Càpsula 8 · DEMOCRÀCIA DES DE DALT? · #GiH4

Sessió 9. El procés sobiranista a Catalunya

La sentència del TC (2010) i la ruptura del consens. Les manifestacions de l'Onze de Setembre (2012-2014). La consulta del 9-N (2014). El referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Aplicació de l'article 155. Dos relats en tensió: legitimitat democràtica vs. constitucionalitat.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE5CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia de l'hemicicle del Parlament de Catalunya buit: fileres corbes d'escons vermells i de fusta, la mesa de la presidència al fons sota un arc amb la senyera, columnes de marbre, sostre de fusta amb caixons i tres làmpades d'aranya grans. — L'hemicicle del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella, buit. En aquesta sala es va aprovar la declaració de sobirania del 23 de gener de 2013, les lleis del 6 i el 7 de setembre de 2017 amb l'oposició fora, i la resolució del 27 d'octubre de 2017; i el mateix dia, a tres-cents quilòmetres, el Senat la va deixar sense poder durant set mesos. Kent Wang · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

Un tribunal diu que una paraula no val i un milió de persones surten al carrer a dir que sí. Qui té l'última paraula en una democràcia: els que jutgen, els que voten o els que es manifesten?
Un Parlament aprova una llei per fer un referèndum, un tribunal la suspèn l'endemà, i dos milions de persones voten igualment amb la policia a la porta. És una votació, una desobediència o les dues coses? Depèn de qui ho miri?
Dos relats amb textos reals cada un: la Constitució que diu «indissoluble» i el Parlament que diu «sobirà». Es pot tenir raó tots dos? I si sí, com es decideix què es fa?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

Explicar amb dates i xifres el camí del 2010 al 2017: la sentència i el 10-J, les Diades del 2012 al 2014, la declaració de sobirania del 2013 i el que en va dir el Tribunal, el 9-N del 2014, les eleccions del 2015, les lleis del setembre del 2017, l'1 d'octubre (vots, càrregues, resultats), el 27 d'octubre (la resolució i el 155) i el que va venir després: el judici del 2019, els indults del 2021 i l'amnistia del 2024.
Identificar els dos relats amb els seus textos: el de la legitimitat democràtica (el poble de Catalunya com a subjecte sobirà, el dret a decidir, les majories al Parlament) i el de la constitucionalitat (la sobirania del poble espanyol, l'article 2, les sentències, el 155); i què va fer cada un amb l'altre.
Llegir les dues fonts de L'Arxiu com el que són (una sentència i una resolució parlamentària) i tancar la càpsula: la democràcia que va néixer des de dalt el 1976 va aprendre a fer-se des de baix, i el 2017 dos «des de baix» i dos «des de dalt» es van trobar de cara.

🧠 De la sessió anterior:pacte de l'oblit · Valle de los Caídos · Emilio Silva · ARMH. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Quatre minuts d'El País amb la jornada de l'1 d'octubre de 2017 resumida hora per hora: les cues des de la matinada, les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a les escoles, els Mossos, les urnes amagades, el recompte de la nit. Mira dues coses: què fa la gent de les cues quan arriba la policia, i quines paraules fa servir el reportatge per dir què és el que està passant (referèndum, votació, consulta, jornada). Després de la sessió, pregunta't quin dels dos relats de la Fitxa explica millor el que has vist, i si n'hi ha cap que ho expliqui tot.

