Sessió 7. Del vot censatari al sufragi universal masculí

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 10 d’abril del 1848, mentre mig Europa era en revolució, els cartistes britànics van convocar una concentració a Kennington Common, al sud de Londres, per acompanyar fins al Parlament una petició que deien que portava més de cinc milions de signatures.

El govern es va prendre el dia molt seriosament. Va cridar el duc de Wellington, va tancar els ponts del Tàmesi i va jurar desenes de milers d’agents especialsagents especialsCiutadans corrents jurats temporalment com a policia auxiliar per a un dia concret. El 10 d'abril del 1848 el govern britànic en va allistar desenes de milers a Londres, sobretot de les classes mitjanes, per si la manifestació cartista intentava arribar al Parlament.. La manifestació no va marxar cap al Parlament: la petició hi va anar en tres cotxes de lloguer. Una comissió de la Cambra dels Comuns la va comptar i va informar que no arribava als dos milions de signatures i que n’hi havia de falses.

El cartisme no es va refer d’aquell ridícul i es va desfer en pocs anys. Setanta anys després, cinc de les seves sis peticions eren llei.

Qui votava, i amb quina raó

Abans del 1832, el sistema electoral britànic era una col·lecció de privilegis locals acumulats durant segles. Hi havia districtes podritsdistrictes podritsCircumscripcions amb molt pocs electors que continuaven enviant un o dos diputats als Comuns perquè el dret venia de segles enrere. El cas extrem era Old Sarum, un turó despoblat de Wiltshire amb set electors i dos diputats. Els seus escons els controlava, a la pràctica, el propietari de la terra. amb set electors i dos diputats, i ciutats industrials noves com Manchester que no en tenien cap. La reforma del 1832 va redistribuir escons i va ampliar el cens, i el resultat va ser que podia votar aproximadament un home adult de cada cinc a Anglaterra i Gal·les.

La justificació d’aquell límit no era vergonyosa per als qui la defensaven: era un argument, i el vau veure a la cinquena sessió. Deia que el vot no és un dret de tothom sinó una funció, i que per exercir-la cal independència econòmica. Qui no té res, deien, depèn del seu amo per menjar i votarà el que l’amo li digui; qui no paga impostos no té res a perdre si el Parlament els apuja. Propietat igual a independència, i independència igual a criteri.

L’argument tenia una debilitat evident, i és la que treballareu a L’Arxiu. John Stuart Mill el va formular el 1861: qui està obligat a pagar impostos, a obeir les lleis i, si convé, a anar a la guerra, hauria de tenir dret que li demanin l’opinió. I acaba amb una frase categòrica: cap ordenació del sufragi no pot ser satisfactòria si n’hi ha una persona o una classe peremptòriament excloses.

El que fa interessant Mill és el que ve immediatament després, que és una llista d’exclusions.

Els sis punts

El 1838, un grup de treballadors i radicals londinencs va publicar un document que van anomenar la Carta del Poble, i d’aquí ve el nom del moviment. El programa tenia sis punts, i tots sis són qüestions de mecànica electoral:

1. Vot per a tots els homes majors d’edat i en el seu seny.
2. Vot secret, amb butlleta, per acabar amb la pressió del propietari i del patró el dia de les eleccions.
3. Cap requisit de propietat per ser diputat.
4. Sou per als diputats, perquè si no ho són només qui pot viure sense treballar.
5. Circumscripcions iguals, perquè un vot valgui el mateix a tot arreu.
6. Parlaments anuals.

Val la pena llegir el tercer i el quart junts. Sense sou, un obrer pot ser elegit i no pot exercir; els dos punts es necessiten l’un a l’altre, i el moviment ho sabia.

Els cartistes van portar la petició als Comuns tres vegades. El 1839 amb un milió tres-centes mil signatures, el 1842 amb tres milions tres-centes mil i el 1848 amb la que va acabar comptada a la baixa. Les tres van ser rebutjades.

Aquesta fotografia és una de les primeres imatges d’una multitud política de la història, i és útil per una raó incòmoda: es pot comptar. Els organitzadors deien mig milió de persones; la policia en va comptar quinze mil; els historiadors n’han estimat entre quinze i cinquanta mil. La imatge no resol la disputa, però la posa en el seu lloc.

