Sessió 3. Internet i la revolució digital

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A les sessions 1 i 2 dos Estats es disputaven el món. Aquesta sessió mira un poder que no és cap Estat i que ha canviat més la vostra vida que tots dos. En trenta anys internet va passar de ser un espai que es deia lliure i sense governs a un territori organitzat per cinc empreses que viuen de la nostra atenció i de les nostres dades, i el 2022 hi va arribar una màquina que escriu: el món que heretareu té amos que no surten a cap mapa.

Un espai que es deia lliure

A la darreria dels anys vuitanta, un enginyer britànic que treballava al CERN, el gran laboratori de física de Ginebra, buscava una manera de compartir documents entre ordinadors allunyats. El 1989, Tim Berners-Lee va proposar un sistema d’enllaços que permetia saltar d’un text a un altre amb un clic: acabava de néixer la World Wide WebWorld Wide WebSistema d'accés a documents enllaçats a través d'internet, inventat per Tim Berners-Lee. No és el mateix que internet (la xarxa física de cables i servidors), sinó la manera més estesa de fer-la servir.. Al principi, internet era cosa d’universitats i centres de recerca, hereva d’una xarxa militar nord-americana dels anys seixanta, i molts dels seus primers habitants la vivien com un espai nou i lliure, sense fronteres ni governs. Aquell entusiasme queda retratat a la Declaració que llegiràs a L’Arxiu, on el seu autor adverteix els governs del món que no tenen cap sobirania dins del ciberespai. Durant la segona meitat dels anys noranta, milers d’empreses es llancen a crear pàgines web amb la promesa de fer-se riques de la nit al dia, en una febre inversora que acabaria rebentant l’any 2000, però que ja havia deixat clar que internet no seria mai més un joc de científics.

Cinc empreses

La xarxa, però, va sortir molt de pressa dels laboratoris i va entrar a totes les cases. L’any 2004 naixia Facebook, que popularitzava les xarxes socials, i el 2007 Apple presentava el primer iPhone, que posava internet a la butxaca de milions de persones. En pocs anys, un grapat d’empreses nord-americanes, conegudes com les Big TechBig TechNom informal de les grans empreses tecnològiques nord-americanes (Google, Amazon, Apple, Meta, Microsoft) que dominen bona part dels serveis digitals del món. (Google, Amazon, Apple i Meta, entre altres), van passar a organitzar bona part de la vida digital del planeta: com busquem informació, com comprem, com ens comuniquem i com ens entretenim. La promesa d’un espai sense amos havia deixat pas a un territori dominat per unes poques companyies més riques que molts estats sencers. Cadascuna d’aquestes plataformes arriba a milers de milions d’usuaris arreu del món, una escala que cap mitjà de comunicació de la història no havia tingut mai, i que els dona un poder enorme sobre què veiem, què llegim i amb qui ens relacionem. La declaració del 1996 deia als governs que no tenien sobirania al ciberespai, i tenia raó a mitges: qui la té avui no són els governs sinó cinc empreses que cap ciutadà no ha votat.

Si no pagues, el producte ets tu

Aquell domini no es basa tant a vendre productes com a captar la nostra atenció i les nostres dades. El model de negoci de moltes plataformes és oferir serveis aparentment gratuïts (un cercador, una xarxa social, un correu) i guanyar diners venent als anunciants l’espai i la informació sobre qui som i què ens interessa. Com més temps hi passem i més saben de nosaltres, més valuosa és la publicitat que ens mostren. És el que s’anomena economia de plataforma i de dadeseconomia de plataforma i de dadesModel econòmic en què el valor principal d'una empresa no són els productes que fabrica, sinó les dades que recull dels usuaris i l'atenció que aconsegueix captar., i explica per què les empreses més valuoses del món d’avui són, en bona part, empreses que no fabriquen res que puguis tocar. Segur que ho has notat alguna vegada: cerques unes sabatilles una vegada i, durant dies, la publicitat de totes les pàgines te les torna a ensenyar. No és casualitat, sinó el senyal més visible que, mentre navegues, algú pren nota de tot el que fas per predir què compraràs després.

