Sessió 1. El cas — quan el món es va aturar

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El març del 2020 el món es va aturar per primera vegada a la vostra vida: un virus de Wuhan va tancar a casa quatre mil milions de persones, va matar entre divuit i trenta-cinc milions segons qui les compta, va enfonsar l’economia més que el 2008 i va posar una vacuna al braç en deu mesos; i la càpsula el fa servir com a cas perquè conté les tres eines per llegir tot el que ha vingut després: la policrisi, el món multipolar i el risc global.

Cent dies

El 31 de desembre del 2019 la Xina va informar l’OMS d’una pneumònia desconeguda a Wuhan, una ciutat d’onze milions d’habitants; el 23 de gener la va tancar sencera, cosa que cap govern no havia fet mai amb una ciutat d’aquella mida; el 30 de gener l’OMS va declarar l’emergència internacional i l’11 de març, la pandèmiapandèmiaEpidèmia que s'estén per diversos continents alhora i afecta una part gran de la població; la declara l'OMS. La del 2020 és la primera del segle XXI de dimensió global; l'anterior comparable, la grip del 1918, va matar uns cinquanta milions de persones.. Aquell dia Itàlia ja portava dos dies tancada. El 14 de març el govern espanyol va signar el decret de L’Arxiu, l’estat d’alarmaestat d’alarmaUn dels tres estats d'excepció de la Constitució espanyola (article 116), regulat per la Llei orgànica 4/1981: el govern pot limitar la circulació i requisar béns durant quinze dies, i el Congrés l'ha de prorrogar. El del 2020 va durar noranta-vuit dies, amb sis pròrrogues., i quaranta-set milions de persones es van quedar a casa durant noranta-vuit dies: només es podia sortir a comprar menjar, a treballar si no es podia fer des de casa o a l’hospital. A l’abril quatre mil milions de persones, la meitat del planeta, vivien confinades, mil sis-cents milions d’alumnes tenien l’escola tancada i els avions eren a terra. Els hospitals de Bèrgam, Madrid i Nova York van omplir els passadissos i van haver de triar a qui posaven el respirador; a Espanya van morir 20.000 persones a les residències de gent gran en tres mesos. I el 27 de desembre, deu mesos després del tancament de Wuhan, una dona de 96 anys de Guadalajara rebia la primera vacuna d’Espanya: la ciència havia fet en un any el que sempre havia trigat deu. En cent dies el món va fer tres coses que no havia fet mai alhora: aturar l’economia a posta, tancar a casa la meitat de la humanitat i fabricar una vacuna nova en menys d’un any; el que va costar cada una de les tres és el que la sessió mesura.

Què va costar

La primera factura és de vides, i el gràfic del cos diu que no se sap quantes: 7 milions confirmades, entre 18 i 35 milions si es compta l’excés de mortalitatexcés de mortalitatDiferència entre les morts registrades en un període i les que s'esperaven segons els anys anteriors; és la mesura més fiable de l'impacte d'una pandèmia perquè no depèn de les proves ni dels certificats. A Espanya, uns 75.000 morts de més el 2020 (INE), contra 50.000 confirmades.. La segona és econòmica: el 2020 el PIB del món va caure un 3,1 %, el pitjor any des del 1945 i tres vegades més que el 2008, i el d’Espanya un 10,8 %, el pitjor des de la Guerra Civil; el 20 d’abril el petroli va cotitzar per sota de zero, perquè ningú no en volia, i a l’abril 3,4 milions de treballadors espanyols eren a l’atur temporal. Els Estats van fer el que el 2008 no havien fet: pagar. La Unió Europea va emetre 750.000 milions de deute comú per primera vegada (càpsula 11), els Estats Units van gastar 2,2 bilions en un sol paquet, i el deute mundial va pujar al 256 % del PIB. La tercera factura va arribar després: el 2021 les fàbriques de la Xina van tornar a obrir abans que els ports d’Occident, un vaixell va tapar el canal de Suez sis dies, van faltar xips per fabricar cotxes, i el 2022 la inflació va arribar al 10 % a Europa, la més alta en quaranta anys. La pandèmia va ensenyar què passa quan s’atura la cadena de subministrament de la càpsula 11: que un país no pot fabricar mascaretes si no té la fàbrica, i que el preu de tot el que compres depèn d’un port a deu mil quilòmetres.

