ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 3 · D'ON SURT EL DRET A VOTAR? · #HMC

Sessió 3. Les revolucions atlàntiques: 1776, 1789, Haití i les independències americanes

Un cicle revolucionari que travessa l'Atlàntic. La independència dels Estats Units i la primera constitució escrita. El 1789 francès: Declaració de Drets, sobirania nacional, fi dels privilegis. La revolució d'esclaus de Saint-Domingue i el naixement d'Haití. Les independències hispanoamericanes. Comparació dels quatre casos.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE3CE4CE5CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Gravat en blanc i negre d'un combat cos a cos: a l'esquerra, insurgents descalços amb barrets de palla, fusells i baionetes; a la dreta, soldats francesos uniformats amb bicorn i un canó; a terra, cossos caiguts
Combat entre els insurgents de Saint-Domingue i les tropes que Napoleó hi va enviar el 1802, en un gravat francès del segle XIX. La guerra va acabar el novembre del 1803 amb la derrota francesa. Gravat anònim del segle XIX · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • «Tots els homes neixen lliures i iguals en drets.» Si un país escriu això a la seva llei fonamental i alhora manté colònies amb esclavitud, què creus que passa: que menteix, que la frase vol dir una altra cosa, o alguna cosa més complicada?
  • Quantes revolucions de finals del segle XVIII i principis del XIX series capaç d'anomenar ara mateix, sense mirar res? Escriu-les i compta-les.
  • Quan un país es fa independent, qui decideix qui en són els ciutadans? Pensa un moment qui es queda fora, sempre, en aquesta operació.

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Entendre el període 1776-1824 com un cicle connectat i no com quatre revolucions independents, i saber-ne ordenar les fites.
  2. Identificar què aporta cada cas: la constitució escrita, la sobirania nacional i el final del privilegi, la primera abolició efectiva de l'esclavitud i la independència dels criolls.
  3. Comparar els quatre casos segons fins on van estendre la ciutadania, i explicar per què Haití és el que va aplicar els principis amb més literalitat i el que va pagar el preu més alt.

🧠 De la sessió anterior:estaments · gabella · talla · delme. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts de BBC Mundo sobre la factura de la llibertat: Haití, la primera república d'esclaus alliberats, va pagar a França durant més d'un segle una indemnització pels «béns» perduts, és a dir, per ells mateixos. És el quart cas de la sessió vist des d'avui: fins on arribava la paraula «tothom», i quant costava.

La multimillonaria indemnización que Haití le pagó a Francia por su independencia · BBC News Mundo · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

L’1 de gener del 1804, als Gonaïves, un grup de generals es va reunir per signar un paper. A dalt de tot hi deia dues coses: Llibertat o mort i Exèrcit indígena. Els qui signaven havien nascut, la majoria, esclavitzats en una colònia francesa, i acabaven de derrotar l’exèrcit que Napoleó hi havia enviat. El document jurava renunciar per sempre a França i morir abans que tornar a viure sota la seva dominació.

Aquell paper és l’últim acte d’un cicle que havia començat vint-i-vuit anys abans a l’altra banda de l’oceà, i que va canviar la manera com el món entén d’on venen els drets.

Un cicle, no quatre casos solts

Entre el 1776 i el 1824, la meitat de les societats que envolten l’Atlàntic van trencar amb la monarquia que les governava i es van dotar de textos fundacionals nous. No van ser quatre episodis independents: la gent viatjava, els papers es traduïen i es reimprimien, i els soldats d’una guerra apareixien a la següent.

El fil que les uneix és una idea, i és la que trenca amb tot el que vau veure la sessió passada. A l’Antic Règim els drets venien del naixement i de la llei particular de cada grup. Aquests textos diuen el contrari: els drets són anteriors al govern, els té tothom pel fet de ser home, i el govern existeix per garantir-los. Si això és cert, els privilegis no són discutibles: són il·legítims.

1776: la primera constitució escrita

Les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord es van declarar independents el 4 de juliol del 1776, i el text que ho anunciava afirmava que tots els homes són creats iguals i que tenen drets que cap govern no els pot prendre.

L’aportació més duradora, però, va arribar onze anys després. El 1787, a Filadèlfia, es va redactar una constitució escritaconstitució escritaText únic, escrit i superior a la resta de lleis, que fixa com s'organitza el poder i quins límits té. Abans del 1787 les monarquies tenien lleis fonamentals disperses i costums; la novetat és posar-ho tot en un sol document que es pot llegir, invocar davant d'un tribunal i reformar amb un procediment conegut.: un sol document que deia qui manava, com s’elegia, quant duraven els càrrecs i què no podia fer el govern. Fins llavors, preguntar «on està escrit que el rei no pugui fer això?» no tenia bona resposta. A partir d’aquell moment, en tenia una: a la pàgina tal.

