Sessió 1. L'hegemonia unipolar i l'11-S

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La càpsula que tanca el curs pregunta quin món heretareu, i comença pel moment en què semblava que el món ja estava decidit. Als anys 90 una sola potència va creure que podia refer el món a la seva imatge; l’11 de setembre del 2001 un enemic sense Estat li va demostrar que no, i la resposta, dues guerres, va desfer el que quedava d’aquella certesa.

Un món amb una sola potència

Quan la Unió Soviètica es dissol, el desembre de 1991, el món es queda de sobte amb una sola superpotència. Durant més de quaranta anys, dos blocs s’havien repartit el planeta i s’havien vigilat mútuament; ara, un dels dos ha desaparegut, i els Estats Units emergeixen com l’única potència capaç de projectar poder militar, econòmic i cultural a qualsevol racó del món. Els politòlegs bategen aquell moment amb una paraula nova: un ordre unipolarunipolarSistema internacional dominat per una sola gran potència, sense cap rival del seu nivell. S'oposa a «bipolar» (dos blocs, com a la Guerra Freda) i a «multipolar» (diverses potències).. Alguns pensadors parlen de la victòria d’Occident i arriben a parlar de «la fi de la Història»: convençuts que la democràcia liberal i el mercat havien guanyat per sempre, imaginen un futur sense grans conflictes ideològics. La Primera Guerra del Golf de 1991, en què una àmplia coalició liderada per Washington expulsa en poques setmanes l’exèrcit iraquià que havia envaït Kuwait, sembla confirmar-ho: els Estats Units poden reunir mig món sota la seva bandera i imposar la seva voluntat amb una rapidesa aclaparadora.

Durant la resta de la dècada, aquella confiança es tradueix en una idea molt concreta del món. L’economia s’obre i s’interconnecta a una velocitat mai vista, en el fenomen que anomenem globalitzacióglobalitzacióProcés d'integració creixent de les economies, les cultures i les comunicacions de tot el planeta, accelerat als anys 90 per Internet, el comerç lliure i les grans empreses multinacionals.: mercaderies, diners i informació travessen les fronteres com mai. Les grans institucions internacionals, des de l’ONU fins als organismes financers, funcionen en bona mesura sota la influència de Washington, i molts governs adopten el model econòmic i polític nord-americà com si fos l’única opció raonable. En aquell clima, poca gent imagina que el gran repte del segle següent no vindrà d’un altre Estat rival, sinó d’un enemic sense exèrcit, sense territori i sense cap voluntat de jugar segons les regles conegudes.

El matí de l’11 de setembre

Aquella confiança es trenca el matí de l’11 de setembre de 2001. Dinou membres de la xarxa terrorista Al-Qaeda segresten quatre avions comercials als Estats Units. En fan estavellar dos contra les dues torres del World Trade Center de Nova York, un tercer contra el Pentàgon (el cor del poder militar nord-americà) i el quart cau en un camp de Pennsilvània després que el passatge s’enfronti als segrestadors. En poc menys de dues hores, les dues torres s’ensorren en directe davant de milions de persones que ho segueixen per televisió. Moren gairebé tres mil persones de més de noranta nacionalitats. La imatge de la superpotència intocable queda ferida al seu mateix territori, en la seva ciutat més coneguda, per un enemic que no és cap Estat ni cap exèrcit regular, sinó una xarxa clandestina dirigida per Ossama bin LadenOssama bin LadenMultimilionari saudita, fundador d'Al-Qaeda. Refugiat a l'Afganistan sota la protecció dels talibans, va ser localitzat i mort per un comando nord-americà el 2011., refugiat a l’Afganistan sota la protecció del règim dels talibans. La superpotència que no tenia rival va ser ferida a casa per dinou homes armats amb cúters i ganivets petits i quatre avions de línia: no calia un exèrcit per tocar-la, i això és el que va canviar.

La resposta: dues guerres

Aquella mateixa nit, el president George W. Bush s’adreça al país per televisió amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu. Hi anuncia que els Estats Units no faran cap distinció entre els terroristes que han comès els atemptats i els qui els donen aixopluc. Aquella frase, coneguda després com la «Doctrina Bush», serà la justificació legal de tot el que ve a continuació: si un país acull terroristes, es converteix ell mateix en objectiu. El 7 d’octubre de 2001, menys d’un mes després, una coalició encapçalada per Washington envaeix l’Afganistan per enderrocar els talibans i desmantellar les bases d’Al-Qaeda. La guerra, plantejada com una operació ràpida, s’allargarà vint anys. Neix, a més, un concepte destinat a marcar tota la dècada: la «guerra contra el terrorisme», un conflicte contra un enemic difús, sense fronteres ni final clar, que servirà per justificar intervencions militars, sistemes de vigilància massiva i restriccions de drets a mig món.

