Sessió 9. Retorn — desigualtat, precarietat i economia de les cures

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Vam començar aquesta càpsula amb una pregunta senzilla i una resposta que no ho era: d’on surt la riquesa i qui se la queda. Ara ja tens les eines. Aquesta sessió les fa servir totes sobre el present.

La desigualtat es pot mesurar

El primer que cal és deixar de dir «molt» i «poc» i posar-hi xifres. Les que venen són oficials, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, i corresponen al 2025.

La desigualtat de la distribució de la rendadesigualtat de la distribució de la rendaIndicador S80/S20: quantes vegades és més gran la renda del 20% més ric que la del 20% més pobre. Si val 4, el quintil de dalt ingressa quatre vegades el de baix. a Catalunya és de 4,7: el quintil més ric ingressa gairebé cinc vegades el que ingressa el més pobre. A Espanya és 5,2 i a la Unió Europea, 4,6. La població en risc de pobresa o exclusió socialrisc de pobresa o exclusió socialTaxa AROPE, l'indicador oficial de la Unió Europea. Compta qui està en risc de pobresa, qui pateix privació material i social severa i qui viu en una llar amb intensitat de treball molt baixa; n'hi ha prou amb una de les tres condicions. és d’1.991.000 persones, de les quals 1.061.900 són dones i 929.100, homes.

I ara la xifra que aquesta càpsula t’ha ensenyat a llegir. La taxa de risc de pobresa en el treballrisc de pobresa en el treballPercentatge de persones que treballen i que, tot i així, viuen en una llar amb ingressos per sota del llindar de pobresa. És l'indicador que trenca la idea que tenir feina és, per si sol, sortir-se'n. a Catalunya és de l’11,8%: 12,6% entre les dones i 11,1% entre els homes. A la Unió Europea és del 8,3%.

Gairebé una de cada vuit persones que treballen a Catalunya viu per sota del llindar de risc de pobresa, que és una mesura relativa: menys del 60% de la renda mediana. Torna a la definició de proletariat de la sessió 5 i comprova que encara funciona: qui només té les seves hores per vendre depèn del preu que en pugui treure, i aquell preu no el fixa ell.

La precarietat també té forma jurídica

Hi ha una manera d’abaratir el treball que no consisteix a pagar menys per hora: consisteix a discutir si allò és una relació laboral.

Si el repartidor és autònomautònomPersona que treballa pel seu compte, assumeix el risc del negoci i es paga la Seguretat Social. No té conveni, ni vacances pagades, ni indemnització per acomiadament, ni dret a vaga com a tal. i no assalariat, no hi ha conveni, ni vacances, ni indemnització, ni cotització a càrrec de l’empresa. La feina és la mateixa; el que canvia és la casella. Durant anys, a Espanya, això es va resoldre als jutjats un cas rere l’altre, fins que el Tribunal Suprem va unificar doctrina i el Govern va portar aquella jurisprudència a la llei.

El text el tens a L’Arxiu: el Reial decret llei 9/2021, de l’11 de maig, que la premsa va batejar com a «llei rider». Fixa’t en dues coses. La primera és que estableix una presumpciópresumpcióRegla que inverteix la càrrega de la prova: es dona per fet que la relació és laboral, i qui digui el contrari ho ha de demostrar. Abans, era el treballador qui havia de provar que ho era. de laboralitat per al repartiment fet mitjançant plataforma digital. La segona és més subtil i mira cap on va tot això: la llei diu que l’empresa exerceix el poder de direcció «de forma directa, indirecta o implícita, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball».

Llegeix aquesta frase dues vegades. Vol dir que un algorisme també és una manera de manar, i que el dret ho ha hagut de reconèixer per escrit. La mateixa llei modifica l’Estatut dels Treballadors perquè la representació dels treballadors pugui ser informada dels paràmetres i les regles dels algorismes que afecten l’accés a la feina i el manteniment del lloc.

Compara-ho amb la sessió 6. Allà es discutia si els treballadors es podien ajuntar; aquí es discuteix si són treballadors.

