Sessió 2. De l'Antic Règim al capitalisme: com neix una economia de mercat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha camps a Anglaterra on encara es veuen. Són ondulacions paral·leles sota l’herba, com les marques d’una pinta gegant, i són el que queda dels solcs que hi obria l’arada quan aquella terra es llaurava en tires estretes i cada família del poble en treballava unes quantes. Ara no s’hi llaura: hi pasturen ovelles.

Aquesta sessió explica com es va passar d’aquell paisatge al nostre. És la cara econòmica d’un canvi que també va ser jurídic i polític; la part del privilegi, els estaments i la monarquia absoluta la treballareu a la càpsula 3. Aquí seguim els diners.

Un món on la riquesa és la terra

A l’Europa de l’Antic Règim, ser ric volia dir tenir terra, i la terra s’heretava. No es comprava en un mercat obert ni es venia amb facilitat: passava de pares a fills dins d’unes famílies que la tenien des de feia segles. Per això la societat s’organitzava en estamentsestamentsGrups tancats en què es dividia la societat de l'Antic Règim (noblesa, clergat i tercer estat), amb drets i obligacions diferents segons el naixement. S'hi pertanyia sobretot per naixement (al clergat s'hi entrava per ordenació), no per riquesa. i no en classes: el que decidia la teva posició no era quant guanyaves, sinó de qui eres fill.

I al voltant d’aquella terra hi havia una cosa que avui costa d’imaginar. Una part del terme de cada poble no era de ningú en particular: era comunalcomunalTerres del poble sobre les quals els veïns tenien drets d'ús reconeguts pel costum: pasturar-hi el bestiar, recollir-hi llenya, caçar-hi o segar-hi herba. No eren de tothom en el sentit de no ser de ningú: hi havia normes, i s'hi complien.. Els veïns hi podien portar una vaca a pasturar, recollir-hi llenya per a l’hivern o segar-hi herba. No era una propietat col·lectiva romàntica: era un dret d’ús regulat pel costum, i era la diferència entre passar l’hivern i no passar-lo.

La frase que ho va veure cinc segles abans

L’any 1516, quan els senyors ja feia dècades que tancaven terres per a les ovelles, un advocat i humanista anglès va publicar un llibre estrany: una conversa inventada sobre una illa perfecta que servia per parlar de la seva pròpia terra. A L’Arxiu en teniu el passatge que ha fet fortuna. Thomas More hi descriu com els propietaris, no contents amb el que ja els rendia la terra, expulsen la gent, tomben les cases i tanquen el terreny per posar-hi ovelles. I ho resumeix amb una imatge que fa cinc segles que es cita: les ovelles, diu, s’han posat a devorar homes.

Convé llegir-lo amb cura, perquè More escriu ficció: és una denúncia literària, no un informe, i com a font val precisament per això. Ens diu que ja el 1516 hi havia qui veia el que passava.

El que va caldre aprovar per arribar-hi

Els tancaments que denuncia More, però, no són els que vindran després. Els de l’època Tudor els feien els senyors pel seu compte, sovint saltant-se la llei, i la Corona els va intentar frenar amb una desena de lleis, les Tillage Acts (1489-1597), contra la conversió de conreus en pastura. A partir del 1604 passa el contrari: és el Parlament qui aprova els tancaments, un per un, i des del 1750 ho fa de manera massiva.

El detall que sol sorprendre és quantes lleis van fer falta. Entre el 1604 i el 1914 el Parlament de Londres va aprovar més de 5.200 lleis de tancament, cadascuna per a un terme concret, que afectaven en total uns 28.000 quilòmetres quadrats: gairebé la superfície de Catalunya. Aquell procés té nom, el tancament de comunalsel tancament de comunalsProcés pel qual les terres comunes i els camps oberts es tanquen amb tanques o murs i passen a ser propietat privada exclusiva d'un titular. A Anglaterra, primer el van fer els senyors pel seu compte i, des del 1604, també el Parlament, per llei, terme a terme., i en aquesta fase no va ser espontani: es va legislar, acta per acta, durant tres segles.

