Sessió 1. El cas — qui vota i qui no vota, avui al món

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Un dia de febrer, en una escola convertida en col·legi electoral, es forma una cua. Hi ha qui ha matinat i qui hi ha vingut amb els fills, i al capdavall algú fa broma amb el veí de darrere, perquè s’hi espera molta estona. Al final de la cua hi ha una taula, una urna i un tros de paper. L’escena es repeteix cada any en desenes de països, i és, probablement, la imatge que us ve al cap quan algú diu la paraula democràcia.

El problema és que aquesta escena també passa als països on el resultat ja se sap. Gairebé tots els estats del món celebren eleccions. Molts menys en celebren de les quals no es pugui anticipar el guanyador.

La xifra amb què comença la càpsula

L’Institut V-Dem de la Universitat de Göteborg classifica cada any tots els països del món en quatre categories i les creua amb la població. El resultat del 2025 és aquest: el 27,6% de la humanitat viu en una autocràcia tancada, el 45,8% en una autocràcia electoral, el 19,0% en una democràcia electoral i el 7,5% en una democràcia liberal.

Les dues categories del mig són les que cal aprendre a distingir. Una autocràcia electoralautocràcia electoralRègim on hi ha partits, campanyes i eleccions amb més d'un candidat, però on les condicions (control dels mitjans, ús dels recursos de l'estat, pressió sobre l'oposició) fan que el resultat no estigui realment obert. La categoria la van definir Lührmann, Tannenberg i Lindberg el 2018, i és la que més ha crescut al segle XXI. vota. Una democràcia liberaldemocràcia liberalDemocràcia electoral que, a més d'eleccions netes, té imperi de la llei i contrapesos que limiten l'executiu: tribunals independents, un parlament amb capacitat real de control i drets protegits fins i tot davant de la majoria. vota i, a més, té qui pugui dir que no al guanyador.

Aturem-nos en el que diuen aquests quatre percentatges. Set de cada deu persones viuen sota un règim autoritari, i gairebé dues de cada tres d’aquestes voten. Només una persona de cada tretze del planeta viu en un país amb eleccions netes i amb tribunals capaços de contradir el govern.

La xifra no ha estat sempre aquesta, i aquí hi ha la segona sorpresa. L’any 1900, quan Europa era plena de parlaments i de reis constitucionals, la proporció de la humanitat que vivia en alguna mena de democràcia era del 3,3%. El 2012 va arribar al 52,2%, un dels punts més alts de tota la sèrie. El 2025 ha tornat al 26,5%. En tretze anys s’ha desfet la meitat del que s’havia guanyat en un segle.

Dos aparells de mesurar, i cap dels dos no és neutre

Quan un titular diu que la democràcia retrocedeix, algú ha comptat alguna cosa. Val la pena saber qui, i com.

V-Dem és un projecte universitari fundat el 2014 per Staffan Lindberg a Göteborg. No pregunta si un país «és» democràtic: descompon la idea en més de quatre-cents indicadors (Hi ha eleccions? Qui les administra? Hi ha censura? Els tribunals poden anul·lar una decisió del govern?) i els fa puntuar per milers d’especialistes de cada país. La sèrie arrenca el 1789, que és exactament l’any en què comença aquesta càpsula.

Freedom House és una organització no governamental amb seu als Estats Units que publica l’informe Freedom in the World des del 1973. Fa una cosa diferent i molt útil: separa la puntuació en drets políticsdrets políticsEls que permeten participar en el poder: votar, presentar-se a unes eleccions, fundar un partit i competir-hi en igualtat de condicions. i drets civilsdrets civilsEls que protegeixen la persona davant del poder: expressió, associació, creença, seguretat jurídica i autonomia personal. Sense ells, votar no serveix de gaire, perquè no hi ha manera d'informar-se ni d'organitzar-se., i amb aquelles dues notes classifica cada país com a lliure, parcialment lliure o no lliure.

