Sessió 1. El cas — qui es queda la riquesa, avui

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cada matí, milers de persones surten a pedalar amb una motxilla tèrmica a l’esquena. No tenen cap oficina; tenen una aplicació que els assigna els encàrrecs. Treballen per a l’economia de plataformaeconomia de plataformaModel en què una aplicació connecta qui demana un servei amb qui el fa, i fixa el preu i les condicions sense contractar formalment ningú. Repartiment, transport, neteja o traducció funcionen així., i durant anys, formalment, no van ser empleats de ningú: eren autònomsautònomsPersona que treballa pel seu compte i assumeix els seus propis costos i riscos. A l'economia de plataforma, la figura s'ha fet servir sovint per a feines que, de fet, funcionen com una relació laboral. que oferien un servei. A la pràctica, l’aplicació decidia el preu, la ruta i, si rebutjaven massa encàrrecs, si continuaven rebent feina. El 2021 una llei va presumir que aquella relació era laboral; com s’hi va arribar, ho veuràs a la sessió 9.

El repartidor és una porta d’entrada a la pregunta d’aquesta càpsula. N’hi ha una altra, i és una xifra. De tot el que es produeix en un país en un any, una part va a pagar sous i l’altra va a beneficis, lloguers i interessos. Aquesta primera part té nom tècnic, el de participació dels salarisparticipació dels salarisPercentatge del producte interior brut d'un país que va a remunerar el treball: sous i cotitzacions, i també una estimació del que guanyen pel seu treball els autònoms. La resta va a beneficis empresarials, rendes de la propietat i interessos. L'indicador 10.4.1 de les Nacions Unides., i a l’Estat espanyol ha fet aquest camí: el 64,9% l’any 2008, el 56,9% el 2017 i el 59,2% el 2025.

Hi ha una segona manera de mirar-ho, i encara és més directa. La productivitatproductivitatEl que es produeix per cada hora treballada. Si puja, vol dir que la mateixa hora de feina rendeix més: per millors màquines, millor organització o més formació. ha anat pujant durant dècades: cada hora de feina produeix més que fa vint anys, perquè hi ha millors màquines i millor organització. Si els sous seguissin la productivitat, haurien pujat al mateix ritme. No ho han fet. La distància entre les dues línies, la del que es produeix per hora i la del que es cobra per hora, és exactament el mateix fenomen que mesura la xifra de dalt, dit d’una altra manera.

Aquella xifra és tot el problema en una línia, però s’ha de llegir bé. El 2008 és un any de punta: entre el 2004 i el 2007 la part dels sous era al voltant del 62%, i quan una crisi comença els beneficis cauen abans que els sous. Entre una data i l’altra hi ha una recessió llarga: el 2013 el país produïa un 8% menys que el 2008 i l’atur va arribar al 26%. Però el 2017 ja es produïa una mica més que el 2008, i la part dels sous era vuit punts més baixa. El que va canviar és com es repartia. Vuit punts del producte interior brut van deixar d’anar a sous i van anar a una altra banda. Vuit punts de tot el que fa un país no són una anècdota comptable: són lloguers que no s’arriben a pagar i carreres que no s’arriben a començar.

Quatre paraules per poder-ne parlar

Per pensar això fa falta separar dues coses que la conversa quotidiana barreja. D’una banda, el capitalcapitalConjunt de béns que serveixen per produir-ne més: màquines, edificis, terres, patents, diners invertits. El que caracteritza el capital no és que sigui car, sinó que es fa servir per generar més riquesa.: la fàbrica, el local, el programa informàtic, els diners que compren les tres coses anteriors. De l’altra, el treball: les hores i la capacitat d’una persona. Qui té capital pot fer diners sense treballar; qui només té treball ha de vendre hores per viure. Els dos poden guanyar molt o poc, però no juguen al mateix joc.

