Sessió 2. L'ascens de la Xina i Àsia-Pacífic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 1 els Estats Units quedaven sols. Aquesta sessió mira el país que, mentrestant, creixia. En quaranta anys la Xina va passar de ser un país pobre i tancat a la segona economia del món, la fàbrica del planeta i el rival dels Estats Units, i ho va fer amb mercat i sense democràcia: el món que heretareu té dos centres, i un d’ells no vota.

El gir del 1978

Quan Mao Zedong mor, el 1976, la Xina és un país immens, molt poblat i molt pobre, aïllat del comerç mundial i esgotat per dècades de campanyes polítiques radicals. Dos anys després, el desembre de 1978, un dirigent que havia estat apartat i rehabilitat diverses vegades, Deng Xiaoping, imposa un gir profund. En el discurs que llegiràs a L’Arxiu, defensa que el país no anirà enlloc si no es trenca la rigidesa mental heretada i s’alliberen les ments per afrontar les quatre modernitzacionsquatre modernitzacionsPrograma de reforma de Deng Xiaoping centrat en quatre àmbits: agricultura, indústria, defensa nacional i ciència i tecnologia.. La seva recepta és pragmàtica: acceptar mecanismes de mercat, propietat privada i inversió estrangera, però sense renunciar mai al control absolut del Partit Comunista sobre el poder polític. És el naixement del que després s’anomenarà «socialisme amb característiques xineses», o més senzillament, un capitalisme d’Estatcapitalisme d’EstatSistema en què l'Estat manté el control polític i dirigeix l'economia, però permet mercats, empreses privades i competència per generar creixement..

La fàbrica del món

La transformació que segueix no té precedents en la història econòmica. El 1980, la petita ciutat de Shenzhen es converteix en la primera zona econòmica especial, un laboratori on es permet el que a la resta del país encara és impensable. El 2001, la Xina entra a l’Organització Mundial del Comerç i es converteix en la «fàbrica del món»: bona part dels productes que consumeix el planeta comencen a fabricar-se allà. Per alimentar aquelles fàbriques, centenars de milions de camperols es traslladen del camp a les ciutats en la major migració interior de la història humana, i pobles de pescadors com el mateix Shenzhen es transformen en metròpolis de milions d’habitants en poques dècades. Les xifres del conjunt són extraordinàries. Segons el Banc Mundial, des de l’inici de les reformes de 1978, l’economia xinesa ha crescut de mitjana més d’un 9% cada any i ha tret gairebé 800 milions de persones de la pobresa extrema, més de tres quartes parts de tota la reducció de pobresa del món en aquell període. En una sola generació, la Xina passa de ser un país d’ingressos baixos a una potència d’ingressos mitjans amb ambicions globals. El preu d’aquell creixement tan ràpid també ha estat alt: fortes desigualtats entre la costa rica i l’interior rural, jornades laborals molt llargues a les fàbriques i un dels nivells de contaminació de l’aire més greus de tot el planeta. Vuit-cents milions de persones van sortir de la pobresa en una generació, i van sortir-ne treballant en fàbriques que fan el que el món compra: el creixement més gran de la història el va fer un Estat que no demanava permís a ningú.

Del taller al mapa

Amb aquell múscul econòmic, la Xina comença a projectar poder molt més enllà de les seves fronteres. El 2013 llança la Nova Ruta de la SedaNova Ruta de la SedaGran pla d'inversions xineses en ports, carreteres, ferrocarrils i infraestructures per connectar la Xina amb Àsia, Àfrica i Europa. També es coneix pel nom anglès Belt and Road Initiative., un pla gegantí per finançar ports, vies i infraestructures a desenes de països, que estén la seva influència econòmica per mig planeta. Alhora, entra en competència directa amb els Estats Units en els sectors que decidiran el futur, com la telefonia mòbil de cinquena generació, els semiconductors i la intel·ligència artificial. Empreses xineses com Huawei passen de fabricar components barats a liderar tecnologies punteres, i Washington respon amb vetos i restriccions a l’exportació de xips avançats, conscient que qui domini aquestes tecnologies dominarà bona part de l’economia del segle. El món que semblava unipolar el 1991 es va tornant, de mica en mica, un món amb dos grans centres de poder que rivalitzen sense arribar a trencar del tot els llaços comercials que els uneixen.

