Sessió 4. La crisi de 2008 i les seves conseqüències

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 3 unes empreses que no fabriquen res valien més que Estats sencers. Aquesta sessió explica què passa quan els diners que semblen reals deixen de ser-ho. El 2008 una crisi nascuda a les hipoteques dels Estats Units va aturar el crèdit del món en hores, va costar a Europa una dècada de retallades i a Espanya milions d’aturats i centenars de milers de desnonaments; i la comissió que la va investigar va concloure que es podia haver evitat.

D’una hipoteca a una fallida

Durant els primers anys del segle, els bancs dels Estats Units van concedir hipoteques a molta gent que difícilment les podria tornar, les anomenades hipoteques subprimehipoteques subprimeHipoteques d'alt risc concedides a persones amb pocs recursos o poca solvència. Quan els preus dels pisos van caure i molts no van poder pagar, van provocar l'ensorrament del sistema.. Ho podien fer perquè els diners eren barats: el tipus d’interèstipus d’interèsEl preu de demanar diners prestats, en tant per cent a l'any. Si és baix, endeutar-se surt barat i tothom demana crèdit; si és alt, surt car. No el fixen els bancs comercials, sinó el banc central. era molt baix des de començament de segle, i demanar un préstec sortia gairebé de franc. Per treure’n més profit, aquells préstecs es van empaquetar i vendre a bancs de tot el món com si fossin inversions segures. Les agències encarregades de valorar-ne el risc, en comptes d’alertar del perill, els van posar les notes més altes, de manera que paquets farcits d’hipoteques que difícilment es cobrarien es van escampar per mitja banca mundial amb aparença de ser fiables. Mentre els preus dels pisos pujaven, el negoci semblava rodó; però quan van començar a caure i milers de famílies van deixar de pagar, aquells paquets es van convertir en pura pèrdua. El setembre de 2008, un dels bancs d’inversió més grans del país, Lehman Brothers, va fer fallida, i el pànic es va estendre en hores per tot el sistema financer mundial. Ningú no sabia quins bancs tenien aquells actius tòxics, i el crèdit, la sang de l’economia, es va aturar de cop. Una hipoteca que no es paga a Florida va fer caure un banc a Nova York i va tancar el crèdit a Barcelona en la mateixa setmana: la globalització de la sessió 1 tenia aquest revers.

Rescatar bancs, retallar hospitals

La reacció dels governs va ser rescatar molts bancs amb diners públics per evitar que s’ensorressin del tot i arrosseguessin l’economia sencera, i els bancs centralsbancs centralsEl banc de l'Estat (o d'una zona monetària, com el Banc Central Europeu per a l'euro): fabrica la moneda, fixa el tipus d'interès i presta als altres bancs quan ningú més no ho fa. No el mana el govern del dia, i té l'encàrrec de mantenir els preus estables., com el Banc Central Europeu, van abaixar el tipus d’interès gairebé fins a zero i van prestar als bancs el que ningú més els volia prestar. Però el cop va ser duríssim: va arribar una recessió global, l’atur va disparar-se i molts països europeus van respondre amb polítiques d’austeritatausteritatRetallada de la despesa pública (sanitat, educació, ajudes) per reduir el deute de l'Estat. Es va aplicar a bona part d'Europa després de 2010, sovint per exigència de les institucions europees., retallant sanitat i educació. La paradoxa va indignar molta gent: primer s’havien rescatat amb diners de tothom els bancs que havien causat el problema, i després es demanava a la ciutadania que es reduïssin els serveis que feia servir cada dia. A Europa, països com Grècia van quedar al caire de la fallida i van haver d’acceptar retallades molt dures a canvi de préstecs de les institucions europees i del Fons Monetari Internacional. El 2012, la mateixa Espanya va demanar ajuda europea per salvar una part de la seva banca, i les condicions d’aquell rescat van marcar la política econòmica dels anys següents.

Espanya: la bombolla

A Espanya, la crisi va tenir una forma pròpia i especialment cruel. Durant anys, el país havia viscut una enorme bombolla immobiliàriabombolla immobiliàriaCreixement exagerat del preu i de la construcció d'habitatges, molt per sobre del seu valor real, alimentat pel crèdit fàcil. Quan es va aturar, va deixar milers de pisos buits i el sector de la construcció ensorrat.: es construïa i es comprava sense parar, convençuts que els pisos només podien pujar de preu. Quan la bombolla va esclatar, centenars de milers de treballadors de la construcció es van quedar sense feina, l’atur juvenil va superar el 50%, i molta gent que havia demanat una hipoteca es va trobar que no la podia pagar. Van començar els desnonaments: famílies expulsades de casa seva per no poder afrontar el préstec, mentre el deute amb el banc, sovint, continuava. Durant anys, l’economia espanyola havia dependut massa d’un sol sector, el de la construcció, i quan aquest es va aturar, va arrossegar-ho gairebé tot: comerços que tancaven, bancs que havien prestat massa i que ara calia rescatar, i pobles sencers plens de pisos acabats de construir que ja no comprava ningú.

