Sessió 6. L'hegemonia socialista i l'Espanya europea (1982-1996)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 28 d’octubre de 1982 hi va a votar el 79,9 % del cens, la participació més alta de la democràcia, i el PSOEPSOEPartit Socialista Obrer Espanyol, fundat el 1879, il·legal del 1939 al 1977. Renovat el 1974 al congrés de Suresnes amb Felipe González com a secretari general, va treure 118 escons el 1977, 121 el 1979 i 202 el 1982; va governar del 1982 al 1996. treu el 48,1 % dels vots i 202 escons de 350: la victòria del PSOE és la majoria més gran que ha tingut mai cap partit a Espanya, un any i vuit mesos després que Tejero disparés al sostre. Felipe GonzálezFelipe GonzálezFelipe González (Sevilla, 1942), advocat laboralista, secretari general del PSOE del 1974 al 1997 i president del govern del 1982 al 1996, catorze anys: l'entrada a la CEE, el referèndum de l'OTAN, la reconversió, l'Estat del benestar, i els GAL i la corrupció que van acabar amb el seu govern. té quaranta anys; la UCD que havia fet la Transició passa de 168 escons a 11 i es dissol l’any següent, i la dreta d’Alianza Popular, amb 107, es queda a l’oposició. Tornarà a guanyar el 1986 (184), el 1989 (175) i el 1993 (159, ja sense majoria i amb els vots de CiU), i perdrà el 1996 per quinze escons davant del PP de José María Aznar. Un partit que el 1977 acabava de ser legalitzat governa catorze anys un país que acaba de sortir d’un cop d’estat; la democràcia des de dalt de les sessions anteriors s’ha convertit en una majoria de deu milions de vots, i el que aquesta majoria fa i deixa de fer és la sessió d’avui.

Entrar a Europa

Espanya ho havia demanat el juliol del 1977, sis setmanes després de les primeres eleccions, i la Comunitat Econòmica EuropeaComunitat Econòmica EuropeaComunitat Econòmica Europea, creada el 1957 pels sis (Alemanya Federal, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg); Regne Unit, Irlanda i Dinamarca hi van entrar el 1973, Grècia el 1981, Espanya i Portugal el 1986. Només admetia democràcies. Des del 1993 és la Unió Europea. va trigar vuit anys a dir que sí, perquè només admetia democràcies i perquè França no volia la competència de l’horta i el vi. El 12 de juny de 1985, al Palau Reial de Madrid, es va signar el tractat, i l’1 de gener de 1986 Espanya i Portugal, les dues dictadures ibèriques acabades el 1974 i el 1975, van ser membres: la Comunitat passava de deu a dotze. El document que llegiràs a L’Arxiu és la ratificació del rei, i el mateix dia el BOE publicava els centenars de pàgines d’annexos que deien el preu: l’IVA des del primer dia, els aranzels que desapareixien en set anys, quotes de llet, de pesca i d’acer. A canvi, del 1986 al 2013 Espanya va ser el país que més diners va rebre de la Comunitat, en carreteres, camps i formació. Deu setmanes després, el 12 de març de 1986, el mateix govern que el 1982 havia fet campanya amb «OTANOTANOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'aliança militar occidental. Espanya hi havia entrat el maig del 1982 amb la UCD i el PSOE en contra; González va decidir quedar-s'hi i va sotmetre-ho a referèndum el 12 de març de 1986: 56,9 % de sí, 43,1 % de no, participació del 59,4 %; el no va guanyar a Catalunya, Euskadi, Navarra i Canàries., d’entrada no» demanava el sí en referèndum, i el guanyava amb el 56,9 %, tot i que a Catalunya, Euskadi, Navarra i Canàries va guanyar el no. Entrar a Europa era el certificat que la democràcia s’havia acabat de fer, i González va decidir que valia el preu de la lletra petita i el de canviar d’opinió sobre l’OTAN en públic; el que no va dir és qui pagaria la lletra petita.

