Sessió 3. La Constitució de 1978 i el nou mapa territorial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Redactar una constitució després de quaranta anys de dictadura exigeix un exercici de consens sense gaires precedents recents a Europa, en un context on cap dels partits implicats havia tingut mai l’oportunitat de negociar un text fonamental d’aquesta mena amb rivals que, fins feia poc, havien estat il·legals o perseguits. Una ponència de set membres, triada entre els partits sortits de les eleccions de 1977 (UCD, PSOE, PCE, Aliança Popular i, en representació minoritària dels partits catalans, Miquel Roca), negocia durant mesos un text que cap dels grups no redactaria mai en solitari. Les sessions de la ponència, sovint informals i allunyades dels focus mediàtics, arriben a fer-se en cases particulars i restaurants per evitar les pressions dels respectius partits. El resultat és un document ple de fórmules ambigües a propòsit, dissenyades perquè sectors amb interessos oposats hi puguin llegir garanties diferents sense que cap se senti del tot derrotat. La Constitució defineix Espanya com un Estat social i democràtic de Dret i, a l’article 1.3, fixa la seva forma política com una «monarquia parlamentària», amb el rei com a cap d’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, però sense cap poder executiu real. Es declara un Estat aconfessional (article 16), trencant amb la confessionalitat catòlica oficial que havia caracteritzat el franquisme; separa els poders legislatiu, executiu i judicial; i reconeix un ampli catàleg de drets fonamentals al seu Títol I, des de la llibertat d’expressió fins al dret de vaga, passant per l’educació o la tutela judicial efectiva.

Cap article, però, concentra tanta tensió política com el segon, el que llegiràs a L’Arxiu. Hi conviuen, en una mateixa frase, dues idees que semblen tirar en direccions contràries: la Constitució es fonamenta en la «indissoluble unitat de la Nació espanyola», però alhora «reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren». Aquesta doble afirmació no és un descuit, sinó el resultat exacte del mateix estil de negociació dels Pactes de la Moncloa: cap bàndol obté tot el que volia, però tots hi troben alguna cosa a què agafar-se. Els sectors més centralistes hi llegeixen la garantia que Espanya no es trencarà; els sectors nacionalistes i regionalistes hi llegeixen el reconeixement, per primer cop en una constitució espanyola, d’una realitat plurinacional.

Aquest dret a l’autonomia es tradueix, al llarg dels anys següents, en un mapa completament nou: 17 comunitats autònomes més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, allà on abans només hi havia un Estat fortament centralitzat des de Madrid. La mateixa Constitució, però, no tracta totes les autonomies de la mateixa manera: l’article 143 obre una via «lenta», pensada per a la majoria de territoris, mentre que l’article 151 obre una via «ràpida», amb més competències des del primer moment, reservada de facto a Catalunya, el País Basc i Galícia, per la seva trajectòria estatutària prèvia durant la Segona República, i que Andalusia aconsegueix també per la via del referèndum popular. Aquesta doble velocitat converteix la transformació territorial d’Espanya en la més profunda des del segle XIX, però també en una font constant de comparacions i greuges entre comunitats que van arribar-hi per camins diferents, amb sostres competencials i calendaris que trigarien encara anys a igualar-se del tot entre si.

El 6 de desembre de 1978, el text complet se sotmet a referèndum popular: hi participa el 67,1% del cens i el «sí» obté un 87,8% dels vots emesos. La participació resulta, però, notablement més baixa al País Basc, on partits com el PNV fan campanya explícita per l’abstenció, en considerar insuficient el reconeixement dels drets històrics forals; l’abstenció basca arriba a superar el 50%, molt per damunt de la mitjana estatal, tot i que entre qui sí que vota hi guanya còmodament el «sí». La Constitució entra en vigor pocs dies després, el 29 de desembre, tancant formalment el període de transició legal iniciat amb la Llei per a la Reforma Política i obrint una etapa completament nova de govern autonòmic i descentralitzat que encara avui defineix el mapa polític del país.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix l'article 2 de la Constitució a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica les dues idees que conté la mateixa frase.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'article diu que, alhora,...».

3.2 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Comentari de mapa: les 17 comunitats autònomes.