La plaça

Aquella indignació va esclatar el 15 de maig de 2011, quan milers de persones van ocupar places de tot l’Estat, començant per la Puerta del Sol de Madrid, en el que es va conèixer com el moviment 15-M o dels «indignats». No demanaven res a un partit concret, sinó una manera diferent de fer política, amb consignes com «no som mercaderia en mans de polítics i banquers». Durant setmanes, les places es van omplir d’assemblees on qualsevol podia parlar i on es discutia des de l’atur i els desnonaments fins a la manera com es prenien les decisions al país. D’aquell moviment en van sortir noves formes de protesta, partits nous i col·lectius en defensa de l’habitatge, com les plataformes que intentaven aturar físicament els desnonaments plantant-se a la porta dels pisos, que encara són actius. Perquè la ferida no s’ha tancat del tot: la dificultat de moltes persones joves per trobar un pis a un preu raonable, un dels grans problemes d’avui, enllaça directament amb aquella crisi que, segons la comissió que la va investigar, es podria haver evitat. La crisi del 2008 no va ser una tempesta: va ser una decisió repetida per molta gent que hi guanyava, i la generació que avui no troba pis n’hereta la factura sense haver signat res.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una plaça sense escenari: la Puerta del Sol, maig del 2011.

Comenta en tres passos la fotografia del cos de la lectura. DESCRIC: què omple la plaça i què hi ha al mig? IDENTIFICO: amb la quarta línia de la Fitxa, on és, quan és i com es diu el moviment? DEDUEIXO: què vol dir que no hi hagi cap escenari ni cap bandera de partit?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La plaça és plena de…». Per deduir, llegeix el peu de la foto i pensa qui pot parlar en una assemblea amb megàfon.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La comissió amb lupa: «es podia evitar».

Llegiu en parella la conclusió de la comissió a L'Arxiu i el seu context. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: què conclou la comissió sobre la crisi? PARER: què en pensa, de qui diu que ningú no la podia evitar? SENYAL: quines paraules diuen que hi ha responsables?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «La comissió conclou que la crisi…». Per al parer, fixeu-vos en de què diu que no va ser resultat. El senyal és a la segona frase de la cita.

4.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què va caure Lehman: esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 sobre la crisi del 2008 amb la primera línia de la Fitxa. A dalt, una frase: què va passar el 15 de setembre del 2008. Al mig, tres causes, cadascuna amb una dada: el tipus d'interès, les hipoteques subprime i les agències de qualificació. A baix, una conseqüència: què li passa al crèdit.

L'esquema: una frase, tres causes amb dada i una conseqüència.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Comença la frase de dalt així: «El 15 de setembre del 2008…». Per a cada causa, busca a la primera línia de la Fitxa una xifra o un nom.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals: la crisi a Espanya.

Digueu si cada frase és vertadera o falsa i justifiqueu-ho amb una dada de la tercera o la quarta línia de la Fitxa: (a) el 2006 a Espanya es van començar més pisos que a França, Alemanya i Itàlia juntes; (b) qui perd el pis en un desnonament ja no ha de tornar res al banc; (c) el 15-M el va convocar un partit polític; (d) la PAH va néixer després del 15-M.

Les quatre frases amb V o F i una dada per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comenceu així: «(a) Vertader, o fals, perquè la Fitxa diu…». Les dates de la PAH i del 15-M són a la Fitxa: mireu-les abans de contestar (d).

4.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama de vint paraules: Nova York, 15 de setembre del 2008.

Ets corresponsal d'un diari de Barcelona a Nova York el matí del 15 de setembre del 2008. Resumeix en un telegrama de vint paraules exactes el que se sap segur aquell matí (primera línia de la Fitxa). Sota, explica en una frase quina de les vint paraules entendria pitjor un lector de Barcelona, i per què.

El telegrama de vint paraules exactes i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Vint paraules són tres frases curtes: el fet, la mida del banc i el que no fa el govern. Pensa quina paraula és de l'ofici i no de la vida de cada dia.

