Sessió 8. La memòria democràtica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1977 es va pactar no mirar enrere, i la sessió 2 en va llegir el text: l’amnistia tancava els expedients dels que havien torturat i matat. Però hi havia una cosa que cap llei no podia tancar: els morts. A les cunetes, a les tàpies dels cementiris i a les fosses del camp hi havia les persones assassinades a la rereguarda franquista entre el 1936 i el 1951 i els afusellats de la postguerra, enterrades sense nom, i les seves famílies sabien on eren i no ho podien dir. El pacte de l’oblitpacte de l’oblitNom que es dona al consens no escrit de la Transició per no obrir el passat de la dictadura: la Llei d'Amnistia del 1977, cap judici, els morts a les cunetes, els monuments i els noms de carrers de Franco als seus llocs, i el dictador enterrat al Valle de los Caídos. No va ser una llei sinó una manera de fer que va durar vint-i-cinc anys. no era només l’amnistia: era que els carrers es continuessin dient com es deien, que els monuments als «caiguts» d’un sol bàndol continuessin a cada poble, i que Franco fos enterrat, des del 1975, a la basílica del Valle de los CaídosValle de los CaídosMonument construït entre el 1940 i el 1959 a Cuelgamuros (serra de Guadarrama) per ordre de Franco, en part amb presos polítics que redimien pena: una creu de 150 metres, una basílica excavada a la roca i una abadia. Hi ha enterrades unes 33.000 persones dels dos bàndols, moltes traslladades sense permís de les famílies. Franco hi va ser del 1975 al 2019; des del 2022 es diu Valle de Cuelgamuros. que ell mateix havia fet construir amb presos polítics. L’oblit del 1977 no va ser una llei sinó una manera de fer: els que havien perdut sabien on eren els seus morts i van acceptar no dir-ho, perquè era el preu de tenir la democràcia; i van passar vint-i-tres anys abans que algú digués que el preu no incloïa els morts.

Des de baix: l’any 2000

L’octubre del 2000 un periodista de trenta-cinc anys, Emilio SilvaEmilio SilvaEmilio Silva (1965), periodista. L'octubre del 2000 va fer obrir a Priaranza del Bierzo (Lleó) la fossa on era el seu avi, Emilio Silva Faba, afusellat el 1936: tretze cossos, la primera exhumació d'una fossa del franquisme amb mètode arqueològic i identificació per ADN. D'allà va néixer l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), que presideix., va fer obrir a Priaranza del Bierzo, a Lleó, la fossa on els veïns sabien des del 1936 que hi havien llençat tretze homes, entre ells el seu avi. Van sortir tretze cossos, es va fer amb arqueòlegs i amb ADN, i d’allà va néixer l’ARMHARMHAssociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, fundada el 2000 després de Priaranza. Amb voluntaris, arqueòlegs i forenses, ha obert centenars de fosses a petició de les famílies, sobretot mentre l'Estat no ho feia. Amb altres associacions i els governs autonòmics, entre el 2000 i el 2019 es van obrir unes 800 fosses i recuperar prop de 9.000 cossos.. El 2008 el jutge Baltasar Garzón va reunir una llista de 114.226 persones desaparegudes i va obrir una investigació sobre els crims del franquisme; el Tribunal Suprem el va processar per haver-ho fet i, tot i absoldre’l el 2012, va dir que la Llei d’Amnistia impedia jutjar aquells crims. Entre el 2000 i el 2019 es van obrir unes 800 fosses i se’n van recuperar prop de 9.000 cossos, gairebé tots per associacions i famílies, amb voluntaris i subvencions: menys d’un de cada deu desapareguts. El pacte de l’oblit es va trencar des de baix, amb una excavadora i un net, no des de cap tribunal; i quan un jutge va intentar fer-ho des de dalt, el van processar a ell.