El referéndum del 1-O, resumido en cuatro minutos · EL PAÍS · Obre a YouTube ↗

Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells

1 Localitzar. Segons L'Arxiu, què diu el Tribunal de les referències a «Catalunya com a nació», i què diu el Parlament que és el poble de Catalunya? Segons la Fitxa, quantes persones van votar el 9-N i l'1 d'octubre?
2 Avaluar. Un tribunal que no ha votat ningú anul·la un text que van votar 120 diputats i el 73,9 % dels votants; un Parlament aprova unes lleis en una tarda amb l'oposició fora i sense els dos terços que l'Estatut demana. Cada relat retreu a l'altre el mateix: no respectar la democràcia. Què vol dir «democràcia» per a cada un?
3 Integrar. A la sessió 3, l'article 1.2 de la Constitució diu que la sobirania resideix en el poble espanyol, i l'article 2, que la nació és indivisible. Amb la primera línia de la Fitxa, explica per què la declaració del 2013 no pot ser certa alhora que l'article 1.2, i què va decidir el Tribunal el 2014 per donar una part a cada un.
4 Reflexionar. Avui hi ha altres regions i pobles que volen decidir el seu futur, i Estats que diuen que la decisió és de tots. Qui hauria de decidir qui decideix? I quan els dos relats tenen textos, es pot resoldre sense que un perdi?

La sessió 7 va acabar amb un milió de persones al passeig de Gràcia el 10 de juliol de 2010, dotze dies després que el Tribunal Constitucional retallés l’Estatut que el 73,9 % dels votants havia ratificat. El que va venir després va durar set anys i encara no ha acabat, i per entendre-ho cal tenir al davant els dos textos de L’Arxiu: una sentència que diu que la paraula «nació» no val, i una resolució d’un Parlament que diu que el poble de Catalunya és «sobirà». Els dos són reals, els van escriure institucions democràtiques i no poden ser certs alhora. L’11 de setembre de 2012 l’ANCANCAssemblea Nacional Catalana, associació independentista fundada el 2012, que va convocar les Diades massives del 2012 al 2019: la de Barcelona del 2012 («Catalunya, nou estat d'Europa»), la Via Catalana del 2013 (una cadena humana de 400 quilòmetres) i la «V» del 2014. Amb Òmnium, el seu president Jordi Sànchez va ser condemnat el 2019. va omplir Barcelona sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa»: 600.000 persones segons la Guàrdia Urbana, un milió i mig segons els organitzadors, i les dues xifres ja eren dos relats. El president Artur Mas va convocar eleccions, hi va perdre dotze escons i ERC en va guanyar onze, i el 23 de gener de 2013 el Parlament va aprovar, per 85 vots contra 41, la declaració que llegiràs a L’Arxiu: el poble de Catalunya és un «subjecte polític i jurídic sobirà». El 2014 el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta frase, però va dir que el dret a decidirdret a decidirExpressió amb què el sobiranisme català va reclamar, del 2012 al 2017, que Catalunya pogués votar el seu futur polític. El Tribunal Constitucional (sentència 42/2014) va dir que el poble de Catalunya no és sobirà, però que el «dret a decidir» era una aspiració política legítima si es feia dins de la Constitució, per les vies de reforma que aquesta preveu. era una aspiració política legítima dins de la Constitució: una part de raó a cada un. Del 2010 al 2013 el conflicte va canviar de lloc dues vegades: dels tribunals al carrer, i del carrer al Parlament; i cada pas va tenir un text, una xifra i dues maneres de comptar-la.

