Càpsula 9 · QUIN MÓN HERETAREU? · #GiH4
L'aparició d'Internet com a infraestructura global. Smartphones i xarxes socials (Facebook 2004, iPhone 2007). Big Tech: Google, Amazon, Apple, Meta. L'economia de plataforma i de dades. La intel·ligència artificial (ChatGPT, 2022) com a nova revolució.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
A la darreria dels anys vuitanta, un enginyer britànic que treballava al CERN, el gran laboratori de física de Ginebra, buscava una manera de compartir documents entre ordinadors allunyats. El 1989, Tim Berners-Lee va proposar un sistema d’enllaços que permetia saltar d’un text a un altre amb un clic: acabava de néixer la World Wide WebWorld Wide WebSistema d'accés a documents enllaçats a través d'internet, inventat per Tim Berners-Lee. No és el mateix que internet (la xarxa física de cables i servidors), sinó la manera més estesa de fer-la servir.. Al principi, internet era cosa d’universitats i centres de recerca, hereva d’una xarxa militar nord-americana dels anys seixanta, i molts dels seus primers habitants la vivien com un espai nou i lliure, sense fronteres ni governs. Aquell entusiasme queda retratat a la Declaració que llegiràs a L’Arxiu, on el seu autor adverteix els governs del món que no tenen cap sobirania dins del ciberespai. Durant la segona meitat dels anys noranta, milers d’empreses es llancen a crear pàgines web amb la promesa de fer-se riques de la nit al dia, en una febre inversora que acabaria rebentant l’any 2000, però que ja havia deixat clar que internet no seria mai més un joc de científics.
La xarxa, però, va sortir molt de pressa dels laboratoris i va entrar a totes les cases. L’any 2004 naixia Facebook, que popularitzava les xarxes socials, i el 2007 Apple presentava el primer iPhone, que posava internet a la butxaca de milions de persones. En pocs anys, un grapat d’empreses nord-americanes, conegudes com les Big TechBig TechNom informal de les grans empreses tecnològiques nord-americanes (Google, Amazon, Apple, Meta, Microsoft) que dominen bona part dels serveis digitals del món. (Google, Amazon, Apple i Meta, entre altres), van passar a organitzar bona part de la vida digital del planeta: com busquem informació, com comprem, com ens comuniquem i com ens entretenim. La promesa d’un espai sense amos havia deixat pas a un territori dominat per unes poques companyies més riques que molts estats sencers. Cadascuna d’aquestes plataformes arriba a milers de milions d’usuaris arreu del món, una escala que cap mitjà de comunicació de la història no havia tingut mai, i que els dona un poder enorme sobre què veiem, què llegim i amb qui ens relacionem.
Aquell domini no es basa tant a vendre productes com a captar la nostra atenció i les nostres dades. El model de negoci de moltes plataformes és oferir serveis aparentment gratuits (un cercador, una xarxa social, un correu) i guanyar diners venent als anunciants l’espai i la informació sobre qui som i què ens interessa. Com més temps hi passem i més saben de nosaltres, més valuosa és la publicitat que ens mostren. És el que s’anomena economia de plataforma i de dadeseconomia de plataforma i de dadesModel econòmic en què el valor principal d'una empresa no són els productes que fabrica, sinó les dades que recull dels usuaris i l'atenció que aconsegueix captar., i explica per què les empreses més valuoses del món d’avui són, en bona part, empreses que no fabriquen res que puguis tocar. Segur que ho has notat mai: cerques unes sabatilles una vegada i, durant dies, la publicitat de totes les pàgines te les torna a ensenyar. No és casualitat, sinó el senyal més visible que, mentre navegues, algú pren nota de tot el que fas per predir què compraràs després.
L’última gran sacsejada arriba el novembre de 2022, quan es fa públic ChatGPT, un programa d’intel·ligència artificial capaç de generar textos, respondre preguntes i mantenir converses amb un aspecte gairebé humà. En qüestió de setmanes, milions de persones el proven, i s’obre un debat que encara dura: què passarà amb la feina, amb l’educació i amb la manera de distingir el que és veritat del que és inventat, quan una màquina pot escriure per nosaltres. Com la Web el 1989 o el mòbil el 2007, la intel·ligència artificial promet transformar-ho tot, i ningú no sap del cert si serà per a bé o per a mal. El que sí que sembla clar és que la generació que ara va a l’institut creixerà envoltada d’aquestes eines des del primer dia. I no és casualitat que la intel·ligència artificial s’hagi convertit en un dels grans camps de batalla entre els Estats Units i la Xina que vas veure a la sessió anterior: qui controli aquesta tecnologia tindrà un avantatge decisiu, econòmic i militar, en el món que ve.