Una màquina que escriu

L’última gran sacsejada arriba el novembre de 2022, quan es fa públic ChatGPT, un programa d’intel·ligència artificial capaç de generar textos, respondre preguntes i mantenir converses amb un aspecte gairebé humà. En qüestió de setmanes, milions de persones el proven, i s’obre un debat que encara dura: què passarà amb la feina, amb l’educació i amb la manera de distingir el que és veritat del que és inventat, quan una màquina pot escriure per nosaltres. Com la Web el 1989 o el mòbil el 2007, la intel·ligència artificial promet transformar-ho tot, i ningú no sap del cert si serà per a bé o per a mal. El que sí que sembla clar és que la generació que ara va a l’institut creixerà envoltada d’aquestes eines des del primer dia. I la intel·ligència artificial s’ha convertit en un dels grans camps de batalla entre els Estats Units i la Xina que vas veure a la sessió anterior: qui controli aquesta tecnologia tindrà un avantatge decisiu, econòmic i militar, en el món que ve. Internet va néixer sense amos i en té cinc; la intel·ligència artificial neix amb els mateixos, i la pregunta de la càpsula, quin món heretareu, aquí té una resposta incòmoda: un món on el que llegiu, veieu i sabeu passa per màquines que algú altre controla.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

El mapa dels cables: qui parla amb qui.

Comenteu el mapa dels cables del cos de la lectura. DESCRIC: entre quins continents hi ha el feix de cables més espès, i on n'hi ha menys? IDENTIFICO: amb la quarta línia de la Fitxa, quina part del trànsit va per aquests cables, i de qui són? DEDUEIXO: què vol dir per a un país tenir un sol cable?

Tres frases, una per pas.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comenceu així: «El feix més espès és entre…». Per deduir, compareu Àfrica amb Europa i llegiu el peu del mapa.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Barlow amb lupa: una promesa del 1996.

Llegiu en parella el text de Barlow a L'Arxiu i el seu context. Identifiqueu-hi una cosa per pas. FET: a qui s'adreça Barlow i què diu que no tenen? PARER: què en pensa, d'aquests governs? SENYAL: quines paraules ho delaten?

Les tres respostes: fet, parer i senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Per al fet, comenceu així: «Barlow s'adreça als… i els diu que no tenen…». El senyal és a la primera frase: fixeu-vos en com els anomena.

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la web al ChatGPT: la línia.

Dibuixa una línia del temps del 1989 al 2022 i situa-hi sis fites amb l'any que dona la Fitxa: la proposta de la web, el CERN que la deixa lliure, Google, Facebook, el primer iPhone i ChatGPT. Sota, assenyala en una frase en quin moment la xarxa deixa de ser dels científics i passa a ser de les empreses.

La línia amb sis fites datades i una frase sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Fes un quadret per any. Les dates són a la primera, la segona i la cinquena línia de la Fitxa. Per a la frase: «La xarxa passa a ser de les empreses quan… perquè…».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús de la xarxa.

A cada llista hi ha un element que no pertany al grup. Troba'l i justifica-ho amb la Fitxa: (a) Google · Amazon · Meta · CERN; (b) publicitat · dades · atenció · quota mensual. Sota, explica en una frase què tenen en comú les tres coses que queden a la llista (b).

Els dos intrusos justificats i una frase.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Decideix primer el criteri de cada llista i escriu-lo. A (a), mira qui va regalar la web i qui la ven: primera i tercera línia de la Fitxa.

3.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La declaració de Barlow, reescrita el 2024.

Reescriu el fragment de Barlow de L'Arxiu com si el signés avui una persona de la teva edat, adreçat no als governs sinó a les empreses que manen a la xarxa (tercera línia de la Fitxa). Mantén el to de manifest: a qui parles, què els dius que són i què reclames. Sense copiar cap frase.

La reescriptura, en cinc frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: El 1996 l'enemic era de «carn i acer»: busca la imatge que li correspon el 2024. Connectors útils: «ja no…», «ara…», «per això…».

3.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «és gratis».