Tres punts calents

Aquest ascens ve acompanyat de tensions que marquen l’Àsia-Pacífic. Taiwan, una illa amb govern propi des de 1949, funciona a la pràctica com un Estat independent, però Pequín la considera part del seu territori i no descarta recuperar-la per la força. A Hong Kong, que el Regne Unit va retornar a la Xina el 1997 amb la promesa d’un sistema propi durant cinquanta anys, les grans protestes de 2019 a favor de més autonomia van acabar amb una llei de seguretat nacional, imposada el 2020, que va reduir molt els marges de dissidència. I a la regió de Xinjiang, organismes de l’ONU i nombrosos periodistes han documentat la detenció massiva de membres de la minoria uigur en centres d’internament; el govern xinès els descriu, en canvi, com a centres de formació professional per combatre l’extremisme. Són tres punts calents on es juga quin paper tindrà la Xina en l’ordre mundial que hereten les generacions actuals. La Xina ha demostrat que es pot ser la segona economia del món amb un sol partit, i la pregunta del segle no és si creixerà sinó fins on arribaran les línies del mapa, i qui les aturarà.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Sis línies negres i una de blava: el mapa de la Ruta de la Seda.

Comenteu en tres passos el mapa del cos de la lectura. DESCRIC: de quin color és la Xina i cap a on van les línies? IDENTIFICO: amb la tercera línia de la Fitxa, com es diu el pla i qui el llança, i quan? DEDUEIXO: què diu d'un país un mapa on totes les línies surten d'ell?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comenceu així: «Al mapa, la Xina és de color…». Per deduir, mireu fins on arriben les línies i on no n'arriba cap.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Deng amb lupa: alliberar les ments.

Llegiu en parella la frase de Deng Xiaoping a L'Arxiu i el seu context. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: què diu Deng que cal trencar, i per a què? PARER: què en pensa, de la manera de pensar que hi havia fins aleshores? SENYAL: quina paraula de la frase ho delata?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Deng diu que cal trencar… per…». El context us diu a qui parla i què són els «quadres». El senyal és un adjectiu.

2.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De 190.000 milions a 17,8 bilions: el gràfic.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres del PIB de la Xina el 1980, el 2000, el 2010 i el 2023, i afegeix-hi al costat la barra dels Estats Units del 2023. Posa-hi títol, eixos i unitats. Sota, situa en una frase entre quins dos anys hi ha el salt més gran.

El gràfic amb títol, eixos i cinc barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Fes servir bilions de dòlars a l'eix vertical: la barra del 1980 gairebé no es veurà, i aquesta també és una dada. Per a la frase: «El salt més gran és entre… i…».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres punts calents, una taula.

Amb la quarta línia de la Fitxa, classifica els tres punts calents en una taula de tres columnes (Taiwan · Hong Kong · Xinjiang) i tres files: què és, què hi ha passat de recent (amb una data) i què s'hi juga. Sota, explica en una frase quin dels tres pot convertir la rivalitat amb els Estats Units en una guerra, i per què.

La taula de tres columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: No escriguis «la Xina hi mana» a les tres columnes: la taula és per veure les diferències. La fila de «què s'hi juga» és la que et porta a la frase de sota.

2.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De Deng al mapa: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de «1978: el partit adopta la reforma i obertura» a «2013: la Xina llança la Nova Ruta de la Seda». Hi han de sortir Shenzhen, l'entrada a l'Organització Mundial del Comerç i la segona economia del món. A cada fletxa, explica en poques paraules per què una baula porta a l'altra.

La cadena de cinc baules amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Les dates són a la primera i la segona línia de la Fitxa.

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el mercat porta la democràcia».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i la primera i la cinquena línia de la Fitxa. Desmunta el tòpic «el mercat porta la democràcia» amb dues dades: què va passar a Tiananmen el 1989 i què fa l'Estat xinès amb les càmeres. Explica també per què el 2001 convenia creure-hi.

