Sessió 4. La recuperació de l'autogovern a Catalunya

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 15 de juny de 1977 Catalunya vota diferent que Espanya: els socialistes guanyen, els comunistes del PSUC són segons, i l’esquerra té dos de cada tres vots. Els diputats i senadors catalans es constitueixen en Assemblea de ParlamentarisAssemblea de ParlamentarisReunió dels 47 diputats i 16 senadors elegits a Catalunya el 15 de juny de 1977, de tots els partits, per negociar en bloc la recuperació de l'autogovern. Va aprovar l'Estatut de Sau el 29 de desembre de 1978 abans d'enviar-lo al Congrés. per negociar l’autogovern en bloc, i el carrer ho diu més fort: l’11 de setembre, la primera DiadaDiadaLa festa nacional de Catalunya, l'11 de setembre, que commemora la caiguda de Barcelona el 1714. Prohibida durant el franquisme, la del 1977 va ser la primera autoritzada: prop d'un milió de persones al passeig de Gràcia i la Diagonal sota el lema «Llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia». autoritzada en quaranta anys treu prop d’un milió de persones al passeig de Gràcia sota tres paraules que ja s’havien cridat el febrer del 1976: «Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia». Suárez ho veu, i decideix negociar, però no amb els diputats. El 27 de juny, tres mesos abans de la Diada, ha rebut a la Moncloa un home de setanta-vuit anys que feia trenta-vuit que vivia a França: Josep TarradellasJosep TarradellasJosep Tarradellas (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988). Conseller amb Macià i Companys i cap del govern català el 1936-1937, a l'exili des del 1939; president de la Generalitat a l'exili des del 1954, elegit pels diputats supervivents a Mèxic. No era de cap dels partits del 1977 ni es va presentar mai a cap elecció; va deixar el càrrec el 1980., president d’una Generalitat que no existia des del 1939, elegit el 1954 pels diputats supervivents a l’ambaixada de Mèxic. No és de cap dels partits que acaben de guanyar, no s’ha presentat a res, i és exactament per això que Suárez el prefereix. Madrid tria l’interlocutor: en lloc dels diputats que Catalunya acaba de votar, un home de l’exili sense partit, que representa una continuïtat de quaranta anys i no una majoria de sis setmanes; i el carrer, amb un milió de persones, fa que la negociació no es pugui aturar.

Un decret abans que la Constitució

El 29 de setembre de 1977 el Consell de Ministres aprova el decret llei que llegiràs a L’Arxiu. No hi ha Constitució, no hi ha Estat de les autonomies, no hi ha cap llei que digui què és una comunitat autònoma: hi ha una fórmula, la de la sessió 1, «de la llei a la llei», que permet transferir per decret al que el text anomena «símbol». La Generalitat es restableix «amb caràcter provisional», el president el nomena el govern «a proposta del president del Govern», i el preàmbul avisa que això no condiciona el que dirà la Constitució i que la mateixa fórmula s’oferirà a altres regions. El 17 d’octubre un decret nomena Tarradellas, i el 23 arriba a Barcelona: des del balcó del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume plena, diu «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí». El 5 de desembre forma un govern d’unitatgovern d’unitatEl primer Consell Executiu de la Generalitat provisional (5 de desembre de 1977): dotze consellers de tots els partits amb diputats (PSC, PSUC, UCD, CDC i ERC) més un representant de cada diputació. Sense parlament ni competències, era un govern de tothom per negociar amb Madrid en nom de tothom. amb consellers de tots els partits, dels comunistes a la UCD. El que torna el 1977 és el nom, la institució i un president; el que no torna és cap parlament, cap competència i cap pressupost: el decret ho diu amb la paraula «símbol», i posa el poder de nomenar a Madrid.

L’Estatut de Sau

El poder arriba en dos passos, i Tarradellas no protagonitza cap dels dos. El primer és l’Estatut de SauEstatut de SauEstatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, dit «de Sau» pel parador de Sau (Osona) on la comissió dels vint el va començar a redactar l'estiu del 1978. Aprovat per l'Assemblea de Parlamentaris el 29 de desembre de 1978, retallat a la comissió constitucional del Congrés l'agost del 1979, ratificat en referèndum el 25 d'octubre de 1979 i promulgat com a Llei orgànica 4/1979 el 18 de desembre.: una comissió de vint diputats i senadors, la «comissió dels vint», l’escriu entre l’agost i el desembre del 1978, en part al parador de Sau, i l’Assemblea de Parlamentaris l’aprova el 29 de desembre, tres setmanes després del referèndum de la Constitució. Catalunya hi entra per la via ràpida de l’article 151, perquè havia tingut estatut plebiscitat el 1931; però el text s’ha de negociar a Madrid, i la comissió constitucional del Congrés el retalla l’agost del 1979 en tot el que és diners i policia. El 25 d’octubre de 1979 el vota Catalunya: hi va el 59,7 % del cens i el sí és del 88,1 %; el 18 de desembre surt al BOE el mateix dia que l’Estatut basc, els dos primers de l’Estat de les autonomies. L’Estatut dona el que el decret del 1977 no donava: un ParlamentParlamentEl Parlament de Catalunya, restablert per l'Estatut del 1979, amb 135 diputats elegits cada quatre anys; elegeix el president de la Generalitat i fa les lleis catalanes. Les primeres eleccions van ser el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva, el 10 d'abril. de 135 diputats que elegeix el president, competències en ensenyament, sanitat, cultura, policia i mitjans de comunicació, i el català com a llengua pròpia de Catalunya, oficial amb el castellà. L’Estatut és la llei que converteix el símbol en poder: per primera vegada des del 1932 hi ha un text que diu què pot decidir Catalunya sola; i el que no hi és, els diners i la policia, és el que Madrid va retallar abans de deixar-lo votar.

