Sessió 5. La nova societat de classes: burgesia i proletariat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A l’Antic Règim, la teva posició te la donava el naixement i no hi havia gaire a fer: eres del braç que eres. La societat industrial funciona amb una regla diferent, i sobre el paper és millor. Aquí la posició te la dona el que tens.

El problema comença quan mires qui tenia les coses i qui feia les lleis.

Dues classes i una sola diferència

Els dos noms que fem servir per a la societat nova són burgesiaburgesiaClasse propietària dels mitjans de producció: fàbriques, mines, terres, maquinària i capital. En la definició de Marx, no la defineix el luxe amb què viu, sinó el fet de posseir allò amb què treballen els altres. i proletariatproletariatClasse que no posseeix mitjans de producció i que, per viure, ha de vendre la seva capacitat de treballar a canvi d'un salari. Ve del llatí «proletarius», el ciutadà tan pobre que el que aportava a l'Estat era la seva descendència.. En la definició de Karl Marx, la que faràs servir aquí, el que els separa és una sola cosa. No és quants diners guanyes: és si ets propietari d’allò amb què es produeix.

Aquest «allò» té nom: els mitjans de producciómitjans de produccióConjunt de coses que fan falta per produir i que no són el treball humà: la terra, les màquines, els edificis, les eines i les matèries primeres. Qui les té pot contractar; qui no les té, ha de ser contractat.. Recorda la sessió 3: quan una filadora costava sis lliures, la podies tenir a casa. Quan va costar més del que una família reunia en anys, qui la comprava i qui la feia anar van deixar de ser la mateixa persona. Aquella separació és la que crea les dues classes, i per això la frontera no passa pel sou sinó per l’escriptura de propietat.

Un enginyer ben pagat i un teixidor mal pagat són tots dos assalariats: cap dels dos no és amo de la fàbrica. Un fabricant arruïnat continua sent burgès mentre conservi la fàbrica. Sona estrany, i és exactament el sentit que Marx dona al terme.

Al mig hi creix un món nou

Dalt de tot hi ha l’alta burgesia, la dels amos de fàbrica i els banquers. Entre ella i el proletariat no hi ha un buit. Hi ha les classes mitjanesclasses mitjanesCapes urbanes que ni són propietàries de fàbriques ni treballen a la fàbrica: oficinistes, mestres, botiguers, enginyers, metges, funcionaris. Uns viuen d'un sou i d'altres d'un negoci petit; el seu capital principal és la formació, i per això la seva estratègia familiar és l'escola., i creixen molt de pressa perquè la societat industrial les necessita. Una fàbrica vol comptables; un ferrocarril, enginyers i caps d’estació; una ciutat que es dobla, mestres, metges, botiguers i policies.

Molta d’aquesta gent viu del sou, com els obrers, però no s’hi identifica gens. Es vesteix diferent, treballa amb la ploma i no amb les mans, i sobretot té una cosa que a la fàbrica no hi és: un camí. La seva aposta és l’escola per als fills. Aquest és el públic natural del llibre que trobaràs al «Desmuntant un tòpic».

I aquí la definició per propietat trontolla. Amb la regla de Marx, un comptable assalariat seria proletari i un botiguer amo de la botiga, burgès; però cap dels dos no viu ni pensa com un teixidor ni com un banquer. Per descriure les classes mitjanes cal mirar també la formació, la feina i la manera de viure, i és justament aquí on la frontera entre les dues classes es fa borrosa.

Qui hi havia realment a la fàbrica

Ara la part que sovint s’oblida. La mà d’obra industrial dels primers temps era, en bona part, de dones i de criatures.

Les xifres són d’època i són tossudes. El 1788, a Anglaterra i Escòcia, dos terços dels treballadors de 143 filatures de cotó mogudes per aigua eren nens. Un salari infantil valia entre el 10% i el 20% del d’un home adult, cosa que ajuda molt a entendre per què se’ls contractava. I el 1841 hi havia unes 216.000 persones treballant a les mines britàniques, on dones i criatures baixaven onze o dotze hores al dia i cobraven menys que els homes.