1789: la sobirania canvia de mans

L’Assemblea Nacional francesa va començar a desmuntar l’Antic Règim a la pràctica abans de fer-ho amb principis. La nit del 4 d’agost del 1789, nobles i clergues van renunciar als seus privilegis un rere l’altre, i el decret que en va sortir, que teniu a L’Arxiu, «destrueix enterament el règim feudal», suprimeix els privilegis fiscals i obre tots els càrrecs a tots els ciutadans «sense distinció de naixement». Amb dues reserves que convé veure: molts drets feudals s’havien de redimir pagant, i el mateix text proclama Lluís XVI «restaurador de la llibertat francesa».

Tres setmanes després, el 26 d’agost, la mateixa Assemblea va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Tres de les seves frases desmunten l’edifici de la sessió anterior, una per planta.

L’article primer diu que els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets: fora els estaments. L’article tercer diu que el principi de tota sobirania rau essencialment en la naciónacióDoctrina segons la qual el poder no pertany al rei sinó al conjunt dels ciutadans, que l'exerceixen a través dels seus representants. Substitueix la idea que el rei rep el poder de Déu, i és el fonament de la idea moderna d'eleccions., i que cap cos ni cap individu no pot exercir cap autoritat que no en vingui: fora el rei com a origen del poder. I l’article sisè diu que la llei és l’expressió de la voluntat generalvoluntat generalAllò que vol el conjunt del cos polític, per oposició a la suma d'interessos particulars. El concepte ve de Rousseau i és la peça que permet dir que una llei obliga tothom sense que ningú no l'hagi imposada des de fora: si la fa la nació, obeir-la és obeir-se un mateix. i «ha de ser la mateixa per a tots»: fora el privilegi, que és precisament la llei que no és la mateixa per a tots.

Recordeu els veïns d’Ahuillé demanant un sol pes i una sola mesura per a tot el regne. Menys de sis mesos després tenien la resposta, i era molt més gran del que havien demanat.

Haití: el cas que posa a prova la frase

El mateix any 1789, la colònia francesa de Saint-DomingueSaint-DomingueColònia francesa a la meitat occidental de l'illa de la Hispaniola, avui Haití. Era la més rendible del Carib: hi funcionava un sistema de plantacions de sucre i cafè basat en el treball de centenars de milers de persones esclavitzades, portades d'Àfrica. era la possessió més rica de França. La seva riquesa la produïa gent esclavitzada, i el 1789 aquella gent va sentir a dir que a París havien escrit que tots els homes neixen lliures i iguals en drets.

L’agost del 1791 va esclatar la revolta. El 1794, la Convenció francesa va abolir l’esclavitud a totes les colònies, i durant uns anys semblava que la frase de l’article primer volia dir el que deia. El 1802, Napoleó la va restablir a Guadalupe i va enviar una expedició a Saint-Domingue per recuperar-ne el control. La guerra que va seguir va acabar el novembre del 1803 amb la derrota francesa, i l’1 de gener del 1804 es va proclamar la independència d’Haití.

Va ser l’única revolta d’esclaus de la història que va acabar fundant un estat. També va ser la que van decidir no imitar tots els altres: els Estats Units no van reconèixer Haití fins al 1862, i França només el va reconèixer el 1825 a canvi d’una indemnitzacióindemnitzacióFrança va condicionar el reconeixement d'Haití al pagament de cent cinquanta milions de francs or, presentats com a compensació als antics propietaris d'esclaus per la pèrdua de la seva «propietat». Haití va haver d'endeutar-se amb bancs francesos per pagar-la, i va estar retornant aquell deute fins al segle XX. de cent cinquanta milions de francs que el país va estar pagant durant més d’un segle. Un país nascut d’aplicar la frase al peu de la lletra va resultar incòmode per a tothom qui l’havia signada.

Amèrica hispana: 1810-1824

Mapa històric titulat «Latin-American States 1823» que cobreix des dels Estats Units fins al Cap d'Hornos, amb els estats nous retolats (Mèxic, Central America, Colombia, Perú, United Provinces of La Plata, Chile, Brazil, Haiti) i una llegenda amb divuit batalles numerades
Els estats americans el 1823, en un mapa d'atles del segle XIX. Fixeu-vos en el que encara no hi és: Cuba i Porto Rico continuen sent espanyoles, Belize surt retolat «To Great Britain» i les Guianes apareixen repartides entre britànics, neerlandesos i francesos. La llegenda de baix numera divuit batalles. Bormay & Co., Nova York · Domini públic · Wikimedia Commons

Quan Napoleó va envair Espanya el 1808 i va posar-hi el seu germà, les colònies americanes es van quedar sense rei legítim a qui obeir. Van aparèixer juntesjuntesAssemblees de govern local formades el 1810 a diverses ciutats americanes, que deien governar en nom del rei destituït. En pocs anys, moltes van passar de reclamar autogovern dins de la monarquia a declarar la independència. a Caracas, Buenos Aires, Bogotà i Santiago, i el que va començar com una substitució provisional va acabar en catorze anys de guerra. El 1824, a Ayacucho, l’últim exèrcit reialistareialistaPartidari de mantenir el domini del rei d'Espanya sobre les colònies americanes. No eren només peninsulars: als exèrcits reialistes hi va combatre molta població americana, i en algunes regions van tenir més suport que els independentistes. d’Amèrica del Sud va ser derrotat.