Dues votacions suspeses

El 9 de novembre de 2014 la Generalitat va fer una consultaconsultaLa consulta del 9 de novembre de 2014, convocada per Mas amb dues preguntes («Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que sigui independent?»), suspesa pel Tribunal Constitucional i convertida en «procés participatiu» amb voluntaris: 2.305.290 participants, 80,76 % de sí-sí. Mas, Ortega i Rigau van ser condemnats per desobediència el 2017. que el Tribunal Constitucional havia suspès: sense cens oficial i amb voluntaris a les taules, hi van participar 2.305.290 persones, un 37 % dels possibles votants, i el 80,8 % va dir sí a les dues preguntes; Mas i dues conselleres van ser condemnats per desobediència. El 27 de setembre de 2015, unes eleccions que els independentistes van presentar com un plebiscit van donar 72 escons de 135 a Junts pel Sí i la CUP, amb el 47,8 % dels vots: majoria d’escons, no de vots, i Carles Puigdemont va ser president. El 6 i el 7 de setembre de 2017 el Parlament va aprovar en dues tardes la Llei del referèndum i la Llei de transitorietat, amb l’oposició fora de l’hemicicle i amb 72 vots, quan l’Estatut mateix en demana 90 per canviar-lo; el Tribunal les va suspendre l’endemà. El 20 de setembre la Guàrdia Civil va registrar la Conselleria d’Economia i milers de persones la van envoltar. I l’1 d’octubre1 d’octubreEl referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017, convocat per la Llei 19/2017 del Parlament, suspesa pel Tribunal Constitucional. 2.286.217 vots (el 43 % del cens segons la Generalitat), 90,2 % de sí; càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en escoles, amb 893 ferits segons la Generalitat aquell dia. El 3 d'octubre hi va haver una aturada general i el rei va fer un discurs contra el govern català. de 2017 van votar 2.286.217 persones, el 43 % del cens, amb un 90 % de sí, en escoles on la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van entrar a requisar urnes amb càrregues que van deixar centenars de ferits i que va veure tot el món. Les dues votacions van tenir el mateix problema i el mateix argument: per a un relat, dos milions de persones votant són la democràcia i la policia a les escoles és la prova; per a l’altre, una votació suspesa per un tribunal no és una votació, i la meitat que no hi va anar és la prova; i les dues xifres, el 90 % i el 43 %, són certes.

Fotografia d'un carrer de poble el matí: al fons, un edifici de maó de quatre pisos amb una estelada en un balcó; a l'esquerra, una cua de desenes de persones de totes les edats, amb roba de carrer, que fa cantonada davant d'una tanca; a la dreta, un jardí amb gent dreta esperant; no hi ha cap policia. — Mollerussa (Pla d'Urgell), 1 d'octubre de 2017, a dos quarts de deu del matí: la cua davant del col·legi electoral de La Salle. Compara-la amb la cua de Toledo del 15 de juny de 1977 de la sessió 2: la mateixa gent de totes les edats, la mateixa espera en silenci, cap policia a cap de les dues fotos. El que canvia és tot el que no es veu: el 1977 votaven en unes eleccions que l'Estat havia convocat; el 2017, en un referèndum que un tribunal havia suspès. Per a un relat les dues cues són la mateixa; per a l'altre, no tenen res a veure. ESM · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

El 27 d’octubre

El 10 d’octubre Puigdemont va declarar la independència al Parlament i la va suspendre en la mateixa frase per obrir una negociació que no va arribar. El 27 d’octubre, al migdia, el Parlament va aprovar en votació secreta, amb 70 vots i amb els diputats de Cs, el PSC i el PP fora, una resolució que declarava «la República catalana com a Estat independent»; a la tarda, a Madrid, el Senat va aprovar per 214 vots aplicar l’article 155article 155Article de la Constitució del 1978 que permet al govern, amb l'autorització del Senat, obligar una comunitat autònoma a complir la llei si no ho fa. Aplicat per primera vegada el 27 d'octubre de 2017: el govern de Rajoy va destituir el govern català, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al 21 de desembre; va durar fins al 2 de juny de 2018., i el govern de Rajoy va destituir el govern català, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al 21 de desembre. La república no va tenir cap acte de govern, cap administració que l’obeís ni cap Estat que la reconegués; el 30 d’octubre Puigdemont i quatre consellers eren a Bèlgica, i el 2 de novembre Oriol Junqueras i set consellers, a la presó. El 21 de desembre Ciutadans va ser el primer partit i els independentistes van sumar 70 escons: el mateix empat, amb un 155 pel mig. El 27 d’octubre els dos relats van fer el que deien: un Parlament va declarar el que la seva majoria havia promès, i un Estat va aplicar el que la seva llei preveia; i el que va decidir la tarda no va ser cap vot sinó qui obeïa a qui.