Els més petits feien de trapperstrappersCriatura encarregada d'obrir i tancar les portes de ventilació d'una galeria perquè hi passessin els vagons. Es passava el torn sencer asseguda a les fosques al mateix lloc: no calia força, calia estar-s'hi.: seien al costat d’una porta de ventilació i l’obrien i la tancaven quan passava un vagó. Alguns tenien cinc o sis anys.

Betty Harris, trenta-set anys

A L’Arxiu hi ha la declaració que una dona va fer davant d’una comissió parlamentària el 1842. Llegeix-la sencera abans de continuar, perquè el que hi diu de passada és tan important com el que hi diu de front: que no sap ni llegir ni escriure, que va arrossegar carbó estant embarassada, que coneix una dona que va parir i va tornar a la feina abans d’acabar la setmana, i que el marit li ha pegat moltes vegades per no estar a punt.

Quatre anys abans, el 1838, un aiguat havia inundat el conducte de ventilació de la mina de Huskar, a Silkstone, i hi van morir 26 criatures: onze nenes de vuit a setze anys i quinze nens. Allò va ser el que va obligar el país a mirar. El 1840, a proposta de Lord Ashley, diputat als Comuns, es va crear una comissió reial que va recórrer les mines recollint declaracions com la de Betty Harris, de vegades contra la voluntat dels propietaris, i el maig del 1842 en va publicar l’informe amb il·lustracions.

La mateixa ciutat, dues vides

Amb això ja es pot respondre la pregunta de com es viu i com es mor segons la classe.

Una família burgesa i una d’obrera vivien a la mateixa ciutat i no compartien res. Els fills de la primera anaven a escola fins ben grans, perquè es podien permetre que no aportessin diners; els de la segona entraven a la filatura o a la mina als sis o set anys, perquè aquell 10% o 20% del salari d’un adult era la diferència entre menjar i no menjar. La primera vivia en un barri on hi havia clavegueres; la segona, en un dels que Engels descrivia la sessió passada, apartats de la vista de qui vivia bé. I la mort tampoc no hi queia igual. L’informe Chadwick que vas veure allà separa els morts del 1838 a Whitechapel, el districte obrer de Londres, per la feina de la família: l’edat mitjana de defunció era de 45 anys en la dels senyors i les professions liberals, de 27 en la dels comerciants i de 22 en la dels artesans, els criats i els jornalers. Al mateix barri, entre una classe i l’altra hi havia més de vint anys de diferència.

La mobilitat socialmobilitat socialPossibilitat de canviar de classe social al llarg d'una vida o entre generacions. Es mesura comparant la posició dels fills amb la dels pares, i el que se sol trobar és que existeix però que és molt més petita del que la gent creu. era, doncs, una qüestió de temps i de diners: pujar demanava anys d’escola que només podia pagar qui ja no els necessitava.

Qui va escriure la llei

Val la pena saber com va convèncer, aquell informe. El va compilar Richard Henry Horne, portava les declaracions personals dels miners i, sobretot, portava il·lustracions, moltes de Margaret Gillies. La societat victoriana es va escandalitzar en veure dibuixades criatures de cinc i sis anys treballant sota terra.

L’informe va acabar en llei el mateix any. La llei de mines del 1842 va prohibir que les dones i les nenes, de qualsevol edat, treballessin sota terra, i va fixar en deu anys l’edat mínima per als nois.

I aquí hi ha el detall que hauries de recordar de tota la sessió. Quan el projecte va arribar a la Cambra dels Lords, qui el va combatre i el va aconseguir suavitzar va ser Lord Londonderry, que era propietari de mines de carbó. No calia amagar-ho ni disfressar-ho: el Parlament britànic estava organitzat per classes, amb la Cambra dels Lords reservada a l’aristocràcia hereditària i la dels Comuns elegida només pels homes que tenien propietats. Els Lords van ser gairebé només aristòcrates hereditaris fins al 1958, quan hi van entrar els primers membres vitalicis, i la gran majoria dels hereditaris no en van perdre el seient fins al 1999.

O sigui que la societat nova, la que ja no s’organitzava pel naixement, encara la governava una cambra que s’heretava.

