Sessió 8. La memòria democràtica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant la Transició, el consens polític dominant opta per no obrir judicialment el passat de la dictadura, prioritzant l’amnistia i la reconciliació per damunt de qualsevol mena de rendició de comptes judicial, en el que amb els anys es coneixeria informalment com el «pacte de l’oblit». Aquest pacte, mai signat formalment en cap document concret ni negociat de manera explícita entre partits, respon a una lògica concreta i comprensible en el context de fragilitat democràtica extrema que ja coneixes d’altres sessions d’aquesta càpsula, com la del 23-F: obrir judicialment les ferides de la Guerra Civil es percebia, per la majoria de forces polítiques, com un risc massa alt per a una democràcia tot just acabada de néixer. Aquest silenci institucional es manté, amb poques excepcions puntuals, durant gairebé tres dècades senceres, fins que el 26 de desembre de 2007 les Corts espanyoles aproven la primera gran llei estatal que reconeix formalment els drets de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura: la Llei de Memòria Històrica. El seu article primer, que llegiràs a L’Arxiu, en defineix l’objecte com el de «reconèixer i ampliar drets a favor de qui va patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa», amb l’objectiu declarat de «suprimir elements de divisió entre els ciutadans». La llei reconeix, entre altres mesures concretes, el dret dels descendents a obtenir informació sobre el destí dels seus familiars desapareguts, declara la il·legitimitat dels tribunals polítics del franquisme sense anul·lar-ne formalment les sentències, i estableix ajudes públiques per facilitar la feina, encara majoritàriament voluntària, de localització i identificació de restes en fosses comunes disseminades per tot el territori.

La llei, però, no resol per si sola totes les qüestions més delicades, i una de les més visibles i simbòliques és què fer amb el Valle de los Caídos, el monument monumental construït en bona part amb treball forçat de presoners polítics, on reposaven, fins fa poc, tant víctimes de totes dues bandes de la guerra com el mateix cos de Francisco Franco, enterrat allà mateix des de la seva mort el 1975 amb honors d’Estat i en un lloc central i visible de la basílica. Durant dècades, aquesta convivència incòmoda entre víctimes anònimes i el mateix dictador que havia ordenat construir el monument amb mà d’obra forçada es manté sense cap solució política clara, malgrat les demandes creixents d’associacions memorialistes i de familiars de víctimes que hi veuen una contradicció difícil de justificar.

L’agost de 2018, ja amb un altre govern al capdavant de l’Estat, un decret llei modifica la Llei de Memòria Històrica per establir que al Valle de los Caídos només hi poden reposar restes de persones mortes com a conseqüència directa de la Guerra Civil, cosa que exclou Franco, mort el 1975. La família de l’exdictador hi presenta recurs davant els tribunals, argumentant que el trasllat vulnera els seus drets, però el Tribunal Suprem el rebutja el setembre de 2019, validant tot el procediment seguit pel govern, inclòs l’ús excepcional d’un decret llei per agilitzar el procés. El Consell de Ministres n’ordena l’execució material l’11 d’octubre, i el 24 d’octubre de 2019, les restes de Franco són finalment exhumades i traslladades, en un helicòpter de l’Exèrcit de l’Aire, al cementiri de Mingorrubio, a el Pardo, on ja hi reposava la seva esposa, després que es descartés la petició de la família de traslladar-lo a la catedral de l’Almudena, al bell mig de Madrid. Tres anys després, el 2022, una nova Llei de Memòria Democràtica amplia encara més les obligacions de l’Estat, assumint amb fons públics l’obertura i identificació de fosses comunes en lloc de deixar-ho a càrrec, com fins llavors, sobretot d’associacions de familiars i voluntaris. Diverses comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, aproven també les seves pròpies lleis de memòria, amb programes propis de localització de fosses i de reconeixement institucional de les víctimes del seu territori.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix l'article 1 de la Llei de Memòria Històrica a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quin n'és l'objecte declarat.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La llei diu que el seu objecte és...».

