Sessió 7. Socialisme, marxisme i anarquisme: les ideologies de la resposta

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins ara has vist gent organitzant-se contra una situació concreta: un sou, una jornada, una llei. La pregunta que ve després és més gran i no la contesta cap caixa de socors. Si tot això no és un accident sinó com funciona el sistema, què s’hi fa?

Al llarg del segle XIX es van donar tres respostes, i la baralla entre les dues últimes va marcar el segle XX sencer.

Dissenyar la societat bona i ensenyar-la

La primera resposta va ser construir el model a escala i esperar que la gent el copiés. És el que després es va anomenar socialisme utòpicsocialisme utòpicCorrent socialista de la primera meitat del segle XIX que descriu amb detall una societat futura justa i confia que s'implantarà per la persuasió i per l'exemple, no pel conflicte., un nom que els van posar els seus crítics.

Robert Owen era un fabricant tèxtil gal·lès, i des del 1800 dirigia les filatures de New Lanark, a Escòcia, on vivien unes 2.500 persones. Hi va millorar les condicions de vida, hi va construir habitatges i, el 1816, hi va obrir l’Institute for the Formation of Character, on l’any següent va començar a funcionar la primera escola de pàrvuls de la Gran Bretanya. La seva demostració era comptable: va ensenyar als visitants els comptes de la fàbrica per provar que tractar bé la gent no impedia guanyar diners. El 1825 va marxar als Estats Units a fundar una comunitat nova, New Harmony.

Charles Fourier va anar més lluny sobre el paper: va dissenyar el falansterifalansteriEdifici comunitari pensat per Fourier per allotjar-hi entre 500 i 2.000 persones que hi treballarien i hi viurien en comú. El nom surt de barrejar «falange» i «monestir»., un edifici on entre 500 i 2.000 persones havien de viure i treballar en comú.

El problema d’aquest camí no és que no funcionés: New Lanark va funcionar. El problema és que depenia que un propietari volgués. Cap dels dos no explicava per què la majoria dels propietaris no volien.

Marx: mira qui es queda el que no torna

La segona resposta comença amb un fullet. El febrer del 1848, Karl Marx i Friedrich Engels publiquen a Londres, en alemany i per encàrrec de la Lliga dels Comunistes, una organització obrera internacional, el Manifest del Partit Comunista. La portada la tens aquí sota, i val la pena llegir-la abans que el text.

L’argument arrenca amb una frase que és el fonament de tot el que ve després: la història de totes les societats que han existit és la història de les lluites de classeslluites de classesIdea segons la qual el motor del canvi històric no són les idees ni els grans homes, sinó el conflicte entre grups socials definits per la seva posició en la producció. Aplicada al segle XIX: burgesia contra proletariat.. Fixa’t en el que no diu. No diu que la burgesia sigui dolenta; de fet, hi ha un tros del Manifest que li reconeix un paper «altament revolucionari» perquè ha destruït el món feudal. El que diu és que aquell món nou ha simplificat el conflicte en comptes d’eliminar-lo: dues classes, cara a cara.

I on és exactament el conflicte? A la plusvàluaplusvàluaDiferència entre el valor que produeix una hora de treball i el que se'n paga en salari. Se la queda el propietari dels mitjans de producció. La vas veure a la sessió 1 aplicada a avui; Marx la desenvolupa a «El Capital», publicat el 1867., el concepte que ja vas fer servir a la primera sessió. Marx no diu que el patró robi: diu que compra la força de treball de l’obrer, la seva capacitat de treballar, pel que val, i que aquella força, posada a treballar, produeix més valor del que costa. La diferència no torna. Si això és així, la solució no és convèncer ningú de res, perquè el problema no és el caràcter d’un propietari sinó la relació mateixa. Marx desenvolupa aquesta part vint anys més tard, a El Capital, publicat el 1867.

I encara ho va haver de repetir als seus. El 1875 els dos partits obrers alemanys es preparaven per unir-se a Gotha amb un programa que deia que el rendiment del treball pertanyia «íntegre» a tots els membres de la societat. Marx va escriure unes notes al marge de l’esborrany, que tens a L’Arxiu, per explicar que ni en una societat socialista seria possible: abans de repartir cal reposar les màquines, ampliar la producció, pagar escoles i hospitals i mantenir qui no pot treballar. La consigna sonava bé; els comptes no hi sortien.