El 20 de març de 1980

El segon pas són les eleccions. El 20 de març de 1980, les primeres al Parlament de Catalunya des del 1932, hi va el 61,3 % del cens, i el resultat sorprèn tothom: guanya CiUCiUConvergència i Unió, coalició de Convergència Democràtica de Catalunya (fundada per Jordi Pujol el 1974) i Unió Democràtica de Catalunya, nacionalista i de centre. Va guanyar totes les eleccions catalanes del 1980 al 2003 i Pujol va ser president vint-i-tres anys., la coalició de Jordi Pujol, amb el 27,8 % i 43 escons, davant del PSC (33) i el PSUC (25), que a les generals l’havien superat de llarg; els Centristes de la UCD en treuen 18 i ERC 14. El 24 d’abril el Parlament investeix Pujol president amb els vots de CiU, ERC i els Centristes: un home que el 1960 havia estat a la presó pels fets del Palau de la Música, que ha fundat el seu partit el 1974 i que serà president fins al 2003, sis eleccions seguides. Tarradellas no s’ha presentat, i deixa el càrrec el dia que el Parlament elegeix el seu successor. La Generalitat va tornar en tres passos amb tres legitimitats diferents: un decret de Madrid el 1977, un referèndum el 1979 i unes eleccions el 1980; i la pregunta de la càpsula torna: el símbol es va donar des de dalt, a un home que ningú no havia votat, i el poder el va acabar decidint el carrer, dues vegades, a les urnes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la Diada al Parlament.

Situa en una línia del temps, amb la data de la Fitxa, sis fets: la Diada del 1977, el decret llei, el retorn de Tarradellas, el referèndum de l'Estatut, les eleccions al Parlament i la investidura de Pujol. Pinta d'un color el tram en què la Generalitat és provisional. Sota, digues què no tenia la Generalitat en aquell tram.

La línia amb sis fets datats, el tram provisional pintat i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la primera, la quarta i la cinquena línies de la Fitxa. Per a la frase, mira la tercera línia i comença així: «Mentre va ser provisional, la Generalitat no tenia…».

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

El decret llei amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i copieu la primera frase del decret. FET: segons l'article quart, qui nomena el president de la Generalitat? PARER: per què creieu que el govern va preferir un president nomenat i no elegit? SENYAL: quina paraula de la primera frase us diu què pensa el govern de la Generalitat?

La frase copiada i les tres respostes (40-60 paraules, sense comptar el copiat).

💡 Pista: Per al PARER podeu començar així: «Al govern li convenia… perquè…»; el context diu qui va poder triar Suárez gràcies a l'article quart. Per al SENYAL, busqueu la paraula que diu què és la Generalitat.

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos homes i un retrat.

Mira la fotografia de la Moncloa de la lectura. DESCRIC: què hi ha a la tauleta entre els dos homes? IDENTIFICO: amb el peu i la segona línia de la Fitxa, qui són i quants anys feia que el gran vivia a l'exili? DEDUEIXO: qui dels dos necessita més l'altre aquell dia, i per què?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Sobre la tauleta hi ha…». Els anys d'exili surten de restar dues dates de la segona línia de la Fitxa. Per a la deducció, llegeix el final del peu.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Tres Generalitats en una taula.

Feu una taula amb tres columnes (la Generalitat del 1977, la de l'Estatut del 1979 i la del Parlament del 1980) i tres files: qui tria el president, si té parlament i d'on li ve el dret a manar (un decret, un referèndum o unes eleccions). Ompliu-la amb la tercera, la quarta i la cinquena línies de la Fitxa. Sota, expliqueu en una frase quina columna s'assembla més a l'autogovern.

La taula de tres columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La fila difícil és la del dret a manar: decret, referèndum i eleccions no donen el mateix. Connectors útils: «en canvi», «per primer cop», «per això».

4.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del carrer al balcó: la cadena.

Explica en una cadena de cinc baules com es va de les eleccions del 15 de juny de 1977, en què a Catalunya guanya l'esquerra, al retorn de Tarradellas, passant per la Diada, la reunió de la Moncloa i el decret llei. Entre cada dues baules, escriu el «per això» que les uneix. Sota, explica en una frase per què la cadena acaba en un símbol i no en un Estatut.

