Càpsula 2 · PER QUÈ HA TORNAT LA GUERRA A EUROPA? · #HMC
Febrer de 2022: Rússia envaeix Ucraïna. Trinxeres a Bakhmut, drons a Kíiv, civils a Mariúpol. Una guerra que combina tecnologia del s. XXI amb tàctiques de la Gran Guerra. I les eines per llegir-ho: l'equilibri de poder, el sistema d'aliances i el dilema de seguretat, i una tipologia de la guerra (total, limitada, híbrida). Plantejament del problema i marc conceptual.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3
%2C%20frame%2016531.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Abans de començar, mira aquest vídeo: en nou minuts resumeix d'on ve el conflicte entre Rússia i Ucraïna. Fixa't en una idea que tornarà tota la càpsula: aquesta guerra té arrels que venen de molt enrere, i el mapa d'Europa que la fa possible es va dibuixar en gran part fa un segle.
La matinada del 24 de febrer de 2022, columnes de blindats russos van travessar la frontera d’Ucraïna per diversos punts alhora, mentre els míssils queien sobre Kíiv, Khàrkiv i una dotzena de ciutats més. Era la invasió convencional més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, i el món la va seguir en directe. Però el que va desconcertar més no va ser la tecnologia (els drons, els satèl·lits, la guerra informativa a les xarxes), sinó tot el contrari: al cap d’uns mesos, les imatges que arribaven de l’est d’Ucraïna semblaven tretes d’un àlbum de 1916. A Bakhmut, soldats enfangats disparaven des de trinxeres excavades a mà, sota una pluja d’artilleria que podia durar setmanes per guanyar uns pocs carrers. La guerra havia tornat a Europa, i ho havia fet amb la cara de la guerra de trinxeresguerra de trinxeresForma de combat en què els exèrcits, incapaços d'avançar, s'enterren en línies fortificades enfrontades. Domina el front occidental de 1914 a 1918 i reapareix a l'est d'Ucraïna a partir de 2022..
Aquesta paradoxa (armes del segle XXI combinades amb tàctiques de fa cent anys) és el punt de partida de tota la càpsula. Perquè per entendre per què Ucraïna és avui un camp de batalla cal retrocedir fins a la guerra que va inventar la manera moderna de fer-ne: la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918. Va ser el primer conflicte en què estats sencers van posar tota la seva població, la seva indústria i la seva ciència al servei de la destrucció mútua. Va ser també la guerra que va redibuixar el mapa d’Europa i que, en fer-ho, va traçar bona part de les fronteres i les tensions que encara avui separen Rússia d’Ucraïna. El present, un cop més, no s’explica sense el passat.
.svg?width=900)
La reacció internacional va ser gairebé immediata. L’1 de març, l’Assemblea General de les Nacions UnidesAssemblea General de les Nacions UnidesÒrgan de l'ONU on són representats els 193 estats membres, cadascun amb un vot. A diferència del Consell de Seguretat, les seves resolucions no són d'obligat compliment, però expressen l'opinió de la comunitat internacional. es va reunir en sessió d’emergència i, l’endemà, va aprovar la resolució que llegiràs a L’Arxiu. El text «deplora en els termes més enèrgics» l’agressió russa i exigeix la retirada «immediata, completa i incondicional» de les tropes. El vot va ser aclaparador: 141 estats a favor, només 5 en contra i 35 abstencions. Ara bé, convé llegir aquell document amb esperit crític. Una resolució de l’Assemblea General és una condemna moral i política, però no té força per aturar res: qui té la potestat d’imposar sancions armades és el Consell de Seguretat, i allà la Federació Russa, com a membre permanent, pot vetar qualsevol decisió que l’afecti. Entre condemnar una guerra i poder-la aturar hi ha, sovint, tot un abisme.
Aquesta distància entre les paraules i els fets no és nova. El 1914, els grans imperis europeus estaven lligats per tractats, aliances i conferències de pau, i molts polítics i intel·lectuals creien sincerament que una guerra general ja era impossible, perquè les economies estaven massa entrellaçades i les armes eren massa terribles. Aquella certesa es va esfondrar en unes poques setmanes d’agost. La guerra totalguerra totalConcepte que descriu un conflicte en què l'estat mobilitza tots els recursos disponibles (econòmics, humans, industrials i científics) i esborra la frontera entre el front i la població civil. que va venir després va durar quatre anys, va deixar prop de deu milions de morts en combat i va ensorrar quatre imperis. Comprendre com un continent que es creia civilitzat i segur va poder lliscar cap a semblant catàstrofe és, potser, la lliçó més urgent que la història ens pot oferir avui.
Hi ha, encara, una raó més profunda per començar aquí. El mateix estat d’Ucraïna, amb les fronteres que Rússia ara discuteix, és en bona part fill de la Primera Guerra Mundial i del que va venir després. Abans de 1914, aquell territori estava repartit entre l’imperi rus i l’imperi austrohongarèsimperi austrohongarèsImperi centreeuropeu governat per la dinastia dels Habsburg des de Viena. Agrupava desenes de pobles (alemanys, hongaresos, txecs, polonesos, ucraïnesos, croats i molts més) sota una mateixa corona. Es va desintegrar el 1918.; cap dels dos existeix avui. La Gran Guerra els va ensorrar tots dos i va obrir la porta a l’aparició de nous estats a l’est del continent, un procés que la Revolució Russa i, més tard, la Unió Soviètica van redirigir a la seva manera. Quan avui es discuteix si Ucraïna és o no una nació separada de Rússia, s’està discutint, en el fons, l’herència d’aquella guerra i de la pau que la va seguir. La frontera que els blindats van travessar el 2022 no és eterna: té poc més de cent anys, i porta escrita a dins tota la història que investigarem.
