Sessió 5. Populismes, polarització i extrema dreta

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 4 la gent va sortir a les places contra «polítics i banquers». Aquesta sessió mira què va passar quan aquella desconfiança va anar a les urnes. Des del 2016 una manera de fer política que enfronta «el poble» amb «les elits» ha guanyat referèndums i eleccions a mig món, per l’esquerra i sobretot per la dreta, i ha deixat societats partides en dos bàndols que ja no comparteixen ni els fets: la democràcia que heretareu té aquest problema al mig.

Una manera de fer política

Els moviments i els líders d’aquesta onada es presenten com la veu autèntica del «poble» enfront d’unes «elits» a les quals acusen de corruptes o allunyades de la gent corrent: els partits tradicionals, els mitjans de comunicació, els organismes internacionals. Els politòlegs anomenen aquesta manera de fer política populismepopulismeEstil o estratègia política que divideix la societat en dos grups oposats: el «poble pur» i una «elit corrupta», i que diu parlar en nom del primer. No és una ideologia concreta: hi ha populismes d'esquerra i de dreta.. Els líders que la fan servir solen parlar amb un llenguatge directe i emocional, prometen solucions senzilles a problemes complicats i es presenten com a persones de fora del sistema, encara que sovint en formin part. Per això mateix costa estudiar aquest fenomen sense caure en la temptació d’aplaudir-lo o de condemnar-lo de cop: la feina de l’historiador és mirar aquests fets amb la mateixa fredor que qualsevol altre. El populisme no és un partit ni una ideologia: és una manera de dividir el món en dos, un poble pur i una elit corrupta, i qui la fa servir decideix qui és el poble.

L’any 2016

L’any 2016 sol assenyalar-se com un punt d’inflexió. Aquell juny, el Regne Unit va celebrar un referèndum sobre continuar dins de la Unió Europea, i va guanyar la sortida, el Brexit, per 51,9 % contra 48,1 %: mira el mapa del cos. Pocs mesos després, als Estats Units, Donald Trump era elegit president amb un discurs que enfrontava la «gent normal» amb Washington i els mitjans; el dia que va prendre possessió, el 20 de gener del 2017, va dir el que llegiràs a L’Arxiu: que tornava el poder «al poble» i que «un petit grup» a la capital s’havia quedat els beneficis. El 2024 tornava a guanyar les eleccions. A Europa i a Amèrica, diversos partits classificats com d’extrema dreta o dreta radical han anat creixent en vots i, en alguns casos, han arribat al govern: Giorgia Meloni va esdevenir primera ministra d’Itàlia el 2022, Viktor Orbán governa Hongria des de fa anys, Javier Milei va ser elegit president de l’Argentina el 2023, Jair Bolsonaro havia presidit el Brasil entre el 2019 i el 2022, i formacions com el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen a França o Vox a Espanya han obtingut resultats electorals importants. Convé mirar aquests casos amb dades a la mà: què voten, quins càrrecs ocupen, quines mesures apliquen, més enllà de si ens agraden o no.

D’on surt l’onada

D’on surt aquesta onada? Els estudis hi assenyalen diversos factors que s’ajunten. La crisi de 2008, que vas veure a la sessió anterior, va deixar molta gent amb la sensació que el sistema havia protegit els poderosos i havia abandonat la gent corrent. La globalització havia enriquit uns quants i havia deixat enrere regions i oficis sencers. Les migracions es van convertir en un dels grans temes de debat públic, sovint amb molta tensió, en un moment en què arribaven a Europa moltes persones que fugien de guerres i de la misèria. Molta gent va deixar de confiar en els partits de tota la vida, als quals veia incapaços de resoldre els seus problemes, i va buscar alternatives que prometien un canvi radical. I les xarxes socials van permetre difondre missatges directes i emocionals, saltant-se els mitjans tradicionals i creant espais on cadascú acaba llegint només allò que confirma el que ja pensava. En aquestes condicions, les propostes que divideixen el món entre «nosaltres» i «ells» troben un terreny especialment fèrtil.

