Sessió 3. La crisi migratòria europea (2015)

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 2015 va ser el xoc: un milió de persones en barques, un sistema d’asil que assignava cada demanda al primer país d’arribada i va enfonsar Grècia i Itàlia, un mes de portes obertes després de la fotografia d’un nen mort, i deu anys de portes tancades després; els governs europeus no es van posar d’acord en res tret de pagar Turquia perquè les barques no sortissin, i la fractura que aquell any va obrir entre l’est i l’oest, i dins de cada país, és la que la sessió 4 explica.

El col·lapse del sistema

Europa tenia un sistema d’asilasilProtecció que un Estat dona a qui fuig del seu país per persecució o guerra; la Convenció de Ginebra del 1951 obliga a no retornar-lo al perill. A la Unió Europea, el reconeixement el fa cada Estat, però les regles són comunes des del 1999. pensat per a desenes de milers de demandes l’any, i el 2015 en va rebre 1,3 milions. La regla era el reglament de Dublínreglament de DublínNorma de la Unió Europea (1990, revisada el 2013) segons la qual la demanda d'asil l'ha d'examinar el primer país de la Unió on entra el sol·licitant; en una crisi, això carrega tot el pes sobre Grècia, Itàlia i Hongria, els països de la frontera exterior.: la demanda l’examina el primer país on entres, i el primer país eren Grècia i Itàlia. El 2015 van arribar per mar 1.015.000 persones, 850.000 per Grècia i la majoria per l’illa de Lesbos, a deu quilòmetres de Turquia, en barques com la de la fotografia del cos; la meitat eren sirians de la guerra de la sessió 2, un de cada cinc afganesos, i després iraquians i eritreus. Grècia, en plena crisi de l’austeritat, no podia ni registrar-los, i van seguir a peu la ruta dels Balcansruta dels BalcansCamí de Grècia a Alemanya per Macedònia del Nord, Sèrbia, Hongria o Croàcia, Eslovènia i Àustria, seguit per centenars de milers de persones el 2015; el 9 de març del 2016 els governs de la ruta la van tancar de comú acord i 60.000 persones van quedar atrapades a Grècia. fins a Alemanya, on hi havia feina i família. Al Mediterrani central, entre Líbia i Itàlia, la barca era pitjor i el mar més ample: el 18 d’abril del 2015 en va naufragar una amb vuit-centes persones a dins, i aquell any van morir-hi 3.771 persones; el següent, 5.096, la xifra més alta que s’ha comptat mai. El sistema no va col·lapsar per les xifres, que eren un 0,2 % de la població europea, sinó per la regla: Dublín feia que dos països en carreguessin tot el pes i que els altres vint-i-sis poguessin dir que no era cosa seva, i el 2015 tots dos van deixar de fer-ho.