El treball que sosté tots els altres i no es compta

A la primera sessió vas llegir Adam Smith explicant que en una negociació de salaris els patrons aguanten més. La seva frase més citada, del mateix llibre, diu que no esperem el sopar de la bondat del carnisser, sinó del seu interès.

La periodista sueca Katrine Marçal, en un llibre del 2012, li va tornar la pregunta que ell no es va fer: qui li va coure el sopar a ell, i quin lloc ocupa aquell sopar dins del seu raonament.

Aquí hi ha un buit que no és un descuit sinó una definició. El PIBPIBProducte interior brut: el valor de tot el que es produeix en un territori durant un any. Per conveni internacional, no hi compta la feina que una persona fa a casa seva per a la seva llar, perquè no passa pel mercat. no compta la feina que es fa a casa per als de casa, perquè no es paga. Aquesta és l’economia de les cureseconomia de les curesConjunt de treballs necessaris per sostenir la vida de les persones: criar, alimentar, netejar, acompanyar la malaltia i la vellesa. Una part es paga (residències, escoles bressol, servei domèstic) i una part molt més gran no.: criar, alimentar, netejar, acompanyar la malaltia i la vellesa. Sense això no hi ha ningú en condicions d’anar a treballar l’endemà, i tot i així no surt a cap comptabilitat nacional.

El que sí que es pot mesurar és qui la fa. Segons un recull d’enquestes d’ús del temps que l’OCDE va publicar el 2014, i que reprodueix Our World in Data, les dones espanyoles hi dedicaven 3,04 vegades més temps que els homes. A Dinamarca la ràtio era d’1,30; a l’Índia, de 9,83. Torna ara a les xifres del principi de la sessió i mira quina part de la diferència entre homes i dones deixa d’estranyar-te.

Els ludistes i la màquina que escriu

Falta l’últim mirall. El 1811, a Nottingham, uns homes van trencar unes màquines perquè feien més de pressa i pitjor la feina que ells sabien fer, i perquè no tenien cap altra manera legal de queixar-se. Dos-cents anys després, la conversa torna amb una tecnologia que no teixeix mitges: escriu, resumeix i tradueix.

No és la primera vegada que un economista s’ho pregunta. El 1821, deu anys després dels primers telers trencats, David Ricardo, l’economista més influent del seu temps, va afegir als seus «Principis» un capítol per rectificar en públic, i el tens a L’Arxiu: havia cregut que les màquines eren bones per a tothom, i ara admetia que sovint perjudicaven els treballadors, i que el que en pensaven els obrers no era cap prejudici.

La pregunta útil no és si la màquina és bona o dolenta, que és la pregunta que no porta enlloc. La pregunta és la de tota la càpsula: si aquesta eina fa que amb les mateixes hores es produeixi més, qui es queda aquell «més». Aquesta és exactament la pregunta que Adam Smith plantejava el 1776 i la que la llei del 2021 intenta contestar per als repartidors.

Per tancar la càpsula

Nou sessions enrere vas començar amb una pregunta. Ara pots respondre-la amb precisió: la riquesa surt del treball aplicat sobre uns mitjans de producció, i qui se la queda depèn de qui és propietari d’aquells mitjans, de quina força de negociació té l’altra part i de què decideixi la llei, que l’escriu algú amb interessos.

No és una resposta còmoda i no és una resposta tancada. És la que et permet mirar una xifra del 2025 i una llei del 1842 i saber que parlen de la mateixa cosa.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què presumeix la llei

Llegeix la disposició del 2021 a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: quina activitat concreta es presumeix que és una relació laboral? PARER: una llei no opina, però tria; a qui dona la raó en la disputa dels repartidors? SENYAL: copia, entre cometes, les dues paraules de la llei que et diuen de quin costat es posa.

Els tres passos, amb les dues paraules de la llei copiades entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a la frase llarga, just després de «l'activitat de les persones que…». Per al PARER pots començar així: «La llei dona la raó a…, perquè…»; el context explica d'on venia la disputa. El SENYAL és al principi de la frase llarga.