Aquests factors dibuixen una fractura. D’una banda, qui ha guanyat amb la globalització: les grans ciutats, els titulats universitaris, les empreses que venen a tot el món. De l’altra, qui se n’ha sentit perdedor: les regions industrials, els pobles petits, els oficis que s’han traslladat a l’altra punta del planeta. Una part d’aquests votants ha trobat resposta en un nacionalisme excloentnacionalisme excloentNacionalisme que defineix la nació per l'origen, la cultura o la religió i en vol deixar fora qui no hi encaixa, sovint els immigrants.: la idea que el país és dels «de sempre» i que la solució és tancar fronteres, a les mercaderies i sobretot a les persones. Els seus defensors ho presenten com una manera de protegir el país; els crítics, com una manera de deixar-ne gent fora. Aquesta fractura travessa avui moltes eleccions.

Dos bàndols i dos jocs de fets

El resultat és el que s’anomena polaritzaciópolaritzacióDivisió creixent de la societat en dos blocs enfrontats que es veuen mútuament com a enemics, més que com a adversaris amb qui es pot discutir i pactar.: societats partides en dos bàndols que cada cop tenen menys en comú i que, de vegades, ni tan sols es posen d’acord en quins són els fets. Les notícies falses i les mitges veritats que corren per les xarxes ho agreugen: si cada bàndol dona per certes coses diferents, discutir es fa gairebé impossible. Aquest és, probablement, un dels grans reptes de la democràcia que hereta la vostra generació: aconseguir que persones que pensen molt diferent, i que sovint s’informen per canals oposats, puguin continuar compartint unes regles del joc i uns fets bàsics, encara que discrepin en gairebé tota la resta. Una democràcia pot suportar que la gent no s’entengui; el que no suporta és que no comparteixi els fets, i aquest és el punt on el populisme i els algorismes de la sessió 3 es troben.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Un mapa de dos colors que enganya: el Brexit.

Comenteu el mapa del Brexit del cos de la lectura. DESCRIC: quins dos colors hi ha i quin ocupa més espai? IDENTIFICO: amb la segona línia de la Fitxa, quin va ser el resultat i què van votar Escòcia i Londres? DEDUEIXO: per què el blau ocupa molt més mapa si el resultat va ser gairebé un empat?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comenceu així: «El mapa té dos colors:…». Per deduir, llegiu el peu del mapa i penseu on viu més gent, al camp o a les ciutats.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Trump amb lupa: el poble i el petit grup.

Llegiu en parella el discurs de Trump a L'Arxiu i el seu context. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: segons el discurs, què ha passat amb les feines i les fàbriques? PARER: qui en té la culpa, per a Trump? SENYAL: amb quines paraules anomena els dos bàndols?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Trump diu que les fàbriques…». Per al senyal, busqueu a la cita qui és «nosaltres» i qui és «ells»: hi ha més d'una paraula per a cada bàndol.

5.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre casos, una taula.

Amb la tercera línia de la Fitxa, classifica quatre casos en una taula de quatre files (Orbán · Le Pen · Meloni · Milei) i tres columnes: país, càrrec o millor resultat (amb l'any) i com hi va arribar (eleccions, segona volta…). Sota, escriu una frase: què tenen en comú els quatre segons la tercera columna.

La taula de quatre files i tres columnes, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: No escriguis a cap casella «és bo» o «és dolent»: la taula és de fets (càrrecs, anys, percentatges). Per a la frase, pots començar: «Tots quatre…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La foto, la Casa Blanca i els «fets alternatius».

Sobre la investidura del 20 de gener del 2017 teniu dues fonts, a la cinquena línia de la Fitxa: les fotografies aèries i l'afirmació de la Casa Blanca que havia estat la més concorreguda de la història. Digueu en què es contradiuen, justifiqueu quina és més fiable i expliqueu què vol dir que algú parli de «fets alternatius».

La comparació i la tria justificada (50-60 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Una font feta per qui hi té interès no és falsa per això, però s'ha de llegir sabent-ho. Pregunteu-vos qui fa cada font i què hi guanya.

5.5 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «Trump va guanyar perquè el va votar la majoria».

Un vídeo d'avui diu: «El 2016 Trump va guanyar perquè el va votar la majoria dels nord-americans, i el 2024 va tornar a guanyar igual.» Desmenteix-lo amb dues correccions de la segona línia de la Fitxa, i digues què hi ha de cert a la frase.