Un mes de portes obertes

El 2 de setembre del 2015 el cos d’Aylan Kurdi (Alan, en kurd), un nen de tres anys de Kobani, va aparèixer a una platja de Bodrum, a Turquia, i la fotografia va donar la volta al món en un dia. Dos dies abans, la cancellera alemanya havia dit tres paraules, «Wir schaffen dasWir schaffen das«Ho aconseguirem» o «ens en sortirem»: frase de la cancellera alemanya Angela Merkel a la roda de premsa del 31 d'agost del 2015 sobre l'acollida de refugiats; Alemanya en va rebre 890.000 aquell any. Es va convertir en el lema dels partidaris de l'acollida i en el blanc dels contraris.», i el 4 de setembre Alemanya i Àustria van obrir la frontera als milers que eren atrapats a l’estació de Budapest. Durant unes setmanes Europa va acollir: voluntaris a les estacions de Munic, ajuntaments que s’oferien, el papa que va demanar a cada parròquia d’Europa que allotgés una família i, el 24 de setembre, va pronunciar el discurs de L’Arxiu davant del Congrés dels Estats Units. El 22 de setembre els ministres de la Unió van aprovar la reubicacióreubicacióDecisió de la Unió Europea del setembre del 2015 de repartir 160.000 sol·licitants d'asil des de Grècia i Itàlia entre els altres Estats segons la població i el PIB; Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania hi van votar en contra, i dos anys després només se n'havien reubicat 30.000. de 160.000 persones per quotes, votada en contra per quatre països de l’est. I aquí va acabar el mes: el 15 de setembre Hongria havia completat una tanca de 175 quilòmetres amb Sèrbia, el 13 de setembre Alemanya mateixa havia tornat a posar controls a la frontera, suspenent l’espai Schengenespai SchengenZona sense controls a les fronteres interiors, creada el 1985 i que el 2015 tenia 26 països; els Estats poden restablir els controls temporalment «per amenaça a l'ordre públic», i des del setembre del 2015 sis països ho han fet de manera gairebé permanent., i Àustria, Suècia i Dinamarca la van seguir. El setembre del 2015 va ser l’única vegada que Europa va decidir junta sobre l’asil, per quotes i per majoria, i va ser també l’última: quatre governs es van negar a complir la decisió, els tribunals els van condemnar cinc anys després, i no va passar res.

Tancar la porta i pagar el porter

El 18 de març del 2016 la Unió Europea va signar l’acord amb Turquiaacord amb TurquiaDeclaració de la Unió Europea i Turquia del 18 de març del 2016: Turquia impedeix les sortides cap a Grècia i readmet els que hi arriben, i a canvi rep 6.000 milions d'euros, l'entrada sense visat per als seus ciutadans (que no s'ha complert) i que per cada sirià retornat la Unió n'aculli un altre des de Turquia.: 6.000 milions d’euros perquè les barques no sortissin. Va funcionar com a xifra: de 850.000 arribades a Grècia el 2015 a 170.000 el 2016 i 30.000 el 2017. Nou dies abans, els països de la ruta dels Balcans l’havien tancat i 60.000 persones havien quedat atrapades a Grècia, en camps com el de Mória, a Lesbos, que va cremar el 2020 amb 13.000 persones en un lloc per a 3.000. El xoc, però, ja havia passat a la política: a Hongria el govern va fer un referèndum contra les quotes el 2016; a Alemanya el partit d’extrema dreta va passar del 4,7 % dels vots del 2013 al 12,6 % del 2017; a Polònia, Àustria, Itàlia i els Països Baixos els partits que prometien tancar fronteres van créixer entre el 2015 i el 2018; i a Espanya, que s’havia compromès a acollir 17.000 persones i n’havia rebut 1.300, 160.000 persones van sortir al carrer a Barcelona el febrer del 2017 amb el lema de la capçalera. Europa va resoldre el 2015 sense resoldre’l: va pagar un país de fora perquè fes de frontera i va deixar la regla de Dublín tal com era, i el que va quedar va ser una línia nova que separava l’est de l’oest i cada país per dins, sobre una pregunta, qui pot entrar, que des d’aleshores decideix eleccions.