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «va ser com una tempesta».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic». Desmunta el tòpic «la crisi va ser com una tempesta» amb dues decisions humanes de la primera línia de la Fitxa (qui va abaixar el tipus d'interès i qui va posar bona nota a les hipoteques) i amb la conclusió de la comissió. Explica també a qui li convenia el tòpic.

Les dues decisions, la conclusió de la comissió i a qui convenia el tòpic (60-80 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «ho va veure venir algú?» i «a qui li convé dir que ningú no ho va veure?».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un paleta de Sabadell, març del 2012.

És el març del 2012. Ets un paleta de quaranta anys de Sabadell: vas comprar un pis el 2006 amb una hipoteca, et vas quedar sense feina el 2009 i el banc t'ha fixat la data del desnonament (tercera línia de la Fitxa). Escriu una carta al teu germà, que és a Alemanya: explica-li què t'ha passat, què et diu el banc que deuràs després de perdre el pis i què decideixes fer. Res que algú del 2012 no pogués saber.

La carta al germà (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Un paleta del 2012 no diu «titulització»: diu «l'obra», «la carta del banc». Decideix primer què faràs, i escriu la carta al voltant d'això.

4.8 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

L'enigma del banc que no van rescatar.

El setembre del 2008 el govern dels Estats Units va deixar caure Lehman Brothers i, poques setmanes després, va aprovar 700.000 milions de dòlars per rescatar altres bancs (primera i segona línia de la Fitxa). Resoleu l'enigma en parella: per què a un no i als altres sí? Deduïu dues hipòtesis, descarteu-ne una amb una prova de la Fitxa i defenseu l'altra.

Les dues hipòtesis: una descartada amb prova i l'altra defensada en tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Abans de defensar una hipòtesi, busqueu la prova que la podria tombar.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: el pis que no arriba.

La crisi del 2008 va deixar una herència: segons la cinquena línia de la Fitxa, el lloguer ha pujat prop del 80 % entre el 2014 i el 2024, i l'edat d'emancipació és de trenta anys. En grup, argumenteu si el problema de l'habitatge d'avui és una tempesta o una decisió. Feu servir una dada de la Fitxa i el que sabeu del vostre barri o poble.

L'argument amb la dada de la Fitxa i el vostre barri (60-80 paraules).

💡 Pista: La pregunta de fons és la del Desmuntant, aplicada a avui: qui decideix el preu d'un pis?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La crisi de 2008 va néixer als Estats Units amb les hipoteques subprime: préstecs arriscats, fets possibles per un tipus d'interès baixíssim, que, empaquetats i venuts arreu, van enverinar el sistema financer mundial quan els preus dels pisos van caure. La fallida de Lehman Brothers va escampar el pànic, i molts governs van rescatar bancs amb diners públics mentre retallaven serveis amb l'austeritat. A Espanya, l'esclat de la bombolla immobiliària va deixar un atur enorme i milers de desnonaments, i el 2011 va fer néixer el moviment 15-M. Segons la comissió que la va investigar, aquella crisi no va ser un desastre natural, sinó una crisi evitable, causada per decisions humanes.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, com van arribar les hipoteques subprime dels Estats Units a bancs de tot el món?

   A. Empaquetades i venudes com a inversions segures, amb la nota més alta de les agències B. Imposades per la Reserva Federal als bancs estrangers, per repartir el risc entre tots C. Demanades per famílies europees, que aprofitaven un tipus d'interès més baix que el seu D. Venudes a preu de saldo quan les agències van alertar que no es cobrarien mai

2. 2. Per què la crisi va tenir a Espanya «una forma pròpia», segons la lectura?

   A. Perquè els bancs espanyols havien comprat més hipoteques subprime que cap altre país B. Perquè Espanya va rebutjar l'ajuda europea i va rescatar les caixes sense cap préstec C. Perquè l'economia depenia massa de la construcció i, en aturar-se, ho va arrossegar tot D. Perquè les retallades hi van arribar abans de la crisi i ja havien enfonsat l'habitatge

3. 3. Què va concloure la comissió oficial dels Estats Units que va investigar la crisi?

   A. Que era imprevisible, perquè cap senyal d'alerta no la va anunciar a temps B. Que la van causar uns models informàtics que van escapar al control dels bancs C. Que es podia evitar, però que no se'n podia fer responsable cap decisió humana D. Que es podia evitar, perquè va ser el resultat d'accions i omissions humanes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Quan una crisi la provoquen les decisions d'uns pocs però la paga tothom, com s'hauria de repartir la responsabilitat?