Sessió 8. La guerra moderna des de 1945

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després de 1945, les grans potències no van tornar a enfrontar-se directament en una guerra oberta. La por a la destrucció nuclear va congelar el xoc frontal entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Però la guerra no va desaparèixer: es va desplaçar cap a la perifèria i va canviar de cara. Durant mig segle, els conflictes es van lliurar en països del que llavors s’anomenava Tercer Món, sovint com a enfrontaments indirectes entre els dos blocs, i van adoptar formes que ja no s’assemblaven a les grans batalles de la Gran Guerra.

El Vietnam en va ser l’exemple més clar. Entre 1965 i 1973, la primera potència militar del planeta va abocar sobre un país pobre i petit una quantitat de bombes superior a tota la que s’havia llançat durant la Segona Guerra Mundial. I tot i així va perdre. L’exèrcit nord-americà, pensat per a grans batalles amb tancs i aviació, es va enfonsar en una guerra asimètricaguerra asimètricaConflicte entre dos bàndols de força molt desigual, on el més feble evita la batalla oberta i fa servir emboscades, sabotatge i desgast. El bàndol fort té més potència de foc, però no sempre guanya. contra una guerrilla que es confonia amb la població i estava disposada a resistir durant anys, en un terreny que coneixia molt millor que l’invasor. La lliçó va ser incòmoda: la superioritat industrial i tecnològica no garanteix la victòria si l’enemic no accepta jugar la partida on tu ets fort.

I no va ser un cas aïllat. Deu anys després de la retirada nord-americana del Vietnam, la Unió Soviètica va viure la seva pròpia versió del mateix malson. El 1979 va envair l’Afganistan per sostenir-hi un govern aliat, i durant una dècada el seu exèrcit, un dels més poderosos del món, es va desgastar contra unes guerrilles que es refugiaven a les muntanyes i rebien armes de l’exterior. El 1989, els soviètics es van retirar sense haver véncer, amb milers de morts i el prestigi tocat. Els dos grans blocs de la Guerra Freda havien après, cadascú pel seu compte, la mateixa lliçó dolorosa.

Dues dècades més tard, la Guerra del Golf de 1991 va oferir una imatge oposada. Quan una coalició liderada pels Estats Units va expulsar de Kuwait l’exèrcit iraquià de Saddam Hussein, la victòria va ser ràpida i aclaparadora. I, sobretot, va ser la primera guerra retransmesa en directe: les càmeres de la CNN mostraven míssils que encertaven edificis amb precisió, com si fos un videojoc. Va néixer així la idea de la «guerra quirúrgica», tecnològica i gairebé sense sang. Era una imatge tranquil·litzadora, però enganyosa: les càmeres ensenyaven els encerts, no els milers de morts ni les ciutats destruïdes.

L’espiral va continuar el 2003, quan els Estats Units i el Regne Unit van envair l’Iraq. La invasió es va justificar amb l’acusació que el règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massivaarmes de destrucció massivaArmes nuclears, químiques o biològiques capaces de matar molta gent alhora. La seva suposada existència a l'Iraq va ser l'argument central per justificar la invasió de 2003. i tenia vincles amb el terrorisme. La conquesta militar va ser fulminant, però les armes mai no van aparèixer: informes oficials posteriors, com la investigació britànica coneguda com a Informe Chilcot, van concloure que el cas s’havia construït sobre proves febles. El que semblava una victòria neta es va convertir en una ocupació llarga i sagnant, amb una insurgència que va durar anys i centenars de milers de morts. La lliçó del Vietnam tornava: guanyar les batalles no és el mateix que guanyar la guerra.

Mentrestant, la manera de combatre seguia canviant. Van aparèixer els dronsdronsVehicles aeris no tripulats, controlats a distància. Permeten vigilar i atacar sense arriscar pilots, però desdibuixen la frontera entre la guerra i l'assassinat selectiu i sovint causen víctimes civils., que permeten vigilar i matar a milers de quilòmetres de distància sense arriscar cap soldat propi. Va créixer la guerra híbridaguerra híbridaCombinació de mitjans militars convencionals amb guerrilla, ciberatacs, propaganda i desinformació per debilitar l'enemic sense una declaració de guerra clara., que barreja exèrcits regulars amb ciberatacs, sabotatge i campanyes de desinformació a les xarxes. Un atac ja no calia que fos una bomba: podia ser el bloqueig d’una xarxa elèctrica o una allau de mentides escampades per enfonsar la confiança d’una societat en les seves pròpies institucions. La frontera entre la pau i la guerra es va tornar borrosa, i sovint costava dir qui atacava i quan havia començat de veritat l’agressió. I malgrat tot, quan Rússia va envair Ucraïna el 2022, el món va veure com, al costat dels drons i la ciberguerra, tornaven les trinxeres, l’artilleria pesant i les línies de front immòbils que semblaven cosa de 1916.

