Sessió 2. L'Antic Règim: privilegi, estament i monarquia absoluta

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’1 de març del 1789, els veïns d’Ahuillé, una parròquia de la Mayenne, es van reunir per escriure una llista de queixes per al rei. En van sortir quinze punts, i el cinquè diu això: que no hi hagi a tot el regne més que un pes, una cana i una mesura.

Llegit avui sembla una petició d’oficina. Llegit el 1789 és una bomba. Perquè si demanes una sola mesura per a tot el regne és que hi ha regne, però no hi ha «una sola» de res: ni de pesos, ni de tribunals, ni de lleis, ni d’impostos. I si acceptes que això es pot arreglar, has acceptat que el regne podria funcionar amb una sola regla per a tothom. Que és exactament el que l’Antic Règim no era.

Estament no vol dir classe

La societat francesa del segle XVIII estava dividida en tres estamentsestamentsGrup jurídic tancat en què es neix i que determina els drets i els deures d'una persona davant de la llei. No és el mateix que una classe social, que descriu de què viu la gent: dins d'un mateix estament hi havia rics i pobres.: el clergat, la noblesa i el tercer estat. Eren tres estatuts legals diferents, i s’hi entrava naixent-hi.

Pertànyer a un o a un altre decidia coses molt concretes: quins impostos pagaves, quin tribunal et jutjava, quina pena t’aplicaven pel mateix delicte i a quins càrrecs podies aspirar. Un noble arruïnat continuava sent noble, i un comerciant riquíssim continuava sent del tercer estat. El tercer estat era la immensa majoria de la població i, alhora, l’única categoria definida per exclusió: hi eres si no eres cap de les altres dues coses.

D’aquí en surt la paraula clau de la sessió. Un privilegi no vol dir un avantatge injust en sentit vague: en llatí vol dir, literalment, «llei privada». Una norma que s’aplica a un grup i no als altres. L’Antic Règim no tenia privilegis com qui té defectes; l’Antic Règim era un sistema de privilegis, i estava construït així a posta.

El privilegi que es veu: qui paga

La part visible del sistema és la fiscal, i el quadern d’Ahuillé la retrata sense estalviar-se res. El primer punt de la llista demana suprimir la gabellagabellaImpost sobre la sal, obligatori en bona part del regne, amb un preu que canviava molt d'una província a l'altra i amb regions senceres exemptes de pagar-lo. D'aquella diferència en van sortir un contraban permanent i una policia dedicada a perseguir-lo., i ho justifica amb els desordres, els robatoris i els assassinats que provoca.

Els impostos que pesaven sobre el tercer estat tenien nom propi. La tallatallaImpost directe sobre les persones o les terres, el principal del regne. La noblesa i el clergat n'estaven exempts. era el més gros, i la noblesa i el clergat no la pagaven. El delmedelmePart de la collita (nominalment una desena part, sovint menys) que s'havia de lliurar a l'Església. El quadern d'Ahuillé demana que els qui la cobren contribueixin a socórrer els pobres. anava a l’Església. La corveacorveaObligació de treballar gratuïtament un nombre de dies l'any, sobretot en la construcció i el manteniment de camins. es pagava amb dies de feina. I la milícia se sortejava entre els joves del poble, dels quals sortien els soldats.

I aquí hi ha el detall que ho canvia tot. Aquelles exempcions no eren un favor que el rei fes als seus amics ni una corrupció del sistema: eren la llei. Estaven escrites, es podien defensar davant d’un tribunal i tenien segles d’antiguitat. Ningú no hi estava fent trampes.

Els animals de sota no hi són per fer bonic. La caça era un dret reservat al senyor, i la peça que s’engreixava amb la collita del pagès no la podia matar el pagès. Aquell conill és el resum del sistema en un sol animal.

