Sessió 6. La fi de la guerra i Versalles

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La tardor de 1918, l’imperi alemany es desfeia des de dins. Havia guanyat la guerra a l’est (Rússia, sacsejada per la revolució, havia signat una pau humiliant a Brest-LitovskBrest-LitovskTractat de març de 1918 pel qual la Rússia bolxevic va sortir de la guerra cedint enormes territoris a Alemanya. Va alliberar tropes alemanyes per al front occidental. el març), però a l’oest el pes dels Estats Units, que hi havien entrat el 1917, inclinava definitivament la balança. L’última gran ofensiva alemanya de la primavera de 1918 es va estavellar, i a partir de l’agost els aliats van avançar sense aturador. Un darrere l’altre, els socis d’Alemanya es van rendir. Amb l’exèrcit exhaust i el país al caire de la revolució, el kàiser va abdicar i la nova república alemanya va demanar l’alto el foc.

L’armistici es va signar l’onze de novembre de 1918, a les onze del matí. Els canons van callar després de quatre anys que havien deixat prop de deu milions de morts. Però un armistici no és una pau: només atura els trets. Quedava el més difícil, que era decidir en quines condicions es tancava el conflicte. I aquí Europa arrossegava una promesa i una contradicció que ho marcarien tot.

La promesa tenia nom i data. El gener de 1918, el president nord-americà Woodrow Wilson havia presentat els seus Catorze Punts, un programa per a una pau justa: diplomàcia oberta, reducció d’armament, respecte al principi que cada poble pogués decidir el seu destí i, com a colofó, la creació d’una organització internacional que garantís la seguretat de tots els estats. Molts alemanys van deposar les armes convençuts que la pau es negociaria sobre aquesta base moderada. Havien llegit el punt catorzè, que reclamava «una associació general de les nacions» per garantir la independència política i la integritat territorial dels estats, grans i petits per igual.

La realitat es va decidir a París. El gener de 1919, els vencedors es van reunir en una conferència dominada pels «Quatre Grans»: Wilson pels Estats Units, Lloyd George pel Regne Unit, Clemenceau per França i Orlando per Itàlia. Cadascú hi anava amb una idea diferent. Clemenceau, el país del qual havia estat envaït dues vegades en mig segle, volia sobretot seguretat i garanties que Alemanya no tornaria a ser una amenaça. Wilson defensava els seus principis idealistes. Lloyd George navegava entremig, atent a no arruïnar del tot un mercat i un veí que la Gran Bretanya necessitaria per comerciar. Els vençuts, en canvi, no van seure a la taula: se’ls va cridar només per rebre el text ja tancat i signar-lo. Per això, des del primer dia, els alemanys no el van sentir com un acord negociat, sinó com una sentència.

El resultat va rebre el nom de Tractat de Versalles, i es va signar el 28 de juny de 1919 en un lloc triat amb intenció: la Galeria dels Miralls del palau de Versalles, la mateixa sala on el 1871, després de derrotar França, Alemanya havia proclamat el seu imperi. On uns havien celebrat un triomf, els altres els retornaven ara la humiliació.

El cor del tractat era una frase demolidora. L’article 231 obligava Alemanya a acceptar la responsabilitat de tots els danys causats per una guerra que, deia el text, li havien «imposat l’agressió d’Alemanya i els seus aliats». Aquella clàusula de culpabilitat era la base jurídica del càstig econòmic: les reparacionsreparacionsPagaments que un país vençut ha de fer al vencedor per compensar els danys de la guerra. Les de Versalles es van fixar el 1921 en 132.000 milions de marcs or, una xifra enorme., fixades el 1921 en 132.000 milions de marcs or, una suma que hipotecava l’economia alemanya durant generacions.