D’aquesta separació en surt la tercera paraula. Quan una persona treballa vuit hores i produeix un valor de cent, però cobra seixanta, els quaranta restants es queden a l’empresa: d’aquí surten els beneficis, els interessos, els lloguers i els impostos, i el que es reinverteix en màquines noves. Aquesta diferència entre el que un treball produeix i el que aquell treball cobra és el que al segle XIX es va anomenar plusvàluaplusvàluaDiferència entre el valor que produeix un treball i el que es paga a qui el fa. El terme el va popularitzar Karl Marx, que el va convertir en el centre de la seva anàlisi del capitalisme; el trobareu a la sessió 7 d'aquesta càpsula.. Marx hi veia l’explotació del treball; però la diferència es pot descriure sense acceptar tota la seva teoria, i sense ella no hi hauria inversió ni empreses. La pregunta política, que fa dos-cents anys que es discuteix, és quant n’hi ha d’haver i qui ho decideix.

I encara una quarta. Quan diem classe socialclasse socialPosició d'una persona en el sistema productiu segons què posseeix i de què viu: de la seva feina, d'una propietat, o de totes dues coses. No és el mateix que el nivell d'ingressos, encara que hi tingui relació., no parlem de qui guanya més. Un cirurgià cobra molt més que un petit propietari de pisos, i tot i així el primer viu del seu treball i el segon, d’una propietat. La distinció importa perquè explica què passa quan un dels dos es posa malalt.

Qui ho va escriure no era socialista

L’any 1776, quan la fàbrica moderna tot just naixia i associar-se per apujar el sou era il·legal, un filòsof escocès va publicar el llibre que fundaria l’economia com a disciplina. A L’Arxiu en teniu el fragment on descriu com es fixen els sous. Adam Smith no diu que el mercat resolgui la qüestió: diu que hi ha una negociació entre dues parts amb interessos oposats, i que una de les dues pot esperar molt més que l’altra.

Que aquesta observació la faci el pare del liberalisme econòmic, i no un revolucionari, és exactament el que la fa útil. Vol dir que el desequilibri entre qui contracta i qui és contractat no és una tesi de part: és una constatació que hi ha al llibre fundacional de la disciplina.

L’habitatge, i el capítol nou

Hi ha una manera senzilla de veure per què això no és una discussió abstracta: mirar on va el sou quan arriba. Per a una part creixent de la població jove, la primera despesa del mes no és el menjar ni el transport, sinó el lloguer o la hipoteca. I aquí les dues categories es toquen: el sou és renda del treball i el lloguer és renda d’una propietat. Cada mes, una part del que ha guanyat treballant una persona passa a qui té capital immobiliari. Que aquesta part hagi crescut és el mateix fenomen que descriu la xifra del principi, vist des de la butxaca.

I el capítol més nou de la mateixa història s’està escrivint ara. L’Organització Internacional del Treball va publicar el 2023 un estudi global sobre com afectarà la intel·ligència artificial generativa a les feines. La conclusió no és la que diuen els titulars: l’efecte dominant no serà substituir persones, sinó transformar el que fan. I l’impacte més gran no serà als països pobres, sinó als rics, perquè és on hi ha més feina administrativa, que és, majoritàriament, feina de dones. Una tecnologia nova multiplica el que es pot produir; la pregunta de qui se’n queda el guany no la resol la tecnologia.

Dos-cents anys de la mateixa pregunta

Aquest gràfic cobreix exactament el període que estudiareu aquesta càpsula, i acaba avui. Dos segles de màquines de vapor, electricitat, cadenes de muntatge, contenidors, ordinadors i ara models de llenguatge. Dos segles multiplicant el que la humanitat és capaç de produir. I la meitat més pobra del planeta rep avui la meitat de la part que rebia el 1820.

Aquesta càpsula no comença l’any que ve ni a l’altra punta del món: comença aquí, amb la nòmina i el rebut del lloguer. Però per entendre’ls cal anar a buscar el moment en què tot això es va inventar: quan la riquesa va deixar de ser la terra que s’heretava i va passar a ser el capital que es reinverteix, i quan, per primera vegada, hi va haver una classe de gent que només tenia les seves mans per vendre.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Smith, pas a pas

Llegeix el fragment d'Adam Smith a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: quina de les dues parts té avantatge en la disputa pel salari, segons Smith? PARER: a Smith li sembla just, aquest avantatge, o no? SENYAL: copia, entre cometes, les paraules de la cita que et fan saber què en pensa.

