Sessió 8. El repte demogràfic: envelliment, despoblació i migracions

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La forma de la piràmide és el futur escrit: la generació més gran de la història, la nascuda entre el 1958 i el 1977, es jubila ara i la sostenen els fills que no va tenir, una taxa d’1,1 fills per dona i el país que més anys viu del món; la meitat del territori es buida mentre les ciutats es fan grans, i l’única resposta que la demografia coneix, que la població no cau perquè arriba gent de fora, és alhora el que salva les pensions i el que fractura la política.

Llegir un rombe

La càpsula 1 va ensenyar la transició demogràficatransició demogràficaModel que descriu el pas d'una població amb molts naixements i moltes morts a una amb pocs de tots dos, en quatre fases; Europa la va fer entre el 1800 i el 1970. La «segona transició» (Lesthaeghe, 1986) és el pas a menys d'1,5 fills per dona, que Espanya va fer als anys vuitanta.: primer moren menys, després neixen menys, i entremig la població creix. La piràmide del cos és el que queda quan la transició s’ha acabat: la panxa als cinquanta anys és el baby boombaby boomGeneració nascuda a Espanya entre el 1958 i el 1977, la més nombrosa de la seva història (uns catorze milions de persones, prop de 680.000 naixements l'any); es jubila entre el 2023 i el 2042. El decret de L'Arxiu la fa servir per justificar la reforma., la generació de catorze milions que es jubila entre el 2023 i el 2042; el coll dels trenta anys són els fills que aquella generació no va tenir quan la taxa de fecunditattaxa de fecunditatNombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida; en calen 2,1 perquè una població no baixi sense immigració. Espanya: 2,8 el 1975, 1,15 el 1998, 1,12 el 2023, la segona més baixa de la Unió Europea després de Malta. va caure de 2,8 a 1,2 entre el 1975 i el 1995; la base, més estreta que el cap, són els vostres germans petits; i les franges dels vint als quaranta que s’eixamplen una mica són la gent nascuda a fora. Espanya viu 84 anys de mitjana, més que cap país de la Unió, i des del 2015 hi mor més gent de la que hi neix cada any: el 2024, 439.000 morts i 322.000 naixements. Que la població creixi igualment fins a 49 milions és cosa d’una sola variable, el saldo migratorisaldo migratoriDiferència entre els que arriben a viure a un país i els que en marxen en un any; a Espanya és positiu des del 2000 (tret del 2010-2015) i el 2023 va ser de 640.000 persones, el més alt de la seva història. Sense ell, la població hauria baixat cada any des del 2015.. La piràmide diu tres coses que no es poden discutir: que la generació més gran es jubila ara, que els que l’han de sostenir són la meitat, i que la població només creix per qui arriba de fora; el que es discuteix és què fer-hi, i això és la política de la sessió.

Les pensions: qui paga a qui

Les pensions espanyoles funcionen per repartimentrepartimentSistema de pensions en què el que cotitzen els treballadors d'avui paga les pensions dels jubilats d'avui, no les pròpies de demà; és el de tota Europa des del 1945 i depèn de quants treballen per cada jubilat: 2,2 a Espanya el 2024, 1,5 previstos el 2050.: el que cotitzen els que treballen avui paga els que estan jubilats avui. El 2024 hi havia 2,2 cotitzants per pensionista i les pensions costaven 200.000 milions, un de cada vuit euros del país; amb la panxa de la piràmide jubilada, el 2050 n’hi haurà 1,5 per pensionista i els més grans de 65 anys seran el 30 % de la població en comptes del 20 %. El document de L’Arxiu és la resposta del 2023: un decret que anomena la «macrogeneració del baby boom», puja les cotitzacions dels que treballen i garanteix, diu, trenta anys; el del 2011 havia apujat l’edat de jubilació a 67 i el del 2013 havia lligat les pensions al que hi hagués, i es va desfer el 2021. El repte de les pensions no és un problema de diners sinó de piràmide: cada reforma tria qui paga la diferència, els que treballen, els que es jubilen o els que encara no han nascut, i el decret del 2023 ho diu amb una paraula que és un fet, «macrogeneració», i ho calla amb una xifra que és una tria, qui cotitzarà el 2050.