Les tres eines

La càpsula fa servir el 2020 com a cas perquè hi ha les tres paraules que serviran per a les vuit sessions següents. La primera és la policrisipolicrisiTerme de l'historiador Adam Tooze (2022, amb el precedent de Jean-Claude Juncker el 2016): diverses crisis alhora (sanitària, econòmica, climàtica, geopolítica) que s'alimenten entre elles, de manera que el conjunt és pitjor que la suma i cap no es pot resoldre sola.: la pandèmia no va ser una crisi sinó moltes encadenades, sanitària, econòmica, educativa, i quan s’acabava en va començar una altra, la inflació, i després una guerra. La segona és el món multipolarmón multipolarSistema internacional amb diversos centres de poder que no s'obeeixen entre ells (els Estats Units, la Xina, la Unió Europea, l'Índia, Rússia), en contrast amb la bipolaritat de la Guerra Freda i la unipolaritat dels anys noranta (càpsula 11, sessió 2).: davant del virus no hi va haver cap govern del món, sinó dos-cents governs que van tancar fronteres, van competir per les mascaretes i les vacunes, i es van acusar mútuament, els Estats Units i la Xina els primers; l’OMS, que és de tots, no manava sobre ningú. I la tercera és el risc globalrisc globalAmenaça que no coneix fronteres ni es pot aturar des d'un sol Estat (una pandèmia, el clima, una crisi financera, una intel·ligència artificial fora de control); el sociòleg Ulrich Beck en va dir «societat del risc» el 1986, i el Fòrum Econòmic Mundial en publica cada any la llista.: un virus d’un mercat de Wuhan va arribar a Vilafranca en dos mesos perquè el món de la càpsula 11 està connectat, i cap mur no el va aturar. Les tres eines diuen la mateixa cosa des de tres angles: els problemes del vostre segle són de tots i no els governa ningú, i la pandèmia va ser l’assaig general del que la càpsula explica a partir d’ara, el clima, la guerra, la intel·ligència artificial i la demografia.

Ahir i avui

El 5 de maig del 2023 l’OMS va aixecar l’emergència internacional, tres anys i tres mesos després de declarar-la, amb 13.500 milions de dosis posades i el 70 % de la humanitat vacunada, però el 30 % a l’Àfrica: el risc era global i la vacuna no. El món que va sortir de la pandèmia no era el d’abans: l’Estat havia tornat a gastar i a manar (càpsula 11, sessió 9), la Xina i els Estats Units s’havien acusat i ja no van deixar de fer-ho, el teletreball i les classes en línia s’havien quedat, i una generació, la vostra, havia perdut un curs sencer d’escola presencial. La pandèmia va ser la primera vegada que el vostre curs va veure el món aturar-se, i la lliçó no és sanitària: és que un problema global va trobar un món sense govern global, i que les vuit sessions següents expliquen cada un dels altres problemes que han trobat el mateix.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: pandèmia, l'epidèmia que s'estén per diversos continents alhora (la declara l'OMS); estat d'alarma, el primer dels tres estats d'excepció de la Constitució (art. 116), quinze dies prorrogables pel Congrés; excés de mortalitat, les morts d'un període menys les esperades; confinament, l'obligació de quedar-se a casa; policrisi, crisis encadenades que s'alimenten (Tooze, 2022); món multipolar, diversos centres de poder que no s'obeeixen; risc global, l'amenaça que cap Estat no pot aturar sol (Beck, 1986); cadena de subministrament, la xarxa de fàbriques i ports d'on surt tot el que compres (càpsula 11, sessió 3).
• · Els cent dies: 31 de desembre del 2019, la Xina informa l'OMS; 23 de gener del 2020, tancament de Wuhan (11 milions); 30 de gener, emergència internacional de l'OMS; 31 de gener, primer cas a Espanya (La Gomera); 21 de febrer, primers morts a Itàlia; 9 de març, Itàlia tancada; 11 de març, pandèmia; 14 de març, el decret de L'Arxiu; abril, 3.900 milions de persones confinades (la meitat del món) i 1.600 milions d'alumnes sense escola (UNESCO); 26 d'abril, els nens surten al carrer a Espanya; 21 de juny, fi de l'estat d'alarma (98 dies, 6 pròrrogues); 9 de novembre, Pfizer-BioNTech anuncia un 90 % d'eficàcia; 27 de desembre, primera vacuna a Espanya (una dona de 96 anys d'una residència de Guadalajara); 5 de maig del 2023, l'OMS aixeca l'emergència.
• · Els morts, i qui els compta: 7 milions de morts confirmades al món (OMS, 2024); entre 18 i 35 milions d'excés de mortalitat, estimació central 28 milions (The Economist / Our World in Data, gener del 2024); l'OMS mateixa va estimar 14,9 milions només el 2020-2021. Espanya: uns 50.000 morts confirmades el 2020 i uns 75.000 d'excés (INE, 2020, el pitjor any des del 1941); més de 20.000 morts a residències entre març i juny del 2020; 121.000 morts confirmades en total (Ministeri de Sanitat, 2023). El país amb més morts confirmades: els Estats Units (1,1 milions); amb més excés estimat: l'Índia.
• · L'economia: PIB mundial 2020, −3,1 % (FMI, en paritat de poder adquisitiu; el 2009, amb la mateixa mesura, −0,1 %); Espanya, −10,8 % (INE, el pitjor des del 1936); atur temporal (ERTO) a Espanya, 3,4 milions de persones a l'abril del 2020; petroli WTI, −37 dòlars el barril el 20 d'abril; comerç mundial 2020, −5 %; deute mundial, del 228 % del PIB (2019) al 256 % (2020) (FMI); paquet CARES dels Estats Units, 2,2 bilions de dòlars (27 de març del 2020); Next Generation EU, 750.000 milions d'euros (juliol del 2020). Després: Ever Given al canal de Suez, 23-29 de març del 2021; inflació de la zona euro, 10,6 % l'octubre del 2022 (la més alta des que hi ha euro); pèrdua d'aprenentatge PISA 2022, l'equivalent a gairebé un curs.
• · La vacuna i el món sense govern: 13.500 milions de dosis posades el 2023; el 70 % de la humanitat amb almenys una dosi, el 30 % a l'Àfrica; COVAX, el mecanisme de l'OMS per repartir-les, va arribar a la meitat del que prometia; els Estats Units van notificar que sortien de l'OMS (juliol del 2020, revocat el gener del 2021; de nou el gener del 2025, efectiu el 22 de gener del 2026); la Xina i els Estats Units es van acusar de l'origen del virus des de l'abril del 2020; 200 governs van tancar fronteres pel seu compte; l'Índia va prohibir exportar vacunes l'abril del 2021.
• · La imatge del cos: l'excés de morts acumulat al món del gener del 2020 al gener del 2024 (Our World in Data, amb The Economist i l'OMS), amb la línia de morts confirmades a sota. La capçalera: un carrer de Vilafranca del Penedès el 14 de març del 2020 a les vuit del matí.

