Càpsula 12 · QUIN MÓN HERETA LA VOSTRA GENERACIÓ? · #HMC

Sessió 7. La revolució digital accelerada

Smartphones i xarxes socials com a infraestructura social; Big Data. La intel·ligència artificial (ChatGPT, 2022) no només com a eina sinó com a poder geopolític: la cursa EUA-Xina pel seu control (i pels xips que la fan possible, vist a la càpsula 8). Privacitat, manipulació, automatització.

⏱ 50 min · classe completa CE1 CE3 CE5 CE6

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell.

Un edifici de fusta gris de tres plantes amb cornisa vermella en una cantonada de San Francisco, amb finestres de guillotina, arbres de flor vermella a les dues voreres, un semàfor, cotxes aparcats i un cel blau sense núvols. — El Pioneer Building del districte de Mission, a San Francisco, el 2019: una antiga fàbrica de fusta que aleshores allotjava les oficines d'OpenAI, l'empresa que tres anys després obriria ChatGPT al públic. Cap rètol, cap torre de vidre: el poder de la sessió cap en un edifici de tres plantes perquè el que pesa són els xips, que es fan a deu mil quilòmetres, i les dades, que són a la butxaca de tothom. HaeB · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

⏱ 7 min

1. Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

Quantes hores has passat avui amb el mòbil a la mà? Mira-ho a l'aparell mateix, que ho compta: qui més ho sap, i què en fa?
Si una màquina t'escriu el treball en dos minuts i tu no el saps escriure, de qui és el treball? I si té un error, qui se n'adona?
Un programa que necessita xips que només fa una fàbrica de Taiwan: què passa amb aquest programa si un dia Taiwan no pot vendre'ls?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

Descriure el mòbil com a infraestructura social i el Big Data com a recurs (amb xifres i qui les compta), i llegir una captura d'una màquina que escriu història com un document que cal comprovar.
Explicar què és la IA generativa i què fa amb la feina, la veritat, la privacitat i el que costa, amb l'ordre executiva del 2023 com a font i els estudis que ho mesuren (FMI, MIT, AIE).
Entendre la IA com a poder geopolític: qui té els xips, qui prohibeix què, qui regula i qui no, en la cursa entre els Estats Units i la Xina, i el paper d'Europa amb la llei.

🧠 De la sessió anterior: Acord de París · nivell preindustrial · IPCC · Fridays for Future. Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Dotze minuts de France 24 sobre els xips com a camp de batalla: Taiwan, els Estats Units, la Xina i les prohibicions. Apunta a la llibreta les tres empreses que el vídeo anomena i què fa cada una, i compara-les amb la Sidenote dels xips avançats i amb la cinquena línia de la Fitxa: quina de les tres és la que la Xina no pot substituir, i per què?

La carrera por los chips: semiconductores, el nuevo campo de batalla geopolítico · FRANCE 24 Español · Obre a YouTube ↗

⏱ 17 min

2. Llegeix

📋 Dinàmica

📖 Mentre llegeixes, pensa-hi en quatre nivells

1 Localitzar. Segons L'Arxiu, quins sis danys diu l'ordre que un ús irresponsable de la IA pot agreujar (copia'ls), què diu que la velocitat de la IA obliga els Estats Units a fer, i de qui diu que la IA reflecteix els principis? Qui la signa, quan, i què va passar amb ella quinze mesos després, segons el context?
2 Avaluar. Un president ordena a la seva administració governar una tecnologia que encara no entén ningú, i el següent revoca l'ordre el primer dia. Què hi ha de fet (els danys enumerats, els xips) i de parer (la «promesa i el perill», el «liderar») en un text que és alhora una advertència i una carrera? Qui hi guanyava amb l'ordre i qui amb la revocació, i per què el context diu que el que no va canviar és el control dels xips?
3 Integrar. A la càpsula 11 vas veure les plataformes que cobren per les dades i qui fabrica els xips; a la sessió 4, l'algorisme que premia l'enfadat. Amb la captura del cos i la Fitxa, explica per què la lectura diu que la IA és un poder geopolític i no només una eina: què necessita per funcionar, qui ho té, i què passa amb un text d'història que escriu una màquina.
4 Reflexionar. Mira la captura del cos: una màquina escriu la història de la Viquipèdia en dos minuts i la dona en PDF. Has fet servir alguna cosa així per a un treball? Què vas comprovar i què no? Compara el que hi diu amb el que sabries verificar, i decideix quina de les tres preguntes de la Fitxa (qui la construeix, qui la fa servir, amb quines dades) et toca a tu.