Aquesta separació és l’eina central de la càpsula, i val la pena entendre per què. Es pot tenir el dret a votar sense tenir els drets que fan que votar signifiqui res. Quan passa això, el vot queda com a decoració, i és exactament el que descriu la categoria d’autocràcia electoral.

Ara bé, els índexs també tenen autor. Freedom House rep bona part del finançament del govern dels Estats Units, i la seva metodologia ha estat criticada per aquest motiu. No vol dir que les dades siguin falses; vol dir que un índex és una interpretació amb números, i no una fotografia. Comparar-ne dos, com fareu avui, és la manera de no confiar cegament en cap.

Quatre paraules, i com encaixen

De tot això en surten quatre eines que fareu servir durant nou sessions, i que convé no barrejar.

La primera és el sufragisufragiDret de vot. Se'n diu universal quan no depèn de la renda, la propietat, el sexe, la raça ni la instrucció; fins ben entrat el segle XX, però, la paraula «universal» es va fer servir per a sistemes que n'excloïen la meitat de la població., que és el dret de vot i prou. És la més estreta de les quatre, i alhora la que ha costat més sang: bona part d’aquesta càpsula explica com es va anar eixamplant.

La segona i la tercera són les dues famílies de drets que separa Freedom House. Els drets polítics us deixen entrar al poder: votar, presentar-vos, fundar un partit. Els drets civils us protegeixen del poder: dir el que penseu, reunir-vos, no ser detinguts sense causa. La relació entre les dues famílies és el nervi de la sessió, perquè no van necessàriament juntes. Un país pot donar-vos la primera i retirar-vos la segona, i llavors teniu una papereta i cap manera de saber què hi heu de posar.

La quarta les conté totes: la ciutadaniaciutadaniaCondició de membre de ple dret d'una comunitat política, amb els drets i els deures que hi van associats. Viure en un territori i ser-ne ciutadà no és el mateix: la història d'aquesta càpsula és, en bona part, la de qui hi entrava i qui en quedava fora.. Abans de preguntar quins drets té algú, cal preguntar si aquell algú compta com a membre de la comunitat política. Durant la major part de la història que estudiareu, la resposta va excloure per llei els qui no tenien propietats, les dones, la població esclavitzada i la població colonitzada. No els retallaven el vot: no els comptaven.

Poseu-les en ordre i teniu el mapa de la càpsula. La ciutadania diu qui hi és; els drets polítics, què pot fer dins; els drets civils, què no li poden fer; i el sufragi és la peça concreta per la qual es va lluitar primer, perquè era la més visible.

Cinquanta anys en dos mapes

Aquell detall de Sud-àfrica, el país ratllat, és la millor definició de ciutadania que trobareu enlloc. El mateix estat, el mateix territori, el mateix any, i dues respostes a la pregunta de qui és ciutadà. Al mapa hi cabien totes dues perquè a la realitat també hi cabien.

D’on venim

Cap d’aquestes categories no existia fa dos-cents cinquanta anys. El 1789, a França, votar era una facultat lligada a la propietat: hi havia sufragi censatarisufragi censatariSistema en què el dret de vot depèn del que es paga d'impostos o del patrimoni que es té. El «cens» era la llista dels qui pagaven prou, i la resta de la població adulta en quedava exclosa per llei, no per accident., i la immensa majoria dels adults no hi entrava. Cap dona no hi entrava. El sufragi tal com el coneixeu avui, i els drets civils que el fan operatiu, són el resultat d’un segle i mig de conflicte: revolucions, motins, peticions amb milions de signatures, vagues i presó.

Aquesta càpsula reconstrueix aquell camí. I ho fa amb una pregunta al fons, que és la de la sessió 9: si tot allò va costar tant de guanyar, quant costa de perdre?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Article 21, pas a pas

Llegeix l'article 21 a L'Arxiu i respon amb una o dues frases cada pas. FET: segons l'article, quin és el fonament de l'autoritat del poder públic? Copia-ho entre cometes. PARER: per a qui ho escriu, n'hi ha prou de celebrar eleccions perquè un govern tingui aquesta autoritat? SENYAL: quina paraula de la llista de condicions delata que els redactors ja coneixien eleccions de façana?

