Sessió 5. La nova societat liberal: constitució, codi i parlament

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Un obrer i el seu patró es presenten davant d’un jutge en un poble francès qualsevol dels anys trenta del segle XIX. L’obrer diu que li deuen el jornal de l’any passat. El patró diu que ja l’hi va pagar. No hi ha rebut, no hi ha testimonis i no hi ha contracte escrit: el 1830 gairebé mai no n’hi ha.

El jutge no ha de decidir qui menteix. Té un article que ho decideix per ell, l’article 1781 del Codi civil, i diu que en aquestes coses el patró és cregut sota la seva paraula. El text el teniu a L’Arxiu, i té quatre línies.

Aquest article és al mateix llibre que va abolir els privilegis del naixement.

Què queda quan la revolució guanya

Les revolucions de les dues sessions anteriors van deixar barricades i exiliats. També van deixar una maquinària, i és la maquinària el que dura. Té cinc peces: una constitució escrita, la divisió de poders, un codi civil, la igualtat davant la llei i la propietat privada garantida.

Cap de les cinc no és una idea vaga. Totes cinc són documents concrets, amb articles numerats, i el que fan és substituir una manera de governar per una altra. On abans hi havia costums locals, privilegis heretats i la voluntat del rei, ara hi ha textos que qualsevol pot llegir i invocar davant d’un tribunal. Aquest és el guany, i és enorme.

També hi ha una sisena peça que no encaixa amb les altres cinc, i és el motiu pel qual aquesta sessió existeix: el vot.

La constitució escrita i la divisió de poders

Ja vau veure a la tercera sessió que la novetat de Filadèlfia (1787) era posar en un sol document qui manava, com s’elegia i què no podia fer el govern. França en va tenir la seva el 1791. El que s’hi afegeix ara és la manera de repartir la feina: la divisió de podersdivisió de podersDoctrina formulada per Montesquieu a «De l'esprit des lois» (1748), que separa el poder de fer les lleis, el de fer-les complir i el de jutjar, i els posa en mans diferents perquè es frenin mútuament. La frase que la resumeix diu que, perquè no se'n pugui abusar, cal que pel joc de les coses el poder aturi el poder.. Qui fa les lleis no les executa; qui les executa no jutja; qui jutja no les ha fet.

Sobre el paper és una idea tècnica. A la pràctica és el que impedeix que una sola persona pugui decidir i després jutjar la seva pròpia decisió, que és exactament el que passava a l’Antic Règim de la sessió segona, on el senyor cobrava el cens i alhora presidia el tribunal que jutjava qui no el pagava.

Ara bé, una constitució es pot escriure de dues maneres, i la diferència no és cap detall. O la redacta una assemblea elegida que diu parlar en nom de la nació, o la concedeix el rei. La carta atorgadacarta atorgadaConstitució que el monarca atorga voluntàriament als seus súbdits, en comptes de rebre-la d'una assemblea constituent. Jurídicament, el que un rei concedeix, un rei ho pot retirar: és per això que el 1830 Carles X va creure que podia canviar-ne el sentit per decret. francesa del 4 de juny del 1814, que teniu a L’Arxiu, és del segon tipus, i ho diu ella mateixa al preàmbul: el rei declara que la concedeix «pel lliure exercici de la nostra autoritat reial» i la fa «concessió i atorgament als nostres súbdits». Als seus súbdits, no als seus ciutadans.

El codi civil

L’altra peça és menys visible i probablement va canviar més vides. El 1804, França va promulgar el Codi civil: més de dos mil articles que ordenen el que passa entre particulars, és a dir, gairebé tot. Qui es casa i com. Qui hereta. Què és teu i què no. Què val un contracte.

Abans hi havia una desena de sistemes jurídics conviscuts al mateix regne, costums escrits al segle XV, privilegis de ciutat i dret romà, i quin s’aplicava depenia del lloc i de la persona. El codi ho substitueix tot per un text únic, imprès i comprable. L’article 544 defineix la propietat com «el dret de gaudir i disposar de les coses de la manera més absoluta», amb l’únic límit de les lleis, i el 545 diu que ningú no pot ser obligat a cedir-la si no és per utilitat pública i amb una indemnització justa i prèvia.