El càstig no s’acabava en els diners. Alemanya va perdre prop del tretze per cent del seu territori i una desena part de la població: Alsàcia i Lorena tornaven a França, un «corredor» de terra donava sortida al mar a la nova Polònia, i totes les colònies passaven a mans dels vencedors. L’exèrcit quedava reduït a cent mil homes, sense aviació ni submarins, i la regió del Rin, fronterera amb França, es desmilitaritzavadesmilitaritzavaProhibició de mantenir tropes o fortificacions en un territori. La riba alemanya del Rin va quedar desmilitaritzada per protegir França d'una futura invasió.. Un país que quatre anys abans era la primera potència industrial d’Europa quedava desarmat i endeutat.

Sí que es va complir, això sí, la gran promesa de Wilson: el tractat va crear la Societat de Nacions, la primera organització internacional pensada per resoldre els conflictes amb el diàleg en comptes de les armes. Era la traducció pràctica del seu punt catorzè, i sobre el paper obria una manera nova d’entendre les relacions entre estats. Però va néixer coixa. El Senat dels Estats Units, el país que l’havia inspirada, va rebutjar el tractat, i Washington no en va formar part mai; el mateix Wilson, esgotat per la lluita política, va acabar el mandat malalt i derrotat a casa seva. Sense la potència més forta del moment, i sense exèrcit propi per fer complir les seves decisions, l’organisme cridat a garantir la pau tenia un poder més moral que real.

A Alemanya, el tractat es va viure com una imposició insuportable. Ningú no l’anomenava «la pau»: l’anomenaven el Diktat, el text dictat. La contradicció era evident per a tothom: se’ls havia demanat que deposessin les armes en nom dels Catorze Punts, i el que van rebre va ser una factura, una confessió de culpa i la pèrdua de territoris i sobirania. Aquell greuge, real o exagerat, va quedar com una ferida oberta que la política alemanya de les dècades següents sabria explotar. La pau de 1919, pensada per tancar una guerra, va deixar el continent ple de tensions latents que estudiarem tot seguit.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Un eix a escala de la fi de la guerra

Dibuixa a la llibreta un eix a escala que vagi del gener de 1918 al juny de 1919 i situa-hi, respectant les distàncies entre dates, aquests sis fets de la lectura: els Catorze Punts, la pau de Brest-Litovsk, l'armistici, l'obertura de la Conferència de París, la signatura de Versalles i la creació de la Societat de Nacions.

💡 Pista: Fes primer la línia i marca els extrems (gener 1918 i juny 1919); com que és a escala, un mes ha d'ocupar sempre el mateix espai. Fes servir termes com armistici i tractat.

6.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Què prometia Wilson? (lectura de font)

Llegeix el punt XIV de Wilson a L'Arxiu. Copia'n la idea principal amb les teves paraules i explica quina institució en va néixer i per a què servia. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «El punt XIV proposava que…». Fixa't en les paraules «independència» i «integritat territorial» i en què volen dir per a un estat petit.

6.3 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Localitza i cita els fets de la pau

Localitza a la lectura i copia la frase exacta que respon cada pregunta: (a) en quina data es va signar l'armistici; (b) quin percentatge de territori va perdre Alemanya; (c) en quina sala es va signar el tractat i per què era simbòlica. Escriu al costat de cada resposta el número de paràgraf on l'has trobada. Després, mira la pintura de la signatura (la imatge de la sessió) i escriu una sola frase que digui qui hi apareix assegut i qui dret, i què suggereix això sobre qui manava a la sala.

💡 Pista: No resumeixis el text: copia la frase literal entre cometes, tal com apareix. La font mana. Per a la pintura, fixa't en la delegació alemanya, que signa davant els vencedors.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Diagrama de flux: de la victòria al ressentiment

Construeix a la llibreta un diagrama de flux amb fletxes que enllaci, pas a pas, aquests estats: «Alemanya perd la guerra» → … → «ressentiment a Alemanya». Has d'afegir entre quatre i sis caselles intermèdies (armistici, exclusió de les negociacions, article 231, reparacions, pèrdues territorials) i cada fletxa ha de mostrar una relació de causa.

💡 Pista: Cada casella provoca la següent: pregunta't «i això, què va provocar?». Fes servir connectors com «per tant», «com a conseqüència» i «això va portar a».