4. 📜 L'Arxiu Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 (exposició de motius i article 7) ▶

Font primària per investigar.

1. Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 (exposició de motius i article 7)

   El Govern d'Espanya, en Consell de Ministres extraordinari, a proposta de quatre ministeris; publicat al BOE el mateix 14 de març del 2020 i en vigor aquella nit · 14 de març de 2020

   «L'Organització Mundial de la Salut va elevar l'11 de març del 2020 la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19 a pandèmia internacional. […] Les circumstàncies extraordinàries que hi concorren constitueixen, sens dubte, una crisi sanitària sense precedents i d'enorme magnitud, tant pel nombre molt elevat de ciutadans afectats com per l'extraordinari risc per als seus drets. […] Durant la vigència de l'estat d'alarma les persones únicament podran circular per les vies d'ús públic per fer les activitats següents: a) Adquisició d'aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat. b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris. c) Desplaçament al lloc de treball per efectuar la seva prestació laboral, professional o empresarial.»

   El Govern d'Espanya el va aprovar en un Consell de Ministres extraordinari el dissabte 14 de març del 2020, i va entrar en vigor aquella mateixa nit per a quaranta-set milions de persones. S'adreça alhora als ciutadans, que l'havien de complir, i als jutges, que el podien anul·lar: per això es justifica amb l'OMS i amb la llei orgànica del 1981 abans de manar res, perquè des del 1978 cap govern no havia restringit així la llibertat de circulació. Declarava l'estat d'alarma per quinze dies i en va durar noranta-vuit, amb sis pròrrogues votades pel Congrés. El juliol del 2021 el Tribunal Constitucional, per sis vots contra cinc, va dir que el confinament hauria necessitat l'estat d'excepció. L'article 7 és el retrat d'un país aturat: fixa't també en el que no hi és.

   ↗ Llegir l'original a boe.es Traducció del castellà · original: «La Organización Mundial de la Salud elevó el pasado 11 de marzo de 2020 la situación de emergencia de salud pública ocasionada por el COVID-19 a pandemia internacional. […] Las circunstancias extraordinarias que concurren constituyen, sin duda, una crisis sanitaria sin precedentes y de enorme magnitud tanto por el muy elevado número de ciudadanos afectados como por el extraordinario riesgo para sus derechos.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues línies i una forquilla: llegir els morts del gràfic.