El desmentit amb dues correccions i el que és cert (50-60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit no insulta: corregeix amb xifres. Mira bé els percentatges de cada any. Connectors útils: «és cert que…», «però…», «de fet…».

5.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmuntant «una majoria aclaparadora».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i mira el mapa del cos. Desmunta el tòpic «el Brexit va guanyar per una majoria aclaparadora» amb dues xifres del resultat. Explica també en què enganya el mapa.

Les dues xifres i l'engany del mapa (50-60 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «qui va guanyar?» i «per quant?».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mateix discurs, sense populisme.

Reescriu el fragment de Trump de L'Arxiu com el diria un president que volgués explicar els mateixos fets sense dividir el país en dos. Canvia «un petit grup» per una causa que es pugui comprovar (quarta línia de la Fitxa) i «el poble» per un «nosaltres» que inclogui els que no l'han votat. Sense copiar cap frase.

La reescriptura, en sis frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Una causa amb nom es pot comprovar; un «petit grup» sense nom, no.

5.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Dos titulars per al 24 de juny del 2016.

El 24 de juny del 2016 es coneix el resultat del Brexit (segona línia de la Fitxa). Escriu dos titulars certs: un per a un diari de Londres partidari de quedar-se i un per a un diari d'Edimburg. Sota, explica en dues frases per què tots dos són certs i què mostra el mapa del cos que les xifres soles no diuen.

Els dos titulars, de dotze paraules com a màxim cada un, i dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa qui és «nosaltres» per a cada diari.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els fets que no es comparteixen.

La lectura diu que una democràcia suporta que la gent no s'entengui, però no que no comparteixi els fets. En grup, trieu un tema que divideixi molt la gent del vostre entorn (a l'institut, al poble, al país) i que ja conegueu. Argumenteu quins fets comparteixen els dos bàndols i quins no, i què caldria perquè poguessin discutir.

L'argument amb el tema, els fets compartits i els que no (60-80 paraules).

💡 Pista: Trieu primer el tema. Distingiu un fet, que es pot comprovar, d'un parer, que es pot discutir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Des del 2016, moltes democràcies han vist l'ascens del populisme, una manera de fer política que enfronta el «poble» amb les «elits» i que pot aparèixer tant a l'esquerra com a la dreta. El referèndum del Brexit, l'elecció de Trump i el creixement de diversos partits d'extrema dreta són alguns dels fenòmens d'aquesta onada, que s'expliquen per factors com les seqüeles de la crisi de 2008, la globalització, el debat sobre les migracions i el paper de les xarxes socials. El resultat és una polarització creixent que divideix les societats en bàndols. El repte és que persones que pensen molt diferent puguin compartir unes regles i uns fets bàsics.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què vol dir, segons la sessió, que el populisme és una manera de fer política i no una ideologia?

   A. Que rebutja la immigració i desconfia de les institucions liberals, governi o no governi B. Que només l'han fet servir líders de dreta, i encara només a partir del 2016 C. Que divideix la societat en poble i elit, i això es pot fer des de l'esquerra o la dreta D. Que no té cap programa propi, i per això no arriba mai al govern i es queda a l'oposició

2. 2. Què amaga, segons el Desmuntant, la frase «el poble britànic va decidir el Brexit»?

   A. Que la participació va ser molt baixa, i només va votar una quarta part dels britànics B. Que gairebé la meitat dels votants volien quedar-se, i Escòcia i Londres també C. Que el va acabar decidint el Parlament, després d'un referèndum que va quedar empatat D. Que Escòcia i Irlanda del Nord no hi van votar, i van decidir Anglaterra i Gal·les

3. 3. Segons la lectura, què és el que una democràcia no pot suportar?

   A. Que els dos bàndols no comparteixin els fets, perquè llavors no es pot ni discutir B. Que la gent discrepi en gairebé tot, perquè sense cap acord no hi ha regles del joc C. Que hi hagi majories tan ajustades, perquè mig país queda sempre fora del govern D. Que algú parli en nom del poble, perquè deixa sense votants els partits de sempre

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

En una societat molt polaritzada, què podem fer cadascú de nosaltres perquè el debat no es converteixi en una guerra de bàndols?