Sessió 5. La crisi del sistema i el 23-F

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap a finals de 1980, la UCD d’Adolfo Suárez es va descomponent internament entre baralles de faccions que ell mateix ja no aconsegueix controlar, en un desgast que quatre anys de govern ininterromput i de reformes constants han anat acumulant sense treva. Mentrestant, el terrorisme d’ETA arriba a la seva xifra més alta de víctimes mortals de tota la seva història, amb prop d’un centenar de morts només durant el 1980, en una espiral de violència que alimenta el malestar d’una part important de l’exèrcit, convençuda que la democràcia s’ha mostrat incapaç de garantir l’ordre públic més bàsic. El 29 de gener de 1981, Suárez sorprèn el país sencer anunciant per televisió la seva pròpia dimissió com a president del govern, adduint que no vol que el sistema democràtic torni a quedar «entre parèntesis» a causa de les tensions internes del seu propi partit. La seva sortida obre un període d’interinitat just en el moment en què les Corts han d’investir el seu successor, Leopoldo Calvo-Sotelo, deixant el país sense govern efectiu durant setmanes de creixent nerviosisme polític i militar, en què circulen rumors cada cop més insistents sobre una possible intervenció de l’exèrcit.

És precisament durant la segona votació d’aquella investidura, retransmesa en directe per ràdio a tot l’Estat, la tarda del 23 de febrer de 1981, quan el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero irromp al Congrés dels Diputats al capdavant de més de dos-cents guàrdies civils fortament armats i molt decidits, fent disparar trets a l’aire dins mateix de l’hemicicle i obligant tots els diputats presents a llançar-se de cop a terra. Simultàniament, a València, el general Jaime Milans del Bosch treu els tancs al carrer i declara l’estat d’excepció, mentre a Madrid es viuen hores de confusió absoluta sobre qui controla realment la situació militar del país. Dins del mateix hemicicle, el vicepresident del govern, tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, s’aixeca per fer front als guàrdies armats, un gest de resistència personal que la televisió capta en directe i que es convertiria, ell mateix, en una de les imatges més recordades de tota la Transició.

Durant tota la nit, el rei Joan Carles I, en la seva funció constitucional de comandant en cap de les forces armades, fa una sèrie de trucades telefòniques personals als capitans generals de cada regió militar per assegurar-se, un a un, de la seva lleialtat a l’ordre constitucional i desactivar qualsevol temptació de sumar-se al cop. La incertesa és real: durant unes quantes hores, ni tan sols queda del tot clar si tots els alts comandaments militars donaran suport al rei o s’inclinaran, finalment, cap als colpistes, i la comunicació telefònica amb algunes capitanies generals resulta especialment tensa i difícil de desxifrar. Poc després de la una de la matinada, ja amb el suport militar del cop pràcticament esfondrat arran d’aquelles trucades, el rei apareix en un missatge televisat, vestit d’uniforme de capità general per subratllar-ne el rang militar davant dels espectadors, que llegiràs a L’Arxiu. Hi afirma que «la Corona, símbol de la permanència i unitat de la pàtria, no pot tolerar en cap forma accions o actituds de persones que pretenguin interrompre per la força el procés democràtic» sorgit de la Constitució, i demana serenitat a tota la ciutadania mentre les autoritats civils recuperen el control absolut de la situació. En qüestió d’hores, els militars colpistes es queden sense cap suport institucional real: Milans del Bosch retira els tancs de València i, a primera hora del matí del 24 de febrer, Tejero es rendeix i allibera els diputats retinguts, després de divuit hores de segrest sense cap víctima mortal. La imatge dels diputats sortint de l’hemicicle, alguns encara amb l’abric posat i l’expressió d’esgotament acumulada d’una nit sencera sense dormir, es converteix a l’instant en un dels símbols visuals més potents de tota la fragilitat, i alhora de la resistència, de la jove democràcia espanyola.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el missatge del rei a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què diu que no pot tolerar «la Corona».