El que ve ara

Tenim, doncs, dues classes definides per la propietat, una franja intermèdia que creix, i unes lleis que arriben tard i retallades perquè les escriuen els mateixos que en surten perjudicats.

Els que treballaven a la fàbrica van trigar poc a arribar a una conclusió pràctica: si sols no poden res i les lleis no arriben, potser junts sí. Com es van organitzar, i què els va costar, és la sessió que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Betty Harris, pas a pas

Llegeix la declaració de Betty Harris a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: quantes hores treballa i quant cobra, segons ella? PARER: Betty Harris es queixa de la seva feina o només l'explica? SENYAL: copia, entre cometes, la paraula que et fa saber què en pensa.

Els tres passos, amb la paraula de Betty Harris copiada entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a les primeres línies de la cita. Per al PARER pots començar així: «Betty Harris gairebé no opina, però…». Per al SENYAL, busca l'única frase on Betty Harris diu com és la feina, i no què fa.

5.2 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Compta qui treballa i qui mira

Mira el gravat de la sala de telers que hi ha a la lectura i respon a la llibreta en tres punts numerats. (1) Descriu qui hi treballa: quantes persones veus als telers i com van vestides. (2) Localitza la persona que NO està treballant en cap teler i descriu com es distingeix de la resta. (3) Segueix amb el dit l'eix que travessa el sostre i explica què vol dir que totes les màquines estiguin connectades a la mateixa barra. Màxim 90 paraules.

Els tres punts numerats amb la resposta a cadascun (màxim 90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per al punt 2, fixa't en la roba: qui va vestit per treballar i qui no. Per al punt 3, pensa què passa si una màquina vol anar més a poc a poc que la barra.

5.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres caselles i una frontera

Classifica en una taula de tres columnes (BURGESIA · CLASSES MITJANES · PROLETARIAT) i tres files (de què viu · què posseeix · què fa amb els fills) les tres classes de la sessió. Omple les nou caselles amb poques paraules. Sota la taula, explica en una frase per on passa la frontera entre la primera columna i la tercera.

La taula de tres columnes i tres files, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pots començar la frase així: «La frontera no és el sou, sinó…». Compara la definició de burgesia de la Fitxa amb la de proletariat: hi ha una paraula que només surt a la primera.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què sortia a compte contractar criatures

Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari el salari d'un home adult (pren-lo com a 100) amb el mínim i el màxim d'un salari infantil, amb eixos etiquetats i títol. Sota el gràfic, explica en dues frases per què aquesta diferència ajuda a entendre que dos terços dels treballadors de les filatures del 1788 fossin nens.

El gràfic de tres barres, amb eixos etiquetats i títol, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: «Entre el 10% i el 20%» vol dir que, si l'adult fa 100, les barres infantils fan 10 i 20. Per a les frases, pensa des del punt de vista de qui paga la nòmina.

5.5 🔍 Investigar · Corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La declaració i el gravat

Tens dues fonts que venen del mateix informe del 1842: la declaració de Betty Harris i el gravat de la dona que puja carbó a l'esquena. Compara-les a la llibreta: dos punts en què les dues coincideixen i un punt en què no diuen el mateix. Després respon: què aporta la imatge que el text no pot donar, i què aporta el text que la imatge no pot donar. Fes servir el terme «proletariat» tal com el defineix la Fitxa.

Els dos punts de coincidència, el de discrepància i la doble resposta final (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Per a la discrepància, fixa't en com porta el carbó cadascuna. Per a la resposta final, pensa què et va convèncer a tu abans, si el dibuix o les xifres.

5.6 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La carta que no va escriure ningú

Tria un d'aquests tres rols i escriu una carta datada el 1842: (a) un comissionat que acaba de sortir de la mina i escriu a Lord Ashley; (b) Lord Londonderry escrivint a un altre propietari sobre per què s'oposa a la llei; (c) una veïna de Betty Harris escrivint a una germana que viu al camp. Has d'incloure-hi com a mínim dues dades concretes de la sessió i has de ser fidel al que aquell personatge podia saber i pensar el 1842, encara que no hi estiguis d'acord.

