Sessió 6. El naixement del moviment obrer: sindicats i vagues

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La sessió passada acabava amb una conclusió pràctica: sols no poden res. Aquesta explica què va passar quan van intentar deixar d’estar sols, i el primer que van descobrir és que allò també era delicte.

Trencar màquines era l’única eina que quedava

El 1799 i el 1800, en plena por al contagi de la Revolució Francesa, el Parlament britànic va aprovar les lleis de coaliciólleis de coalicióCombination Acts. Dues lleis que prohibien que els treballadors s'ajuntessin per negociar salaris o horaris. Sobre el paper també castigaven les coalicions de patrons, que tanmateix ja tenien els seus cercles i les seves cambres de comerç.: ajuntar-se per demanar un sou millor passava a ser un delicte. La conseqüència és fàcil de deduir i molt difícil de veure quan ja saps com acaba la història. Si negociar és il·legal, l’única palanca que et queda és la que et deixa la fàbrica a l’abast.

El ludismeludismeMoviment de destrucció organitzada de maquinària tèxtil a Anglaterra entre el 1811 i el 1816. Pren el nom de Ned Ludd, un aprenent probablement inventat que hauria trencat dos telers de mitges el 1779. comença a Nottinghamshire el novembre del 1811, passa al West Riding de Yorkshire a principis del 1812 i arriba a Lancashire la primavera d’aquell mateix any. Els ludistes no anaven contra qualsevol màquina, sinó contra les que abaratien el producte empitjorant-lo i deixaven l’ofici sense feina. A Yorkshire, els croppers trencaven les màquines de tondre amb un martell que anomenaven «Enoch», com el fabricant que les feia, i deien que Enoch les havia fetes i Enoch les trencaria.

L’Estat va respondre amb el codi penal. El 1812 una llei va convertir la destrucció de telers en delicte castigat amb la pena de mort, i el gener del 1813 es va fer a York un judici en massa que va acabar amb disset penjats. El 27 de febrer del 1812, quan aquella llei es debatia a la Cambra dels Lords, un jove noble que hi parlava per primera vegada, Lord Byron, la va combatre dient, amb ironia, que els detinguts eren culpables sobretot del «delicte capital de la Pobresa». Va perdre. Als pobles, mentrestant, els ludistes tenien les seves pròpies lleis: la proclama de «Ned Lud» que tens a L’Arxiu, del desembre del 1811, amenaçava de mort qui els delatés. Llegeix-la abans de continuar i fixa’t en dues coses alhora: en qui hi mana, segons el text, i en per què ningú no la signa amb el seu nom.

Aquella repressió, i no cap via legal nova, és el que va apagar el ludisme: l’últim gran atac de trencadors de màquines és del 1816. La porta legal no es va obrir fins vuit anys després, i amb trampa.

Abans del sindicat hi va haver una caixa

Mentre trencar màquines portava a la forca, hi havia una forma d’ajuntar-se que sí que era tolerada perquè no semblava política: les societats de socors mutussocietats de socors mutusSocietats de socors mutus, o «friendly societies». Associacions on cada membre paga una quota setmanal i, a canvi, cobra un subsidi si emmalalteix, s'accidenta o mor. Eren l'única assegurança existent per a qui vivia del jornal.. Cada soci hi posava uns quants penics la setmana i, si queia malalt o es moria, la caixa responia. Sobre el paper era una assegurança; a la pràctica, una escola.

Per portar una caixa d’aquestes cal un llibre de comptes, un tresorer, unes normes escrites, reunions periòdiques i votacions per decidir a qui es paga i a qui no. Milers de treballadors van aprendre a fer tot això en una societat de socors, i el dia que van voler negociar un salari ja sabien reunir-se i comptar vots.

A Catalunya el camí és el mateix i la cronologia, semblant. Els obrers destrueixen filadores i cremen la fàbrica Bonaplata de Barcelona el 1835; cap al 1840 apareix la primera associació obrera organitzada de l’Estat, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, que s’ocupa de l’atur, dels salaris baixos i de les condicions de vida. Primer la caixa, després el sindicat: aquest ordre no és una casualitat catalana ni britànica, és el que passa quan associar-se obertament costa la presó.

