Sessió 3. La Constitució de 1978 i el nou mapa territorial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Les Corts elegides el 15 de juny de 1977 no havien estat convocades com a constituents, però tothom sabia que ho serien: no hi havia res més que fer amb unes Corts elegides i unes Lleis Fonamentals que ja no servien. L’1 d’agost la comissió constitucional del Congrés nomena una ponènciaponènciaGrup reduït de diputats encarregat de redactar el primer text d'una llei. La constitucional tenia set membres: Gabriel Cisneros, Miguel Herrero de Miñón i José Pedro Pérez-Llorca (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), Jordi Solé Tura (PCE-PSUC), Manuel Fraga (AP) i Miquel Roca (Minoria Catalana). Va treballar en secret de l'agost del 1977 al desembre. de set diputats, que es reuneix per primer cop el 22 d’agost: tres de la UCD, un socialista, un comunista, un d’Alianza Popular i un català. No hi ha cap dona, i no hi ha cap diputat del PNB, que ho farà pagar. Es reuneixen en secret, sovint fora del Congrés, en un despatx d’advocats o en un restaurant de Madrid, perquè el que han d’escriure no ho pot llegir ningú a mitges: un comunista i un exministre de Franco han de posar-se d’acord sobre la monarquia, l’exèrcit, l’Església i Catalunya. El mètode és el consensconsensManera d'escriure la Constitució en què cap partit imposa la seva majoria: cada article s'aprova quan tots els grups grans el poden signar, i el que no es pot pactar es deixa ambigu o es remet a una llei posterior. El PSOE va abandonar la ponència el març del 1978 per l'article de l'escola i hi va tornar el maig, després d'un pacte amb la UCD.: no es vota el que la meitat no pot signar, i el que no es pot pactar es deixa obert. Set homes de cinc partits que un any abans eren il·legals els uns per als altres escriuen, en un any i mig, el text que encara mana; i el mètode que fan servir, no votar sinó pactar, és el mateix que el de la taula de la Moncloa.

Què hi van posar

El text que en surt té 169 articles en onze títols, i els dos primers, que llegiràs a L’Arxiu, diuen què és l’Estat en un ordre que no és casual: primer, que és un Estat social, democràtic i de Dret; després, la sobirania és del poble; i només al final la forma, monarquia parlamentàriamonarquia parlamentàriaForma d'Estat en què el rei és cap d'Estat, símbol de la unitat, però no governa: el poder executiu és del govern, que respon davant del Parlament; el rei signa les lleis però no les pot vetar. Els partits que eren republicans (PSOE, PCE) la van acceptar a canvi que fos exactament això: una forma, no un poder.. Els socialistes, que eren republicans, van presentar una esmena per la república i la van perdre a la comissió, i van acceptar la monarquia perquè el text la deixava sense poder. L’article 16 diu que cap confessió tindrà caràcter estatal, i acaba amb quaranta anys d’Estat catòlic, però afegeix que els poders públics «tindran en compte» les creences dels espanyols i cooperaran amb l’Església: la frase que va fer marxar el PSOE de la ponència durant dos mesos era la de l’escola: la llibertat de crear centres privats i de triar-los. El Títol I, quaranta-cinc articles, conté els drets: la vida, amb la pena de mort abolida excepte en temps de guerra; la llibertat d’expressió, de reunió, de sindicació i de vaga; l’educació, l’habitatge, la sanitat. I la separació de poders: les Corts fan les lleis, el govern governa i respon davant del Congrés, els jutges jutgen i un Tribunal Constitucional vigila que ningú es passi. Cada article és el preu d’un altre: la monarquia a canvi que no governi, l’Església a canvi que no sigui oficial, l’escola privada a canvi de l’escola pública; el consens no és que tothom hi estigui d’acord, és que tothom hi troba alguna cosa i tothom hi perd alguna cosa.