El territori que es buida i la gent que arriba

Mentre la piràmide envelleix, el mapa es buida: la meitat dels municipis espanyols tenen menys de mil habitants, el 2021 sis de cada deu havien perdut població en deu anys, i hi ha un territori de 65.000 quilòmetres quadrats, de Terol a Sòria i Conca, amb menys de vuit habitants per quilòmetre quadrat, com Lapònia. A Catalunya, el Pallars Sobirà o la Terra Alta tenen la meitat de la gent que el 1900 i l’edat mitjana més alta del país, mentre l’àrea de Barcelona concentra dos de cada tres catalans en el 10 % del territori: el país es buida pel mig i s’omple per la vora, i l’escola, el metge i l’autobús segueixen la gent, cosa que fa que en marxi més. El 31 de març del 2019 cent mil persones van omplir Madrid amb la pancarta de l’Espanya buidadaEspanya buidadaNom («Espanya buidada») que el 2019 va donar un moviment de plataformes de Terol, Sòria i altres províncies a la despoblació de l'interior: la meitat del territori amb el 10 % de la població. La manifestació del 31 de març del 2019 a Madrid en va fer un tema polític, i el 2021 va sortir-ne un partit., i el buit va entrar a la política. I contra l’envelliment i el buit hi ha una sola resposta que la demografia coneix: la gent que arriba. El 2023 el saldo migratori va ser de 640.000 persones, el més alt de la història, un de cada cinc habitants d’Espanya ha nascut a fora, i són ells qui omplen el coll de la piràmide, qui cotitzen per les pensions de la panxa i qui tornen a obrir l’escola del poble. La sessió 3 va ensenyar l’altra cara: que la resposta estructural és alhora el conflicte polític, i que el 2015 va fracturar Europa. La demografia no té opinió: diu que sense els que arriben la població cau, les pensions no es paguen i el poble tanca; la política sí que en té, i la sessió 3 i la 4 han explicat que la pregunta de qui pot entrar decideix eleccions, de manera que el repte demogràfic és el lloc on la necessitat i el conflicte són la mateixa cosa.

Ahir i avui

El 2024 l’ONU va calcular que la població del món arribarà al màxim, 10.300 milions, cap al 2080 i que ja baixa a 63 països; Corea del Sud té 0,7 fills per dona, el Japó és el país més vell del món, la Xina va començar a perdre població el 2022, i l’Àfrica, amb una edat mitjana de 19 anys, tindrà el 2050 un de cada quatre habitants del planeta. El repte demogràfic és el més lent de la càpsula i el més segur: la piràmide del 2050 ja és a la del cos, i el vostre món serà més vell, més buit al mig i més ple de gent nascuda a fora, o no serà; la sessió 9 ajunta aquest repte amb els altres set i pregunta quin món heretareu.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: transició demogràfica, el pas de moltes morts i molts naixements a pocs de tots dos (càpsula 1); taxa de fecunditat, els fills per dona (2,1 per no baixar); baby boom, la generació del 1958-1977; saldo migratori, els que arriben menys els que marxen; repartiment, el sistema en què els que treballen paguen els que estan jubilats; taxa de dependència, els més grans de 65 per cada cent de 16 a 64; Espanya buidada, la meitat del territori amb el 10 % de la població; hivern demogràfic, el nom que es dona a l'Europa amb menys d'1,5 fills per dona.
• · La piràmide, i qui la compta (INE, 2024-2026): població d'Espanya, 49,1 milions (2025); nascuts a fora, 9,4 milions, un de cada cinc; edat mitjana, 45 anys; més grans de 65, 20,4 % (2024), 30 % previst el 2050; esperança de vida, 84 anys (dones 86,5, homes 81,5), la més alta de la Unió Europea; taxa de fecunditat, 2,8 (1975), 1,15 (1998), 1,12 (2023), la segona més baixa de la Unió després de Malta; naixements 2024, 322.000; morts 2024, 439.000; saldo natural negatiu cada any des del 2015; saldo migratori 2023, +640.000, el màxim de la història; baby boom, 14 milions de nascuts entre el 1958 i el 1977, fins a 680.000 l'any (contra 322.000 el 2024).
• · Les pensions, i qui les compta (Seguretat Social, 2024): 10,3 milions de pensions; despesa, 200.000 milions d'euros l'any, el 12 % del PIB (un de cada vuit euros); cotitzants per pensionista, 2,2 (2024), 1,5 previstos el 2050; pensió mitjana de jubilació, 1.450 euros al mes; fons de reserva, 66.800 milions (2011), 2.150 (2019); reformes: 2011 (jubilació als 67 anys, gradual fins al 2027), 2013 (factor de sostenibilitat, desfet el 2021), 2021 (revaloració amb l'IPC), 2023 (el decret de L'Arxiu: mecanisme d'equitat intergeneracional del 0,6 al 1,2 % el 2029, base màxima apujada); Pacte de Toledo, 1995; convalidació del decret, 179 vots contra 104 (30 de març del 2023).
• · El territori, i qui el compta (INE, 2021-2024): 8.131 municipis, 5.000 amb menys de mil habitants; sis de cada deu municipis van perdre població entre el 2011 i el 2021; la «Serranía Celtibérica» (de Terol a Sòria, Conca i Guadalajara), 65.000 km² amb menys de 8 habitants per km², com Lapònia; Terol, 9 habitants per km² (Barcelona, 750); a Catalunya, el Pallars Sobirà 5 habitants per km² i la Terra Alta la comarca amb l'edat mitjana més alta (50 anys); l'àrea metropolitana de Barcelona, dos de cada tres catalans en el 10 % del territori; 31 de març del 2019, manifestació de l'Espanya buidada a Madrid, 100.000 persones; 19 de maig del 2021, tractorada a Segòvia (la capçalera).
• · El món, i qui el compta (ONU, Perspectives de la població mundial 2024): població mundial, 8.200 milions (2024), màxim previst de 10.300 milions cap al 2080; 63 països ja han passat el màxim, entre ells la Xina (des del 2022), el Japó, Itàlia i Alemanya; Corea del Sud, 0,72 fills per dona, la més baixa del món; el Japó, el 29 % de la població més gran de 65 anys; Europa, edat mitjana de 44,7 anys; l'Àfrica, 19 anys i un de cada quatre habitants del planeta el 2050; Nigèria, 400 milions el 2050; Europa necessitaria, segons la Comissió Europea, un saldo migratori positiu cada any fins al 2050 per mantenir la població en edat de treballar.
• · La imatge del cos: la piràmide de població d'Espanya a l'1 de juliol del 2026 (INE), per edats d'un any. La capçalera: la tractorada de l'Espanya buidada a Segòvia, 19 de maig del 2021.