9.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui hi dedica el temps

Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres horitzontals amb els onze països ordenats de menor a major ràtio de temps dedicat al treball de cures no remunerat. Marca amb una línia vertical el valor 1, que voldria dir repartiment igual, i destaca-hi Espanya. Posa-hi eixos, títol i any de les dades. Sota el gràfic, explica en una frase què NO et diu aquest gràfic sobre les hores totals.

El gràfic d'onze barres, amb la línia del valor 1, Espanya destacada i la frase de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: La pregunta final té trampa i és la important: pensa què compara una ràtio i què no compara.

9.3 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una carta amb dos-cents anys al mig

Ets un teixidor de mitges de Nottingham el 1811 i escrius a un company d'ofici d'una altra ciutat: què t'ha passat amb les màquines noves, qui et dona la feina i qui et fixa el preu. Hi ha d'haver una dada de la sessió 6, i ha de sonar a algú que només ha vist màquines de fusta i ferro. Sota la carta, argumenta en una frase teva d'avui en què s'assembla la seva situació a la d'un repartidor de plataforma.

La carta datada, amb una dada de la sessió 6 (60-90 paraules), i la frase d'avui a sota.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pots començar així: «Benvolgut company: des que al taller hi han posat…». La dada del 1811 o el 1812 és a la Fitxa d'aquesta sessió i a la sessió 6. A la frase d'avui, pensa qui fixa el preu de cada encàrrec.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

La màquina de filar i la que escriu

Compara el ludisme del 1811 amb la irrupció de la intel·ligència artificial generativa. Escriu a la llibreta tres blocs numerats: (1) dues continuïtats reals entre les dues situacions, cadascuna amb una prova; (2) dues diferències reals, i com a mínim una ha de sortir de les previsions de l'OIT que hi ha a la Fitxa; (3) una frase que digui quina de les dues llistes et sembla més llarga i per què. Fes servir el terme «plusvàlua» tal com el defineix la Fitxa.

Els tres blocs numerats, amb prova a cada continuïtat i a cada diferència (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Una de les diferències més fortes és geogràfica: mira on diu l'OIT que l'impacte serà més gran.

9.5 🌍 Participar · Manifest 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què hauria de comptar com a treball

A la fotografia del 1908 de la lectura, la mateixa feina compta al PIB si la fa una criada pagada i no hi compta si la fa la mestressa de la casa. Defensa en un manifest de tres punts què hauria de comptar com a treball en les estadístiques oficials d'un país. Cada punt diu QUÈ s'hi inclouria, COM es mesuraria i QUÈ canviaria si es comptés; almenys un ha de tractar l'economia de les cures. Si no saps com es comptaria una cosa, canvia el punt.

El manifest de tres punts, cadascun amb el què, el com i el què canviaria, en dues frases per punt com a màxim.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Per al «com», pensa d'on surten les dades de la Fitxa: hi ha una eina que ja existeix.

9.6 🌍 Participar · Decisió raonada 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Assalariat o autònom

Ets a la taula de diàleg social del 2021 i has de triar entre tres opcions reals: (a) deixar-ho tal com estava i que cada cas es resolgui als tribunals; (b) aprovar la presumpció de laboralitat tal com es va aprovar; (c) crear una figura intermèdia nova, amb menys drets que un assalariat i més que un autònom. Decideix-ne una i defensa-la amb dues raons pròpies i una dada de la sessió; després, respon l'objecció més forta que et faria qui hagués votat una altra opció. Fes servir el terme «presumpció de laboralitat» tal com el defineix la Fitxa.