8.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Comentari de paisatge: el Valle de los Caídos.

Observa la imatge d'aquesta sessió. En 40-70 paraules, descriu el paisatge, identifica'n l'element més dominant i dedueix per què genera tant de debat.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Al paisatge es veu..., i el més dominant és...».

8.3 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Croquis: on és el Valle de los Caídos?

Dibuixa un croquis mut senzill amb Madrid i, a prop, el Valle de los Caídos, i escriu-hi tres dades clau del monument, en 40-70 paraules.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El Valle de los Caídos és a...».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Verdader o fals justificat: la llei de 2007.

Digues si és verdader o fals que la Llei de Memòria Històrica de 2007 va anul·lar formalment les sentències dels tribunals franquistes, i justifica-ho en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «és fals/verdader perquè el text diu que...».

8.5 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Corroboració de fonts: dues xifres de víctimes.

En parella, compareu la xifra oficial del Mapa de Fosses (57.911 víctimes) amb l'estimació d'historiadors (prop de 100.000 desapareguts). En 70-110 paraules, expliqueu per què hi pot haver aquesta diferència.

💡 Pista: Connectors: «la xifra oficial diu..., mentre que els historiadors estimen...».

8.6 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Localitzar i citar: el decret de 2018.

Localitza al text quin requisit estableix el decret llei de 2018 per poder reposar al Valle de los Caídos, i copia'n la idea principal, en 70-110 paraules d'explicació.

💡 Pista: Connectors: «el decret estableix que..., per això...».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Decisió raonada: obrir o no una fossa comuna propera?

Imagina que ets alcalde o alcaldessa d'un poble amb una fossa comuna coneguda però mai oberta. Pren una decisió raonada sobre si obrir-la ara, esperar, o no fer-ho mai, en 110-160 paraules.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal justificar la decisió considerant tant les famílies com els recursos disponibles.

8.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «l'exhumació completa».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el procés d'exhumacions no és complet, citant les xifres del Mapa de Fosses com a prova.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar la xifra oficial (57.911) i l'estimació (prop de 100.000) com a contrast.

8.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: la memòria d'un conflicte.

Pensa en un conflicte més recent (d'aquí o d'un altre país) la memòria del qual encara genera debat avui. Compara'l amb el cas de la memòria democràtica espanyola, en 110-160 paraules, sense prendre partit.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal mantenir un to equànime, sense jutjar cap bàndol concret.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Durant la Transició, un «pacte de l'oblit» no escrit evita obrir judicialment el passat de la dictadura. El 2007, la Llei de Memòria Històrica reconeix formalment drets a les víctimes, sense anul·lar les sentències franquistes. El 2018, un decret llei exclou Franco del Valle de los Caídos, i el 24 d'octubre de 2019, després d'una sentència del Tribunal Suprem, les seves restes són exhumades. El 2022, la Llei de Memòria Democràtica amplia el finançament públic de les exhumacions, tot i que la majoria de fosses comunes continuen, avui, sense obrir.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què és el «pacte de l'oblit»?

   A. Una llei aprovada el 1978 B. Un consens polític no escrit de la Transició per no obrir judicialment el passat de la dictadura C. Un tractat internacional D. Una decisió judicial del Tribunal Suprem

2. 2. Què estableix el decret llei d'agost de 2018?

   A. Que Franco ha de rebre encara més honors d'Estat B. Que al Valle de los Caídos només poden reposar restes de persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil C. Que el Valle de los Caídos s'ha d'enderrocar D. Que totes les fosses comunes s'han d'obrir immediatament

3. 3. Segons les xifres oficials del Mapa de Fosses, quantes víctimes s'han identificat fins ara?

   A. Totes les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura B. 57.911 víctimes en 4.265 fosses, molt per sota de l'estimació d'historiadors C. Cap, el procés encara no ha començat D. Més d'un milió

💭 Per pensar fins demà

Creus que un Estat té l'obligació de localitzar totes les víctimes desaparegudes d'un conflicte, per llunyà que sigui en el temps?