Sessió 5. La crisi del sistema i el 23-F

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1980 és l’any en què tot el que la Transició havia pactat sembla que es pot desfer alhora. La UCDUCDUnió de Centre Democràtic, el partit de Suárez, que havia guanyat el 1977 i el 1979 (168 escons). No era un partit sinó una suma de famílies (democristians, liberals, socialdemòcrates) que a partir del 1980 es barallen per les autonomies, el divorci, l'escola i el lideratge. Va passar de 168 escons a 11 el 1982 i es va dissoldre el 1983. ha tornat a guanyar el 1979 però no és un partit: és una suma de famílies que es barallen pel divorci, per l’escola i, sobretot, per si cal frenar les autonomies que la Constitució ha obert; el maig, el PSOE presenta una moció de censura que fracassa però deixa Suárez tocat davant de tothom. ETAETAEuskadi Ta Askatasuna, organització armada basca fundada el 1959. El 1980 va ser el seu any més sagnant, amb 92 morts (guàrdies civils, policies, militars i civils), i una part de l'exèrcit interpretava cada atemptat com la prova que la democràcia no sabia defensar-se. mata 92 persones aquell any, el més sagnant de la seva història. I els militars: el 1978 ja s’havia descobert un pla de cop, l’operació Galàxia, amb un tinent coronel que es deia Tejero; el 4 de febrer de 1981, a Guernica, uns diputats d’Herri Batasuna canten davant del rei i l’exèrcit ho viu com un ultratge. El 29 de gener, Suárez ha dimitit per televisió: «no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la història d’Espanya». La crisi no és d’un partit ni d’un home: és que els que havien fet la Transició des de dins, la UCD i Suárez, s’han esgotat, i els que no l’havien acceptat mai, una part de l’exèrcit, creuen que ha arribat el moment.

Les sis i vint-i-tres

El 23 de febrer de 1981 el Congrés vota per segona vegada la investidura de Calvo-SoteloCalvo-SoteloLeopoldo Calvo-Sotelo (1926-2008), ministre de la UCD i successor de Suárez, la investidura del qual es votava el 23 de febrer. Va ser investit el 25, dos dies després del cop, i va governar fins al 1982: l'ingrés a l'OTAN, la LOAPA i la fi de la UCD., el successor de Suárez, i la votació es retransmet per ràdio. A les 18.23 el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio TejeroAntonio TejeroAntonio Tejero (1932), tinent coronel de la Guàrdia Civil. Ja havia estat condemnat per l'operació Galàxia del 1978, un pla de cop. Va entrar al Congrés amb prop de 200 guàrdies civils, va rebutjar el govern d'Armada i es va rendir el 24 al migdia; condemnat a trenta anys, va sortir el 1996. entra a l’hemicicle amb prop de 200 guàrdies civils, puja a la tribuna amb la pistola a la mà i crida «quiet tothom»; els seus homes disparen ràfegues al sostre i tots els diputats es llancen a terra menys tres: Suárez, que es queda assegut; el vicepresident, el general Gutiérrez MelladoGutiérrez MelladoManuel Gutiérrez Mellado (1912-1995), general i vicepresident del govern de Suárez, l'home que va reformar l'exèrcit i el va sotmetre al poder civil, cosa que una part dels militars no li va perdonar. Als seixanta-vuit anys, es va encarar amb Tejero i els guàrdies el van sacsejar sense fer-lo caure., de seixanta-vuit anys, que s’aixeca i s’encara amb Tejero, i que els guàrdies sacsegen sense fer-lo caure; i Carrillo, que encén un cigarret. Una càmera de TVE continua gravant. Cap a les set, a València, el capità general Milans del BoschMilans del BoschJaime Milans del Bosch (1915-1997), capità general de la III Regió Militar (València). Va declarar l'estat d'excepció i va treure els tancs al carrer la tarda del 23-F; va ser l'únic capità general que va aguantar tota la nit i va retirar-los a les cinc de la matinada. Condemnat a trenta anys. declara l’estat d’excepció i treu els tancs al carrer. El pla, però, no és el de Tejero: és el del general ArmadaArmadaAlfonso Armada (1920-2013), general, antic secretari de la Casa del Rei i segon cap de l'Estat Major. Era el cap polític del cop: havia d'entrar al Congrés com a home del rei i proposar-se president d'un govern de concentració. Desautoritzat des de la Zarzuela, Tejero el va rebutjar. Condemnat a sis anys, i a trenta pel Suprem el 1983., antic secretari del rei, que ha d’arribar al Congrés com l’home de la Zarzuela i proposar-se president d’un govern «de concentració» amb militars i polítics de tots els partits: un cop que es faria en nom del rei i que semblaria una solució. A les sis i vint-i-tres dos-cents homes armats tenen segrestat el poder legislatiu sencer, un capità general té els tancs al carrer i un general té un govern a la butxaca; el que decidirà la nit no és cap d’ells sinó els altres deu capitans generals, i el que pensin que vol el rei.