4. 📜 L'Arxiu Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions (exposició de motius) ▶

Font primària per investigar.

1. Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions (exposició de motius)

   El Govern d'Espanya, a proposta del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, després d'un acord amb els sindicats CCOO i UGT i sense les organitzacions empresarials; convalidat pel Congrés el 30 de març del 2023 · 16 de març de 2023

   «La sostenibilitat financera exigeix elevar la mirada més enllà del curt termini, fonamentalment perquè el nostre país s'haurà d'enfrontar en els pròxims anys a una circumstància demogràfica excepcional: la jubilació de la macrogeneració del baby boom. D'aquí que aquest últim bloc de reformes tingui com a objectiu fonamental un important reforç de la capacitat financera del sistema a fi d'establir les bases que garanteixin la sostenibilitat del sistema en els pròxims trenta anys.»

   El Govern d'Espanya el va aprovar el 16 de març del 2023, després d'un acord amb els sindicats CCOO i UGT i sense la patronal, dins del Pacte de Toledo, l'acord de tots els partits sobre les pensions del 1995; el Congrés el va convalidar el 30 de març per 179 vots contra 104. És la tercera reforma en dotze anys, després de la del 2011 (jubilació als 67) i la del 2013 (desfeta el 2021). Amb la jubilació de la macrogeneració justifica el que ve després: apujar la cotització dels que treballen, del 0,6 % a l'1,2 % el 2029. Garanteix trenta anys, però no diu quants cotitzaran el 2050 per cada pensionista ni d'on vindran: la forma de la piràmide no canvia amb un decret.

   ↗ Llegir l'original a boe.es Traducció del castellà · original: «La sostenibilidad financiera exige elevar la mirada más allá del corto plazo, fundamentalmente porque nuestro país va a enfrentarse en los próximos años a una circunstancia demográfica excepcional: la jubilación de la macrogeneración del baby boom.»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un rombe amb quatre parts: llegir la piràmide.

Mira la piràmide del cos de la lectura. Descriu on és la part més ampla i a quines edats correspon, on és el coll i com és la base. Després situa-hi la teva franja d'edat i la dels teus avis, i digues quina de les dues és més ampla i quanta gent hi ha, aproximadament, per any de naixement.

