Sessió 5. El retorn de Rússia i la geopolítica energètica

⏱ 17 min

2. 📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Rússia va tornar en dues fases: primer amb paraules, a Munic el 2007, contra el món d’un sol amo, i després amb tancs, a Geòrgia el 2008, a Crimea el 2014 i a Síria el 2015; i Europa va poder no veure-ho perquè escalfava les cases amb el seu gas, el 45 % del que cremava, i pagava cada any els tancs que després va haver de témer; la dependència energètica va ser la rampa cap al 2022, i tallar-la va costar la inflació més alta en quaranta anys.

De les paraules als tancs

El 10 de febrer del 2007, a la conferència de seguretat de Munic, el president de Rússia va pronunciar el discurs de L’Arxiu: el «món unipolar» que Occident havia proposat després de la Guerra Freda era «un amo, un sobirà», i l’expansió de l’OTAN fins a les seves fronteres, «una provocació seriosa». Occident hi va veure un discurs; era un programa. L’agost del 2008 l’exèrcit rus va entrar a Geòrgia i en va reconèixer dues províncies. El febrer del 2014, quan una revolta a Kíiv va fer fugir el president ucraïnès que havia rebutjat l’acord amb la Unió Europea, soldats sense insígnies van ocupar Crimea en una setmana i el 18 de març Rússia la va annexionar després d’un referèndum que cent països de l’ONU no van reconèixer: la primera annexióannexióIncorporació per la força d'un territori d'un altre Estat; la Carta de l'ONU (article 2.4, càpsula 10) la prohibeix, i la de Crimea del 2014 va ser la primera a Europa des del 1945. L'Assemblea General la va declarar no vàlida per 100 vots contra 11. a Europa des del 1945. A l’abril va començar la guerra del Donbàs, amb 14.000 morts fins al 2021, i el juliol un míssil rus va abatre un avió de passatgers amb 298 persones. El 2015 Rússia va entrar a Síria (sessió 2) i va salvar el règim. I entremig, la guerra híbridaguerra híbridaCombinació de força militar sense insígnies, ciberatacs, desinformació, pressió econòmica i suport a partits d'altres països, per sota del llindar de la guerra declarada; el ciberatac a Estònia del 2007, Crimea el 2014 i la interferència a l'elecció del 2016 (sessió 4) en són els casos de manual.: el ciberatac a Estònia del 2007, la fàbrica de Sant Petersburg de la sessió 4, un enverinament a Anglaterra el 2018. Entre el 2007 i el 2021 Rússia va dir el que faria, ho va fer tres vegades i va rebre sancions que no van canviar res: el que Europa no volia veure no era el programa, sinó el tub que el pagava.

El tub

El mapa del cos és la política europea dels anys 2000 dibuixada. Rússia té les reserves de gas més grans del món i cap altre client a tocar; Europa, que va tancar mines i centrals, en necessitava i el tenia barat per gasoductegasoducteCanonada que transporta gas a pressió a milers de quilòmetres; a diferència del petroli, que viatja en vaixell a qualsevol port, el gas per tub lliga el venedor i el comprador durant dècades. Els de Rússia a Europa es van construir entre el 1967 i el 2011., i el 2021 el 45 % del gas que la Unió importava era rus; Alemanya, el 55 %, i havia decidit tancar les centrals nuclears. El tub crea dependència energèticadependència energèticaSituació d'un país que no pot canviar de proveïdor d'energia sense un cost enorme perquè la infraestructura (tubs, centrals, contractes) el lliga; el 2021 Alemanya, Itàlia, Àustria i Hongria depenien del gas rus per a més de la meitat del consum. a les dues bandes, però no igual: Rússia treia del petroli i el gas el 40 % del pressupost de l’Estat i pagava amb ells l’exèrcit, i Europa hi comprava calefacció. I Rússia ja havia ensenyat que el gas era una arma energèticaarma energèticaÚs del subministrament d'energia com a instrument de pressió política: tancar l'aixeta, apujar el preu o amenaçar de fer-ho. Rússia el va fer servir contra Ucraïna el 2006 i el 2009, i contra Europa el 2022, quan va reduir el gas un 80 % abans de l'hivern.: el gener del 2006 i el gener del 2009 va tancar l’aixeta a Ucraïna per una disputa de preus i Bulgària i Eslovàquia es van quedar tretze dies sense calefacció. La resposta alemanya va ser el Nord StreamNord StreamDos gasoductes pel fons del mar Bàltic, de Rússia a Alemanya, sense passar per cap país intermedi: el primer, del 2011 (55.000 milions de metres cúbics l'any); el segon, acabat el setembre del 2021, mai obert i sabotejat el 26 de setembre del 2022 amb explosius.: un tub directe que no passés per Ucraïna, el primer inaugurat el 2011 i el segon acabat el setembre del 2021, cinc mesos abans de la guerra, contra l’opinió de Polònia, els bàltics i els Estats Units. El tub va fer el que un tractat no hauria pogut fer: lligar Alemanya a Rússia durant trenta anys, i la dependència va ser la raó per la qual les sancions del 2014 van ser petites, per la qual el segon tub es va acabar el 2021 i per la qual el 2022 Rússia va calcular que Europa no gosaria.

