Sessió 4. Del camp a la ciutat: urbanització, població i condicions de vida

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Comencem per tres xifres del cens britànic. El 1801 Manchester tenia 78.727 habitants. El 1831 en tenia 142.000. El 1851 en passava de 300.000. En cinquanta anys la ciutat es va multiplicar per gairebé quatre, i les cases, els carrers i les clavegueres eren en bona part les mateixes.

D’on surt tanta gent

No van néixer allà. Una ciutat que creix a aquesta velocitat creix perquè hi arriba gent, i la gent hi arribava empesa i estirada alhora.

L’empenta venia de fora. Una part és l’èxode ruralèxode ruralSortida massiva i sostinguda de població del camp cap a la ciutat, empesa per la manca de terra i de feina al poble i atreta pels salaris de la ciutat. de les famílies que s’havien quedat sense els comunals tancats, que la càpsula ja ha explicat. L’altra és més brutal i més ràpida: la fam. A la dècada del 1840, Irlanda va patir una fam que va empènyer cap a Anglaterra centenars de milers de persones. A Manchester hi va haver un barri que la gent anomenava Little Ireland entre el 1827 i el 1847, i el 1851 el 15% de la població de la ciutat havia nascut a Irlanda; al barri d’Ancoats es calculava que gairebé la meitat dels homes eren irlandesos.

L’estirada venia de la ciutat. L’informe sanitari del 1842 que trobaràs més avall constata que els salaris dels jornalers de Lancashire, el comtat de Manchester, eren com a mínim el doble que els del comtat rural de Rutland. Qui marxava no ho feia perquè li haguessin explicat que a la ciutat s’hi vivia bé: ho feia perquè al lloc d’on venia ja no se’n sortia, i perquè a la fàbrica es cobrava més.

Convé retenir aquesta idea perquè torna a cada crisi: una migració s’explica per les dues forces alhora, i el que canvia d’un cas a l’altre és quina pesa més.

Per què hi havia més gent a tot arreu

Al mateix temps passava una altra cosa, i és de les poques que canvia una societat sencera sense que ningú la decideixi. Se’n diu transició demogràficatransició demogràficaPas d'un règim de natalitat alta i mortalitat alta a un de natalitat baixa i mortalitat baixa. Com que les dues corbes no baixen alhora, entremig hi ha dècades en què neix molta gent i se'n mor poca, i la població es dispara..

Funciona així. Durant segles, a Europa naixien molts nens i en morien molts: la població pujava i baixava amb les collites. A partir del segle XVIII, la mortalitatmortalitatProporció de persones que moren en un any respecte del total de la població. Es pot dir en tant per mil o com a «1 de cada tants habitants». comença a caure, sobretot la infantil, gràcies sobretot a una alimentació millor i, a la fi del segle, a la vacuna contra la verola. La natalitatnatalitatProporció de naixements en un any respecte del total de la població. Depèn de costums, de creences i de càlculs econòmics de les famílies, i per això triga dècades a moure's., en canvi, triga generacions a baixar, perquè els costums no canvien de cop.

Entre una corba i l’altra hi ha un buit de dècades. En aquell buit, cada any neix molta més gent de la que es mor, i la població creix com no ho havia fet mai. Aquella gent de més necessita menjar i necessita feina, i la troba precisament allà on hi ha les fàbriques.

Els barris

A L’Arxiu hi ha la descripció que en va fer Friedrich Engels el 1845. Val la pena fixar-se en una cosa que diu de passada i que és el nus de la sessió: els barris obrers tenen assignat un territori separat, apartat de la vista de les classes més afortunades. La misèria no és que sigui invisible: és que està col·locada on no es veu.

La resta de la descripció és de detall material. Cases d’una o dues plantes en fileres llargues, sovint amb els soterranis fets servir d’habitatge. Carrers sense empedrar, sense clavegueres ni desguassos, amb els residus a terra i bassals estancats. Ventilació nul·la perquè les cases s’han construït sense ordre. I les cordes de roba estesa travessant el carrer de banda a banda, perquè no hi ha cap altre lloc on eixugar-la.

La pintura que encapçala la sessió és del 1852 i ensenya Manchester des del camp: al davant, prats; al fons, una ciutat sencera de xemeneies.

Morir a la ciutat

Aquí hi ha la paradoxa que dona sentit a tot plegat. La mortalitat europea baixava, i tanmateix a les ciutats industrials es moria abans que al camp. Les dues coses són certes alhora: el país millorava de mitjana mentre els llocs on s’acumulava la gent empitjoraven.