Sota tots aquests canvis hi ha, però, una continuïtat que algú ja va advertir des de dins. El 1961, en el seu discurs de comiat, el president Dwight Eisenhower, que havia estat el general en cap dels aliats a la Segona Guerra Mundial, va alertar els nord-americans contra el que va batejar com el complex militar-industrialcomplex militar-industrialAliança d'interessos entre les forces armades, la indústria d'armament i la política, capaç de fer pressió perquè la despesa militar creixi sempre. El terme el va popularitzar Eisenhower el 1961.: la unió entre un exèrcit permanent enorme i una gran indústria d’armes que, per interès propi, empeny a gastar cada cop més en defensa. Que fos justament un militar qui ho advertís li donava un pes especial. I les xifres li han donat la raó: el 2023, el món va gastar en armament uns 2.443.000 milions de dòlars, més que mai, dels quals gairebé una tercera part corresponien només als Estats Units. La tecnologia de la guerra no ha deixat de canviar, però la maquinària industrial que la sosté no ha fet sinó créixer.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Un mapa conceptual de la guerra des de 1945

Construeix a la llibreta un mapa conceptual amb la idea central «la guerra des de 1945». Enllaça-hi almenys cinc elements, un per cada forma de guerra que apareix a la lectura (guerrilla, guerra televisada, ocupació, drons, guerra híbrida), i a cada branca escriu un exemple real i què la caracteritza. Marca amb una fletxa la continuïtat que les uneix totes: la maquinària industrial.

💡 Pista: Comença posant «la guerra des de 1945» en un requadre central i estirant-ne branques. Fes servir termes de la Fitxa de dades com «guerra asimètrica» i «guerra híbrida» a les etiquetes.

8.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Qui gasta en armes? (gràfic viu)

Amb aquestes xifres aproximades de despesa militar del 2023 (institut SIPRI), en milers de milions de dòlars, dibuixa un gràfic viu de barres amb aquests vuit elements, ordenats de més a menys: Estats Units 916, Xina 296, Rússia 109, Índia 84, Aràbia Saudita 76, Regne Unit 75, Alemanya 67, Ucraïna 65. A sota, escriu quina és la diferència més cridanera que veus en el gràfic i què et fa pensar sobre l'advertència d'Eisenhower.

💡 Pista: Fes primer l'eix vertical amb una escala regular (per exemple, cada ratlla 100). Fixa't en com de gran és la barra dels Estats Units comparada amb la resta.

8.3 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

L'avís d'un general (lectura de font)

Llegeix el fragment del discurs d'Eisenhower a L'Arxiu. Explica amb les teves paraules de què adverteix i digues per què creus que té més força que ho digui ell, tenint en compte qui era. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Eisenhower advertia que…». Recorda que abans de ser president havia estat el general en cap dels aliats a la Segona Guerra Mundial.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

De 1961 a avui

Contrasta en dues columnes el que advertia el discurs d'Eisenhower el 1961 amb la dada de despesa militar mundial del 2023 que apareix a la lectura (uns 2.443.000 milions de dòlars). A sota, escriu un paràgraf que respongui: la història ha donat la raó a Eisenhower o l'ha desmentit? Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir connectors de contrast temporal com «el 1961…, en canvi el 2023…» i «tot i que». No et limitis a repetir les xifres: interpreta-les.

8.5 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Verdader o fals, amb proves

Decideix si cada afirmació és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb una frase treta de la lectura: (a) «Els Estats Units van guanyar clarament la Guerra del Vietnam.»; (b) «A l'Iraq es van trobar les armes de destrucció massiva que van justificar la invasió de 2003.»; (c) «Després de 1945, les grans potències es van enfrontar diverses vegades en guerres obertes entre elles.»; (d) «Amb Ucraïna van tornar formes de combat que semblaven de 1916.» Entre 90 i 125 paraules en total.