El 2022 i la factura de tallar el tub

El 24 de febrer del 2022 Rússia va envair Ucraïna (la sessió 9 en fa el balanç). Tres dies després el canceller alemany va anunciar al Parlament la ZeitenwendeZeitenwende«Canvi d'època»: nom que el canceller alemany va donar el 27 de febrer del 2022 al gir de la política alemanya, amb 100.000 milions d'euros per a l'exèrcit, l'enviament d'armes a Ucraïna i la fi de la dependència del gas rus; Finlàndia i Suècia van demanar entrar a l'OTAN tres mesos després. i el Nord Stream 2 no es va obrir mai. Rússia va contestar amb l’arma: el gas rus a Europa va baixar un 80 % durant el 2022, el preu de referència va passar de 20 euros el megawatt-hora el 2020 a 340 l’agost del 2022, la llum va pujar amb ell i la inflació europea va arribar al 10,6 %. Europa va omplir els dipòsits, va comprar gas liquat als Estats Units i a Qatar per vaixell, va tornar a cremar carbó i va reduir el consum un 18 %: el 2023 el gas rus era el 15 % i no el 45 %. Va costar el que la Fitxa mesura, amb els governs pagant 700.000 milions d’euros en ajuts per a la factura de la llum i el gas en un any i mig, i va funcionar: Rússia va perdre el seu client principal i ven ara el gas a la Xina i a l’Índia més barat, i el setembre del 2022 algú va fer esclatar els dos tubs del Bàltic. L’arma energètica va funcionar tres vegades contra Ucraïna i va fallar contra Europa, però només perquè Europa va acceptar pagar la factura més cara de la seva història en energia; qui la va pagar, la sessió 8 de la càpsula 11 ho ha explicat, van ser els mateixos de sempre.

Ahir i avui

El 2025 la Unió Europea va proposar prohibir del tot el gas rus a partir del 2027, Hongria i Eslovàquia continuaven comprant-ne per tub, i el gas liquat nord-americà que l’havia substituït arribava amb els aranzels de la càpsula 11 al darrere: Europa havia canviat una dependència per una altra. Rússia va tornar perquè va dir que tornaria i ningú no la va creure, i Europa va poder no creure-la perquè tenia el gas barat; la lliçó de la sessió és que un país que et ven l’energia et ven també el dret a no mirar, i la sessió 6 explica per què la transició energètica, a més de climàtica, és aquesta pregunta.