El pas més discutit arriba el 20 de març de 2003, quan els Estats Units i un grup reduït d’aliats envaeixen l’Iraq de Saddam Hussein. A diferència de l’Afganistan, aquesta segona guerra no es fa contra el país que acollia els atacants de l’11-S, sinó contra un règim que Washington acusa de posseir armes de destrucció massivaarmes de destrucció massivaArmes nuclears, químiques o biològiques capaces de matar molta gent alhora. La possessió d'aquestes armes per part de l'Iraq va ser l'argument central per justificar la invasió de 2003. No se'n van trobar mai. i de tenir vincles amb el terrorisme internacional. La invasió enderroca Saddam en poques setmanes, però obre una etapa llarga de caos, insurgència i violència sectària que desestabilitza tot l’Orient Mitjà i, anys després, facilitarà l’aparició de noves organitzacions armades encara més brutals. El «moment unipolar» amb què s’obria el segle, la sensació que una sola potència podia refer el món a la seva imatge, s’ensorra en aquells deserts amb la mateixa rapidesa amb què havien caigut les torres. La resposta a l’11-S va durar vint anys i va acabar el 2021 amb els talibans de nou a Kabul: la potència única va perdre en dues guerres la certesa que l’11-S li havia ferit, i el món que heretareu comença aquí, sense ningú que mani sol.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un president entre les runes: la foto del 14 de setembre.

Mira la fotografia del cos de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui hi ha al primer pla i què fa l'home de la dreta? IDENTIFICO: amb l'última línia de la Fitxa, qui és, quin dia és i qui fa la foto? DEDUEIXO: per a qui es va fer aquesta foto?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al primer pla hi ha…». Per deduir, mira al peu de la foto qui la fa: no és un diari. Pensa a qui volia arribar.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Bush amb lupa: la frase que fa una doctrina.

Llegiu en parella la frase de Bush a L'Arxiu i el seu context. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: quina distinció diu Bush que no farà? PARER: què vol que entenguin els països que acullen terroristes? SENYAL: quines paraules de la frase poden convertir un país sencer en objectiu?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Bush diu que no distingirà entre… i…». Per al parer, recordeu que parla la mateixa nit de l'atac, en directe. El senyal és a la segona meitat de la frase.

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la fi de la Història a la tornada dels talibans: la línia.

Dibuixa una línia del temps del 1989 al 2021 i situa-hi sis fites amb l'any que dona la Fitxa: l'article sobre «la fi de la Història», la dissolució de l'URSS, els atemptats, la invasió de l'Afganistan, la invasió de l'Iraq i la tornada dels talibans a Kabul. Sota, assenyala quina fita trenca el «moment unipolar».

La línia amb sis fites datades i una frase sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Fes un quadret cada dos anys. Totes les dates són a les quatre primeres línies de la Fitxa. Per a la frase de sota, pots començar així: «El moment unipolar es trenca el… perquè…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de vint paraules: Nova York, 11 de setembre, migdia.

Ets corresponsal d'un diari de Barcelona a Nova York al migdia de l'11 de setembre del 2001. Resumeix en un telegrama de vint paraules exactes el que se sap segur a aquella hora (segona línia de la Fitxa). Sota, explica en una frase quina dada no hi has posat perquè al migdia encara no se sabia.

El telegrama de vint paraules exactes i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Vint paraules són tres frases curtes: què ha passat, on i a quina hora. Pregunta't què es veia des del carrer i què no podia saber ningú encara.

1.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Powell a l'ONU i la Comissió del 9/11: dues fonts sobre l'Iraq.

Teniu dues fonts oficials dels Estats Units sobre l'Iraq, a la quarta línia de la Fitxa i al Desmuntant: la presentació de Colin Powell a l'ONU (febrer del 2003) i l'informe de la Comissió del 9/11 (2004). Compareu què afirma cadascuna, digueu en què es contradiuen i justifiqueu quina és més fiable, mirant quan i per a què es va fer cada una.

La comparació i la tria justificada (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Una font feta per convèncer abans d'una guerra no és falsa per això, però s'ha de llegir sabent-ho. Connectors útils: «en canvi», «mentre que», «per això».