L'opció triada, dues raons, una dada citada i la resposta a l'objecció més forta (90-125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de descartar cap opció, busca-li l'avantatge real per a algú concret.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

D'on surt la riquesa, i qui se la queda

Escriu una exposició transversal que respongui la pregunta de la càpsula: d'on surt la riquesa i qui se la queda? Marca'n les tres parts. DESCRIPCIÓ: exposa el procés amb fets i dates de com a mínim tres sessions diferents. RAONAMENT: explica quin mecanisme els relliga, no només en quin ordre van passar. CONCLUSIÓ: argumenta si el capítol de Ricardo sobre la maquinària, a L'Arxiu, explica tot el procés o en deixa fora una part. Fes servir el terme «economia de les cures» tal com el defineix la Fitxa.

L'exposició amb les tres parts marcades (descripció, raonament i conclusió) i proves de tres sessions diferents (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

9.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El que hauria de recordar qui vingui després

De tota la càpsula, tria un fet anterior al 1850 i un de posterior al 2000 que hagin d'entrar en un manual d'història escrit d'aquí a cent anys. Defensa cadascun amb un criteri explícit (a quanta gent va afectar, quant va durar l'efecte o què permet entendre d'avui) i decideix quin dels dos hi entrarà de veritat, i per què.

Els dos fets, cadascun amb el seu criteri, i la teva decisió final (fins a 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

9.9 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🎬 El vídeo ✏️ Individual

La feina que destrueix la màquina

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió en tres parts numerades. (1) Explica per què l'experiència del segle XIX fa creïble el tòpic. (2) Desmunta'l amb els tres punts de l'estudi de l'OIT. (3) Després de veure el vídeo, argumenta qui hauria de decidir com es reparteix el que produeix una tecnologia nova, i com.

Les tres parts numerades, amb els tres punts de l'OIT a la segona (fins a 90 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La desigualtat d'avui es pot mesurar: a Catalunya, el 2025, el quintil més ric ingressa 4,7 vegades el més pobre, hi ha 1.991.000 persones en risc de pobresa o exclusió i l'11,8% de qui treballa viu per sota del llindar de risc de pobresa. La precarietat també té forma jurídica: durant anys es va discutir si els repartidors de plataforma eren treballadors, fins que el 2021 una llei en va presumir la laboralitat i va reconèixer que un algorisme també exerceix el poder de direcció. I hi ha un treball que sosté tots els altres i que cap comptabilitat nacional no recull, perquè no passa pel mercat: el de les cures, que les dones espanyoles feien tres vegades més que els homes segons un recull de l'OCDE del 2014. La pregunta de la càpsula segueix sent la mateixa que el 1776 i el 1811: si amb les mateixes hores es produeix més, qui es queda aquell més.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què vol dir, segons la sessió, que la taxa de risc de pobresa en el treball sigui de l'11,8% a Catalunya?

   A. Que gairebé una de cada vuit persones sense feina viu sota el llindar de risc de pobresa B. Que gairebé una de cada vuit persones que treballen és sota el llindar, menys que a la UE C. Que gairebé una de cada vuit persones que treballen és sota el llindar: la feina no basta D. Que gairebé una de cada vuit persones és en risc de pobresa o exclusió: 1.991.000 en total

2. 2. Què fa el Reial decret llei 9/2021 amb el repartiment per plataforma digital, segons L'Arxiu?

   A. Obliga el repartidor a demostrar, cas per cas i davant del jutge, que és un assalariat B. Presumeix que és una relació laboral, també si l'empresa mana per gestió algorítmica C. Crea una figura intermèdia, amb més drets que un autònom i menys que un assalariat D. Prohibeix que un algorisme assigni els encàrrecs o decideixi qui continua rebent feina

3. 3. Per què l'economia de les cures no surt al PIB, segons la sessió?

   A. Perquè, per conveni, el PIB no compta la feina feta a casa, que no passa pel mercat B. Perquè no hi ha manera de mesurar-la: ni l'OCDE no té dades de qui la fa ni de quant C. Perquè Smith i Ricardo la van comptar com a consum de la llar, i no com a producció D. Perquè és un descuit de les estadístiques oficials, que l'Idescat corregeix des del 2025

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'única raó per la qual la feina de cures no compta al PIB és que no es paga, què hauria de canviar perquè comptés: la manera de mesurar o la manera de repartir-la?