Sessió 9. Retorn — què és un dret conquerit, i com es perd

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 31 de maig del 1850 l’Assemblea francesa va aprovar una llei electoral. No hi ha cap article que aboleixi el sufragi universal masculí; la llei el continua anomenant així de cap a cap. Quan es van refer les llistes, França tenia 2,8 milions d’electors menys.

La càpsula es tanca tornant al lloc on va començar: els mapes i els percentatges de la primera sessió. Ara els podeu llegir amb una eina que llavors no teníeu.

Tot té data

Repasseu el que heu vist. La igualtat davant la llei no existia el 1788 i el 1789 sí: la van fer possible una nit d’agost i una declaració de disset articles. La constitució escrita té data d’invenció. El sufragi universal masculí arriba a França el 1848, a Alemanya el 1871 i al Regne Unit el 1918, i cada una d’aquestes dates té al darrere unes quantes dècades de peticions rebutjades. El vot de les dones és de 1893 a Nova Zelanda i de 1944 a França.

Cap d’aquests drets no és original. Tots surten d’un conflicte que algú va guanyar, i d’aquí en surt una conseqüència que sol passar per alt: si es van poder guanyar, es poden perdre. La resta de la sessió mira dos casos en què es van perdre.

Maig del 1850: com es treu el vot sense treure’l

El 10 de març i el 28 d’abril del 1850 hi va haver eleccions parcials a França, i les va guanyar l’esquerra. A París hi va sortir elegit Eugène Sue, novel·lista d’èxit i socialista. La majoria conservadora de l’Assemblea, el partit de l’Ordrepartit de l’OrdreCoalició de la dreta que domina l'Assemblea des del maig del 1849: orleanistes, legitimistes i republicans moderats units per la por al socialisme. Els seus caps (Thiers, Molé, Montalembert, Berryer) van ser anomenats «els Burgraves», pel títol d'un drama de Victor Hugo sobre uns senyors feudals decrèpits., en va treure la conclusió que li convenia: si el problema era el resultat, calia canviar l’electorat.

Els primers dies de maig, el ministre de l’Interior Baroche va encarregar el projecte a una comissió de disset diputats. El 8 de maig el text ja era a l’Assemblea, que en va votar la urgència per 453 vots contra 197; el 21 s’obria el debat i el 31 quedava aprovat.

El mecanisme és de tres línies. L’article 2 afegeix una condició nova: tres anys de domicili al mateix municipi o cantó, quan el decret del 1848 en demanava sis mesos. L’article 3 diu com s’ha de demostrar el domicili, i aquí és on la llei mossega: per la inscripció al rol de la contribució personal, o bé per una declaració del pare o de l’amo. Qui es movia de taller en taller no tenia tres anys enlloc; qui era massa pobre per pagar la contribució personal no sortia a cap rol. L’obrer que canviava de ciutat i el compagnoncompagnonArtesà que, en acabar l'aprenentatge, recorria França treballant uns mesos a cada ciutat abans d'assolir la mestria. El «tour de France» del compagnonnage podia durar cinc o sis anys, i deixava el treballador sense domicili estable enlloc. que feia el seu tomb de França quedaven fora sense que ningú els hagués tret cap dret.

L’article 5, en canvi, exempta del requisit els funcionaris públics i els ministres dels cultes reconeguts per l’Estat. Els tres anys no eren un principi: eren un filtre, i qui el redactava sabia perfectament per on volia que passés la gent.

Els números: el cos electoral va passar de 9.618.057 a 6.809.281 electors (altres recomptes de l’època donen de 9,9 a 6,7 milions; en tots, gairebé un terç menys). A París, de 224.000 a 74.000. A Lilla, ciutat obrera, de 15.058 a 4.524. Al debat del 21 de maig, Victor Hugo, que havia estat elegit en una llista de la dreta, va dir des de la tribuna que aquella llei feia governar feudalment tres milions d’exclosos per sis milions de privilegiats, i que continuar dient-ne sufragi universal era una hipocresia. Tres dies després, Thiers responia parlant de «la vil multitud».

1890: el mateix mecanisme, a l’altra riba

Als Estats Units, la quinzena esmena deia des del 1870 que el dret de vot no es pot negar «per raça, color o condició prèvia de servitud». És una prohibició molt clara, i durant vint anys va funcionar prou perquè a Mississipi hi hagués més electors negres que blancs.