Qui va pagar

La lletra petita la va pagar la reconversió industrialreconversió industrialPolítica del govern socialista (Llei de reconversió i reindustrialització, 1984) per tancar o reduir la indústria pesada que no podia competir a Europa: siderúrgia, drassanes, electrodomèstics. Unes 80.000 feines perdudes als sectors afectats; l'alt forn de Sagunt va tancar l'octubre del 1984 després de catorze mesos de vagues, i les drassanes Euskalduna de Bilbao entre el 1984 i el 1988 amb batalles de carrer.. Per competir a Europa calia tancar el que no era rendible, i el que no era rendible eren els alts forns, les drassanes i les fàbriques que donaven feina a pobles sencers: a Sagunt, Altos Hornos del Mediterráneo va apagar l’alt forn l’octubre del 1984 després de catorze mesos de vagues i de talls de l’autopista; a Bilbao, les drassanes Euskalduna van ser quatre anys de batalles de carrer; a Cadis, a Ferrol, a Astúries, el mateix. L’atur, que era del 16 % el 1982, va arribar al 21,6 % el 1985, 2,9 milions de persones, el més alt d’Europa occidental. I el 14 de desembre de 1988 va passar el que semblava impossible: CCOO i la UGT, el sindicat que el PSOE havia ajudat a fundar cent anys abans, van convocar una vaga generalvaga generalLa del 14 de desembre de 1988 (el 14-D), convocada per CCOO i UGT contra el pla d'ocupació juvenil del govern socialista, que abaratia l'acomiadament dels joves: vuit milions de treballadors la van seguir, la televisió pública va deixar d'emetre, i el govern va retirar el pla. Va ser la primera vaga general contra un govern d'esquerres a Espanya. contra el govern socialista, vuit milions de persones la van seguir, la televisió va quedar en negre i el govern va retirar el pla. La modernització la van pagar els obrers del nord i de Sagunt, i els beneficis, les carreteres i els fons europeus, els van cobrar altres; per això la vaga del 1988 no va ser contra Europa sinó contra el govern que havia triat qui pagava.

El que va quedar, i l’ombra

Amb la majoria també es va construir l’Estat del benestarEstat del benestarModel d'Estat que garanteix a tothom sanitat, educació i pensions pagades amb impostos. A Espanya el van fer les lleis dels anys vuitanta i noranta: la Llei general de sanitat (1986), que universalitza la sanitat pública; la LODE (1985) i la LOGSE (1990), que allarguen l'escola obligatòria fins als setze; les pensions no contributives (1990). La despesa pública va passar del 37 % del PIB el 1982 al 47 % el 1993.: la Llei general de sanitat del 1986 va fer la sanitat pública universal i gratuïta, pagada amb els impostos que la sessió 2 havia creat; la LOGSE del 1990 va allargar l’escola obligatòria fins als setze anys; el 1990 van arribar les pensions per a qui no havia cotitzat mai. El 1992 va ser l’any de l’aparador: els Jocs Olímpics de Barcelona, l’Exposició Universal de Sevilla i el primer AVE. I al mateix temps, amb els mateixos anys i en part amb els mateixos diners, l’ombra. Entre el 1983 i el 1987 els GALGALGrupos Antiterroristas de Liberación: grup armat que va actuar del 1983 al 1987 contra ETA, sobretot al País Basc francès, pagat amb fons reservats del Ministeri de l'Interior. 27 morts, deu sense relació amb ETA. El 1998 el Tribunal Suprem va condemnar l'exministre José Barrionuevo i l'exsecretari d'Estat Rafael Vera a deu anys pel segrest de Segundo Marey (1983)., un grup armat pagat amb fons reservats del Ministeri de l’Interior, van matar 27 persones al País Basc francès, deu de les quals no tenien res a veure amb ETA; el primer segrestat, Segundo Marey, va ser un error. El 1998 el Tribunal Suprem va condemnar l’exministre de l’Interior i el seu secretari d’Estat a deu anys de presó, i el 2000 un general de la Guàrdia Civil a 71 anys per la tortura i la mort de dos joves segrestats el 1983. I la corrupció dels anys noranta: el germà del vicepresident, el finançament il·legal del partit, el director de la Guàrdia Civil fugit amb diners de l’Estat. El 3 de març de 1996 el PSOE va perdre. Modernització i guerra bruta no van ser dues etapes sinó els mateixos anys i el mateix govern: la sanitat per a tothom i els fons reservats que pagaven un grup armat sortien del mateix pressupost; i la pregunta de la càpsula torna amb una altra forma: una majoria de deu milions de vots pot fer que un país entri a Europa, i pot fer també que l’Estat mati fora de la llei, si ningú no la vigila.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Catorze anys en barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els escons del PSOE a les cinc eleccions del 1982 al 1996, amb títol i una línia horitzontal a 176 escons, la majoria absoluta. Sota, digues en quines eleccions el PSOE queda per sota de la línia.