Bakunin: encara que l’escullis, acabarà manant

La tercera resposta accepta bona part del diagnòstic i rebutja la conclusió política. L’anarquismeanarquismeCorrent que considera que tota autoritat imposada, inclosa la de l'Estat, produeix opressió, i que la societat s'ha d'organitzar per federació lliure d'associacions. No vol prendre l'Estat: vol suprimir-lo. de Mikhaïl Bakunin no discuteix que hi hagi dues classes: discuteix què passa el dia després.

El seu argument és més fi del que la fama del personatge fa pensar. Bakunin es pregunta si rebutja tota autoritat i contesta que no: per als calçats consulta el sabater, per a les cases l’arquitecte. El que no accepta és que ningú li imposi la seva. I d’aquí en treu la conseqüència que va partir el moviment: si un cos de savis acaba governant per perpetuar-se, el mateix li passa a qualsevol assemblea legislativa, encara que l’hagi escollida el sufragi universal. Anys després, un altre anarquista rus, Piotr Kropotkin, ho va resumir a l’article que li va encarregar l’Encyclopædia Britannica i que llegiràs a L’Arxiu: una societat sense govern, feta d’acords lliures entre grups, i uns anarquistes que no fan partits al parlament i rebutgen tota legislació, «fins i tot quan surt del sufragi universal».

Torna un moment a la sessió 6. Els cartistes es van deixar la pell per aconseguir el vot. Bakunin diu que aquell vot, si crea un Estat, crearà també una casta de professionals de la política. Per això la seva proposta és l’acció directaacció directaActuar sense intermediaris: el sindicat, la vaga, el boicot i la cooperativa com a eines pròpies dels treballadors, en comptes de delegar en diputats que negociïn en nom seu., no la representació.

Una sola casa, i després cap

Les dues famílies van conviure uns anys sota el mateix sostre. El 28 de setembre del 1864, representants obrers de diversos països es van reunir al St Martin’s Hall de Londres i van fundar l’Associació Internacional de Treballadors, la que la història anomena Primera Internacional. El primer congrés va ser a Ginebra el 1866, i el de Basilea, el 1869.

Entremig hi va haver la Comuna de París: de març a maig del 1871 un govern revolucionari va manar la ciutat, fins que l’exèrcit francès el va esclafar a la Setmana Sagnant, amb milers de morts. Després de la derrota, una conferència de la Internacional a Londres, el setembre del 1871, va aprovar que la classe obrera només podia actuar com a classe constituint-se en partit polític, just el que els seguidors de Bakunin rebutjaven.

La ruptura va arribar al congrés de la Haia, el del gravat, el setembre del 1872. La majoria, propera a Marx, hi va reforçar els poders del Consell General i va escriure als estatuts aquella obligació d’organitzar-se en partit; Bakunin i el seu aliat James Guillaume en van ser expulsats, i el congrés va votar traslladar el Consell General a Nova York. Els expulsats es van reunir de seguida a Saint-Imier, els dies 15 i 16 de setembre del 1872, van declarar abolit el Consell General i van fundar una Internacional pròpia, federal i sense centre, que van sostenir sobretot les federacions espanyola, italiana, belga i del Jura. Aquest detall explica una bona part de la història social catalana posterior: aquí la família que va arrelar va ser aquesta. La Internacional de Nova York es va dissoldre el 1876.

La segona, i el dia que no va servir

El 14 de juliol del 1889, aprofitant el centenari de la Revolució Francesa, es va fundar a París la Segona Internacional, amb els partits socialistes al capdavant. D’allà en surten dues coses que encara duren: la jornada de vuit hores com a reivindicació central i una gran manifestació internacional per demanar-la l’1 de maig del 1890, que el congrés de Brussel·les del 1891 va convertir en anual. Els anarquistes hi van anar als primers congressos, però en van quedar exclosos entre el 1891 i el 1896.

Aquella Segona Internacional va dedicar congressos sencers a preparar-se contra la guerra. El novembre del 1912, amb els Balcans encesos, va fer un congrés extraordinari a Basilea i va aprovar per unanimitat un manifest cridant els treballadors de tots els països a oposar-s’hi. El juliol del 1914 no va poder aturar res, i el 4 d’agost els dos partits més grans, l’alemany i el francès, van votar els crèdits de guerra del seu propi Estat. Aquella derrota és el punt de partida de la càpsula 4.