El 1824 s’obre la porta i el 1825 es torna a estrènyer

Les lleis de coalició es van derogar el 1824. Ajuntar-se deixava de ser delicte i, com era previsible, va venir de seguida una onada de vagues. La reacció va arribar l’any següent: la llei del 1825 mantenia el dret d’associació però tornava a castigar «molestar» o «obstruir» qui volgués treballar. O sigui: el sindicatsindicatAssociació estable de treballadors d'un mateix ofici o empresa per negociar col·lectivament salaris i condicions. La paraula anglesa, trade union, vol dir literalment «unió d'ofici», i els primers ho eren: d'ofici, no d'empresa. era legal i la vagavagaAturada col·lectiva i concertada del treball per forçar una negociació. Sense ella, un sindicat pot demanar però no pot pressionar; per això la conquesta del dret de vaga arriba sempre més tard que la del dret d'associació. era gairebé impossible de fer sense delinquir. Aquesta escletxa entre poder-se ajuntar i poder aturar-se recorre tot el segle. Al Regne Unit no es tanca fins que el 1871 una llei reconeix els sindicats i el 1875 una altra treu la vaga i els piquets del codi penal. A Espanya, la vaga va ser delicte fins a la llei del 27 d’abril del 1909.

El febrer del 1834 es va fundar a Londres la Grand National Consolidated Trades Union, un dels primers intents de sindicat general. El mateix any va arribar l’avís. Sis jornalers del poble de Tolpuddle, a Dorset, havien format una societat obrera i s’havien jurat fidelitat entre ells. No els van jutjar per associar-se, que ja era legal: els van jutjar per haver fet un jurament secret, aplicant-los una llei del 1797 pensada contra els motins de l’armada. Condemna: set anys de deportació a Austràlia.

I aquí passa una cosa nova. Es van recollir 800.000 signatures demanant-ne l’alliberament i es va organitzar una de les primeres grans marxes polítiques del país. El 1836 els van indultar.

Mentrestant, el Parlament anava aprovant les primeres lleis que limitaven la jornada. Les del 1802 i el 1819 no les feia complir ningú; la del 1833 va ser la primera amb inspectors de fàbrica pagats per l’Estat, el 1844 la protecció es va estendre a les dones i el 1847 la llei de les deu hores la va fixar per a dones i joves a les fàbriques tèxtils. No totes surten de la pressió de sota que estàs llegint: la del 1802 la va proposar un dels fabricants de cotó més rics del país, Robert Peel (el pare del futur primer ministre), preocupat per la salut dels aprenents.

Del salari al vot: el cartisme

Recorda la llei de mines de la sessió passada, la que va suavitzar un propietari de mines. Aquella escena explica el gir que ve ara millor que cap teoria. Es podia guanyar una vaga i perdre igualment, perquè les regles del joc les escrivia un Parlament on els obrers no hi eren.

El 1836, William Lovett i Henry Hetherington funden a Londres la London Working Men’s Association. El febrer del 1837 aquella associació aprova una petició adreçada als Comuns, el preàmbul de la qual també tens a L’Arxiu, i que conté tota la idea en una sola frase: només se’t pot exigir que obeeixis una llei si has tingut algun poder de fer-la, esmenar-la o derogar-la.

Aquella petició del 1837 demanava el vot per a tota persona major de vint-i-un anys, dones incloses. Quan el text es va convertir en la Carta del PobleCarta del PobleMoviment britànic de reforma política impulsat per les classes populars entre el 1838 i el 1857, amb els moments forts el 1839, el 1842 i el 1848; el primer moviment de masses obrer de la història. Pren el nom de la People's Charter, la Carta del Poble, publicada el 1838. del 1838, aquella demanda havia desaparegut. Els sis punts que van quedar eren: sufragi universal masculí, vot secret, circumscripcions iguals, eleccions anuals, cap requisit de propietat per ser candidat i sou per als diputatssou per als diputatsSense sou, només pot ser diputat qui ja té renda per viure sense treballar. Aquest punt, aparentment tècnic, era el que decidia si un obrer podia arribar a seure al Parlament..

El que va venir després es compta amb xifres i amb portes tancades. El juny del 1839 es presenta una petició amb 1,3 milions de signatures i, el juliol, els diputats voten per àmplia majoria no escoltar ni tan sols els peticionaris. La nit del 3 al 4 de novembre del 1839, John Frost encapçala milers de manifestants cap a Newport, al sud de Gal·les; el resultat és un desastre i els tres caps són deportats. El maig del 1842 es presenta una segona petició amb més de tres milions de signatures i el Parlament la torna a rebutjar. El 10 d’abril del 1848, amb París en revolució, els cartistes es concentren a Kennington Common i porten la tercera petició al Parlament en tres cotxes de lloguer.

El cartisme no va aconseguir ni un dels sis punts mentre va durar. Cinc dels sis són avui la manera normal de votar a mig món.