El privilegi que no es veu: qui jutja

Hi ha una segona cara del privilegi que costa més de veure i que importa igual, i és la judicial. A la França del 1780 les jurisdiccions se superposaven: hi havia tribunals reials, tribunals eclesiàstics i justícies senyorialsjustícies senyorialsTribunals que administrava el senyor d'un domini sobre els qui hi vivien, amb competències sobre els plets menors i sovint sobre les infraccions relacionades amb els seus propis drets. Qui jutjava era, moltes vegades, la part interessada., i quin et tocava depenia d’on vivies i de qui eres. El punt catorzè d’Ahuillé demana justícia ràpida i barata «acostant els tribunals als justiciables», que és la manera educada de dir que la justícia era lenta, cara i lluny.

Aquí és on la petició del pes i la mesura recupera tot el seu sentit. Un regne on cada comarca mesura el sac de blat a la seva manera també és un regne amb desenes de maneres de jutjar un home. La unificació de les mesures i la igualtat davant la llei són el mateix problema dit dues vegades, i els veïns d’Ahuillé ho van entendre abans que ningú els ho expliqués.

Un poder que ningú no havia de refrendar

Falta la tercera peça. Tot això funcionava sota una monarquia absolutamonarquia absolutaForma de govern en què el rei concentra els tres poders i no ha de retre comptes a cap assemblea. No vol dir que pugui fer literalment el que vulgui: el limiten el costum, les lleis fonamentals del regne i la resistència pràctica dels cossos privilegiats., i «absoluta» té un significat tècnic: el rei no havia de fer aprovar les seves decisions per ningú.

Els Estats Generals, l’assemblea dels tres estaments, existien. El detall és que no es van convocar entre el 1614 i el 1789: cent setanta-cinc anys sense reunir-se. Quan Lluís XVI els va tornar a convocar, el 5 de maig del 1789 i a Versalles, no va ser per generositat: la hisenda del regne feia fallida i calia algú que aprovés impostos nous.

Mentrestant, la gran noblesa havia deixat de ser un problema per una via més elegant que la força. El 1682 Lluís XIV va instal·lar la cort a Versalles i va muntar-hi una vida de palau on els grans senyors havien de passar bona part de l’any si volien favors reials. Qui viu pendent d’un favor no conspira.

L’únic fre real eren els parlamentsparlamentsA la França de l'Antic Règim, un parlament no era una assemblea de representants sinó un tribunal superior de justícia. Els seus membres compraven el càrrec i el podien heretar. El de París, el més important, havia de registrar les ordres reials perquè fossin executables, i de vegades s'hi negava., que eren tribunals i no assemblees. Havien de registrar les ordres del rei perquè tinguessin efecte, i de tant en tant s’hi negaven. Però era un fre que es podia saltar: el 1673, Lluís XIV els va obligar a registrar els edictes tal com arribaven, i només després els deixava presentar-hi objeccions. Un contrapès que el poder pot anul·lar quan li convé no és un contrapès.

Per què tot això és el començament de la càpsula

Recupereu les quatre paraules de la sessió anterior. A l’Antic Règim no hi havia sufragi, perquè no hi havia res a votar. No hi havia drets polítics, perquè no hi havia poder en què participar. Els drets civils depenien de l’estament, i per tant no eren drets sinó concessions. I no hi havia ciutadans: hi havia súbdits, repartits en tres categories legals per naixement.

La idea que la llei ha de ser la mateixa per a tothom ens sembla avui tan òbvia que costa veure-la com una idea. Va ser-ho, i molt perillosa. Quan els veïns d’Ahuillé van demanar un sol pes i una sola mesura, i van dir que els fills tenen drets iguals perquè els hi dona la natura, estaven demanant que aquell edifici s’ensorrés. Ho van escriure el març; el juliol ja havia començat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El quadern d'Ahuillé, pas a pas

Llegeix el quadern a L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — Copia literalment, amb cometes, els punts 5è i 6è. PAS 2 — El punt 1r demana suprimir una cosa i dona una raó per fer-ho: digues què vol suprimir i amb quina raó, amb les paraules del document. PAS 3 — Busca al context de la font en quina data es va votar el quadern i qui el va signar.