La revolució digital ha entrat en una segona fase: el mòbil és la infraestructura de la vida social de cinc mil milions de persones, les dades que hi deixem són el recurs de la càpsula 11, i des del 2022 una intel·ligència artificial que escriu, dibuixa i decideix s’ha convertit en el poder que els Estats Units i la Xina es disputen amb xips, prohibicions i bilions; la sessió la mira com a poder, no com a eina, i pregunta què fa amb la feina, la privacitat i la veritat.

El mòbil com a infraestructura

Els tres mil milions de mòbils del 2015 són avui set mil milions, i cinc mil milions de persones tenen compte en una xarxa social: la meitat de la humanitat hi passa dues hores i mitja al dia de mitjana, i els adolescents nord-americans, gairebé cinc. El telèfon ja no és un aparell: és on es parla, es compra, es paga, es lliga, es treballa i es vota, i qui en té el sistema operatiu, Apple i Google, en té la porta. I cada cosa que s’hi fa deixa una dada: el Big DataBig DataConjunt de dades tan gran i tan ràpid que només una màquina el pot processar: cada dia la humanitat genera uns 400.000 milions de gigabytes, la majoria des del mòbil (posició, cerques, compres, temps mirant cada imatge). És la matèria primera de la publicitat (càpsula 11) i de la intel·ligència artificial. és la matèria primera del model que la càpsula 11 explicava, les dades com a recurs que regalem, i des del 2019 té un nom acadèmic, capitalisme de vigilànciacapitalisme de vigilànciaTerme de Shoshana Zuboff (2019) per al model de negoci que extreu dades del comportament de les persones per predir-lo i modificar-lo, i ven aquesta predicció; el que Google va descobrir el 2002 i Facebook va convertir en la primera indústria del segle.: no et venen el producte, et venen a tu. La infraestructura social del segle és privada, la tenen cinc empreses d’un sol país, i el preu d’entrar-hi és deixar-hi les dades que després decideixen què veus: la sessió 4 va ensenyar què passa amb una democràcia quan aquestes dades s’enfaden.

Captura de pantalla d'un programa de conversa amb fons fosc: a dalt, la petició d'un usuari en castellà demanant la història de la Viquipèdia en PDF; a sota, la resposta de la màquina, amb la nota «Pensado durante 2m 16s», sis paràgrafs amb dates i noms en negreta (15 de gener del 2001, Jimmy Wales, Larry Sanger, 2003, més de 300 idiomes) i un enllaç per descarregar el PDF; a la dreta, un panell d'activitat amb codi i dues miniatures del document generat. — Una intel·ligència artificial escrivint història: algú li demana la història de la Viquipèdia i en dos minuts i setze segons rep sis paràgrafs amb dates, noms i un PDF. Llegeix-la com un document: la màquina diu que va «pensar», enumera dates que pots comprovar (el 15 de gener del 2001 és cert; l'edició en castellà va néixer, segons la Viquipèdia mateixa, el 20 de maig del 2001, no l'11) i escriu «fonts verificables» sense citar-ne cap. A baix de tot, en lletra petita, la mateixa empresa avisa: «ChatGPT puede cometer errores». La captura no diu qui va escriure els textos amb què la màquina va aprendre a escriure això: en bona part, els voluntaris de la Viquipèdia de qui parla, sense cobrar i sense que ningú els ho demanés. Gio Antonio · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

