Càpsula 8 · DEMOCRÀCIA DES DE DALT? · #GiH4

Sessió 7. Catalunya autonòmica

Les dècades de Pujol. La política del "peix al cove". La normalització lingüística. Tripartit d'esquerres (2003-2010): Maragall i Montilla. Reforma de l'Estatut (2006) i sentència del TC (2010).

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE7CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia de cinc homes grans amb vestit fosc drets davant d'una porta de fusta tallada en una galeria de pedra, amb una senyera a l'esquerra; el del mig porta corbata vermella. — Al Palau de la Generalitat, l'octubre del 2008: d'esquerra a dreta, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, el president José Montilla, i els expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol. Tres presidents de la Generalitat en una foto: els vint-i-tres anys de Pujol i els set del Tripartit, en una mateixa galeria. Rubén Moreno · Departament de Premsa de la Generalitat · Wikimedia Commons · CC BY (atribució) · Wikimedia Commons

Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

Un president guanya sis eleccions seguides i governa vint-i-tres anys. És bo per a un país tenir tant de temps la mateixa mà, o és un problema encara que guanyi net?
Una llei del 1983 diu que a l'escola s'aprèn en català, també qui a casa parla castellà, i la voten tots els partits. Què ha de passar en un país perquè tothom hi estigui d'acord? I què passa quan deixen d'estar-hi?
Un Parlament escriu una llei, el 74 % dels que voten la ratifiquen, i quatre anys després un tribunal en treu catorze articles. Qui té l'última paraula en una democràcia: els que voten o els que jutgen?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

Explicar amb xifres els vint-i-tres anys de Pujol (sis eleccions, del 1980 al 2003; les majories absolutes del 1984 al 1992) i la política del «peix al cove»: què va obtenir de Madrid a canvi de què, el 1993 amb González i el 1996 amb Aznar.
Entendre la normalització lingüística com un consens: la Llei del 1983 votada per unanimitat, la immersió a l'escola (Santa Coloma, 1983), la sentència del Tribunal Constitucional del 1994 que la va avalar, i què va canviar el 2010.
Llegir l'Estatut del 2006 com a font: què diu el preàmbul de la paraula «nació» i què diu l'article 6 de la llengua; qui el va escriure, retallar i votar (Parlament, Congrés, referèndum), i què en va treure el Tribunal Constitucional el 28 de juny de 2010 i què va passar dotze dies després al carrer.

🧠 De la sessió anterior:PSOE · Felipe González · Comunitat Econòmica Europea · OTAN. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts de VilaWeb pels vint-i-cinc anys de la Llei de normalització lingüística del 1983: què deia, qui la va votar i com es va aplicar a l'escola, amb imatges de l'època. Mira dues coses: com era el català a l'escola i a l'administració el 1980, i qui explica que la llei es va aprovar per unanimitat. Després de la sessió, pregunta't què vol dir que una llei sobre la llengua la votessin tots els partits, i per què vint-i-cinc anys després ja no la votarien tots.

CAT 25 anys de la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya · VilaWeb · Obre a YouTube ↗

Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells

1 Localitzar. Segons L'Arxiu, com ha definit el Parlament Catalunya, i quina és la llengua «vehicular» de l'ensenyament? Segons la Fitxa, quants escons va tenir CiU el 1984 i quin percentatge de sí va tenir l'Estatut el 2006?
2 Avaluar. La paraula «nació» és al preàmbul i no a cap article, i el Tribunal diu que allà no val. A qui li convenia que hi fos, a qui que no valgués, i per què tots dos van acceptar deixar-la on és?
3 Integrar. A la sessió 4, l'Estatut de Sau del 1979 es va negociar a Madrid i el 1980 Pujol va ser president. Amb la segona línia de la Fitxa, explica què va obtenir Pujol de Madrid en vint-i-tres anys sense canviar l'Estatut, i per què el Tripartit va decidir canviar-lo.
4 Reflexionar. Avui hi ha llocs on es discuteix en quina llengua s'ha d'ensenyar. Qui hauria de decidir la llengua de l'escola: els pares, el Parlament, els tribunals? I què passa quan els tres diuen coses diferents?