La frase de doble lectura

Cap article no va costar tant com el segon. Diu, en una sola frase, que la Constitució es fonamenta en la «indissoluble unitat de la Nació espanyola» i que reconeix «el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions». La paraula nacionalitatsnacionalitatsTerme que la Constitució fa servir al costat de «regions» per als territoris amb dret a l'autonomia, sense definir-lo ni dir a qui s'aplica. Va ser la concessió a Catalunya i el País Basc que l'exèrcit i AP no volien; a canvi, la frase comença per «indissoluble unitat». El text de l'article 2 el va rebre la ponència ja redactat des del govern. va entrar per la pressió de Roca i Solé Tura i va sortir del Congrés amb la «indissoluble unitat» al davant, en un text que la ponència va rebre ja escrit des del govern: la versió que l’exèrcit podia acceptar. Els centralistes hi llegeixen que Espanya no es trencarà; els catalans i els bascos, que per primera vegada una constitució espanyola reconeix que hi ha nacions dins; i com que no diu quines són les nacionalitats i quines les regions, cada un es pot quedar la seva lectura. El 31 d’octubre de 1978 el Congrés aprova el text: 325 sí, 6 no i 14 abstencions; els no són d’AP i d’Euskadiko Ezkerra, i entre les abstencions hi ha el PNB. El 6 de desembre es fa el referèndumreferèndumEl del 6 de desembre de 1978: cens de 26,6 milions, participació del 67,1 %, sí del 87,9 % dels vots (el 58,9 % del cens), no del 7,8 %. Al País Basc, amb el PNB demanant l'abstenció perquè el text no reconeixia els drets forals com volia, la participació va ser del 44,7 %. A Catalunya, sí del 90,5 %.: hi va el 67,1 % del cens i el 87,9 % dels vots és sí. Però al País Basc, on el PNB, que no era a la ponència, ha demanat l’abstenció perquè el text no reconeix els drets forals com volia, no hi va ni la meitat del cens, i entre els que hi van el sí és del 69 %. El rei la sanciona el 27 de desembre i el 29 surt al BOE. L’article 2 és el consens en una frase: dues idees que tiren en direccions contràries i dues paraules sense definir, perquè cada partit hi pogués llegir el que necessitava; i el territori on el partit majoritari no va ser a la taula és l’únic on la majoria no va anar a votar.

Un dret i dues portes

Del dret a l’autonomia en surt, en els anys següents, la transformació territorial més profunda d’Espanya des de les províncies del 1833: un Estat que ho decidia tot des de Madrid passa a tenir disset parlaments i disset governs. Però la Constitució no dibuixa el mapa: obre dues portes. L’article 151, la via ràpidavia ràpidaVia d'accés a l'autonomia amb el sostre de competències més alt des del primer dia (sanitat, educació, policia pròpia si l'estatut ho preveu). Calia un referèndum amb majoria absoluta del cens a cada província, o haver plebiscitat un estatut durant la República: País Basc, Catalunya i Galícia hi tenien dret; Andalusia s'hi va guanyar el 28 de febrer de 1980., és per a qui havia tingut estatut durant la República (Catalunya, País Basc, Galícia) o per a qui guanyi un referèndum molt exigent: Andalusia el fa el 28 de febrer de 1980, contra el criteri del govern de la UCD, que demanava l’abstenció, i el guanya. L’article 143, la via lentavia lentaVia d'accés a l'autonomia amb competències limitades durant els primers cinc anys, sense referèndum, per iniciativa de les diputacions i dels municipis. La van fer servir les altres tretze comunitats, amb estatuts entre el desembre del 1981 i el febrer del 1983; el 1992 un pacte PSOE-PP va començar a igualar-les per dalt., és per a la resta: competències limitades cinc anys i sense referèndum. Els estatuts surten escalonats: basc i català el 18 de desembre de 1979, gallec i andalús el 1981, i els altres tretze entre el desembre del 1981 i el febrer del 1983; Ceuta i Melilla, el 1995. El mapa uniforme d’avui, disset comunitats amb parlament, govern i estatut, és el resultat de vint anys d’igualar per dalt el que va néixer desigual; i la pregunta de la càpsula torna: el consens es va escriure des de dalt, entre set, i el mapa el va acabar dibuixant, des de baix, la gent que va anar a votar un 28 de febrer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La Constitució en un esquema.

