Sessió 3. La Revolució Industrial: carbó, fàbrica i ferrocarril

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 26 d’agost del 1830, una actriu anglesa de vint anys va seure al banc d’una locomotora al costat de George Stephenson, l’enginyer de la línia, i va viatjar a trenta-cinc milles per hora. Es deia Fanny Kemble i tenia clar que allò no s’assemblava a res: anava, va escriure, «més de pressa que no vola un ocell». Ho va explicar en una carta a una amiga: és el moment en què el canvi es fa visible a ull nu.

Per què allà i no en un altre lloc

La pregunta té quatre respostes clàssiques. L’enginy hi compta, però no explica per què les màquines es van fer servir precisament allà.

La primera és sota terra. Anglaterra tenia carbócarbóRoca sedimentària formada per restes vegetals comprimides durant milions d'anys. Crema molt més calenta que la fusta i, a diferència del bosc, no s'ha d'esperar que torni a créixer. a poca fondària i a prop dels ports, i en tenia molt: la producció britànica va créixer fins a tocar sostre el 1913, amb 287 milions de tones. La segona ve de la càpsula anterior: hi havia capital acumulat, i part venia del comerç colonial i de l’esclavatge atlàntic. La tercera és el mercat: les colònies compraven teixit i venien matèria primera. I, segons l’historiador Robert Allen, a l’Anglaterra del segle XVIII els sous eren alts i el carbó barat: hi sortia a compte una màquina que estalviés feina encara que cremés molt combustible.

La tercera amaga una ironia. La indústria emblemàtica d’aquell canvi va ser el cotó, i el cotó no creix a Anglaterra: la fibra arribava de fora, la filava i la teixia una fàbrica anglesa, i el teixit tornava a sortir. El país que es va industrialitzar primer no tenia la matèria primera del seu producte estrella: tenia el carbó per transformar-la i les rutes per anar-la a buscar.

La quarta la vas treballar la sessió passada. Perquè una fàbrica funcioni cal poder contractar tres-centes persones per hores, i això demana un marc jurídic que digui que aquelles persones són lliures de pactar i que no tenen cap tros de terra al qual retirar-se. Aquell marc no hi era el 1600 i hi era el 1800, i va costar milers de lleis de tancament.

La màquina surt de la mina

La màquina de vapor no es va inventar per moure res. El 1712 Thomas Newcomen en va construir una que servia per treure aigua de les mines de carbó: carbó per bombar l’aigua que impedia treure carbó. Va funcionar durant seixanta anys sense sortir d’allà.

El que canvia la història són dues millores de James Watt. El 1769 patenta el condensador separatcondensador separatCambra separada del cilindre on el vapor es condensa. Com que el cilindre ja no s'ha de refredar i tornar a escalfar a cada cicle, la màquina gasta molt menys carbó per fer la mateixa feina., que fa gastar molt menys carbó. I el 1781 hi afegeix un engranatge que converteix el moviment de vaivé del pistó en moviment de rotació.

Aquesta segona sembla un detall d’enginyeria i és una decisió sobre el mapa. Fins llavors, qui volia força motriu havia de posar el molí al costat d’un riu amb prou pendent. A partir d’aquí, la força es fabrica allà on convingui: al costat de la mina, del port o de la gent.

La fàbrica no és una màquina: és un lloc

Aquí hi ha el nus de la sessió. Una fàbricafàbricaEdifici on la producció es concentra sota un sol sostre i un sol amo, amb màquines que no són de qui les fa servir, horari fix i vigilància. El canvi no és tècnic: és qui mana sobre el temps de qui treballa. no és una màquina grossa. És una manera d’organitzar la feina.

Abans, filar i teixir es feia a casa. La família decidia quan començava i quan plegava, tenia les eines i cobrava per peça acabada. Amb la fàbrica, la feina se’n va de casa: l’edifici és d’un altre, les màquines són d’un altre i l’hora d’entrada la fixa un altre. Qui hi treballa hi porta les mans i prou.