L’ampliació per etapes

Aquí ve el gir de la sessió. El moviment que demanava els sis punts va desaparèixer, i els sis punts van anar arribant d’un en un al llarg de vuitanta anys.

El 1867, la segona reforma va donar el vot als caps de casa de les ciutats: aproximadament un home adult de cada tres. Va arribar l’any següent d’un estiu en què una manifestació pel sufragi va tirar a terra les reixes de Hyde Park perquè el govern havia prohibit el míting. El 1872 es va aprovar el vot secret, que era el punt dos. El 1884, la tercera reforma va estendre el vot al camp: dos homes adults de cada tres. El requisit de propietat per ser diputat, punt tres, s’havia abolit el 1858; el sou dels diputats, punt quatre, va arribar el 1911; les circumscripcions es van anar igualant a poc a poc.

Dels sis, l’únic que no s’ha aplicat mai és el sisè, els parlaments anuals. Els altres cinc són avui tan normals que costa recordar que algú els va haver de demanar.

França i Alemanya: dos camins que no s’assemblen

A França ja vau veure com va anar: el 5 de març del 1848 el govern provisional va decretar el sufragi universal masculí i el cos electoral va passar de dos-cents quaranta mil homes a més de nou milions. Va ser una conquesta d’una revolució, i no es va derogar mai més. El que sí que va passar és que Lluís Napoleó la va fer servir: va guanyar la presidència amb aquells vots, va fer un cop d’estat el 1851 i va convocar plebiscitsplebiscitsVotació en què l'electorat només pot dir sí o no a una decisió ja presa pel govern, sense alternativa ni campanya lliure. Napoleó III en va convocar diversos per ratificar el cop d'estat i l'Imperi, amb resultats superiors al 90 %. Serveix per demostrar que el sufragi universal, per si sol, no garanteix res. per fer-se ratificar. Sufragi universal i llibertat política no són la mateixa cosa.

A Alemanya el camí va ser encara més estrany, perquè el sufragi universal masculí no el va arrencar ningú: el va concedir Bismarck. El 1867 per a la dieta de la Confederació de l’Alemanya del Nord i el 1871 per al Reichstag de l’Imperi, tots els homes de vint-i-cinc anys en amunt hi votaven. No era generositat: Bismarck calculava que el vot del camp seria conservador, i el Reichstag que s’elegia amb aquell sufragi tenia poc poder real, perquè el canceller no en depenia. Mentrestant, a Prússia, que era dos terços de l’Imperi, les eleccions internes es feien amb un sistema de tres classessistema de tres classesSistema electoral prussià vigent del 1849 al 1918. Els electors es dividien en tres classes segons els impostos que pagaven, i cada classe elegia el mateix nombre de compromissaris. Com que la primera classe la formaven uns pocs milers de contribuents molt rics, el vot d'un home de la primera classe podia valer cent vegades el d'un de la tercera. que feia valer el vot d’un ric per cent vots de pobre, i això va durar fins al 1918.

El que la paraula «universal» encara amagava

Fixeu-vos en com s’anomena tot això als llibres: sufragi universal masculí. Les dues últimes paraules es contradiuen, i durant tot el segle XIX gairebé ningú no en va dir res.

Mill sí. El 1867, quan es debatia la segona reforma britànica, va proposar a la cambra substituir la paraula «home» per la paraula «persona». Va perdre la votació per 196 vots contra 73. Qui va recollir aquella derrota i què va costar guanyar-la és la sessió que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El principi i el «tanmateix»

El document de L'Arxiu és un de sol i té dues cares. Respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — Copia literalment i amb cometes la frase on Mill diu que cap ordenació del sufragi no pot ser satisfactòria. PAS 2 — Copia literalment la frase amb què comença a introduir excepcions. PAS 3 — Mirant el context de la font, escriu quines tres exclusions concretes proposa Mill i què va demanar a la cambra el 1867.

Els tres passos numerats, amb les dues frases copiades literalment i les tres exclusions anomenades (60-90 paraules en total).

💡 Pista: La frase del PAS 2 comença per una paraula que avisa que ve un gir: busca-la al començament de l'última part de la cita. Per al PAS 3, el context de la font t'ho dona tot, inclòs el resultat de la votació.