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «l'Iraq va fer l'11-S».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i la segona i la quarta línia de la Fitxa. Desmunta el tòpic «l'Iraq va fer l'11-S» amb tres dades: de quins països eren els segrestadors, on era Bin Laden i què va trobar la Comissió del 9/11. Explica també a qui li convenia repetir el tòpic.

Les tres dades i a qui convenia el tòpic (60-80 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «qui va fer l'11-S?» i «a qui convenia dir que havia estat l'Iraq?».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Congrés dels Estats Units, 14 de setembre del 2001: votes l'autorització?

Ets diputat o diputada al Congrés dels Estats Units el 14 de setembre del 2001. Has de votar si autoritzes fer servir «tota la força necessària» contra qui hagi ajudat els atacants, sense límit de temps ni de lloc. Decideix el teu vot i defensa'l amb dues raons a favor, una en contra i el risc que acceptes, amb proves de la Fitxa o de L'Arxiu. Res que algú del 14 de setembre no pogués saber.

El vot, les tres raons i el risc (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: No decideixis pel que va passar després: decideix pel que sabries el dia 14.

1.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmentit: «la guerra de l'Iraq va ser la resposta a l'11-S».

Un vídeo d'avui diu: «Després de l'11-S els Estats Units van envair l'Iraq per castigar Saddam Hussein, que havia ajudat Al-Qaeda, i hi van trobar les armes que amagava.» Desmenteix-lo amb dues correccions datades de la Fitxa i del Desmuntant, i digues què hi ha de cert a la frase.

El desmentit amb dues correccions datades i el que és cert (50-60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit no insulta: corregeix amb dates. Abans d'escriure, pensa en la diferència entre una resposta i una ocasió.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: la por com a argument.

Després de l'11-S, la por a un nou atac va justificar dues guerres i una presó sense judicis, i el Congrés ho va autoritzar per 420 vots contra un. En grup, argumenteu si la por és un bon motiu per prendre una decisió gran quan tothom hi està d'acord. Feu servir una prova de la Fitxa i un cas d'avui que ja conegueu, i digueu en què s'assemblen i en què no.

L'argument amb la prova de la Fitxa i el cas d'avui (50-60 paraules).

💡 Pista: Trieu primer el cas d'avui. La pregunta de fons és la del tancament: qui posa límits a una resposta quan tothom la vol.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La dissolució de la Unió Soviètica el 1991 deixa els Estats Units com a única superpotència, en el que es coneix com l'ordre unipolar. Aquella sensació de poder sense límit es trenca l'11 de setembre de 2001, quan Al-Qaeda ataca Nova York i el Pentàgon i causa gairebé tres mil morts. La resposta és la «guerra contra el terrorisme»: la invasió de l'Afganistan, contra la base real dels atacants, i, dos anys després, la de l'Iraq, justificada amb armes de destrucció massiva que mai no es van trobar. El món entra al segle XXI amb una superpotència que descobreix, en pocs anys, els límits del seu propi poder.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què semblava confirmar la Primera Guerra del Golf, el 1991?

   A. Que l'Iraq tenia armes de destrucció massiva i vincles amb el terrorisme internacional B. Que la Unió Soviètica encara podia fer de contrapès a Washington a l'Orient Mitjà C. Que els Estats Units podien reunir mig món sota la seva bandera i imposar-se de pressa D. Que el gran repte dels Estats Units ja era un enemic sense exèrcit, territori ni regles

2. 2. Què anuncia Bush la nit de l'11 de setembre, en la frase que després es va conèixer com a «Doctrina Bush»?

   A. Que no distingirà entre els terroristes i els qui els donen aixopluc B. Que respondrà només contra Al-Qaeda, i no contra cap país ni cap govern C. Que l'Iraq de Saddam Hussein és al darrere dels atemptats i ho pagarà D. Que no farà servir la força fins que el Congrés i l'ONU l'hi autoritzin

3. 3. Què separa, segons la sessió, la invasió de l'Iraq (2003) de la de l'Afganistan (2001)?

   A. Que l'Iraq tenia una relació operativa amb Al-Qaeda, provada per la Comissió del 9/11 B. Que la de l'Iraq tenia mandat de l'ONU i la de l'Afganistan es va fer sense cap permís C. Que l'Iraq va quedar en pau en caure Saddam i l'Afganistan va durar vint anys de guerra D. Que l'Iraq no acollia els autors de l'11-S i les armes que la justificaven no hi eren

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Quan un país molt poderós se sent atacat, fins on està justificat que respongui amb la força? Qui hauria de posar-hi límits?