Les tres respostes: fet, amb la frase copiada entre cometes, parer i senyal (60-90 paraules en total).

💡 Pista: El fet és al començament del punt 3. Per al parer, mira les condicions que venen després del punt i coma: són quatre. El senyal és l'adjectiu que no caldria escriure si totes les eleccions fossin de debò; el context explica per què hi és. Pots començar: «L'article diu que…», «Per a qui ho escriu, no n'hi ha prou amb…, perquè…», «La paraula que ho delata és…».

1.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com viu el món, avui

Amb les xifres del 2025 de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres horitzontals amb les quatre categories de règim, i retola cada barra amb el nom de la categoria i el percentatge. Sota el gràfic, escriu dues frases: la primera diu quina part de la humanitat viu sota un règim autoritari; la segona, quina part viu en una democràcia liberal.

El gràfic de quatre barres retolades i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Per a la primera frase has de sumar dues categories de la Fitxa, no una. Pots començar així: «Si sumem les dues categories d'autocràcia, resulta que…». Pots fer servir les paraules «autocràcia electoral» i «democràcia liberal» tal com les defineix la Fitxa.

1.3 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De quina família és cada dret

Fes una taula de dues columnes, DRETS POLÍTICS i DRETS CIVILS, i classifica-hi aquests vuit drets: votar · publicar un article que critica el govern · presentar-se com a candidata · manifestar-se al carrer · fundar un partit · no ser detingut sense acusació · afiliar-se a un sindicat · ser candidat en igualtat de condicions. Sota la taula, explica en dues frases què passaria el dia de les eleccions en un país que retirés tota la columna dels drets civils.

La taula amb els vuit drets classificats i les dues frases de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: El criteri és a la Fitxa: una família de drets et deixa participar en el poder i l'altra et protegeix del poder. Per a les dues frases, pots començar així: «Sense drets civils, el dia de les eleccions la gent podria votar, però no…».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El món del 1972, en tres colors

Comenta el mapa del 1972 que hi ha a la lectura en tres passos retolats. DESCRIC — Quins colors hi ha, què vol dir cadascun i dos territoris grans de cada color. IDENTIFICO — De quin color surt la península Ibèrica. DEDUEIXO — Sud-àfrica surt ratllada de dos colors: explica què revela aquesta decisió dels autors del mapa sobre qui comptava com a ciutadà allà el 1972. Fes servir el terme «ciutadania» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb dos territoris anomenats per color (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: El tercer pas és el que compta, i el peu del mapa t'hi ajuda. Connectors útils: «això demostra que», «en canvi» i «per tant».

1.5 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho sense la paraula

Explica a algú que no ha fet aquesta sessió què és una autocràcia electoral i per què no és el mateix que una democràcia. Posa-hi un exemple concret d'una cosa que un govern pot fer per guanyar unes eleccions sense falsificar cap vot. Paraules prohibides: «autocràcia», «democràcia», «règim» i «autoritari».

L'explicació en un màxim de sis frases, sense cap de les quatre paraules prohibides i amb un exemple concret.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Si et quedes encallat, parla de què passa abans del dia de votar i no aquell dia. Connectors útils: «en canvi», «tot i que», «això vol dir que».

1.6 🔍 Investigar · Contrast amb el present 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinquanta anys, dos mapes

Compara els dos mapes de la lectura, el del 1972 i el del 2022. Fes dues columnes, HA MILLORAT i HA EMPITJORAT, i posa-hi tres territoris a cada una amb el color d'abans i el d'ara. Sota les columnes, explica quina de les dues esperaves més plena i què et diu això sobre la idea que la democràcia avança sola amb el temps. Fes servir el terme «drets civils» de la Fitxa.

