Sessió 4. 1830 i 1848: l'onada revolucionària europea

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 13 de març del 1848, un home de setanta-quatre anys va sortir de Viena de nit cap a Londres, amb nom fals i diners manllevats. Es deia Klemens von Metternich, feia trenta-nou anys que dirigia la política austríaca i era l’arquitecte de l’ordre europeu sortit de la derrota de Napoleó. Aquell matí, els estudiants i els obrers de Viena havien sortit al carrer, i l’emperador havia calculat que era més barat sacrificar el ministre que el tron.

La fugida de Metternich és el moment exacte en què es fa visible que una operació de trenta-tres anys ha fracassat. Aquella operació tenia un lloc de naixement i una data.

Viena, 1815: el pla de tornar enrere

Entre el setembre del 1814 i el juny del 1815, els representants de les potències que havien derrotat Napoleó es van reunir a Viena per redibuixar el continent. Treballaven amb dos criteris. El primer era la legitimitatlegitimitatPrincipi segons el qual el poder legítim és el de les dinasties que regnaven abans de la Revolució Francesa, i tota autoritat sortida d'una revolució és una usurpació. Serveix per justificar la reposició dels Borbons a França i dels prínceps italians als seus estats.: tornar els trons a les famílies que els tenien el 1789. El segon era l’equilibri entre potènciesequilibri entre potènciesIdea que la pau es manté si cap potència no és prou forta per imposar-se a les altres. A la pràctica va voler dir repartir territoris entre els vencedors sense preguntar res als seus habitants: la Bèlgica catòlica va anar a parar al rei protestant dels Països Baixos, i Venècia, a Àustria.: que cap estat no tornés a ser prou fort per fer el que havia fet França.

El que no era criteri era què volien els habitants d’aquells territoris. La paraula «nació», que el 1789 havia estat el fonament de la sobirania, no compta en aquell repartiment. Per assegurar el resultat, el setembre del 1815 Rússia, Àustria i Prússia van signar la Santa Aliança, un pacte per socórrer-se si en algun país esclatava una revolució; el 1819, la Confederació GermànicaConfederació GermànicaUnió de trenta-nou estats alemanys creada a Viena el 1815 i presidida per Àustria. No era un estat: no tenia exèrcit propi ni ciutadania comuna, i el seu òrgan principal era una dieta d'ambaixadors. La seva funció pràctica va ser coordinar la censura i la policia política. va posar la premsa sota censura prèvia i les universitats sota vigilància policial.

Metternich va explicar la doctrina en un memoràndum secret a l’emperador de Rússia, el 1820, que teniu a L’Arxiu. Hi diu que el primer principi dels monarques ha de ser mantenir l’estabilitat de les institucions polítiques i el respecte a les lleis vigents, i adverteix els governs que no facin reformes que puguin semblar inspirades per la por. És una doctrina coherent, i es va aplicar durant una generació: entre el 1820 i el 1823, exèrcits austríacs i francesos van entrar a Nàpols, al Piemont i a Espanya per desfer revolucions liberals.

1830: l’ordre es trenca per primera vegada

El juliol del 1830, el rei de França Carles X va publicar quatre ordenances que dissolien la cambra acabada d’elegir, restablien la censura i retallaven encara més un cos electoral que ja era minúscul. París va respondre amb tres dies de barricades. El 2 d’agost, Carles X abdicava i marxava cap a Anglaterra.

El que va venir després dona nom a l’època. La corona no va tornar a la branca legitimista ni va passar a una república: se la va quedar Lluís Felip d’Orleans, amb un títol nou. No era «rei de França» sinó rei dels francesos, i regnava per un pacte amb la cambra, no per dret diví. La bandera va tornar a ser la tricolor. I el cens electoral es va ampliar: dels poc més de noranta mil electors de Carles X es va passar a uns cent seixanta mil, i el 1846 eren al voltant de dos-cents quaranta mil en un país de trenta-cinc milions d’habitants. Votava menys d’un francès de cada cent quaranta.

Això és la monarquia liberalmonarquia liberalRègim que combina constitució, parlament i llibertats jurídiques amb un cos electoral limitat als propietaris. Reconeix la igualtat davant la llei però no la igualtat política: qui no paga prou impostos no vota. És la forma dominant a l'Europa occidental entre el 1830 i el final del segle.: constitució sí, parlament sí, vot per a qui té propietats. L’onada del 1830 tampoc no es va aturar a París. A l’agost, Brussel·les es va aixecar contra el rei dels Països Baixos, i el 1831 Bèlgica ja era un estat independent amb una de les constitucions més avançades del continent. A Varsòvia, els polonesos es van revoltar contra el tsar i van ser esclafats al cap d’un any. I el mateix 1830, les potències van reconèixer la independència de Grècia després de nou anys de guerra contra l’Imperi Otomà.

