Sessió 2. Crisis de la globalització feliç (2008-2016)

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Entre el 2008 i el 2016 el món va aprendre que les crisis no venen d’una en una: el crac va portar l’austeritat i l’austeritat va deixar Grècia sense un quart de la seva economia, el preu del pa va portar les places àrabs i les places van portar quatre dictadors a terra, un cop d’Estat, dos Estats fallits i la guerra de Síria; i el fil que uneix Tahrir amb la Puerta del Sol és la primera prova de la policrisi de la sessió 1, la de crisis que s’alimenten entre elles.

L’austeritat i el país que va perdre un quart

La càpsula 11 va explicar la mecànica del 2008 i la va deixar el 2010; aquí comença el que va venir. El 2010 es va descobrir que Grècia havia amagat el dèficit, els mercats van deixar de prestar-li i el maig del 2010 la troicatroicaNom que es va donar al grup format per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional que va negociar i vigilar els rescats de Grècia, Irlanda, Portugal i Xipre entre el 2010 i el 2015, a canvi de retallades i reformes. va prestar-li 110.000 milions a canvi de retallar sous, pensions i despesa pública. Van seguir Irlanda, Portugal, Xipre i la banca espanyola (càpsula 11, sessió 8). El remei es va anomenar austeritat, i el resultat és el que mesura la Fitxa: Grècia va perdre el 25 % del PIB entre el 2008 i el 2013, més que cap país en temps de pau, amb un 27 % d’atur i un 60 % entre els joves; la zona euro va tornar a la recessió el 2012, quan els Estats Units ja en sortien, i el gener del 2013 l’economista en cap del FMI va publicar que s’havien equivocat en el càlcul: cada euro retallat treia més d’un euro d’economia. El 2015 Grècia va votar no a les condicions en un referèndum i una setmana després el govern les va acceptar igualment (càpsula 11, sessió 4). L’austeritat va ser la primera crisi encadenada: un remei per a una crisi financera que en va crear una d’econòmica, i una d’econòmica que en va crear una de política, perquè cada país rescatat va veure néixer partits nous i les places plenes.

Les primaveres: un any per caure, deu per veure què queia

El 17 de desembre del 2010 un venedor ambulant de Sidi Bouzid, Mohamed Bouazizi, es va cremar viu davant de l’ajuntament després que la policia li confisqués el carro; el 14 de gener el president de Tunísia fugia després de vint-i-tres anys al poder, l’11 de febrer el d’Egipte després de trenta, i a la primavera hi havia protestes a divuit països: la primavera àrabprimavera àrabOnada de protestes i revoltes al món àrab entre el desembre del 2010 i el 2012, de Tunísia al Iemen, contra dictadures de dècades, l'atur juvenil i la pujada dels aliments; van fer caure els governs de Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen, i van obrir guerres a Síria, Líbia i el Iemen.. El que les unia era el que la Fitxa mesura: dictadors de trenta anys, un 25 % d’atur juvenil, el preu mundial dels aliments al màxim de la història el febrer del 2011 (una conseqüència més del 2008 i de la sequera), i telèfons amb Facebook a la butxaca. A Líbia el dictador va enviar l’aviació contra les ciutats revoltades, i el 17 de març el Consell de Seguretat va aprovar el document de L’Arxiu, la resolució 1973, en nom de la responsabilitat de protegirresponsabilitat de protegirDoctrina aprovada per l'ONU el 2005 segons la qual la comunitat internacional pot intervenir en un Estat que no protegeix la seva població de crims massius; Líbia el 2011 va ser la primera vegada que el Consell de Seguretat la va aplicar amb força militar, i l'última.: «totes les mesures necessàries» per protegir civils, sense ocupació terrestre. L’OTAN va bombardejar set mesos, el dictador va morir a l’octubre i el país va quedar amb dos governs i sense Estat. Rússia i la Xina, que s’havien abstingut, van dir que els havien enganyat, i van vetar des d’aleshores qualsevol resolució sobre Síria. A Egipte els Germans Musulmans van guanyar les eleccions del 2012 i l’exèrcit els va treure amb un cop d’Estat el juliol del 2013, amb vuit-cents morts en un dia a la plaça de Rabaa. A Síria la protesta va començar a Daraa el març del 2011, per uns nens que havien pintat un grafit, i va acabar en la pitjor guerra del segle: mig milió de morts, la meitat del país fora de casa seva, armes químiques el 2013, l’Estat Islàmic el 2014, Rússia el 2015 (sessió 5) i tretze anys fins que el règim va caure el desembre del 2024. Només Tunísia va fer una constitució i unes eleccions, i el 2021 el president va tancar el parlament. Les primaveres van demostrar que una dictadura de trenta anys pot caure en divuit dies, i el que va venir després va demostrar que fer caure un règim és la part fàcil: l’Estat que queda, o no queda, és la difícil.