Mira el gràfic del cos de la lectura. Descriu què mesura la línia negra i a quina xifra arriba, què mesura la vermella i a quina xifra arriba, i entre quins dos valors s'obre la forquilla grisa. Després explica què vol dir la distància entre la línia negra i la vermella.

Les tres xifres llegides al gràfic (negra, vermella i forquilla) i dues frases sobre la distància entre les línies.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots començar així: «La línia negra compta… i arriba a…; la vermella…». Els noms de les línies i les xifres finals són al peu de la imatge, i la definició que et farà falta és a la primera línia de la Fitxa. Pots fer servir «excés de mortalitat».

2. 🧭 Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els cent dies, en una línia amb dos colors.

Dibuixa una línia del temps que vagi de l'avís de la Xina a l'OMS fins a la primera vacuna a Espanya, amb vuit fets datats de la segona línia de la Fitxa. Pinta d'un color els fets que decideix un organisme internacional i d'un altre els que decideix un sol govern. Sota la línia, situa en una frase qui va prendre més decisions.

La línia amb vuit fets datats en dos colors i una frase sobre qui va decidir.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Els dos extrems ja te'ls dona l'enunciat; els sis del mig, tria'ls tu de la segona línia de la Fitxa. Per triar el color, pregunta't qui signa cada fet: l'OMS o un país. La frase pot començar: «La majoria de fets són de…, i això vol dir que…».

3. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret 463/2020: justificar-se abans de manar.

Llegeix el decret de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l en tres passos. FET: quin fet de fora del país explica el decret a la primera frase? PARER: com qualifica el govern la crisi a la segona frase? SENYAL: quina expressió d'aquella mateixa frase tanca la discussió abans que ningú la pugui obrir?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «El decret el signa… el 14 de març del 2020, i diu que…». Qui el signa és a l'autor i al context. Per al PARER, busca els adjectius de la segona frase. Per al SENYAL, pregunta't quina expressió no necessitaria cap text que no volgués convèncer ningú.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De Wuhan a la inflació del 2022: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa del tancament de Wuhan, el gener del 2020, a la inflació del 10,6 % de la zona euro, l'octubre del 2022. Les baules són a la quarta línia de la Fitxa i a la secció «Què va costar» de la lectura. A cada fletxa, escriu per què una baula porta a la següent. Marca amb una creu la baula que un Estat sol hauria pogut evitar, si n'hi ha cap.

La cadena de cinc baules, amb el perquè a cada fletxa i la baula evitable marcada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. A les fletxes: «com que», «i per això», «de manera que».

5. ✍️ Explicar · taula de classificació CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Les tres eines, provades amb sis fets.

Fes una taula de tres columnes, «policrisi», «món multipolar» i «risc global», i classifica-hi aquests sis fets de la Fitxa: les acusacions entre la Xina i els Estats Units, els 200 governs que tanquen fronteres, el 30 % de vacunats a l'Àfrica, la inflació del 10,6 %, l'Índia que prohibeix exportar vacunes i l'Ever Given a Suez. Marca amb un asterisc el fet que podria anar a dues columnes i explica en una frase per què.

La taula de tres columnes amb sis fets i una frase sobre el fet de l'asterisc.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les definicions de les tres eines són a la primera línia de la Fitxa. De cada fet, pregunta't: encadena crisis, enfronta potències o no l'atura cap Estat sol?

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «la pandèmia va ser un parèntesi».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil creure que la pandèmia va ser un parèntesi, desmunta-ho amb dues dades de després que es puguin datar i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «policrisi».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades datades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «la vida va tornar?» i «el món va tornar?». La primera es contesta al carrer; la segona, a la refutació i a la quarta línia de la Fitxa.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · decisió raonada CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

13 de març del 2020: tancar, tancar a mitges o no tancar.

Ets membre del govern d'un país europeu la nit del 13 de març del 2020. Saps el que se sabia aquell dia: la pandèmia declarada fa dos dies, Itàlia tancada des del 9 de març amb els hospitals de Bèrgam desbordats i cap vacuna a la vista. Tens tres opcions reals: confinar tot el país, com Itàlia; tancar només escoles i actes grans, com el Regne Unit fins al 23 de març; o protegir només la gent gran, com Suècia. Decideix quina tries i argumenta què hi guanyes i què hi perds, només amb el que sabies aquella nit. Fes servir el terme «excés de mortalitat».