Resumeix la Constitució en un esquema 1-3-1 amb L'Arxiu i la quarta línia de la Fitxa. A dalt, què diu l'article 1 que és l'Estat. Al mig, tres branques amb una dada cada una: la forma de l'Estat, la religió i els drets. A baix, una frase que expliqui què canvia respecte del franquisme.

L'esquema amb la idea de dalt, tres branques amb una dada cada una i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt és a la primera frase de l'article 1. Per a les branques, a la quarta línia de la Fitxa hi ha l'article 16.3 i el Títol I. La frase de baix pot començar així: «Abans del 1978…, i ara…».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Els articles 1 i 2 amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i identifiqueu-hi el fet, el parer i el senyal. FET: quines dues paraules fa servir l'article 2 per als territoris? PARER: per què creieu que no diu quins són nacionalitats i quins regions? SENYAL: què us diu que aquesta frase es pactés fora del Congrés?

Les tres respostes (40-60 paraules).

💡 Pista: El FET és cap al final de l'article 2. Per al PARER podeu començar així: «No ho diu perquè cada partit…»; el context explica què hi llegia cadascú. El SENYAL és a l'última part del context.

3.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa que la Constitució no va dibuixar.

Mira el mapa de les comunitats de la lectura i la cinquena línia de la Fitxa. Copia'n el contorn a la llibreta, localitza-hi les quatre comunitats que van entrar per l'article 151 i pinta-les amb l'any del seu estatut. Sota, respon: quina de les quatre hi va entrar per un referèndum, contra el criteri del govern?

L'esbós amb les quatre comunitats pintades i datades, i una frase de resposta.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Les quatre són al principi de la cinquena línia de la Fitxa. Per a la resposta pots començar així: «La que hi va entrar per referèndum és…, el…».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

L'intrús de la Constitució.

Cada llista té un element que no hi encaixa. Trobeu-lo i justifiqueu-ho amb la Fitxa en una frase per llista. (1) Cisneros, Peces-Barba, Solé Tura, Tarradellas, Roca. (2) País Basc, Catalunya, Galícia, Aragó, Andalusia.

Els dos intrusos, cada un amb la frase que el justifica.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Per a la (1), la segona línia de la Fitxa; per a la (2), la cinquena. Connectors útils: «és l'intrús perquè…», «en canvi, els altres…».

3.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

L'article 2 en dues versions.

Reescriu l'article 2 de L'Arxiu dues vegades, en una frase cada una i sense les paraules «indissoluble» ni «nacionalitats»: com l'hauria volgut un diputat d'AP i com l'hauria volgut un de la Minoria Catalana. Sota, explica en una frase per què el text real fa servir dues paraules per als territoris.

Les dues versions de l'article, d'una frase cada una, i la frase d'explicació.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Cada versió ha de ser una frase que es pugui votar. Connectors útils: «en canvi», «per això», «és a dir».

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La portada del 7 de desembre de 1978.

Escriu el titular de dos diaris del 7 de desembre de 1978, l'endemà del referèndum, amb la tercera línia de la Fitxa: un de Madrid i un de Bilbao. Tots dos han de dir la veritat amb les mateixes xifres i dir coses diferents. Sota, explica en una frase quina xifra ha amagat cada un.

Els dos titulars, de deu paraules com a màxim, i la frase sobre les xifres amagades.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Les xifres són les mateixes per als dos: la participació, el sí i el cas basc. Pregunta't què és notícia a cada ciutat.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «totes per la mateixa via».

Desmunta el tòpic del bloc Desmuntant un tòpic amb la cinquena línia de la Fitxa. Explica què no diu la Constitució sobre el mapa, quines són les dues vies i quantes comunitats van entrar per cada una, i dedueix per què els estatuts d'avui encara no s'assemblen.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: el que no diu la Constitució, les dues vies i la deducció.

