Càpsula 9 · QUIN MÓN HERETAREU? · #GiH4
Brexit (2016). Trump (2016 i 2024). Bolsonaro, Le Pen, Meloni, Orbán, Milei. L'auge de l'extrema dreta a Europa i Amèrica. La fractura entre globalització i nacionalismes excloents. Vox a Espanya.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Des de la segona meitat de la dècada de 2010, moltes democràcies del món han viscut l’ascens de moviments i líders que comparteixen una manera de fer política. Es presenten com la veu autèntica del «poble» enfront d’unes «elits» a les quals acusen de corruptes o allunyades de la gent corrent: els partits tradicionals, els mitjans de comunicació, els organismes internacionals. Els politòlegs anomenen aquesta manera de fer política populismepopulismeEstil o estratègia política que divideix la societat en dos grups oposats: el «poble pur» i una «elit corrupta», i que diu parlar en nom del primer. No és una ideologia concreta: hi ha populismes d'esquerra i de dreta.. És important entendre que no és una ideologia única ni un sinònim d’un sol partit: és una manera de plantejar la política que pot aparèixer en llocs molt diferents del tauler. Els líders que la fan servir solen parlar amb un llenguatge directe i emocional, prometen solucions senzilles a problemes complicats i es presenten com a persones de fora del sistema, encara que en molts casos en formin part des de fa temps. Per això mateix costa estudiar aquest fenomen sense caure en la temptació d’aplaudir-lo o de condemnar-lo de cop: la feina de l’historiador, aquí, és mirar els fets amb la mateixa fredor amb què miraria qualsevol altre.
L’any 2016 sol assenyalar-se com un punt d’inflexió. Aquell juny, el Regne Unit va celebrar un referèndum sobre continuar dins de la Unió Europea, i va guanyar la sortida, el Brexit, amb els resultats que llegiràs a L’Arxiu. Pocs mesos després, als Estats Units, Donald Trump era elegit president amb un discurs que enfrontava la «gent normal» amb Washington i els mitjans, i el 2024 tornava a guanyar les eleccions. A Europa i a Amèrica, diversos partits classificats com d’extrema dreta o dreta radical han anat creixent en vots i, en alguns casos, han arribat al govern: Giorgia Meloni va esdevenir primera ministra d’Itàlia el 2022, Viktor Orbán governa Hongria des de fa anys, Javier Milei va ser elegit president de l’Argentina el 2023, i formacions com Reagrupament Nacional a França o Vox a Espanya han obtingut resultats electorals importants. Convé mirar aquests casos amb dades a la mà: què voten, quins càrrecs ocupen, quines mesures apliquen, més enllà de si ens agraden o no.
D’on surt aquesta onada? Els historiadors i politòlegs assenyalen diversos factors que s’ajunten. La crisi de 2008, que vas veure a la sessió anterior, va deixar molta gent amb la sensació que el sistema havia protegit els poderosos i havia abandonat la gent corrent. La globalització havia enriquit uns quants i havia deixat enrere regions i oficis sencers. Les migracions es van convertir en un dels grans temes de debat públic, sovint amb molta tensió, en un moment en què arribaven a Europa moltes persones que fugien de guerres i de la misèria. Molta gent va deixar de confiar en els partits de tota la vida, als quals veia incapaços de resoldre els seus problemes, i va buscar alternatives que prometien un canvi radical. I les xarxes socials van permetre difondre missatges directes i emocionals, saltant-se els mitjans tradicionals i creant espais on cadascú acaba llegint només allò que confirma el que ja pensava. En aquestes condicions, les propostes que divideixen el món entre «nosaltres» i «ells» troben un terreny especialment fèrtil.
El resultat és el que s’anomena polaritzaciópolaritzacióDivisió creixent de la societat en dos blocs enfrontats que es veuen mútuament com a enemics, més que com a adversaris amb qui es pot discutir i pactar.: societats partides en dos bàndols que cada cop tenen menys en comú i que, de vegades, ni tan sols es posen d’acord en quins són els fets. La difusió de notícies falses i de mitges veritats per les xarxes agreuja el problema: si cada bàndol dona per certes coses diferents, es fa gairebé impossible discutir, perquè ja no es parteix d’una realitat compartida. I sense uns fets bàsics acceptats per tothom, el debat democràtic, que necessita l’acord sobre les regles i la confiança mínima en l’adversari, es torna molt més difícil. Aquest és, probablement, un dels grans reptes de la democràcia que hereta la vostra generació: aconseguir que persones que pensen molt diferent, i que sovint s’informen per canals oposats, puguin continuar compartint unes regles del joc i uns fets bàsics, encara que discrepin en gairebé tota la resta.