Set hores de telèfon

El rei és a la Zarzuela amb el seu secretari, el general Sabino Fernández CampoSabino Fernández CampoSabino Fernández Campo (1918-2009), general i secretari general de la Casa del Rei. Va ser qui va rebre i fer les trucades de la nit, i qui va dir la frase que va enfonsar Armada quan aquest va dir que anava al Congrés en nom del rei: «ni hi és ni se l'espera»., i el que fa durant set hores no es veu: truca, un per un, als onze capitans generals per dir-los que la Corona no és amb el cop. La Divisió Cuirassada Brunete, a Madrid, que havia començat a moure’s i havia ocupat la televisió, torna a les casernes. Armada truca a la Zarzuela per dir que va al Congrés en nom del rei, i la resposta de Fernández Campo és la frase més famosa de la nit: «ni hi és ni se l’espera». Quan Armada arriba al Congrés cap a dos quarts d’una i proposa a Tejero el seu govern amb socialistes i comunistes dins, Tejero el treu a fora: ell no ha entrat per això. A la una i catorze TVE emet el missatge que llegiràs a L’Arxiu, gravat a la Zarzuela: el rei, amb uniforme de capità general, diu que la Corona no pot tolerar que ningú interrompi per la força el procés democràtic. A les cinc, Milans retira els tancs; a les dotze del migdia, Tejero signa la rendició sobre el capó d’un cotxe i els diputats surten, divuit hores després. El cop es va aturar per telèfon entre les set i les deu, quan els capitans generals van saber que el rei no hi era; el missatge de la una va fer visible un fracàs que ja s’havia decidit, i això també importava, perquè els que dubtaven necessitaven veure-ho.

El que va venir després

El 25 de febrer Calvo-Sotelo és investit president; el 27, prop d’un milió i mig de persones omplen Madrid «per la llibertat, la democràcia i la Constitució», amb tots els partits i els sindicats al capdavant. El judici militar del 1982 condemna Milans i Tejero a trenta anys i Armada a sis, i el Tribunal Suprem li’n posa trenta el 1983; el judici, però, no aclareix mai del tot una cosa: el cop es feia en nom del rei, Tejero i Milans creien que Armada tenia l’autorització de la Zarzuela, i fins on el rei sabia què es preparava és una pregunta que encara es fa. El 1982 Espanya entra a l’OTANOTANOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'aliança militar occidental. Espanya hi va entrar el 30 de maig de 1982, per decisió del govern de Calvo-Sotelo, en part per donar a l'exèrcit una feina i uns socis que no fossin la política interior; el PSOE s'hi va oposar i, un cop al govern, ho va sotmetre a referèndum el 1986. i les Corts aproven la LOAPA per frenar les autonomies; i el 28 d’octubre, a les eleccions, hi va el 79,9 % del cens, el PSOE treu 202 escons de 350 i la UCD passa de 168 a 11 i es dissol l’any següent. El cop que volia acabar amb la democràcia la va consolidar: no el missatge d’un rei sense poder, sinó el carrer del 27 de febrer, un judici a trenta militars i unes urnes amb el 80 % de participació que van donar el govern al partit que el 1977 era il·legal; la pregunta de la càpsula, aquella nit, va tenir la resposta més estranya: la democràcia des de dalt la va salvar el de més amunt, i la van fer seva els de baix.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Divuit hores en una línia.