El 1890 aquell estat va convocar una convenció constitucional. Els seus redactors tenien un problema tècnic: no podien escriure la paraula «raça» sense xocar amb la Constitució federal. El van resoldre igual que la comissió dels disset. L’article 12 de la nova constitució no exclou ningú per raça. Exigeix dos anys de residència, un impost de capitació de dos dòlars i que l’elector sàpiga llegir un article qualsevol de la constitució estatal, «o bé entendre’l quan li’l llegeixin, o donar-ne una interpretació raonable».

Aquesta última frase és la peça clau, i tothom ho sabia. Qui decideix si una interpretació és raonable és el registradorregistradorFuncionari del comtat encarregat d'inscriure els electors. Amb la clàusula d'enteniment, la seva valoració era inapel·lable a la pràctica: podia fer llegir la constitució sencera a un mestre negre i donar per bona la resposta d'un blanc analfabet. del comtat. El diari demòcrata més important de l’estat, el Clarion-Ledger de Jackson, en va dir «un frau transparent» quan encara s’estava discutint. A les eleccions al Congrés del 1892, les primeres amb la constitució nova, hi van votar 69.905 blancs i 9.036 negres. El 1896, el tribunal suprem de l’estat va escriure en una sentència que la convenció, com que no podia discriminar la raça, havia discriminat els seus trets.

El patró

Els dos casos estan separats per quaranta anys i un oceà, i fan exactament el mateix en tres moviments.

El primer moviment és no tocar res. El dret continua escrit i el nom es conserva: la llei francesa parla de sufragi universal fins a l’última línia, i la constitució de Mississipi no esmenta la raça ni una sola vegada.

El segon és afegir-hi un requisit que sembla neutre. Un domicili estable, un impost de dos dòlars, saber llegir un paràgraf. Cap d’aquestes exigències no és odiosa en si mateixa i totes es poden defensar amb arguments de sentit comú, que és justament el que les fa útils.

El tercer és el que decideix, i és el més avorrit dels tres: algú ha de comprovar que el requisit es compleix. El rol de la contribució personal a França, el registrador del comtat a Mississipi. Allà és on el dret s’evapora, i allà no hi arriba cap declaració solemne.

Qui va derogar la llei del 1850

Val la pena saber com acaba la història francesa, perquè no acaba bé. La llei del 31 de maig la va derogar Louis-Napoléon Bonaparte. El 4 de novembre del 1851 va demanar a l’Assemblea que l’anul·lés; l’Assemblea s’hi va negar per 355 vots contra 348, i ell ja tenia el que buscava. El 2 de desembre del 1851, amb el cop d’estat, va dissoldre l’Assemblea, va abolir la llei i va restablir el sufragi universal per decret. Després el va fer servir per guanyar plebiscits amb més del noranta per cent.

Qui va restituir el dret va ser qui va enderrocar la república. Aquesta contradicció és la porta d’entrada de la càpsula cinquena i de la novena, i convé deixar-la oberta.

Tornada al cas

La primera sessió us va deixar amb una xifra incòmoda: el 45,8 % de la humanitat viu en autocràcies electorals, països on hi ha eleccions amb diversos candidats i el resultat no està obert. Ara ja sabeu que això no és cap novetat del segle XXI ni cap fracàs exòtic de països llunyans. És el procediment que França va estrenar el 1850 i que Mississipi va perfeccionar el 1890, i que consisteix a deixar el dret intacte i treballar-hi al voltant.

Els drets polítics que teniu els va conquerir gent que no us coneixia i que sovint no els va arribar a exercir. Cap d’ells no va venir de regal, i tots porten data. Quan sentiu a parlar d’un requisit nou per votar, ja sabeu on mirar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Què exigeix, i com es demostra

Llegeix els dos documents de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos numerats. PAS 1 — Copia literalment, amb cometes, la condició nova que l'article 2 de la llei afegeix per ser a la llista electoral. PAS 2 — Llista les tres maneres de demostrar el domicili que admet l'article 3, amb les paraules de la font. PAS 3 — Copia un dels noms que Hugo dona al final del fragment al sufragi de la llei, i digues si aquell nom és un fet o el parer de Hugo.

Els tres passos numerats, amb la condició i el nom de Hugo copiats literalment i les tres maneres llistades (60-90 paraules en total).

💡 Pista: Al PAS 1, la condició nova és un temps de residència. Al PAS 2, cada manera obre un tros de l'article 3 separat per punt i coma: la primera parla d'un impost, la segona de la família i la tercera de la feina. Al PAS 3, els noms són just abans de «el nom de sufragi universal»; pots començar així: «És un parer, perquè…».