Ahir i avui

El 2024 la Unió Europea va aprovar per fi el pacte de migració i asil que substituïa Dublín, nou anys després del col·lapse, amb una «solidaritat obligatòria» que permet a un país pagar en comptes d’acollir; el mateix any hi va haver 912.000 demandes d’asil, prop de tres quartes parts de les del 2015, i ningú no en va dir crisi; i el desembre del 2024, quan va caure el règim sirià (sessió 2), diversos governs europeus van suspendre l’asil als sirians l’endemà mateix. El 2015 no va ser una crisi de refugiats sinó una crisi d’Europa: una quantitat de gent semblant a la que el 2024 no fa cap titular va trencar el 2015 un sistema, un espai sense fronteres i un consens, i la sessió 4 explica com aquella fractura va arribar a les urnes.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: asil, la protecció a qui fuig de persecució o guerra (Convenció de Ginebra, 1951); reglament de Dublín, la demanda l'examina el primer país d'entrada (1990, 2013); espai Schengen, la zona sense controls interiors (1985; 26 països el 2015); reubicació, el repartiment de sol·licitants entre Estats per quotes (setembre del 2015); ruta dels Balcans, de Grècia a Alemanya a peu, tancada el 9 de març del 2016; acord UE-Turquia, 6.000 milions perquè les barques no surtin (18 de març del 2016); «Wir schaffen das», les tres paraules de la cancellera del 31 d'agost del 2015; xoc polític, el canvi de vots i de governs que un fet provoca.
• · Les arribades i qui les compta: 1.015.078 persones per mar el 2015 (OIM i ACNUR), 850.000 per Grècia i 154.000 per Itàlia; el 2014 havien estat 216.000 i el 2016 en van ser 363.000; per nacionalitat (ACNUR, 2015): sirians 50 %, afganesos 20 %, iraquians 7 %, eritreus 4 %; demandes d'asil a la Unió Europea (Eurostat, primeres demandes): 2013, 400.000; 2014, 563.000; 2015, 1.257.000; 2016, 1.206.000; 2017, 654.000; 2024, 912.000. Alemanya el 2015: 890.000 arribats, 476.000 demandes registrades; Suècia, 163.000 (el 1,6 % de la seva població); Hongria, 177.000 demandes, 500 concedides. Espanya: 14.800 demandes el 2015; quota de reubicació, 17.337; reubicats el setembre del 2017, 1.300.
• · Els morts, i qui els compta: 3.771 al Mediterrani el 2015 i 5.096 el 2016, el màxim mai registrat (OIM, projecte Missing Migrants); 18 d'abril del 2015, naufragi a 100 km de Líbia, uns 800 morts, el pitjor del Mediterrani; 2 de setembre del 2015, Aylan Kurdi, 3 anys, de Kobani, a la platja d'Ali Hoca Burnu (Bodrum); 27 d'agost del 2015, 71 persones mortes dins d'un camió a una autopista d'Àustria; Mória (Lesbos), 13.000 persones en un camp per a 3.000, cremat el 8 de setembre del 2020. Desplaçats al món el 2015: 60 milions (ACNUR), el màxim des del 1945; el 2024, 120 milions.
• · El mes de portes obertes i el tancament, amb dates: 31 d'agost del 2015, «Wir schaffen das»; 2 de setembre, la fotografia; 4-5 de setembre, Alemanya i Àustria obren la frontera als atrapats a l'estació de Keleti (Budapest); 13 de setembre, Alemanya restableix els controls (Schengen suspès; després Àustria, Suècia, Dinamarca, Noruega, França); 15 de setembre, tanca d'Hongria amb Sèrbia (175 km) acabada; 22 de setembre, els ministres aproven reubicar 120.000 persones (més 40.000 del juliol) per majoria, amb Hongria, Txèquia, Eslovàquia i Romania en contra; 24 de setembre, el discurs de L'Arxiu; 9 de març del 2016, la ruta dels Balcans tancada, 60.000 atrapats a Grècia; 18 de març, l'acord amb Turquia; setembre del 2017, 30.000 reubicats de 160.000; 2 d'abril del 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió condemna Polònia, Hongria i Txèquia per no complir; 2024, pacte de migració i asil amb «solidaritat obligatòria» (acollir o pagar 20.000 euros per persona).
• · El xoc polític, per categoria i resultats: a Alemanya, el partit d'extrema dreta passa del 4,7 % (2013) al 12,6 % (2017); a Hongria, referèndum contra les quotes el 2 d'octubre del 2016 (98 % de no, participació del 44 %, no vàlid); a Àustria, el candidat d'extrema dreta arriba a la segona volta presidencial el 2016 amb el 46 %; a Itàlia, el partit que promet tancar ports passa del 4 % (2013) al 17 % (2018) i governa; a Polònia, el govern elegit l'octubre del 2015 es nega a rebre cap reubicat; els índexs de democràcia liberal de V-Dem baixen a Hongria i Polònia cada any entre el 2015 i el 2020. A Espanya, 160.000 persones a Barcelona el 18 de febrer del 2017 («Volem acollir», Guàrdia Urbana). Després del 8 de desembre del 2024 (caiguda del règim sirià), Alemanya, Àustria i altres suspenen les demandes d'asil dels sirians l'endemà.
• · La imatge del cos: sirians i iraquians arribant de Turquia a Skala Sikamineas (Lesbos), 30 d'octubre del 2015, amb socorristes de Proactiva Open Arms. La capçalera: la manifestació «Volem acollir» a Barcelona, 18 de febrer del 2017.