Els qui dirigien aquell procés eren criollscriollsDescendents d'europeus nascuts a Amèrica. Tenien terres, comerç i formació, però la corona reservava els càrrecs alts als peninsulars. La independència els va donar el poder polític que ja tenien econòmicament., i això explica una part del resultat. Els nous estats van adoptar constitucions, van abolir en molts casos el tribut indígena i van proclamar la igualtat davant la llei. També van mantenir l’esclavitud durant dècades en alguns casos, i van restringir el vot a qui tenia propietats. La independència es va guanyar; la ciutadania, encara no.

Quatre casos, la mateixa pregunta

Poseu els quatre al costat i veureu que la diferència no és quin d’ells era més radical, sinó fins on van estirar la paraula «tothom». Els Estats Units van declarar que tots els homes són iguals mantenint l’esclavitud durant vuitanta-nou anys més. França ho va escriure el 1789, ho va aplicar a les colònies el 1794 i s’hi va desdir el 1802. Els criolls americans van fer estats independents amb el vot reservat als propietaris. Haití va ser l’únic que va fer coincidir la frase amb els fets, i el van fer pagar per això.

Amb els privilegis abolits sobre el paper, quedava per decidir qui votava. La resposta va tardar més d’un segle a ser la que us sembla evident, i les dues sessions següents expliquen per què.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
3.1 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

Dos documents, dues frases

Tens dos documents a L'Arxiu. Respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — Del decret francès de l'agost del 1789, copia literalment i amb cometes la frase de l'article 11 que obre els càrrecs a tothom. PAS 2 — De l'acta d'Haití, copia literalment la frase que diu què juren els generals. PAS 3 — Digues quants anys separen els dos documents i, mirant el context de cadascun, qui els signa en cada cas.

Els tres passos numerats, amb les dues frases copiades literalment (60-90 paraules en total).

💡 Pista: El PAS 1 és una sola frase que comença per «Tots els ciutadans, sense distinció de naixement…». Per al PAS 3, el context de cada font et diu qui hi ha darrere: en un cas, una assemblea de diputats; en l'altre, uns generals i el seu secretari.

3.2 Situar-se · Línia del temps La fitxa de dades Individual

Cinquanta anys a banda i banda

Dibuixa una línia del temps del 1770 al 1830 i col·loca-hi set fites de la cronologia de la Fitxa, amb almenys una de cada cas: Estats Units, França, Haití i Amèrica hispana. Retola cada fita amb l'any i el fet en una línia. Sota la línia, escriu una frase que digui quin dels quatre casos comença abans i quin acaba més tard.

La línia del temps amb set fites retolades i la frase de sota.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Mira bé quin any porta cada text fundacional de la Fitxa: l'ordre no és el que se sol explicar. Pots començar la frase així: «El cas que comença abans és… i el que s'allarga més és…». Si et serveix, hi pots fer sortir l'expressió «cicle atlàntic» de la lectura.

3.3 Explicar · Telegrama La lectura La fitxa de dades Individual

Haití en quinze paraules

Redueix la revolució d'Haití a un telegrama de quinze paraules exactes que hagués pogut enviar un observador de l'època. Ha de contenir com a mínim una data i el fet que la fa única a la història. Compta les paraules i escriu el total al costat: si no en són quinze exactes, no val.

Un telegrama de quinze paraules exactes, amb el recompte anotat al costat.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença per triar què NO hi cabrà. Pregunta't què va passar a Haití que no havia passat enlloc.

Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
3.4 Situar-se · Comentari de mapa La imatge Individual

Amèrica el 1823

Comenta el mapa del 1823 que hi ha a la lectura en tres passos retolats. DESCRIC — Anomena cinc estats independents que hi apareixen retolats. IDENTIFICO — Busca els territoris que encara NO són independents i digues quins són i de qui depenen, segons el que hi diu el mapa. DEDUEIXO — Mira on és Haití i quina mida hi té comparat amb els estats del continent, i explica per què un país tan petit surt en un mapa que parla de la independència d'Amèrica.

Els tres passos retolats, amb cinc estats anomenats i els territoris no independents identificats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa
  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Per al segon pas, mira el Carib i el nord de Sud-amèrica: hi ha retolacions que diuen a quin país europeu pertanyen. Connectors: «segons el mapa», «en canvi» i «per tant».