El 20 de març de 1980 Jordi PujolJordi PujolJordi Pujol (Barcelona, 1930), fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (1974) i president de la Generalitat del 1980 al 2003, sis eleccions seguides, tres amb majoria absoluta (1984, 1988, 1992). El 2014 va confessar que tenia diners a l'estranger sense declarar des del 1980. va guanyar amb 43 escons de 135 i ningú no s’esperava el que va venir: el 1984, 72 escons i la majoria absoluta; el 1988, 69; el 1992, 70; el 1995, 60; el 1999, 56, amb menys vots que el PSC de Maragall però més escons. Vint-i-tres anys, sis eleccions, un sol partit governant sol. La seva política amb Madrid la va batejar ell mateix amb una imatge de pescador: peix al covepeix al coveExpressió de Pujol per a la seva manera de negociar amb Madrid: agafar el que es pot cada vegada, sense esperar un canvi gran. Quan cap partit tenia majoria absoluta a Espanya, CiU donava els vots al govern (González el 1993, Aznar el 1996) a canvi de competències i diners: el 15 % i després el 30 % de l'IRPF, els Mossos, la fi dels governadors civils.. Quan el 1993 González va perdre la majoria absoluta, CiU li va donar els vots a canvi de la cessió del 15 % de l’IRPF; quan el 1996 Aznar va guanyar sense majoria, el Pacte del Majestic va donar a Catalunya el 30 % de l’IRPF, els Mossos d’Esquadra a tot el territori, la supressió dels governadors civils i la fi del servei militar. Sense tocar cap llei fonamental, competència a competència. Pujol no va canviar l’Estatut de Sau en vint-i-tres anys: el va omplir, negociant amb qui manés a Madrid el que Madrid necessitava vendre per governar; i mentre a Espanya un partit governava amb deu milions de vots, a Catalunya en governava un altre amb la mateixa estabilitat.

La llengua a l’escola

El 1981 poc més de la meitat de la població de Catalunya sabia parlar català, i a l’escola gairebé no s’hi havia ensenyat mai. El 18 d’abril de 1983 el Parlament va aprovar la Llei de normalització lingüísticaLlei de normalització lingüísticaLlei 7/1983, del 18 d'abril, votada per unanimitat del Parlament (CiU, PSC, PSUC, ERC i els centristes). Declarava el català llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament, prohibia separar els alumnes en escoles diferents per raó de llengua, i obligava que tothom acabés l'escola sabent català i castellà. La va substituir la Llei de política lingüística del 1998., i la va votar tothom: CiU, els socialistes, els comunistes, ERC i els centristes; ni un vot en contra. Deia tres coses: que el català era la llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament; que cap alumne no podia ser separat en una escola diferent per raó de llengua; i que tothom havia d’acabar l’escola sabent les dues. La immersióimmersióModel escolar en què els nens aprenen a llegir i escriure en català encara que a casa parlin castellà, amb el castellà com a assignatura. Va començar el curs 1983-1984 en dinou escoles de Santa Coloma de Gramenet, a petició dels pares i dels mestres, i es va estendre a tot Catalunya; el Tribunal Constitucional el va avalar el 1994. no va començar al Palau de la Generalitat sinó a Santa Coloma de Gramenet, el curs 1983-1984, en dinou escoles d’un barri on la majoria de famílies parlaven castellà: els pares i els mestres la van demanar perquè els seus fills no fossin els únics del país que no sabien català. El 1994 el Tribunal Constitucional va dir que el model era constitucional. TV3 emetia des del gener del 1984, i el 2011 el 73 % de la població sabia parlar català. La normalització va ser el consens més ample de la Catalunya autonòmica: la va demanar l’esquerra dels barris castellanoparlants, la va votar tot el Parlament, la va aplicar Pujol i la va avalar el Tribunal; i per això, quan el 2010 el consens es va trencar, no es va trencar per l’escola sinó per l’Estatut.