Aquella definició de la propietat és el que fa possible comprar, vendre, hipotecar i invertir amb seguretat, i és la base jurídica del capitalisme que vau treballar a la càpsula anterior. I l’article 1780 prohibeix llogar els serveis d’algú per sempre: es pot contractar una persona per un temps o per una feina, no de per vida. Això liquida les últimes formes de servitud personal.

Les tropes de Napoleó van escampar aquell codi per mitja Europa, i encara avui bona part dels codis civils del món hi tenen l’origen.

Com funciona un parlament

Els sistemes parlamentaris no els va inventar ningú d’un dia per l’altre: venen d’Anglaterra, on des del final del segle XVII el rei no podia recaptar ni legislar sense el Parlament. El model que s’estén per Europa després del 1814 té gairebé sempre la mateixa forma.

Dues cambres. Una d’alta, formada per parsparsMembres de la cambra alta francesa entre el 1814 i el 1848. Els nomenava el rei, i fins al 1831 el títol era hereditari: el fill d'un par hi entrava pel seu naixement. És l'única peça de l'edifici liberal que conserva el principi de l'Antic Règim. nomenats pel rei, i una de baixa elegida. Un govern de ministres que necessita la confiança de la cambra baixa per continuar. I una arma concreta, que és la que dona el poder de debò: el vot del pressupost. Un parlament que pot negar els diners pot tombar un govern sense necessitat de fer cap revolució.

Aquesta és la peça que converteix la teoria de Montesquieu en una rutina diària. Es discuteix, es vota, i qui perd la votació no va a la presó: torna a intentar-ho la sessió següent. Sona poc heroic i és, probablement, la invenció política més útil del segle.

Qui seu als bancs

Fins aquí, tot el que hem descrit funciona. Ara mireu qui el fa funcionar.

La mateixa Carta del 1814 que proclama al seu article primer que els francesos són iguals davant la llei, sense que hi comptin els seus títols ni els seus rangs, diu trenta-set articles més avall que per ser diputat cal tenir quaranta anys i pagar mil francs de contribució directa, i a l’article 40 que per votar cal tenir-ne trenta i pagar-ne tres-cents.

Aquesta és la sisena peça, i és de mida diferent que les altres cinc. El vot censatarivot censatariSistema en què el dret de vot depèn del cens, és a dir, de la quantitat d'impostos directes que es paguen. La justificació de l'època deia que només qui té propietat té prou independència i prou interès per decidir bé; el resultat és que decideix qui ja té. no és un descuit ni una excepció temporal: està escrit al mateix document, amb el mateix nombre d’article i la mateixa tinta que la igualtat. Els homes de Daumier són els qui superen aquell llindar.

Igualtat jurídica, desigualtat real

Convé no confondre les dues coses, i el vocabulari ajuda. La igualtat jurídica vol dir que la llei és la mateixa per a tothom i que ningú no té un tribunal propi pel seu naixement. Això, el 1804, és cert i és una conquesta immensa. La igualtat real voldria dir que dues persones amb la mateixa llei a la mà tenen la mateixa possibilitat de guanyar un plet, de ser elegides o de viure. Això no ho és.

Els qui defensaven el sistema no ho amagaven: deien que el vot no és un dret de tothom sinó una funció que ha d’exercir qui té prou independència econòmica per decidir sense que ningú no el compri. Com es va desmuntar aquell argument, i qui el va desmuntar, és la sessió setena.

Abans, però, hi ha una altra cosa que aquesta maquinària necessitava i que ningú no havia dit encara en veu alta: sobre quin territori i sobre quina gent s’aplica una constitució. Aquesta és la sessió que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dos textos que eren llei alhora

A L'Arxiu hi ha dos documents. Respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — De la Carta del 1814, copia literalment i amb cometes l'article primer sencer. PAS 2 — Del Codi civil, copia literalment l'article 1781. PAS 3 — Digues qui concedeix la Carta segons el seu propi preàmbul, i copia la paraula exacta amb què el text anomena els francesos en aquell mateix preàmbul.