Jutjar, indultar, amnistiar

El 14 d’octubre de 2019 el Tribunal Suprem va condemnar nou dirigents per sediciósedicióDelicte del Codi penal (alçar-se públicament per impedir l'aplicació de les lleis) pel qual el Tribunal Suprem va condemnar el 14 d'octubre de 2019 nou dirigents del procés a penes de 9 a 13 anys (Junqueras, 13). El 2022 les Corts el van esborrar del Codi penal; el 2021 el govern havia indultat els nou, i el 2024 va aprovar una amnistia per als fets del procés. i malversació a penes de nou a tretze anys, i Barcelona va tenir una setmana de protestes, l’aeroport tallat i barricades a Urquinaona. El 22 de juny de 2021 el govern de Pedro Sánchez els va indultar; el 2022 les Corts van esborrar la sedició del Codi penal; el 30 de maig de 2024 van aprovar una llei d’amnistiallei d’amnistiaLlei orgànica 1/2024, del 10 de juny, d'amnistia per als fets del procés (2011-2023), aprovada pel Congrés el 30 de maig de 2024 amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, el PNB, Bildu i altres, i amb el PP i Vox en contra. El Tribunal Constitucional la va avalar el juny del 2025; la seva aplicació a alguns casos es discuteix encara als tribunals. És la segona amnistia de la càpsula. per als fets del procés, la segona de la càpsula després de la del 1977, i el 2025 el Tribunal Constitucional la va avalar. Cada relat ho llegeix al revés: per a un, l’Estat va reconèixer que s’havia passat; per a l’altre, un govern va pagar amb la llei els vots que necessitava. Les enquestes diuen que el suport a la independència ha baixat de prop del 49 % del 2013 a prop del 40 %, i que el conflicte no s’ha resolt sinó que ha baixat de to. La càpsula va començar amb unes Corts nomenades a dit que es votaven la fi, i acaba amb dos relats que reclamen la democràcia i no poden cedir de qui és la sobirania; la Constitució del 1978 té les dues frases al mateix Títol preliminar, la sobirania del poble i la unitat indissoluble, i el 2017 es van trobar de cara. Democràcia des de dalt? Va néixer des de dalt, va aprendre a fer-se des de baix, i encara no ha decidit qui decideix.

Desmuntant un tòpic Si hi ha temps

«El procés va ser un conflicte entre demòcrates i antidemòcrates: només un dels dos bàndols tenia raó.»

Per què sembla cert: Ve de cada un dels dos relats explicat des de dins: cada un té textos legals, majories i gent al carrer, i cada un presenta l'altre com el que no respecta la democràcia (l'un, perquè no deixa votar; l'altre, perquè no respecta la llei votada per tothom).

Però en realitat: Els dos textos de L'Arxiu són reals, els van escriure institucions democràtiques i tots dos tenen una part de raó que l'altre no pot negar. El relat de la legitimitat democràtica té a favor seu que la sobirania és del poble (Constitució, article 1.2), que un poble que vota massivament té dret a ser escoltat, que el 2006 el 73,9 % va votar un Estatut que un tribunal va retallar, i que del 2012 al 2017 hi va haver majories al Parlament i milions de persones al carrer i a les urnes; i té en contra que la Constitució, votada el 1978 també pel 90 % dels catalans que van anar a votar, diu que el poble sobirà és l'espanyol i que la unitat és «indissoluble», que les lleis del setembre del 2017 es van aprovar en una tarda amb l'oposició fora de l'hemicicle i sense la majoria de dos terços que el mateix Estatut demana per canviar-lo, i que la meitat de Catalunya no va anar a votar l'1 d'octubre. El relat de la constitucionalitat té a favor seu que en un Estat de dret les lleis es canvien per les vies que la llei diu, que el Tribunal Constitucional fa la feina que la sessió 3 li va donar, i que la resolució del 27 d'octubre no la va reconèixer cap Estat; i té en contra que un tribunal va desfer un vot del 2006, que la resposta al 2017 va ser la policia a les escoles i presó per a nou dirigents polítics per una sedició que el 2022 les Corts van esborrar del Codi penal, i que en set anys cap govern espanyol no va oferir cap altra cosa que la llei. El 2019 el Tribunal Suprem va condemnar; el 2021 el govern va indultar; el 2024 les Corts van aprovar una amnistia per als fets del procés i el 2025 el Tribunal Constitucional la va avalar: el mateix Estat que va jutjar va perdonar i després va esborrar, cosa que els dos relats llegeixen també al revés. Dir que només un tenia raó és triar un relat; entendre el conflicte és veure què va fer cada un amb els textos de l'altre.

