Càpsula 9 · QUIN MÓN HERETAREU? · #GiH4
L'escalfament global com a amenaça existencial. Els Acords de París (2015). Greta Thunberg i els Fridays for Future. Transició energètica i geopolítica de les energies renovables. Les terres rares com a recursos estratègics. Migracions climàtiques.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Durant molt de temps, l’escalfament global es va presentar com una amenaça de futur, una cosa que potser afectaria els nostres néts. Avui ja no. Onades de calor cada cop més intenses, sequeres llargues, incendis devastadors i pluges torrencials com les que han provocat inundacions catastròfiques mostren que el clima ja està canviant, i que ho fa de pressa. Els científics fa dècades que ho adverteixen, i el 2015 la comunitat internacional va donar una resposta política important: l’Acord de París, en què gairebé tots els països del món es van comprometre a mantenir l’augment de la temperatura molt per sota dels 2 graus respecte als nivells preindustrials, i a fer esforços per no passar d’1,5 graus. És el text que llegiràs a L’Arxiu.
Que la causa d’aquest escalfament és l’activitat humana no és una opinió, sinó una conclusió científica sòlida. El grup d’experts de les Nacions Unides sobre el clima, l’IPCCIPCCGrup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic. Reuneix milers de científics de tot el món que revisen tota la recerca disponible i n'elaboren informes periòdics per als governs., ho afirma sense embuts: és inequívoc que la influència humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra. La crema de combustibles fòssilscombustibles fòssilsCarbó, petroli i gas natural. Es van formar fa milions d'anys i, en cremar-los, alliberen el diòxid de carboni que provoca l'escalfament global. per moure fàbriques, cotxes i centrals elèctriques ha omplert l’atmosfera de gasos que retenen la calor, i el planeta s’ha anat escalfant com un hivernacle. Des de l’inici de la industrialització, fa poc més de dos segles, la temperatura mitjana ja ha pujat més d’un grau, i cada dècada que passa bat rècords de calor. No sembla gaire, un grau, però n’hi ha prou per fondre glaceres, elevar el nivell del mar i fer més freqüents i més extrems fenòmens que abans eren excepcionals.
Davant d’aquesta urgència, milions de joves de tot el món van decidir alçar la veu. El 2018, una adolescent sueca, Greta Thunberg, va començar a fer vaga cada divendres davant del parlament del seu país per exigir accions contra el canvi climàtic. El seu gest, senzill però constant, va inspirar un moviment global, els Fridays for Future, que va omplir carrers de tot el planeta amb el missatge que no té gaire sentit estudiar per a un futur que els adults estan posant en perill. Per primera vegada, una generació sencera reclamava que se la tingués en compte en unes decisions que la marcaran més que a ningú. El seu argument és difícil de rebatre: són els qui viuran de ple, d’aquí a trenta o quaranta anys, les conseqüències del que es decideixi ara, quan la majoria dels qui prenen les decisions ja no hi seran. Els governs es reuneixen cada any en grans cimeres del clima per revisar els compromisos, però els avenços solen ser lents i topen amb els interessos econòmics dels sectors que més contaminen.
Frenar el canvi climàtic obliga a una transformació enorme: la transició energèticatransició energèticaPas d'una energia basada en els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) a una basada en fonts netes i renovables com el sol i el vent., és a dir, deixar enrere els combustibles fòssils i passar a fonts netes com el sol i el vent. Aquest canvi també és geopolític: els països que avui són rics pel petroli podrien perdre poder, mentre que els qui controlin els materials necessaris per a les noves tecnologies, com les terres rares que es fan servir en bateries i mòbils, en podrien guanyar. I mentre el planeta s’escalfa, augmenten les migracions climàtiques: persones que han d’abandonar les seves terres perquè la sequera, les inundacions o la pujada del mar les han fet inhabitables. Aquest problema global també té una cara ben nostra. La Mediterrània és una de les zones del món on la temperatura puja més de pressa, i Catalunya ha viscut els últims anys sequeres llargues que han obligat a restringir l’aigua, estius cada cop més calorosos i episodis de pluges torrencials molt violents. El canvi climàtic no és, per tant, només cosa de països llunyans o d’óssos polars: és una cosa que ja es nota a la porta de casa. El món que hereta la vostra generació és, més que cap altre i abans que cap dels reptes vistos fins ara, un món que haurà de decidir de pressa com es relaciona amb el planeta que l’acull.