3. 📊 Fitxa de dades 6 dades ▶

• · Les paraules: món unipolar, un sol centre de poder (càpsula 11, sessió 2); annexió, la incorporació per la força d'un territori d'un altre Estat; guerra híbrida, força sense insígnies, ciberatacs, desinformació i pressió econòmica per sota de la guerra declarada; gasoducte, la canonada que lliga venedor i comprador durant dècades; dependència energètica, no poder canviar de proveïdor sense un cost enorme; arma energètica, tancar l'aixeta o apujar el preu per pressionar; Nord Stream, els dos tubs del Bàltic (2011, 2021); Zeitenwende, el «canvi d'època» alemany del 27 de febrer del 2022; diversificació, tenir més d'un proveïdor.
• · El retorn amb dates: 10 de febrer del 2007, Munic (L'Arxiu); abril-maig del 2007, ciberatac a Estònia; 8-12 d'agost del 2008, guerra de Geòrgia (Abkhàzia i Ossètia del Sud reconegudes); 21 de novembre del 2013, comença la protesta de Kíiv; 22 de febrer del 2014, el president ucraïnès fuig; 27 de febrer, soldats sense insígnies a Crimea; 16 de març, referèndum; 18 de març, annexió; 27 de març, l'Assemblea General la declara no vàlida (100 a favor, 11 en contra, 58 abstencions); abril del 2014, comença la guerra del Donbàs (14.000 morts fins al 2021, ONU); 17 de juliol del 2014, el vol MH17 abatut (298 morts); febrer del 2015, acords de Minsk II; 30 de setembre del 2015, Rússia a Síria; 4 de març del 2018, enverinament de Salisbury; 24 de febrer del 2022, invasió d'Ucraïna.
• · El tub amb xifres: Rússia, les reserves de gas més grans del món (el 20 % del total); gas rus a la Unió Europea el 2021, 155.000 milions de metres cúbics, el 45 % de les importacions; per país (2021): Alemanya 55 %, Itàlia 40 %, Àustria 80 %, Hongria 95 %, Polònia 55 %, Espanya 10 % (Espanya el rep sobretot d'Algèria i per vaixell); petroli rus, el 25 % de les importacions europees; pes del petroli i el gas al pressupost de l'Estat rus, entre el 36 i el 45 % (2011-2021); gasoductes: Germandat (1967, per Ucraïna), Iamal-Europa (1999, per Bielorússia i Polònia), Blue Stream (2003, a Turquia), Nord Stream 1 (2011, 55.000 milions de metres cúbics l'any), TurkStream (2020), Nord Stream 2 (acabat el setembre del 2021, mai obert, sabotejat el 26 de setembre del 2022); talls a Ucraïna, 1-4 de gener del 2006 i 7-20 de gener del 2009 (tretze dies; Bulgària i Eslovàquia sense gas).
• · La factura de tallar el tub (2022-2023): 27 de febrer del 2022, Zeitenwende (100.000 milions d'euros per a l'exèrcit alemany); gas rus per tub a Europa, −80 % durant el 2022; preu del gas (TTF), 20 euros el megawatt-hora el 2020, 340 el 26 d'agost del 2022, 30 el 2024; inflació de la zona euro, 10,6 % l'octubre del 2022; ajuts públics per a la factura energètica a la Unió, 700.000 milions d'euros entre el setembre del 2021 i el gener del 2023 (Bruegel); consum de gas europeu, −18 % (agost 2022-març 2023); gas rus a la Unió el 2023, 15 % (tub i vaixell); gas liquat dels Estats Units, del 6 % (2021) al 20 % de les importacions (2023); carbó, +7 % de consum el 2022; topall al preu del petroli rus, 60 dòlars el barril (5 de desembre del 2022); Finlàndia a l'OTAN el 4 d'abril del 2023, Suècia el 7 de març del 2024; 2025, proposta de la Unió de prohibir tot el gas rus a partir del 2027, amb Hongria i Eslovàquia en contra.
• · La guerra, i qui compta (la sessió 9 en fa el balanç): civils morts a Ucraïna documentats per l'ONU, més de 12.000 (2025), amb la xifra real «considerablement més alta» segons l'ONU mateixa; morts i ferits militars, centenars de milers a cada banda segons estimacions occidentals, no verificables; refugiats ucraïnesos a Europa, 6 milions (ACNUR, 2024), 230.000 a Espanya amb protecció temporal; sancions a Rússia, més de 20.000, i 300.000 milions de dòlars del banc central congelats (càpsula 11); Rússia ven ara el petroli a la Xina i a l'Índia amb descompte; la resolució ES-11/1 de l'Assemblea General del 2 de març del 2022, 141 a favor, 5 en contra, 35 abstencions.
• · La imatge del cos: els gasoductes de Rússia a la Unió Europea, existents i projectats, en un mapa del 2022 amb els noms en hongarès. La capçalera: un tros del tub del Nord Stream exposat a Kotka (Finlàndia).

4. 📜 L'Arxiu Discurs del president de Rússia a la Conferència de Seguretat de Munic (fragments sobre el món unipolar i l'expansió de l'OTAN) ▶

Font primària per investigar.