Dues lleis i un helicòpter

La primera resposta de l’Estat va arribar set anys després de Priaranza: la Llei de memòria històricaLlei de memòria històricaLlei 52/2007, del 26 de desembre, del govern de Zapatero (el PP hi va votar en contra; ERC també, per curta). Reconeix les víctimes, declara «il·legítims» els tribunals de la dictadura sense anul·lar les sentències, mana retirar símbols i noms de carrers, dona la nacionalitat als descendents dels exiliats i «facilita» a les famílies la localització de fosses amb subvencions; no encarrega la recerca a l'Estat. del 2007 reconeixia les víctimes, declarava «il·legítims» els tribunals de la dictadura (sense anul·lar cap sentència), manava retirar els símbols i els noms de carrers, i «facilitava» a les famílies buscar les fosses amb subvencions: l’Estat ajudava, no buscava. Entre el 2012 i el 2018 el govern de Rajoy hi va posar zero euros. Franco continuava al Valle. L’agost del 2018 el govern de Sánchez va aprovar un decret llei per exhumar-lo, la família va recórrer, i el 24 de setembre de 2019 el Tribunal Suprem ho va avalar per unanimitat: el 24 d’octubre les restes van sortir de la basílica en helicòpter cap al cementiri de Mingorrubio, on és enterrada la seva dona, quaranta-quatre anys després de la seva mort. La Llei de memòria democràticaLlei de memòria democràticaLlei 20/2022, del 19 d'octubre (Congrés: 173 sí, 159 no). La recerca dels desapareguts passa a ser feina de l'Estat, amb un banc d'ADN; les sentències de la dictadura són nul·les; el Valle es diu Cuelgamuros i només hi poden ser els morts de la Guerra; la Llei d'Amnistia s'ha de llegir amb el dret internacional; es prohibeixen les fundacions que exaltin el franquisme. El PP i Vox han dit que la derogaran. del 2022, que llegiràs a L’Arxiu, va fer el que la del 2007 no havia fet: buscar els desapareguts és feina de l’Estat, les sentències de la dictadura són nul·les, el Valle es diu Cuelgamuros i només hi poden ser els morts de la Guerra, i la Llei d’Amnistia s’ha de llegir amb el dret internacional, segons el qual la tortura no és amnistiable. La va votar la meitat del Congrés: 173 contra 159. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi havien arribat abans, amb lleis de fosses del 2009, el 2017 i el 2016, el Fossar de la Pedrera de Montjuïc com a memorial des del 1985, i les exhumacions de Paterna, on van afusellar 2.238 persones entre el 1939 i el 1956. Les lleis han canviat qui busca: primer ningú, després les famílies, ara l’Estat; el que no han canviat és el que queda per trobar, ni el fet que cap tribunal no hagi jutjat mai cap crim del franquisme.

El que queda sota terra

Dels més de cent mil desapareguts, en vint anys se n’han recuperat nou mil. Les fosses grans, Paterna, Pico Reja a Sevilla, les de Còrdova, van a un ritme d’anys per fossa, i els que podrien reconèixer un cos, els fills, tenen més de vuitanta anys; el banc d’ADN del 2022 hi arriba quan la generació que sabia ja se’n va. I l’article 2.3 de la llei, el que diu que l’amnistia no cobreix la tortura, encara no l’ha aplicat cap tribunal a cap cas. La memòria democràtica és la resposta lenta a la pregunta de la sessió 2: l’oblit es va pactar des de dalt el 1977, la memòria va començar des de baix el 2000 amb un net i una excavadora, i l’Estat hi va arribar el 2022, quan els que podien recordar ja tenien vuitanta anys; i la pregunta de la càpsula torna una vegada més: una democràcia que va néixer d’un pacte pot desfer-ne una part sense desfer-lo tot?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Vertader o fals: les fosses.

Digues si són vertaderes o falses i justifica-ho amb la Fitxa: (1) La primera fossa amb mètode científic la va obrir l'Estat. (2) La Llei del 2007 encarregava a l'Estat buscar els desapareguts. (3) Franco va sortir del Valle per decisió de la família. (4) Catalunya, el País Valencià i les Illes van fer lleis de fosses abans que l'Estat.

