Sessió 8. La segona revolució industrial i el capitalisme financer

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre les dues famílies del moviment obrer discutien sobre com actuar, el sistema que criticaven canviava de forma. Cap al 1870 comença el que s’anomena la segona revolució industrial, i el que canvia no és només la tecnologia: canvia la mida de les empreses i canvia qui les mana.

Quatre coses noves

La primera revolució anava de carbó, vapor i ferro. La segona s’aguanta sobre quatre bases tècniques diferents, i cadascuna canvia una cosa que el vapor no podia canviar.

L’electricitat és la novetat visible: arriba als carrers i, sobretot, es pot repartir a distància per un fil, cosa que el vapor no permetia. El petroli es refina sobretot en querosè, que il·lumina cases i carrers; viatja per canonada i, cap al final del període, comença a moure motors petits. L’aceracerAliatge de ferro amb una proporció molt baixa de carboni. És més resistent i més elàstic que el ferro colat, i fins al procés Bessemer era tan car que només se'n feien eines i armes. deixa de ser car des que el procés Bessemerprocés BessemerMètode inventat per Henry Bessemer que injecta aire a través del ferro colat fos per cremar-ne les impureses. Va abaratir l'acer i en va permetre la producció en massa: des dels anys seixanta del segle XIX, les vies del tren ja es podien fer d'acer a un preu competitiu. en permet la producció en massa. I la química deixa de ser un ofici de laboratori per convertir-se en una indústria que fabrica colorants, adobs i explosius.

Hi ha un cinquè canvi que no és cap d’aquestes quatre i que les sosté totes. Després del 1870, el ferrocarril i el telègraf s’estenen a una velocitat sense precedents, i amb ells viatgen les persones, les idees, les mercaderies i les ordres. La conseqüència és una nova onada de colonialisme i de globalització. Retén-ho, perquè el final de la sessió hi torna.

L’empresa ja no cap en una família

Aquestes tecnologies tenen una cosa en comú: costen molt més que una filatura. Una refineria, una xarxa elèctrica o una acereria no les munta una família amb els seus estalvis. I d’aquí en surt una empresa d’una mida que abans no existia.

John D. Rockefeller funda Standard Oil a Ohio el 1870, la converteix en trusttrustForma jurídica que reuneix les accions de diverses empreses del mateix sector sota un sol consell d'administració. Sobre el paper continuen sent companyies diferents; a la pràctica les mana el mateix grup, i per això la paraula va acabar sent sinònim de monopoli. el 1882 i, fins que la dissolen el 1911, té una posició de quasi monopoliquasi monopoliSituació en què una sola empresa controla l'oferta d'un producte i, per tant, en pot fixar el preu sense que el mercat la corregeixi. La paraula ve del grec: «un sol venedor». del petroli nord-americà, del pou a la venda. Del 1899 al 1911 és la corporació més gran del país.

El cas de l’acer és encara més clar. El 2 de març del 1901, el banquer J. P. Morgan fusiona tres empreses (Carnegie Steel, Federal Steel i National Steel) per 492 milions de dòlars i en surt U.S. Steel, capitalitzadacapitalitzadaEl valor total de les accions i obligacions que l'empresa emet en néixer. És una xifra posada sobre el paper: no és el que valen les fàbriques i les màquines, sinó el que els fundadors diuen que val el negoci. en 1.400 milions: la primera empresa del món que val mil milions. Produïa aproximadament dos terços de tot l’acer dels Estats Units.

Fixa’t en qui la va fer, aquella fusió. No un fabricant: un banquer.

Una llei amb una multa de cinc mil dòlars

Els Estats Units havien vist venir el problema. El 1890 el Congrés va aprovar la llei Sherman, la primera llei federal dels Estats Units contra els monopolis (el Canadà n’havia aprovat una l’any abans), i en tens els dos primers articles a L’Arxiu. Llegeix-los amb atenció: són curts i semblen clars. Qualsevol acord que restringeixi el comerç és il·legal, i qui monopolitzi o intenti monopolitzar comet delicte. Però la llei no diu què vol dir «restringir el comerç», i això ho van haver de decidir els jutges.

Ara mira el càstig: multa de fins a cinc mil dòlars, presó de fins a un any, o totes dues coses. Aquesta xifra, posada al costat dels 1.400 milions d’U.S. Steel, és el material de la sessió. La llei existia i es podia aplicar. El que no era, era cara.