El Tripartit i l’Estatut

El 2003 CiU va guanyar amb 46 escons però PSC, ERC i ICV en sumaven 74: el 14 de desembre van signar el Pacte del Tinell i Pasqual MaragallPasqual MaragallPasqual Maragall (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona del 1982 al 1997 (els Jocs Olímpics) i president de la Generalitat del 2003 al 2006 al capdavant del Tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA). Va impulsar l'Estatut del 2006 i va dimitir després del referèndum. va ser president. El primer objectiu del TripartitTripartitGovern de coalició de PSC, ERC i ICV-EUiA (2003-2010), presidit per Maragall i, del 2006 al 2010, per José Montilla, el primer president nascut fora de Catalunya. Va escriure l'Estatut del 2006 i el va veure retallar dues vegades. era canviar la llei que Pujol havia omplert sense tocar: un Estatut nou. El Parlament el va aprovar el 30 de setembre de 2005 amb 120 vots de 135, tots menys el PP, amb la paraula «nació» a l’article 1; el gener del 2006 Zapatero i Artur Mas el van retallar en una nit a la Moncloa, la «nació» va passar al preàmbul i el finançament va baixar; el Congrés el va aprovar el 30 de març, i el 18 de juny de 2006 el va votar Catalunya: hi va anar el 48,9 % del cens i el sí va ser del 73,9 %, amb ERC i el PP demanant el no per motius contraris. Maragall va dimitir, i el novembre del 2006 el Tripartit va tornar a governar amb José MontillaJosé MontillaJosé Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955), del PSC, president de la Generalitat del 2006 al 2010, el primer nascut fora de Catalunya. Li va tocar la sentència del 2010 i va encapçalar la manifestació del 10 de juliol, d'on va haver de marxar escridassat.. El PP havia recorregut l’Estatut al Tribunal Constitucional el juliol del 2006, i el Tribunal va trigar quatre anys. L’Estatut del 2006 va sortir del Parlament d’una manera, del Congrés d’una altra i de les urnes ratificat per tres de cada quatre vots amb la meitat del cens a casa; el que Pujol havia obtingut negociant, el Tripartit ho va voler escriure en una llei, i una llei es pot recórrer.

Fotografia d'una avinguda ampla amb plàtans a banda i banda, plena de gent de vorera a vorera fins on arriba la vista; centenars de senyeres alçades i algunes estelades, cartells i pancartes; a la dreta, una grua de televisió; al fons, la torre d'un edifici alt contra el cel blau. — El passeig de Gràcia el 10 de juliol de 2010 a la tarda, dotze dies després de la sentència del Tribunal Constitucional: «Som una nació. Nosaltres decidim», amb 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana. Mira què porta la gent: senyeres, sobretot, i algunes estelades. La manifestació la van encapçalar el president Montilla i tots els expresidents; Montilla va haver de marxar escridassat. El text de L'Arxiu diu «nació» i el tribunal diu que la paraula no val; el carrer diu «som una nació» i ningú no ho pot anul·lar, però tampoc no fa lleis. xenaia · Wikimedia Commons · CC BY-SA 2.0 · Wikimedia Commons