Llegeix el fragment de la Declaració de 1996 a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica a qui s'adreça Barlow i quina cosa els diu que no tenen dins del ciberespai, i digues si aquella promesa s'ha complert.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Barlow s'adreça a... i els diu que no tenen... Avui, però...». Usa els termes «ciberespai» i «sobirania».
Fes un fris de procés amb quatre caselles seguides (1989, 2004, 2007, 2022) i, dins de cada una, dibuixa o escriu la fita tecnològica que hi correspon. Tanca amb un resum de 40-70 paraules.
💡 Pista: BASTIDA: sota cada casella escriu «Aquí va aparèixer...». Usa els termes «World Wide Web», «xarxes socials», «iPhone» i «intel·ligència artificial».
Observa el mapa dels cables submarins d'aquesta sessió. En 40-70 paraules, comenta el mapa: quines zones del món hi apareixen més connectades, quines menys, i què et diu això sobre la idea que internet és una cosa «virtual».
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El mapa mostra que... Les zones amb més cables són... i això vol dir que...».
Fes un esquema 1-3-1: una idea central a dalt («els serveis gratuïts no són gratis»), tres raons al mig i una conclusió a baix. Explica amb ell l'economia de plataforma i de dades.
💡 Pista: Connectors: al mig, «primer perquè..., segon perquè..., tercer perquè...»; a baix, «per tant...».
En parella, contrasteu la promesa d'un internet lliure i sense amos que fa la Declaració de 1996 amb com funciona internet avui. Feu-ho en 70-110 paraules, amb almenys dues diferències concretes entre allò que es prometia i allò que ha passat.
💡 Pista: Connectors: «el 1996 es prometia..., però avui...». Busqueu diferències en qui controla la xarxa i en com es guanyen diners.
Amb aquestes dades aproximades del nombre d'usuaris d'internet al món (uns 16 milions el 1995, uns 1.000 milions el 2005 i més de 5.000 milions avui), dibuixa un gràfic viu: una corba que mostri com ha crescut. Escriu a sota, en 70-110 paraules, què observes en la forma de la corba.
💡 Pista: Connectors: «la corba puja poc al principi i després...». Fixa't si el creixement és regular o s'accelera.
Fes un diagrama de Venn amb dos cercles: «el que dono jo» i «el que rebo jo» quan faig servir una xarxa social gratuïta. Omple cada cercle i la zona compartida, i explica en 110-160 paraules què et sorprèn del que has posat a cada banda.
💡 Pista: Criteri d'èxit: a «el que dono» hi han d'aparèixer coses que sovint no veiem (dades, atenció, temps), no només «res perquè és gratis».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què és enganyós dir que un cercador o una xarxa social són «gratuïts», citant com guanyen diners de veritat aquestes empreses.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal explicar amb què paguem realment (dades i atenció) i posar l'exemple de la publicitat dirigida.
Pensa en tot el que una plataforma podria saber de tu a partir del que hi fas en un dia normal (què cerques, què mires, on ets, amb qui parles). Explica en 110-160 paraules si això et sembla un preu just pels serveis que reps i per què.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal partir d'exemples concrets del teu dia i arribar a una valoració raonada, no a un simple «m'és igual».
📌 Per emportar-se
El 1989, Tim Berners-Lee inventa la World Wide Web al CERN, i durant els primers anys molts viuen internet com un espai lliure i sense amos, com retrata la Declaració de 1996. Però la xarxa entra de pressa a totes les cases amb les xarxes socials (2004) i el telèfon intel·ligent (2007), i acaba dominada per un grapat d'empreses, les Big Tech, que guanyen diners amb la nostra atenció i les nostres dades. El 2022, ChatGPT obre una nova etapa amb la intel·ligència artificial. La promesa d'un territori lliure ha deixat pas a una economia de plataforma controlada per poques companyies.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Qui va proposar la World Wide Web i on?
2. Com guanyen diners, sobretot, empreses com Google o Meta amb serveis «gratuïts»?
3. Quin contrast principal hi ha entre la Declaració de 1996 i internet avui?
💭 Per pensar fins demà
Si unes poques empreses privades controlen com ens informem i ens comuniquem, qui hauria de posar-hi normes, i quines?