7.2 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui hi cabia, a cada esglaó

Amb les proporcions de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres de la proporció d'homes adults amb dret de vot al Regne Unit en cinc moments: abans del 1832, després del 1832, després del 1867, després del 1884 i a partir del 1918. Retola cada barra amb l'any i la proporció. Sota el gràfic, escriu una frase que digui entre quins dos esglaons hi ha el salt més gran.

El gràfic de cinc barres retolades i la frase de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Abans de dibuixar, passa cada proporció a un percentatge aproximat: «1 de cada 5» és un 20 %. Pots començar la frase així: «El salt més gran és entre… i…».

7.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Comptar una multitud

Mira el daguerreotip de Kennington Common de la lectura i comenta'l en tres passos retolats. DESCRIC — Què hi ha al mig de la multitud, quin número es llegeix a l'estendard blanc i què es veu al fons. IDENTIFICO — Per què hi ha zones borroses i per què el rètol del cadafal es llegeix del revés? DEDUEIXO — Amb la imatge davant, digues quina de les xifres d'assistència de la Fitxa et sembla més creïble i per què.

Els tres passos retolats, amb el número de l'estendard, els dos fenòmens explicats i la xifra triada amb el seu motiu (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per al segon pas, llegeix el peu de la imatge. Per a la xifra, compara la superfície que ocupa la gent amb la mida dels edificis del fons. Pots començar així: «La xifra més creïble és… perquè…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Resposta amb cinc termes 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Mill contra Mill

Comenta el text de Mill en tres passos retolats. FET — Quines tres obligacions posa Mill com a raó per tenir dret a ser consultat? PARER — Mill admet que les seves exclusions són un mal: aplica-hi el seu propi criteri i justifica si se sostenen. SENYAL — Quina paraula avisa que el text canvia de direcció, i què et diu d'un autor que escrivia per convèncer diputats? Encasta a la resposta aquests cinc termes, subratllats: «sufragi universal masculí», «vot censatari», «justificació censatària», «ciutadania» i «pària».

Els tres passos retolats, amb els cinc termes encastats i subratllats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Les exclusions que proposa Mill són al context de la font. Per al PARER: un obrer analfabet que paga impostos indirectes, obeeix les lleis i pot ser cridat a files, compleix el criteri de Mill? I les seves exclusions, el deixen votar?

7.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

A pressió o per concessió

Explica amb un esquema 1-3-1 si el vot es va eixamplar a pressió o per concessió. UNA tesi en una frase, que prengui partit. TRES arguments, cadascun amb una data de la Fitxa i cadascun d'un país diferent (Regne Unit, França i Alemanya). UNA conclusió que expliqui com encaixa amb la teva tesi el cas alemany del 1871, tant si la confirma com si la contradiu.

L'esquema amb la tesi, tres arguments datats de tres països i la conclusió sobre el cas alemany.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: El cas alemany és el que et complicarà la vida, i per això és a la conclusió. Pensa què hi guanyava Bismarck i quin parlament prussià va deixar intacte: la Fitxa ho explica a «sistema de tres classes prussià».

7.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Les excepcions, en català d'avui

Reescriu l'última part de la cita de Mill, la de les exclusions, en un màxim de 60 paraules i en un català que entengui algú de dotze anys, sense perdre'n cap idea. Ha de quedar clar què vol dir que una cosa sigui «un mal en si mateixa» que només desapareixerà quan canviï una altra cosa. Paraules prohibides: «exclusions», «peremptòriament», «privilegi» i «sufragi». Al final, escriu en una frase què hi perd el text amb la teva versió.

La reescriptura, dins el màxim de l'enunciat i sense les quatre paraules prohibides, i la frase final sobre què s'hi ha perdut.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença per identificar l'«estat de coses» de què parla Mill: què hauria de canviar al món perquè les seves exclusions ja no calguessin? El context de la font t'hi ajuda.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · Carta des d'un rol 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La nit del 10 d'abril

Ets un dels homes que surten al daguerreotip de Kennington Common i és la nit del 10 d'abril del 1848. Escriu la carta que li adreces a un company d'una altra ciutat. Ha de contenir tres coses: què has vist avui al descampat (amb dos detalls que siguin realment a la fotografia), quins dels sis punts et sembla que són ara més urgents i per què, i què proposes fer a partir de demà, ara que la petició ja és al Parlament. No pots fer servir cap fet posterior al 10 d'abril del 1848: no saps què passarà. Fes servir el terme «vot secret» de la Fitxa.