El que ve ara

Tenim, doncs, un diagnòstic compartit i dos mètodes incompatibles: prendre el poder polític o desfer-lo. Mentre les dues famílies discutien, el sistema que criticaven no s’estava quiet: canviava d’energia i de mida d’empresa, i sobretot de manera de finançar-se. La sessió que ve va d’aquell canvi, i de com acaba portant Europa a repartir-se el món.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El que cal descomptar

Llegeix el fragment de Marx a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: segons Marx, què s'ha de descomptar del rendiment del treball abans de repartir-lo? Anomena'n tres coses. PARER: Marx creu que el treballador pot rebre el rendiment «íntegre» del seu treball? SENYAL: copia, entre cometes, les paraules que et fan saber què en pensa.

Els tres passos, amb les paraules de Marx copiades entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a les dues llistes numerades. Per al PARER pots començar així: «Marx creu que…». El SENYAL és a l'última frase.

7.2 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres respostes, una taula

Classifica en una taula de tres columnes (SOCIALISME UTÒPIC · MARXISME · ANARQUISME) i tres files (com es fa el canvi · què se'n fa, de l'Estat · quin és el punt feble) les tres respostes de la sessió. Omple les nou caselles amb poques paraules. Sota la taula, explica en una frase quina fila separa més el marxisme de l'anarquisme.

La taula de tres columnes i tres files, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Et poden servir «lluita de classes» i «acció directa», de la Fitxa. La fila del punt feble no és una opinió teva: el dels utòpics és a New Lanark; el del marxisme, el que li retreu Bakunin; el de l'anarquisme, el que li retreu la conferència de Londres del 1871.

7.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Kropotkin en seixanta paraules

Reescriu amb paraules teves la definició d'anarquisme de Kropotkin de L'Arxiu en un màxim de 60 paraules, sense fer servir cap de les paraules d'aquesta gàbia: govern, autoritat, llei, lliure, parlament. Has de conservar les tres passes del text (què rebutja, amb què ho substitueix, i què en dedueix sobre els partits i el sufragi universal). A sota, en una frase, digues quina de les tres passes t'ha costat més de dir sense les paraules prohibides i per què.

La reescriptura de màxim 60 paraules i la frase de sota.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Per a la tercera passa, fixa't que el text no parla de reis ni de tirans, sinó justament del contrari: de les lleis que surten del vot.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Cinc afirmacions sobre el 1848 i el 1872

Digues si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb una prova de la sessió (una data, una xifra o una cosa que es vegi a les imatges). (a) El Manifest es va publicar a Alemanya. (b) La portada de la primera edició porta imprès el lema «Proletaris de tots els països, uniu-vos!». (c) Marx explica la plusvàlua per primera vegada al Manifest del 1848. (d) Al congrés de la Haia del 1872 van expulsar Marx. (e) Al gravat de la sortida dels delegats de la Haia, la gent del carrer els mira passar amb indiferència.

Les cinc afirmacions, cadascuna amb V o F i una frase amb una prova concreta.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Dues es resolen mirant les imatges amb atenció. La (c) demana recordar quin any es publica «El Capital».

7.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què es van separar

Explica en un esquema 1-3-1 per què dues famílies que compartien el diagnòstic es van acabar expulsant el 1872: una tesi d'una frase, tres arguments amb la seva prova i una conclusió que no repeteixi la tesi. Un argument ha de ser sobre les idees, un sobre l'organització i un sobre el context del 1872.

L'esquema amb la tesi, els tres arguments provats (un amb data) i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: L'argument d'organització no és abstracte: mira què es vota exactament a la Haia.

7.6 🌍 Participar · Manifest 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El manifest de les vuit hores

Ets delegat o delegada al congrés de París del juliol del 1889. Defensa en un manifest la jornada de vuit hores: per què vuit i no deu, a qui va dirigit, què es demana exactament i quin dia de l'any es farà la manifestació. Hi han d'entrar dues dades de les sessions 4, 5 o 6 sobre les jornades reals de l'època. Fes servir el terme «lluita de classes» tal com el defineix la Fitxa.

