Càpsula 9 · QUIN MÓN HERETAREU? · #GiH4
El capitalisme d'Estat autoritari xinès. Deng Xiaoping i les reformes (1978). La Xina com a "fàbrica del món". La Belt and Road. La competència tecnològica amb els EUA. Tensions: Taiwan, Hong Kong, Xinjiang.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Quan Mao Zedong mor, el 1976, la Xina és un país immens, molt poblat i molt pobre, aïllat del comerç mundial i esgotat per dècades de campanyes polítiques radicals. Dos anys després, el desembre de 1978, un dirigent que havia estat apartat i rehabilitat diverses vegades, Deng Xiaoping, imposa un gir profund. En el discurs que llegiràs a L’Arxiu, defensa que el país no anirà enlloc si no es trenca la rigidesa mental heretada i s’alliberen les ments per afrontar les quatre modernitzacionsquatre modernitzacionsPrograma de reforma de Deng Xiaoping centrat en quatre àmbits: agricultura, indústria, defensa nacional i ciència i tecnologia.. La seva recepta és pragmàtica: acceptar mecanismes de mercat, propietat privada i inversió estrangera, però sense renunciar mai al control absolut del Partit Comunista sobre el poder polític. És el naixement del que després s’anomenarà «socialisme amb característiques xineses», o més senzillament, un capitalisme d’Estatcapitalisme d’EstatSistema en què l'Estat manté el control polític i dirigeix l'economia, però permet mercats, empreses privades i competència per generar creixement..
La transformació que segueix no té precedents en la història econòmica. El 1980, la petita ciutat de Shenzhen es converteix en la primera zona econòmica especial, un laboratori on es permet el que a la resta del país encara és impensable. El 2001, la Xina entra a l’Organització Mundial del Comerç i es converteix en la «fàbrica del món»: bona part dels productes que consumeix el planeta comencen a fabricar-se allà. Per alimentar aquelles fàbriques, centenars de milions de camperols es traslladen del camp a les ciutats en la major migració interior de la història humana, i pobles de pescadors com el mateix Shenzhen es transformen en metròpolis de milions d’habitants en poques dècades. Les xifres del conjunt són extraordinàries. Segons el Banc Mundial, des de l’inici de les reformes de 1978, l’economia xinesa ha crescut de mitjana més d’un 9% cada any i ha tret gairebé 800 milions de persones de la pobresa extrema, més de tres quartes parts de tota la reducció de pobresa del món en aquell període. En una sola generació, la Xina passa de ser un país d’ingressos baixos a una potència d’ingressos mitjans amb ambicions globals. El preu d’aquell creixement tan ràpid també ha estat alt: fortes desigualtats entre la costa rica i l’interior rural, jornades laborals molt llargues a les fàbriques i un dels nivells de contaminació de l’aire més greus de tot el planeta.
Amb aquell múscul econòmic, la Xina comença a projectar poder molt més enllà de les seves fronteres. El 2013 llança la Nova Ruta de la SedaNova Ruta de la SedaGran pla d'inversions xineses en ports, carreteres, ferrocarrils i infraestructures per connectar la Xina amb Àsia, Àfrica i Europa. També es coneix pel nom anglès Belt and Road Initiative., un pla gegantí per finançar ports, vies i infraestructures a desenes de països, que estén la seva influència econòmica per mig planeta. Alhora, entra en competència directa amb els Estats Units en els sectors que decidiran el futur, com la telefonia mòbil de cinquena generació, els semiconductors i la intel·ligència artificial. Empreses xineses com Huawei passen de fabricar components barats a liderar tecnologies punteres, i Washington respon amb vetos i restriccions a l’exportació de xips avançats, conscient que qui domini aquestes tecnologies dominarà bona part de l’economia del segle. El món que semblava unipolar el 1991 es va tornant, de mica en mica, un món amb dos grans centres de poder que rivalitzen sense arribar a trencar del tot els llaços comercials que els uneixen.
Aquest ascens ve acompanyat de tensions que marquen l’Àsia-Pacífic. Taiwan, una illa amb govern propi des de 1949, funciona a la pràctica com un Estat independent, però Pequín la considera part del seu territori i no descarta recuperar-la per la força. A Hong Kong, que el Regne Unit va retornar a la Xina el 1997 amb la promesa d’un sistema propi durant cinquanta anys, les grans protestes de 2019 a favor de més autonomia van acabar amb una llei de seguretat nacional, imposada el 2020, que va reduir molt els marges de dissidència. I a la regió de Xinjiang, organismes de l’ONU i nombrosos periodistes han documentat la detenció massiva de membres de la minoria uigur en centres d’internament; el govern xinès els descriu, en canvi, com a centres de formació professional per combatre l’extremisme. Són tres punts calents on es juga quin paper tindrà la Xina en l’ordre mundial que hereten les generacions actuals.