Les tres parts de la piràmide (la panxa, el coll i la base) amb les edats, i dues frases sobre les franges situades.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots començar així: «La part més ampla de la piràmide és la dels … anys…». Les edats es llegeixen a l'eix vertical i la quantitat de gent, a l'horitzontal. El peu de la imatge et diu quanta gent hi ha a la panxa i a la base.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret del 2023: la macrogeneració.

Llegeix el decret de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: a quina circumstància diu el decret que s'haurà d'enfrontar el país? PARER: per a quants anys diu que vol garantir el sistema? SENYAL: quina paraula poc habitual fa servir per anomenar la generació que es jubila, i què aconsegueix amb ella?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «El decret l'aprova… el…, després d'un acord amb…». Qui el signa i amb qui es va negociar és a l'autor. Per al SENYAL, busca la paraula que no trobaries en un diccionari de fa trenta anys.

3. ✍️ Explicar · taula de classificació CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres cares del mateix repte: la taula.

Fes una taula de tres columnes, «envelliment», «despoblació» i «migracions», i classifica-hi aquests sis fets de la Fitxa amb la seva xifra: els 2,2 cotitzants per pensionista, els 65.000 km² amb menys de 8 habitants per km², el saldo migratori del 2023, els naixements del 2024, l'edat mitjana de la Terra Alta i els nascuts a fora. Marca amb un asterisc el fet que podria anar a dues columnes.

La taula de tres columnes amb sis fets i les seves xifres, i l'asterisc.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots decidir així: envelliment és quanta gent gran hi ha; despoblació, on no hi viu gairebé ningú; migracions, qui arriba. Les xifres són a la segona, la tercera i la quarta línies de la Fitxa, i la Marca taronja t'ajudarà amb l'asterisc.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la fecunditat del 1975 a la reforma del 2023: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de la caiguda de la fecunditat, de 2,8 fills per dona el 1975 a 1,15 el 1998, al decret de pensions de L'Arxiu, el març del 2023. Les baules són a la segona i la tercera línies de la Fitxa i a la secció «Les pensions: qui paga a qui». A cada fletxa, escriu per què una baula porta a la següent. Marca la baula que cap decret no pot canviar.

La cadena de cinc baules, amb el perquè a cada fletxa i la baula que cap decret no canvia marcada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. A les fletxes: «com que», «i per això», «de manera que».

5. 🔍 Investigar · enigma CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Una comarca que és tot el repte en un sol lloc.

Una comarca catalana de la lectura és tot el repte de la sessió en un sol lloc. Pistes: (1) té la meitat de la gent que tenia el 1900; (2) l'escola, el metge i l'autobús hi segueixen la gent, i per això en marxa més; (3) segons la Fitxa, la seva edat mitjana és la més alta de Catalunya; (4) el que hi pot tornar a obrir l'escola és la gent que arriba de fora. Dedueix quina comarca és i quina pista és la decisiva, i explica quina pista valdria també per a l'altra comarca que la lectura anomena.

La comarca, la pista decisiva i la pista que val per a totes dues, en tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: La lectura anomena dues comarques: només una de les pistes les separa.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Desmuntant «el que cotitzo és el que cobraré».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i torna a la piràmide del cos. Explica per què és fàcil creure que el que cotitzes és el que cobraràs, desmunta-ho amb dues dades del text i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «repartiment».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi ha una caixa amb el meu nom?» i «qui pagarà el 2050?». La primera es contesta amb la manera com funciona el sistema; la segona, mirant el coll de la piràmide.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · carta des d'un rol CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Una carta des d'un poble de la Terra Alta, setembre del 2024.

Ets l'alcaldessa o l'alcalde d'un poble de 300 habitants de la Terra Alta el setembre del 2024: l'escola té set alumnes i tancarà si en baixa a cinc, la meitat dels veïns tenen més de 65 anys, i aquest estiu han arribat dues famílies de fora amb cinc criatures. Escriu una carta a la consellera o conseller d'Educació: explica la situació amb dues xifres de la Fitxa, digues què demanes i què passarà al poble si l'escola tanca, i defensa la petició davant d'un veí que diu que els de fora no són el poble. Fes servir el terme «saldo migratori».

La carta, datada i signada (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La carta no pot saber res del que passarà després del setembre del 2024. Pensa en qui la llegirà: algú que en rep cent com aquesta.