Situa en una línia del temps del 23-F sis fets amb l'hora de la segona línia de la Fitxa: l'entrada de Tejero, els tancs de València, les trucades del rei, el missatge de TVE, la retirada dels tancs i la rendició. Sota, digues quantes hores passen entre l'entrada de Tejero i el missatge.

La línia amb sis fets i la seva hora, i una frase amb les hores.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: De les 18 h a les 12 h de l'endemà són divuit hores: fes-ne una regla. La frase pot començar així: «Entre l'entrada de Tejero i el missatge passen…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

El missatge del rei amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i copieu què diu la Corona que no pot tolerar. FET: a quina hora parla el rei? PARER: per què creieu que invoca «la Constitució votada pel poble» i no el seu propi poder? SENYAL: què us diu que parli amb uniforme militar?

El tros copiat i les tres respostes (40-60 paraules, sense comptar el copiat).

💡 Pista: El FET és al principi del context. Per al PARER podeu començar així: «El rei invoca la Constitució perquè…»; el context diu quin poder li donava. Per al SENYAL, pregunteu-vos a qui parla sobretot aquella nit.

5.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos forats al sostre.

Mira la fotografia del sostre de la lectura. DESCRIC: què hi ha d'estrany a la pintura? IDENTIFICO: amb el peu, qui va fer aquells forats i quin dia? DEDUEIXO: per què creus que el Congrés no els ha tapat?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la franja de sota hi ha…». Per a la deducció, pensa en la diferència entre reparar i recordar.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

Enigma: els tres que no es van ajupir.

Quan els guàrdies civils van disparar al sostre, tots els diputats es van llançar a terra menys tres: un president que acabava de dimitir, un general vicepresident del govern i el cap d'un partit que havia estat il·legal. Deduïu qui són amb la segona línia de la Fitxa, i per què creieu que precisament ells tres no es van ajupir.

Els tres noms i el que tenen en comú, en tres o quatre frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No és només valentia. Recordeu què havia fet cada un a les sessions 1 i 2, i mireu la tercera línia de la Fitxa.

5.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🎬 El vídeo ✏️ Individual

El missatge i la taquígrafa.

Compara el missatge del rei (L'Arxiu, gravat a la Zarzuela a la una de la matinada) amb el testimoni de la taquígrafa del vídeo, que era dins de l'hemicicle. Explica una cosa en què coincideixen i una en què es diferencien: qui parla, des d'on i què sap cadascú quan parla.

La coincidència i la diferència (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Pregunta't què pot veure l'un que l'altre no. Connectors útils: «tots dos…», «en canvi», «mentre que».

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de la Zarzuela a València, 23 de febrer, deu del vespre.

Ets Sabino Fernández Campo, secretari de la Casa del Rei, i són les deu del vespre del 23 de febrer. Resumeix en un telegrama de quinze paraules exactes, per al capità general de València, que la Zarzuela no és amb el cop i què ha de fer amb els tancs. Compta les paraules i escriu el compte al costat.

El telegrama de quinze paraules exactes, amb el compte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Cada paraula ha de portar una ordre o una dada. Els articles i les preposicions també compten.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el rei va aturar el cop tot sol».

Desmunta el tòpic del bloc Desmuntant un tòpic amb la segona línia de la Fitxa. Explica d'on ve, què va passar entre les set del vespre i la una de la matinada que va aturar el cop, i dedueix per què el missatge, tot i arribar tard, va importar.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: l'origen, les set hores i la deducció.

💡 Pista: Pregunta't a qui parlava el missatge i què necessitaven veure-hi.

5.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest per al 27 de febrer de 1981.

