Sessió 1. El cas — quan les democràcies retrocedeixen

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant bona part de la segona meitat del segle XX, la història semblava tenir una direcció clara. Després de la derrota del feixisme el 1945 i de la caiguda del mur de Berlín el 1989, molts van creure que la democràcia liberal havia guanyat la partida i que només calia esperar que s’estengués, tard o d’hora, a tot el planeta. Aquell optimisme té avui els dies comptats. Des de fa uns quants anys, els grans índexs internacionals que mesuren la salut de les llibertats coincideixen en un diagnòstic incòmode: la democràcia no avança, retrocedeix.

Les xifres posen nom a la sensació. Segons l’organització Freedom HouseFreedom HouseOrganització amb seu als Estats Units que des de 1973 publica l'informe anual «Freedom in the World», on puntua cada país en drets polítics i llibertats civils. Rep finançament públic i privat, un fet que convé tenir present a l'hora de valorar-ne les dades., el 2023 va ser el divuitè any consecutiu de deteriorament de la llibertat al món. Aquell any, els drets i les llibertats van empitjorar en 52 països i només en van millorar 21, i el retrocés va afectar una cinquena part de la població mundial. No parlem de dictadures llunyanes que sempre ho han estat, sinó de democràcies que perden qualitat: eleccions manipulades, tribunals sotmesos, periodistes perseguits. L’Equador, per exemple, va passar de «lliure» a «parcialment lliure» després d’unes eleccions marcades per la violència.

Ara bé, la manera com cauen les democràcies ha canviat. Durant el segle XX, l’ensorrament d’un règim democràtic tenia sovint una imatge nítida: tancs al carrer, un general que ocupa la ràdio, un cop d’estat en una nit. Aquell guió encara existeix, però ja no és el principal. El retrocés democràtic d’avui acostuma a ser lent, gairebé invisible, i el protagonitzen governants que han arribat al poder guanyant unes eleccions. Un cop a dins, van buidant les institucions per dins: retallen la independència dels jutges, controlen els mitjans públics, canvien les regles electorals a favor seu i presenten qualsevol crítica com un atac a la voluntat del poble. És l’anomenat retrocés democràticretrocés democràticProcés pel qual un govern elegit democràticament va reduint els contrapesos que limiten el seu poder (justícia, premsa, oposició) sense arribar a suprimir formalment la democràcia. També se'n diu «autocratització»., i la seva força és precisament que costa d’assenyalar un moment exacte en què s’ha traspassat la línia.

Sota aquest procés hi bullen uns quants ingredients que es reforcen entre ells. El primer és la polarització: la divisió de la societat en dos blocs que ja no es veuen com a adversaris legítims, sinó com a enemics. Quan l’altre és un enemic, tot s’hi val per derrotar-lo, també saltar-se les regles del joc. El segon és la desinformació: la circulació massiva de mentides i mitges veritats que fan que la ciutadania ja no comparteixi ni tan sols els fets bàsics sobre els quals discutir. I el tercer és la desconfiança cap als experts i les institucions, des dels científics fins als tribunals o la premsa, que deixa un buit que qualsevol veu segura, per falsa que sigui, pot omplir.

Aquests fenòmens no són patrimoni d’un sol país ni d’un sol color polític. Es reconeixen en llocs molt diferents del planeta, i han impulsat l’ascens de líders i partits que la premsa sol agrupar sota etiquetes com «populisme» o «nova extrema dreta». Posar-hi noms concrets és fàcil i la temptació de fer-ho és gran. Però el que ens interessa en aquesta càpsula no és jutjar aquest o aquell dirigent. És entendre el mecanisme: per què, en determinades condicions, tanta gent arriba a desconfiar de la democràcia i a mirar amb simpatia qui promet ordre a canvi de llibertat.

Perquè aquesta és, potser, la part més inquietant de tot plegat. El retrocés democràtic rarament l’imposa una minoria contra la voluntat de la majoria. Sovint compta amb un suport popular real, guanyat a les urnes. Quan una societat travessa una crisi econòmica llarga, quan l’atur no baixa i el futur es tanca, una part de la ciutadania deixa de veure la llibertat com un valor i comença a veure-la com un luxe que no es pot permetre. Aleshores, la promesa d’un govern fort que «posi ordre», que assenyali un culpable clar dels mals (els immigrants, les elits, els estrangers) i que digui que ho arreglarà tot ràpidament, es torna atractiva. No perquè la gent sigui dolenta o ignorant, sinó perquè la por i la inseguretat empenyen a buscar solucions simples per a problemes complexos. Entendre aquesta lògica, sense menysprear qui hi cau, és el primer pas per no repetir-la.

I aquí apareix la pregunta que travessarà tot el que vindrà. Perquè aquest guió (crisi econòmica, por, desconfiança, recerca d’un home fort que ho arregli tot) no és nou. Ja va passar, i amb conseqüències catastròfiques, fa gairebé un segle. Els anys que van seguir la Primera Guerra Mundial van veure com democràcies joves i fràgils es desplomaven una rere l’altra i deixaven pas al feixisme, al nazisme i a l’estalinisme. Entendre com i per què va passar allò no és un exercici d’arqueologia: és la millor eina que tenim per llegir el present sense caure ni en l’alarma fàcil ni en la despreocupació.

Per això aquesta càpsula fa un viatge d’anada i tornada. Ara plantegem el cas: una democràcia mundial que, després de dècades d’avenç, sembla haver girat cua. Els pròxims capítols ens portaran als anys vint i trenta per veure de prop com moren les democràcies quan l’economia s’ensorra i la por mana. I al final tornarem aquí, al present, per fer-nos la pregunta amb rigor: què s’assembla, i sobretot què no s’assembla, entre aquell temps i el nostre?