Els dos relats tenen textos reals i una part de raó: la sobirania del poble i la unitat indissoluble són al mateix article 1 i 2 de la Constitució, i el 2017 es van trobar de cara; dir que només un tenia raó és triar un relat, no explicar el conflicte.

📊 Fitxa de dades Si hi ha temps

· La ruptura (2010-2013): 28 de juny de 2010, sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut; 10 de juliol, «Som una nació. Nosaltres decidim», 1,1 milions a Barcelona. 11 de setembre de 2012, Diada «Catalunya, nou estat d'Europa», convocada per l'ANC: 600.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 1,5 milions segons els organitzadors; 25 de novembre de 2012, eleccions: CiU baixa de 62 a 50 escons, ERC puja a 21. 23 de gener de 2013, declaració de sobirania (85 sí, 41 no); el Tribunal Constitucional l'anul·la el 25 de març de 2014 (el poble de Catalunya no és sobirà) però diu que el «dret a decidir» és una aspiració política legítima dins de la Constitució. 11 de setembre de 2013, la Via Catalana: una cadena humana de 400 quilòmetres; 2014, la «V» a Barcelona.
· El 9-N (2014): el president Mas convoca una consulta per al 9 de novembre; el Tribunal Constitucional la suspèn el 29 de setembre; la Generalitat la converteix en «procés participatiu» amb voluntaris; hi participen 2.305.290 persones (el cens no era oficial; un 37 % dels possibles votants), 80,76 % de sí-sí, 10,07 % de sí-no, 4,54 % de no. El 2017 Mas, Ortega i Rigau són condemnats per desobediència (Mas, dos anys d'inhabilitació). 27 de setembre de 2015, eleccions «plebiscitàries»: Junts pel Sí (62) i la CUP (10) sumen 72 escons de 135 amb el 47,8 % dels vots; Carles Puigdemont, president el gener del 2016.
· L'1 d'octubre de 2017: el 6 i el 7 de setembre el Parlament aprova la Llei del referèndum i la Llei de transitorietat amb l'oposició fora de l'hemicicle (72 vots de 135; l'Estatut demana 90 per canviar-lo); el Tribunal Constitucional les suspèn l'endemà. 20 de setembre, la Guàrdia Civil registra la Conselleria d'Economia i milers de persones l'envolten. 1 d'octubre: 2.286.217 vots (el 43 % del cens segons la Generalitat), 90,2 % de sí, 7,8 % de no; càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en escoles: 893 ferits segons la Generalitat aquell dia (més de mil, segons el recompte posterior). 3 d'octubre, aturada general i discurs del rei. 10 d'octubre, Puigdemont declara la independència i la suspèn en la mateixa frase.
· El 27 d'octubre de 2017: al migdia, el Parlament aprova en votació secreta una resolució que declara «la República catalana com a Estat independent» (70 sí, 10 no, 2 en blanc; els diputats de Cs, PSC i PP no voten); a la tarda, el Senat aprova (214 sí, 47 no) aplicar l'article 155 de la Constitució: el govern de Rajoy destitueix el govern català, dissol el Parlament i convoca eleccions per al 21 de desembre. La república no va tenir cap acte de govern; cap Estat la va reconèixer. 30 d'octubre, Puigdemont i quatre consellers van a Bèlgica; 2 de novembre, Junqueras i set consellers, a la presó. 21 de desembre: Ciutadans primer (36 escons), els independentistes sumen 70; el 155 s'acaba el 2 de juny de 2018 amb el govern Torra.
· Després: judici al Tribunal Suprem (febrer-juny del 2019); 14 d'octubre de 2019, sentència: sedició i malversació, Junqueras 13 anys i vuit dirigents més entre 9 i 12; protestes a Barcelona (aeroport, Urquinaona). 22 de juny de 2021, el govern de Sánchez indulta els nou. 2022, les Corts esborren la sedició del Codi penal. 30 de maig de 2024, les Corts aproven la Llei d'amnistia per als fets del procés (la segona amnistia de la càpsula, després de la del 1977); el juny del 2025 el Tribunal Constitucional l'avala, i la seva aplicació a alguns casos es discuteix encara als tribunals. Les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió: el suport a la independència, de prop del 49 % (2013) a prop del 40 % (2024), amb el no per sobre del sí des del 2018.
· La imatge del cos: fotografia feta a Mollerussa (Pla d'Urgell) el matí de l'1 d'octubre de 2017, davant del col·legi electoral de La Salle: un carrer amb un edifici de maó de quatre pisos al fons i una estelada en un balcó; a l'esquerra, una cua de desenes de persones de totes les edats, la majoria amb roba de carrer, que fa cantonada; a la dreta, un jardí amb gent dreta esperant. No hi ha cap policia a la foto.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

