones al carrer de Madrid en un silenci absolut, sense un sol incident, que va ser l’argument que necessitava; i el preu, pactat en secret amb Carrillo el 27 de febrer en un xalet de les afores de Madrid: el PCE accepta la monarquia, la bandera roja i groga i la unitat d’Espanya. Unes eleccions sense el partit que havia tingut els presos no les hauria reconegut ningú; el preu de tenir-lo va ser que renunciés, en públic, a tot el que havia defensat quaranta anys.

Divuit milions de paperetes

El decret de convocatòria és del 15 d’abril: eleccions el 15 de juny. Els dos mesos que queden són els de la construcció de tot el que no hi havia: la UCDla UCDUnió de Centre Democràtic, coalició creada la primavera del 1977 al voltant de Suárez amb petits partits liberals, democristians i socialdemòcrates, més bona part de l'administració del règim que es reconvertia. Va governar del 1977 al 1982 i es va dissoldre el 1983. es funda el 3 de maig, sis setmanes abans de votar, com a partit del president; CarrilloCarrilloSantiago Carrillo (1915-2012), secretari general del PCE del 1960 al 1982. Havia entrat clandestinament a Espanya el febrer del 1976, amb perruca, i va ser detingut el desembre; la seva acceptació de la monarquia i la bandera (abril del 1977) va ser la condició de la legalització., que un any abans vivia amagat amb perruca, fa mítings amb la bandera roja i groga al darrere; Dolores Ibárruri, la Pasionaria, torna de trenta-vuit anys d’exili a Moscou el 13 de maig i es presenta per Astúries. El 15 de juny voten 18,6 milions de persones, el 78,8 % del cens: per a tothom que tingués més de seixanta anys, l’última vegada havia estat el febrer del 1936. La UCD guanya amb el 34,4 % dels vots i 165 escons de 350; el PSOE de Felipe González, que les enquestes situaven molt més avall, és segon amb el 29,3 % i 118; el PCE treu el 9,3 % i 20 escons, i l’Alianza Popular de Fraga, on s’havien aplegat set exministres de Franco, el 8,2 % i 16. A Catalunya el mapa és un altre: guanyen els socialistes, els comunistes del PSUC són segons, i l’esquerra té dos de cada tres vots; la UCD queda tercera empatada amb el Pacte Democràtic de Pujol. Amb un terç dels vots, Suárez té quasi la meitat de la cambra, perquè el sistema electoral que ell mateix havia decretat afavoreix els partits grans i les províncies petites; i el país que ha votat és més d’esquerres que la cambra que l’ha de representar.

L’oblit en les dues direccions

Les Corts noves s’obren el 22 de juliol, i la primera llei que importa és la que el carrer cridava des del 1976: l’amnistiaamnistiaDel grec amnestía, «oblit». Una amnistia no perdona una pena, com l'indult: esborra el delicte, com si no hagués existit. La del 1977 (Llei 46/1977, de 15 d'octubre) va ser proposada per tots els grups menys AP i aprovada per 296 vots contra 2, amb 18 abstencions.. El 1976 hi havia hagut dos indults i una amnistia parcial, però a les presons quedaven encara uns quants centenars de presos polítics, entre ells membres d’ETA condemnats per morts, i l’oposició no volia deixar-ne cap a dins. El text que llegiràs a L’Arxiu s’aprova el 14 d’octubre. L’article primer amnistia «tots els actes d’intencionalitat política, sigui quin sigui el seu resultat», anteriors al 15 de desembre de 1976: els presos surten. L’article segon, lletres e) i f), amnistia al mateix temps «els delictes i faltes que puguin haver comès les autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic» perseguint aquells actes, i els comesos «contra l’exercici dels drets de les persones»: les tortures, les morts a comissaria, els afusellaments, tot queda tancat sense jutjar. No va ser un descuit. Els que marxaven volien que ningú no els demanés comptes; els que arribaven volien els seus presos al carrer i necessitaven que la policia i l’exèrcit acceptessin el canvi. El PCE, que tenia els presos, va votar la lletra e); només AP es va abstenir, i no per les víctimes. Amnistia vol dir oblit, i el 1977 es va oblidar en les dues direccions: als uns els van obrir la porta i als altres els van tancar l’expedient; quaranta anys després, cap tribunal espanyol no ha jutjat cap crim del franquisme, i la raó que donen és aquesta llei.