9.2 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vint mesos, del vot al cop

Dibuixa a la llibreta una línia del temps horitzontal que vagi del març del 1850 al desembre del 1851, i marca-hi vuit fites amb la data exacta i tres o quatre paraules cadascuna. Han de ser-hi, com a mínim: les eleccions parcials guanyades per l'esquerra, la votació d'urgència, l'obertura del debat, l'aprovació de la llei, la petició de derogació de Bonaparte, la negativa de l'Assemblea i el cop d'estat. Marca amb un color diferent les fites en què el dret de vot es RETALLA i les fites en què s'AMPLIA.

La línia amb les vuit fites datades i retolades, i els dos colors explicats en una petita llegenda.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Compte amb l'última fita: el 2 de desembre del 1851 hi passen dues coses alhora, i una amplia el dret de vot mentre l'altra el fa inútil. Pots marcar-la amb els dos colors i explicar-ho a la llegenda.

9.3 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article 2, dit clar

Reescriu els articles 2 i 3 de la llei en forma d'avís de quatre frases enganxat a la porta d'un ajuntament el juny del 1850, adreçat a gent que no sap llegir textos jurídics. Ha de dir, sense embuts, qui pot votar i què ha de portar per demostrar-ho. Paraules prohibides: «domicili», «constatar», «inscripció» i «rol».

L'avís de quatre frases, sense cap de les quatre paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: «Domicili» es pot dir «on vius des de fa temps». «Rol» és la llista de qui paga un impost. Pots començar una de les frases per «Si no pots…»: és la que et dirà si has entès de què va la llei, perquè et fa pensar en qui no pot fer el que s'hi demana.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Un mapa que és una llista de noms

Mira el mapa del 1851 que hi ha a la lectura i respon en tres passos retolats. LLEGEIXO — copia el títol imprès a la part de dalt i les tres entrades de la llegenda del cantó inferior esquerre, amb el color i el que significa. COMPTO — tria tres departaments qualssevol i digues quants representants té cadascun i quants colors diferents hi conviuen. DEDUEIXO — el mapa no pinta territoris, pinta persones amb nom i cognom. Per a què creus que servia un mapa així el 1851, i a qui li interessava comprar-lo?

Els tres passos retolats, amb el títol i la llegenda copiats, el recompte dels tres departaments i la deducció (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Per al DEDUEIXO, fixa't en el quadre de text de dalt a l'esquerra: anota qui va rebre l'encàrrec de preparar la llei. Un mapa que et diu qui és cadascú serveix per a alguna cosa molt concreta quan tornin a haver-hi eleccions.

9.5 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El rebut que ho diu tot

Mira el rebut de l'impost de capitació de la lectura i respon en tres passos retolats. COPIO — l'import, el nom de qui paga, el comtat, la data i el número del rebut. IDENTIFICO — hi ha un camp imprès al formulari que demana una dada que no té res a veure amb l'impost; digues quin és i per a què podia servir tenir-la anotada. INTERPRETO — el formulari imprès diu que la suma és deguda per «him», i el nom escrit a mà porta «Mrs.» al davant. Sabent en quin mes i any estem, explica què significa aquest desajust. Fes servir el terme «Quinzena esmena» de la Fitxa.

Els tres passos retolats, amb les cinc dades copiades, el camp identificat i la interpretació del desajust (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per a l'INTERPRETO, mira la data del rebut i recorda de la sessió anterior en quin any i mes van obtenir el vot les dones dels Estats Units. Un formulari imprès triga a canviar; una llei, no.

9.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una elecció perduda, un cop d'estat

Munta la cadena causal que va de les eleccions parcials del 28 d'abril del 1850 al cop d'estat del 2 de desembre del 1851: cinc baules com a mínim, cadascuna amb la seva data. Acaba amb una frase que expliqui en quina baula la cadena deixa de tractar del dret de vot i passa a tractar d'una altra cosa.

La cadena de cinc baules datades i la frase final.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La quarta baula és la més difícil de veure perquè sembla una derrota de Bonaparte: pregunta't què hi guanya. La «contribució personal» de la Fitxa explica una altra de les baules.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una llei que es va aplicar una sola vegada

La llei del 31 de maig del 1850 va estar vigent divuit mesos i només es va arribar a aplicar en una elecció parcial de París. Un manual d'història hi podria dedicar tres línies. Argumenta en un dictamen la seva rellevància històrica amb tres criteris retolats i justificats un per un: quanta gent va afectar, quant de temps van durar els seus efectes i què ens permet entendre que no entendríem sense ella. Acaba dient si el manual de les tres línies s'equivoca o no. Fes servir el terme «contribució personal» de la Fitxa.