4. 📜 L'Arxiu Discurs del papa Francesc a la sessió conjunta del Congrés dels Estats Units, 24 de setembre del 2015 (fragment sobre els refugiats) ▶

Font primària per investigar.

1. Discurs del papa Francesc a la sessió conjunta del Congrés dels Estats Units, 24 de setembre del 2015 (fragment sobre els refugiats)

   Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc, primer papa que parla al Congrés dels Estats Units, a Washington, durant el viatge a Cuba i els Estats Units; pronunciat en anglès · 24 de setembre de 2015

   «El nostre món afronta una crisi de refugiats d'una magnitud no vista des de la Segona Guerra Mundial. Això ens planteja grans reptes i moltes decisions difícils. També en aquest continent, milers de persones es veuen portades a viatjar cap al nord a la recerca d'una vida millor per a elles i per als seus éssers estimats, a la recerca de més oportunitats. No és això el que volem per als nostres fills? No hem de deixar-nos espantar pels seus nombres, sinó veure'ls com a persones, mirant-los la cara i escoltant les seves històries, mirant de respondre com millor puguem a la seva situació. […] Hem d'evitar una temptació avui comuna: descartar tot el que resulta molest.»

   El papa Francesc el va pronunciar en anglès el 24 de setembre del 2015 a Washington, davant dels dos partits del Congrés dels Estats Units, tres setmanes després de la fotografia d'Aylan Kurdi i dos dies després que els ministres europeus aprovessin les quotes de reubicació. Parla d'Europa a un públic que pensava en la frontera amb Mèxic, i per això diu «també en aquest continent». Com a cap d'una Església, no li convé entrar en lleis: no anomena cap país, cap llei ni cap quota, i la xifra que hi ha darrere de la seva comparació, 60 milions de desplaçats al món, és a la tercera línia de la Fitxa. El discurs és la posició moral; el que va passar amb les quotes (quarta línia) és la política.

   ↗ Llegir l'original a vatican.va Traducció de l'anglès · original: «Our world is facing a refugee crisis of a magnitude not seen since the Second World War. This presents us with great challenges and many hard decisions. On this continent, too, thousands of persons are led to travel north in search of a better life for themselves and for their loved ones, in search of greater opportunities. Is this not what we want for our own children? We must not be taken aback by their numbers, but rather view them as persons, seeing their faces and listening to their stories».

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🔍 Investigar · comentari d'imatge CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cinquanta armilles en deu metres: llegir la barca de Lesbos.

Mira la fotografia del cos de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: quantes persones hi ha a la barca, què porten posat i qui és a l'aigua. IDENTIFICO: on és, quin dia és i de quin país venien la meitat dels que van arribar a Grècia aquell any. DEDUEIXO: per què el peu diu que els socorristes hi eren perquè cap Estat no hi era.

El comentari en tres passos: el que es veu, on i quan és, i el que se'n dedueix (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Pots començar així: «A la fotografia es veuen…». Compta les armilles abans de dir «molta gent». El lloc i la data són al peu de la imatge; les nacionalitats, a la segona línia de la Fitxa.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El papa al Congrés: cares contra nombres.