Per això aquesta càpsula és una investigació que va del present al passat i torna. Partirem del cas d’Ucraïna i reconstruirem, pas a pas, la primera de les grans guerres del segle XX. Veurem com el sistema d’aliances i la cursa d’armaments van convertir Europa en un polvorí; com un sol atemptat a Sarajevo va encendre la metxa; com quatre anys de trinxeres van dessagnar una generació sencera; com la rereguarda es va convertir també en camp de batalla; i com la pau de Versalles va dibuixar un mapa nou, ple de fronteres i de rancúnies que encara avui pesen. Al final tornarem a Ucraïna, però ja amb prou coneixement per entendre per què aquella guerra és com és, i què ens diu sobre el futur.
Observa el mapa del 24 de febrer de 2022 de la lectura. Comenta'l a la llibreta en tres passos: (1) des de quins territoris entren les columnes russes; (2) cap a quines ciutats o zones es dirigeixen; (3) què recorda la llegenda sobre Crimea. Escriu entre 60 i 90 paraules.
💡 Pista: Comença així: «El mapa mostra un atac per diversos fronts alhora. Des del nord…». Fes servir els termes: Kíiv, Donbàs i Crimea.
Llegeix el document de L'Arxiu. Copia la frase exacta en què l'Assemblea General «deplora en els termes més enèrgics» la invasió i, a sota, explica amb les teves paraules què exigeix la resolució i per què no és suficient per aturar la guerra. Entre 60 i 90 paraules.
💡 Pista: Comença així: «La resolució exigeix que…». Recorda distingir entre l'Assemblea General (que no obliga) i el Consell de Seguretat (on Rússia té dret de vet).
Amb les xifres de la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres del vot de la resolució ES-11/1: a favor (141), en contra (5), abstencions (35) i absents (12). Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu una frase amb el que et crida més l'atenció del resultat.
💡 Pista: Comprova que les quatre barres sumin 193, el total d'estats membres de l'ONU. Fixa't en la desproporció entre els vots a favor i els vots en contra.
Aquí teniu dues maneres d'anomenar l'inici de la guerra. (A) El govern rus la va presentar com una «operació militar especial» de defensa. (B) La resolució de l'ONU la qualifica d'«agressió» prohibida pel dret internacional. A la llibreta, detecteu el biaix: expliqueu quina intenció revela cada expressió i com condiciona la manera de veure els fets. Entre 90 i 125 paraules.
💡 Pista: El vostre comentari ha d'usar: «en canvi», «l'expressió … evita dir que…» i «segons qui l'anomena…».
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que les grans guerres pertanyen només al passat. Relaciona-ho amb la certesa equivocada dels europeus de 1914 i acaba amb una conclusió pròpia. Entre 90 i 125 paraules.
💡 Pista: Fes servir els connectors «igual que el 1914…», «això demostra que…» i el terme interdependència econòmica.
Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: la guerra ha tornat a Europa, i per entendre-la cal mirar la Gran Guerra. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.
💡 Pista: Un bon titular informa sense exagerar: evita adjectius carregats i digues què passa i per què importa.
Un enigma que es repeteix: per què esclaten guerres que gairebé tothom considerava impossibles? A partir d'aquestes pistes (economies molt entrellaçades; sistemes d'aliances militars; la percepció que l'altre és feble; el nacionalisme), construeix a la llibreta una explicació raonada de mínim 125 paraules que serveixi tant per al 1914 com per al 2022. No hi ha una única resposta correcta: es valora que connectis les pistes entre elles.
💡 Pista: Una bona resposta no enumera les pistes: mostra com unes reforcen les altres fins que la guerra deixa de semblar impossible.
Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «Té sentit que l'ONU condemni una guerra si no la pot aturar?». Ha d'incloure la teva tesi, dues raons que la sostinguin i un contraargument que reconeguis i responguis.
💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Pensa què val una condemna moral encara que no aturi els tancs.
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «El 1914, molts europeus creien que una gran guerra era impossible perquè [explica per què ho creien]. El 2022 hem vist que [explica què ha passat]. La lliçó que en trec per al futur és [conclusió argumentada].»
💡 Pista: Evita tant l'alarmisme (tot torna igual) com la ingenuïtat (no pot tornar a passar): la teva feina és mostrar què canvia i què es manté.
📌 Per emportar-se
La invasió d'Ucraïna del 2022 obre una investigació: com i per què, entre 1914 i 1918, Europa va lliscar cap a la primera guerra total, i com aquell conflicte va dibuixar el mapa i les tensions que encara avui expliquen bona part del present.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va aprovar l'Assemblea General de l'ONU en la resolució ES-11/1 del 2 de març de 2022?
2. Quina paradoxa fa que la guerra d'Ucraïna serveixi per introduir la Primera Guerra Mundial?
3. Per què una resolució de l'Assemblea General no va poder aturar la invasió?
💭 Per pensar fins demà
Si el 1914 la certesa que la guerra era impossible no la va impedir, què faria falta perquè una condemna internacional com la de l'ONU tingués prou força per aturar-ne una de debò?