📜 L'Arxiu

Tries una de les opcions.

A. Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, sobre l'Estatut de Catalunya (decisió)

El Tribunal Constitucional, per resoldre el recurs del Partit Popular contra l'Estatut del 2006 · 28 de juny de 2010; publicada al BOE el 16 de juliol de 2010

«No tenen eficàcia jurídica interpretativa les referències del preàmbul de l'Estatut de Catalunya a 'Catalunya com a nació' i a 'la realitat nacional de Catalunya'.»

La dicta el Tribunal Constitucional el 2010, per resoldre el recurs del PP contra l'Estatut. Els jutges no els vota la ciutadania: els elegeixen el Congrés, el Senat, el govern i els mateixos jutges, i la seva feina és dir si una llei respecta la Constitució. La sentència diu que la paraula «nació» es pot quedar al preàmbul però no serveix per interpretar res, perquè la Constitució només reconeix una nació, i anul·la catorze articles. Per a un relat, és la llei que mana sobre el vot; per a l'altre, un tribunal que desfà el vot del 2006.

↗ Llegir l'original a boe.es Traducció del castellà · original: «Carecen de eficacia jurídica interpretativa las referencias del preámbulo del Estatuto de Cataluña a 'Cataluña como nación' y a 'la realidad nacional de Cataluña'.»
B. Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, primer principi)

El Parlament de Catalunya, amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i una part de la CUP (85 sí, 41 no, 2 abstencions; cinc diputats del PSC van sortir de l'hemicicle per no votar) · 23 de gener de 2013

«Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.»

La vota el Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013, dos mesos després d'unes eleccions convocades arran de la Diada del 2012: 85 sí i 41 no. Diu que el poble de Catalunya és sobirà perquè vota; la Constitució, a l'article 1.2, diu que la sobirania resideix en el poble espanyol. Les dues frases no poden ser certes alhora en el mateix sistema legal: aquí neix el conflicte. El 2014 el Tribunal Constitucional va anul·lar aquest principi, però va dir que el dret a decidir era una aspiració legítima si es defensava dins de la Constitució.

↗ Llegir l'original a parlament.cat

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica

Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

9.1 Situar-se · línia del temps La fitxa de dades La lectura Individual

De la sentència al 155.