Compareu el mapa del 1815 amb el del 1848, que trobareu més avall: Bèlgica i Grècia no hi són el 1815 i sí el 1848, perquè allà l’onada va guanyar. Polònia no apareix en cap dels dos, perquè hi va perdre.

Per què torna a passar divuit anys després

La segona onada no s’explica només per la política. La cadena té quatre baules i es poden seguir una a una.

Primera: entre el 1845 i el 1847, una malaltia de la patata i dues collites dolentes de cereal van fer pujar el preu del pa a gairebé tot Europa. Segona: quan una família gasta la meitat del jornal en pa, deixa de comprar roba i sabates, i les fàbriques tèxtils acomiaden. Tercera: la crisi agrària es converteix en crisi industrial i financera, i el 1847 fan fallida bancs i companyies de ferrocarril. Quarta: enmig d’aquella misèria i d’aquell atur, l’oposició política francesa munta una campanya de banquetscampanya de banquetsSèrie de sopars públics de pagament, celebrats entre el juliol del 1847 i el febrer del 1848, que servien per demanar l'ampliació del vot esquivant la prohibició de fer mítings. S'hi feien discursos i s'hi brindava per la reforma electoral; el govern els va tolerar fins que en va prohibir un. per reclamar la reforma electoral. El 22 de febrer del 1848, el govern en prohibeix un a París. Dos dies més tard, Lluís Felip abdicava i es proclamava la Segona República.

La misèria sola no fa revolucions: si en fes, el 1847 hauria estat el pitjor any de la història d’Europa i no hi va passar res. El que la fa és la coincidència entre una població que ha perdut la paciència i una oposició organitzada que ja tenia les seves demandes escrites i esperant.

1848: la reivindicació social entra a la llista

El 5 de març, el govern provisional francès va decretar el sufragi universal masculí, i el cos electoral va passar de dos-cents quaranta mil homes a més de nou milions en poques setmanes. Com es va arrencar aquell dret i què va costar mantenir-lo és la matèria de la sessió setena; aquí importa el que l’acompanyava.

Perquè el 25 de febrer, aquell mateix govern es va comprometre a garantir la feina a tots els ciutadans, i l’endemà va obrir uns tallers nacionalstallers nacionalsObres públiques pagades per l'Estat, obertes a l'atur de París el febrer del 1848. Van arribar a ocupar més de cent mil homes en tasques sovint inútils, i el seu cost va fer que la nova assemblea, elegida a l'abril i de majoria conservadora, les tanqués el 21 de juny. per als aturats. Per primera vegada, un govern europeu escrivia que treballar és un dret i que garantir-lo és feina seva. La idea no havia caigut del cel: circulava des de feia anys en diaris com La Réforme, fundat el 1843, el programa del qual teniu a L’Arxiu. Llegiu-lo i veureu que posa en una sola llista el sufragi universal, la revocabilitat dels governants, l’ensenyament gratuït i l’obligació de l’Estat de donar feina a qui pot treballar i protecció a qui no.

Aquesta barreja és el que fa diferent el 1848 del 1830. També és el que el va trencar. Quan l’assemblea elegida a l’abril va tancar els tallers, París es va tornar a aixecar al juny, però ara els uns contra els altres: la guàrdia nacional dels barris benestants i l’exèrcit contra els obrers dels barris de l’est. Van ser quatre dies de combats, amb milers de morts i milers de deportacions. Al desembre, els mateixos nou milions d’electors nous elegien president Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de l’emperador, amb tres quartes parts dels vots.

Mentrestant, el foc s’havia estès. Viena, Berlín, Milà, Venècia, Praga, Pest, Munic i Roma van tenir la seva revolució entre el gener i el maig. A Frankfurt, un parlament elegit per tots els estats alemanys es va reunir el maig del 1848 a l’església de Sant Pau per redactar una constitució d’una Alemanya que encara no existia. La Primavera dels Pobles demanava dues coses alhora: constitucions i nacions.

El balanç

El 1849, gairebé tot estava desfet. Tropes russes van entrar a Hongria per encàrrec de l’emperador austríac; tropes franceses van restablir el papa a Roma; el rei de Prússia va rebutjar la corona que li oferia el parlament de Frankfurt, perquè venia de la voluntat popular i no d’altres reis.