I hi ha un motiu material perquè això passés, que no és la maldat de ningú: el preu de les màquines i la força que les mou. La primera filadora de molts fusos, la jenny (1764), era de fusta i cabia a casa: cap al 1792, una de quaranta fusos costava unes sis lliures, i una família amb estalvis la podia tenir. Les que la van seguir, la water frame (1769) i la mule (1779), eren més grosses i més cares, i necessitaven la força d’un riu i, més tard, del vapor: el 1771 Richard Arkwright ja n’omplia la fàbrica de Cromford. A partir d’aquí, qui compra la màquina i qui la fa anar deixen de ser la mateixa persona, i la propietat de les eines se separa de qui les toca. La fàbrica té amo perquè la màquina té preu.

El resultat es veu en les xifres del cotó. La indústria britànica en consumia 2,5 milions de lliures de pes el 1750, 52 milions el 1800 i 588 milions el 1850. En el mateix moviment, el nombre de fusosfusosPeça giratòria on es cargola el fil que es va filant. Comptar fusos és la manera d'estimar la capacitat de filar d'un país: cada fus és un fil produint-se alhora que els altres. passa de cinquanta mil el 1788 a set milions trenta anys després. I el pes del cotó dins de tota la producció industrial britànica puja del 2,6% el 1760 al 22% el 1831: el tèxtil és la primera indústria que es transforma, i la que arrossega les altres.

Ferro, i després rails

El carbó també transforma el ferro. Quan s’aprèn a fondre’l amb coccocCarbó mineral cuit sense aire per treure'n les impureses. Crema més net i més calent que el carbó cru, i aguanta el pes de la càrrega dins d'un alt forn, cosa que el carbó vegetal no fa. en comptes de carbó vegetal, la siderúrgiasiderúrgiaConjunt de tècniques per obtenir ferro i acer a partir del mineral. És la indústria que fabrica les eines, les màquines i els rails de totes les altres: quan creix, creix tot el que va darrere. es desferma: de 400 tones de ferro colat amb coc el 1720 es passa a 250.000 tones el 1806.

Amb ferro barat i vapor es poden posar rails. El 27 de setembre del 1825 obre la línia entre Stockton i Darlington, quaranta quilòmetres, el primer ferrocarril públic del món mogut per locomotora. L’octubre del 1829 se celebren les proves de Rainhill per decidir si els trens els han d’arrossegar màquines fixes amb cables o locomotores; guanya la Rocket de Robert Stephenson. I el 15 de setembre del 1830 s’inaugura la línia de Liverpool a Manchester, el primer ferrocarril interurbà de la història.

Tres setmanes abans d’aquella inauguració hi va pujar Fanny Kemble.

La primera vegada que el canvi es va notar

Durant segles, l’economia havia crescut tan a poc a poc que una persona es moria al mateix món on havia nascut: les mateixes eines, els mateixos camins, les mateixes hores de feina.

Algú nascut el 1780 va veure una altra cosa. De jove, el cotó era una indústria entre altres; de gran, feia gairebé una quarta part de tota la indústria del país. De jove, anar de Liverpool a Manchester eren unes quantes hores de diligència; de gran, dues hores de tren. Hi va haver qui ho va dir en veu alta el mateix 1830. Henry Booth, el tresorer de la companyia del ferrocarril, en va publicar aquell any una història per al gran públic, i el fragment que llegiràs a L’Arxiu ho resumeix: el tren havia canviat les idees del temps i de l’espai, i «estalviar temps és estalviar diners». Qui ho escriu, però, és el tresorer, i el guany que veu és el de l’home de negocis que esmorza a Manchester i tanca tractes a Liverpool. La productivitatproductivitatQuantitat que es produeix amb una hora de feina. Si puja, el mateix esforç dona més coses. Que això es tradueixi o no en sous més alts no ho decideix la màquina: és el nus de tota aquesta càpsula. va créixer prou de pressa perquè el canvi es notés dins d’una biografia.