El 28 de juny de 2010

La sentència 31/2010sentència 31/2010Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny, sobre el recurs del PP contra l'Estatut: declara inconstitucionals catorze articles, en tot o en part, i en reinterpreta vint-i-set. La paraula «nació» del preàmbul «no té eficàcia jurídica»; el català «preferent» de l'article 6.1 queda anul·lat i el «vehicular» es manté; el Consell de Justícia de Catalunya i part del finançament cauen. va arribar quatre anys després del referèndum: catorze articles inconstitucionals, en tot o en part, i vint-i-set reinterpretats. La paraula «nació» del preàmbul, va dir el Tribunal, «no té eficàcia jurídica»: hi és i no val. De l’article 6, que llegiràs a L’Arxiu, va caure «preferent», la paraula que deia que el català anava primer a l’administració i als mitjans públics, i es va mantenir «vehicular», la de l’escola: la immersió del 1983 continuava sent legal. El Consell de Justícia de Catalunya i una part del finançament també van caure. Dotze dies després, el 10 de juliol, un milió de persones van omplir el passeig de Gràcia darrere d’una pancarta que deia «Som una nació. Nosaltres decidim», amb Montilla i tots els expresidents al davant. Un Parlament va escriure una llei, el 74 % dels que van votar la va ratificar i un tribunal de dotze jutges en va treure catorze articles: la pregunta de la càpsula, «democràcia des de dalt?», va tenir el 2010 una resposta que va trencar el consens del 1983, i el que va venir després, a la sessió 9, comença en aquesta foto.

Desmuntant un tòpic Si hi ha temps

«La immersió lingüística la va imposar Pujol per fer que tothom parlés català.»

Per què sembla cert: Ve dels vint-i-tres anys de Pujol, que coincideixen amb la llei i el seu desplegament, i del debat d'ara, en què la immersió és una bandera d'un costat i l'altre; i de no saber qui la va demanar ni qui la va votar.

Però en realitat: La immersió no va néixer al Palau de la Generalitat sinó a Santa Coloma de Gramenet, el 1983, en dinou escoles d'un barri on la majoria de famílies parlaven castellà: van ser els pares i els mestres, amb el PSUC i el PSC al davant, els que la van demanar, perquè els seus fills no fossin els únics de Catalunya que no sabien català i quedessin fora de les feines i de la universitat. La Llei de normalització lingüística del 18 d'abril de 1983 la va votar tot el Parlament: CiU, PSC, PSUC, ERC i els centristes; cap vot en contra. Deia que el català era la llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament, que els alumnes no podien ser separats en escoles diferents per raó de llengua, i que tothom havia d'acabar l'escola sabent les dues. El 1994 el Tribunal Constitucional, amb el PSOE al govern, va avalar el model: el català com a llengua vehicular era constitucional. Pujol el va aplicar, no el va inventar, i el va aplicar amb el consens de l'oposició d'esquerres, que era la dels barris castellanoparlants. El que sí que va fer Pujol va ser convertir la llengua en el centre de la identitat que el seu partit representava, i el que va canviar el 2010 no va ser la immersió sinó el consens: el Tribunal Constitucional va mantenir el català «vehicular» però va anul·lar el «preferent», i des d'aleshores la llengua de l'escola és un camp de batalla entre partits, amb sentències que fixen percentatges i una llei del 2022 que les esquiva. La immersió va ser una decisió de tots per no tenir dues Catalunyes; el mite que va ser d'un sol home és, en part, el resultat d'haver-la perdut com a consens.

La immersió la van demanar els pares de Santa Coloma i la va votar tot el Parlament el 1983, amb el Tribunal Constitucional avalant-la el 1994; Pujol la va aplicar, no la va inventar, i el que es va perdre el 2010 no va ser el model sinó el consens.