Els tres passos numerats, amb els dos articles copiats literalment i la paraula del preàmbul (60-90 paraules en total).

💡 Pista: L'article primer és una sola frase i acaba parlant de títols i rangs. El preàmbul sona antic, però l'important hi és el verb: fixa't en qui fa l'acció. La paraula del PAS 3 no és «ciutadans»: mira com anomena el rei la gent a qui fa la concessió.

5.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent anys per muntar la màquina

Dibuixa a la llibreta una línia del temps del 1740 al 1870 i col·loca-hi set fites de la cronologia de la Fitxa. Retola cada fita amb l'any i el fet en una línia. Marca després amb un símbol les que són TEXTOS que algú escriu (una constitució, un codi, un llibre) i amb un altre les que són DECISIONS sobre qui vota. Escriu al peu quantes n'hi ha de cada mena.

La línia del temps amb set fites retolades, els dos símbols aplicats i el recompte al peu.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: La primera fita de totes no és una llei: és un llibre, i el va escriure Montesquieu. La cronologia arriba fins al 1868 perquè hi ha un article que va tardar molt a caure: compta els anys des del 1804.

5.3 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La revolució en quinze paraules

Redueix a un telegrama de quinze paraules exactes què deixa instal·lat la revolució liberal quan guanya. Hi han de sortir com a mínim dues de les cinc peces i el límit que posa a qui pot votar. Compta les paraules i escriu el total al costat: si no en són quinze exactes, no val.

Un telegrama de quinze paraules exactes, amb el recompte anotat al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença triant què NO hi cabrà. Un telegrama no porta articles ni connectors si es pot estalviar. El límit de qui vota té nom a la Fitxa, i el pots fer servir.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El ventre legislatiu

Comenta la litografia de Daumier que hi ha a la lectura en tres passos retolats. DESCRIC — Quantes fileres de bancs hi ha? Copia la inscripció que es llegeix al banc del davant i digues quants personatges hi ha que dormen o tenen els ulls tancats. IDENTIFICO — Descriu com van vestits i quina edat i quina complexió tenen la majoria. DEDUEIXO — Digues qui NO surt en aquesta sala i relaciona-ho amb els articles 38 i 40 de la Carta que tens a L'Arxiu.

Els tres passos retolats, amb el recompte de fileres, la inscripció copiada i la deducció lligada als dos articles (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: La inscripció del banc del davant queda mig tapada pels qui hi seuen, però es llegeix. Per al tercer pas, pensa en tres grups que la sala no conté i comprova amb els articles per què no hi poden ser.

5.5 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La igualtat i la paraula de l'amo

Compara els dos documents de L'Arxiu en tres passos retolats. FET — Què estableix l'article primer de la Carta i què estableix l'article 1781 del Codi? PARER — Els redactors hi devien veure una contradicció, o no? Justifica-ho. SENYAL — Quina paraula del preàmbul de la Carta delata qui té el poder, segons el rei? Fes servir el terme «igualtat jurídica» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb els dos articles citats al primer (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Per al PARER, pregunta't què vol dir «igual» si el text ja decideix per endavant la paraula de qui val més. Per al SENYAL, fixa't en el verb.

5.6 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui fa què, segons la Carta

Munta una taula de tres columnes, FA LES LLEIS · LES FA COMPLIR · JUTJA, i classifica-hi les peces del sistema que descriu la lectura: el rei, els ministres, la cambra dels pars, la cambra dels diputats i els tribunals. Si una peça cau a més d'una columna, posa-la a totes dues. Sota la taula, explica en una frase per què el vot del pressupost dona poder de debò a la cambra que el vota.