La cadena de cinc baules amb els connectors, i una frase sobre el final.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Fes que cada baula tingui dos actors: el que vol Madrid i el que vol el carrer. Les dates són a la primera línia de la Fitxa.

4.6 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmentit: «Tarradellas, primer president elegit».

Un cartell d'una exposició diu: «Josep Tarradellas, el primer president elegit de la Generalitat recuperada, va portar l'Estatut a Catalunya el 1977.» Desmunta'l: copia la frase, subratlla-hi les dues errades i corregeix cada una amb una dada de L'Arxiu o de la Fitxa. Després, escriu la frase corregida, que continuï sent un elogi si creus que se'l mereix.

La frase amb les errades subratllades, les dues correccions i la frase corregida (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pregunta't qui el va nomenar i què va tornar de debò el 1977. Connectors útils: «de fet», «en realitat», «no va ser fins al…».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «el 1977 va tornar l'autogovern».

Fes servir L'Arxiu per desmuntar el tòpic del bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve, copia les dues paraules del decret que diuen què va tornar el 1977, digues quan va arribar el Parlament, i dedueix per què al govern de Madrid li convenia tornar primer el símbol.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: l'origen, les dues paraules copiades, la data del Parlament i la deducció.

💡 Pista: No diguis que el 1977 no va servir de res: va posar el nom. Pregunta't què es pot donar per decret i què no.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tarradellas, juny del 1977: tornar o no.

Ets Josep Tarradellas el juny del 1977: tens setanta-vuit anys, fa trenta-vuit que ets a França, i Suárez t'ofereix tornar com a president d'una Generalitat provisional, nomenat per decret, sense parlament ni competències. Decideix si tornes amb aquestes condicions o et quedes i exigeixes un Estatut primer, i defensa-ho amb dues raons de la Fitxa i la raó més forta en contra. Res que algú del juny del 1977 no pogués saber.

La decisió, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: No cal encertar el que va passar: cal raonar-ho amb el que se sabia aquell juny.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: tornar el símbol abans que el poder.

El 1977 el govern va tornar a Catalunya un símbol, la Generalitat, i el poder no va arribar fins al 1979 i el 1980. Penseu en un cas d'avui que conegueu en què es dona un símbol (un nom, una festa, una llengua, un monument) però no el poder de decidir. Argumenteu si val la pena acceptar el símbol quan encara no hi ha el poder.

L'argument, amb el cas i la vostra posició (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en el cas i en què hi guanya i què hi perd qui rep el símbol.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 15 de juny de 1977 l'esquerra va guanyar a Catalunya i l'11 de setembre prop d'un milió de persones van omplir Barcelona demanant «Llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia». Suárez va negociar no amb els diputats elegits sinó amb Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili des del 1954, un home de setanta-vuit anys que no era de cap partit: el decret llei del 29 de setembre de 1977 va restablir la Generalitat «amb caràcter provisional», com a «símbol», amb el president nomenat per Madrid, i el 23 d'octubre Tarradellas va dir «ja sóc aquí» des del balcó de Sant Jaume i va formar un govern d'unitat sense parlament, competències ni diners. El poder va arribar després: l'Estatut de Sau, escrit per vint parlamentaris el 1978, retallat al Congrés i votat en referèndum el 25 d'octubre de 1979 (sí del 88,1 %), que va donar Parlament, competències i el català com a llengua pròpia; i les eleccions del 20 de març de 1980, les primeres des del 1932, que va guanyar CiU amb 43 escons i que van fer president Jordi Pujol per vint-i-tres anys. Tarradellas no s'hi va presentar: el 1977 va tornar el nom, i el poder va venir en dos passos que ell no va protagonitzar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenia la Generalitat provisional que va tornar el 1977, segons el decret llei i la Fitxa?

   A. Un Parlament de 135 diputats i un president elegit, però sense competències ni diners B. Un president nomenat per decret i competències en ensenyament, sanitat i policia C. Un Estatut aprovat en referèndum i un govern d'unitat amb consellers de tots els partits D. Un president nomenat per decret i un govern d'unitat, sense Parlament ni competències

2. 2. Què donava l'Estatut de Sau que el decret del 1977 no donava?

   A. Un president nomenat pel govern de Madrid i un Consell Executiu amb tots els partits B. Un Parlament que elegeix el president, competències i el català com a llengua pròpia C. La via ràpida de l'article 151, que el decret del 1977 reservava al País Basc D. Tota la policia i els impostos, que el Congrés va afegir al text l'agost del 1979

3. 3. Què va passar a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de març de 1980?

   A. Va guanyar el PSC, com a les generals del 1977, i Pujol va quedar a l'oposició B. Va guanyar CiU, i Tarradellas va continuar de president amb un govern d'unitat C. Va guanyar CiU, per davant del PSC i el PSUC, i el Parlament va investir Pujol D. Va guanyar el PSUC, i Pujol va ser investit amb els vots d'ERC i els Centristes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 23 de febrer de 1981, mentre el Congrés votava un president nou, un tinent coronel de la Guàrdia Civil hi va entrar amb la pistola a la mà. Durant divuit hores no se sabia qui manava a Espanya. La sessió següent.