«Associació o mort»

A Barcelona la mateixa pregunta es va fer amb altres paraules. Del 2 a l’11 de juliol del 1855 hi va haver la primera vaga general de la història d’Espanya, centrada en una reivindicació que ja saps llegir: el dret d’associació, i de passada la reducció de jornada i l’augment de salari. El lema era «associació o mort». Una comissió de treballadors va anar a Madrid a demanar-ho al general Espartero, que no els va rebre. Mentrestant, el 9 de juliol Barcelona era presa militarment. La vaga es va apagar el dia 11.

El que ve ara

Fixa’t en el que ha canviat en una generació. El 1812 la reivindicació obrera era un martell contra un teler, sense nom ni programa. El 1842 era una petició de més de tres milions de firmes amb sis punts numerats i, al darrere, una teoria de la representació.

El que encara no hi ha és una resposta a la pregunta de fons: si el sistema industrial produeix això, s’ha de reformar o s’ha de substituir? Mentre els cartistes recollien firmes, dos alemanys joves escrivien a Brussel·les un text que començava dient que un fantasma recorre Europa. La sessió que ve va d’aquestes respostes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Per ordre del rei Lud

Llegeix la proclama de Ned Lud a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: a qui amenaça la proclama, i amb quin càstig? PARER: què pensen els qui l'escriuen dels qui informen les autoritats? SENYAL: copia, entre cometes, l'expressió amb què anomenen la seva lluita i explica què en revela.

Els tres passos, amb l'expressió copiada entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a la segona meitat del text. Per al PARER pots començar així: «Els qui l'escriuen pensen que…». Per al SENYAL, mira com anomenen el que fan a la frase de l'agent.

6.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del martell a la firma

Traça a la llibreta una línia del temps del 1799 al 1855 i col·loca-hi vuit fites tretes de la Fitxa, amb l'any i tres o quatre paraules cadascuna. Marca-les amb dos símbols diferents: un per als moments en què l'Estat prohibeix o castiga i un altre per als moments en què els treballadors s'organitzen. A sota, escriu una frase que digui si els dos símbols s'alternen o si un dels dos guanya terreny amb el temps.

La línia del temps amb vuit fites datades, els dos símbols i una frase de conclusió.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Dues fites obligatòries: la del 1824 i la del 1825. Posa-les una al costat de l'altra i mira quin símbol li toca a cadascuna abans de decidir la frase final.

6.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres maneres d'ajuntar-se

Classifica en una taula de tres columnes (SOCIETAT DE SOCORS · SINDICAT · MOVIMENT POLÍTIC) i dues files (què demana · quina arma té) les tres maneres d'ajuntar-se. Omple les sis caselles amb tres o quatre paraules cadascuna. Sota la taula, explica en una frase quina de les tres podia canviar una llei, i per què les altres dues no.

La taula de tres columnes i dues files, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les definicions de «societat de socors mutus», «sindicat», «vaga» i «cartisme» són a la Fitxa. A la fila «quina arma té», pensa què pot fer cadascuna que les altres no poden. Per a la frase, pots començar així: «Només … podia canviar una llei, perquè…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Enigma 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui va dibuixar això, i per a qui

Mira l'estampa «El líder dels ludistes» de la lectura i dedueix per a qui es va fer i què volia que sentís qui la mirava. Tens sis pistes: (1) es publica el maig del 1812; (2) la signa un «oficial» anònim; (3) el peu original diu que està dibuixada del natural; (4) el líder porta vestit de dona i empunya un sabre; (5) al fons crema una fàbrica sencera; (6) aquell mateix any el Parlament debat si castigar amb la mort la destrucció de telers. Cita com a mínim tres pistes pel seu número.

La deducció, en cinc frases com a màxim, amb tres pistes citades pel seu número.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença per la pista 6 i pregunta't a qui li convenia, aquella primavera, que la gent es fes una imatge concreta dels ludistes.

6.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què es trenquen telers

Encadena a la llibreta, en quatre baules que vagin del 1799 al 1813, per què el ludisme apareix el 1811 i per què s'apaga. Cada baula és una frase amb la data o la llei que la sosté entre parèntesis.

Les quatre baules numerades, cadascuna amb la data o la llei entre parèntesis.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La primera baula no és la màquina: pregunta't què li queda a algú quan la via legal de queixar-se està tancada. Per a l'última, mira què va passar a York.

6.6 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les normes de la caixa

Fas de teixidor o teixidora a Barcelona i, cap al 1840, fundes amb els companys d'ofici una societat de protecció mútua. Defensa en un manifest fundacional quatre punts: qui hi pot entrar, quant es paga i cada quant, en quins casos paga la caixa i què es fa amb qui no paga. Ha de sonar a document del 1840, no a normativa d'avui. Fes servir el terme «societat de socors mutus» tal com el defineix la Fitxa.

