Sessió 4. Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units van emergir com la gran potència econòmica del planeta. Mentre Europa es refeia de la destrucció, l’economia nord-americana vivia una dècada d’expansió que va rebre el nom dels Feliços Anys Vint. Les fàbriques, organitzades amb les cadenes de muntatge que havia popularitzat Henry Ford, produïen en massa i a preus cada cop més baixos. De sobte, milions de famílies podien accedir a coses abans reservades a uns quants: l’automòbil, la ràdio, els electrodomèstics. Era el naixement de la societat de consum moderna.

Aquella abundància material va anar acompanyada d’una explosió cultural. Les ciutats nord-americanes bullien de vida: el jazz sonava als locals nocturns, el cinema es convertia en l’espectacle de masses per excel·lència i les sales s’omplien per veure les primeres estrelles de Hollywood. Les dones, que havien entrat al món del treball durant la guerra, van aconseguir el dret de vot el 1920 i van desafiar les convencions amb noves maneres de vestir i de viure. Semblava que el progrés no tingués sostre i que la modernitat només pogués anar amunt. Aquesta sensació d’optimisme sense límits és clau per entendre el que vindria després: quan tot es va ensorrar, la decepció va ser tan profunda com ho havia estat la fe.

Aquella prosperitat, però, tenia una base perillosa: el crèditcrèditSistema de compra que permet pagar un producte a terminis, endeutant-se, en lloc de pagar-lo tot de cop. Als anys vint es va estendre massivament als Estats Units.. Es comprava a terminis, amb diners que encara no es tenien, confiant que el futur seria sempre millor. I aquesta mateixa lògica va contagiar la borsa. Invertir en accions va deixar de ser cosa de rics per convertir-se en una febre nacional: obrers, botiguers i mestresses de casa hi posaven els seus estalvis. Molts, a més, compraven a crèdit també les accions, demanant diners prestats amb la garantia de les mateixes accions que compraven. Es va estendre la idea que jugar a la borsa era un camí segur i ràpid cap a la riquesa, i circulaven històries de conductors o cambrers que s’havien fet rics amb un bon cop de sort. Mentre els preus pujaven, tot funcionava. Però n’hi hauria prou que baixessin perquè tot el castell s’ensorrés.

L’optimisme era tan gran que semblava impossible que allò acabés malament. Poques setmanes abans del desastre, un dels economistes més respectats del país, Irving Fisher, va assegurar que la borsa havia arribat a un nivell alt que ja no baixaria mai. Era la veu de la ciència econòmica confirmant el que tothom volia sentir. Es tractava d’una bombollabombollaSituació en què el preu d'un bé (accions, habitatges) puja molt per sobre del seu valor real, empès per l'especulació i la confiança que continuarà pujant. Tard o d'hora, esclata.: els preus de les accions ja no tenien res a veure amb el que valien de debò les empreses. Havien pujat perquè tothom comprava esperant vendre més car, en una espiral que no es podia sostenir eternament.

I va esclatar. El dijous 24 d’octubre de 1929, conegut com el «dijous negre», el pànic es va apoderar de Wall Street. Milers d’inversors van intentar vendre les seves accions alhora, però ja no hi havia qui les comprés, i els preus es van desplomar. El dimarts següent, el 29 d’octubre, la caiguda va ser encara pitjor. Els qui havien comprat a crèdit ho van perdre tot: les seves accions no valien res, però els deutes seguien sencers. En qüestió de dies, l’índex de la borsa va començar una caiguda descomunal: el principal indicador de Wall Street, que havia arribat a un màxim d’uns 381 punts el setembre de 1929, va anar baixant fins a tocar fons cap al 1932 al voltant dels 41 punts, una pèrdua de gairebé el noranta per cent del seu valor. De la nit al dia, gent que es creia rica va descobrir que no tenia res, i famílies que havien estalviat tota la vida es van quedar sense res del que havien invertit.

Però el crac borsari no va ser només la ruïna d’uns quants especuladors. Va ser la primera peça d’un dòmino que aviat arrossegaria tota l’economia. Molta gent havia invertit amb diners demanats als bancs, i quan no van poder tornar-los, molts bancs van fer fallida. En caure els bancs, van desaparèixer també els estalvis de milions de persones que no havien especulat mai. Sense diners ni crèdit, les famílies van deixar de comprar, i sense compradors les fàbriques van deixar de produir i van acomiadar treballadors, que encara van comprar menys. I com que els Estats Units eren els grans prestadors del planeta, la crisi es va exportar de seguida: quan els bancs nord-americans van reclamar els préstecs que havien fet a Europa, van arrossegar a la ruïna països que en depenien, com la mateixa Alemanya de Weimar. Aquell mecanisme infernal, en què cada problema n’alimentava un altre, és el que estudiarem a la pròxima sessió: com un crac a la borsa de Nova York es va convertir en la Gran Depressió que va assolar el món i va posar les democràcies contra les cordes.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

La caiguda, en un eix a escala

Dibuixa a la llibreta un eix vertical a escala que representi el valor de la borsa: marca el màxim d'uns 381 punts (1929) a dalt i el fons d'uns 41 punts (1932) a baix, respectant les proporcions. A sota, en 60-90 paraules, explica què significa, per a una persona que hi tenia els estalvis, una caiguda d'aquesta magnitud.

💡 Pista: Comença així: «Si 381 punts són el punt més alt…». Per respectar l'escala, pensa que 41 és aproximadament una novena part de 381. Fes servir el terme pèrdua de valor.