La màquina que escriu

El 30 de novembre del 2022 OpenAI va obrir al públic ChatGPT, un gran model de llenguatgegran model de llenguatgePrograma entrenat amb bilions de paraules de textos (llibres, webs, la Viquipèdia) per predir la paraula següent, i que amb prou dades i prou xips escriu, tradueix, programa i contesta com si entengués; és el motor de ChatGPT (OpenAI, 2022), Gemini (Google), Claude (Anthropic) i DeepSeek (Xina). que contestava qualsevol pregunta amb text fluid, i en dos mesos el feien servir cent milions de persones, més de pressa que cap producte anterior. Aquesta intel·ligència artificial generativaintel·ligència artificial generativaIntel·ligència artificial que crea contingut nou (text, imatges, veu, vídeo, codi) a partir del que ha après, en comptes de només classificar o predir; és la que va arribar al públic el 2022 i la que la Fitxa mesura. fa quatre coses que la càpsula ha de mirar. La primera és amb la feina: el FMI calcula que el 40 % de les feines del món i el 60 % de les dels països rics hi estan exposades, i que a la meitat d’aquestes la màquina substituirà en comptes d’ajudar. La segona és amb la veritat: la captura del cos ensenya una màquina que escriu història amb un error i sense fonts, i el 2024, l’any en què va votar la meitat de la humanitat, els vídeos i les veus falses fets amb IA van entrar en campanya a l’Índia i als Estats Units; a Eslovàquia ja havia passat el 2023, quan dos dies abans de les eleccions va circular una gravació falsa d’un candidat que la llei electoral ja no permetia desmentir. La tercera és amb la privacitat: el que la màquina sap de tu és el que li has donat a la infraestructura de la primera secció, i el reglament europeu de dades de la càpsula 11 no la va preveure. La quarta és amb el que costa: cada resposta consumeix electricitat i aigua per refredar els centres de dades, que el 2024 van gastar tanta electricitat com França i en gastaran el doble el 2030. La màquina que escriu no sap què diu: prediu la paraula següent amb el que altres van escriure, i el que la sessió demana és el que la captura demana, comprovar-la, perquè una generació que deixa d’escriure deixa de pensar, i la Fitxa té l’estudi que ho mesura.

El poder: qui té els xips

La intel·ligència artificial necessita tres coses: dades, models i xips avançatsxips avançatsEls processadors capaços de fer els bilions de càlculs que exigeix entrenar un model d'IA; els dissenya una sola empresa nord-americana, Nvidia, els fabrica una sola empresa taiwanesa, TSMC, amb màquines d'una sola empresa holandesa, ASML (càpsula 11). Des de l'octubre del 2022 els Estats Units en prohibeixen la venda a la Xina., i els xips tenen tres amos i cap d’ells és la Xina. Per això l’octubre del 2022 els Estats Units van prohibir vendre-li els millors, per això Nvidia va ser el 2025 la primera empresa de la història que va valer quatre bilions, i per això el gener del 2025 una empresa xinesa, DeepSeek, va presentar un model tan bo com els nord-americans entrenat amb xips pitjors i molt menys diners, i Nvidia va perdre 590.000 milions en un dia. El 30 d’octubre del 2023 el president dels Estats Units va signar el document de L’Arxiu, la primera ordre per governar la IA, que enumera els danys i alhora diu que la velocitat «obliga els Estats Units a liderar»; el 20 de gener del 2025 el president següent la va revocar el primer dia de mandat, i el que no va revocar va ser la prohibició dels xips. Europa, que no té cap de les empreses, va fer el que sap fer: la Llei d’Intel·ligència ArtificialLlei d’Intel·ligència ArtificialReglament de la Unió Europea aprovat el 13 de març del 2024 i en vigor des de l'agost, la primera llei general del món sobre IA: classifica els usos per risc, en prohibeix alguns (la puntuació social, el reconeixement facial massiu), n'obliga altres a transparència i multa fins al 7 % de la facturació., i els Estats Units i la Xina van respondre que les lleis no guanyen carreres. La IA és un poder perquè qui la té decideix què es pot fer amb les dades de tothom, i qui té els xips decideix qui la té: la cursa entre els Estats Units i la Xina es juga en fàbriques de Taiwan, en prohibicions i en bilions, i Europa hi participa amb l’única cosa que té, la llei que la càpsula 11 va ensenyar que les plataformes obeeixen tard.

Ahir i avui

El 2025 els Estats Units van anunciar 500.000 milions de dòlars en centres de dades, la Xina va estrenar models cada mes, la Unió Europea va començar a aplicar la llei, i vuit-cents milions de persones feien servir ChatGPT cada setmana, entre elles la majoria dels estudiants d’aquest curs. La revolució digital ja no és la d’Internet que la càpsula 11 explicava sinó la d’una màquina que escriu per nosaltres, i la pregunta de la càpsula, quin món heretareu, té aquí la forma més personal: si la màquina escriu, qui pensa; la sessió 8 explica l’altre canvi lent que decidirà el vostre món, el de quants sereu.