I va anar a poc a poc. El 1773 el Parlament aprova una llei general que fixa el procediment, i tancar un terme deixa de ser una excepció per ser un tràmit. Quan Adam Smith publica el seu llibre el 1776, les lleis de tancament ja fa més d’un segle i mig que s’aproven. Tres-cents deu anys separen la primera acta (1604) de l’última (1914): cap generació no va viure el canvi sencer, i cadascuna es va trobar el seu tros com si sempre hagués estat així.

Al costat hi van créixer dues idees jurídiques noves. La primera, la propietat privada absolutapropietat privada absolutaDret del propietari a fer amb una cosa el que vulgui, inclòs excloure'n tothom, sense les servituds i els drets d'ús que el costum reconeixia a tercers. És la forma de propietat sobre la qual es construeix el capitalisme.: la terra deixa de portar enganxats els drets d’ús dels veïns i passa a ser una cosa de la qual el titular pot excloure tothom. La segona, la llibertat de contractacióllibertat de contractacióPrincipi segons el qual dues persones lliures i iguals davant la llei pacten entre elles les condicions d'un intercanvi, sense que hi intervinguin ni el costum ni els gremis. Sobre el paper les dues parts són iguals; la seva força real pot ser molt diferent.: les condicions d’una feina ja no les fixa el costum ni un gremi, sinó un acord entre dues persones que la llei considera iguals.

Poseu les tres coses juntes i en surt la quarta, que és la important. Si molta gent ha perdut l’accés a la terra, i si la llei diu que qualsevol pot pactar lliurement amb qualsevol, apareix una cosa que abans no existia: un mercat de treballmercat de treballÀmbit on la capacitat de treballar es compra i es ven com qualsevol altra mercaderia, a un preu que fixa l'acord entre qui contracta i qui és contractat. Perquè existeixi cal que hi hagi molta gent que no tingui altra manera de viure.. Perquè hi hagi gent disposada a llogar les seves hores, primer cal que aquella gent no tingui cap altra manera de menjar. És la lectura de Marx i, al segle XX, de Karl Polanyi. Altres historiadors la matisen: per a J. D. Chambers (1953), la mà d’obra de les fàbriques va sortir sobretot del creixement de la població; per a Robert Allen (1992), molts expulsats es van quedar al camp, sense feina fixa.

De súbdit a assalariat

Val la pena mirar què li canvia, a una persona concreta, quan tot això passa. Abans era súbditsúbditPersona sotmesa a l'autoritat d'un rei o d'un senyor. És una condició política, la contrària de la de ciutadà; aquí ens interessa la seva cara econòmica: la del vilatà que tenia drets d'ús sobre la terra del comú., que és la seva condició política; econòmicament era un vilatà que devia rendes i obediència, però tenia drets d’ús sobre unes terres que ningú no li podia prendre sense trencar el costum. Després és assalariat: legalment lliure, igual davant la llei, sense ningú a qui deure obediència personal. I sense res.

En el primer món, la riquesa és la terra, s’hereta i pràcticament no es ven; la posició social te la dona el naixement; el que pots fer amb un camp ho fixa el costum, i una part del terme és de tots els veïns. En el segon, la riquesa és capital, es compra i es reinverteix; la posició te la dona el que tens i de què vius; el que pots fer amb un camp ho fixa el títol de propietat, i el comú ja no existeix. Entremig hi ha una persona que ha canviat de condició sense moure’s de lloc: de vilatà amb drets d’ús a assalariat.

Aquest és el nus de la sessió. La mateixa operació que el fa lliure li treu la base material que el sostenia. Guanya un dret (pot marxar, pot pactar, pot vendre les seves hores a qui vulgui) i en perd un altre (no té on portar la vaca). El segle XIX sencer es passarà discutint què s’ha de fer amb aquesta combinació, i les respostes que s’hi donaran són les càpsules que venen.