El fil de les places

El 15 de maig del 2011 milers de persones van acampar a la Puerta del Sol de Madrid amb pancartes que deien «Tahrir» i «Democràcia real ja»; deu dies després, el 25 de maig, es va omplir la plaça Syntagma d’Atenes; al setembre Occupy va ocupar Wall Street. Els indignatsindignatsNom que es van donar els participants del moviment del 15 de maig del 2011 a Espanya (i del 25 de maig a Grècia), acampats a les places contra les retallades, la corrupció i el bipartidisme; el nom ve del pamflet «Indigneu-vos!» de Stéphane Hessel (2010). No eren un partit; el 2014 en va sortir un. no lluitaven contra un dictador sinó contra l’austeritat, però copiaven la plaça, la tenda i la xarxa social del Caire: la crisi financera i la crisi política s’havien trobat a la mateixa rotonda. I el fil continua: del 2011 surten els partits nous de la càpsula 11 (Syriza el 2015, Podemos el 2014), de Síria surt la crisi dels refugiats del 2015 (sessió 3), i de l’una i de l’altra surt la fractura del 2016 (sessió 4). Cap de les crisis del 2008 al 2016 no es va resoldre sola: cada una va deixar la següent preparada, i això, i no la mala sort, és el que la sessió 1 anomena policrisi.

Ahir i avui

El 2024 Grècia havia recuperat el nivell de PIB del 2010 però no el del 2008, i mig milió de grecs havien marxat; Tunísia tenia de nou un president amb tots els poders; Líbia continuava amb dos governs i l’Estat Islàmic havia perdut el territori però no l’existència; i el 8 de desembre del 2024 el règim sirià va caure en onze dies davant d’una ofensiva que ningú no esperava, tretze anys i mig milió de morts després de Daraa. El 2008 no va acabar el 2010 amb els rescats ni el 2011 amb les places: va obrir una era en què cada solució va ser el problema següent, i la lliçó per llegir la càpsula és que una crisi no s’entén sola, s’entén per la que va deixar preparada.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: troica, la Comissió, el BCE i l'FMI que van negociar els rescats (2010-2015); austeritat, retallar la despesa pública per reduir el dèficit (càpsula 11); primavera àrab, l'onada de revoltes del desembre del 2010 al 2012; responsabilitat de protegir, la doctrina de l'ONU del 2005 que permet intervenir on un Estat no protegeix la seva població; Estat fallit, el que ha perdut el control del territori i del monopoli de la força; guerra per delegació, la que dues potències fan a través d'altres; indignats, el moviment de les places del 15 de maig del 2011; policrisi, les crisis que s'alimenten (sessió 1).
• · L'austeritat amb xifres: rescat de Grècia, 110.000 milions (maig del 2010), 130.000 (2012) i 86.000 (2015); Irlanda, 85.000 (novembre del 2010); Portugal, 78.000 (maig del 2011); la banca espanyola, 41.000 (2012); PIB de Grècia, −25 % entre el 2008 i el 2013; atur grec, 27,5 % (2013), juvenil 60 %; pensions retallades fins a un 40 %; zona euro, segona recessió el 2012-2013 mentre els Estats Units creixien; gener del 2013, el FMI (Blanchard i Leigh) reconeix que havia subestimat el cost de les retallades: cada euro retallat treia entre 0,9 i 1,7 euros de PIB; 5 de juliol del 2015, Grècia vota no (61 %) i el 13 de juliol accepta el tercer rescat; 2024, el PIB grec encara un 20 % per sota del 2008 i 500.000 grecs emigrats.
• · Les primaveres amb dates: 17 de desembre del 2010, Mohamed Bouazizi es crema a Sidi Bouzid; 14 de gener del 2011, Ben Ali fuig de Tunísia (23 anys); 25 de gener, primeres protestes a Tahrir; 11 de febrer, Mubarak dimiteix (30 anys); 14 de febrer, Bahrain, esclafat el 14 de març amb tropes saudites; 15 de febrer, Líbia; 15 de març, Daraa (Síria); 17 de març, la resolució 1973 de L'Arxiu; 19 de març, primers bombardejos; 20 d'octubre, Gaddafi mort (42 anys al poder); febrer del 2012, Saleh deixa el Iemen (33 anys); juny del 2012, Morsi elegit a Egipte; 3 de juliol del 2013, cop d'Estat, i 14 d'agost, Rabaa (817 morts en un dia, Human Rights Watch); gener del 2014, constitució tunisiana; 2015, Nobel de la Pau al Quartet tunisià; 25 de juliol del 2021, el president tunisià tanca el parlament.
• · Per què van caure i què va decidir després: dictadors de 23, 30, 33 i 42 anys; atur juvenil al món àrab, 25 % (OIT, 2010), el més alt del món; índex de preus dels aliments de la FAO, màxim històric el febrer del 2011 (238 punts, contra 90 el 2002); el pa, un terç de la despesa d'una família pobra egípcia; 5 milions d'egipcis a Facebook el gener del 2011. Després: l'exèrcit egipci controla entre un 25 i un 40 % de l'economia; l'Aràbia Saudita, els Emirats i Kuwait van donar 12.000 milions de dòlars a Egipte en un mes després del cop; el suport a la democràcia a l'Arab Barometer del 2011, 70 %.
• · Síria, i qui compta: 2011-2024; entre 500.000 i 620.000 morts (Observatori Sirià de Drets Humans, 2024; l'ONU va deixar de comptar el 2014 en 250.000); 13 milions de persones fora de casa seva, 6,8 milions dins del país i 6,8 milions refugiats (ACNUR, 2023), la meitat de la població; 21 d'agost del 2013, armes químiques a Ghouta (1.400 morts segons els Estats Units); juny del 2014, l'Estat Islàmic pren Mossul i proclama el califat; 30 de setembre del 2015, Rússia intervé; desembre del 2016, cau Alep; tretze vetos russos al Consell de Seguretat (2011-2019); 8 de desembre del 2024, el règim d'Al-Àssad cau en onze dies. Refugiats sirians per país (2023): Turquia 3,3 milions, el Líban 800.000, Jordània 650.000, Alemanya 850.000.
• · La imatge del cos: la plaça Tahrir del Caire el 9 de febrer del 2011, dos dies abans de la dimissió de Mubarak. La capçalera: la Puerta del Sol de Madrid amb l'acampada del 15-M, maig del 2011.