Els tres passos numerats, amb els dos punts copiats literalment (60-90 paraules en total).

💡 Pista: Els punts 5è i 6è són dues frases curtes i seguides. Per al PAS 2, la raó comença per «a fi de fer cessar…». Per al PAS 3, mira el bloc «context» de sota la cita.

2.2 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues cares del mateix privilegi

Fes una taula de tres columnes: PRIVILEGI FISCAL, PRIVILEGI JURISDICCIONAL i CAP DE LES DUES. Classifica-hi aquests vuit casos: la noblesa no paga la talla · el senyor jutja els plets del seu domini · el delme va a l'Església · la caça és un dret reservat al senyor · el rei instal·la la cort a Versalles · el clergat està exempt d'impostos directes · hi ha tribunals eclesiàstics al costat dels reials · la milícia se sorteja entre els joves del poble. Sota la taula, explica en una frase el criteri dels casos dubtosos.

La taula amb els vuit casos classificats i la frase del criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: A cada cas, pregunta't: «això és sobre qui paga o sobre qui jutja?». Què són la talla i la justícia senyorial ho diu la Fitxa. Pots començar la frase així: «He posat a la tercera columna els casos que…».

2.3 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Com es queda un rei sense contrapesos

Dibuixa una línia del temps del 1600 al 1800 i marca-hi les quatre dates que dona la Fitxa, retolant cadascuna amb el fet en una línia. Sota la línia, escriu dues frases: la primera diu quants anys van passar entre la primera data i l'última; la segona, quina de les quatre et sembla que va treure més poder de control al regne, i per què.

La línia del temps amb les quatre dates retolades i les dues frases de sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Compte amb l'escala: entre la primera data i la segona hi ha molts menys anys que entre la tercera i la quarta, i a la línia s'ha de notar. Pots començar la segona frase així: «La que va treure més control va ser la del… perquè…».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El pagès que carrega dos homes

Comenta l'estampa del 1789 que hi ha a la lectura en tres passos retolats. DESCRIC — Qui hi surt, com va vestit cadascú i quina postura té. IDENTIFICO — Tria dos dels papers que surten de la butxaca del pagès i digues a quina càrrega de la Fitxa correspon cadascun. DEDUEIXO — A baix hi ha un conill menjant cols i uns ocells picant a terra: explica què hi fan, sabent que la caça era un dret reservat al senyor. Fes servir el terme «privilegi» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb dos papers identificats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El pas que compta és el tercer: pensa qui es menja la collita i qui no hi pot fer res. Connectors útils: «això demostra que», «en canvi» i «per tant».

2.5 🔍 Investigar · Comentari de font 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui parla, i què no diu

Comenta el quadern d'Ahuillé com a document, en tres passos retolats. FET — Quin fet denuncia el punt 1r? PARER — Al punt 6è, en nom de què demanen els signants que l'herència es reparteixi igual? SENYAL — El quadern no demana abolir la noblesa, ni el delme, ni la monarquia: explica què revela aquest silenci sobre el que la gent creia possible el març del 1789. Fes servir el terme «estament» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb una frase del quadern citada al primer (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Per al SENYAL, compara el que demanen amb el que hauria calgut demanar per acabar amb el sistema. Connectors: «segons la font», «en canvi», «això demostra que».

2.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Digues-ho sense la paraula

Explica què era un privilegi a l'Antic Règim a algú que no ha fet aquesta sessió. Posa-hi un exemple concret de la sessió i acaba explicant per què el privilegi no era una corrupció del sistema. Paraules prohibides: «privilegi», «noble», «estament» i «injust».

