Sessió 8. L'emergència climàtica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La càpsula ha mirat guerres, crisis i un virus. Aquesta sessió mira el repte que els conté tots i que arribarà de ple a la vostra edat adulta. El planeta s’ha escalfat més d’un grau en dos segles per la crema de carbó, petroli i gas, i ho diu la ciència sense embuts i ho reconeixen gairebé tots els governs per escrit; el que no hi ha és la velocitat per aturar-ho, i els que ho pagaran són els que ara tenen setze anys.

Ja no és el futur

Durant molt de temps, l’escalfament global es va presentar com una amenaça de futur, una cosa que potser afectaria els nostres néts. Avui ja no. Onades de calor cada cop més intenses, sequeres llargues, incendis devastadors i pluges torrencials com les que han provocat inundacions catastròfiques mostren que el clima ja està canviant, i que ho fa de pressa. Els científics fa dècades que ho adverteixen, i el 2015 la comunitat internacional va donar una resposta política important: l’Acord de París, en què gairebé tots els països del món es van comprometre a mantenir l’augment de la temperatura molt per sota dels 2 graus respecte als nivells preindustrials, i a fer esforços per no passar d’1,5 graus. És el text que llegiràs a L’Arxiu.

Inequívoc

Que la causa d’aquest escalfament és l’activitat humana no és una opinió, sinó una conclusió científica sòlida. El grup d’experts de les Nacions Unides sobre el clima, l’IPCCIPCCGrup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic. Reuneix milers de científics de tot el món que revisen tota la recerca disponible i n'elaboren informes periòdics per als governs., ho afirma sense embuts: és inequívoc que la influència humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra. La crema de combustibles fòssilscombustibles fòssilsCarbó, petroli i gas natural. Es van formar fa milions d'anys i, en cremar-los, alliberen el diòxid de carboni que provoca l'escalfament global. per moure fàbriques, cotxes i centrals elèctriques ha omplert l’atmosfera de gasos que retenen la calor, i el planeta s’ha anat escalfant com un hivernacle. Des de l’inici de la industrialització, fa poc més de dos segles, la temperatura mitjana ja ha pujat més d’un grau, i cada dècada que passa bat rècords de calor. No sembla gaire, un grau, però n’hi ha prou per fondre glaceres, elevar el nivell del mar i fer més freqüents i més extrems fenòmens que abans eren excepcionals. Mira el gràfic del cos: la línia puja des del 1980 sense aturar-se. Un grau de mitjana és la diferència entre un planeta amb glaceres i un sense: la ciència ho mesura des del 1880 i la línia no ha tornat a baixar.

Una generació que alça la veu

Davant d’aquesta urgència, milions de joves de tot el món van decidir alçar la veu. El 2018, una adolescent sueca, Greta Thunberg, va començar a fer vaga cada divendres davant del parlament del seu país per exigir accions contra el canvi climàtic. El seu gest, senzill però constant, va inspirar un moviment global, els Fridays for Future, que va omplir carrers de tot el planeta amb el missatge que no té gaire sentit estudiar per a un futur que els adults estan posant en perill. Per primera vegada, una generació sencera reclamava que se la tingués en compte en unes decisions que la marcaran més que a ningú. El seu argument és difícil de rebatre: són els qui viuran de ple, d’aquí a trenta o quaranta anys, les conseqüències del que es decideixi ara, quan la majoria dels qui prenen les decisions ja no hi seran. Els governs es reuneixen cada any en grans cimeres del clima per revisar els compromisos, però els avenços solen ser lents i topen amb els interessos econòmics dels sectors que més contaminen.