El 1842 es va presentar al Parlament l’informe d’Edwin Chadwick, un advocat al servei de la Comissió de la Llei de Pobres, sobre les condicions sanitàries de la població treballadora. Havia nascut d’un brot de tifus del 1838, quan per primer cop a la història britànica es va encarregar a metges estudiar quines condicions de vida feien emmalaltir la gent. El resum acabava amb vuit punts, entre els quals la necessitat absoluta de dur aigua neta a les cases i de construir un sistema de desguassos.

L’informe encara pensava que les malalties venien de l’aire corromput per la matèria en descomposició. Es deia la teoria dels miasmesmiasmesExplicació, dominant fins a mitjan segle XIX, segons la qual les epidèmies les provocaven vapors pudents despresos de la brutícia i de la matèria en descomposició. Era falsa en el mecanisme, però portava a mesures encertades: netejar, ventilar i treure les aigües residuals., i era falsa. Qui primer la va posar en dubte amb proves va ser un metge amb un mapa, i ni així el van creure.

El mapa que ningú no va creure

El metge John Snow defensava des del 1849 que el còlera no venia de l’aire sinó de l’aigua. El 1854, durant un brot al Soho de Londres, va parlar amb els veïns i va localitzar el focus en una bomba d’aigua concreta, la de Broad Street, alimentada per un pou contaminat per una fossa sèptica veïna; la parròquia en va treure la maneta. Després va dibuixar el mapa per demostrar-ho: els morts no s’escampaven com s’escamparia una pudor, sinó que s’amuntegaven al voltant de la bomba.

No era el primer mapa de casos d’una epidèmia, i no va convèncer les autoritats: la Junta de Sanitat va atribuir aquell brot als miasmes. L’any següent, el químic Michael Faraday va escriure una carta a The Times sobre l’estat del Tàmesi, on les aigües residuals anaven a parar directament. Van caldre dècades perquè s’acceptés que el còlera viatja per l’aigua, però la conclusió pràctica ja era a l’informe del 1842: clavegueres i aigua neta.

La jornada i els anys

L’informe del 1842 posa unes quantes xifres una al costat de l’altra. A Manchester, l’edat mitjana de defuncióedat mitjana de defuncióMitjana de l'edat a què mor la gent d'un lloc, comptant-hi els nadons. Com que a l'època es moria moltíssima criatura abans dels cinc anys, la mitjana surt molt baixa i NO vol dir que la gent gran es morís als vint anys: vol dir que hi havia molts nens morts estirant la mitjana cap avall. Tampoc no és l'esperança de vida d'avui: en una ciutat plena de gent jove acabada d'arribar, la mitjana de defunció encara surt més baixa. era de 20 anys; a Whitechapel, un districte obrer de Londres, de 27; al comtat rural de Rutland, de 39. I el 1840 va morir 1 de cada 42 habitants del comtat de la capital, contra 1 de cada 64 a Herefordshire. Aquestes xifres demanen que les llegeixis amb cura: no diuen que a Manchester la gent es morís als vint anys, sinó que hi morien tants nadons que la mitjana queia fins allà.

L’altra meitat de la vida diària era la jornada. Les lleis de fàbriques britàniques comencen el 1802 limitant a dotze hores la feina dels aprenents i prohibint que treballin de nit; el 1819 es prohibeix contractar menors de nou anys i es limiten a dotze hores els de nou a setze, però només al cotó. El problema no era el text: era que ningú no el feia complir. El 1825 es va comptar que en sis anys només hi havia hagut dues denúncies. La llei va començar a valer alguna cosa el 1833, quan es va crear un cos professional d’inspectors de fàbriquesinspectors de fàbriquesFuncionaris pagats per l'Estat amb poder d'entrar a les fàbriques sense avisar i de portar l'empresari davant del jutge. Abans del 1833 vigilar el compliment depenia dels jutges locals, que sovint eren els mateixos propietaris o els seus veïns.; el 1844 la limitació d’hores s’estén a les dones, i el 1847 arriba la llei de les deu hores.

El que queda per explicar

Tenim, doncs, una ciutat que s’omple de gent que ha perdut la terra, que hi viu amuntegada en carrers sense desguàs i que s’hi mor abans que si s’hagués quedat al poble. Tenim també un Estat que comença a mesurar-ho i a escriure informes.