L'explicació en un màxim de sis frases, sense cap de les quatre paraules prohibides i amb un exemple concret.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Si et quedes encallat, explica-ho parlant de dues persones i d'una mateixa llei que no els diu el mateix. Connectors útils: «en canvi», «mentre que», «això vol dir que».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

La resposta del petit noble

Ets un noble de província d'una família antiga i d'hisenda migrada, i has llegit el quadern d'Ahuillé. Escriu la carta que li adreçaries a l'assemblea de la parròquia defensant per què no hauries de pagar la talla. Has de fer servir només arguments que un noble del 1789 hauria pogut fer servir de debò (servei militar de la família, deures d'un senyor amb la seva gent, antiguitat de la llei) i no pots fer servir cap idea posterior a aquella data. Al final, en una frase a part i amb la teva veu d'avui, digues quin d'aquells arguments et sembla més fàcil de rebatre.

La carta al rol i la frase final amb la teva veu d'avui (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

2.8 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la fallida a la convocatòria

Construeix una cadena de quatre baules que expliqui per què el 1789 es va tornar a convocar una assemblea que no es reunia des del 1614. Comença per «la hisenda del regne fa fallida» i acaba per «els Estats Generals es reuneixen a Versalles». Escriu a cada fletxa el connector causal que uneix una baula amb la següent: cap salt no es pot donar per obvi.

La cadena de quatre baules, amb un connector causal escrit a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

2.9 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

No era corrupció

Algú escriu això en un fòrum: «Els privilegis de l'Antic Règim eren pura corrupció: uns quants espavilats que s'havien arreglat per no pagar impostos.» Desmunta-ho amb dos fets concrets de la sessió i amb una frase del quadern de L'Arxiu. Fes servir el terme «privilegi» tal com el defineix la Fitxa. I fes-ho honestament: acaba dient què hi ha de cert en aquella frase, perquè alguna cosa n'hi ha.

El desmentit amb dos fets, una frase citada del quadern i el reconeixement final del que la frase té de cert (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Antic Règim no era una escala de riquesa sinó un ordre jurídic: tres estaments en què es naixia i que decidien quins impostos pagaves, quin tribunal et jutjava i quina pena t'aplicaven. Els privilegis no eren corrupció, eren llei escrita i defensable. I damunt de tot plegat hi havia una monarquia que no havia de fer aprovar res a ningú, perquè els Estats Generals feien cent setanta-cinc anys que no es reunien i els parlaments tenien prohibit deliberar. Quan els veïns d'Ahuillé van demanar un sol pes i una sola mesura per a tot el regne, estaven demanant, sense dir-ho, que allò s'acabés.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què el privilegi no era una corrupció de l'Antic Règim?

   A. Perquè era un favor que el rei concedia a qui vivia a Versalles, i el podia retirar quan volgués B. Perquè només n'hi havia de fiscals: l'exempció de la talla, i no pas tribunals ni penes diferents C. Perquè era una llei privada: una norma escrita per a un grup i defensable davant d'un tribunal D. Perquè el tercer estat també en tenia, i cada estament aprovava els seus als Estats Generals

2. 2. Quina diferència hi ha entre estament i classe social, segons la sessió?

   A. L'estament és un estatut legal en què es neix, i la classe descriu de què viu una persona B. L'estament depèn de la renda que es té, i la classe, del tribunal que jutja cadascú C. L'estament agrupa els qui fan el mateix ofici, i la classe, els qui paguen el mateix impost D. L'estament és la categoria que fixava el rei, i la classe, la que es comprava amb un càrrec

3. 3. Per què Lluís XVI va tornar a convocar els Estats Generals el 1789?

   A. Perquè la gran noblesa instal·lada a Versalles conspirava i hi buscava el suport del tercer estat B. Perquè els quaderns de queixes de les parròquies li reclamaven una assemblea dels tres estaments C. Perquè era costum reunir-los a cada canvi de regnat, i no s'havia fet des de l'any 1614 D. Perquè la hisenda feia fallida i no podia cobrar impostos nous sense una assemblea que els aprovés

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Per què una petició tan modesta com «un sol pes i una sola mesura» podia fer caure un règim, i en canvi demanar «més pa» no?