Llegeix les dues fonts de L'Arxiu (l'Acord de París i l'informe de l'IPCC). En 40-70 paraules, explica què diu cada una: a quin objectiu de temperatura es comprometen els països i què afirma la ciència sobre la causa de l'escalfament.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'Acord de París vol mantenir l'escalfament per sota de... i l'IPCC afirma que...». Usa els termes «preindustrial» i «inequívoc».
Observa i comenta el gràfic de la temperatura d'aquesta sessió. En 40-70 paraules, descriu com evoluciona la línia al llarg del temps i en quin moment comença a pujar amb força.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El gràfic mostra que la temperatura... i sobretot a partir de...». Fixa't en la segona meitat del segle XX.
Digues si aquestes tres frases són verdaderes o falses i justifica cada resposta amb una dada de la sessió: (a) «L'escalfament actual és igual de lent que els del passat»; (b) «Gairebé tots els països van signar l'Acord de París»; (c) «La ciència dubta que la causa sigui humana». En 40-70 paraules en total.
💡 Pista: BASTIDA: per a cada frase, «És verdadera/falsa perquè...». Fixa't bé en la (a) i la (c).
A L'Arxiu tens una font política (l'Acord de París) i una de científica (l'IPCC). En parella, expliqueu en 70-110 paraules com totes dues, tot i venir de móns diferents, apunten en la mateixa direcció, i per què això fa més sòlida la conclusió que hi ha una emergència climàtica.
💡 Pista: Connectors: «la font política es compromet a..., i la científica confirma que...; per tant, com que coincideixen...».
Localitza a l'Acord de París la xifra exacta de temperatura que els països no volen superar i copia la frase entre cometes. Després, explica en 70-110 paraules per què mig grau de diferència (entre 1,5 i 2 graus) pot ser tan important.
💡 Pista: Connectors: «el text diu literalment que...; aquest mig grau importa perquè...».
Dibuixa un croquis del món (no cal que sigui exacte) i marca-hi tres tipus de zones afectades pel canvi climàtic: una amenaçada per la sequera, una per la pujada del mar i una per grans incendis. Escriu una frase per a cada una.
💡 Pista: Connectors: situa cada zona i escriu «Aquí el problema és...». Pensa en zones seques, costes baixes i boscos.
Imagina que el teu ajuntament té diners per a una sola mesura contra el canvi climàtic: posar plaques solars als edificis públics o crear més carrils bici i transport públic. Pren una decisió raonada en 110-160 paraules, explicant els avantatges de la que tries i per què no l'altra.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal valorar totes dues opcions amb arguments abans de decidir, no triar-ne una sense justificar-ho.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el fet que el clima hagi canviat abans no serveix per negar que l'escalfament d'ara el causem els humans, fent servir la velocitat del canvi i la conclusió de l'IPCC com a proves.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal distingir entre «el clima ha canviat abans» (cert) i «la causa d'ara és natural» (fals), i explicar per què tots dos poden conviure.
Molta gent es pregunta si val la pena fer petits gestos (reciclar, gastar menys energia) davant d'un problema tan gran. En 110-160 paraules, explica què en penses: creus que els gestos individuals compten, o que el que cal són sobretot decisions dels governs i les empreses? Justifica-ho.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal defensar una postura raonada reconeixent que hi ha arguments per als dos costats (acció individual i acció col·lectiva).
📌 Per emportar-se
L'emergència climàtica ja no és una amenaça de futur: onades de calor, sequeres, incendis i inundacions mostren que el clima canvia de pressa. El 2015, gairebé tots els països van signar l'Acord de París per mantenir l'escalfament molt per sota dels 2 graus, i la ciència, a través de l'IPCC, confirma que la causa és inequívocament humana. Des de 2018, joves de tot el món exigeixen accció amb els Fridays for Future. Frenar el canvi obliga a una transició energètica que també redibuixa el poder mundial. El món que hereta la vostra generació haurà de decidir de pressa com es relaciona amb el planeta.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. A què es van comprometre els països amb l'Acord de París de 2015?
2. Què conclou l'IPCC sobre la causa de l'escalfament actual?
3. Per què el fet que «el clima sempre ha canviat» no nega l'escalfament actual?
💭 Per pensar fins demà
Si les decisions climàtiques d'avui marcaran sobretot el futur dels qui ara sou joves, quin pes hauria de tenir la vostra veu en aquestes decisions?