I aquí torna la pregunta de la càpsula. Es produïa molt més que abans, això és indiscutible. Qui se’n quedava el guany, no. Fanny Kemble mira la roca tallada i li sembla un conte de fades; els homes que hi ha penjats a mitja paret amb el pic són els que l’han tallada. On vivien i com, és la sessió que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El tresorer, pas a pas

Llegeix el fragment de Henry Booth a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: segons Booth, de quina velocitat a quina altra es passa amb el ferrocarril? PARER: què li sembla a Booth aquest canvi, i per a qui creu que és bo? SENYAL: copia, entre cometes, les paraules que et fan saber què en pensa.

Els tres passos, amb les paraules de Booth copiades entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a la frase de les milles per hora. Per al PARER pots començar així: «A Booth el canvi li sembla…». Per al SENYAL, rellegeix el final de la cita.

3.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la bomba d'aigua al tren de passatgers

Situa en una línia del temps del 1700 al 1850, amb l'any de la Fitxa i tres o quatre paraules cadascuna, aquestes sis fites: la màquina de Newcomen, el condensador de Watt, l'engranatge de rotació de Watt, la línia Stockton-Darlington, les proves de Rainhill i la línia Liverpool-Manchester. Sota la línia, escriu quants anys passen entre la màquina de Newcomen i el primer ferrocarril públic.

La línia del temps amb les sis fites datades i retolades, i una frase amb els anys que les separen.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes sis són a la Fitxa de dades. Per a la frase final pots començar així: «Entre la màquina de Newcomen i el primer tren públic passen…».

3.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui va tallar aquella roca

Mira el gravat de la trinxera d'Olive Mount que hi ha dins la lectura i respon a la llibreta en tres punts numerats. (1) Descriu què fa la locomotora i què hi ha a banda i banda. (2) Compta i descriu les persones que hi apareixen: on són, en quina postura i amb quina eina. (3) Segons la lectura, a Kemble aquell lloc li semblava un conte de fades. Digues si el gravat ensenya el mateix que ella va veure o alguna cosa més, i què. Màxim 90 paraules.

Els tres punts numerats amb la resposta a cadascun (màxim 90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per al punt 2, no miris només el terra: mira també les parets. Per al punt 3, pots començar així: «El gravat ensenya també…», i pensa qui apareix a la mirada de Kemble que explica la lectura i qui no.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La corba del cotó

Amb les quatre xifres de cotó en brut de la Fitxa (1750, 1787, 1800 i 1850), dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb els anys a l'eix horitzontal i els milions de lliures al vertical, amb els eixos etiquetats i títol. Sota el gràfic, descriu en una frase entre quins dos anys creix més el consum i explica en una altra quin problema t'ha donat l'escala.

El gràfic de quatre barres, amb eixos etiquetats i títol, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Abans de dibuixar, mira la xifra més petita i la més gran: quina escala et cap al full perquè totes dues es vegin?

3.5 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què allà: la condició imprescindible

La lectura dona quatre condicions per explicar per què la industrialització comença a Anglaterra: carbó, capital acumulat, mercat colonial i marc jurídic. Decideix quina és la que, si hagués faltat, ho hauria aturat tot, i defensa-ho amb una dada d'aquesta sessió o de l'anterior. Després explica per què una de les altres tres no n'hauria tingut prou sola. Fes servir el terme «fàbrica» tal com el defineix la Fitxa.

La condició triada, la dada que la sosté i el descart d'una altra (90-125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: La condició del marc jurídic ve de la sessió anterior. Connectors útils: «si no hi hagués hagut…», «en canvi», «per tant».

3.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del preu de la màquina a l'amo de la fàbrica

Encadena a la llibreta, en cinc baules, com es passa d'una família que fila a casa amb una màquina de sis lliures a una fàbrica amb un propietari i molts assalariats. La primera baula és «apareixen màquines més grosses i més cares» i l'última, «qui compra la màquina i qui la fa anar ja no són la mateixa persona». Entre cada dues baules, escriu el connector que les uneix.