Desmuntant un tòpic

«La intel·ligència artificial és una eina com la calculadora: qui no la faci servir es quedarà enrere, i prohibir-la a l'escola és com prohibir Internet.»

Per què sembla cert: ChatGPT va arribar a cent milions d'usuaris en dos mesos, el 2025 el feien servir vuit-cents milions de persones cada setmana, les empreses el demanen als currículums, i la calculadora també va espantar els mestres el 1975 i avui és a cada examen.

Però en realitat: Les dades diuen una altra cosa sobre la comparació. Una calculadora fa una operació que tu has decidit i el resultat és sempre cert; un model de llenguatge prediu la paraula següent i s'equivoca sense saber-ho, com a la captura del cos, on inventa una data i promet fonts que no dona. Un estudi del MIT del 2025 amb electroencefalograma, encara sense revisar per altres científics, va mesurar que els que escrivien amb ChatGPT tenien menys activitat cerebral, recordaven menys el que havien escrit i no podien citar el seu propi text minuts després; els que escrivien sols, tot el contrari. El que el tòpic encerta és que la màquina existeix, que la feina la farà servir i que prohibir-la sense més és inútil. El que amaga és el que la calculadora no amagava: que aquí el que se subcontracta no és el càlcul sinó el pensament, i que qui no ha après a escriure no pot saber si el que la màquina ha escrit és bo. A la calculadora se li pot demanar el resultat d'una operació que ja saps fer; a la màquina, un text que encara no sabries escriure.

La calculadora fa el que tu decideixes i no s'equivoca; la màquina decideix per tu i s'equivoca sense saber-ho: el tòpic serveix per subcontractar el pensament amb la consciència tranquil·la, que és exactament el que la Fitxa diu que es perd.

3. Fitxa de dades 6 dades

· Les paraules: Big Data, les dades massives que només una màquina pot processar; capitalisme de vigilància, extreure dades del comportament per predir-lo i vendre'l (Zuboff, 2019); gran model de llenguatge, el programa que prediu la paraula següent a partir de bilions de textos; IA generativa, la que crea contingut nou (text, imatge, veu, vídeo); xips avançats, els processadors que la fan possible (Nvidia els dissenya, TSMC els fabrica, ASML fa les màquines); Llei d'IA, el reglament europeu del 2024 per nivells de risc; automatització, la substitució de feina humana per màquines; deepfake, el vídeo o la veu falsos fets amb IA.
· El mòbil i les dades, i qui compta (DataReportal, 2024; Gallup, 2023): 7.000 milions de mòbils al món; 5.200 milions de persones amb compte en una xarxa social (el 64 % de la humanitat); temps mitjà a les xarxes, 2 hores i 21 minuts al dia; adolescents nord-americans, 4,8 hores al dia; dades generades cada dia, uns 400.000 milions de gigabytes; sistemes operatius dels mòbils, Android (Google) 70 % i iOS (Apple) 29 %; el 2002 Google descobreix que les dades de cerca prediuen la compra; el 2024 Alphabet i Meta ingressen 425.000 milions en publicitat (càpsula 11).
· La màquina que escriu, amb dates: 30 de novembre del 2022, ChatGPT obert al públic; 100 milions d'usuaris en dos mesos (Instagram va trigar dos anys i mig; TikTok, nou mesos); 14 de març del 2023, GPT-4; 2025, 800 milions d'usuaris setmanals; 20 de gener del 2025, DeepSeek-R1 (Xina), entrenat amb xips inferiors i, segons l'empresa, per menys de 6 milions de dòlars; 27 de gener, Nvidia perd 590.000 milions de dòlars de valor en un dia, la caiguda més gran de la història d'una empresa; estudi del MIT (Kosmyna i altres, juny del 2025; preprint encara sense revisió per altres científics): 54 participants amb electroencefalograma, els que escriuen amb ChatGPT mostren menys connectivitat cerebral i el 83 % no pot citar el seu propi text minuts després.
· Feina, veritat i cost, i qui compta: FMI (gener del 2024), el 40 % de les feines del món i el 60 % de les dels països rics exposades a la IA, la meitat d'elles per substitució; Goldman Sachs (2023), 300 milions de feines a temps complet; eleccions del 2024 en més de 60 països amb la meitat de la població mundial; Eslovàquia, 28 de setembre del 2023, gravació falsa d'un candidat dos dies abans de votar; centres de dades (AIE, 2025), 415 terawatts-hora el 2024, l'1,5 % de l'electricitat mundial, com França, i 945 el 2030; una consulta a un model consumeix unes deu vegades més que una cerca.
· El poder dels xips, i qui el té: Nvidia dissenya el 80 % dels xips d'IA; TSMC (Taiwan) fabrica el 90 % dels més avançats; ASML (Països Baixos) és l'única que fa les màquines de litografia ultraviolada; 7 d'octubre del 2022, els Estats Units prohibeixen exportar xips avançats i màquines a la Xina, ampliat l'octubre del 2023 i el desembre del 2024; 9 de juliol del 2025, Nvidia és la primera empresa que val 4 bilions de dòlars; 30 d'octubre del 2023, l'ordre executiva 14110 (L'Arxiu); 20 de gener del 2025, revocada; 21 de gener del 2025, el projecte Stargate, 500.000 milions de dòlars en centres de dades; 23 de gener, ordre nova «per mantenir el domini global»; 13 de març del 2024, Llei d'IA europea (en vigor l'1 d'agost, prohibicions des del febrer del 2025, multes fins al 7 %); la Xina, pla del 2017 per liderar la IA el 2030.
· La imatge del cos: una captura de ChatGPT escrivint la història de la Viquipèdia en castellà i generant un PDF (2026). La capçalera: el Pioneer Building de San Francisco, seu d'OpenAI, el 2019.