Els qui volien unir Itàlia i Alemanya en van treure una conclusió pràctica que ocuparà la sessió sisena: la unitat no la faria un parlament d’advocats reunit en una església, sinó un exèrcit i un ministre. I la pregunta del vot va quedar on el 1830 l’havia deixada: constitucions per a tothom, urnes per als propietaris.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El que Metternich no vol tocar

Llegeix el memoràndum de Metternich, el primer document de L'Arxiu, i respon amb una o dues frases cada pas. FET: què diu que han de mantenir els monarques, units? Copia-ho entre cometes. PARER: què pensa qui ho escriu dels qui volen canviar les lleis i els principis? SENYAL: quina paraula ho delata?

Les tres respostes: fet, amb la frase copiada entre cometes, parer i senyal (60-90 paraules en total).

💡 Pista: Si la cita se't fa feixuga, llegeix primer el context, que en resumeix les dues idees. El fet és a la primera frase: són tres coses que es mantenen, cadascuna davant d'un «contra». El parer i el senyal són darrere de cada «contra»: mira com anomena el que volen els altres. Pots començar: «Metternich demana que els monarques mantinguin…», «Qui ho escriu pensa que els qui volen canvis…», «La paraula que ho delata és…».

4.2 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la patata a la barricada

La lectura explica en quatre baules com es passa d'una collita dolenta a la caiguda d'un rei. Reconstrueix la cadena amb quatre caselles unides per fletxes, i escriu dins de cada casella el fet amb l'any. Sota la cadena, explica en una frase per què la lectura diu que la misèria sola no fa revolucions.

La cadena de quatre caselles amb l'any a cadascuna i la frase de sota.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La segona baula passa per la butxaca d'una família: si el pa se'n menja la meitat, què deixa de comprar? Per a la frase, mira què fa l'oposició política mentre dura la misèria: la Fitxa en dona el nom. Pots començar així: «La misèria sola no n'hi ha prou perquè…».

4.3 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Trenta-quatre anys en una línia

Dibuixa una línia del temps del Congrés de Viena al 1849 i col·loca-hi vuit fites de la cronologia de la Fitxa: almenys dues de la Restauració, dues de les revolucions del 1830 i tres de la primavera dels pobles. Retola cada fita amb l'any i el fet en una línia. Marca amb un altre color les fites que són intents de frenar un canvi, i escriu al peu quantes n'has marcat.

La línia del temps amb vuit fites retolades, les de frenada marcades i el recompte al peu.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Frenar un canvi no vol dir només reprimir-lo: una censura, una intervenció militar en un altre país i el tancament d'uns tallers també ho són. Pots començar per la Santa Aliança i acabar pel 1849.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos mapes, trenta-tres anys

Comenta els dos mapes de la lectura, el del 1815 i el del 1848, en tres passos retolats. DESCRIC — Al mapa del 1848, anomena tres ciutats marcades amb una flama i la data que en dona la llegenda. IDENTIFICO — Troba un estat que hi ha el 1848 i no hi era el 1815. DEDUEIXO — Compta quantes entrades de la llegenda del 1848 acaben amb «suppressed» i explica què et diu aquesta xifra sobre com va acabar l'onada. Fes servir el terme «equilibri entre potències» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb tres ciutats datades, un estat nou i el recompte comentat (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Per al segon pas, compara el nord-oest del continent als dos mapes. Connectors: «al mapa del 1815…, en canvi al del 1848», «per tant».

4.5 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre afirmacions sobre les dues onades

Copia les quatre afirmacions i digues si són certes o falses. Cadascuna s'ha de justificar amb UNA data o xifra concreta de la Fitxa, citant-la. (1) El 1830, França va passar a tenir sufragi universal masculí. (2) La revolució del 1848 va començar a París. (3) El Congrés de Viena va tenir en compte què volien els habitants dels territoris que repartia. (4) De totes les conquestes del 1848, l'abolició del servatge a l'Imperi austríac es va mantenir.

Les quatre afirmacions, cadascuna amb el veredicte i una frase que el justifiqui amb la data o la xifra de la Fitxa.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Per a la primera, compara les xifres del cens electoral de la Fitxa; per a la segona, mira quin focus porta el número 1 al mapa del 1848 i quina data hi consta.

4.6 🔍 Investigar · Enigma 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui soc, segons els mapes

Identifica aquests tres enigmes amb els dos mapes de la lectura i la Fitxa: de cadascun, el nom i la prova concreta que t'hi ha portat. (1) «No existeixo al mapa del 1815 i sí al del 1848. Vaig néixer d'una revolta contra un rei que regnava des d'Amsterdam.» (2) «Soc una república petita al mapa del 1815. Al del 1848 ja no hi soc: una potència veïna em va absorbir dos anys abans que comencés l'onada.» (3) «El 1848 la meva revolució triomfa al març i és esclafada el 1849, però no pel meu emperador: el va haver de venir a ajudar el tsar.»