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El retrocés en un gràfic de barres

Amb les xifres de la Fitxa de dades, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari els països que van empitjorar el 2023 (52) amb els que van millorar (21). Posa-hi títol, escala i font. A sota, escriu entre 60 i 90 paraules explicant què et diu aquesta desproporció sobre la tendència global.

💡 Pista: Comença així: «El gràfic mostra que el nombre de països que retrocedeixen és més del doble dels que milloren, cosa que indica…». Fes servir els termes retrocés democràtic i tendència.

1.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de les dades (lectura de font)

Llegeix el document de L'Arxiu. Copia la frase exacta on Freedom House diu quants anys seguits retrocedeix la llibertat i, a sota, explica amb les teves paraules qui elabora aquestes dades i per quin motiu convé mirar-les amb ull crític. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Segons Freedom House…». Recorda esmentar d'on ve el finançament de l'organització i per què això no invalida les dades, però obliga a contrastar-les.

1.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El titular de la sessió

Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: la democràcia retrocedeix al món i, per entendre-ho, cal mirar el període d'entreguerres. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.

💡 Pista: Un bon titular informa sense exagerar: evita adjectius carregats i digues què passa i per què importa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Dues maneres d'anomenar el mateix fet (detectar biaix)

Aquí teniu dues maneres d'explicar una mateixa reforma. (A) Un govern presenta el control dels jutges com «recuperar la sobirania del poble sobre una justícia no elegida». (B) Els seus crítics ho anomenen «desmuntar la independència judicial». A la llibreta, detecteu el biaix de cada expressió: expliqueu quina intenció revela i com condiciona la manera de veure els fets. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de decidir qui té raó, sinó d'analitzar el llenguatge.

💡 Pista: El vostre comentari ha d'usar: «en canvi», «l'expressió … evita dir que…» i «segons qui l'anomena…».

1.5 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El somni de 1989 contra el mapa d'avui (contrast)

Després de la caiguda del mur de Berlín (1989), molts creien que la democràcia s'estendria imparablement per tot el món. Observa el mapa de la lectura (el banner de la sessió) i contrasta aquella expectativa amb el que mostren els colors i les dades actuals: què va passar amb aquell somni i per què? Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir connectors de contrast: «s'esperava que…, però…», «a diferència d'aleshores…», «el mapa mostra que…».

1.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Per què el perill no porta uniforme (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que una democràcia només cau amb un cop d'estat militar. Descriu com és, avui, l'erosió lenta i «legal», i acaba amb una conclusió pròpia. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir els connectors «a diferència del que es creu…», «de fet…» i el terme contrapesos.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

L'enigma del suport a qui erosiona la democràcia

Un enigma difícil: per què una part de la ciutadania vota, de manera lliure, líders que un cop al poder afebleixen la democràcia? A partir d'aquestes pistes (crisi econòmica llarga; por i inseguretat; desconfiança cap a les institucions; promesa de solucions simples), construeix a la llibreta una explicació raonada de mínim 125 paraules. No hi ha una única resposta correcta: es valora que connectis les pistes entre elles sense menysprear qui hi cau.

💡 Pista: Una bona resposta no enumera les pistes: mostra com unes reforcen les altres fins que la promesa d'ordre es torna més atractiva que la llibertat.

1.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Preocupar-se o exagerar?

Escriu a la llibreta un text argumentat (mínim 125 paraules) que respongui: «El retrocés democràtic actual és un perill real que hem de prendre'ns seriosament, o una alarma exagerada?». Ha d'incloure la teva tesi, dues raons que la sostinguin i un contraargument que reconeguis i responguis.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Recolza't en dades, no en impressions.

1.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: un guió que ja coneixem

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Als anys trenta, moltes democràcies van caure perquè [explica el mecanisme: crisi, por, home fort]. Avui veig que [explica què s'assembla del present]. Però també veig que [explica una diferència important]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»

💡 Pista: Evita tant l'alarmisme (tot torna igual) com la ingenuïtat (no pot tornar a passar): la teva feina és mostrar què es repeteix i què ha canviat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els índexs internacionals mesuren un retrocés democràtic global que dura ja divuit anys. A diferència del segle XX, avui les democràcies rarament cauen de cop: s'erosionen de mica en mica, des de dins i de manera legal, sovint amb suport popular nascut de la crisi i la por. Entendre com va passar això als anys trenta és la clau per llegir el present amb rigor.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què mesura l'informe Freedom in the World citat a la sessió?

   A. El creixement econòmic anual de cada país B. Els drets polítics i les llibertats civils de cada país, per classificar-lo com a lliure, parcialment lliure o no lliure C. El nombre d'eleccions celebrades cada any al món D. La despesa militar dels estats democràtics

2. 2. Segons la sessió, com cauen avui la majoria de les democràcies?

   A. Amb cops d'estat militars sobtats B. Per invasions estrangeres C. Per una erosió lenta i «legal» que fan governants elegits que desmunten els contrapesos des de dins D. Per referèndums que aboleixen la constitució en un sol dia

3. 3. Per què la sessió proposa estudiar el període d'entreguerres per entendre el present?

   A. Perquè els anys trenta van ser idèntics a l'actualitat B. Perquè aleshores no hi havia democràcies C. Perquè el guió de crisi econòmica, por i recerca d'un home fort ja va enfonsar democràcies fràgils, i conèixer-lo ajuda a llegir el present sense alarmisme ni ingenuïtat D. Perquè cap democràcia ha caigut mai després de 1945

💭 Per pensar fins demà

Si una democràcia es pot buidar «legalment» i sense un sol tret, com podem saber que hem creuat la línia a temps per defensar-la?