La transició, i qui hi guanya

Frenar el canvi climàtic obliga a una transformació enorme: la transició energèticatransició energèticaPas d'una energia basada en els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) a una basada en fonts netes i renovables com el sol i el vent., és a dir, deixar enrere els combustibles fòssils i passar a fonts netes com el sol i el vent. Aquest canvi també és geopolític: els països que avui són rics pel petroli podrien perdre poder, mentre que els qui controlin els materials necessaris per a les noves tecnologies, com les terres rares que es fan servir en bateries i mòbils, en podrien guanyar. I mentre el planeta s’escalfa, augmenten les migracions climàtiques: persones que han d’abandonar les seves terres perquè la sequera, les inundacions o la pujada del mar les han fet inhabitables. Aquest problema global també té una cara ben nostra. La Mediterrània és una de les zones del món on la temperatura puja més de pressa, i Catalunya ha viscut els últims anys sequeres llargues que han obligat a restringir l’aigua, estius cada cop més calorosos i episodis de pluges torrencials molt violents. El canvi climàtic no és, per tant, només cosa de països llunyans o d’óssos polars: és una cosa que ja es nota a la porta de casa. El món que hereta la vostra generació és, més que cap altre i abans que cap dels reptes vistos fins ara, un món que haurà de decidir de pressa com es relaciona amb el planeta que l’acull. L’Acord de París té la signatura de gairebé tots els governs i el planeta continua escalfant-se: la pregunta de la càpsula, quin món heretareu, aquí no és una metàfora, és una temperatura.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una línia que no torna a baixar: el gràfic de la NASA.

Mira el gràfic del cos de la lectura i descriu-lo en tres passos. DESCRIC: què mesura l'eix vertical, i quin període abasta l'horitzontal? IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, quant ha pujat la temperatura des del 1850-1900, i quin any va ser el més càlid? DEDUEIXO: per què el gràfic mostra que no és un cicle?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «L'eix vertical mesura…». Per deduir, pensa què fa un cicle (puja i baixa) i mira què fa la línia des del 1980.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

París i l'IPCC amb lupa: un acord i un informe.

Llegiu en parella els dos documents de L'Arxiu i els seus contextos. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: què diu l'IPCC que ha passat? PARER: què volen aconseguir els governs a París? SENYAL: quines paraules de l'acord mostren que el límit d'1,5 °C és un desig i no una obligació?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «L'IPCC diu que és inequívoc que…». Per al senyal, compareu com parla l'acord dels 2 °C i com parla de l'1,5 °C.

8.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què s'escalfa el planeta: esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb la primera línia de la Fitxa. A dalt, una frase: quant ha pujat la temperatura des del 1850-1900. Al mig, tres causes de l'escalfament que dona la Fitxa. A baix, una conseqüència: què passa amb el nivell del mar.

L'esquema: una frase, tres causes i una conseqüència.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Comença la frase de dalt així: «Des del 1850-1900, la temperatura…». Les causes són on la Fitxa diu «D'on ve el CO₂».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús del clima.

A cada llista hi ha un element que no pertany al grup. Troba'l i justifica-ho amb la Fitxa: (a) carbó · petroli · gas · sol; (b) liti · cobalt · terres rares · petroli. Sota, explica en una frase qui hi guanya amb les tres coses que queden a la llista (b), segons la quarta línia de la Fitxa.

Els dos intrusos justificats i una frase.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Decideix primer el criteri de cada llista i escriu-lo. Pensa què es crema i què cal per fer un panell solar o una bateria.

8.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del carbó al pantà de Sau: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de «des del 1850 el món crema carbó, petroli i gas» a «el febrer del 2024, restriccions d'aigua per a sis milions de persones a Catalunya». Hi han de sortir el CO₂, la temperatura i la Mediterrània. A cada fletxa, explica en poques paraules per què una baula porta a l'altra.

La cadena de cinc baules amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Les dades són a la primera i la cinquena línia de la Fitxa.

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «el clima sempre ha canviat».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i l'informe de l'IPCC a L'Arxiu. Desmunta el tòpic «el clima sempre ha canviat» amb dues dades: la velocitat del canvi d'ara comparada amb la dels canvis del passat, i el que diu l'IPCC sobre la causa. Explica també què hi ha de cert en el tòpic.