El manifest datat, amb les dues dades de jornades citades (90-125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Les dades de jornada les tens a les sessions anteriors: torna a la declaració de Betty Harris.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · Microassaig 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vots i oligarquies

Segons Kropotkin, a L'Arxiu, els anarquistes rebutgen tota legislació, fins i tot la que surt del sufragi universal, i no volen partits obrers als parlaments. Escriu un microassaig amb tesi pròpia sobre si això invalida o no la conquesta que els cartistes van perseguir a la sessió 6. Sosté la tesi amb dues proves (una de la font de L'Arxiu i una de la sessió 6) i tanca amb una conclusió que no repeteixi la tesi. Fes servir el terme «acció directa» tal com el defineix la Fitxa.

El microassaig amb tesi, dues proves de procedència diferent i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

7.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Setembre del 1872

Ets delegat o delegada al congrés de la Haia. Sobre la taula hi ha tres opcions reals: votar el trasllat del Consell General a Nova York, votar-hi en contra i quedar-te, o marxar cap a Saint-Imier amb els expulsats. Decideix-ne una i defensa-la amb dues raons pròpies i una dada de la sessió. Després, respon l'objecció més forta que et faria un delegat de qualsevol de les altres dues opcions.

L'opció triada, dues raons, una dada citada i la resposta a l'objecció més forta (fins a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

7.9 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Marx i els dolents

Treballa el bloc «Desmuntant un tòpic» d'aquesta sessió en tres parts numerades. (1) Explica per què el tòpic és fàcil de creure. (2) Desmunta'l amb una citació literal del fragment de Marx de L'Arxiu. (3) Argumenta què hauries de comprovar abans de resumir en una frase el que diu un autor que no has llegit. Fes servir el terme «plusvàlua» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb la citació de Marx a la segona (fins a 90 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Davant del mateix problema hi va haver tres respostes. Els utòpics van construir el model i van esperar que el copiessin: New Lanark va funcionar, però depenia que un propietari volgués. Marx va dir que el problema no és el caràcter del propietari sinó la relació, i el va situar a la plusvàlua; el Manifest del 1848 en resumeix el diagnòstic amb les dues classes enfrontades. Bakunin va acceptar el diagnòstic i va rebutjar la sortida: qualsevol assemblea, encara que l'esculli el sufragi universal, acaba creant una casta que es perpetua. Van conviure a la Primera Internacional del 1864 fins que el congrés de la Haia del 1872 els va separar, i la família que va arrelar a Espanya i a bona part d'Itàlia va ser l'antiautoritària.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quin és, segons la lectura, el punt feble del socialisme utòpic d'Owen i de Fourier?

   A. Que New Lanark va perdre diners, i Owen la va tancar i va marxar als Estats Units B. Que volia implantar la societat nova pel conflicte, i no per la persuasió ni per l'exemple C. Que rebutjava tota autoritat, i sense cap direcció el falansteri no es podia organitzar D. Que depenia que un propietari volgués, i no explicava per què la majoria no ho volien

2. 2. Què diu el Manifest del 1848 de la burgesia, segons la sessió?

   A. Que ha tingut una funció revolucionària, i que ha simplificat el conflicte en dues classes B. Que és una classe dolenta per naturalesa, i que el patró roba a l'obrer una part del sou C. Que ha eliminat el conflicte de classes del món feudal, i que per això cal aliar-s'hi D. Que s'apropia la plusvàlua, un concepte que el Manifest ja desenvolupa amb tot detall

3. 3. Què es va decidir al congrés de la Haia, el setembre del 1872?

   A. Expulsar Marx i els seus partidaris, i fundar una Internacional federal i sense centre B. Excloure els anarquistes i fundar la Segona Internacional, ja només amb partits socialistes C. Expulsar Bakunin i James Guillaume, i traslladar el Consell General a Nova York D. Dissoldre la Internacional, després que les federacions del sud marxessin a Saint-Imier

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 1912 la Segona Internacional va aprovar per unanimitat un manifest contra la guerra i el 1914 cada partit va votar els crèdits de guerra del seu Estat. Què creus que va fallar: la idea, l'organització o alguna cosa que no depenia de cap de les dues?