8. 🌍 Participar · desmentit CE5 · Reptes de l'actualitat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els immigrants ens prenen les pensions».

Un missatge que circula per les xarxes diu: «Cada immigrant que arriba és una pensió menys per als d'aquí». Escriu un desmentit com els de les seccions de verificació dels diaris: què hi ha de cert, què hi ha de fals segons la piràmide del cos (a quines edats hi ha els nascuts a fora i a quines es cobra la pensió) i un veredicte d'una paraula. Després argumenta si el teu desmentit arribaria a la mateixa gent que el missatge, i per què. Fes servir el terme «repartiment».

El desmentit amb el veredicte, i l'argument sobre qui el llegiria (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest comença pel que el missatge té de cert.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 🖼️ La imatge 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: la piràmide del teu carrer.

La piràmide del cos és la d'Espanya. Pensa en el teu carrer, la teva escala o el teu poble: hi ha més gent gran o més criatures que quan eres petit? Hi ha arribat gent de fora? Argumenta quina de les tres cares del repte, l'envelliment, la despoblació o les migracions, es veu més al teu voltant, amb una prova que hagis vist tu.

L'argument, amb la prova del teu voltant (entre 60 i 70 paraules).

💡 Pista: Una prova és una cosa que ha canviat i que es pot veure: una escola, un comerç, un banc del parc.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

La piràmide d'Espanya és un rombe: la panxa dels 45 als 55 anys és el baby boom, catorze milions nascuts entre el 1958 i el 1977 que es jubilen entre el 2023 i el 2042; el coll dels 20 als 35 són els fills que no van tenir quan la fecunditat va caure de 2,8 a 1,2; la base dels 0 als 5 és menys de la meitat de la panxa; i des del 2015 hi mor més gent de la que hi neix (439.000 contra 322.000 el 2024). La població creix fins a 49 milions només pel saldo migratori (640.000 el 2023): un de cada cinc ha nascut a fora i omple el coll. Les pensions són de repartiment (2,2 cotitzants per pensionista el 2024, 1,5 el 2050, 200.000 milions l'any), i el decret del 2023 anomena la «macrogeneració» i puja les cotitzacions dels que treballen, la tercera reforma en dotze anys. La meitat dels municipis tenen menys de mil habitants i 65.000 km² tenen menys de 8 per quilòmetre quadrat; el 2019 l'Espanya buidada va entrar a la política. L'única resposta que la demografia coneix, la gent que arriba, és alhora la solució estructural i el conflicte de la sessió 3: el lloc on la necessitat i el conflicte són la mateixa cosa. El món arribarà al màxim cap al 2080, i el vostre serà més vell, més buit al mig i més ple de gent nascuda a fora.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què és el coll estret de la piràmide del 2026, entre els 20 i els 35 anys?

   A. Els fills que no va tenir la generació del baby boom quan la fecunditat va caure a 1,2 B. Els joves que van emigrar a Europa després de la crisi del 2008 i que no han tornat C. La gent nascuda a fora que arriba a treballar, que fa que aquesta franja s'estrenyi D. La generació del baby boom, nascuda entre el 1958 i el 1977, que ara es comença a jubilar

2. 2. Per què la lectura diu que el repte de les pensions «no és un problema de diners sinó de piràmide»?

   A. Perquè el que cotitza cadascú es guarda al fons de reserva i en pagarà la pensió de demà B. Perquè el fons de reserva es va gastar en altres coses i ara falten els diners de la caixa C. Perquè els que treballen paguen els jubilats, i el 2050 n'hi haurà 1,5 per pensionista D. Perquè el decret del 2023 garanteix trenta anys de pensions i ja no calen més reformes

3. 3. Per què la lectura diu que en el repte demogràfic «la necessitat i el conflicte són la mateixa cosa»?

   A. Perquè l'Espanya buidada es va manifestar a Madrid el 2019 contra la gent que arribava B. Perquè els que arriben de fora sostenen la piràmide, i qui pot entrar decideix eleccions C. Perquè els nascuts a fora no cotitzen i fan créixer la despesa en pensions de la panxa D. Perquè la Comissió Europea vol reduir el saldo migratori per protegir les pensions

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si la piràmide del 2050 ja és a la del 2026 i l'única variable que la pot canviar és la gent que arriba, què hauria de decidir un país que necessita el que la seva política rebutja, i qui hauria de pagar la diferència si decideix no decidir?