4. L'Arxiu Ordre executiva 14110, sobre el desenvolupament i l'ús segurs i fiables de la intel·ligència artificial (secció 1, finalitat)

Font primària per investigar.

Ordre executiva 14110, sobre el desenvolupament i l'ús segurs i fiables de la intel·ligència artificial (secció 1, finalitat)

Joseph R. Biden, president dels Estats Units; signada a la Casa Blanca el 30 d'octubre del 2023 i publicada al Registre Federal l'1 de novembre; revocada pel president següent el 20 de gener del 2025 · 30 d'octubre de 2023

«La intel·ligència artificial (IA) té un potencial extraordinari, tant de promesa com de perill. L'ús responsable de la IA pot ajudar a resoldre reptes urgents mentre fa el nostre món més pròsper, productiu, innovador i segur. Alhora, un ús irresponsable podria agreujar danys socials com el frau, la discriminació, el biaix i la desinformació; desplaçar i desapoderar els treballadors; ofegar la competència; i plantejar riscos per a la seguretat nacional. […] La rapidesa amb què avancen les capacitats de la IA obliga els Estats Units a liderar en aquest moment pel bé de la nostra seguretat, economia i societat. Al capdavall, la IA reflecteix els principis de les persones que la construeixen, de les persones que la fan servir i de les dades sobre les quals es construeix.»

El president Biden la va signar el 30 d'octubre del 2023, onze mesos després que ChatGPT sortís al públic: cent onze pàgines, l'ordre executiva més llarga de la història dels Estats Units. S'adreça a la seva pròpia administració i a les empreses, i vol dues coses que no lliguen del tot: controlar els danys i guanyar la cursa, perquè qui lidera una carrera no s'atura a comprovar. El que ordena de debò és que les empreses avisin el govern quan entrenin models molt potents. No diu qui construeix la IA, unes poques empreses d'un sol país, ni de qui són les dades. El president següent la va revocar el primer dia de mandat, el 20 de gener del 2025; la prohibició de vendre xips avançats a la Xina, de l'octubre del 2022, no la va tocar.

↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès · original: «Artificial intelligence (AI) holds extraordinary potential for both promise and peril. […] At the same time, irresponsible use could exacerbate societal harms such as fraud, discrimination, bias, and disinformation; displace and disempower workers; stifle competition; and pose risks to national security. […] In the end, AI reflects the principles of the people who build it, the people who use it, and the data upon which it is built.»