El dictamen amb els tres criteris retolats i justificats i el veredicte final sobre el manual (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

9.8 🌍 Participar · Manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La petició del compagnon

Som a mitjan maig del 1850 i el projecte de llei encara es discuteix. Contra aquell projecte van arribar a l'Assemblea milers de peticions de ciutadans. Escriu la d'un artesà que fa el seu tomb de França: quatre punts numerats, adreçats als representants. Condicions estrictes: dos dels punts han de citar literalment, entre cometes, l'article 2 o el 3 de la llei que teniu a L'Arxiu; un punt ha d'explicar exactament quina de les tres maneres de provar el domicili ell no pot complir i per què; un punt ha d'invocar l'article 5 per assenyalar una desigualtat de tracte. No pots fer servir cap fet posterior al 31 de maig del 1850 ni cap argument de Hugo copiat tal qual.

La petició de quatre punts numerats, amb dues cites literals, el motiu concret de l'exclusió i l'ús de l'article 5 (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

9.9 🔍 Investigar · Contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El mateix patró, avui

Tria una mesura electoral d'avui de la qual s'hagi discutit si dificulta el vot d'algun grup: exigir un document d'identitat concret, reduir el nombre de col·legis electorals, escurçar el termini d'inscripció al cens, restringir el vot per correu o el vot de la població emigrada. Analitza-la en dos blocs retolats. EL PATRÓ: aplica-hi els tres moviments de la Fitxa i digues quins es compleixen i quins no. LA DIFERÈNCIA: compara-la amb el 1850 o el 1890 i digues dues coses que la separen, perquè un contrast que només troba semblances no és una anàlisi. Registre analític, sense anomenar cap governant ni cap partit. Fes servir el terme «drets polítics» tal com el va definir la primera sessió.

L'anàlisi amb els dos blocs retolats i els dos punts de diferència (70-90 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap dret polític d'avui és original: tots tenen data i tots van costar un conflicte, i el que es pot guanyar es pot tornar a perdre. Dos casos ho demostren amb el mateix mecanisme. La llei francesa del 31 de maig del 1850, aprovada tres setmanes després que l'esquerra guanyés unes parcials, va deixar el sufragi universal escrit i va exigir tres anys de domicili provats amb el rol d'un impost: 2,8 milions d'electors menys de cop, amb exempció per als funcionaris i el clergat. La constitució de Mississipi del 1890 no va escriure mai la paraula «raça», que la Constitució federal li prohibia: va posar dos anys de residència, un impost de dos dòlars i una prova de lectura que el registrador del comtat podia donar per bona o no. El patró és sempre el mateix: mantenir el dret, afegir-hi un requisit d'aparença neutra i deixar la comprovació en mans d'algú amb marge. La història francesa acaba amb una ironia que val la pena recordar: qui va derogar la llei restrictiva i va restablir el sufragi universal va ser Louis-Napoléon Bonaparte, el 2 de desembre del 1851, el dia que va donar el cop d'estat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer exactament la llei francesa del 31 de maig del 1850?

   A. Va abolir el sufragi universal masculí i va tornar al cens d'electors propietaris de la monarquia B. Va excloure de les llistes electorals els funcionaris públics i els ministres dels cultes de l'Estat C. Va mantenir el nom de sufragi universal i va exigir tres anys de domicili, provats amb un rol fiscal D. Va exigir a cada elector que sabés llegir un article de la constitució, a criteri de l'alcalde

2. 2. Per què la constitució de Mississipi del 1890 no esmenta la raça enlloc?

   A. Perquè la quinzena esmena prohibia negar el vot per raça, i uns requisits neutres feien el mateix efecte B. Perquè els redactors volien que la prova de lectura deixés fora igualment els analfabets blancs i negres C. Perquè ja no calia: des del 1870, els electors blancs eren una majoria clara a tots els comtats de l'estat D. Perquè un tribunal federal acabava d'anul·lar les lleis estatals que distingien els ciutadans per raça

3. 3. Segons el patró que comparteixen els dos casos, en quin punt s'acaba perdent el dret de vot?

   A. En la derogació expressa del dret, amb un article curt i tècnic perquè passi desapercebut B. En la comprovació del requisit, que queda en mans d'algú amb marge, com el registrador C. En el debat parlamentari, quan la majoria vota la urgència per evitar discutir el text D. En la violència als col·legis electorals, que fa por als electors el dia de la votació

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un dret es pot buidar sense derogar-lo, quina és la pregunta que has de fer davant de cada norma electoral nova?