📊 Fitxa de dades Si hi ha temps

· Les sis eleccions de Pujol (135 escons; majoria absoluta, 68): 1980, CiU 43 escons; 1984, 72 (majoria absoluta, 46,8 % dels vots); 1988, 69; 1992, 70; 1995, 60; 1999, 56 (el PSC de Maragall va tenir més vots però menys escons); 2003, CiU 46 amb Artur Mas, PSC 42, ERC 23, PP 15, ICV 9: Pujol deixa el càrrec el desembre del 2003, després de vint-i-tres anys. El 2014 va confessar que tenia diners a l'estranger sense declarar des del 1980.
· El «peix al cove»: expressió del mateix Pujol per a la seva política amb Madrid: sense majoria absoluta a Espanya, CiU dona els vots al govern a canvi de competències i diners. El 1993, amb González (que tenia 159 escons): la cessió del 15 % de l'IRPF. El 1996, amb Aznar (Pacte del Majestic, 28 d'abril de 1996): el 30 % de l'IRPF, el desplegament dels Mossos d'Esquadra a tot Catalunya, la supressió dels governadors civils i la fi del servei militar. CiU va governar sola tots els vint-i-tres anys.
· La llengua: Llei 7/1983, de normalització lingüística, del 18 d'abril (DOGC del 22 d'abril), votada per unanimitat del Parlament; el català, llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament; cap alumne separat per raó de llengua; tothom ha d'acabar l'escola sabent català i castellà. La immersió comença el curs 1983-1984 a dinou escoles de Santa Coloma de Gramenet, a petició dels pares i dels mestres. Sentència del Tribunal Constitucional 337/1994 (23 de desembre): el model és constitucional. Llei de política lingüística 1/1998. TV3 emet des del 16 de gener de 1984. El 1981, el 53 % de la població sabia parlar català; el 2011, el 73 %.
· El Tripartit (2003-2010): el 14 de desembre de 2003, Pacte del Tinell entre PSC, ERC i ICV-EUiA; Pasqual Maragall (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona del 1982 al 1997, president del 2003 al 2006; José Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955), president del 2006 al 2010, el primer nascut fora de Catalunya. L'Estatut: aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005 (120 vots de 135, tots menys el PP); retallat en la negociació Zapatero-Mas del gener del 2006 i aprovat pel Congrés el 30 de març; referèndum del 18 de juny de 2006: participació del 48,9 %, sí del 73,9 %, no del 20,8 % (ERC i el PP van demanar el no per motius contraris); Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol. Maragall dimiteix i les eleccions del novembre del 2006 tornen a donar el govern al Tripartit, amb Montilla.
· La sentència: el PP va recórrer l'Estatut al Tribunal Constitucional el 31 de juliol de 2006; el Tribunal va trigar quatre anys: sentència 31/2010, del 28 de juny de 2010, que declara inconstitucionals catorze articles (en tot o en part) i en reinterpreta vint-i-set: la paraula «nació» del preàmbul «no té eficàcia jurídica», el català «preferent» de l'article 6.1 queda anul·lat, el Consell de Justícia de Catalunya i part del finançament també. El 10 de juliol de 2010, manifestació a Barcelona «Som una nació. Nosaltres decidim», convocada per Òmnium: 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana, amb el president Montilla i tots els expresidents al capdavant; Montilla va haver de marxar escridassat.
· La imatge del cos: fotografia feta al passeig de Gràcia de Barcelona el 10 de juliol de 2010 a la tarda: una avinguda ampla amb arbres a banda i banda, plena de gent de vorera a vorera fins on arriba la vista; centenars de senyeres i algunes estelades alçades, cartells i pancartes, i a la dreta una grua de televisió; al fons, la torre d'un edifici alt.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

📜 L'Arxiu

Font primària per investigar.

Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol): preàmbul i article 6.1, amb la paraula que el Tribunal Constitucional va anul·lar el 2010

El Parlament de Catalunya (aprovat el 30 de setembre de 2005 per 120 vots de 135), retallat i aprovat per les Corts Generals (30 de març de 2006) i ratificat pel poble de Catalunya en referèndum · Referèndum del 18 de juny de 2006; publicat al BOE el 20 de juliol de 2006; sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, del 28 de juny de 2010

«El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. [...] Article 6. 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.»

És l'Estatut que va sortir del Parlament d'una manera, del Congrés d'una altra i del Tribunal Constitucional d'una tercera. El Parlament l'aprova el 2005 amb 120 vots de 135; el Congrés el retalla i treu la paraula «nació» dels articles per deixar-la al preàmbul; el poble el ratifica el 2006, amb el 48,9 % de participació i el 73,9 % de sí. El 2010 el Tribunal diu que el preàmbul no té eficàcia jurídica i anul·la la paraula «preferent» de l'article 6.1, però manté el català com a llengua vehicular de l'escola.