Les dues columnes de tres territoris i el paràgraf de sota (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Mira'ls per continents i no país per país: hi ha zones d'Europa, d'Amèrica i d'Àsia on el canvi es veu de seguida. Connectors del paràgraf: «mentre que», «tot i que» i «per tant».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · Decisió raonada 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Un sol indicador

Un organisme internacional t'encarrega de decidir, amb UN sol criteri, si un país entra o no a la llista de democràcies. Les opcions són: (a) que hi hagi eleccions cada quatre anys com a màxim, (b) que el partit del govern hagi perdut el poder alguna vegada per una elecció, (c) que la premsa pugui publicar acusacions contra el govern sense conseqüències penals, (d) que els tribunals hagin anul·lat alguna decisió de l'executiu en els últims cinc anys. Tria'n una, defensa-la amb dos arguments, i després escriu quin país o situació deixaria fora injustament el teu criteri, i com ho assumeixes.

El criteri triat, dos arguments, el cas que el teu criteri deixa fora injustament i la teva resposta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

1.8 🌍 Participar · Microassaig 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La caiguda del 2012 ençà

El 2012 el 52,2% de la humanitat vivia en alguna mena de democràcia; el 2025, el 26,5%. Argumenta en un microassaig una d'aquestes dues tesis: (A) la xifra descriu un retrocés real de la democràcia al món; (B) la xifra depèn molt de com es reparteixen els habitants i d'on posen els analistes la ratlla entre categories. Sostén-la amb dues dades de la Fitxa i tanca reconeixent l'objecció més forta. Fes servir el terme «autocràcia electoral» de la Fitxa.

El microassaig amb la tesi, dues dades de la Fitxa i l'objecció reconeguda al final (80-100 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

1.9 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les quatre paraules, ordenades

Munta un esquema 1-3-1. IDEA CENTRAL: tenir dret a votar no equival a viure en democràcia. TRES PROVES: una de l'article 21 de L'Arxiu, una de les xifres del 2025 de la Fitxa i una dels dos mapes de la lectura, cadascuna amb la seva procedència. CONCLUSIÓ: una frase que expliqui què fa falta perquè un vot valgui alguna cosa.

L'esquema amb la idea central, les tres proves amb la procedència i la frase de conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Gairebé tots els estats del món celebren eleccions, i des del 1948 tots tenen escrit que la voluntat del poble és el fonament de l'autoritat del govern. Les xifres diuen una altra cosa: el 2025, set de cada deu persones viuen sota un règim autoritari, i la majoria hi voten. Per entendre com hem arribat aquí calen quatre paraules (sufragi, ciutadania, drets civils i drets polítics) i cal anar al moment en què el vot depenia de la propietat i la immensa majoria dels adults en quedava fora.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diuen les xifres de V-Dem del 2025 sobre com viu la humanitat?

   A. Que set de cada deu persones viuen en una autocràcia tancada, sense eleccions amb més d'un partit B. Que la meitat de la humanitat viu en alguna mena de democràcia, el punt més alt de tota la sèrie C. Que una persona de cada tretze viu sota un règim autoritari, la proporció més baixa des del 1900 D. Que set de cada deu persones viuen sota un règim autoritari, i gairebé dues de cada tres hi voten

2. 2. Què distingeix una autocràcia electoral d'una democràcia electoral, segons la sessió?

   A. Que a l'autocràcia electoral hi ha un sol partit legal, i a la democràcia electoral n'hi ha diversos B. Que a l'autocràcia electoral es vota amb diversos candidats, però el resultat no està realment obert C. Que la democràcia electoral té, a més d'eleccions, tribunals capaços de contradir el govern D. Que a l'autocràcia electoral el vot no és secret, i a la democràcia electoral la llei el protegeix

3. 3. Què fa l'informe Freedom in the World, segons la sessió?

   A. Puntua per separat els drets polítics i els drets civils, i classifica cada país en tres graus B. Descompon la democràcia en més de quatre-cents indicadors, amb una sèrie que arrenca el 1789 C. Classifica cada país en quatre categories de règim i les creua amb la població mundial D. Puntua per separat el sufragi i la ciutadania, i classifica cada país com a democràcia o autocràcia

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el resultat d'unes eleccions no pot sorprendre ningú, què hi va a fer la gent que fa cua per votar?