Les dues dades i el que hi ha de cert (60-80 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «ha canviat mai el clima?» i «qui el canvia ara?».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

Tres fonts sobre el mateix grau: la NASA, l'IPCC i París.

Teniu tres fonts sobre l'escalfament: el gràfic de la NASA del cos, i l'informe de l'IPCC i l'Acord de París de L'Arxiu. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: en què coincideixen el gràfic i l'IPCC? PARER: què prometen els governs a París? SENYAL: quina paraula o quin silenci de l'acord explica que el planeta continuï escalfant-se?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Corroborar no vol dir que diguin el mateix: vol dir que l'una aguanta l'altra. El gràfic mesura, l'informe explica, l'acord promet.

8.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per al febrer del 2024: l'emergència per sequera.

El febrer del 2024 es declara l'emergència per sequera a Barcelona i el seu entorn, amb els pantans al 15 % (cinquena línia de la Fitxa). Escriu dos titulars certs: un per a un diari agrícola de Lleida i un per a un diari científic. Sota, explica en dues frases per què tots dos són certs i per què només un diria la paraula «clima».

Els dos titulars, de dotze paraules com a màxim cada un, i dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa què li importa a qui llegeix cada diari.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: el clima a la porta de casa.

La lectura diu que el canvi climàtic ja es nota a la porta de casa. En grup, recordeu un episodi recent del vostre municipi o comarca que hàgiu viscut: una sequera, una onada de calor, un incendi o una pluja torrencial. Argumenteu si s'assembla al que diu la cinquena línia de la Fitxa, i què és el que la vostra generació encara pot decidir.

L'argument amb l'episodi i la dada de la Fitxa (60-80 paraules).

💡 Pista: Trieu l'episodi abans d'escriure. La pregunta de fons és la del tancament: quin món heretareu també és una temperatura.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'emergència climàtica ja no és una amenaça de futur: onades de calor, sequeres, incendis i inundacions mostren que el clima canvia de pressa. El 2015, gairebé tots els països van signar l'Acord de París per mantenir l'escalfament molt per sota dels 2 graus, i la ciència, a través de l'IPCC, confirma que la causa és inequívocament humana. Des de 2018, joves de tot el món exigeixen acció amb els Fridays for Future. Frenar el canvi obliga a una transició energètica que també redibuixa el poder mundial. El món que hereta la vostra generació haurà de decidir de pressa com es relaciona amb el planeta.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què l'Acord de París no ha aturat l'escalfament, segons la sessió?

   A. Perquè cada país decideix les seves retallades i no hi ha sanció per a qui incompleix B. Perquè només el van signar els països rics, i la Xina i l'Índia en van quedar fora C. Perquè fixa el límit en 2,9 graus, una xifra que la ciència considera massa alta D. Perquè l'IPCC encara no ha confirmat que la causa de l'escalfament sigui humana

2. 2. Segons el peu de la imatge, què diu el gràfic de la NASA i què no diu?

   A. Diu que la causa és humana; no diu quant ha pujat la temperatura des del 1880 B. Diu que la temperatura puja i baixa per cicles; no diu què passa des del 1980 C. Diu que el planeta s'ha escalfat dos graus; no diu quin any ha estat el més càlid D. Diu que l'escalfament no és un cicle; la causa no la diu ell, la diu l'IPCC

3. 3. Segons el Desmuntant, què separa l'escalfament d'ara dels canvis de clima naturals del passat?

   A. La mida: aquells eren de dècimes de grau i el d'ara ja ha passat dels dos graus B. La velocitat: aquells van trigar milers d'anys i el d'ara passa en poques dècades C. L'abast: aquells afectaven tot el planeta i el d'ara es nota sobretot a la Mediterrània D. La direcció: aquells van refredar el planeta i el d'ara és el primer que l'escalfa

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les decisions climàtiques d'avui marcaran sobretot el futur dels qui ara sou joves, quin pes hauria de tenir la vostra veu en aquestes decisions?