Quan Adam Smith escriu el 1776 que els patrons poden aguantar i els treballadors no (sessió 1), parla, entre d’altres, de gent que fa poc que ha deixat de tenir terra.

I ara, la màquina

Amb això ja hi ha les dues peces que fan falta perquè comenci el que ve a continuació. D’una banda, capital acumulat i disposat a invertir-se. De l’altra, molta gent sense terra que necessita un sou cada setmana. Quan a sobre d’aquestes dues peces hi cau una tecnologia capaç de multiplicar la producció, el resultat és la fàbrica. Aquesta és la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Les ovelles de More, pas a pas

Llegeix el passatge de Thomas More a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: segons More, què fan els propietaris amb els camps i amb els pobles? PARER: què en pensa More, dels qui ho fan? SENYAL: copia, entre cometes, les paraules de la cita que et fan saber què en pensa.

Els tres passos, amb les paraules de More copiades entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a l'última part de la cita: busca-hi els verbs que diuen què fan. Per al PARER pots començar així: «More creu que els propietaris…». Per al SENYAL, fixa't en com anomena els abats i en el que diu que els mou.

2.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre segles de tancaments

Dibuixa a la llibreta una línia del temps horitzontal del 1500 al 1950 i marca-hi, amb l'any que dona la Fitxa i tres o quatre paraules cadascuna, aquestes cinc fites: la Utopia de More, la primera llei de tancament, la llei general dels tancaments, La riquesa de les nacions i l'última llei de tancament. Sota la línia, escriu una sola frase que digui quants anys separen la Utopia de More de la primera llei de tancament i què et diu això sobre qui tancava les terres abans de les lleis.

La línia del temps amb les cinc fites datades i retolades, i la frase de sota (una frase).

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les cinc fites són a la Fitxa de dades, amb el que va passar a cadascuna. Per a la frase final, torna al paràgraf de la lectura que distingeix els tancaments de l'època de More dels que va aprovar el Parlament.

2.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El poble abans de les tanques

Mira el plànol del senyoriu que hi ha a la lectura i respon a la llibreta, en tres punts numerats. (1) Localitza-hi i anomena tres tipus d'espai diferents que hi apareguin retolats. (2) Descriu la forma que tenen els camps de conreu i digues què et suggereix sobre com es repartia la feina. (3) Digues quin dels espais del plànol desapareix amb els tancaments i per què. Màxim 90 paraules.

Els tres punts numerats amb la resposta a cadascun (màxim 90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Les etiquetes del plànol són en anglès: «Common Pasture» és la pastura comunal, «Meadow» el prat, «Woodland» el bosc i «Waste» l'erm. Per al punt 2, mira la forma dels camps, no el color.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una ficció del 1516 com a prova

Comenta el passatge de More com a font en tres passos. QUI PARLA: qui l'escriu, quan i en quin tipus de llibre. FET O PARER: la frase de les ovelles que devoren homes, és un fet que es pot comprovar o el parer de More? Justifica-ho. QUÈ EN TREUS: què et deixa saber del 1516 aquesta ficció que una llei de tancament no et diria. Fes servir el terme «comunal» tal com el defineix la Fitxa.

El comentari en tres passos (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: El context de sota la cita et diu qui pronuncia aquestes paraules dins del llibre. Per al tercer pas, pensa què no hi ha mai en una llei: la mirada de qui la pateix.

2.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la tanca al salari

Encadena a la llibreta, en cinc baules, com es passa de tancar una terra comuna a l'existència d'un mercat de treball. La primera baula és «una llei tanca el comunal del poble» i l'última, «existeix un mercat de treball». Entre cada dues baules, escriu el connector que les uneix.

La cadena de cinc baules, amb un connector escrit entre cada dues.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que», «això fa que», «per tant», «en conseqüència». La baula que la gent es salta és la tercera: pregunta't de què viu una família el primer hivern sense el comunal.