Els tres passos, amb les paraules de Smith copiades entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a la frase que comença «Els patrons, que són menys nombrosos…» i a la que diu qui pot aguantar més. Per al PARER pots començar així: «A Smith, aquest avantatge…». Per al SENYAL, fixa't en com tracta la llei cada una de les dues parts.

1.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos-cents anys en tres línies

Amb les cinc xifres de la Fitxa sobre la part de la renda mundial que rep el 50% més pobre (1820, 1910, 1980, 2000 i 2020), dibuixa a la llibreta un gràfic de línies: els anys a l'eix horitzontal i el percentatge al vertical. Marca amb una fletxa el punt de gir, l'any en què la línia deixa de baixar. Sota el gràfic, descriu en una frase la tendència dels dos segles i en una altra què passa després del punt de gir.

El gràfic de línies amb els eixos retolats, el punt de gir marcat i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les cinc xifres són a la segona línia de la Fitxa, i el gràfic de la lectura et serveix per comprovar la forma («50 % du bas» és la meitat més pobra). Pots començar així: «En dos segles, la part del 50% més pobre…» i «A partir del…, en canvi,…».

1.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

De què viu cadascú

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: RENDA DEL TREBALL i RENDA DEL CAPITAL. Reparteix-hi aquests vuit ingressos: el sou d'una infermera · el lloguer d'un pis · els beneficis d'una empresa de repartiment · el sou d'un director general · els interessos d'un dipòsit bancari · el que cobra un repartidor per encàrrec · els dividends d'unes accions · el sou d'un cirurgià. Sota la taula, respon en dues frases com a màxim: hi ha algun cas de la columna del treball que cobri més que algun de la columna del capital?

La taula amb els vuit ingressos classificats i la resposta a la pregunta (una o dues frases).

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La pregunta que has de fer-te a cada cas no és «quant cobra?» sinó «d'on li surten els diners: de treballar hores o de tenir alguna cosa?».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la màquina nova a la nòmina

Encadena a la llibreta, en quatre baules, com pot ser que un país produeixi més cada any i que alhora la part que va a sous baixi. La primera baula és «la productivitat puja» i l'última, «la participació dels salaris al PIB baixa». Entre cada dues baules, escriu el connector que les uneix.

La cadena de quatre baules, amb un connector escrit entre cada dues.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que», «això fa que», «en conseqüència». La baula que la gent es salta és la segona.

1.5 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre afirmacions i les dades

Digues si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb UNA dada concreta de la Fitxa o de la lectura, citada. (1) Entre el 2008 i el 2017 l'economia espanyola va deixar de produir. (2) El 50% més pobre del món rep avui la meitat de la part que rebia el 1820. (3) El 10% més ric ha vist créixer la seva part de manera constant des del 1820. (4) Segons l'OIT, la intel·ligència artificial generativa afectarà sobretot els països pobres.

Les quatre afirmacions, cadascuna amb V o F i una frase amb la dada que ho justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La (1) es resol amb la lectura, no amb la Fitxa. La (2) demana comparar dues xifres de la mateixa sèrie.

1.6 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

1776 i avui, cara a cara

Compara a la llibreta la negociació que descriu Smith el 1776 amb la d'un repartidor de plataforma avui, en tres parts retolades: QUÈ ES MANTÉ, QUÈ HA CANVIAT A FAVOR DE QUI TREBALLA i QUÈ HA CANVIAT EN CONTRA. Cada part, amb la prova de la sessió en què et bases. Fes servir el terme «capital» tal com el defineix la Fitxa.