Observa el mapa de comunitats autònomes d'aquesta sessió. En 40-70 paraules, explica quantes en compta i per què creus que el mapa d'Espanya no era així abans de 1978.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El mapa mostra...».

3.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Esquema 1-3-1: la Constitució en un esquema.

Fes un esquema amb 1 idea central (Estat social i democràtic de Dret), 3 branques (monarquia parlamentària, aconfessionalitat, drets fonamentals) i 1 conclusió, en 40-70 paraules.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La idea central és..., i es desenvolupa en tres branques:...».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Diagrama de Venn: article 143 vs. article 151.

Fes un diagrama de Venn amb dos cercles (article 143 i article 151) que reculli almenys dues diferències de cada via i una similitud compartida, en 70-110 paraules d'explicació.

💡 Pista: Connectors: «la diferència principal és..., però totes dues vies comparteixen...».

3.5 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Fris de procés: de la ponència al referèndum.

Fes un fris de procés amb quatre etapes (ponència constitucional, debat a les Corts, referèndum, entrada en vigor) i una frase per etapa, en 70-110 paraules de resum.

💡 Pista: Connectors: «primer..., després..., a continuació..., finalment...».

3.6 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Contrast: Espanya abans i després de 1978.

En parella, contrasteu com era l'organització territorial d'Espanya durant el franquisme (Estat centralitzat des de Madrid) amb com és després de la Constitució (Estat de les autonomies), en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «abans de la Constitució..., mentre que després...».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Gràfic viu: la participació al referèndum, territori a territori.

Amb les dades de la Fitxa de dades i sabent que l'abstenció basca va superar el 50% (molt per sobre de la mitjana del 32,9%), dibuixa un gràfic viu que mostri aquesta diferència de participació i explica-la en 110-160 paraules.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal justificar el punt d'inflexió del gràfic amb un fet concret del text.

3.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «el mapa autonòmic uniforme».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què no totes les comunitats autònomes van accedir a l'autogovern pel mateix camí, citant els articles 143 i 151 com a prova.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar explícitament els dos articles i la diferència de competències.

3.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: un article que encara es discuteix.

L'article 2 de 1978 encara genera debat polític avui. Explica, en 110-160 paraules, per què creus que un compromís redactat fa quaranta anys pot continuar sent motiu de discussió en l'actualitat.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal connectar l'article amb algun debat territorial actual, sense prendre partit.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Una ponència de set membres de partits rivals redacta, entre 1977 i 1978, una Constitució plena de compromisos ambigus a propòsit, com l'article 2, que combina la «indissoluble unitat» d'Espanya amb el «dret a l'autonomia» de les seves nacionalitats i regions. El text, ratificat en referèndum el 6 de desembre de 1978 (67,1% de participació, 87,8% de sí), crea un Estat de les autonomies amb dues vies d'accés diferents (articles 143 i 151), donant lloc al mapa de 17 comunitats autònomes que coneixem avui, encara marcat per les diferències de ritme i competències entre unes i altres.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quines dues idees combina l'article 2 de la Constitució de 1978?

   A. La monarquia parlamentària i l'aconfessionalitat de l'Estat B. La indissoluble unitat de la Nació espanyola i el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions C. La separació de poders i els drets fonamentals D. El sufragi universal i la llibertat de premsa

2. 2. Quina diferència hi ha entre les vies d'accés a l'autonomia dels articles 143 i 151?

   A. Cap: totes dues donen exactament les mateixes competències des del primer dia B. L'article 143 obre una via lenta amb competències inicials limitades; l'article 151 obre una via ràpida amb un sostre competencial més alt C. L'article 143 és per a ciutats i el 151 per a comunitats autònomes D. L'article 151 va quedar sense usar-se mai

3. 3. Què va passar a la participació del referèndum constitucional al País Basc?

   A. Va ser la més alta de tot l'Estat B. L'abstenció hi va superar el 50%, molt per sobre de la mitjana estatal, per la campanya abstencionista d'alguns partits nacionalistes C. No es va poder votar al País Basc D. El «no» hi va guanyar clarament

💭 Per pensar fins demà

Creus que un compromís ambigu, que permet lectures diferents a bàndols oposats, és una bona manera de redactar una llei fonamental, o crea problemes a llarg termini?