4. 📜 L'Arxiu Resolució 1973 (2011) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, sobre la situació a Líbia (paràgrafs 4 i 6) ▶

Font primària per investigar.

1. Resolució 1973 (2011) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, sobre la situació a Líbia (paràgrafs 4 i 6)

   El Consell de Seguretat, a proposta de França, el Regne Unit, el Líban i els Estats Units; aprovada per 10 vots a favor i 5 abstencions (Rússia, la Xina, Alemanya, l'Índia i el Brasil), cap en contra · 17 de març de 2011

   «Autoritza els Estats membres que ho hagin notificat al secretari general […] a prendre totes les mesures necessàries […] per protegir els civils i les zones poblades per civils sota amenaça d'atac a la Jamahiriya Àrab Líbia, inclosa Benghazi, excloent-ne una força d'ocupació estrangera de qualsevol forma en qualsevol part del territori libi. […] Decideix establir una prohibició de tots els vols a l'espai aeri de la Jamahiriya Àrab Líbia per ajudar a protegir els civils.»

   El Consell de Seguretat la va votar el dijous 17 de març del 2011 a la nit, mentre les tropes del dictador libi eren a les portes de Benghazi, la ciutat revoltada des del febrer. La van proposar França, el Regne Unit, el Líban i els Estats Units, i es van abstenir Rússia, la Xina, l'Índia, el Brasil i Alemanya: el límit de no ocupar el país és el preu que van posar per no vetar-la. «Totes les mesures necessàries» és la fórmula del Consell per autoritzar la força (càpsula 10), i el text no aclareix si protegir civils vol dir bombardejar fins que el règim caigui, que és el que l'OTAN va fer set mesos. Rússia i la Xina van dir que se les havia enganyat, i van vetar tretze resolucions sobre Síria entre el 2011 i el 2019.

   ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Authorizes Member States that have notified the Secretary-General […] to take all necessary measures […] to protect civilians and civilian populated areas under threat of attack in the Libyan Arab Jamahiriya, including Benghazi, while excluding a foreign occupation force of any form on any part of Libyan territory».