↗ Llegir l'original a boe.es Traducció del castellà · original: «La lengua propia de Cataluña es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos de Cataluña, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.»

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica

Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

7.1 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades La lectura Individual

Vint-i-tres anys en barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els escons de CiU a les set eleccions del 1980 al 2003, amb títol i una línia horitzontal a 68 escons, la majoria absoluta. Sota, digues en quines eleccions Pujol té majoria absoluta.

El gràfic de set barres retolades amb la línia de la majoria, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: El Parlament té 135 escons: la majoria absoluta és 68. Compara cada barra amb la línia. Pots començar així: «Pujol té majoria absoluta el…».

7.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La fitxa de dades En parella

L'Estatut del 2006 amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el context, i copieu la frase de l'article 6.1 que parla de les administracions. FET: quina paraula d'aquesta frase va anul·lar el Tribunal el 2010? PARER: per què creieu que el Congrés va deixar «nació» al preàmbul i no en un article? SENYAL: què us diu que el Tribunal digués que el preàmbul no obliga?

La frase copiada i les tres respostes (40-60 paraules, sense comptar el copiat).

💡 Pista: El FET és al context. Per al PARER podeu començar així: «El Congrés la va deixar al preàmbul perquè…». Per al SENYAL, pregunteu-vos per què una paraula que no obliga a res va costar tant.

7.3 Investigar · corroboració de fonts L'Arxiu La imatge Individual

El text i el carrer.

Compara el preàmbul de l'Estatut (L'Arxiu, 2006) amb la fotografia del passeig de Gràcia del 10 de juliol de 2010. Explica una cosa en què coincideixen, amb el lema de la manifestació de la cinquena línia de la Fitxa, i una en què es diferencien: qui parla a cada font.

La coincidència, amb el lema copiat, i la diferència (40-60 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

Per a cada font: qui, quan, per a qui.
Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Comença així: «Totes dues diuen…». Per a la diferència, pensa que el text el vota un Parlament i la foto és d'un carrer: «En canvi, a la foto…».

Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

7.4 Explicar · taula de classificació La fitxa de dades La lectura En parella

Tres governs en una taula.

Feu una taula amb tres columnes (Pujol 1980-2003, Maragall 2003-2006, Montilla 2006-2010) i tres files: els partits que governen, què fan amb Madrid i un fet que els defineix, amb l'any. Ompliu-la amb la primera, la segona i la quarta línies de la Fitxa. Sota, expliqueu en una frase quin dels tres va obtenir més de Madrid.

La taula de tres columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La fila de Madrid és la difícil: pactar vots a canvi de competències no és el mateix que canviar la llei. Connectors útils: «en canvi», «mentre que».

7.5 Investigar · intrús justificat La fitxa de dades La lectura Individual

L'intrús de la Catalunya autonòmica.

Troba l'intrús de cada llista i justifica-ho amb la Fitxa en una frase. (1) Eleccions en què Pujol té majoria absoluta: 1984, 1988, 1992, 1999. (2) El que CiU obté de Madrid amb el peix al cove: l'IRPF, els Mossos d'Esquadra, la fi dels governadors civils, un Estatut nou.

Els dos intrusos, cada un amb la frase que el justifica.

Com es fa · Intrús justificat

Copia la llista.
Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Per a la (1), la primera línia de la Fitxa; per a la (2), la segona. Connectors útils: «és l'intrús perquè…», «en canvi, els altres…».

7.6 Explicar · reescriptura L'Arxiu La lectura Individual

L'article 6 en dues versions.

Reescriu dues vegades la frase de l'article 6.1 que parla de les administracions, sense la paraula «preferent»: com va quedar després de la sentència del 2010, i com l'hauria volgut algú que volgués les dues llengües exactament iguals. Sota, explica en una frase què canvia entre les dues versions per a qui va a una finestreta de l'ajuntament.

