Sessió 6. La construcció dels estats nacionals: Alemanya, Itàlia i la invenció de la nació

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 18 de gener del 1871, a la Galeria dels Miralls del palau de Versalles, un grup d’oficials prussians va aixecar els sabres i va proclamar emperador d’Alemanya el rei de Prússia. Eren a França perquè feia cinc mesos que l’exèrcit alemany hi combatia, i a París hi havia gana. A la sala no hi havia cap assemblea elegida.

Recordeu com va acabar la quarta sessió: el parlament de Frankfurt va oferir aquella mateixa corona a aquell mateix rei el 1849, i el rei la va rebutjar perquè venia de la voluntat popular. Vint-i-dos anys després l’acceptava, perquè aquesta vegada venia d’on ell considerava que havia de venir.

Dues unificacions, un mètode

Itàlia i Alemanya s’unifiquen amb deu anys de diferència i les dues històries s’assemblen més del que semblen.

Totes dues comencen amb un estat que ja existeix i que és el més fort del conjunt: el Piemont en un cas, Prússia en l’altre. Totes dues tenen un ministre que sap fer diplomàcia i triar les guerres: Cavour i Bismarck. I totes dues arriben al final després d’una sèrie de guerres curtes, no d’un procés constituent.

Itàlia va anar així: el 1859, el Piemont i França derroten Àustria al nord; el 1860, Garibaldi desembarca a Sicília amb mil voluntaris i el sud cau; el 1861 es proclama el Regne d’Itàlia; el 1866 s’hi afegeix Venècia i el 1870, Roma. Alemanya va anar així: el 1862 Bismarck arriba al govern de Prússia; el 1864 guanya una guerra contra Dinamarca, el 1866 una contra Àustria i el 1870 una contra França; el 1871 es proclama l’Imperi.

Bismarck havia dit què pensava fer just d’arribar al càrrec, i ho va dir davant d’una comissió del parlament prussià el setembre del 1862: «Les grans qüestions del temps no es decideixen per discursos ni per acords de majories (aquest va ser el gran error del 1848 i del 1849), sinó per ferro i sang.» Els diputats liberals que l’escoltaven eren els supervivents d’aquella derrota. Ell tenia raó sobre el mètode, i és per això que la frase s’ha recordat durant més de segle i mig.

Els qui havien somiat la unificació des de baix, com MazziniMazziniGiuseppe Mazzini (1805-1872), republicà genovès, fundador de la Jove Itàlia i teòric de la nació com a missió. Va passar la vida a l'exili i va veure com la Itàlia que es feia el 1861 era una monarquia dirigida pel Piemont, no la república que ell havia predicat. En va quedar fora., hi van sortir perdent. La Itàlia que es va fer no era la seva república de ciutadans, sinó un regne governat des de Torí. La nació la van fer un exèrcit i un ministre, tal com havia anunciat la sessió quarta.

Com es fabrica una nació

Quan el Regne d’Itàlia es proclama el 1861, Itàlia no existeix com a comunitat de gent que es reconeix entre si. Existeix com a estat: té fronteres i té un exèrcit. Els italians, en canvi, encara s’han de fabricar, i els governs del segle XIX ho van fer amb cinc eines.

La primera és la llengua. L’historiador Tullio De Mauro va calcular que el 1861 només un 2,5 % de la població del nou regne parlava italià; altres estimacions ho apugen fins a un 10 %. Fins i tot la més generosa vol dir que nou de cada deu súbdits no entenien la llengua oficial del seu propi estat. Es va triar una variant, la toscana, es va declarar llengua nacional i es va imposar per escola i administració.

La segona és l’escola. La instrucció primària obligatòria no es va inventar per bondat: es va inventar, entre altres coses, per fer nacions. La llei Casati italiana és del 1859 i les lleis franceses de Jules Ferry, que fan l’escola primària gratuïta, obligatòria i laica, són del 1881 i 1882. A l’escola s’hi aprèn la llengua oficial i s’hi aprèn una versió del passat.

La tercera és el servei militar. Un noi de poble que passa dos anys en una caserna coneix nois d’altres regions, obeeix ordres en la llengua oficial i jura fidelitat a una bandera. En surt sabent que pertany a alguna cosa més gran que la seva vall.

La quarta és el mapa. La silueta del país, penjada a totes les aules, converteix una construcció política recent en una forma que sembla natural i eterna.