Situa en una línia del temps, amb la seva data, sis fets: la sentència sobre l'Estatut, la declaració de sobirania, el 9-N, l'1 d'octubre, la declaració d'independència i el 155. Pinta d'un color els que fan les institucions catalanes i d'un altre els de l'Estat. Sota, digues de quin color són el primer fet i l'últim.

La línia amb sis fets datats en dos colors, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a les quatre primeres línies de la Fitxa. La frase pot començar així: «La línia l'obre… i la tanca…».

9.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La fitxa de dades En parella

Un tribunal i un parlament amb lupa.

Llegiu en parella els dos textos de L'Arxiu i els contextos, i identifiqueu-hi el fet, el parer i el senyal. FET: què diu el Parlament del poble de Catalunya? PARER: d'on treu la força cadascun dels dos textos, de la llei o del vot? SENYAL: per què les dues frases no poden valer alhora?

Les tres respostes (40-60 paraules).

💡 Pista: El FET és a la segona cita. Per al PARER podeu començar així: «El tribunal es basa en… i el Parlament, en…»; els dos contextos ho diuen. Per al SENYAL, recordeu de qui diu la Constitució que és la sobirania (sessió 3).

9.3 Investigar · comentari d'imatge La imatge La fitxa de dades Individual

Dues cues, quaranta anys.

Mira la fotografia de Mollerussa de la lectura. DESCRIC: qui hi ha a la cua i què fa? IDENTIFICO: amb el peu i la tercera línia de la Fitxa, quin dia és i què s'hi vota? DEDUEIXO: en què és diferent aquesta cua de la de Toledo del 1977 (sessió 2), tot i que les dues fotos s'assemblen?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la cua hi ha gent de…». Per a la deducció, llegeix el final del peu: pregunta't qui havia convocat cada votació.

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

9.4 Investigar · enigma La fitxa de dades La lectura En parella

Enigma: la república d'una tarda.

El 27 d'octubre de 2017, al migdia, el Parlament va declarar un Estat independent; a la tarda, el Senat va aprovar el 155; l'endemà no hi havia cap república. Deduïu amb la quarta línia de la Fitxa per què la declaració no va tenir cap efecte i el 155 sí.

Les dues raons, en tres o quatre frases.

Com es fa · Enigma

Copia les pistes numerades.
Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Pregunteu-vos qui va obeir què el 28 d'octubre, i qui va reconèixer la república. Connectors útils: «en canvi», «per això».

9.5 Explicar · esquema 1-3-1 Desmuntant un tòpic L'Arxiu Individual

Un relat en un esquema.

Tria un dels dos relats del Desmuntant, el de la legitimitat democràtica o el de la constitucionalitat, i resumeix-lo en un esquema 1-3-1: a dalt, la seva idea en una frase; al mig, tres arguments a favor amb una dada cada un; a baix, el text de L'Arxiu en què es recolza.

L'esquema amb la idea de dalt, tres arguments amb dada i el text de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els arguments són a la refutació del Desmuntant: cada relat hi té els seus «a favor». Si et costa triar, tria el que menys comparteixes: l'entendràs millor.

9.6 Participar · desmentit La fitxa de dades La lectura Individual

Desmentit: «el 90 %».

Una frase corre per les xarxes: «L'1 d'octubre Catalunya va votar la independència amb el 90 %.» Desmunta-la: copia-la, subratlla-hi el que és cert i el que falta, i corregeix-la amb les dades de la tercera línia de la Fitxa. Després, escriu la frase corregida, que sigui veritat sencera.

La frase subratllada, la correcció i la frase corregida (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

Copia l'afirmació falsa tal com és.
Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: El 90 % és cert: pregunta't de quin total. Connectors útils: «de fet», «però», «només».

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

9.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic L'Arxiu Individual

Desmuntant «només un tenia raó».