La carta amb data, destinatari i dues dades concretes de la sessió (90-125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Si tries el rol (b), la part difícil és no fer-lo un dolent de dibuixos: busca l'argument econòmic que ell mateix es creia. Si tries el (c), recorda que ella tampoc no sabria escriure i pensa com ho resols.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · Desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmenteix la frase

Imagina que llegeixes en un fòrum aquesta frase: «Els nens treballaven a les fàbriques perquè les famílies eren ignorants i no valoraven l'educació». Desmunta-la en tres blocs: (1) què diu exactament l'afirmació i on falla; (2) dues dades de la Fitxa que la contradiuen, amb la seva xifra; (3) una explicació alternativa del mateix fet que sí que s'aguanti. Fes servir el terme «mobilitat social» tal com el defineix la Fitxa.

El desmentit amb els tres blocs numerats i les dues dades citades (fins a 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

5.8 🌍 Participar · Microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui escriu la llei

Escriu un microassaig amb una tesi pròpia sobre aquesta pregunta: pot ser justa una llei que regula una activitat quan la voten els propietaris d'aquella activitat? Parteix del cas del 1842 i sosté la tesi amb dues proves de la sessió, una de les quals ha de ser una data. Tanca amb una conclusió que no repeteixi la tesi. Fes servir el terme «mitjans de producció» tal com el defineix la Fitxa.

El microassaig amb tesi, dues proves i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

5.9 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El punt de sortida

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió en tres parts numerades. (1) Explica per què el tòpic era creïble el 1859. (2) Desmunta'l amb una xifra de la Fitxa. (3) Argumenta què decideix més, avui, on acabarà una persona: l'esforç que hi posa o el punt de sortida. Fes-ho amb una cosa que hagis observat tu i fes servir el terme «classes mitjanes» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb la xifra a la segona i una posició argumentada a la tercera, en sis frases com a màxim.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La societat industrial substitueix el naixement per la propietat: en la definició de Marx, burgesia és qui posseeix els mitjans de producció i proletariat qui només té les seves hores, i entremig creixen unes classes mitjanes que no encaixen del tot en cap de les dues i aposten per l'escola. La mà d'obra dels primers temps era en bona part de dones i criatures, perquè un salari infantil valia entre el 10% i el 20% del d'un adult. I quan el 1842 una llei va intentar corregir-ho, la va suavitzar a la Cambra dels Lords un propietari de mines: la societat nova encara la governava una cambra que s'heretava.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per on passa, segons la lectura, la frontera entre la burgesia i el proletariat?

   A. Pel sou: un enginyer ben pagat ja és burgès, i un fabricant arruïnat deixa de ser-ho B. Per la formació: és burgès qui ha pogut estudiar i treballa amb la ploma, no amb les mans C. Per la propietat: és burgès qui és amo d'allò amb què es produeix, guanyi molt o guanyi poc D. Pel naixement: és burgès qui hereta la posició de la família, com passa a la Cambra dels Lords

2. 2. Què explica, segons la lectura, que el 1788 dos terços dels treballadors de 143 filatures fossin nens?

   A. Que la llei de mines els havia prohibit baixar sota terra i només els quedava la filatura B. Que les famílies obreres no veien cap utilitat a l'escola, que era cosa de classes mitjanes C. Que els nens cobraven com un adult i les famílies els hi enviaven per doblar els ingressos D. Que un nen costava entre el 10% i el 20% del sou d'un adult, i la família el necessitava

3. 3. Què va passar quan la llei de mines del 1842 va arribar a la Cambra dels Lords?

   A. La va defensar Lord Ashley, que era propietari de mines, i es va aprovar sense retocar-ne el text B. La va combatre Lord Londonderry, que era propietari de mines, i va aconseguir suavitzar-ne el text C. La van rebutjar els aristòcrates hereditaris que hi seien, i no va entrar en vigor fins al 1958 D. La van endurir els Lords, escandalitzats pels gravats de l'informe, i hi van prohibir tot el treball infantil

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1842 les lleis sobre les mines les votaven els amos de les mines, qui creus que hauria d'escriure avui les lleis que regulen una activitat, i com s'evita que passi el mateix?