I la cinquena és el relat històric. Cada estat nou es va dotar d’un passat: herois, batalles fundacionals, un origen remot. La tradició inventadatradició inventadaConcepte encunyat per l'historiador Eric Hobsbawm el 1983 per a pràctiques que semblen antiquíssimes i en realitat es van dissenyar al segle XIX o més tard: uniformes «tradicionals», himnes, festes nacionals, cerimònies. La seva funció és donar antiguitat aparent a institucions noves. és el nom tècnic d’aquesta operació.

Renan, el 1882: una nació és un plebiscit

La resposta de Renan s’entén millor si se sap contra què parla. El 1808, amb Berlín ocupat per l’exèrcit de Napoleó, el filòsof Johann Gottlieb Fichte havia publicat uns «Discursos a la nació alemanya» que teniu a L’Arxiu: la nació és la llengua, i qui parla la mateixa llengua ja està unit per la natura abans de qualsevol estat. El remei que hi proposava per a la derrota era una educació nacional nova, feta a l’escola. Seixanta anys després, quan Alemanya es va quedar Alsàcia perquè s’hi parlava alemany, aquella idea ja no era un consol de vençuts: era un argument per moure fronteres.

L’11 de març del 1882, Ernest Renan va fer a la Sorbona una conferència que continua sent el text més citat sobre què és una nació. Va començar descartant, una per una, totes les respostes fàcils: ni la raça, ni la llengua, ni la religió, ni els interessos econòmics, ni les fronteres naturals no basten per fer una nació. La llengua, diu, convida a reunir-se però no hi obliga, i posa un exemple que no admet rèplica: els Estats Units i Anglaterra parlen la mateixa llengua i no són la mateixa nació.

El que hi ha, segons ell, són dues coses. Un passat compartit, fet de sacrificis i de records; i un present, que és el consentiment actual de continuar vivint junts. D’aquí surt la frase: l’existència d’una nació és un plebiscit de cada dia.

I n’hi ha una altra, més esmolada, que és la que fa que aquest text s’hagi discutit durant cent quaranta anys. Renan escriu que l’oblit, i fins i tot l’error històric, són un factor essencial en la formació d’una nació. És a dir: cap nació no es podria mantenir junta si tots els seus membres recordessin exactament què s’han fet els uns als altres. La nació no és una cosa que es descobreix: és una cosa que es construeix, i part de la construcció consisteix a decidir què no es recorda.

Els imperis que no podien fer aquesta operació

Mireu el mateix mapa cap a l’est i veureu tres estats de mida enorme que no poden jugar a aquest joc: Àustria-Hongria, l’Imperi Otomà i l’Imperi Rus. Són imperis plurinacionalsimperis plurinacionalsEstats que contenen molts pobles amb llengües, religions i memòries diferents, i que no es defineixen com la casa d'un sol poble sinó com la possessió d'una dinastia. Àustria-Hongria n'agrupava més de deu; l'Otomà, turcs, àrabs, grecs, armenis, kurds, albanesos i eslaus; el Rus, una vintena llarga., i el seu problema és aritmètic: no hi ha cap llengua ni cap relat que pugui ser el de tothom.

Àustria ho va intentar resoldre el 1867 partint l’imperi en dos i donant als hongaresos un estat propi dins del mateix sobirà, que és el que converteix l’Imperi d’Àustria en Àustria-Hongria. Va calmar una nacionalitat i en va enfadar la resta, perquè txecs, croats, polonesos, romanesos i eslovacs van preguntar immediatament per què ells no.

Aquí és on convé separar dues coses que sovint es diuen amb la mateixa paraula. El nacionalisme d’estat és el dels governs que ja tenen un estat i fabriquen la nació des de dalt, amb escola, exèrcit i mapa: França, Itàlia, Alemanya. El nacionalisme sense estat és el dels pobles que tenen consciència de ser-ho i no tenen aparell per fabricar-se: polonesos repartits entre tres imperis, txecs, irlandesos, finlandesos, i molts altres. El primer disposa de pressupost; el segon, de diaris, escoles clandestines i societats corals.

Per què això surt en una càpsula sobre el vot

Perquè una constitució i unes eleccions necessiten una resposta prèvia a una pregunta que fins ara no havíem fet: qui hi entra. Un parlament representa algú, i abans de saber com es vota cal haver decidit qui forma el cos que vota.

Mazzini ho tenia claríssim, i és per això que és a L’Arxiu: sense pàtria, escriu, no teniu ni nom, ni vot, ni drets. Ell ho deia per empènyer els italians a fer-se un estat. Llegit avui, també diu una altra cosa: que qui queda fora de la nació queda fora del cens.