1. Discurs del president de Rússia a la Conferència de Seguretat de Munic (fragments sobre el món unipolar i l'expansió de l'OTAN)

   Vladímir Putin, president de la Federació Russa, davant dels ministres de defensa, caps militars i parlamentaris d'Europa i els Estats Units reunits a la conferència anual de seguretat de Munic; pronunciat en rus i traduït pel Kremlin · 10 de febrer de 2007

   «El món unipolar que s'havia proposat després de la Guerra Freda tampoc no ha tingut lloc. […] Què és, però, un món unipolar? Per molt que s'embelleixi el terme, al capdavall es refereix a un sol tipus de situació: un centre d'autoritat, un centre de força, un centre de decisió. És un món en què hi ha un amo, un sobirà. […] Crec que és evident que l'expansió de l'OTAN no té cap relació amb la modernització de l'Aliança mateixa ni amb garantir la seguretat a Europa. Al contrari, representa una provocació seriosa que redueix el nivell de confiança mútua. I tenim el dret de preguntar: contra qui va dirigida aquesta expansió?»

   El president de Rússia el va pronunciar el 10 de febrer del 2007 a la conferència de seguretat de Munic, davant dels que cada any decideixen la defensa d'Occident, amb la cancellera alemanya i el secretari de defensa nord-americà a primera fila. Parla com el cap d'un Estat que havia estat l'altre pol de la Guerra Freda i vol tornar a comptar: per això descriu el món unipolar dels anys noranta (càpsula 11, sessió 2) com un món d'un sol amo. La queixa sobre l'OTAN respon a un fet real, setze membres el 1990 i vint-i-sis el 2007, però el text no diu que Europa comprava a Rússia el 40 % del seu gas. Els que l'escoltaven van aplaudir educadament; l'agost del 2008 els tancs russos van entrar a Geòrgia.

   ↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció de l'anglès (versió oficial del Kremlin) · original: «However, what is a unipolar world? However one might embellish this term, at the end of the day it refers to one type of situation, namely one centre of authority, one centre of force, one centre of decision-making. […] I think it is obvious that NATO expansion does not have any relation with the modernisation of the Alliance itself or with ensuring security in Europe. On the contrary, it represents a serious provocation that reduces the level of mutual trust. And we have the right to ask: against whom is this expansion intended?»

---

⏱ 18 min

5. ✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes de l'apartat 1 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1. 🧭 Situar · comentari de mapa CE1 · Fonts i recerca històrica 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un mapa en hongarès: on comença i on acaba el gas.

Mira el mapa del cos de la lectura i el seu peu, que en tradueix els noms, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: on comencen tots els tubs i on acaben. IDENTIFICO: quants passen per Ucraïna i quin va pel fons del Bàltic sense travessar cap país. DEDUEIXO: per què Alemanya volia aquell tub del Bàltic.

El comentari en tres passos: on comencen i acaben, quins passen per on, i per què Alemanya volia el tub del Bàltic (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Pots començar així: «Tots els tubs surten de… i arriben a…». Un mapa en una llengua que no saps es llegeix igual: les línies i els països hi són, i el peu et dona els noms. Per deduir, mira què va passar el gener del 2006 i del 2009 a la tercera línia de la Fitxa.

2. 🔍 Investigar · comentari de font CE1 · Fonts i recerca històrica 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Munic 2007: un amo, un sobirà.

Llegeix el discurs de L'Arxiu i el seu context, i comenta'l com a font en tres passos. FET: què diu que ha passat amb el món unipolar que es va proposar després de la Guerra Freda? PARER: què pensa de l'expansió de l'OTAN? SENYAL: quina pregunta del final delata contra qui creu que va dirigida?

El comentari en tres passos: el fet, el parer i el senyal (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Pots començar així: «El discurs el pronuncia… el… a…, davant de…». Qui parla, on i davant de qui és a l'autor i al context. Per al PARER, busca l'adjectiu que acompanya la paraula «provocació».

3. 🧭 Situar · línia del temps CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del discurs a la invasió, amb els tubs a sota.

Dibuixa una línia del temps de dues pistes. A dalt, cinc fets del retorn de Rússia de la segona línia de la Fitxa, del discurs de Munic a la invasió d'Ucraïna. A sota, tres fets dels tubs de la tercera línia: una inauguració, un tall i un tub acabat. Cada fet amb la seva data. Sota la línia, situa en una frase què fa el segon tub del Bàltic just abans de la invasió.