4.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La predicció que la història va desmentir (lectura de font)

Llegeix la predicció de Fisher a L'Arxiu. Copia la frase entre cometes i, a sota, explica amb les teves paraules què deia i per què resulta tan reveladora sabent que la va fer nou dies abans del crac. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Fisher va predir que…». Recorda que era un dels economistes més respectats del món: per això el seu error és tan significatiu.

4.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El peu de foto de la multitud

Observa la fotografia de la sessió (la multitud davant la borsa). Escriu-ne un peu de foto (màxim 25 paraules) que expliqui què hi passa i quan, sense caure en el dramatisme fàcil. A sota, en una frase, justifica quina informació has decidit incloure-hi i quina no.

💡 Pista: Un bon peu de foto respon on, quan i què passa. Informa amb precisió: evita adjectius carregats com «terrible» o «catastròfic».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Comentari de la imatge del pànic

Fes a la llibreta un comentari de la fotografia de la multitud davant la borsa (90-125 paraules). Descriu què s'hi veu, dedueix quin estat d'ànim reflecteix i explica què pot i què no pot dir-nos una imatge com aquesta sobre el que estava passant realment aquells dies.

💡 Pista: Estructura el comentari en tres passos: què veig, què en dedueixo i quins límits té la foto com a font. Fes servir «a la imatge s'observa…», «això suggereix…», «però no permet saber…».

4.5 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

La borsa abans i després, en un gràfic de barres

Amb les dades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres que compari el valor de la borsa el 1929 (uns 381 punts) i el 1932 (uns 41 punts). Posa-hi títol, escala i font. A sota, en 90-125 paraules, comenta què revela la diferència entre les dues barres.

💡 Pista: Assegura't que l'escala de l'eix vertical sigui coherent: la barra de 1932 ha de ser molt més curta. Comenta la desproporció, no només els números.

4.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Del crac a la crisi (cadena causa-efecte)

Escriu a la llibreta una cadena de causa i efecte, amb almenys quatre baules, que expliqui com la caiguda de la borsa va acabar deixant treballadors sense feina. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Encadena les baules amb «això va fer que…», «com a conseqüència…», «i per això…». Passa per les fallides bancàries i la caiguda del consum.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Dues maneres d'endeutar-se (diagrama de Venn)

Fes a la llibreta un diagrama de Venn amb dos cercles: «comprar béns de consum a terminis» i «comprar accions a marge». Col·loca a cada zona el que és propi de cada cas i, a la intersecció, el que tenen en comú. A sota, en un mínim de 125 paraules, explica per què tots dos hàbits van fer l'economia dels anys vint tan vulnerable.

💡 Pista: A la intersecció hi va allò compartit: endeutar-se confiant que el futur serà millor. Pensa què passa, en cada cas, si les coses van malament.

4.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Imprevisible o ignorat? (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Escriu a la llibreta un text (mínim 125 paraules) que discuteixi si el crac va ser realment imprevisible o si hi havia senyals que es van voler ignorar. Pren una posició raonada i respon a l'objecció que «fins i tot els experts es van equivocar».

💡 Pista: Distingeix entre «no es podia saber» i «no es va voler veure». El cas de Fisher et serveix per als dos costats de l'argument: fes-lo servir amb intel·ligència.

4.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: les bombolles tornen

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La bombolla de 1929 es va inflar perquè [explica el mecanisme]. Avui he sentit parlar de bombolles com [posa'n un exemple actual: habitatge, criptomonedes…], que s'assemblen en [explica-ho] però es diferencien en [explica-ho]. La lliçó que en trec és [conclusió argumentada].»

💡 Pista: No cal ser expert en economia: n'hi ha prou d'aplicar la lògica de la bombolla (preus disparats, especulació, eufòria) a un cas d'avui i comparar amb rigor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els Feliços Anys Vint van ser una dècada de prosperitat, consum a crèdit i especulació borsària sostinguda per una fe cega en el futur. L'octubre de 1929, la bombolla va esclatar: la borsa es va desplomar, els bancs van caure i la ruïna es va estendre. El crac no va ser un llamp imprevisible, sinó el final lògic d'una prosperitat construïda sobre el deute, i va ser la guspira de la Gran Depressió.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va predir l'economista Irving Fisher poc abans del crac?

   A. Que la borsa s'ensorraria aviat B. Que els preus de les accions havien arribat a un nivell alt i permanent que ja no baixaria C. Que calia vendre totes les accions immediatament D. Que els Estats Units entrarien en guerra

2. 2. Per què comprar accions «a marge» (a crèdit) feia el sistema tan fràgil?

   A. Perquè les accions no es podien vendre B. Perquè els inversors compraven amb diners prestats, de manera que si els preus baixaven ho perdien tot però els deutes seguien sencers C. Perquè només els rics podien comprar accions D. Perquè el govern prohibia especular

3. 3. Com es va convertir un crac borsari en una crisi econòmica mundial?

   A. La borsa va tornar a pujar de seguida B. Les fallides bancàries van esborrar estalvis, va caure el consum, les fàbriques van acomiadar treballadors i, com els EUA eren els grans prestadors, la crisi es va exportar a Europa C. Els governs van repartir diners a tothom D. Només va afectar uns quants especuladors de Nova York

💭 Per pensar fins demà

Si les bombolles deixen sempre senyals abans d'esclatar, per què la gent, un cop i un altre, continua sense voler-los veure fins que és massa tard?