Un cop resolt qui hi és, quedava per resoldre qui hi vota. I la resposta, el 1871, encara era la mateixa que el 1814.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dues definicions de nació

Tens dos textos a L'Arxiu. Respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — De Mazzini, copia literalment i amb cometes la frase que enumera què us falta si no teniu pàtria, i subratlla-hi la paraula que té a veure amb aquesta càpsula. PAS 2 — De Fichte, copia literalment la frase dels lligams invisibles. PAS 3 — Digues quants anys separen els dos textos i, mirant el context de cadascun, en quina situació es trobava el país de cada autor quan el va escriure.

Els tres passos numerats, amb les dues frases copiades literalment i la paraula subratllada (60-90 paraules en total).

💡 Pista: La paraula que has de subratllar al PAS 1 surt entre «signe» i «drets». Per al PAS 3, tots dos països encara s'havien de fer, però un d'ells, a més, estava ocupat per un exèrcit estranger.

6.2 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Europa el 1871

Comenta el mapa del 1871 de la lectura en tres passos retolats. DESCRIC — Anomena els dos estats grans del centre que no existien el 1848, tal com hi surten retolats. IDENTIFICO — Busca a la llegenda què vol dir la zona ratllada de França i què vol dir la marca vermella damunt de París. DEDUEIXO — Compara el nom de l'estat groc de l'est amb el que tenia al mapa del 1848 i explica què va passar el 1867.

Els tres passos retolats, amb els dos estats anomenats tal com surten al mapa i la llegenda llegida (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: La llegenda del mapa del 1871 té cinc entrades i dues parlen de la guerra francoalemanya. Per al tercer pas, el nom nou porta un guionet i dos pobles, i la Fitxa explica el perquè. Pots començar així: «El 1867, l'imperi…».

6.3 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una nació en quinze paraules

Redueix a un telegrama de quinze paraules exactes com es fabrica una nació segons aquesta sessió. Hi han de sortir com a mínim tres de les cinc eines de la Fitxa, anomenades amb el seu nom. Compta les paraules i escriu el total al costat: si no en són quinze exactes, no val.

Un telegrama de quinze paraules exactes amb tres de les cinc eines anomenades, i el recompte anotat al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no necessita verbs de farciment. Prova de començar per un verb com «Fabriquem» o «Imposem» i posa les eines seguides.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Resposta amb cinc termes 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Fichte, contra Renan

Comenta el text de Fichte en tres passos retolats. FET — Què diu Fichte que fa que uns homes siguin un sol poble, i què diu que no ho fa? PARER — Per què li convé aquesta idea el 1808, i com li respondria Renan el 1882, segons la lectura? SENYAL — Quina expressió delata que Fichte creu en nacions eternes? Explica per què. Encasta a la resposta aquests cinc termes, subratllats: «nació», «plebiscit de cada dia», «consentiment», «tradició inventada» i «nacionalisme d'estat».

Els tres passos retolats, amb els cinc termes encastats i subratllats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Per al PARER, el context de la font diu en quina situació parla Fichte, i la lectura explica què descarta Renan. Els termes que no són a la cita els defineix la Fitxa. Connectors: «segons Fichte», «en canvi», «per tant».

6.5 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Bismarck a Versalles en nou anys

Reconstrueix la cadena que va del 1862 al 1871 amb cinc caselles unides per fletxes, amb la data i el fet dins de cada casella. Sota la cadena, explica en una frase què tenen en comú les tres guerres del mig i, en una altra, per què el rei de Prússia va acceptar el 1871 la corona que havia rebutjat el 1849.

La cadena de cinc caselles datades i les dues frases de sota.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Per a la primera frase, mira com acaba cadascuna de les tres guerres. Per a la segona, mira d'on venia l'oferta del 1849 i d'on venia la del 1871.

6.6 🔍 Investigar · Enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quina eina és, cada vegada

Aquí tens cinc mesures d'estats del segle XIX. Identifica quina de les cinc eines de la Fitxa és cadascuna, i justifica-ho en una línia amb el que en diu la lectura. (1) «Es declara obligatori l'ensenyament primari i gratuït per a tothom.» (2) «Tot home apte servirà dos anys a files, on rebrà les ordres en la llengua de l'Estat.» (3) «S'adopta com a llengua de l'administració i de l'escola la variant toscana.» (4) «Cada aula tindrà penjada la silueta del país amb les seves fronteres actuals.» (5) «El llibre de text explicarà la batalla fundacional de la pàtria i els seus herois.»