El que encara no tenim és la pregunta política. Aquella gent amuntegada als barris obrers no és una massa: és una classe social nova, que treballa junta, viu junta i acabarà descobrint que això és una força. De què estava feta aquella societat nova és la sessió que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Engels, pas a pas

Llegeix el fragment d'Engels a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. FET: quines cinc coses diu Engels que falten o sobren als carrers del barri obrer? PARER: segons el context, per què hem d'anar amb compte amb el que diu? Dona'n una raó. SENYAL: copia, entre cometes, una paraula de la cita que sigui el parer d'Engels i no una cosa que es pugui comptar.

Els tres passos, amb la paraula d'Engels copiada entre cometes al tercer (60-90 paraules).

💡 Pista: El FET és a la frase dels carrers: hi trobaràs què no hi ha i què hi ha de més. Per al PARER pots començar així: «Hem d'anar amb compte perquè Engels…»; el context diu què volia demostrar. Per al SENYAL, busca un adjectiu que jutja.

4.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Mig segle de lleis i d'informes

Situa en una línia del temps del 1800 al 1860, amb l'any de la Fitxa i tres o quatre paraules cadascuna, aquestes cinc fites: la primera llei de fàbriques, la prohibició dels menors de nou anys, l'informe Chadwick, la llei de les deu hores i el plànol de John Snow. Pinta d'un color les fites sobre la jornada i d'un altre les que tenen a veure amb la salut. Sota la línia, escriu quants anys passen entre la primera llei de fàbriques i la de les deu hores.

La línia del temps amb les cinc fites datades i acolorides per tipus, i una frase amb els anys.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les cinc fites són a la Fitxa de dades. Per a la frase final pots començar així: «Entre la primera llei de fàbriques i la de les deu hores passen…».

4.3 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El mapa que assenyala una bomba

Mira el mapa de John Snow que hi ha dins la lectura i respon a la llibreta en tres punts numerats. (1) Explica què representa cada barra negra i com estan col·locades sobre el plànol. (2) Localitza Broad Street al centre del mapa i descriu com és la taca de barres al seu voltant comparada amb la de la resta del mapa. (3) Digues què hauria vist Snow si els morts s'haguessin repartit igual per tot el barri, i què hauria pogut concloure llavors. Màxim 90 paraules.

Els tres punts numerats amb la resposta a cadascun (màxim 90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Les etiquetes del mapa són en anglès: PUMP vol dir bomba d'aigua pública, i STREET, carrer. Per al punt 3, compara la taca de Broad Street amb la d'un carrer de la vora del mapa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manchester en cinquanta anys

Amb les tres xifres del cens de la Fitxa (1801, 1831 i 1851), dibuixa a la llibreta un gràfic de barres amb els anys a l'eix horitzontal i els habitants al vertical, amb els eixos etiquetats i títol. Sota el gràfic, descriu en una frase entre quins dos censos creix més la ciutat i explica en una altra per què aquest creixement no es pot explicar pels nens que hi van néixer.

El gràfic de tres barres, amb eixos etiquetats i títol, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Per a la segona frase, torna a llegir el primer paràgraf de «D'on surt tanta gent» i busca a la Fitxa d'on venia la gent que hi arribava.

4.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El poble i el barri

Classifica en una taula de dues columnes, CAMP i CIUTAT INDUSTRIAL, com canvia la vida en cinc aspectes (cinc files): on vius · d'on treus el menjar · qui fixa el teu horari · què passa si emmalalteixes · quants anys vius de mitjana. Omple les deu caselles amb poques paraules; a l'última fila, hi van les xifres de Rutland i de Manchester de la Fitxa.

La taula de dues columnes i cinc files, amb les dues xifres de la Fitxa a l'última.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: L'última fila té trampa: abans d'omplir-la, torna a llegir què diu la Fitxa sobre per què la mitjana surt tan baixa.

4.6 🔍 Investigar · Corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres fonts, un mateix carrer

Compara tres mirades sobre el mateix problema: la d'Engels a L'Arxiu (1845), la de l'informe oficial de Chadwick (1842, a la Fitxa) i la del mapa de Snow (1854). Explica en què coincideixen totes tres, en què no (mira la causa que dona cadascuna) i quina et sembla més fiable, segons qui la fa i per a què. Fes servir el terme «miasmes» tal com el defineix la Fitxa.