2.6 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre afirmacions i les dates

Digues si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb UNA dada concreta de la Fitxa, citada. (1) Els tancaments van ser un fet puntual del segle XVIII. (2) Les terres tancades per llei del Parlament ocupaven una superfície semblant a la de Catalunya. (3) Quan Adam Smith publica el seu llibre, els tancaments encara no havien començat. (4) Entre el 1604 i el 1914, cada tancament el decidia el propietari pel seu compte, sense passar per cap institució.

Les quatre afirmacions, cadascuna amb V o F i una frase amb la dada de la Fitxa que ho justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La primera línia de la Fitxa té dues xifres per comparar, i les dates de la Fitxa et resolen la (1) i la (3).

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · Rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

L'any en què neix el mercat de treball

Un manual d'història del futur només pot posar una data al naixement del mercat de treball: 1516, 1604, 1773 o 1776. Decideix quina ha de ser, defensa-la amb dues proves de la sessió i explica per què descartes la que et semblaria més evident. Fes servir el terme «llibertat de contractació» tal com el defineix la Fitxa.

La data triada, les dues proves i el descart raonat (mínim 125 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

2.8 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

More sense la metàfora

More diu que les ovelles devoren homes. Reescriu la seva idea amb les teves paraules, sense metàfora i sense fer servir «devorar», «ovelles» ni «despoblar». Després, explica en dues frases què perd l'argument quan li treus la imatge i per què creus que More la va triar.

La reescriptura, en cinc frases com a màxim, i les dues frases sobre la metàfora.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

2.9 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Natural o decidit

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió en tres parts numerades. (1) Enuncia el tòpic amb les teves paraules. (2) Desmunta'l amb una xifra de la Fitxa. (3) Tria una cosa de l'economia d'avui que et sembli natural i argumenta si també va ser decidida, com diu la frase final del bloc. Fes servir el terme «propietat privada absoluta» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb la xifra a la segona i el cas d'avui a la tercera (fins a 100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La riquesa deixa de ser la terra que s'hereta i passa a ser el capital que es reinverteix, i això no va passar sol. Va caldre tancar els comunals (més de 5.200 lleis entre el 1604 i el 1914), inventar una propietat privada sense drets d'ús de tercers i declarar lliures de contractar dues parts amb força molt desigual. El resultat és una persona legalment lliure que no té res per viure excepte les seves hores.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la lectura de les terres comunals de l'Antic Règim?

   A. Que eren terres sense amo ni normes, on cada veí feia el que volia fins que una llei les tancava B. Que eren terres del poble on el costum reconeixia als veïns drets d'ús, com pasturar o fer llenya C. Que eren terres del senyor, que les cedia als veïns a canvi de rendes i els en podia excloure D. Que eren les tires de conreu del poble, que cada família llaurava i deixava en herència als fills

2. 2. Com es van fer els tancaments a Anglaterra, segons la sessió?

   A. Amb una sola llei general, la del 1773, que va tancar d'un cop tots els comunals del regne B. Per decisió de cada propietari, sense passar pel Parlament, fins que el 1773 es va prohibir C. Amb unes 5.200 lleis del Parlament, aprovades totes al segle XVIII, quan s'accelera el ritme D. Amb més de 5.200 lleis del Parlament, cadascuna per a un terme, entre el 1604 i el 1914

3. 3. Per què cal, segons la lectura, que molta gent perdi l'accés a la terra perquè existeixi un mercat de treball?

   A. Perquè només lloga les seves hores, a canvi d'un sou, qui no té cap altra manera de menjar B. Perquè la llibertat de contractació només es reconeixia a qui no tenia terra ni drets d'ús C. Perquè el costum prohibia als veïns amb drets sobre el comunal treballar per a un altre D. Perquè les ovelles demanaven molts pastors, i els expulsats en van ser els primers assalariats

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el que ara ens sembla l'ordre natural de l'economia va caldre aprovar-lo llei per llei durant tres segles, quines coses que avui et semblen inevitables podrien no ser-ho?