Els tres noms, cadascun amb la prova concreta que l'ha permès identificar.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: El primer i el segon es resolen comparant els dos mapes; el tercer, llegint les fletxes grises i la llegenda numerada del mapa del 1848.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Exposició transversal 📖 La lectura ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Va fracassar o no

Explica amb un text d'estructura 1-3-1 si el 1848 va fracassar. UNA tesi en una sola frase, que prengui partit i no es quedi al mig. TRES arguments, un per paràgraf, cadascun recolzat en un fet datat: un del que es va desfer, un del que va quedar i un tercer que triïs tu. UNA conclusió que no repeteixi la tesi amb altres paraules, sinó que digui què hauríem de mesurar per decidir si una revolució guanya o perd.

La tesi en una frase, tres paràgrafs amb un fet datat cadascun i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

4.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El consell que no vas demanar

Ets ministre d'un estat europeu la tardor del 1847. El pa està pel núvol, les fàbriques acomiaden i l'oposició organitza banquets per demanar l'ampliació del vot. Tens damunt la taula el memoràndum de Metternich, que et diu que no facis cap reforma que pugui semblar inspirada per la por. Decideix què fas: aplicar-lo, ampliar el vot o una tercera via que has de definir. Escriu la decisió, els dos motius que la sostenen, el risc principal que assumeixes i què li contestaries a Metternich citant-lo entre cometes. Fes servir el terme «legitimitat» de la Fitxa.

La decisió, els dos motius, el risc assumit i la rèplica a Metternich amb una cita literal seva (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

4.9 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta del 24 de juny

Ets un obrer parisenc que el febrer del 1848 va sortir al carrer i el març va votar per primera vegada a la vida. El 21 de juny t'han tancat el taller nacional on treballaves. Escriu la carta que li adreces al diputat que has ajudat a elegir: què vas fer al febrer i al març, quin compromís va prendre el govern el 25 de febrer i què li demanes ara exactament. Recolza una demanda en una frase del programa de La Réforme, citada entre cometes, i no facis servir cap fet posterior al 24 de juny del 1848. Fes servir el terme «tallers nacionals» de la Fitxa.

La carta amb els tres continguts i una cita literal del programa de La Réforme (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1815, els vencedors de Napoleó van redibuixar Europa amb dos criteris, la legitimitat dinàstica i l'equilibri entre potències, i sense preguntar res als habitants. Metternich en va escriure la doctrina el 1820: mantenir les lleis com estan i no reformar mai per por. Va aguantar quinze anys. El 1830 va caure Carles X i va arribar la monarquia liberal, amb constitució i parlament però amb el vot reservat als propietaris; també va néixer Bèlgica i es va reconèixer Grècia. El 1848, la crisi del pa i de la feina es va sumar a la demanda del vot, i per primera vegada un govern europeu va escriure que treballar és un dret. Al cap d'un any, les tropes havien restablert gairebé tot l'ordre anterior, però el servatge abolit a l'Imperi austríac i el sufragi universal masculí a França ja no van tornar enrere.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Amb quins dos criteris va redibuixar Europa el Congrés de Viena, segons la sessió?

   A. La legitimitat de les dinasties del 1789 i l'equilibri perquè cap potència no s'imposés a les altres B. La legitimitat de les dinasties del 1789 i la voluntat de les nacions que vivien a cada territori C. L'equilibri entre potències i la sobirania nacional, que les constitucions noves havien de garantir D. La religió majoritària de cada territori i la compensació als estats que Napoleó havia envaït

2. 2. Què va canviar a França amb la revolució del 1830, segons la lectura?

   A. Es va decretar el sufragi universal masculí, i el cos electoral va passar a més de nou milions B. La corona va tornar a la branca legítima dels Borbons, que va retallar encara més el cens electoral C. El cens va créixer fins a uns 160.000 electors, però el vot va continuar reservat als propietaris D. Es va proclamar una república amb parlament, però amb el vot reservat als qui pagaven prou impostos

3. 3. Què va quedar del 1848 que cap govern restaurat no va desfer, segons el Desmuntant?

   A. Els tallers nacionals de París i el compromís de l'Estat de garantir la feina a tothom B. L'abolició del servatge a l'Imperi austríac i el sufragi universal masculí a França C. La constitució alemanya de Frankfurt i la corona que en va acceptar el rei de Prússia D. La revolució de Roma i la d'Hongria, que van resistir les tropes enviades a sufocar-les

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Metternich deia que una reforma feta per por és pitjor que cap reforma. Mirant com va acabar el 1848, tenia raó ell o la tenia qui deia que valia més concedir a temps?