⏱ 18 min

5. Activitats

📋 Dinàmica

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

1. Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica La imatge Individual

Una màquina escriu història: llegir la captura com un document.

Mira la captura del cos de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: què demana l'usuari i què contesta la màquina. IDENTIFICO: quina data de la resposta és certa i quina és falsa, segons el peu. DEDUEIXO: què no diu la captura sobre d'on ha après la màquina a escriure.

El comentari en tres passos: la petició i la resposta, la data certa i la falsa, i el que la captura no diu (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Pots començar així: «L'usuari demana…, i la màquina…». L'error i l'avís de la lletra petita són al peu de la imatge. Per deduir, rellegeix l'última frase del peu i digues-la amb les teves paraules.

2. Explicar · reescriptura CE6 · Sistemes econòmics La lectura La imatge Individual

Explica què és ChatGPT a algú del 2015 sense les seves paraules.

Explica a una persona del 2015, que fa servir el mòbil cada dia però no ha sentit a parlar mai d'aquests programes, què és la màquina de la captura del cos i què fa. Explica-ho sense fer servir les paraules «intel·ligència», «artificial», «model» ni «dades». Digues com aprèn, què fa quan li preguntes i per què s'equivoca sense saber-ho.

L'explicació en quatre o cinc línies, sense cap de les quatre paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots començar així: «És un programa que ha llegit…». La Marca verda de la secció «La màquina que escriu» explica com funciona: digues-ho amb les teves paraules.

3. Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica L'Arxiu Individual

L'ordre 14110: promesa i perill.

Llegeix l'ordre de L'Arxiu i el seu context, i comenta-la com a font en tres passos. FET: quins danys diu que pot agreujar un ús irresponsable de la IA? PARER: què diu que la rapidesa de la IA obliga a fer als Estats Units? SENYAL: quines dues paraules de la primera frase delaten que el text vol dues coses alhora?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «L'ordre la signa… el…». Qui la signa i què li va passar després són a l'autor i al context. Per al SENYAL, rellegeix la primera frase: el text no tria.

Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

4. Investigar · enigma CE3 · Relacions i conflictes internacionals La fitxa de dades La lectura Individual

Una empresa que no fabrica res i val més que cap altra.

Una empresa de la Fitxa és l'amo d'una de les tres coses que la IA necessita. Pistes: (1) no fabrica els productes que ven, els dissenya i els fa fabricar en una illa; (2) el juliol del 2025 va ser la primera empresa de la història que va valer quatre bilions de dòlars; (3) el gener del 2025 va perdre en un dia més valor que cap empresa mai; (4) el seu producte principal no es pot vendre a la Xina des de l'octubre del 2022. Dedueix quina empresa és i quina pista és la decisiva, i explica amb la pista 4 per què la IA és un poder geopolític.

L'empresa, la pista decisiva i per què la IA és un poder, en tres frases.

Com es fa · Enigma

Copia les pistes numerades.
Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: No hi ha una sola pista decisiva: hi ha respostes ben o mal fonamentades. L'illa és a la cinquena línia de la Fitxa.

5. Explicar · telegrama CE5 · Reptes de l'actualitat La fitxa de dades La imatge Individual

Tres telegrames de vint paraules sobre la mateixa màquina.

Escriu tres telegrames de vint paraules exactes, cada un datat i signat des d'un rol, amb el que aquella persona sabia aquell dia: una enginyera d'OpenAI el 30 de novembre del 2022; un funcionari del ministeri de comerç dels Estats Units el 27 de gener del 2025, el dia que Nvidia perd 590.000 milions; i una voluntària de la Viquipèdia que veu la captura del cos. Cada telegrama porta una xifra de la Fitxa. Després explica en una frase què va canviar entre el primer i el segon.

Tres telegrames de vint paraules exactes, datats i signats, i una frase sobre el canvi.

Com es fa · Telegrama

Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no opina: diu què passa i què fa qui l'envia. Compta les paraules.

6. Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat Desmuntant un tòpic La imatge Individual

Desmuntant «la IA és com la calculadora».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i torna a la captura del cos. Explica per què és fàcil creure que la IA és una eina com la calculadora, desmunta-ho amb dues dades del text i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «gran model de llenguatge».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «serveix?» i «què subcontracta?». La primera es contesta amb un sí; la segona, amb l'estudi del MIT.

Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

7. Participar · decisió raonada CE6 · Sistemes econòmics La fitxa de dades La lectura Individual

Setembre del 2023: què fa un institut amb la màquina que escriu.

Ets membre del consell escolar d'un institut el setembre del 2023: ChatGPT porta nou mesos obert, la meitat dels alumnes l'han provat per fer deures i cap llei no en diu res. Tens tres opcions: prohibir-lo i tornar als exàmens a mà, permetre'l amb l'obligació de dir on s'ha fet servir, o ensenyar-lo a classe. Decideix-ne una i argumenta què hi guanyes i què hi perds per a l'aprenentatge i per a la justícia entre alumnes, només amb el que se sabia aquell setembre. Fes servir el terme «IA generativa».

La decisió argumentada, amb el que guanyes i el que perds (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Si cites l'estudi del MIT del 2025, has fet trampa: aquell setembre no existia. Abans de decidir, escriu què hauries de saber i no saps.

8. Investigar · contrast amb el present CE3 · Relacions i conflictes internacionals Tota la càpsula La fitxa de dades Individual

2007 i 2025: l'iPhone i la màquina que escriu.

La càpsula 11 (sessió 5) va explicar el telèfon intel·ligent i l'economia de plataforma; aquesta sessió explica la IA del 2022-2025. Contrasta els dos moments: una cosa que és igual i dues que són diferents (qui prohibeix què a qui, quina llei hi ha), cada una amb data i dada. Després dedueix què ha canviat de debò: la tecnologia, o que els Estats la consideren un poder. Fes servir el terme «xips avançats».

El contrast dels dos moments i la deducció final (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

Escriu en una frase què deia la font i quan.
Dues columnes: aleshores / avui.
Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Un contrast es fa amb les mateixes files per als dos moments: si només tens la dada d'un, treu la fila.

9. Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat La imatge El que ja saps Individual

Ahir i avui: qui comprova la màquina.

La captura del cos ensenya una màquina que escriu història amb una data falsa i promet fonts que no dona. Pensa en l'última vegada que tu o algú del teu voltant vau fer servir una d'aquestes màquines per a un treball. Argumenta si algú va comprovar el que deia, i què hauria calgut saber per poder-ho fer.

L'argument, amb el teu cas (entre 60 i 70 paraules).

💡 Pista: Comprovar vol dir tenir una altra font abans de llegir la màquina, no després.

⏱ 2 min

6. Tancament

📋 Dinàmica

Per emportar-se

El mòbil és la infraestructura de la vida social de cinc mil milions de persones, dues hores i mitja al dia, i cada gest hi deixa una dada: el Big Data és el recurs de la càpsula 11 i el capitalisme de vigilància, el nom del negoci. El 30 de novembre del 2022 ChatGPT va obrir la segona fase: un gran model de llenguatge que prediu la paraula següent i que en dos mesos feien servir cent milions de persones. Fa quatre coses: exposa el 40 % de les feines del món (FMI), escriu la veritat amb errors i sense fonts (la captura del cos, els deepfakes de les eleccions del 2024), sap de tu el que li has donat, i consumeix tanta electricitat com França. I és un poder perquè necessita xips que tenen tres amos (Nvidia, TSMC, ASML) i cap és la Xina: la prohibició de l'octubre del 2022 és l'única política en què els dos partits nord-americans coincideixen, l'ordre executiva del 2023 va ser revocada el primer dia del 2025, DeepSeek va fer caure Nvidia 590.000 milions en un dia, i Europa va fer una llei. L'estudi del MIT del 2025 mesura el que la calculadora no amagava: qui escriu amb la màquina pensa menys i no recorda el seu propi text.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. Per què el peu de la captura del cos demana llegir-la «com un document»?
2. Segons la lectura, per què la intel·ligència artificial és un poder i no només una eina?
3. Què diu l'ordre executiva 14110 de L'Arxiu, i què en va passar?

Abans de tancar la llibreta

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

Per pensar fins demà

Si la màquina escriu per vosaltres i els xips que la fan possible els tenen tres empreses i dos Estats, què heu de saber fer vosaltres perquè el que escriu sigui vostre, i qui us ho hauria d'ensenyar?