💡 Pista: No n'hi ha prou de dir «fals»: has d'explicar per què, amb una dada. Fes servir «és fals perquè…» i «és cert que…».

8.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Les trinxeres, ahir i avui

Compara en dues columnes (1916 / avui) la guerra de trinxeres de la sessió 4 amb la tornada de les trinxeres, l'artilleria i els fronts immòbils a Ucraïna. A sota, respon: què s'ha repetit gairebé igual i què ha canviat de debò amb la tecnologia? Escriu-ho pensant en la relació ahir i avui. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Pensa en dues capes: la del fang i l'artilleria (que es repeteix) i la dels drons i la vigilància (que és nova). Fes servir «mentre que el 1916…, avui…».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Les armes que no hi eren (fact-check)

Fes un desmentit raonat, un fact-check, de l'afirmació que va justificar la invasió de l'Iraq el 2003: «El règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massiva.» Explica què deia l'acusació, quines proves s'hi van aportar, què va passar realment després segons la lectura (inclòs l'Informe Chilcot) i quina conclusió en treus sobre com es justifiquen les guerres. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon fact-check separa el que es va afirmar del que es va poder demostrar. Assegura't de distingir entre «no s'han trobat proves» i «s'ha provat que era fals».

8.8 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals 👥 En grup

La decisió de 2003

En grup, imagineu que sou assessors d'un govern el 2003 i heu de prendre una decisió raonada: recomanar o no la participació en la invasió de l'Iraq, quan els serveis d'intel·ligència parlen d'armes de destrucció massiva però les proves són febles i discutides. Escriviu la vostra recomanació amb tres raons a favor de la prudència i tanqueu amb la decisió del grup. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Una decisió raonada pesa el cost d'equivocar-se en cada sentit: què passa si actues i t'equivoques, i què passa si no actues i tenies raó. No busqueu la resposta «correcta», sinó la més ben argumentada.

8.9 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant la «guerra neta»

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb les teves paraules per què la idea de la «guerra neta» o «quirúrgica» és més una operació de comunicació que una realitat. Reconeix què hi ha de cert (la precisió existeix), aporta dues dades de la lectura sobre víctimes civils i tanca amb una reflexió pròpia sobre per què als governs els convé aquesta imatge. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Distingeix entre «matar amb més precisió» i «matar menys»: no són el mateix. Pensa en què mostren i què amaguen les càmeres.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de 1945, la por nuclear va evitar una guerra oberta entre les grans potències, però la guerra va continuar canviant de forma. El Vietnam va mostrar que la superioritat tecnològica no garanteix la victòria contra una guerrilla. La Guerra del Golf de 1991 va inventar la imatge de la «guerra neta» retransmesa en directe, i la invasió de l'Iraq de 2003, justificada amb unes armes que mai no van aparèixer, va acabar en una ocupació sagnant. Han arribat els drons i la guerra híbrida, però a Ucraïna han tornat les trinxeres. I sota tot plegat continua el complex militar-industrial que Eisenhower va advertir el 1961: el 2023 el món va gastar en armes més que mai.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina paradoxa mostra la Guerra del Vietnam?

   A. Que una guerra curta sempre és més mortal que una de llarga B. Que la primera potència militar del món, amb una potència de foc immensa, va acabar perdent davant d'una guerrilla C. Que els Estats Units no van arribar a intervenir-hi mai D. Que les guerres de guerrilles sempre les guanya el bàndol més fort

2. 2. Per què es va justificar la invasió de l'Iraq el 2003?

   A. Perquè l'Iraq havia atacat directament els Estats Units B. Amb l'acusació que amagava armes de destrucció massiva, que després no van aparèixer C. Perquè l'ONU ho havia demanat per unanimitat D. Per repartir el petroli entre tots els països veïns

3. 3. Què va advertir Eisenhower el 1961 i què mostren les xifres actuals?

   A. Que calia abolir l'exèrcit; avui ja gairebé no hi ha despesa militar B. Que el «complex militar-industrial» podia guanyar massa influència; avui la despesa militar mundial és més alta que mai C. Que la guerra nuclear era impossible; avui ningú no té armes nuclears D. Que la indústria d'armes desapareixeria; avui s'ha complert

💭 Per pensar fins demà

Si les guerres modernes ens arriben com a imatges netes i llunyanes a les pantalles, som més o menys capaços de jutjar-les? Qui hauria de decidir què podem veure d'una guerra?