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🔍 Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La rotonda de Tahrir: llegir una plaça plena.

Mira la fotografia del cos de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: on és la gent i què hi ha a la rotonda del mig. IDENTIFICO: quin dia és i què passarà dos dies després. DEDUEIXO: per què el peu diu que la plaça la va acabar governant el que ja hi era abans.

El comentari en tres passos: el que es veu, la data i el que se'n dedueix (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Pots començar així: «A la fotografia es veu…». La data i el que passa dos dies després són al peu de la imatge. Per deduir, busca al peu quins grups hi havia a la plaça a més dels joves.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La resolució 1973: «totes les mesures necessàries».

Llegeix la resolució de L'Arxiu i el seu context, i comenta-la en tres passos. FET: qui està sota amenaça d'atac, segons el text, i on? PARER: què creu el Consell que cal fer, i què decideix que no es pot fer? SENYAL: quina expressió deixa la porta oberta a fer molt més del que sembla?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «La resolució l'aprova el Consell de Seguretat el… per… vots». Els vots i les abstencions són a l'autor del document. Per al SENYAL, llegeix al context quina fórmula fa servir el Consell per autoritzar la força.

3. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del crac del 2008 a la plaça Tahrir: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa del crac financer del 2008 a la plaça Tahrir plena, el 25 de gener del 2011. Les baules són a la quarta línia de la Fitxa: el preu mundial dels aliments, el pa, l'atur juvenil i Facebook. A cada fletxa, escriu per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb el perquè a cada fletxa.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Pots començar així: «El 2008 el crac… i per això…». Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. La xifra de l'índex de la FAO i la del pa són a la mateixa línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🌍 Participar · carta des d'un rol CE7 · Processos contemporanis 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta a qui eres el maig del 2010.

Ets una persona grega el 14 de juliol del 2015, l'endemà que el govern accepti el tercer rescat. Escriu una carta a qui eres el maig del 2010, quan vas sentir que el país seria rescatat: explica-li què ha passat amb el sou, la pensió i la feina dels joves, amb dues xifres de la segona línia de la Fitxa, i què va reconèixer el FMI el gener del 2013. Valora si el sacrifici ha servit. Fes servir el terme «troica».

La carta, datada i signada (90-125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La carta no pot saber res del que passarà després del juliol del 2015. Connectors: «aleshores», «en canvi», «tot i que».

5. 🔍 Investigar · intrús justificat CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc primaveres i una que no ho és.

Aquí tens cinc casos del 2011: Tunísia, Egipte, Líbia, Bahrain i Síria. Tria quin és l'intrús i justifica-ho amb un fet de la lectura o de la tercera línia de la Fitxa. Després identifica quin altre cas seria l'intrús amb un criteri diferent, i justifica'l igual. Hi ha més d'una resposta ben fonamentada.

Dos intrusos en dues frases, cada una amb el seu criteri i el fet que el justifica.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Criteris possibles: qui va intervenir des de fora, qui va fer una constitució, on va votar el Consell de Seguretat. Connectors: «a diferència dels altres», «en canvi».

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «les primaveres àrabs les van preparar des de fora».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil creure que les primaveres àrabs les van preparar des de fora, desmunta-ho amb una data i una xifra del text, i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «guerra per delegació».

El tòpic explicat, desmuntat amb una data i una xifra i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «qui va omplir les places?» i «qui va decidir què en quedava?». La primera es contesta amb dates i preus; la segona, amb qui tenia les armes.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. ✍️ Explicar · titular periodístic CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El 18 de març del 2011 des de tres redaccions.

És el matí del 18 de març del 2011 i el Consell de Seguretat ha aprovat la resolució 1973 la nit abans. Escriu tres titulars de màxim dotze paraules per a tres diaris: un de París (França l'ha proposada), un de Moscou (Rússia s'ha abstingut) i un de Benghazi (la ciutat que la resolució anomena). Cada un ha de ser cert amb el que se sabia aquell matí. Després escriu un quart titular des de Damasc el 4 d'octubre del 2011, el dia del primer veto rus sobre Síria, i explica què hi va tenir a veure Líbia.

Els quatre titulars, de màxim dotze paraules cada un, i dues frases sobre Líbia i Síria.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular no és un resum: és el que aquella redacció vol que el lector recordi.

8. 🔍 Investigar · enigma CE6 · Sistemes econòmics 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un país que va perdre el que cap altre perd sense guerra.