El manifest amb els quatre punts, signat i datat (90-125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Els casos dubtosos són el moll de l'os: si un soci s'ha fet mal fora de la feina, la caixa paga? Decideix-ho tu i escriu-ho, perquè d'aquí surt la part que després servirà per negociar salaris.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🔍 Investigar · Contrast amb el present 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Una gentada del 1848 i una d'ara

Mira el daguerreotip de Kennington Common que hi ha a la lectura i compara'l amb com es documenta avui una manifestació. Escriu a la llibreta, en tres blocs numerats: (1) què es pot saber d'aquella concentració mirant només la fotografia, i què no; (2) què hi ha de continuïtat i què hi ha de canvi entre aquella manera de reclamar i les d'avui, amb un exemple concret de cada; (3) què guanya i què perd la protesta quan tothom la pot enregistrar.

Els tres blocs numerats, amb un exemple de continuïtat i un de canvi al segon (fins a 100 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

6.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Firmes o vaga

Ets delegat a la Convenció cartista de l'estiu del 1839. Acaben de rebutjar la petició d'1,3 milions de signatures sense ni escoltar-vos. Sobre la taula hi ha tres opcions reals: tornar a recollir firmes, convocar un «mes sagrat» de vaga general, o preparar una acció armada com la que es farà a Newport el novembre. Decideix-ne una i defensa-la amb dues raons pròpies i una dada de la sessió; dedica després un paràgraf a l'objecció més forta que et faria qui hagués triat una altra opció. Fes servir el terme «cartisme» tal com el defineix la Fitxa.

L'opció triada, dues raons, una dada citada i un paràgraf amb l'objecció més forta en contra (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El dret que arriba sempre l'últim

El 1825 el sindicat era legal i la vaga era gairebé impossible de fer sense delinquir. Respon en tres parts: (1) explica per què aquella combinació buidava el dret d'associació; (2) descriu un cas d'avui que coneguis on un dret existeixi sobre el paper però costi d'exercir; (3) argumenta què hauria de complir una llei perquè el dret de vaga fos real. Fes servir el terme «vaga» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb el cas d'avui a la segona (fins a 90 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Quan associar-se era delicte (1799-1824), l'única palanca que quedava era la màquina: el ludisme apareix per això, i la repressió (York, 1813) l'apaga cap al 1816, anys abans que s'obri la via legal. Abans del sindicat hi va haver la caixa de socors, que va ensenyar a milers de treballadors a portar comptes, reunir-se i votar. El 1824 es deroguen les lleis de coalició i el 1825 se'n redueix l'efecte: sindicat legal, vaga gairebé impossible fins al 1875. I com que les lleis del treball les escrivia un Parlament de propietaris, la reivindicació laboral es va convertir en política: sis punts el 1838, més de tres milions de firmes el 1842, i a Barcelona una vaga general el 1855 amb el lema «associació o mort».

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què la protesta obrera pren la forma de trencar màquines entre el 1811 i el 1816?

   A. Perquè els ludistes rebutjaven qualsevol màquina nova, fos quin fos l'ofici que tocava B. Perquè associar-se per negociar era delicte, i la màquina era l'única palanca a l'abast C. Perquè la llei del 1812 castigava la vaga amb la forca, i trencar un teler sortia més barat D. Perquè els sindicats, legals des del 1799, van triar l'acció directa quan les vagues fallaven

2. 2. Amb quin argument es va condemnar els sis jornalers de Tolpuddle, el 1834, a set anys de deportació?

   A. Per haver fet un jurament secret, amb una llei del 1797 contra els motins de l'armada B. Per haver «obstruït» qui volia treballar, amb la llei del 1825 que limitava les vagues C. Per haver destruït maquinària, amb la llei del 1812 que ho castigava amb la pena de mort D. Per haver format una societat obrera, amb les lleis de coalició del 1799 i el 1800

3. 3. Per què els obrers van acabar demanant el vot i no només un sou millor, segons la sessió?

   A. Perquè els sindicats continuaven prohibits, i una petició al Parlament era l'única via legal B. Perquè la burgesia liberal els havia promès el vot si renunciaven a la vaga general C. Perquè ja tenien la jornada de deu hores, i el vot era l'únic dret que encara els faltava D. Perquè les lleis del treball les escrivia un Parlament de propietaris on ells no hi eren

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El cartisme no va aconseguir cap dels seus sis punts mentre va existir, i avui cinc dels sis són la manera normal de votar. Això vol dir que va fracassar?