La línia de dues pistes, amb cinc fets datats a dalt i tres a sota, i una frase sobre el segon tub.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Pots començar per posar els dos extrems de la pista de dalt i després omplir el mig. Les dates dels tubs són entre parèntesis a la tercera línia de la Fitxa. La frase pot començar: «El segon tub es va acabar…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4. ✍️ Explicar · cadena causa-efecte CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del gas barat a la inflació del 10 %: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa del gas rus barat per tub dels anys 2000 a la inflació del 10,6 % de la zona euro, l'octubre del 2022. Les baules són a la tercera i la quarta línies de la Fitxa i a la secció «El 2022 i la factura de tallar el tub». A cada fletxa, escriu per què una baula porta a la següent. Marca la baula que Europa hauria pogut trencar abans.

La cadena de cinc baules, amb el perquè a cada fletxa i la baula que es podia trencar marcada.

Com es fa · Explicació causal

1. Escriu on comences i on acabes: el primer fet i l'últim.
2. Fes un paràgraf per pas. Cada un diu què passa i per què.
3. Lliga cada paràgraf amb l'anterior amb un connector de causa: «perquè», «per això», «això fa que». «Després» o «llavors» només diuen l'ordre.
4. Prova de treure un paràgraf. Si el text encara s'aguanta, aquell pas no era una causa.

Està bé si hi ha almenys dos connectors de causa, cada un entre una causa i el seu efecte · cada paràgraf diu un fet de la sessió i no se'n salta cap que calgui per entendre el següent.

💡 Pista: Si una baula es pot treure sense que la següent deixi de passar, no és una baula. A les fletxes: «com que», «i per això», «de manera que».

5. 🔍 Investigar · intrús justificat CE3 · Relacions i conflictes internacionals 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis països i el gas rus: qui és l'intrús.

Aquí tens sis països de la Unió Europea amb el percentatge de gas rus que compraven el 2021, a la tercera línia de la Fitxa: Alemanya, Itàlia, Àustria, Hongria, Polònia i Espanya. Tria quin és l'intrús i justifica-ho amb una dada de la Fitxa. Després identifica quin altre país seria l'intrús amb un criteri diferent, i justifica'l igual. Hi ha més d'una resposta ben fonamentada.

Dos intrusos en dues frases, cada una amb el seu criteri i la dada que el justifica.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Criteris possibles: quant en comprava, per on li arribava, què va defensar el 2025. Connectors: «a diferència dels altres», «en canvi».

6. ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics CE5 · Reptes de l'actualitat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «l'OTAN va provocar Rússia».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és fàcil creure que l'OTAN va provocar la invasió, desmunta-ho amb dues dades del text i digues què hi ha de cert en el tòpic. Fes servir el terme «annexió».

El tòpic explicat, desmuntat amb dues dades i amb el que té de cert (90-125 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: «l'OTAN es va ampliar?» i «per això va envair?». La primera es contesta amb un sí; la segona, mirant qui ha estat envaït i qui no.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7. 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes CE4 · Organització social 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Una carta des de Tallinn, març del 2022, amb cinc termes.

Ets ministra o ministre d'economia d'Estònia el 10 de març del 2022, quinze dies després de la invasió, i escrius als teus col·legues de la Unió Europea, que aquella setmana decideixen si deixen de comprar gas i petroli russos. Encasta-hi aquests cinc termes amb el sentit correcte, cada un lligat a una dada de la Fitxa: «dependència energètica», «arma energètica», «gasoducte», «diversificació» i «guerra híbrida». Argumenta què demanes i què costarà, i defensa-ho davant del ministre d'un país que en depèn al 95 %. Res que no se sabés aquell 10 de març.

La carta datada i signada, amb els cinc termes encastats (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Els cinc termes només compten si el sentit és el correcte: «diversificació» no és canviar de proveïdor una vegada.

8. ✍️ Explicar · titular periodístic CE1 · Fonts i recerca històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El 19 de març del 2014 des de tres redaccions.

És el matí del 19 de març del 2014 i Rússia va annexionar Crimea ahir. Escriu tres titulars de màxim dotze paraules per a tres diaris: un de Moscou, un de Kíiv i un de Berlín, el país que compra més gas rus. Cada un ha de ser cert amb el que se sabia aquell matí. Després escriu un quart titular des de Berlín el 27 de febrer del 2022, el dia de la Zeitenwende, i explica què ha canviat entre els dos titulars de Berlín i què hi va tenir a veure el tub.