6.5 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Dues fonts, cara a cara

Corroboreu les dues fonts de L'Arxiu (el punt XIV de Wilson i l'article 231). En una taula de dues columnes, anoteu què promet o afirma cadascuna, quin to fa servir i a qui beneficia. A sota, escriviu junts un paràgraf que respongui: fins a quin punt el tractat va complir el que Wilson havia promès? Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Contrasteu emissor, to i intenció de cada font. Fes servir «mentre que Wilson…, l'article 231…» per marcar el contrast.

6.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Com es tanca una guerra, ahir i avui

Contrasta en dues columnes (1919 / avui) com es va tancar la Gran Guerra amb la manera com s'intenta acabar un conflicte armat actual que coneguis. A sota, escriu quins mecanismes s'assemblen (negociacions, organismes internacionals) i què ha canviat. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Pensa en qui decideix les condicions i si el vençut hi participa. Fes servir «mentre que el 1919…, avui…».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Massa dur o no prou? (argument i contraargument)

Sobre la pregunta «el Tractat de Versalles va ser massa dur amb Alemanya?», escriu a la llibreta un argument a favor i un contraargument sòlid, cadascun amb una prova treta de la lectura. Tanca amb una posició pròpia raonada. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon contraargument no és l'insult del contrari, sinó la seva millor raó. Recorda que els historiadors debaten si va ser massa dur o poc coherent.

6.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La pau que no va pacificar (microassaig)

Escriu un microassaig que defensi aquesta tesi: «La contradicció entre el que es va prometre a Alemanya i el que se li va imposar explica bona part del fracàs de la pau de 1919.» Fes servir les dues fonts de L'Arxiu com a prova i estructura el text en tesi, desenvolupament i conclusió. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un microassaig sosté una sola idea i l'argumenta amb proves; no és un resum. Cita les dues fonts per sostenir la tesi.

6.9 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Ni dòmino ni casualitat (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb les teves paraules per què dir que Versalles «va provocar tot sol» la Segona Guerra Mundial és una simplificació. Reconeix què hi ha de cert, enumera dos fets posteriors que no estaven al tractat i acaba amb una conclusió pròpia sobre com funcionen les causes en història. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Distingeix entre «va contribuir» i «va determinar»: la diferència és si entremig hi va haver decisions que es podien haver pres altrament.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Gran Guerra va acabar amb l'armistici de l'11 de novembre de 1918, però la pau es va decidir a París sense els vençuts. El Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, va imposar a Alemanya la culpa de la guerra (article 231), reparacions enormes, pèrdues territorials i el desarmament. Wilson havia promès una pau justa amb els Catorze Punts i va aconseguir la Societat de Nacions, però la distància entre aquella promesa i el càstig real va deixar un ressentiment durador.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què establia l'article 231 del Tractat de Versalles?

   A. La creació immediata de dos estats alemanys B. Que Alemanya acceptava la responsabilitat dels danys de la guerra, la qual cosa justificava les reparacions C. La prohibició de l'idioma alemany a Europa D. El repartiment equitatiu de les colònies entre tots els països

2. 2. Quina contradicció marca la pau de 1919?

   A. Que la guerra encara no s'havia acabat de veritat B. Que Wilson havia promès una pau justa amb els Catorze Punts, però el tractat va imposar un càstig molt dur i sense negociació C. Que Alemanya havia guanyat la guerra però va signar com si l'hagués perduda D. Que França no volia recuperar Alsàcia i Lorena

3. 3. Per què la Societat de Nacions va néixer afeblida?

   A. Perquè no tenia cap seu física B. Perquè els Estats Units, el país que la va inspirar, no en van formar part mai C. Perquè només hi podien entrar països vençuts D. Perquè es va dissoldre el mateix any 1919

💭 Per pensar fins demà

Si tornessis enrere i seguessis a la taula de París el 1919, quina pau proposaries per evitar una guerra futura: una de tova que reconciliés, o una de dura que desarmés del tot? Quins riscos té cada opció?