La cadena de cinc baules, amb un connector escrit entre cada dues.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que», «això fa que», «per tant», «en conseqüència». La baula que costa de veure és la del mig: pregunta't què necessita una màquina cara per pagar-se.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tresorer de la companyia

Comenta el fragment de Booth com a font. FET: què diu del canvi que puguis comprovar amb la Fitxa? PARER: què hi posa ell que no és de la màquina? SENYAL: per què creus que el tresorer de la companyia publica aquest llibre el mateix any que s'obre la línia? QUÈ CALLA: Booth diu que estalviar temps és estalviar diners; explica què no diu sobre qui es quedarà aquest estalvi, fent servir el terme «productivitat» de la Fitxa.

El comentari en quatre passos (fins a 100 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

3.8 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Booth sense la profecia

Booth escriu com un profeta: «el que era ràpid ara és lent; el que era lluny ara és a prop». Reescriu el seu fragment amb les teves paraules i sense cap frase general ni cap adjectiu de meravella: només el que es pot mesurar (velocitats d'abans i de després, què s'estalvia i qui). Després, explica en dues frases què perd el text quan li treus la profecia i per què creus que el tresorer de la companyia la va necessitar el 1830.

La reescriptura sense cap frase general ni adjectiu de meravella, en sis frases com a màxim, i les dues frases sobre el perquè.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

3.9 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Màquina o lloc

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió en tres parts numerades. (1) Enuncia el tòpic amb les teves paraules. (2) Desmunta'l amb la dada de la Fitxa sobre el preu de la filadora. (3) Argumenta la teva posició: si la fàbrica va separar les eines de qui les feia servir, qui s'hauria d'haver quedat el guany del que es produïa amb aquelles màquines? Fes servir el terme «fàbrica» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb la dada del preu a la segona i una posició argumentada a la tercera (mínim 125 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La industrialització comença a Anglaterra per una combinació que enlloc més no era completa: carbó a poca fondària, capital vingut en part del comerç colonial, un mercat colonial on vendre i un marc jurídic que havia convertit camperols amb terra en assalariats sense terra. La màquina de Newcomen ja existia des del 1712; el que va canviar és que passés a ser rendible fer-la anar fora de la mina. I amb la fàbrica no arriba només una tècnica nova: arriba una manera d'organitzar la feina on les eines són d'un altre i l'hora d'entrada la fixa un altre.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la lectura de la màquina de vapor de Newcomen, del 1712?

   A. Que gastava molt menys carbó que les d'abans, gràcies al condensador separat B. Que va moure els primers telers mecànics, i per això la fàbrica neix amb ella C. Que convertia el vaivé del pistó en rotació, i ja no calia un riu per tenir força D. Que treia aigua de les mines de carbó, i no en va sortir durant seixanta anys

2. 2. Per què diu la lectura que l'engranatge de Watt del 1781 és «una decisió sobre el mapa»?

   A. Perquè gastava molt menys carbó, i les fàbriques es van poder allunyar de les mines B. Perquè la força ja no depenia d'un riu amb prou pendent i es podia fabricar allà on convingués C. Perquè va permetre posar la màquina damunt de rails, i el tren va unir Liverpool i Manchester D. Perquè obligava a instal·lar les fàbriques al costat d'un riu, d'on sortia l'aigua per al vapor

3. 3. Segons la sessió, per què «la fàbrica té amo»?

   A. Perquè la llei reservava als propietaris de terres el dret d'obrir tallers amb assalariats B. Perquè les famílies s'estimaven més un horari fix i un sou que cobrar per peça acabada C. Perquè les màquines mogudes per aigua i vapor valien molt més del que una família podia reunir D. Perquè una filadora de quaranta fusos ja costava, el 1792, més que una casa amb terra

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Entre el 1750 i el 1850 el consum britànic de cotó en brut es va multiplicar per més de dos-cents. Qui creus que va notar aquell augment a la seva vida diària, i qui no?