I els tribunals la van retallar. El 1895, en el cas E. C. Knight, el Tribunal Suprem va decidir que fabricar no era comerciar, i el trust del sucre va quedar fora de la llei. En canvi, des del 1893 els tribunals la van fer servir contra sindicats i vagues, que també es podien llegir com a acords que restringien el comerç. Una llei pensada contra els trusts va acabar servint contra els treballadors que s’organitzaven, com els que has vist a la sessió 6.

Va servir per a alguna cosa: el 1911 el Tribunal Suprem va ordenar dissoldre Standard Oil, que es va partir en 34 empreses. A la mateixa sentència va establir que només eren il·legals les restriccions del comerç «no raonables», l’anomenada regla de la raó: una altra manera de dir que la llei no era tan clara com semblava. Va caldre esperar vint-i-un anys des de la llei, i el resultat va ser que els accionistes van passar a tenir accions de trenta-quatre companyies en comptes d’una.

Quan el banc entra dins de la fàbrica

Aquí és on la sessió arriba al concepte que li dona nom. Si una acereria costa centenars de milions, l’única institució que els pot reunir és un banc. I un banc que hi posa aquells diners no es queda a fora esperant que li tornin: entra al consell d’administració, hi col·loca gent i decideix.

Aquesta fusió entre el capital que fabrica i el capital que presta és el que s’anomena capitalisme financercapitalisme financerFase del capitalisme en què el capital bancari i el capital industrial es fonen i el centre de decisió passa del propietari de la fàbrica al grup financer que la finança. El nom s'usa des de principis del segle XX.. La conseqüència pràctica és que el centre de decisió es desplaça. El 1840, la decisió sobre una fàbrica la prenia qui hi anava cada dia. El 1900, la pot prendre un consell que no ha trepitjat mai la nau.

I els diners se’n van a fora

Falta l’últim pas, i és el que lliga aquesta càpsula amb la primera.

Quan en un país s’acumula molt més capital del que s’hi pot invertir amb un bon rendiment, aquell capital no es queda quiet: hi ha exportació de capitalexportació de capitalEnviar diners a invertir fora del país en comptes de gastar-los a dins. Es fa perquè al lloc de destinació el capital és escàs, la terra val poc, els salaris són baixos i les matèries primeres surten barates: el rendiment hi és més alt., i se’n va on dona més. La primera font de L’Arxiu ho explica, i la taula que hi acompanyava dona les xifres en milers de milions de francs; les tens a la Fitxa. El capital britànic col·locat a l’estranger passa de 3,6 el 1862 a entre 75 i 100 el 1914. El francès, de 10 el 1869 a 60 el 1914. L’alemany, de 12,5 el 1902 a 44 el 1914. Sumat: entre 175 i 200 mil milions de francs col·locats fora de casa abans de la guerra.

Ara pensa què necessita, aquell capital, per estar segur a vuit mil quilòmetres: que hi hagi un port, una via, un cable i algú que faci complir els contractes. Això no ho garanteix el mercat. Ho garanteix una bandera.

Aquest és l’enllaç directe amb la càpsula 1, i ara el pots dir amb el nom que li posaven els seus contemporanis: imperialisme. Allà vas veure Europa repartint-se un continent en un mapa; ara ja saps una part important del que hi anaven a buscar. No només cotó i cautxú: també un lloc segur on col·locar uns diners que a casa ja no rendien prou.

Compte, però: aquesta és la tesi que van defensar l’economista britànic John A. Hobson, el 1902, i Lenin, el 1916, i no tot hi encaixa. Les mateixes xifres de Lenin diuen que el 1910 el capital francès era sobretot a Europa, en préstecs a Rússia, i que més de la meitat del britànic era a Amèrica: al Canadà, que formava part de l’Imperi britànic, però també als Estats Units i a l’Argentina, que no eren colònies de ningú. La bandera hi ajudava; no era l’única garantia.

El que ve ara

Al final d’aquest camí hi ha un sistema que produeix més que mai, concentrat en menys mans que mai i amb el poder de decisió en despatxos que no toquen la producció. Aquesta és la fotografia del 1914, i és on la càpsula tanca el cercle: la sessió que ve torna a la pregunta del principi, amb totes les eines a la mà, per mirar què se n’ha fet, de tot això, un segle després.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què prohibeix i què costa

Llegeix els dos articles de la llei Sherman a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: què prohibeix l'article 2? PARER: el Congrés que la va votar considerava greu, monopolitzar? SENYAL: copia, entre cometes, les paraules de la llei que et fan saber com de greu ho considerava.