Llegeix el bloc «Desmuntant un tòpic» i la tercera i la quarta línia de la Fitxa. Desmunta el tòpic «és gratis» amb dues dades: d'on treuen els ingressos Meta i Alphabet, i què fa l'algorisme perquè t'hi quedis. Explica també, amb un exemple teu, com es nota.

Les dues dades i l'exemple (60-80 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «pago diners?» i «pago?».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos titulars per al 30 de novembre del 2022.

El 30 de novembre del 2022 es fa públic ChatGPT (cinquena línia de la Fitxa). Escriu dos titulars certs: un per a un diari econòmic i un per a un diari fet per alumnes de 4t d'ESO. Sota, explica en dues frases per què tots dos poden ser certs alhora i quin diu més del que la lectura diu que ningú no sap.

Els dos titulars, de dotze paraules com a màxim cada un, i dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular no comenta: diu què ha passat i tria un verb. El del diari d'alumnes és el més difícil: no pot dir el que tothom pensa.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Consell escolar, 2024: mòbils a l'institut?

Ets al consell escolar del teu institut (com a alumne, docent o família: tria) i s'ha de decidir si els mòbils queden prohibits a tot el centre, també al pati, o només a les aules. Decideix i defensa-ho amb dues raons a favor i una en contra, cadascuna amb una dada de la Fitxa o del Desmuntant. Digues també què hi perds.

La decisió, les tres raons i el que hi perds (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Decideix amb dades, no per comoditat. El que hi perds no pot ser «res»: en totes dues decisions es perd alguna cosa.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: qui mana al que mires.

El 1996 Barlow deia que a la xarxa no hi manava cap govern; avui un algorisme decideix què veieu perquè us hi quedeu. En grup, recordeu les tres primeres coses que us van sortir l'última vegada que vau obrir la vostra aplicació més usada. Argumenteu qui ho va decidir i què hi guanya, i en què s'assembla i en què no a l'espai lliure que prometia Barlow.

L'argument amb el que heu vist i qui ho decideix (60-80 paraules).

💡 Pista: Compareu primer el que ha sortit a cadascú. La pregunta de fons és la del Desmuntant: si no pagueu, què sou.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1989, Tim Berners-Lee inventa la World Wide Web al CERN, i durant els primers anys molts viuen internet com un espai lliure i sense amos, com retrata la Declaració de 1996. Però la xarxa entra de pressa a totes les cases amb les xarxes socials (2004) i el telèfon intel·ligent (2007), i acaba dominada per un grapat d'empreses, les Big Tech, que guanyen diners amb la nostra atenció i les nostres dades. El 2022, ChatGPT obre una nova etapa amb la intel·ligència artificial. La promesa d'un territori lliure ha deixat pas a una economia de plataforma controlada per poques companyies.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què buscava Tim Berners-Lee quan va proposar la web al CERN, el 1989?

   A. Una xarxa militar i universitària que unís els centres de recerca dels Estats Units B. Un espai nou i lliure, sense fronteres, on els governs del món no tinguessin sobirania C. Un sistema de pàgines de pagament, amb una patent que financés el laboratori de Ginebra D. Una manera de compartir documents entre ordinadors allunyats, enllaçats amb un clic

2. 2. Segons la lectura, per què a les plataformes els interessa que hi passem com més temps millor?

   A. Perquè cada hora de connexió la cobren a les empreses propietàries dels cables submarins B. Perquè com més usuaris actius tenen, més quotes de subscripció poden cobrar cada mes C. Perquè com més temps hi som i més saben de nosaltres, més val la publicitat que ens mostren D. Perquè amb les hores d'ús entrenen la intel·ligència artificial que després venen als governs

3. 3. La lectura diu que la Declaració del 1996 «tenia raó a mitges». En què?

   A. Les empreses no manen a la xarxa, però els governs hi han acabat imposant la seva sobirania B. Els governs no hi tenen la sobirania, però la tenen cinc empreses que ningú no ha votat C. La xarxa continua sense amos, però ja no és l'espai de científics i universitats del 1989 D. Els governs no hi tenen la sobirania, però la Unió Europea l'ha convertit en un servei públic

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si unes poques empreses privades controlen com ens informem i ens comuniquem, qui hauria de posar-hi normes, i quines?