Un país de la Fitxa va perdre entre el 2008 i el 2013 el que normalment només es perd amb una guerra. Pistes: (1) va perdre una quarta part de la seva economia sense que hi caigués cap bomba; (2) els diners que li van prestar venien amb condicions de tres institucions que ningú del país havia votat; (3) el 2013 una de les tres va reconèixer que el remei havia estat pitjor del que calculava; (4) el 2015 el seu poble va votar no a les condicions i el govern les va acceptar en una setmana; (5) deu dies després de la Puerta del Sol, una plaça de la seva capital es va omplir de gent. Dedueix quin país és i quina pista és la decisiva, i explica quina podria valer també per a un altre país rescatat.

El país, la pista decisiva i la pista compartida, en tres frases amb el seu perquè.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola pista decisiva: hi ha respostes ben o mal fonamentades.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: la part fàcil i la difícil.

La lectura diu que fer caure un règim és la part fàcil. La revolta siriana va començar a Daraa el març del 2011, i el 8 de desembre del 2024 el règim va caure en onze dies (cinquena línia de la Fitxa). Argumenta si aquella caiguda confirma o desmenteix la frase de la lectura, amb el que diu la secció «Ahir i avui» sobre Tunísia, Líbia i Síria, i proposa què hauria de passar a Síria perquè la frase deixés de ser certa. Fes servir el terme «Estat fallit».

L'argument, amb els tres casos i la proposta per a Síria (mínim 125 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què vol dir «la part difícil» a Tunísia, a Líbia i a Síria: no és el mateix als tres països.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 2008 va obrir una era de crisis encadenades. La primera va ser l'austeritat: la troica va rescatar Grècia, Irlanda, Portugal i la banca espanyola a canvi de retallades, Grècia va perdre un quart de l'economia amb un 27 % d'atur, la zona euro va tornar a la recessió el 2012 i el gener del 2013 el FMI va reconèixer que cada euro retallat en treia més d'un. La segona van ser les primaveres àrabs: un venedor ambulant cremat el 17 de desembre del 2010, dictadors de 23, 30, 33 i 42 anys caiguts en un any, amb el pa al preu més alt de la història i el 25 % d'atur juvenil darrere; i després el cop d'Estat d'Egipte (2013, Rabaa), la resolució 1973 que va treure el dictador libi i va deixar dos governs, els tretze vetos russos sobre Síria i la guerra de Síria, mig milió de morts i la meitat del país fora de casa fins al desembre del 2024. Només Tunísia va fer una constitució, i el 2021 la va desfer. El fil uneix Tahrir amb la Puerta del Sol del 15 de maig del 2011, i d'aquestes places surten els partits nous, els refugiats del 2015 i la fractura del 2016: cada crisi va deixar la següent preparada, i això és la policrisi.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va reconèixer el FMI el gener del 2013 sobre les retallades imposades als països rescatats?

   A. Que Grècia havia amagat el dèficit i que retallar era l'únic remei que li quedava B. Que n'havia subestimat el cost: cada euro retallat treia més d'un euro d'economia C. Que havien funcionat: la zona euro sortia de la recessió abans que els Estats Units D. Que el primer rescat grec havia estat massa petit i en calia un de 130.000 milions

2. 2. Per què la resolució 1973 sobre Líbia ajuda a entendre que el Consell de Seguretat no actués a Síria?

   A. Perquè la resolució prohibia intervenir amb la força en cap altre país de la regió B. Perquè França i els Estats Units, que l'havien proposada, van vetar tota acció a Síria C. Perquè l'ocupació terrestre de Líbia havia fracassat i ningú no volia enviar més tropes D. Perquè Rússia i la Xina, que s'havien abstingut, es van sentir enganyades i van vetar

3. 3. Segons la lectura, què uneix la plaça Tahrir del febrer del 2011 amb la Puerta del Sol del maig?

   A. La forma de protesta: els indignats van copiar la plaça, la tenda i la xarxa social del Caire B. L'enemic: totes dues places protestaven contra un dictador que feia dècades que manava C. El resultat: totes dues van fer caure el govern en divuit dies i van forçar eleccions D. L'origen: totes dues van esclatar per la pujada del pa i un 25 % d'atur entre els joves

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si el remei d'una crisi va ser la crisi següent (l'austeritat, la intervenció a Líbia, el no-fer-res a Síria), qui hauria d'haver mirat l'endemà abans de decidir, i per què cap dels que van decidir no ho va fer?