La comparació, amb una coincidència, una discrepància i la teva valoració (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: «Oficial» no vol dir «neutral». Connectors útils: «totes tres…», «en canvi», «per això».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vint-i-cinc paraules des de Manchester

Ets el corresponsal a Manchester d'un diari de Londres el 1845 i el director només et dona 25 paraules a la columna de notícies breus: per què la ciutat ha crescut tant i com hi viu la gent. Han de ser exactament 25, i hi ha de cabre una xifra de la Fitxa. Sota el telegrama, explica en dues frases què has hagut de deixar fora i com deforma això el que arriba al director.

El telegrama de 25 paraules exactes i les dues frases sobre el que has deixat fora.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

4.8 🌍 Participar · Microassaig 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Encertar amb una teoria falsa

L'informe del 1842 creia que les malalties venien de l'aire corromput, cosa que és falsa, i tanmateix recomanava exactament el que calia fer: clavegueres i aigua neta. Escriu un microassaig amb una tesi pròpia sobre com pot ser que una explicació equivocada porti a una decisió encertada. Sosté-la amb dues proves de la sessió, una de les quals ha de ser una data de la Fitxa, i tanca amb una conclusió que no repeteixi la tesi. Fes servir el terme «miasmes» tal com el defineix la Fitxa.

El microassaig amb tesi, dues proves i conclusió (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: qui viu on

Engels escriu el 1845 que a la pobresa se li ha assignat un territori a part, apartat de la vista de les classes més afortunades. Respon a la llibreta en tres parts numerades. (1) Explica què vol dir la frase, amb una dada de la sessió. (2) Descriu si al teu municipi o a la teva comarca hi ha barris on es viu clarament pitjor, a partir del que has vist tu. (3) Argumenta si això d'avui té les mateixes causes que el 1845 o unes altres. Fes servir el terme «èxode rural» tal com el defineix la Fitxa.

Les tres parts numerades, amb una dada a la primera i el que has vist tu a la segona (fins a 100 paraules).

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les ciutats industrials van créixer per dues forces alhora: el camp expulsava, pels tancaments i després per la fam d'Irlanda, i la ciutat atreia, amb salaris que a Lancashire doblaven els del camp. Alhora, la transició demogràfica feia créixer la població de tot Europa, perquè la mortalitat baixava dècades abans que la natalitat. Aquella gent es va amuntegar en barris sense clavegueres, on l'edat mitjana de defunció era de 20 anys a Manchester contra 39 al Rutland rural. L'Estat va començar a mesurar-ho el 1842 amb una teoria falsa i unes mesures encertades, i el 1854 John Snow va assenyalar amb un mapa la causa del còlera, l'aigua, tot i que les autoritats van trigar dècades a creure'l.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què Manchester es va multiplicar per gairebé quatre entre el 1801 i el 1851?

   A. Perquè hi arribava gent que el camp expulsava i que els salaris més alts de la fàbrica atreien B. Perquè la transició demogràfica hi va disparar els naixements, i hi naixia més gent que al camp C. Perquè els sous de les fàbriques atreien famílies que al camp vivien bé però volien prosperar D. Perquè la mortalitat hi va caure abans que al camp, gràcies a les clavegueres i a l'aigua neta

2. 2. Per què es dispara la població durant la transició demogràfica, segons la sessió?

   A. Perquè la natalitat puja de cop: les famílies volen més fills per enviar-los a la fàbrica B. Perquè natalitat i mortalitat baixen alhora, i la gent que ja hi ha viu molts més anys C. Perquè la mortalitat cau i la natalitat triga generacions a seguir-la: neix més gent de la que mor D. Perquè la natalitat baixa abans que la mortalitat, i les ciutats s'omplen de gent vinguda del camp

3. 3. Què va veure John Snow quan va apuntar els morts de còlera sobre el plànol del Soho, el 1854?

   A. Que s'escampaven per tot el barri com ho faria una pudor, tal com deia la teoria dels miasmes B. Que es concentraven al voltant de la bomba de Broad Street, que treia l'aigua d'un pou contaminat C. Que es concentraven als carrers sense clavegueres, on l'aire corromput no es podia ventilar D. Que es concentraven a la vora del Tàmesi, on anaven a parar les aigües residuals de la ciutat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Engels diu que a la pobresa se li assigna un territori apartat de la vista de qui viu bé. Si això fos igual de cert avui, com ho comprovaries?