El gràfic de cinc barres retolades amb la línia de la majoria, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: El Congrés té 350 escons: la majoria absoluta és la meitat més un. Compara cada barra amb la línia, una per una. Pots començar així: «El PSOE queda per sota de la línia el…».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'instrument de ratificació amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i identifiqueu-hi el fet, el parer i el senyal. FET: quins dos Estats entren a la Comunitat Econòmica Europea? PARER: per què creieu que el govern volia tant entrar-hi que va acceptar el preu dels annexos? SENYAL: què us diu que els dos països que entren acabin de sortir de dues dictadures?

Les tres respostes (40-60 paraules).

💡 Pista: El FET és cap al final de la cita. Per al PARER podeu començar així: «El govern volia entrar-hi perquè…»; el context diu què certificava entrar-hi. Per al SENYAL, pregunteu-vos per què un club de països només admet democràcies.

6.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El mapa dels dotze.

Mira el mapa de la Comunitat Europea de la lectura. Localitza-hi els dotze Estats membres del 1986 i fes-ne una llista amb el color que té cada un al mapa. Sota, respon amb el requadre de barres de la dreta: en PIB per habitant, Espanya és entre els primers o entre els últims?

La llista dels dotze Estats amb el seu color, i una frase sobre el PIB per habitant d'Espanya.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Espanya és el taronja, i els noms dels altres deu són al context de L'Arxiu. Per a la resposta, compara la barra d'Espanya amb la d'Alemanya i pots començar així: «En riquesa per persona, Espanya és…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

D'Europa a Sagunt: la cadena.

Encadeneu en cinc baules com es passa de la decisió d'entrar a la Comunitat Europea a la vaga general del 14 de desembre de 1988, passant per la reconversió, el tancament de Sagunt i l'atur del 1985. Entre cada dues baules, escriviu el «per això» que les uneix. Sota, expliqueu en una frase per què la vaga no va ser contra Europa sinó contra el govern.

La cadena de cinc baules amb els connectors, i una frase sobre la vaga.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les dades són a la segona i la tercera línies de la Fitxa. Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això».

6.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

L'Estat del benestar en un esquema.

Resumeix l'Estat del benestar en un esquema 1-3-1 amb la quarta línia de la Fitxa. A dalt, què és, en una frase teva. Al mig, tres branques, sanitat, escola i pensions, cada una amb la seva llei o el seu any. A baix, una frase que expliqui d'on surten els diners, amb la xifra de la despesa pública.

L'esquema amb la idea de dalt, tres branques amb llei o any i la frase de baix amb la xifra.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: No diguis «la sanitat millora»: digues què canvia per a algú que abans no hi tenia dret. Connectors útils: «és a dir», «per això».

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La portada del 15 de desembre de 1988.

Imagina la portada de dos diaris del 15 de desembre de 1988, l'endemà de la vaga general, i escriu-ne el titular amb la tercera línia de la Fitxa: un diari proper al govern i un de proper als sindicats. Tots dos han de dir la veritat amb les mateixes dades i dir coses diferents. Sota, explica en una frase quina dada ha amagat cada un.

Els dos titulars, de deu paraules com a màxim, i la frase sobre les dades amagades.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Les dades són les mateixes per als dos: els vaguistes d'aquell dia, la televisió en negre, el pla retirat. Pregunta't què és notícia a cada redacció.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els anys de la modernització».

Posa la Fitxa al costat del bloc Desmuntant un tòpic i desmunta'n el tòpic. Explica per què no és fals sinó incomplet, dona les tres coses que hi falten amb una xifra o un nom cada una, i dedueix què vol dir que la modernització i la guerra bruta fossin els mateixos anys i el mateix govern.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: per què és incomplet, les tres coses amb la seva dada i la deducció.