La carta amb els tres continguts i dos detalls verificables de la fotografia (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

7.8 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La maduresa no explica res

Circula aquesta afirmació: «El dret de vot es va anar concedint de manera natural, a mesura que la població s'anava educant i madurant.» Desmunta-la en tres parts. QUÈ DIU: l'afirmació resumida en una frase. QUÈ HI FALLA: tres proves datades, cadascuna d'un país diferent, que relacionin un esglaó del vot amb un episodi de pressió immediatament anterior. QUÈ ÉS VERITAT: què d'aquella afirmació sí que se sosté, perquè un desmentit que no concedeix res no convenç ningú. Cita entre cometes una frase de Mill i fes servir el terme «justificació censatària» de la Fitxa.

Les tres parts retolades, amb tres proves datades de tres països, el terme de la Fitxa i una cita literal de Mill (mínim 125 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

7.9 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Quin dels sis punts

Dels sis punts de la Carta del Poble, ordena'n els quatre que et semblin més decisius perquè un parlament representi de debò la població. Defineix abans el criteri en una frase, justifica el primer i el quart amb un exemple concret, històric o actual, i explica per què creus que el sisè punt, els parlaments anuals, no s'ha aplicat mai enlloc.

El criteri, els quatre punts ordenats, dos exemples i la resposta sobre el sisè punt (70-90 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Abans del 1832, el sistema electoral britànic era una col·lecció de privilegis locals amb districtes podrits de set electors i ciutats industrials sense cap diputat. La justificació del límit era que el vot no és un dret sinó una funció que demana independència econòmica. El 1838, la Carta del Poble hi va oposar sis punts concrets, i les tres peticions que els van portar al Parlament, el 1839, el 1842 i el 1848, van ser rebutjades. El moviment es va desfer i el programa va guanyar: cinc dels sis punts són llei avui, arribats d'un en un entre el 1858 i el 1918, i cada esglaó ve just després d'un episodi de pressió. França va fer el salt de cop el 1848, i Alemanya va rebre el sufragi universal masculí de mans de Bismarck el 1871, precisament perquè el govern havia calculat que no li costaria res.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què deia l'argument amb què es defensava el vot censatari, segons la sessió?

   A. Que el vot és un dret de tothom, però cal saber llegir, escriure i fer les quatre operacions B. Que el vot és una funció que demana maduresa: es pot concedir quan la societat hi està preparada C. Que el vot és una funció que demana independència: qui no té res votarà el que li digui l'amo D. Que el vot és un dret de qui paga, obeeix i lluita: qui no pot anar a la guerra no ha de votar

2. 2. Què va passar amb els sis punts de la Carta del Poble, segons la lectura?

   A. Els Comuns en van aprovar cinc amb la petició del 1848, i només van rebutjar els parlaments anuals B. El moviment els va imposar tots sis el 1867, l'any següent de tirar a terra les reixes de Hyde Park C. No se'n va aplicar cap: van rebutjar les tres peticions, i el programa es va perdre amb el moviment D. El moviment es va desfer, però cinc dels sis van ser llei, d'un en un, entre el 1858 i el 1918

3. 3. Per què a Bismarck no li costava res concedir el sufragi universal masculí per al Reichstag del 1871?

   A. Perquè preveia un vot rural conservador, i el canceller no depenia del Reichstag que s'hi elegia B. Perquè el Reichstag s'elegia amb el sistema de tres classes, on el vot d'un ric en valia cent C. Perquè només hi votaven els homes que pagaven impostos directes, com proposava Mill el 1861 D. Perquè el va convertir en plebiscits de sí o no, com els que convocava Napoleó III a França

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el sufragi universal masculí es podia concedir des de dalt sense perdre el poder, com el va concedir Bismarck, què és exactament el que fa que un vot serveixi d'alguna cosa?