Ets a l'assemblea que convoca la manifestació del 27 de febrer de 1981 a Madrid, amb tots els partits, de la UCD al PCE. Escriu el manifest que es llegirà al final en tres punts: què demaneu als tribunals, què demaneu a l'exèrcit i què fareu si torna a passar. Cada punt, una exigència concreta que la UCD i el PCE puguin signar alhora. Res que algú del febrer del 1981 no pogués saber.

Els tres punts numerats, cada un amb una exigència concreta (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure cada punt, pregunta't si el signaria un diputat de la UCD i un del PCE.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: cops que fracassen.

El 1981 un cop contra un parlament elegit va fracassar en divuit hores, i després van venir un milió i mig de persones al carrer, un judici i unes eleccions amb gairebé el 80 % de participació (la quarta línia de la Fitxa). Amb el que ja sabeu, argumenteu què fa que un cop fracassi avui: els militars que diuen no, la gent al carrer o els jutges.

L'argument, amb la vostra tria i una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en quina de les tres coses pesa més, i per què sense ella les altres dues no n'hi ha prou.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1980-1981 el sistema semblava a punt de caure: la UCD es trencava per dins, ETA havia matat 92 persones el 1980, una part de l'exèrcit no acceptava ni les autonomies ni el PCE legal, i el 29 de gener de 1981 Suárez va dimitir per televisió. El 23 de febrer, a les 18.23, mentre el Congrés votava la investidura de Calvo-Sotelo, el tinent coronel Tejero hi va entrar amb 200 guàrdies civils i van disparar al sostre; tres homes no es van ajupir: Suárez, Gutiérrez Mellado i Carrillo. A València, Milans del Bosch va treure els tancs. El cop es va aturar per telèfon entre les set i les deu: el rei i Fernández Campo van trucar als capitans generals, la Brunete va tornar a les casernes i Armada, que volia un govern seu en nom del rei, va ser desautoritzat. El missatge del rei de la 1.14, amb uniforme, va fer visible el fracàs; Tejero es va rendir a les dotze del migdia. La democràcia la van consolidar el milió i mig de persones al carrer el 27 de febrer, el judici que va condemnar Milans, Tejero i Armada a trenta anys, i les eleccions del 28 d'octubre de 1982, amb el 80 % de participació, en què el PSOE va treure 202 escons i la UCD va desaparèixer.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quin era el pla del general Armada la nit del 23-F, segons la lectura?

   A. Treure els tancs a Madrid amb la Brunete i declarar l'estat d'excepció a tot Espanya B. Arribar al Congrés com a home del rei i proposar-se president d'un govern de concentració C. Convèncer el rei que dissolgués les Corts i convoqués eleccions amb el PCE altre cop il·legal D. Entrar al Congrés amb la Guàrdia Civil i retenir els diputats fins que Suárez dimitís

2. 2. Què va aturar el cop, segons la sessió?

   A. Les trucades de la Zarzuela als capitans generals, entre les set i les deu del vespre B. El missatge del rei per televisió, que va fer tornar la Brunete a les casernes C. La manifestació d'un milió i mig de persones a Madrid, que va fer rendir Tejero D. La negativa de Tejero al govern d'Armada, que va deixar Milans sense ordres a València

3. 3. Què va consolidar la democràcia després del 23-F, segons la lectura?

   A. El missatge del rei, l'ingrés a l'OTAN i la LOAPA, que van tranquil·litzar l'exèrcit B. La investidura de Calvo-Sotelo, la victòria de la UCD el 1982 i la condemna d'Armada C. El carrer del 27 de febrer, el judici als militars i les urnes de l'octubre del 1982 D. Les trucades als capitans generals, la rendició de Tejero i el retorn de Suárez

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El partit que havia estat il·legal fins al 1977 va guanyar el 1982 amb la majoria més gran de la democràcia, i un home de quaranta anys va governar catorze anys: Europa, la reconversió, l'Estat del benestar i els GAL. La sessió següent.