La taula de tres columnes amb les cinc peces classificades i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Compte amb el rei: en aquest sistema no és només qui executa. Què vol dir «divisió de poders» i «sistema parlamentari» ho explica la Fitxa.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · Microassaig 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dues igualtats

Argumenta en un microassaig a favor o en contra d'aquesta afirmació: «El 1814, un obrer francès i el seu amo eren iguals davant la llei.» Obre amb la teva posició en una frase, sostén-la amb dues cites literals dels documents de L'Arxiu i tanca dient què hauria hagut de canviar de la llei perquè la teva resposta fos l'altra. Fes servir el terme «igualtat real» de la Fitxa.

El microassaig amb la posició, dues cites literals de L'Arxiu i el tancament (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

5.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La rebaixa del cens

Ets diputat a la cambra francesa el 1831 i s'hi discuteix si es rebaixa el llindar per votar. Tens tres opcions: deixar-lo com estava, rebaixar-lo fins on el va rebaixar la Carta revisada, o suprimir-lo del tot. Tria'n una i escriu la decisió, els dos motius que la sostenen i el risc principal que assumeixes. Després escriu l'argument més fort que faria servir contra tu qui defensés l'opció contrària, i respon-l'hi. No pots fer servir cap fet posterior al 1831. Fes servir el terme «vot censatari» de la Fitxa.

L'opció triada, els dos motius, el risc assumit, l'argument contrari i la teva resposta (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

5.9 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Quina peça aguanta més

De les cinc peces que la revolució liberal deixa instal·lades (constitució escrita, divisió de poders, codi civil, igualtat davant la llei i propietat privada), ordena-les de més a menys important segons el pes que tenen a la teva vida d'avui. Defineix el criteri en una frase abans d'ordenar, i justifica la primera i l'última amb un exemple concret i actual.

El criteri definit, les cinc peces ordenades i la primera i l'última justificades amb un exemple actual (70-90 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Quan la revolució liberal guanya, instal·la una maquinària que dura més que els seus governs: una constitució escrita, la divisió de poders de Montesquieu, un codi civil que substitueix desenes de costums locals, la igualtat davant la llei i la propietat privada garantida per l'article 544. Els sistemes parlamentaris hi afegeixen la rutina que ho fa funcionar: dues cambres, un govern que depèn de la confiança de la cambra baixa i un pressupost que es pot negar. Tot això és una conquesta enorme, i acaba amb la desigualtat de naixement. El que no toca és la desigualtat de posició: el mateix Codi diu que l'amo és cregut sota la seva paraula, i la mateixa Carta que proclama la igualtat reserva el vot als qui paguen tres-cents francs.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina conseqüència té, segons la sessió, que la Carta del 1814 sigui una «carta atorgada»?

   A. Que l'havia redactada una assemblea elegida, i el rei només la jurava davant de la nació B. Que no reconeixia la igualtat davant la llei, perquè anomenava els francesos «súbdits» C. Que la cambra dels diputats la podia reformar cada any, quan votava el pressupost D. Que el que un rei concedeix, un rei es pot pensar que ho pot retirar, com Carles X el 1830

2. 2. Segons la Carta del 1814, qui podia votar a la França on «els francesos són iguals davant la llei»?

   A. Els homes de trenta anys o més que pagaven tres-cents francs de contribució directa B. Els homes de quaranta anys o més que pagaven mil francs de contribució directa C. Tots els homes de trenta anys o més, sense que hi comptessin els títols ni els rangs D. Els homes de trenta anys o més que tenien terres o sabien llegir i escriure

3. 3. Què demostra l'article 1781 del Codi civil, segons el Desmuntant?

   A. Que el Codi manté la desigualtat de naixement: el noble hi conserva un tribunal propi B. Que el Codi liquida la servitud personal: ningú no pot llogar els seus serveis de per vida C. Que el Codi deixa intacta la desigualtat de posició: en un plet pel jornal, es creu l'amo D. Que el Codi protegeix l'obrer: si no hi ha contracte escrit, es creu qui reclama el jornal

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una llei és la mateixa per a tothom però decideix per endavant a qui creurà, continua sent la mateixa llei per a tothom?