Els tres passos, amb les paraules de la llei copiades entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a l'article 2: busca-hi el verb que es repeteix. Per al PARER pots començar així: «Per al Congrés, monopolitzar era…». El SENYAL és on la llei diu quin tipus de delicte és i quin càstig té.

8.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

On anaven els diners

Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de línies amb els anys a l'eix horitzontal i els milers de milions de francs al vertical, i traça-hi les tres corbes (Gran Bretanya, França, Alemanya). Etiqueta els eixos, posa-hi títol i llegenda. On la font dona una forquilla (França el 1902, la Gran Bretanya el 1914), dibuixa el valor mínim. Sota el gràfic, descriu en una frase en quina dècada s'accelera el fenomen i en una altra quina corba creix més de pressa a partir del 1900.

El gràfic de tres línies, amb eixos, títol i llegenda, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Compte amb els anys: la font no dona les mateixes dates per als tres països i n'hi ha que falten. Marca els punts que tens i uneix-los; no t'inventis els que no hi són, i digues-ho al peu del gràfic.

8.3 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la refineria al consell d'administració

Encadena a la llibreta, en quatre baules, per què la segona revolució industrial acaba portant el poder de decisió cap als bancs. Cada baula és una frase amb una dada o una data de la sessió entre parèntesis.

Les quatre baules numerades, cadascuna amb una dada o una data entre parèntesis.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La primera baula és tècnica i no financera: pregunta't què tenen en comú una refineria, una xarxa elèctrica i una acereria. Et poden servir «trust» i «capitalisme financer», de la Fitxa. Per a l'última baula pots començar així: «Per això, el centre de decisió…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

On van a parar les línies vermelles

Mira el mapa dels cables submarins del 1901 que hi ha dins la lectura i respon a la llibreta en quatre punts numerats. (1) Descriu on es concentren les línies i cap a on s'obren. (2) Digues quin oceà queda gairebé sense línies i proposa dues explicacions possibles. (3) Segueix una línia des de les illes Britàniques fins a Austràlia i enumera les zones per on passa. (4) Explica què podia fer el 1901 qui era propietari d'aquells cables i no podia fer ningú més.

Els quatre punts numerats, amb el recorregut del punt 3 descrit pas a pas (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Per al punt 2, pensa què necessita un cable per travessar un oceà molt ample. Per al punt 4, torna al que diu la lectura sobre el telègraf i les ordres.

8.5 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un revolucionari i un congrés

Les dues fonts de L'Arxiu parlen dels monopolis des de llocs oposats: una llei del Congrés dels Estats Units (1890) i un fullet d'un dirigent revolucionari (1916). Compara-les en tres parts retolades i amb aquest pes. LLEI SHERMAN (breu): qui la fa, què vol impedir i què en pensa. LENIN (breu): qui l'escriu, què diu que fan els monopolis i què en pensa. EL CONTRAST (la part llarga): en què coincideixen, en què no, i què hi guanya un historiador quan dues fonts tan enemigues coincideixen. Fes servir el terme «monopoli» tal com el defineix la Fitxa.

L'anàlisi amb les tres parts retolades, i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Separa el diagnòstic de la conclusió: busca la coincidència en un i la discrepància en l'altra.

8.6 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Diners i bandera

Explica en un esquema 1-3-1 fins a quin punt l'exportació de capital explica l'imperialisme, com defensa Lenin a L'Arxiu: una tesi d'una frase, tres arguments amb la seva prova i una conclusió que no repeteixi la tesi. Un argument ha de venir de la font de Lenin i un altre ha de portar una xifra de la Fitxa sobre on era aquell capital.