Llegeix el discurs de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l en tres passos. FET: amb quina magnitud compara el papa la crisi de refugiats? PARER: què demana que no fem amb els nombres, i què proposa en lloc d'això? SENYAL: quina pregunta del text vol que qui escolta es posi al lloc de qui marxa?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «El discurs el pronuncia… el… davant de…». Qui parla, on i quan és a l'autor i al context. Per al SENYAL, pregunta't a qui fa pensar aquella pregunta: en els refugiats o en els fills dels congressistes?

3. 🧭 Situar · gràfic de dades CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dibuixa la muntanya del 2015.

Amb les demandes d'asil de la segona línia de la Fitxa (2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2024), dibuixa un gràfic de sis barres amb l'eix vertical en centenars de milers. Descriu en quin any la barra és més alta i quantes vegades supera la del 2013. Situa sobre les barres el mes de portes obertes i l'acord amb Turquia.

El gràfic de sis barres amb escala, els dos fets situats i una frase sobre la barra més alta.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Pots començar així: «La barra més alta és la del… i és … vegades la del 2013». Mesura les barres amb regle: l'escala ha de ser la mateixa per a totes. Les dates dels dos fets són a la quarta línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. 🔍 Investigar · vertader o fals justificat CE2 · Revolucions i canvi 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre el 2015.

Escriu V o F davant de cada afirmació i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa. (1) El 2015 va arribar a Europa per mar més gent que en cap any anterior. (2) El país amb més refugiats sirians del món era Alemanya. (3) La reubicació per quotes es va aprovar per unanimitat. (4) L'any amb més morts al Mediterrani va ser el 2015. Després explica quina de les falses creu més la gent.

Quatre V o F, cada un amb una frase i una dada, i una frase sobre la falsa més creguda.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Una afirmació certa a mitges és falsa. Cada justificació porta una xifra i qui la compta.

5. ✍️ Explicar · telegrama CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres telegrames del setembre del 2015.

Escriu tres telegrames de vint paraules exactes, cada un datat i signat des d'un rol, amb el que aquella persona sabia aquell dia: una voluntària de l'estació de Munic el 5 de setembre del 2015, un funcionari de la frontera hongaresa amb Sèrbia el 15 de setembre, i una funcionària del registre de Lesbos el 9 de març del 2016. Cada telegrama porta una xifra de la Fitxa. Després explica en una frase què va canviar entre el primer i el tercer.

Tres telegrames de vint paraules exactes, datats i signats, i una frase sobre el canvi.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no opina: diu què passa i què fa qui l'envia. Compta les paraules.

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «Europa va ser envaïda».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil creure que el 2015 Europa va ser envaïda, desmunta-ho amb dues dades del text i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «reglament de Dublín».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «eren molts?» i «tenien dret?». La primera es contesta amb un percentatge; la segona, amb una convenció del 1951.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · manifest CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc punts per a un sistema d'asil que no col·lapsi.

La lectura diu que Europa va resoldre el 2015 sense resoldre'l. Escriu un manifest de cinc punts per a un sistema d'asil europeu que no col·lapsés amb un milió de demandes. Cada punt diu quina regla canvia, qui la paga i amb quina dada de la Fitxa es justifica. Marca el punt que menys t'agrada però creus necessari, i defensa'l davant d'un dels quatre governs que el setembre del 2015 van votar contra les quotes. Fes servir el terme «reubicació».

El manifest de cinc punts, amb el punt marcat i defensat (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Si els cinc punts t'agraden, no has pensat en qui hi perd.

8. 🔍 Investigar · contrast amb el present CE2 · Revolucions i canvi 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

2015 i 2024: xifres semblants, dos titulars.

La Fitxa diu que el 2015 hi va haver 1.257.000 demandes d'asil a la Unió Europea i el 2024, 912.000, i la lectura diu que el 2024 ningú no en va dir crisi. Contrasta els dos anys: una cosa que és igual i dues que són diferents (la regla, la reacció dels governs), cada una amb data i dada. Després dedueix què ha canviat de debò: la quantitat de gent o la manera de mirar-la. Fes servir el terme «xoc polític».