💡 Pista: No diguis que la modernització no va existir: la sanitat i l'escola hi són.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El 12 de març de 1986: OTAN sí o no.

Ets un votant de vint anys el 12 de març de 1986. El govern que el 1982 et va dir «OTAN, d'entrada no» ara et demana el sí, perquè diu que sortir-ne posaria en perill Europa. Decideix el teu vot i defensa'l amb dues raons, una de la segona línia de la Fitxa, i la raó més forta en contra. Res que algú del març del 1986 no pogués saber.

El vot, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, escriu en una línia la millor raó de qui votarà el contrari que tu.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: entrar en un club.

El 1986 Espanya va entrar a la Comunitat Europea: en va rebre fons i el certificat de democràcia, i ho van pagar els obrers de Sagunt i Bilbao (la tercera línia de la Fitxa). Avui la Unió Europea continua sent un club on s'entra i d'on es pot sortir. Amb el que ja sabeu, argumenteu si val la pena entrar en un club quan els que paguen el preu no són els que cobren els beneficis.

L'argument, amb la vostra posició i una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en qui hi guanya i qui hi perd, i si haurien de ser els mateixos.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 28 d'octubre de 1982 el PSOE va guanyar amb 202 escons i el 48 % dels vots, i Felipe González, de quaranta anys, va governar catorze: 184 escons el 1986, 175 el 1989, 159 el 1993, i la derrota del 1996 davant del PP d'Aznar. Amb aquella majoria Espanya va entrar a la Comunitat Europea (tractat del 12 de juny de 1985, membre l'1 de gener de 1986, ratificat pel rei amb l'article 93 de la Constitució), va guanyar el referèndum de l'OTAN (56,9 % de sí el 1986), va fer la sanitat universal (1986), l'escola fins als setze (1990), les pensions no contributives i el 1992 de Barcelona i Sevilla. El preu el va pagar la reconversió: Sagunt, Euskalduna, 80.000 feines, l'atur del 21,6 % el 1985 i la vaga general del 14 de desembre de 1988 contra el govern socialista. I l'ombra: els GAL, pagats amb fons reservats, 27 morts entre el 1983 i el 1987, el ministre Barrionuevo condemnat a deu anys el 1998; i la corrupció (Guerra, Filesa, Roldán) que va acabar amb el govern. Modernització i guerra bruta van ser els mateixos anys i el mateix govern.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenia d'excepcional la victòria del PSOE del 28 d'octubre de 1982, segons la lectura?

   A. Era la primera vegada que el PSOE entrava al Congrés, on el 1979 no tenia cap diputat B. Era una majoria simple de 159 escons, i González va governar amb els vots de CiU C. Era la majoria més gran de la democràcia, un any i vuit mesos després del cop del 23-F D. Era la participació més baixa de la democràcia, amb la UCD encara com a segon partit

2. 2. Segons la lectura, qui va pagar el preu d'entrar a la Comunitat Europea?

   A. Els països que ja n'eren membres, que van finançar la reconversió amb fons europeus B. Tots els treballadors per igual, amb els sous congelats per sota de la inflació C. Els sindicats, que van acceptar tancar Sagunt a canvi del pla d'ocupació juvenil D. Els obrers de la indústria pesada, amb el tancament d'alts forns i de drassanes

3. 3. Què van ser els GAL, segons la sessió?

   A. Un grup d'extrema dreta sense relació amb l'Estat, que va matar 27 militants d'ETA B. Un grup armat pagat amb fons reservats del Ministeri de l'Interior, amb 27 morts C. Una unitat de la Guàrdia Civil creada per una llei del 1983 i dissolta pel Suprem el 1998 D. Un grup armat d'abans del 1982, que el govern socialista va jutjar i desmantellar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Mentre Madrid entrava a Europa, a Barcelona un home governava vint-i-tres anys amb una política que ell mateix va batejar amb una imatge de pescador, i una llei del 1983 decidia en quina llengua s'aprèn a llegir. La sessió següent.