La decisió argumentada, amb el que guanyes i el que perds (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Una decisió datada es jutja pel que se sabia aquella nit: si escrius «com que després va passar…», has fet trampa. Abans de triar, escriu el cost més dur de cada opció.

8. 🌍 Participar · microassaig CE7 · Processos contemporanis 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

«Un problema global va trobar un món sense govern global».

Escriu un microassaig sobre la frase de la Marca vermella de la lectura: un problema global va trobar un món sense govern global. Defensa una tesi amb dues proves datades de la Fitxa, reconeix l'objecció més forta que se't pot fer i respon-la. Fes servir el terme «món multipolar».

El microassaig: tesi, dues proves datades, l'objecció i la resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: L'objecció més forta és la que et fa dubtar: busca a la Fitxa alguna cosa global que sí que va funcionar.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: el que la pandèmia va deixar al teu barri.

La lectura diu que la pandèmia no va ser un parèntesi. Pensa en el teu barri o poble i tria una cosa que va canviar amb la pandèmia i no ha tornat a ser com abans: un comerç, un servei, el teletreball, l'escola. Argumenta si el teu cas dona la raó a la lectura o la hi treu, i relaciona'l amb una dada de la quarta línia de la Fitxa.

El cas del teu barri, argumentat i lligat a una dada de la Fitxa (entre 60 i 70 paraules).

💡 Pista: Si no se t'acut cap cas, pregunta a casa què va canviar aquells mesos i no ha tornat.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 31 de desembre del 2019 la Xina va avisar l'OMS d'una pneumònia a Wuhan; el 23 de gener va tancar la ciutat, el 30 l'OMS va declarar l'emergència, l'11 de març la pandèmia i el 14 de març el govern espanyol va signar el decret de L'Arxiu: quaranta-set milions de persones a casa durant noranta-vuit dies, i a l'abril la meitat de la humanitat. Va costar entre 18 i 35 milions de vides segons qui les compta (7 milions confirmades), el pitjor any econòmic des del 1945 (el món −3,1 %, Espanya −10,8 %), i una factura de després que encara es paga: bilions de deute, cadenes de subministrament trencades i la inflació del 2022. En deu mesos hi havia vacuna, però el 30 % de l'Àfrica no la va tenir i els Estats Units i la Xina es van acusar del virus i no han deixat de fer-ho. El cas dona les tres eines de la càpsula: la policrisi (crisis encadenades), el món multipolar (dos-cents governs i cap govern) i el risc global (l'amenaça que cap Estat no atura sol). La lliçó no és sanitària: un problema global va trobar un món sense govern global, i les vuit sessions següents expliquen els altres que han trobat el mateix.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el gràfic del cos dona dues xifres de morts tan diferents, 7 milions i 28 milions?

   A. Perquè la línia negra suma només els morts del 2020 i la vermella, els de tots els anys fins al 2024 B. Perquè la línia vermella hi afegeix els morts atribuïts a la vacuna i als efectes del confinament C. Perquè la negra compta les morts confirmades i la vermella estima quanta gent va morir de més D. Perquè la negra estima l'excés de mortalitat i la vermella compta només les morts amb certificat

2. 2. Segons la sessió, d'on va sortir la inflació del 2022, la més alta en quaranta anys a Europa?

   A. De les cadenes de subministrament trencades i dels bilions que els Estats havien gastat B. Del petroli, que l'abril del 2020 es va disparar perquè en faltava a tots els mercats C. Del Banc Central Europeu, que va imprimir diners per pagar el deute comú de la Unió D. De l'Ever Given, que va tancar el canal de Suez durant sis mesos i va aturar el comerç

3. 3. Segons la lectura, quin concepte explica que davant del virus hi hagués dos-cents governs i cap govern del món?

   A. La policrisi: diverses crisis que s'encadenen i s'alimenten, com la sanitària i la inflació B. El risc global: una amenaça que no coneix fronteres i que cap Estat no pot aturar tot sol C. El món bipolar: dos blocs, els Estats Units i la Xina, que es van acusar de l'origen del virus D. El món multipolar: diversos centres de poder que no s'obeeixen entre ells, i l'OMS sense manar

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si el vostre curs va aprendre el 2020 que un problema de tots no el governa ningú, què hauria de canviar perquè el pròxim risc global (el clima, una intel·ligència artificial, un altre virus) trobés algú que el governés, i qui hi perdria poder?