Les cinc mesures, cadascuna amb la seva eina i una línia de justificació.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Dues de les cinc treballen sobre la mateixa cosa des de llocs diferents: fixa't en quina institució apareix a la 1 i a la 5. La 4 és la que sembla més innocent i la lectura explica per què no ho és.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Contra la nació eterna

Circula aquest text: «Les nacions europees són comunitats mil·lenàries; el segle XIX no les va crear, només els va tornar l'estat que els pertocava des de sempre.» Desmunta'l en tres parts. QUÈ DIU: l'afirmació resumida en una frase. QUÈ HI FALLA: tres proves datades, una de les quals ha de ser una xifra i una altra una cita de Renan presa de la lectura. QUÈ ÉS VERITAT: què d'aquella afirmació sí que se sosté, perquè un desmentit que no concedeix res no convenç ningú. Fes servir el terme «tradició inventada» de la Fitxa.

Les tres parts retolades, amb tres proves datades, una xifra i una cita de Renan (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

6.8 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La delegació que no tenia estat

Som el 1878 i les grans potències es reuneixen a Berlín per redibuixar els Balcans. Ets el portaveu d'un poble sense estat de l'Europa central o oriental (tria'l: polonesos, txecs, eslovacs, romanesos de Transsilvània, croats) i has d'entrar-hi un manifest. Escriu-lo en cinc punts numerats. Cada punt ha de demanar una cosa concreta i mesurable (no un desig general), i com a mínim dos punts s'han de recolzar en una de les cinc eines de la Fitxa. No pots fer servir cap fet posterior al 1878 ni cap argument que Renan hagi descartat com a base suficient d'una nació.

El manifest de cinc punts numerats, amb dues demandes fundades en les eines de la Fitxa i cap argument descartat per Renan (70-90 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

6.9 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Un plebiscit de cada dia, avui

Renan diu que l'existència d'una nació és un plebiscit de cada dia. Tria un cas actual de nació sense estat propi al món (n'hi ha a Europa, a l'Àsia occidental i al Canadà, entre altres llocs) i compara'l amb el segle XIX en tres punts: QUÈ S'HI ASSEMBLA, QUÈ HA CANVIAT i QUINA DE LES CINC EINES de la Fitxa hi és present o hi falta avui. Acaba responent si la definició de Renan serveix per pensar aquell cas o si es queda curta, i digues per què. Mantén el registre analític: descrius com funciona el mecanisme, no defenses cap bàndol. Fes servir el terme «nacionalisme sense estat» de la Fitxa.

Els tres punts retolats amb el cas triat identificat, l'eina analitzada i la valoració final de la definició de Renan (mínim 125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Itàlia i Alemanya s'unifiquen entre el 1859 i el 1871, i les dues ho fan igual: un estat motor (el Piemont, Prússia), un ministre que tria les guerres (Cavour, Bismarck) i una sèrie de guerres curtes en comptes d'un procés constituent. Quan els estats ja hi són, comença la segona feina, que és fabricar els seus habitants: llengua oficial, escola primària obligatòria, servei militar, mapa a l'aula i relat històric amb herois. El 1861, nou de cada deu súbdits del Regne d'Itàlia no parlaven italià. El 1882, Renan defineix la nació com un plebiscit de cada dia i avisa que l'oblit n'és un ingredient necessari. Mentrestant, tres imperis plurinacionals descobreixen que no poden fer aquella operació, perquè no hi ha cap llengua ni cap relat que hi pugui ser el de tothom.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què tenen en comú les unificacions italiana i alemanya, segons la lectura?

   A. Un parlament elegit que ofereix la corona a un rei, com el de Frankfurt al de Prússia el 1849 B. Un estat motor, un ministre que tria les guerres i unes guerres curtes, no un procés constituent C. Un moviment republicà que neix des de baix, com el de Mazzini, i acaba governant l'estat unificat D. Una llengua que ja parlava gairebé tothom, i que va estalviar les guerres entre els estats

2. 2. Segons Renan, què fa que existeixi una nació?

   A. Un passat de sacrificis compartits i el consentiment present de continuar vivint junts B. La llengua comuna, que lliga per natura els qui la parlen abans de qualsevol estat C. El territori, amb les fronteres naturals de rius i muntanyes que protegeixen un poble D. El record exacte del passat comú, que cap membre de la nació no pot oblidar ni falsejar

3. 3. Per què els imperis plurinacionals no podien fabricar una nació, segons la sessió?

   A. Perquè no tenien escola obligatòria ni servei militar, dues eines que demanen un estat ric B. Perquè el compromís del 1867 havia donat un estat propi a cada nacionalitat d'Àustria-Hongria C. Perquè els seus pobles no tenien consciència de ser-ho, ni diaris ni escoles on cultivar-la D. Perquè cap llengua ni cap relat no hi podia ser el de tothom: contenien massa pobles diferents

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una nació és, com diu Renan, un plebiscit de cada dia, qui té dret a votar-hi?