3.5 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts L'Arxiu Individual

Dues llibertats, cara a cara

Compara els dos documents de L'Arxiu en tres passos retolats. FET — Quin poder rebutja cadascun: el decret, als articles 1 i 9, i l'acta, amb el jurament? PARER — Un text parla de «tots» i l'altre d'uns homes concrets: explica què hi guanya cadascun amb aquella tria. SENYAL — El context assenyala dues paraules de l'acta d'Haití: tria'n una i explica què delata del parer de qui la signa. Fes servir el terme «sobirania nacional» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb una frase de cada document citada (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Per al PARER, fixa't tant en el que un text diu com en el que l'altre calla. Connectors: «tots dos textos», «en canvi», «mentre que un…, l'altre…».

3.6 Investigar · Vertader o fals justificat La fitxa de dades La lectura Individual

Quatre afirmacions i la cronologia

Copia les quatre afirmacions i digues si són certes o falses. Cadascuna s'ha de justificar amb UNA data o dada concreta de la Fitxa, citant-la. (1) La Declaració francesa del 1789 és anterior a la constitució dels Estats Units. (2) França va abolir l'esclavitud a les colònies i després la va tornar a permetre. (3) El 1823 tota Amèrica era ja independent. (4) Els Estats Units van reconèixer Haití de seguida, per solidaritat entre repúbliques noves.

Les quatre afirmacions, cadascuna amb el veredicte i una frase que el justifiqui amb la data de la Fitxa.

Com es fa · Vertader o fals justificat
  1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
  2. Decideix.
  3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
  4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Cada veredicte, amb la data de la Fitxa citada. La segona demana comparar dos anys de la mateixa cronologia.

Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
3.7 Explicar · Taula de classificació La lectura La fitxa de dades Individual

Fins on arriba «tothom»

Classifica els quatre casos (Estats Units, França, Haití i Amèrica hispana) en dues o tres categories que decideixes tu, segons fins on van estendre de debò la ciutadania. Primer defineix el criteri en una frase; després munta la taula i justifica cada col·locació amb un fet datat de la Fitxa. Acaba dient quin cas t'ha costat més de classificar i per què.

El criteri en una frase, la taula amb els quatre casos, un fet datat per a cadascun i una frase sobre el cas dubtós.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

3.8 Participar · Rellevància històrica La lectura El que ja saps Individual

Quin hauria de sortir al llibre

Un llibre de text d'història universal només té espai per a DOS dels quatre casos d'aquesta sessió. Tria'ls, ordena'ls per importància i defensa la tria amb dos criteris explícits que has de formular tu (per exemple: quanta gent va afectar, què va inaugurar, què va durar). Després escriu quin dels dos que has descartat et sap més greu deixar fora, i quin argument faria servir qui el defensés. Fes servir el terme «constitució escrita» de la Fitxa.

Els dos casos triats i ordenats, els dos criteris formulats i la defensa del cas descartat (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica
  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

3.9 Participar · Manifest L'Arxiu La lectura Individual

El manifest que no es va escriure

Som l'any 1791 i els insurgents de Saint-Domingue volen adreçar-se a l'Assemblea Nacional de París. Escriu el manifest en cinc punts numerats. Condició estricta: cada punt s'ha de recolzar en una frase concreta de la Declaració dels Drets de l'Home, que tens a la lectura, o del decret de l'agost del 1789, que tens a L'Arxiu, citada entre cometes, i ha de demanar una cosa concreta, no un desig general. No pots fer servir cap argument ni cap fet posterior al 1791. Fes servir el terme «voluntat general» de la Fitxa.

El manifest de cinc punts numerats, cadascun amb una frase de la Declaració o del decret citada entre cometes i una demanda concreta (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Entre el 1776 i el 1824 l'Atlàntic es va omplir d'estats fundats sobre una idea nova: els drets són anteriors al govern i no els dona el naixement. Els Estats Units hi van aportar la constitució escrita; França, la sobirania nacional i el final del privilegi; Amèrica hispana, catorze anys de guerra i unes repúbliques dirigides pels criolls. I Haití hi va aportar la prova: va ser l'únic que va aplicar la frase «tots els homes neixen lliures» sense excepcions, i el van fer pagar per això durant més d'un segle. Amb els privilegis abolits sobre el paper, quedava per decidir qui votava.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què les revolucions americanes no van ser una còpia de la francesa, segons el Desmuntant?

  2. 2. Què diu l'article 6 de la Declaració del 1789, i contra què va segons la lectura?

  3. 3. Què fa únic el cas d'Haití dins del cicle atlàntic, segons la sessió?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un text diu «tots els homes» i qui l'escriu no hi inclou la meitat de la població, el text menteix o encara no s'ha acabat d'escriure?