Les quatre frases amb V o F i la dada que ho demostra.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Per a la (1), mira qui hi ha a la foto de la lectura i la segona línia de la Fitxa. Per a la (2), la tercera línia: fixa't en el verb entre cometes. Per a la (3), la quarta: qui va recórrer. Pots començar així: «És fals perquè…».

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La Llei del 2022 amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i copieu la frase de l'article 16.1. FET: segons aquest article, qui ha de buscar els desapareguts? PARER: per què creieu que l'article 2.3 anomena la Llei d'Amnistia del 1977 pel seu nom? SENYAL: què us diu que calgués esperar al 2022 per dir que buscar els morts és feina de l'Estat?

La frase copiada i les tres respostes (40-60 paraules, sense comptar el copiat).

💡 Pista: Per al PARER podeu començar així: «L'anomena perquè…»; recordeu la lletra e) de la Llei d'Amnistia de la sessió 2. Per al SENYAL, la tercera línia de la Fitxa diu qui ho feia abans.

8.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tres lleis en una taula.

Fes una taula amb tres columnes (les lleis del 1977, del 2007 i del 2022) i tres files: què fa amb els crims de la dictadura, qui busca les fosses i què fa amb el Valle. Omple-la amb la primera, la tercera i la quarta línies de la Fitxa. Sota, digues quina fila mostra el canvi més gran.

La taula de tres columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Si una llei no en diu res, escriu «res»: també és una resposta. La frase de sota pot començar així: «El canvi més gran és a la fila de…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

Enigma: el jutge processat.

El 2008 un jutge espanyol va reunir una llista de 114.226 desapareguts i va obrir una investigació sobre els crims del franquisme. El 2012 el jutjat era ell. Deduïu amb la primera línia de la Fitxa qui era el jutge i quina llei del 1977 va fer servir el Tribunal Suprem per dir que aquells crims no es podien jutjar, i expliqueu per què aquella llei ho impedia.

El nom del jutge, la llei del 1977 i una frase que expliqui per què ho impedia.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Recordeu la lletra e) de l'article segon de la Llei d'Amnistia, a la sessió 2. Connectors útils: «per això», «ja que».

8.5 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit: «ja s'ha fet tot».

Un comentari a una notícia diu: «Amb la Llei de memòria del 2007 l'Estat ja va obrir totes les fosses.» Desmunta'l: copia la frase, subratlla-hi les dues errades i corregeix cada una amb una dada de la segona i la tercera línies de la Fitxa. Després, escriu la frase corregida, que digui també el que sí que s'ha fet.

La frase amb les errades subratllades, les dues correccions i la frase corregida (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pregunta't qui ha obert les fosses i quantes n'hi ha d'obertes. Connectors útils: «de fet», «en realitat», «tot i que».

8.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Carta d'un net, octubre del 2000.

Ets Emilio Silva l'octubre del 2000 i acabes de fer obrir a Priaranza la fossa on van llençar el teu avi el 1936: n'han sortit tretze cossos. Escriu una carta a la teva àvia, que va morir sense saber on era el seu marit: explica-li què has vist, amb la foto de la lectura, i defensa per què ho has hagut de fer tu i no cap jutge ni cap govern.

La carta, amb el que has vist i el perquè (60-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La primera línia de la Fitxa diu per què cap jutge no ho feia. Connectors útils: «perquè», «per això», «tot i que».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «les fosses ja s'han obert».

Per desmuntar el tòpic del bloc Desmuntant un tòpic, fes servir la segona línia de la Fitxa. Explica d'on ve el tòpic, quants desapareguts hi ha i quants cossos s'han recuperat en vint anys, i dedueix per què les lleis han canviat qui busca però no el que queda per trobar.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: l'origen, les dues xifres i la deducció.

💡 Pista: No diguis que no s'ha fet res: nou mil cossos són nou mil famílies.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un ajuntament, una fossa, un pressupost.