Observa la fotografia d'aquesta sessió (els gratacels de Xangai) i llegeix el fragment del discurs de Deng Xiaoping a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què diu Deng que cal fer perquè avancin les «quatre modernitzacions» i relaciona-ho amb la ciutat de la imatge.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Deng diu que cal trencar... i alliberar... La imatge de Xangai mostra...». Usa els termes «modernitzacions» i «capitalisme d'Estat».
Dibuixa un eix a escala (una línia recta amb una casella per any) i marca-hi cinc fites a la distància proporcional que els toca: 1978, 1980, 2001, 2013 i 2020. Escriu una frase per fita. Tanca amb un resum de 40-70 paraules.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada fita així: «El [any]...». Respecta la distància real entre anys perquè l'escala sigui correcta.
Amb les dues dades del Banc Mundial d'aquesta sessió (creixement mitjà de més del 9% anual; gairebé 800 milions de persones fora de la pobresa des de 1978), fes un gràfic de barres senzill o una infografia que representi aquestes dues xifres i posa-hi un títol clar.
💡 Pista: BASTIDA: fes dues barres o dos requadres, un per a cada dada, amb la xifra ben visible i una llegenda que digui d'on surt («Font: Banc Mundial»).
A L'Arxiu tens dues fonts: el discurs de Deng de 1978 (una intenció) i les dades del Banc Mundial de 2022 (un resultat mesurat). En parella, expliqueu en 70-110 paraules com la segona font confirma que allò que Deng anunciava es va acabar complint, i per què tenir-ne dues és més sòlid que tenir-ne una.
💡 Pista: Connectors: «la primera font anuncia que..., i la segona ho confirma perquè...».
Dibuixa un croquis senzill de l'Àsia oriental (no cal que sigui exacte) i situa-hi la Xina, Taiwan, Hong Kong i Xinjiang. Al costat de cada lloc, escriu en una frase quin és el punt de tensió, basant-te en la fitxa de dades.
💡 Pista: Connectors: «Taiwan té..., Hong Kong va..., Xinjiang és on...». Fes servir només fets de la fitxa, sense afegir-hi opinions.
Fes una taula de dues columnes: «Què SÍ que ha canviat a la Xina des de 1978» i «Què NO ha canviat». Omple cada columna amb tres elements de la sessió i escriu a sota una conclusió de 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «a la columna del que ha canviat hi va..., i a la del que no...». Pensa en economia (canvi) i sistema polític (continuïtat).
Imagina que ets al govern d'un país europeu que ven molts productes a la Xina i alhora rep informes de l'ONU sobre els internaments a Xinjiang. Explica en 110-160 paraules quina decisió prendries sobre mantenir o revisar les relacions comercials, i justifica-la amb els avantatges i els costos de cada opció.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal reconèixer que totes dues opcions tenen costos, i decidir amb arguments basats en fets, no en si la Xina et cau bé o malament.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la idea que obrir l'economia convertiria la Xina en una democràcia no s'ha complert, citant almenys una dada o un fet concret com a prova.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal contrastar la predicció dels anys 90 amb el que ha passat de veritat quatre dècades després.
Busca a casa cinc objectes fabricats a la Xina i pensa en com seria la teva vida quotidiana si de cop deixessin d'arribar. Explica en 110-160 paraules què et diu això sobre la dependència del món respecte de l'economia xinesa.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal partir d'objectes reals i concrets i arribar a una reflexió sobre la interdependència econòmica.
📌 Per emportar-se
El 1978, Deng Xiaoping obre la Xina al mercat mantenint el control del Partit Comunista, en un model de capitalisme d'Estat. En quatre dècades, el país es converteix en la «fàbrica del món» i la segona economia del planeta, amb un creixement mitjà de més del 9% anual que treu gairebé 800 milions de persones de la pobresa. Amb aquell poder, projecta influència global amb la Nova Ruta de la Seda i competeix amb els Estats Units en tecnologia. Alhora, arrossega tensions a Taiwan, Hong Kong i Xinjiang. El seu ascens desmenteix la vella idea que el mercat porta sempre la democràcia.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin gir marca el discurs de Deng Xiaoping de 1978?
2. Per què es fan servir dues fonts (Deng, 1978, i el Banc Mundial, 2022) per parlar de la transformació xinesa?
3. Quina idea molt estesa als anys 90 desmenteix el cas de la Xina?
💭 Per pensar fins demà
Si una potència es fa imprescindible per a l'economia mundial però no comparteix els valors democràtics, com hi hauria de tractar la resta del món?