Les dues versions, d'una frase cada una, i la frase d'explicació.

Com es fa · Reescriptura

Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Cada versió ha de ser una frase que es pugui votar. Connectors útils: «en canvi», «és a dir».

Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

7.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «la immersió la va imposar Pujol».

Amb el bloc Desmuntant un tòpic i la tercera línia de la Fitxa, desmunta el tòpic. Explica on va néixer la immersió i qui la va demanar, qui va votar la llei del 1983, i dedueix per què el 2010 el que es va perdre no va ser el model sinó el consens.

El desmuntatge en quatre o cinc frases: on va néixer, qui la va votar i la deducció.

💡 Pista: No diguis que Pujol no hi va tenir res a veure: la va aplicar vint anys.

7.8 Participar · carta des d'un rol La fitxa de dades Desmuntant un tòpic Individual

Carta d'un pare de Santa Coloma, setembre del 1983.

Ets un pare o una mare de Santa Coloma de Gramenet el setembre del 1983: vas arribar d'Andalusia el 1965 i a casa parleu castellà. L'escola ha decidit, amb els pares i els mestres, que els nens de sis anys aprendran a llegir en català, i el teu germà de Sevilla t'escriu que és una barbaritat. Respon-li i defensa la decisió: per què l'heu demanada vosaltres, què tems tu mateix i què vols per al teu fill. Res que algú del 1983 no pogués saber.

La carta, amb el perquè, la por i el que vols per al teu fill (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La carta ha de tenir la por i la raó alhora, no només una de les dues.

7.9 Participar · Ahir i avui La fitxa de dades El que ja saps En grup

Ahir i avui: l'escola en una llengua que no és la de casa.

El 1983 tot el Parlament va decidir que a l'escola s'aprengués en català també qui a casa parlava castellà; el 1981 sabia parlar català el 53 % de la població, i el 2011, el 73 % (la tercera línia de la Fitxa). Amb el que sabeu de la vostra escola, argumenteu qui hauria de decidir avui la llengua de l'escola: el Parlament, els jutges o les famílies.

L'argument, amb la vostra tria i una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, poseu-vos d'acord en què passa si cada un d'aquests tres decideix sol.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Jordi Pujol va governar Catalunya del 1980 al 2003 guanyant sis eleccions (majoria absoluta del 1984 al 1992, 72 escons el 1984) amb la política del «peix al cove»: sense majoria a Madrid, CiU donava els vots a González (1993: el 15 % de l'IRPF) i a Aznar (1996, Pacte del Majestic: el 30 %, els Mossos, la fi dels governadors civils) a canvi de competències. La Llei de normalització lingüística del 1983, votada per unanimitat, va fer del català la llengua de l'escola; la immersió la van demanar els pares i mestres de Santa Coloma, i el Tribunal Constitucional la va avalar el 1994. El 2003 el Tripartit (PSC, ERC, ICV) va fer president Maragall, i després Montilla, i va escriure l'Estatut del 2006: aprovat pel Parlament amb 120 vots, retallat pel Congrés, ratificat pel 73,9 % amb el 48,9 % de participació. El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional en va anul·lar catorze articles: «nació» hi és però no val, el català «preferent» cau i el «vehicular» es manté; el 10 de juliol, un milió de persones al passeig de Gràcia. El consens del 1983 s'havia trencat.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. En què consistia el «peix al cove» de Pujol?
2. Com va començar la immersió lingüística, segons la sessió?
3. Què va decidir el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut el 28 de juny de 2010?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cent catorze mil persones són encara en cunetes i fosses, i el 1977 es va pactar no buscar-les. El 2007 una llei va començar a fer-ho, el 2019 un dictador va sortir del seu mausoleu i el 2022 una altra llei va dir que l'Estat les buscaria. La sessió següent.