Les dues dades i per què convenia creure-hi (60-80 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «el mercat va fer rica la Xina?» i «la va fer lliure?».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'una treballadora de Shenzhen, 2010.

Ets una noia de dinou anys d'un poble de Sichuan que treballa en una fàbrica de mòbils de Shenzhen el 2010, dotze hores al dia, sis dies a la setmana (primera, segona i cinquena línia de la Fitxa). Escriu una carta a la teva mare, que s'ha quedat al poble: explica-li com és la feina, com és la ciutat comparada amb el poble i una cosa que no li pots dir del tot. Res que algú del 2010 no pogués saber.

La carta a la mare (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Una treballadora del 2010 no diu «capitalisme d'Estat»: diu «la nau», «els de la costa». Decideix primer què és el que no pots dir.

2.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest per a un port europeu, 2016: acceptem els diners xinesos?

Ets regidor o regidora d'una ciutat portuària europea el 2016, i una empresa estatal xinesa ofereix comprar la majoria del port, com va fer al Pireu (tercera línia de la Fitxa). Escriu el manifest del teu grup en quatre punts i un títol: què hi guanya la ciutat, què hi perd, quina condició poseu i què decidiu. Res que algú del 2016 no pogués saber.

El manifest amb títol i quatre punts (50-60 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest no explica: afirma. Comença cada punt amb un verb («Acceptem…», «Exigim…»). La condició és la part difícil: què no es pot vendre.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: el que porta «made in China».

La Xina és la fàbrica del món des del 2001. En grup, trieu un objecte de la classe fet a la Xina (mireu-ne l'etiqueta). Argumenteu si es pot ser rival d'un país i alhora dependre'n: feu servir l'objecte i una dada de la tercera o la quarta línia de la Fitxa sobre els xips o sobre Taiwan.

L'argument amb l'objecte i la dada de la Fitxa (50-60 paraules).

💡 Pista: Trieu l'objecte abans d'escriure. La pregunta de fons és la de la lectura: dos centres que rivalitzen sense trencar els llaços.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1978, Deng Xiaoping obre la Xina al mercat mantenint el control del Partit Comunista, en un model de capitalisme d'Estat. En quatre dècades, el país es converteix en la «fàbrica del món» i la segona economia del planeta, amb un creixement mitjà de més del 9% anual que treu gairebé 800 milions de persones de la pobresa. Amb aquell poder, projecta influència global amb la Nova Ruta de la Seda i competeix amb els Estats Units en tecnologia. Alhora, arrossega tensions a Taiwan, Hong Kong i Xinjiang. El seu ascens desmenteix la vella idea que el mercat porta sempre la democràcia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina era la recepta de Deng Xiaoping el 1978, segons la lectura?

   A. Obrir alhora l'economia i la política, amb mercat, eleccions i més d'un partit B. Acceptar mercat i inversió estrangera sense cedir gens el control polític del partit C. Deixar tota l'economia al mercat i retirar l'Estat dels bancs i les grans empreses D. Tancar el país al comerç exterior per modernitzar abans l'agricultura i la indústria

2. 2. Per què L'Arxiu posa de costat el discurs de Deng (1978) i l'informe del Banc Mundial (2022)?

   A. Perquè totes dues són fonts oficials xineses i donen les mateixes xifres de creixement B. Perquè el Banc Mundial desmenteix amb dades el que Deng havia promès al seu discurs C. Perquè Deng dona les xifres de pobresa del 1978 i el Banc Mundial, les de quaranta anys després D. Perquè l'un anuncia una intenció i l'altre, independent, en mesura el resultat anys després

3. 3. Amb quin argument es va defensar l'entrada de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç el 2001, segons el Desmuntant?

   A. Que una classe mitjana rica acabaria exigint llibertats polítiques B. Que la competència obligaria l'Estat a vendre bancs i grans empreses C. Que el partit únic garantia estabilitat a les empreses estrangeres D. Que el comerç amb Occident faria que la Xina renunciés a Taiwan

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una potència es fa imprescindible per a l'economia mundial però no comparteix els valors democràtics, com hi hauria de tractar la resta del món?