Observa el mapa de resultats d'aquesta sessió i llegeix les dades del referèndum a L'Arxiu. En 40-70 paraules, digues quin percentatge va treure cada opció i explica què vol dir que la diferència fos de menys de quatre punts.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Sortir va treure un... i quedar-se un... Això vol dir que...». Usa els termes «ajustat» i «dividit».
Tanca en una sola frase (una «gàbia») la definició de populisme, deixant clar que és una manera de fer política i no un partit concret.
💡 Pista: BASTIDA: completa el marc «El populisme és una manera de fer política que...». Ha de cabre en una frase.
Llegeix aquestes pistes i endevina de quin concepte de la sessió parlem: «Creixo quan la gent deixa de confiar en els partits de sempre. M'agrada dividir en dos bàndols. Les xarxes socials m'ajuden a créixer.» Escriu la resposta i explica en 40-70 paraules com ho has deduït.
💡 Pista: BASTIDA: la resposta és un dels dos conceptes clau de la fitxa de dades. Explica quina pista t'ha ajudat més.
En parella, imagineu una notícia sobre una manifestació. Escriviu com la descriuria algú que hi és a favor i algú que hi és en contra, sense dir quin tema és. Després, en 70-110 paraules, assenyaleu quines paraules de cada versió mostren un biaix.
💡 Pista: Connectors: «la primera versió fa servir paraules com..., que donen una imatge...; la segona...». Fixeu-vos en adjectius i verbs.
Aquí tens una frase carregada d'emoció: «Els de sempre ens han traït i venut el país als de fora.» Reescriu-la en 70-110 paraules convertint-la en una descripció neutra dels fets o dels dubtes que hi pugui haver al darrere, sense insults ni acusacions.
💡 Pista: Connectors: «algunes persones tenen la sensació que..., perquè...». Substitueix les paraules acusadores per descripcions.
Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que informi del resultat del Brexit de manera neutra, sense que es noti si l'autor està content o descontent amb el resultat. A sota, explica en dues frases per què és neutre.
💡 Pista: Connectors: un titular neutre dona la dada («51,9%») i el fet, sense adjectius com «catàstrofe» o «victòria històrica».
Separa els fets (què és un referèndum i com va funcionar el del Brexit) del judici (si un sí/no és una bona manera de decidir qüestions molt complexes). Escriu el teu veredicte raonat en 110-160 paraules, valorant l'eina, no cap partit.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal reconèixer avantatges (tothom hi vota) i inconvenients (una qüestió complexa reduïda a dues opcions) abans de decidir.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què no és exacte dir que el Brexit el va decidir una majoria aclaparadora, fent servir les xifres oficials i les diferències per regió com a prova.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar els percentatges concrets i almenys una diferència territorial (per exemple, Escòcia o Londres).
Pensa en com t'informes tu (xarxes, vídeos, converses). En 110-160 paraules, explica si creus que veus punts de vista diferents del teu o sobretot els que ja comparteixes, i què podries fer per sortir de la teva «bombolla».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal descriure els teus hàbits reals d'informació i proposar almenys una manera concreta de contrastar opinions diferents.
📌 Per emportar-se
Des del 2016, moltes democràcies han vist l'ascens del populisme, una manera de fer política que enfronta el «poble» amb les «elits» i que pot aparèixer tant a l'esquerra com a la dreta. El referèndum del Brexit, l'elecció de Trump i el creixement de diversos partits d'extrema dreta són alguns dels fenòmens d'aquesta onada, que s'expliquen per factors com les seqüeles de la crisi de 2008, la globalització, el debat sobre les migracions i el paper de les xarxes socials. El resultat és una polarització creixent que divideix les societats en bàndols. El repte és que persones que pensen molt diferent puguin compartir unes regles i uns fets bàsics.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què és el populisme, segons la sessió?
2. Quin va ser el resultat oficial del referèndum del Brexit de 2016?
3. Què és la polarització?
💭 Per pensar fins demà
En una societat molt polaritzada, què podem fer cadascú de nosaltres perquè el debat no es converteixi en una guerra de bàndols?