Treballa el bloc Desmuntant un tòpic amb els dos textos de L'Arxiu. Explica què té a favor i què té en contra cada relat, amb una dada de cada, i dedueix què vol dir que la sobirania del poble i la unitat indissoluble siguin a la mateixa Constitució.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: els dos relats amb la seva dada i la deducció.

💡 Pista: Si t'atrapes defensant-ne un, torna a la columna de l'altre.

9.8 Participar · rellevància històrica Tota la càpsula La lectura Individual

El moment que més va decidir: la càpsula en un judici.

La càpsula ha passat per nou moments: les Corts que es voten la fi (1976), l'amnistia (1977), el retorn de Tarradellas (1977), la Constitució (1978), el 23-F (1981), la llei de la immersió (1983), l'entrada a Europa (1986), la fossa de Priaranza (2000) i l'1 d'octubre (2017). Tria el més rellevant per respondre «democràcia des de dalt?» i defensa-ho amb dues raons: quanta gent hi va tenir part i quant de temps en dura l'efecte. Digues també per què no n'has triat un altre.

El moment triat, les dues raons i el descart d'un altre (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

Fes la llista de tots els fets candidats.
Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir el que més surt als llibres: vol dir el que més va decidir.

9.9 Participar · Ahir i avui La fitxa de dades El que ja saps En grup

Ahir i avui: qui decideix qui decideix.

L'Estat va jutjar els dirigents del procés el 2019, els va indultar el 2021 i els va amnistiar el 2024, i el suport a la independència ha baixat de prop del 49 % el 2013 a prop del 40 % el 2024 (la cinquena línia de la Fitxa). Amb el que ja sabeu, argumenteu qui hauria de decidir, avui, qui decideix: un Parlament, un tribunal o una votació de tothom.

L'argument, amb la vostra tria i una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en què passa si cadascun dels tres decideix sol.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

La sentència del 28 de juny de 2010 va trencar el consens i va omplir el passeig de Gràcia; l'ANC va omplir cada Onze de Setembre del 2012 al 2014 (600.000 o 1,5 milions, segons qui comptés), el Parlament es va declarar sobirà el 23 de gener de 2013 i el Tribunal Constitucional ho va anul·lar el 2014 tot dient que el dret a decidir era una aspiració legítima dins de la Constitució. El 9 de novembre de 2014, 2,3 milions de persones van votar en una consulta suspesa (80,8 % de sí-sí); el 2015 Junts pel Sí i la CUP van sumar 72 escons amb el 47,8 % dels vots; el 6 i 7 de setembre de 2017 el Parlament va aprovar les lleis del referèndum amb l'oposició fora; l'1 d'octubre van votar 2,3 milions (90 % de sí) amb càrregues policials a les escoles; el 27 d'octubre el Parlament va declarar la república (70 vots) i el Senat va aprovar el 155 la mateixa tarda: cap Estat va reconèixer res, el govern va ser destituït, uns dirigents van anar a Bèlgica i altres a la presó. El 2019 el Suprem va condemnar nou dirigents per sedició, el 2021 el govern els va indultar i el 2024 les Corts van aprovar una amnistia que el Constitucional va avalar el 2025. Dos relats amb textos reals, la sobirania del poble i la unitat indissoluble, al mateix Títol preliminar de la Constitució del 1978, que es van trobar de cara. La càpsula tanca amb la pregunta oberta: la democràcia va néixer des de dalt el 1976, va aprendre a fer-se des de baix, i el 2017 dos «des de baix» i dos «des de dalt» van xocar.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. Què va dir el Tribunal Constitucional el 2014 sobre la declaració de sobirania del Parlament?
2. Segons la lectura, per què la república declarada el 27 d'octubre de 2017 no va passar del paper?
3. Què vol dir la sessió quan parla dels «dos relats» del procés?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La microhistòria que tanca la càpsula torna al 1977, al dia en què una família de l'Hospitalet va votar per primera vegada i va haver de decidir què fer amb un nom escrit en un paper.