El contrast amb les tres parts retolades (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors útils: «en canvi», «mentre que», «tot i que». Per a «a favor» i «en contra», torna a la frase de Smith sobre la llei.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La màquina nova de cada segle

Argumenta en un microassaig (mínim 125 paraules): la intel·ligència artificial generativa és un capítol nou de la mateixa història que explica aquesta sessió, o és una cosa diferent? Has d'encastar-hi i fer servir amb propietat cinc termes: capital, treball, productivitat, plusvàlua i classe social. Sosté la resposta amb la previsió de l'OIT que hi ha a la Fitxa, i tanca prenent posició.

El microassaig amb els cinc termes encastats i una posició final explícita (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

1.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Un 20% més, i on va?

Una empresa incorpora una eina que fa que cada treballador produeixi un 20% més en les mateixes hores. El comitè ha de decidir on van aquells guanys, i tu hi tens un vot. Les opcions són: (a) baixar el preu del producte, (b) apujar els sous, (c) reduir la jornada mantenint el sou, (d) repartir-ho entre els accionistes, (e) invertir-ho en més eines. Tria'n UNA i defensa-la amb dos arguments; després escriu l'objecció més forta que et faria qui defensés una altra opció, i respon-la. Fes servir el terme «plusvàlua» tal com el defineix la Fitxa.

L'opció triada, dos arguments, l'objecció més forta i la teva resposta (fins a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

1.9 🌍 Participar · Rellevància històrica 🖼️ La imatge 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Per què hauria d'importar-te

El gràfic de la renda mundial cobreix del 1820 al 2020. Argumenta, en un text seguit, per què aquell gràfic hauria d'importar a algú que avui té disset anys i encara no ha treballat mai. Has de fer servir almenys dues dades de la sessió i has de tancar amb una conseqüència concreta i comprovable, no amb una frase general: alguna cosa que es pugui mirar d'aquí a deu anys per veure si tenies raó.

L'argument seguit, amb dues dades citades i una conseqüència comprovable al final (fins a 90 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La pregunta de la càpsula no és si es produeix prou, sinó qui es queda el que es produeix. A l'Estat espanyol, la part del PIB que va a sous va caure vuit punts entre el 2008 i el 2017, i al món la meitat més pobra rep la meitat de la part que rebia fa dos-cents anys. Per entendre com hem arribat aquí cal anar al moment en què la riquesa va deixar de ser la terra heretada i va passar a ser el capital reinvertit.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va passar a l'economia de l'Estat espanyol entre el 2008 i el 2017, segons la sessió?

   A. Es va produir menys, i per això la part del PIB que anava a sous va caure vuit punts B. Es va produir més, i la part del PIB que anava a sous va pujar del 56,9% al 64,9% C. Es va produir més, però la part del PIB que anava a sous va baixar del 64,9% al 56,9% D. Es va produir el mateix, però vuit punts del PIB van passar dels beneficis als lloguers

2. 2. Una persona produeix un valor de cent i en cobra seixanta. Què diu la lectura dels quaranta que resten?

   A. Que són la plusvàlua: es queden a l'empresa i en surten beneficis, interessos, lloguers i impostos B. Que són la plusvàlua: van sencers al benefici de l'amo, i per això el terme és una acusació C. Que són la productivitat: el que aquella persona produeix de més per cada hora que treballa D. Que són la participació dels salaris: la part del producte que acaba tornant en forma de sous

3. 3. Segons el fragment d'Adam Smith de L'Arxiu, per què els patrons tenen avantatge en la disputa pel salari?

   A. Perquè arrisquen el seu capital, i Smith troba just que qui assumeix el risc fixi també el salari B. Perquè els obrers, tot i que la llei els deixa associar-se, són massa nombrosos per posar-se d'acord C. Perquè el mercat fixa un preu natural per a cada feina, i ells el coneixen abans que els obrers D. Perquè són menys i s'associen més fàcilment, i la llei els ho permet mentre ho prohibeix als obrers

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una tecnologia nova permet produir el mateix en menys hores, qui hauria de decidir què es fa amb les hores que sobren?