La taula de la Moncloa

Deu dies després, el 25 d’octubre, Suárez asseu a la mateixa taula del palau de la Moncloa els partits que quatre mesos abans s’havien disputat el vot: de la UCD al PCE, AP inclosa. El motiu és una economia que la campanya no havia tocat: la inflacióinflacióPujada general dels preus. El 1977 Espanya va tenir la inflació més alta d'Europa occidental: 26,4 % al tancament de l'any, amb un màxim interanual del 28,4 % l'agost; el 1976 havia estat del 19,8 %. La crisi del petroli del 1973 hi havia arribat sense cap resposta del govern de Franco, que no volia impopularitat. del 1977 acaba en un 26,4 %, la més alta d’Europa occidental; l’atur creix, la pesseta s’ha devaluat un 20 % el juliol, i les empreses no inverteixen perquè no saben qui manarà l’any que ve. Els Pactes de la MoncloaPactes de la MoncloaAcords signats el 25 d'octubre de 1977 pel govern i tots els partits amb diputats, ratificats pel Congrés el 27. Dos documents: un econòmic (salaris, despesa, reforma fiscal) i un polític (llibertats, premsa, codi penal). Els sindicats no hi van signar però hi van donar suport. són un intercanvi: els sous no pujaran més del 22 % l’any següent, per sota de la inflació, cosa que vol dir que els treballadors perden poder adquisitiu; a canvi, el govern es compromet a una reforma fiscal (l’impost sobre la renda, que Espanya no tenia, arriba el 1978), a controlar la despesa i a reformes socials: l’atur, la Seguretat Social, l’escola pública. El PSOE i el PCE signen un sacrifici per a la seva pròpia base, i ho fan perquè una democràcia amb el 30 % d’inflació i l’exèrcit mirant no els semblava que pogués durar; el 1978 la inflació baixa al 16 %. En sis mesos, el procediment de la sessió 1 s’havia omplert de gent: un partit legalitzat a canvi de renunciar, divuit milions de vots, una amnistia que oblidava en les dues direccions i un pacte que congelava els sous per aguantar el sistema; el que es va decidir aquell any va ser tant el que es feia com el que es pactava no tocar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El 15 de juny, en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els escons que van treure al Congrés la UCD, el PSOE, el PCE i AP el 15 de juny de 1977, amb títol i la xifra sobre cada barra. Sota, digues quin dels quatre partits té més escons dels que li tocarien pel seu percentatge de vots.

El gràfic de quatre barres retolades i una frase amb el partit que en surt guanyant.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: El Congrés té 350 escons. Per saber quants en tocarien a un partit, multiplica el seu percentatge per 350 i divideix-ho per 100. Pots començar així: «El partit que en treu més dels que li tocarien és…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La Llei d'Amnistia amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i copieu la lletra e) de l'article segon. FET: qui queda amnistiat per la lletra e)? PARER: per què el PCE, que tenia presos, va votar també la lletra e)? SENYAL: què deixa veure que des del 1977 cap tribunal no hagi jutjat cap crim del franquisme?

La lletra copiada i les tres respostes (40-60 paraules, sense comptar el copiat).

💡 Pista: «Amnistia» vol dir oblit: pregunteu-vos de què. Per al PARER podeu començar així: «El PCE la va votar perquè…»; el context diu què volia cada part. Per al SENYAL, la cinquena línia de la Fitxa.

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cua de Toledo.

Mira la fotografia de Toledo de la lectura. DESCRIC: què fa la gent de l'esquerra i què hi ha enganxat a les parets? IDENTIFICO: amb el peu i la primera línia de la Fitxa, quin dia és i què s'hi vota? DEDUEIXO: per què creus que la gent fa cua en silenci, sense policia ni festa?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A l'esquerra hi ha una cua de… i a les parets…». Per a la deducció, pensa en l'última vegada que s'havia votat lliurement: el febrer del 1936.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Vertader o fals: el 1977.

Comproveu si són vertaderes o falses aquestes quatre frases i justifiqueu cada una amb una dada de la Fitxa o de L'Arxiu: (1) El PCE va ser legalitzat per les Corts. (2) La UCD va guanyar les eleccions del 1977 amb majoria absoluta. (3) A Catalunya va guanyar la UCD. (4) La Llei d'Amnistia només amnistiava els presos polítics.

Les quatre frases amb V o F i la dada que ho demostra.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Per a la (1), la primera línia de la Fitxa: qui ho decideix. Per a la (2), la majoria absoluta és la meitat de 350 més un. Connectors: «és fals perquè…», «segons la Fitxa…».

2.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Carrillo a la direcció del partit, 9 d'abril de 1977.

Ets Santiago Carrillo, és el Dissabte Sant del 1977 i el govern acaba de legalitzar el PCE. Resumeix en un telegrama de quinze paraules exactes, per a la direcció del partit, què ha passat i què heu acceptat a canvi (la tercera línia de la Fitxa). Compta les paraules i escriu el compte al costat.

El telegrama de quinze paraules exactes, amb el compte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama diu el màxim amb el mínim: cada paraula ha de portar una dada. Els articles i les preposicions també compten.