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El rei diu que la Corona no pot tolerar...».

5.2 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Gàbia: el 23-F en una frase.

Resumeix en una sola frase (màxim 25 paraules) què va passar el 23 de febrer de 1981 i com es va resoldre.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El 23 de febrer de 1981...».

5.3 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: rumors de cop d'estat.

Imagina que un rumor de cop d'estat circulés avui mateix per les xarxes socials. En 40-70 paraules, explica com creus que reaccionaria la gent, comparat amb la nit del 23-F, sense mòbils ni internet.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Avui, la gent probablement...».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Detectar biaix: la premsa dels dos bàndols.

En parella, imagineu com explicaria la notícia del 23-F un diari afí als colpistes i un diari afí a la democràcia constitucional, en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «un diari afí al cop diria..., mentre que un diari democràtic diria...».

5.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Titular periodístic: la nit del 23-F.

Observa la imatge de Tejero d'aquesta sessió i escriu un titular de premsa de màxim 12 paraules que resumeixi el desenllaç del cop d'estat, i justifica'l en 70-110 paraules amb dades del text.

💡 Pista: Connectors: «el titular reflecteix... perquè...».

5.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Veredicte ètic: Gutiérrez Mellado davant les pistoles.

Separa els fets (què va fer Gutiérrez Mellado en aixecar-se davant dels guàrdies armats) del judici moral (si va ser un acte de valentia o d'imprudència) i escriu el teu veredicte, en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «els fets mostren que..., i, moralment,...».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Enigma: qui decideix realment el 23-F?

A partir de cinc pistes (la dimissió de Suárez, l'assalt de Tejero, els tancs a València, les trucades del rei, el discurs de matinada), dedueix i argumenta quin factor va ser més decisiu per acabar amb el cop, en 110-160 paraules.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal argumentar amb almenys dues pistes, no només triar-ne una a l'atzar.

5.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «el discurs que ho va salvar tot».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el discurs televisiu del rei no va ser l'únic factor decisiu, citant les trucades telefòniques com a prova.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar l'ordre temporal (trucades abans, discurs després) com a argument central.

5.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Reescriptura: el missatge del rei en llenguatge directe.

Reescriu, en 110-160 paraules, el missatge real del rei («no tolero cap acció que interrompi la democràcia per la força») amb un llenguatge directe i clar, sense el to institucional de l'original.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal mantenir el missatge de fons («defenso la Constitució») sense el llenguatge formal.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A finals de 1980, la UCD es descompon internament mentre ETA arriba al seu any més sagnant, i Suárez dimiteix el 29 de gener de 1981. El 23 de febrer, durant la investidura de Calvo-Sotelo, Tejero assalta el Congrés i Milans del Bosch treu els tancs a València. Durant la nit, el rei truca personalment als capitans generals per assegurar-ne la lleialtat i, passada la una de la matinada, emet un missatge televisiu condemnant el cop. Al matí, Tejero es rendeix sense víctimes mortals, en un episodi que acaba enfortint, paradoxalment, la jove democràcia espanyola.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui assalta el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981?

   A. El general Milans del Bosch B. El tinent coronel Antonio Tejero, al capdavant de guàrdies civils armats C. Adolfo Suárez D. El rei Joan Carles I

2. 2. Què fa el rei ABANS d'emetre el seu discurs televisiu de matinada?

   A. Res, el discurs va ser la primera acció B. Truca personalment als capitans generals de cada regió militar per assegurar-se'n la lleialtat C. Es reuneix amb Tejero al Congrés D. Fuig del país

3. 3. Com acaba el segrest del Congrés dels Diputats?

   A. Amb un assalt policial que causa víctimes mortals B. Amb la rendició de Tejero al matí del 24 de febrer, sense cap víctima mortal C. Amb l'èxit del cop d'estat D. Amb la dimissió del rei

💭 Per pensar fins demà

Creus que un cop d'estat fallit pot deixar una democràcia més forta que abans, o sempre en surt debilitada?