Sessió 5. La Gran Depressió i el fracàs liberal

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El crac de la borsa de 1929 va ser només la guspira. El que va venir després va ser un incendi que va cremar durant una dècada sencera: la Gran Depressió, la crisi econòmica més profunda que ha viscut el món contemporani. Els bancs queien un rere l’altre i s’enduien els estalvis de milions de famílies. Les fàbriques tancaven, el comerç internacional es va enfonsar i, sobretot, l’atur va disparar-se fins a xifres mai vistes. No parlem d’un problema abstracte: parlem de cues de gent famolenca esperant un plat de sopa gratis, de famílies desnonades i de milions de persones que, de la nit al dia, van perdre la feina i la dignitat.

Aquella misèria tenia rostres i llocs concrets. A les afores de les ciutats nord-americanes van créixer barris sencers de barraques fetes amb caixes i llaunes, on s’amuntegaven els qui ho havien perdut tot. Al camp, mentre a les ciutats la gent passava gana, els pagesos arruïnats vessaven la llet a terra perquè no els sortia a compte vendre-la. Milers de persones recorrien el país en tren, saltant als vagons de mercaderies, buscant una feina que no existia enlloc. La riquesa del decenni anterior s’havia convertit en una humiliació col·lectiva.

La crisi, nascuda als Estats Units, es va escampar per tot el món capitalista. Les xifres de l’atur eren esfereïdores: catorze milions de persones sense feina als Estats Units, sis milions a Alemanya i tres al Regne Unit. Darrere de cada número hi havia una vida trencada. I aquesta misèria va posar en evidència una idea que havia dominat l’economia durant més d’un segle: el liberalisme econòmicliberalisme econòmicDoctrina econòmica que defensa que l'estat no ha d'intervenir en l'economia, perquè el mercat, deixat lliure, s'autoregula i troba sol l'equilibri. La Gran Depressió va posar en dubte aquesta creença., segons el qual el mercat, deixat en llibertat, sempre s’acaba equilibrant sol. Durant els primers anys, els governs van esperar que la crisi es corregís tota sola. No ho va fer. Any rere any, la situació només empitjorava.

Davant d’aquest fracàs, van sorgir respostes molt diferents. Als Estats Units, el nou president Franklin D. Roosevelt va trencar amb la vella doctrina. En comptes d’esperar, va fer que l’estat intervingués de manera massiva: obres públiques per donar feina, ajudes als aturats, regulació dels bancs. Va ser el New DealNew DealConjunt de mesures aplicades per Roosevelt als Estats Units a partir de 1933: obres públiques, ajudes socials i regulació econòmica, amb l'estat com a motor per sortir de la crisi.. En el seu discurs de presa de possessió, el 1933, Roosevelt va intentar aturar el pànic amb una frase que ha quedat per a la història: l’única cosa que calia témer era la por mateixa. El seu missatge era clar: amb decisió i acció col·lectiva, una democràcia podia sortir del pou sense renunciar a la llibertat. El New Deal no va ser una recepta perfecta ni va acabar amb l’atur d’un dia per l’altre, però va aconseguir alguna cosa decisiva: va demostrar que l’estat democràtic no estava condemnat a mirar la crisi amb els braços plegats, i va tornar a milions de persones la sensació que el sistema es preocupava per elles. Aquella confiança recuperada va ser tan important com les obres públiques mateixes.

Però no tots els països van poder, o van voler, seguir aquest camí. I aquí hi ha la clau de tota la càpsula. A l’Europa on la democràcia era jove i fràgil, com Alemanya, Itàlia o Espanya, la Gran Depressió no va enfortir les institucions democràtiques: les va enfonsar. Milions de persones sense feina van deixar de creure en un sistema que no els donava ni pa ni feina, i van començar a escoltar veus que prometien solucions ràpides i contundents. La democràcia liberal semblava lenta i incapaç, i molts van arribar a culpar-la de la misèria. Els extremismes, en canvi, prometien ordre, feina i orgull nacional a canvi de renunciar a la llibertat. Per a molta gent desesperada, va semblar un bon tracte. No calia ser un fanàtic per caure-hi: n’hi havia prou d’estar sense feina, veure els fills passar gana i sentir que ningú, des de les institucions democràtiques, feia res per evitar-ho. En aquell buit, els discursos que assenyalaven un culpable senzill i prometien mà dura sonaven, per a molts, com l’única sortida.

Aquesta és la lliçó incòmoda de la Gran Depressió. Les democràcies no cauen quan la gent és feliç i té la panxa plena, sinó quan una crisi llarga fa que la llibertat sembli un luxe inútil davant de la fam. On la democràcia era prou sòlida i va saber reaccionar, com als Estats Units, va aguantar. On era feble i no va donar resposta, es va ensorrar i va obrir pas als règims que estudiarem tot seguit: el feixisme i el nazisme. La diferència entre una cosa i l’altra no la marcava el destí, sinó la força de les institucions i la capacitat de respondre a temps. És una lliçó que val la pena tenir present cada vegada que una crisi torna a posar la democràcia a prova.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

L'atur mundial, en un gràfic viu

Amb les dades de la Fitxa, representa a la llibreta amb un gràfic viu les xifres d'aturats dels tres països (catorze milions als EUA, sis a Alemanya, tres al Regne Unit). Tria una manera visual que faci sentir la magnitud (per exemple, una figureta per cada milió). A sota, en 60-90 paraules, comenta què et diuen aquestes proporcions.

💡 Pista: Comença així: «Cada figura del meu gràfic representa un milió de persones…». Un gràfic viu no és només barres: busca una imatge que impacti. Fixa't en la xifra alemanya.