2.6 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La llei diu, la cua mostra.

Compara la fotografia de Toledo (juny del 1977) amb la Llei d'Amnistia de L'Arxiu (octubre del 1977). Explica en què coincideixen, pel que fa a l'amnistia que es demanava al carrer, i en què es contradiuen: què fa la llei que la gent de la cua no havia votat.

La coincidència i la contradicció (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Llegeix el peu de la foto: diu què demanava aquella gent des del 1976. Connectors útils: «totes dues…», «en canvi», «tot i que».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «una llei per alliberar els presos».

Amb L'Arxiu a la mà, desmunta el tòpic del bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve, què amnistia la lletra e) de l'article segon i qui la va votar, i valora si aquella lletra va ser un preu o una trampa.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: l'origen, la lletra e), el vot i la valoració.

💡 Pista: No diguis que la llei no va alliberar ningú: va buidar les presons. Pregunta't qui hi va guanyar, a cada banda.

2.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Manifest d'una assemblea de presos, setembre del 1977.

Ets un pres polític el setembre del 1977 i corre el rumor que la llei d'amnistia perdonarà també els policies que us van interrogar. Escriu el manifest de la vostra assemblea en tres punts: qui ha de sortir i quan, què exigiu sobre el perdó als policies, i què fareu si la llei surt així. Cada punt, una exigència concreta. Res que algú del setembre del 1977 no pogués saber.

Els tres punts numerats, cada un amb una exigència concreta (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: El dilema de debò: sortir al carrer a canvi de l'oblit, o quedar-s'hi i exigir. Decideix què val més abans d'escriure.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: perdonar per poder conviure.

El 1977 Espanya va sortir de la dictadura amb un perdó en les dues direccions, i avui encara cap crim del franquisme no ha estat jutjat (la cinquena línia de la Fitxa). Argumenteu si es pot conviure sense oblidar: què es va guanyar el 1977 perdonant-ho tot, i què es perd avui per haver-ho fet.

L'argument, amb el guany i la pèrdua (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en qui hi guanya i qui hi perd: els presos, les víctimes, els seus fills.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 9 d'abril de 1977, Dissabte Sant, el govern de Suárez va legalitzar el PCE amb l'exèrcit avisat i no consultat: l'almirall Pita da Veiga va dimitir, i Carrillo va acceptar la monarquia i la bandera. El 15 de juny van votar 18,6 milions de persones, el 78,8 % del cens, per primera vegada des del 1936: la UCD va guanyar sense majoria (34,4 %, 165 escons), el PSOE va ser segon (29,3 %, 118), el PCE va treure 20 escons i AP 16; a Catalunya l'esquerra va tenir dos de cada tres vots. L'octubre, les Corts noves van votar dues coses: la Llei d'Amnistia (296 vots a favor), que alliberava els presos polítics i, al mateix text (article segon, lletres e i f), tancava els processos contra les autoritats i la policia que els havien perseguit, i que des d'aleshores impedeix jutjar cap crim del franquisme; i els Pactes de la Moncloa, signats per tots els partits, que congelaven els sous per sota d'una inflació del 26 % a canvi de la reforma fiscal i de reformes socials. El procediment de la sessió 1 es va omplir de gent; el preu es va pactar en les dues direccions.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com es va legalitzar el PCE, el 9 d'abril de 1977?

   A. Per una llei de les Corts, votada amb l'abstenció dels procuradors militars B. Per decisió del govern, amb l'exèrcit avisat el mateix matí i no consultat C. Per una sentència del Tribunal Suprem, que el govern va acatar l'endemà D. Per un acord amb l'exèrcit, que ho va acceptar a canvi de la monarquia i la bandera

2. 2. Per què la UCD va tenir quasi la meitat dels escons del Congrés amb un terç dels vots?

   A. Perquè el PCE, legalitzat dos mesos abans, no va poder presentar candidats a temps B. Perquè l'oposició va tornar a demanar l'abstenció, com al referèndum del 1976 C. Perquè a Catalunya, on era la primera força, va treure dos de cada tres vots D. Perquè el sistema electoral afavoria els partits grans i les províncies petites

3. 3. Què amnistia la Llei d'Amnistia del 1977, segons L'Arxiu?

   A. Els actes polítics fins al desembre del 1976 i els delictes de la policia en perseguir-los B. Els actes polítics fins al desembre del 1976, tret dels que havien acabat amb alguna mort C. Els delictes polítics dels presos, però no els dels funcionaris que els havien torturat D. Els delictes de les autoritats i la policia, però no els dels presos condemnats per morts

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Amb les Corts elegides, set diputats de cinc partits es van tancar a escriure una constitució de consens: monarquia parlamentària, drets, separació de poders i una cosa que Espanya no havia tingut mai, disset autonomies. La sessió següent.