Ets regidor o regidora d'un poble de tres mil habitants el 2023. Al cementiri hi ha una fossa amb uns quaranta afusellats del 1939; tres famílies ho demanen, la Llei del 2022 diu que la recerca és feina de l'Estat però l'Estat encara no ha vingut, i obrir-la costaria una part del pressupost de l'any. Decideix si l'obres ara amb diners del poble o esperes l'Estat, i defensa-ho amb dues raons i la raó més forta en contra.

La decisió, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pensa quants anys deuen tenir avui els fills dels afusellats.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: què fa un país amb els seus morts.

El 1977 Espanya va pactar no remenar el passat; el 2000 les famílies van començar a obrir fosses, i avui encara cap tribunal no ha jutjat cap crim del franquisme (la primera línia de la Fitxa). Amb el que ja sabeu, argumenteu si un país pot conviure amb més de cent mil persones sense nom sota terra.

L'argument, amb la vostra posició i una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en qui hi guanya i qui hi perd, si es busca i si no es busca.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El pacte de l'oblit de la Transició (la Llei d'Amnistia del 1977, cap judici, els morts a les cunetes, Franco al seu mausoleu) es va trencar des de baix l'octubre del 2000, quan Emilio Silva va fer obrir a Priaranza del Bierzo la fossa del seu avi: tretze cossos i l'ARMH. El 2008 Garzón va reunir 114.226 desapareguts i el Suprem el va processar. La Llei de memòria històrica del 2007 va reconèixer les víctimes i va retirar símbols, però va deixar les fosses a les famílies, i entre el 2012 i el 2018 l'Estat hi va posar zero euros; entre el 2000 i el 2019 es van obrir unes 800 fosses i recuperar prop de 9.000 cossos, menys d'un de cada deu. El 24 d'octubre de 2019, amb un decret llei i una sentència unànime del Suprem, Franco va sortir del Valle de los Caídos cap a Mingorrubio. La Llei de memòria democràtica del 2022 (173 vots contra 159) va fer de la recerca dels desapareguts una feina de l'Estat, va anul·lar les sentències de la dictadura, va rebatejar el Valle com a Cuelgamuros i va dir que l'amnistia s'ha de llegir amb el dret internacional; Catalunya, el País Valencià i les Illes hi havien arribat abans amb lleis pròpies. Cap tribunal, però, no ha jutjat cap crim.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com es va trencar el pacte de l'oblit, segons la lectura?

   A. Des de dalt: el jutge Garzón va jutjar el 2008 els primers crims del franquisme B. Des del Congrés: la Llei del 2007 va encarregar a l'Estat obrir totes les fosses C. Des del govern: l'exhumació de Franco del 2019 va obrir el camí a les altres fosses D. Des de baix: un net va fer obrir el 2000, a Priaranza, la fossa on era el seu avi

2. 2. Què va canviar la Llei de memòria democràtica del 2022 respecte de la del 2007?

   A. Que buscar els desapareguts passa a ser feina de l'Estat, i no de les famílies B. Que la Llei d'Amnistia del 1977 queda derogada i els crims ja s'han pogut jutjar C. Que els tribunals de la dictadura es declaren «il·legítims», sense anul·lar sentències D. Que les famílies reben subvencions per localitzar les fosses pel seu compte

3. 3. Com va sortir Franco del Valle de los Caídos, el 2019?

   A. Per decisió de la família, que va demanar el trasllat a Mingorrubio l'any 2018 B. Per un decret llei del govern, que el Tribunal Suprem va avalar per unanimitat C. Per la Llei de memòria històrica del 2007, que manava retirar els símbols del règim D. Per la Llei del 2022, que només deixa al Valle de Cuelgamuros els morts de la Guerra

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 2010 un tribunal va retallar un Estatut i un milió de persones van sortir al carrer. El que va venir després, l'Onze de Setembre del 2012, el 9-N, l'1 d'octubre del 2017 i l'article 155, és la sessió que tanca la càpsula i la pregunta: democràcia des de dalt?