L'esquema amb la tesi, els tres arguments provats i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Mira a la Fitxa a quin continent era el capital de cada país, i pregunta't si allà hi havia colònies.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🔍 Investigar · Enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una llei que no va aturar res

Tens sis pistes: (1) la llei Sherman és del 1890 i no defineix què és «restringir el comerç»; (2) el càstig màxim és una multa de 5.000 dòlars; (3) el 1895 el Tribunal Suprem decideix que fabricar no és comerciar; (4) el 1901 es funda U.S. Steel, capitalitzada en 1.400 milions; (5) Standard Oil no es va dissoldre fins al 1911; (6) en dissoldre's, els accionistes van passar a tenir accions de 34 companyies en comptes d'una. Dedueix per què aquella llei no va aturar la concentració, i què va canviar realment el 1911. Cita com a mínim quatre de les sis pistes pel seu número.

La deducció, en sis frases com a màxim, amb quatre pistes citades pel seu número.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

8.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què entra al llibre del futur

D'aquesta sessió, tria el fet que et sembli que no pot faltar en un manual d'història escrit d'aquí a cent anys: la llei del 1890, la fusió del 1901, la sentència del 1895, la dissolució del 1911, l'exportació de capital o l'estesa dels cables submarins. Defensa'l amb tres criteris explícits (quanta gent va afectar, quant va durar l'efecte, i què permet entendre d'avui) i digues què deixaries fora i per què. Fes servir el terme «capitalisme financer» tal com el defineix la Fitxa.

El fet triat, els tres criteris aplicats un per un i el que deixes fora amb la seva raó (mínim 125 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Més grans que qui els vigila

El 1890 la multa màxima per monopolitzar era de 5.000 dòlars, i el 1901 U.S. Steel en valia 1.400 milions. Respon en tres parts: (1) explica quin problema crea una sanció petita al costat d'un benefici gran; (2) descriu un cas del vídeo de DW on passi alguna cosa comparable; (3) argumenta quina condició hauria de complir una sanció perquè canviés de debò el comportament d'una empresa molt gran. Fes servir el terme «monopoli» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb el cas del vídeo a la segona i una condició argumentada a la tercera (fins a 100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1870 canvien les bases tècniques: electricitat, petroli, acer i química. Totes quatre demanen inversions que cap família no reuneix, i per això apareix una empresa d'una mida nova: Standard Oil té una posició de quasi monopoli del petroli nord-americà i U.S. Steel, creada el 1901 per un banquer, val 1.400 milions i fa dos terços de l'acer del país. La llei Sherman del 1890 ho prohibia amb una multa màxima de 5.000 dòlars, però no definia què prohibia, i els tribunals la van retallar contra els trusts i la van aplicar contra els sindicats. Quan el banc entra al consell d'administració, el centre de decisió deixa la fàbrica: això és el capitalisme financer. I com que a casa aquell capital ja no rendia prou, se'n va anar fora: entre 175 i 200 mil milions de francs col·locats a l'estranger abans del 1914. Hobson i Lenin hi van veure l'arrel de l'imperialisme, tot i que bona part d'aquells diners anava a països que no eren colònies: aquí és on aquesta càpsula toca la primera.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què, segons la lectura, la segona revolució industrial porta a empreses d'una mida nova?

   A. Perquè una refineria o una acereria costen molt més del que una família pot arribar a reunir B. Perquè la llei Sherman empenyia les empreses petites a fusionar-se per poder competir C. Perquè l'electricitat s'havia de produir al costat de la fàbrica, que havia de ser enorme D. Perquè el capital tornava de l'estranger i calia col·locar-lo en fàbriques cada cop més grans

2. 2. Què canvia, segons la sessió, quan un banc finança una acereria i apareix el capitalisme financer?

   A. Que el banc deixa els diners i es queda a fora, esperant que el fabricant li torni el préstec B. Que el fabricant compra el banc, i el capital industrial passa a manar sobre el bancari C. Que el banc substitueix la fàbrica, i la indústria perd pes davant del crèdit i la borsa D. Que el banc entra al consell d'administració, i el centre de decisió deixa la fàbrica

3. 3. Segons el text de Lenin de L'Arxiu, per què l'excés de capital dels països avançats se'n va a l'estranger?

   A. Perquè allà els salaris són alts i hi ha compradors per a les mercaderies que sobren a casa B. Perquè la llei Sherman multava les grans empreses, i el capital fugia dels Estats Units C. Perquè allà el capital és escàs, la terra i els salaris són baixos i el benefici és més alt D. Perquè a casa ja s'havia destinat a apujar el nivell de vida de les masses, i encara en sobrava

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una llei prohibeix una cosa però la sanció és més barata que el benefici d'infringir-la, és una llei o és un preu?