Els quatre titulars, de màxim dotze paraules cada un, i dues frases sobre el canvi a Berlín.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular no és un resum: és el que aquella redacció vol que el lector recordi.

9. 🌍 Participar · Ahir i avui CE5 · Reptes de l'actualitat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ahir i avui: una dependència per una altra.

La lectura diu que Europa ha canviat una dependència per una altra, i la quarta línia de la Fitxa ho mesura: el gas rus va baixar al 15 % el 2023 i el gas liquat dels Estats Units va passar del 6 % al 20 % de les importacions. Argumenta si dependre d'un aliat és menys perillós que dependre d'un rival, amb una altra dada de la Fitxa, i digues quina seria la sortida de debò. Fes servir el terme «diversificació».

L'argument, amb dues dades de la Fitxa i la sortida que proposes (entre 80 i 100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què va passar amb els aranzels de la càpsula 11: un aliat també pot fer servir l'aixeta.

---

⏱ 2 min

6. 🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se ▶

El 10 de febrer del 2007, a Munic, el president de Rússia va dir que el món d'un sol amo era inacceptable i que l'expansió de l'OTAN era una provocació; divuit mesos després els tancs entraven a Geòrgia, el 2014 a Crimea (la primera annexió a Europa des del 1945) i al Donbàs, el 2015 a Síria, i entremig la guerra híbrida: Estònia, Sant Petersburg, Salisbury. Europa va poder no veure-ho perquè comprava el 45 % del gas a qui parlava, Alemanya el 55 %, per tubs que lligaven durant dècades, i va construir-ne un segon pel Bàltic que es va acabar cinc mesos abans de la invasió; Rússia ja havia tancat l'aixeta a Ucraïna el 2006 i el 2009. El 24 de febrer del 2022 va envair Ucraïna calculant que Europa no gosaria; Europa va gosar (Zeitenwende, Finlàndia i Suècia a l'OTAN) i Rússia va fer servir l'arma: el gas va baixar un 80 %, el preu va passar de 20 a 340 euros, la inflació al 10,6 % i els governs van pagar 700.000 milions en ajuts. Va funcionar: el 2023 el gas rus era el 15 %, i Rússia ven a la Xina i a l'Índia amb descompte. Un país que et ven l'energia et ven el dret a no mirar.

🎯 Tres preguntes per verificar ▶

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lectura diu que el discurs de Munic del 2007 no era només un discurs, sinó un programa?

   A. Perquè hi anunciava que tallaria el gas a Europa si l'OTAN s'acostava a Ucraïna B. Perquè hi demanava que Rússia entrés a l'OTAN, i Occident s'hi va negar aquell any C. Perquè el que hi va dir ho va fer: Geòrgia el 2008, Crimea el 2014 i Síria el 2015 D. Perquè hi reconeixia les fronteres d'Ucraïna a canvi que l'OTAN no s'ampliés més

2. 2. Segons la lectura, per què la dependència del gas rus va ser la rampa cap a la guerra del 2022?

   A. Perquè Ucraïna cobrava el pas del gas i Rússia volia controlar els tubs que la travessaven B. Perquè Europa havia tallat el gas el 2014 per Crimea i Rússia n'havia perdut els ingressos C. Perquè el Nord Stream 2 portava a Alemanya més de la meitat del seu gas des del 2011 D. Perquè va fer petites les sancions del 2014 i va fer creure a Rússia que Europa no gosaria

3. 3. Què va passar quan Europa va deixar de comprar el gas rus a partir del 2022, segons la lectura?

   A. Va pagar la factura més cara de la seva història, però el gas rus va baixar del 45 al 15 % B. Ho va poder fer sense cost, perquè tenia reserves i el gas es va quedar a 20 euros C. Rússia va perdre el client, però va vendre el gas més car a la Xina i a l'Índia D. Va deixar de dependre de fora: el gas liquat dels Estats Units només en cobreix el 6 %

✍️ Abans de tancar la llibreta ▶

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà ▶

Si el tub va comprar quinze anys de silenci i tallar-lo va costar la factura més cara de la història d'Europa, qui hauria d'haver pagat abans perquè no calgués pagar tant després, i per què cap govern no ho va fer mentre el gas era barat?