💡 Pista: No diguis que el mapa és fals: és el d'avui. La paraula clau del Desmuntant és «igualar».

3.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un diputat del PNB, 5 de desembre de 1978.

Ets un diputat del PNB la vigília del referèndum del 6 de desembre de 1978: el teu partit demana l'abstenció i no era a la ponència. Escriu una carta a un amic de Barcelona que votarà sí i defensa-li per què tu no aniràs a votar, què t'agrada de l'article 1 i què et fa por de l'article 2. Res que algú d'aquell dia no pogués saber.

La carta, amb la raó de no votar, el que t'agrada i el que et fa por (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què li respondràs quan et digui que abstenir-se és deixar que decideixin els altres.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: escriure les regles amb l'enemic.

El 1978 set diputats de partits que s'havien combatut van escriure una constitució de consens, amb frases ambigües a propòsit perquè tothom la signés; des d'aleshores només s'ha reformat tres vegades (la quarta línia de la Fitxa). Argumenteu si és millor una constitució ambigua que tothom signa o una de clara que la meitat no signaria avui.

L'argument, amb una raó i un exemple (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en què guanya i què perd cada opció quan cal canviar-la.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre l'agost del 1977 i l'octubre del 1978, una ponència de set diputats de cinc partits (tres de la UCD, Peces-Barba, Solé Tura, Fraga i Roca; ni PNB ni cap dona) va escriure la Constitució per consens, sovint fora del Congrés: un Estat social i democràtic de Dret amb la sobirania al poble i la monarquia com a forma (article 1), cap religió oficial (16.3), 169 articles amb els drets al Títol I i els poders separats, i un article 2 que diu alhora «indissoluble unitat» i «dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions», ambigu a propòsit perquè tothom el signés. Les Corts la van aprovar el 31 d'octubre (325 sí al Congrés); el 6 de desembre de 1978 la va votar el 67,1 % del cens, amb un 87,9 % de sí, però al País Basc, amb el PNB demanant l'abstenció, només hi va anar el 44,7 %. La Constitució no dibuixava cap mapa: obria dues vies, la ràpida de l'article 151 (País Basc i Catalunya el 1979, Galícia i Andalusia el 1981) i la lenta del 143 (les altres tretze, entre el 1981 i el 1983); el mapa uniforme de disset comunitats i dues ciutats és el resultat d'igualar després el que va néixer desigual.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com treballava la ponència que va escriure la Constitució, segons la lectura?

   A. Per consens: el que no es podia pactar entre tots es deixava obert o ambigu B. Per majoria: cada article es votava, i la UCD hi tenia tres dels set ponents C. En públic: les sessions es feien al Congrés, amb un diputat de cada partit D. Per encàrrec: el govern enviava els articles escrits i la ponència els esmenava

2. 2. Per què l'article 2 parla de «nacionalitats i regions» sense dir quines són quines?

   A. Perquè la llista de nacionalitats s'havia de fixar a l'estatut de cada comunitat B. Perquè el PNB, que era a la ponència, va exigir que no s'anomenés cap territori C. Perquè cada partit hi pogués llegir el que necessitava i tots el poguessin signar D. Perquè el mapa de les disset comunitats ja era en un altre títol de la Constitució

3. 3. Com va néixer el mapa de les disset comunitats autònomes?

   A. El va fixar la Constitució del 1978, amb la llista de comunitats en un títol propi B. Va sortir escalonat per dues vies, amb estatuts aprovats entre el 1979 i el 1983 C. El va aprovar un referèndum a tot Espanya el 28 de febrer de 1980, contra el govern D. Va sortir de recuperar les regions que ja tenien estatut durant la República

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un any abans del referèndum, un home de setanta-vuit anys va baixar d'un avió a Madrid després de trenta-vuit anys d'exili i va dir tres paraules des d'un balcó de Barcelona. La Generalitat tornava abans que la Constitució: la sessió següent.