El contrast dels dos anys i la deducció final (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Un contrast es fa amb les mateixes files per als dos anys: si només tens la dada d'un any, treu la fila.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: el carrer i el govern.

La Fitxa diu que el 2015 Espanya es va comprometre a reubicar 17.337 persones i que el setembre del 2017 n'havia rebut 1.300, i que el febrer del 2017 160.000 persones van sortir al carrer a Barcelona per demanar-ho. Argumenta què diu aquesta distància entre el carrer i el govern, i si al teu voltant has vist alguna cosa semblant: una acollida, una campanya o una protesta.

L'argument, amb un cas del teu voltant (entre 60 i 70 paraules).

💡 Pista: Pensa en qui decideix i qui es manifesta: no sempre volen el mateix, i no sempre ho fan pel mateix motiu.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 2015 van arribar a Europa per mar 1.015.000 persones, 850.000 per Grècia i la majoria per Lesbos, la meitat sirians de la guerra de la sessió 2, i 3.771 hi van morir (5.096 l'any següent). El sistema d'asil va col·lapsar per la regla de Dublín, que carregava tot el pes sobre Grècia i Itàlia, i la gent va seguir la ruta dels Balcans a peu fins a Alemanya. La fotografia d'Aylan Kurdi del 2 de setembre va obrir un mes de portes: «Wir schaffen das», la frontera oberta als de Budapest, el papa al Congrés dels Estats Units demanant mirar cares i no nombres, i les quotes de reubicació de 160.000 persones aprovades per majoria el 22 de setembre amb quatre països en contra. El tancament va venir de seguida: tanques, Schengen suspès, la ruta tancada el 9 de març del 2016 i l'acord amb Turquia del 18 de març, 6.000 milions perquè les barques no sortissin. De 160.000 reubicacions se'n van fer 30.000; Espanya, 1.300 de 17.000. El xoc va passar a les urnes: partits de tancar fronteres del 4 al 12 i al 17 %, un referèndum a Hongria, una línia nova entre l'est i l'oest. El 2024 hi va haver 912.000 demandes i cap crisi: no va ser una crisi de refugiats sinó d'Europa.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què va col·lapsar el sistema d'asil europeu el 2015?

   A. Perquè les arribades equivalien a una part de la població que cap país no podia absorbir B. Perquè Turquia va deixar sortir les barques a posta per pressionar la Unió i cobrar-ne C. Perquè l'espai Schengen obligava cada país a acollir tots els sol·licitants que hi entraven D. Per la regla de Dublín, que carregava totes les demandes sobre el primer país d'entrada

2. 2. Què va passar amb la reubicació de 160.000 persones aprovada el 22 de setembre del 2015?

   A. Es va aprovar per unanimitat, però Grècia i Itàlia no van registrar prou sol·licitants B. La va anul·lar el Tribunal de Justícia de la Unió el 2020, a petició de tres governs C. Es va aprovar per majoria i dos anys després només se n'havien reubicat 30.000 D. Es va substituir el 2016 per l'acord amb Turquia, que retornava els sirians a canvi de diners

3. 3. Segons la lectura, com van baixar les arribades a Grècia a partir del 2016?

   A. Reformant la regla de Dublín perquè les demandes es repartissin entre tots els Estats B. Pagant 6.000 milions d'euros a Turquia perquè les barques no sortissin cap a les illes C. Aixecant una tanca de 175 quilòmetres a la frontera terrestre entre Grècia i Turquia D. Enviant vaixells europeus a l'Egeu per retornar les barques a la costa turca de Bodrum

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si un milió de persones era el 0,2 % de la població europea i el Líban en tenia una de cada sis, per què el 2015 va trencar Europa i no el Líban, i què diu això de qui decideix què és una crisi?