5.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La por i l'acció (lectura de font)

Llegeix el discurs de Roosevelt a L'Arxiu. Copia la frase sobre la por i, a sota, explica amb les teves paraules quin missatge volia transmetre a un país enfonsat en la crisi. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Roosevelt volia dir que…». Pensa que parlava a milions de persones espantades: la seva intenció era animar-les a no rendir-se.

5.3 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Les paraules i els números (corroboració)

Poseu costat per costat les dues fonts d'aquesta sessió: el discurs de Roosevelt i les xifres d'atur. A la llibreta, expliqueu com les dades confirmen que el to dramàtic del president estava justificat. Entre 60 i 90 paraules. No es tracta de resumir cada font, sinó de mostrar com una corrobora l'altra.

💡 Pista: Fes servir connectors com «les dades confirmen que…», «el que Roosevelt descrivia es veu en el fet que…». Relaciona la gravetat del discurs amb els catorze milions d'aturats.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Dues respostes a la crisi, en una taula

Fes a la llibreta una taula de dues columnes: «Intervenir (New Deal)» i «Esperar que el mercat s'arregli sol». Classifica en cada columna: qui hi confiava, quines mesures implicava i quin resultat va donar segons la sessió. A sota, en 90-125 paraules, argumenta quina de les dues vies va funcionar millor i per què.

💡 Pista: Fes servir vocabulari de contrast: «mentre que la primera via…», «en canvi, la segona…». Recolza't en el que diu el bloc Desmuntant Tòpics sobre l'autoregulació.

5.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Roosevelt, en paraules d'avui (reescriptura)

Reescriu la frase de Roosevelt sobre la por en un llenguatge actual i planer, com si l'haguessis d'explicar a algú que no entén el registre solemne d'un discurs de 1933. A sota, en 90-125 paraules, explica què has canviat i què has procurat mantenir del sentit original.

💡 Pista: Reescriure no és resumir: has de dir el mateix amb altres paraules. Vigila de no perdre la idea que la por paralitza i que cal actuar.

5.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Carta des de la cua (carta/rol)

Imagina que ets una de les persones que fan cua a la fotografia de la sessió, davant la cuina econòmica de 1931. Escriu a la llibreta una carta breu (90-125 paraules) a un familiar explicant com vius la crisi i què sents cap al govern i cap al futur. Ha de basar-se en fets reals de la sessió, no en invencions.

💡 Pista: Escriu en primera persona i en to de carta («Estimada germana,…»). Inclou almenys un detall concret de la sessió: l'atur, les cues, la pèrdua de la feina o dels estalvis.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Aquella crisi i les d'avui (contrast)

La resposta de Roosevelt (l'estat intervé amb força) contrasta amb la vella idea de deixar fer el mercat. Compara aquella manera d'afrontar la crisi de 1933 amb com els governs han respost a una crisi recent que coneguis (la de 2008, la de la covid…). En un mínim de 125 paraules, explica què s'assembla i què ha canviat en la manera d'entendre el paper de l'estat.

💡 Pista: No cal ser expert en economia: fixa't en si, davant les crisis d'avui, els estats intervenen més o menys que abans de 1929, i què ens diu això sobre la lliçó de la Gran Depressió.

5.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

S'arreglava sola? (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que discuteixi la idea que la crisi s'hauria resolt sola sense la intervenció de l'estat. Pren una posició raonada, fes servir el que va passar durant els primers anys de la Depressió i respon a l'objecció contrària.

💡 Pista: Un bon text posa i respon l'objecció més forta del bàndol contrari. Distingeix entre «el mercat es va deixar actuar» i «la crisi es va resoldre»: no és el mateix.

5.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: la democràcia a prova

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Als anys trenta, la Gran Depressió va enfonsar les democràcies febles perquè [explica el mecanisme]. Avui, quan una crisi colpeja durament la gent, penso que una democràcia hauria de [explica què hauria d'oferir per no perdre la confiança]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»

💡 Pista: Connecta l'atur i la desesperació amb la desconfiança política. Pensa què marca la diferència entre una democràcia que aguanta una crisi i una que s'ensorra.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Gran Depressió va deixar milions de persones a l'atur i va posar en evidència el fracàs del liberalisme econòmic clàssic. Als Estats Units, el New Deal de Roosevelt va demostrar que una democràcia podia intervenir amb força sense renunciar a la llibertat. A l'Europa de les democràcies febles, en canvi, la misèria va desacreditar el sistema i va obrir la porta als règims autoritaris.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina idea econòmica va quedar en dubte amb la Gran Depressió?

   A. Que l'estat havia de controlar tota l'economia B. Que el mercat lliure sempre s'autoregula sol i no necessita la intervenció de l'estat C. Que calia abolir els diners D. Que el comerç internacional era perjudicial

2. 2. Què va representar el New Deal de Roosevelt?

   A. Deixar que el mercat resolgués la crisi sense ajuda B. La intervenció activa de l'estat (obres públiques, ajudes, regulació) per sortir de la crisi sense renunciar a la democràcia C. La supressió de les eleccions als Estats Units D. Una aliança militar amb Alemanya

3. 3. Per què la Gran Depressió va afectar de manera tan diferent unes democràcies i unes altres?

   A. Perquè algunes no van patir la crisi B. Perquè on la democràcia era sòlida i va saber reaccionar va aguantar, mentre que on era jove i feble es va enfonsar i va obrir pas a règims autoritaris C. Perquè només va afectar els Estats Units D. Perquè els règims autoritaris ja existien abans de la crisi

💭 Per pensar fins demà

Si el que va salvar unes democràcies i en va enfonsar d'altres va ser la seva capacitat de respondre a la crisi, què hauríem d'exigir avui a les nostres institucions davant d'una emergència econòmica?