Sessió 3. La Revolució Russa i l'URSS: de Lenin a Stalin

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El febrer de 1917, en plena Gran Guerra, Rússia va deixar de ser un imperi en una setmana. Les cues del pa a Petrograd es van convertir en vagues, les vagues en manifestacions, i quan els soldats de la guarnició es van negar a disparar contra la multitud, el tsar Nicolau II va abdicar. Tres segles de dinastia Romànov van acabar sense que ningú els hagués planificat la fi. El tsarismetsarismeRègim polític de l'Imperi rus fins al 1917: una autocràcia en què el tsar concentrava tot el poder, sense constitució efectiva ni parlament amb capacitat real de control, sostinguda per la noblesa, l'Església ortodoxa i la policia política. va deixar pas a un govern provisional liberal que volia fer de Rússia una democràcia parlamentària, però que va cometre l’error de continuar la guerra. Al carrer, mentrestant, s’havia format un altre poder: els sovietssovietsConsells d'obrers i soldats elegits a les fàbriques i als regiments. El 1917 van coexistir amb el govern provisional en una situació de «poder dual», i els bolxevics els van fer servir com a base per prendre el poder. Van donar nom al nou estat., assemblees d’obrers i soldats que decidien pel seu compte.

En aquell buit, un partit petit i disciplinat va veure la seva ocasió. Els bolxevicsbolxevicsFacció del partit socialdemòcrata rus dirigida per Lenin des de 1903, partidària d'un partit de revolucionaris professionals i de la presa del poder sense esperar que el capitalisme «madurés». El 1918 van adoptar el nom de Partit Comunista. de Lenin prometien tres coses que el govern no donava: pau, pa i terra. L’octubre de 1917 van ocupar els punts clau de Petrograd i van prendre el poder gairebé sense resistència; el març de 1918 van signar amb Alemanya la pau de Brest-Litovsk, cedint territoris enormes per sortir de la guerra: la primera promesa, complerta a qualsevol preu. Per primera vegada, un estat es proclamava obrer i socialista, i s’oferia al món com l’alternativa al capitalisme. Aquell model, que el 1919 va crear una Internacional pròpia per exportar la revolució, seria la referència, la por o l’esperança de mig planeta durant setanta anys: és l’alternativa que definirà el segle.

Van seguir anys duríssims. Una guerra civil va enfrontar l’Exèrcit Roig amb els «blancs», sostinguts per tropes estrangeres, i els bolxevics la van guanyar al preu d’una repressió sense límits i d’una economia militaritzada, el comunisme de guerracomunisme de guerraPolítica econòmica dels bolxevics durant la guerra civil (1918-1921): nacionalització de la indústria, prohibició del comerç privat i requisa forçosa del gra als pagesos per alimentar les ciutats i l'exèrcit. Va provocar fam i revoltes camperoles., que requisava el gra als pagesos i va acabar en fam. El 1921, amb el país arruïnat i els mariners de Kronstadt revoltats, Lenin va fer marxa enrere amb la NEPNEPNova Política Econòmica (1921-1928): mesura de Lenin que va tornar a permetre el comerç privat, la petita indústria i un mercat agrari, per refer l'economia després de la guerra civil. Va funcionar, però molts bolxevics la veien com una traïció., que tornava a permetre el mercat al camp i al petit comerç. Semblava una pausa pragmàtica. Sota aquella calma, però, s’estava preparant la lluita pel poder.

Perquè el gener de 1924 Lenin va morir, i amb ell va desaparèixer l’única autoritat que tothom reconeixia. Es va obrir una pugna entre dues figures molt diferents. D’una banda, Trotski, l’orador brillant i organitzador de l’Exèrcit Roig, partidari d’estendre la revolució al món. De l’altra, Stalin, un home gris que ocupava un càrrec aparentment burocràtic, el de secretari general del partit, i que proposava construir el «socialisme en un sol país». Molts van menystenir Stalin. Va ser un error fatal: des d’aquell càrrec, ell controlava els nomenaments i els expedients, i va anar col·locant homes fidels a cada lloc clau. El mateix Lenin havia intuït el perill: en un document dictat poc abans de morir, conegut després com el seu testamenttestamentCarta dictada per Lenin entre desembre de 1922 i gener de 1923, on valorava els dirigents del partit. Advertia del perill que suposava Stalin i proposava apartar-lo del càrrec de secretari general. El partit la va mantenir en secret durant dècades., va avisar que Stalin havia concentrat massa poder. L’avís es va enterrar. Cap al 1928, amb Trotski expulsat del partit i deportat, Stalin es va quedar sol al capdavant. La democràcia interna del partit, l’únic contrapès que quedava, havia desaparegut.

Amb el poder assegurat, Stalin va llançar una segona revolució, aquesta vegada des de dalt. Va abandonar la NEP i va imposar els plans quinquennalsplans quinquennalsProgrames econòmics de l'estat soviètic que fixaven objectius obligatoris de producció per a cinc anys, sobretot d'indústria pesant (acer, carbó, electricitat). El primer (1928-1932) va convertir l'URSS en potència industrial al preu d'un sacrifici humà immens., que fixaven per llei objectius gegantins de producció. En pocs anys van sorgir ciutats industrials senceres i complexos siderúrgics com el de Magnitogorsk, i la Unió Soviètica es va convertir en una potència capaç, més tard, de resistir l’atac nazi. Al camp, la col·lectivitzaciócol·lectivitzacióProcés forçós (1929-1933) pel qual l'estat va confiscar les terres i el bestiar dels pagesos per integrar-los en granges col·lectives controlades per l'estat. Els que s'hi resistien, els «kulaks», van ser deportats o eliminats; la fam de 1932-1933 en va ser la conseqüència. va confiscar les terres i va obligar els pagesos a treballar en granges col·lectives; els que s’hi resistien, els kulaks, van ser deportats, empresonats o eliminats, com Stalin va anunciar sense embuts el desembre de 1929. La confiscació de gra i el caos van provocar una fam terrible el 1932 i el 1933, sobretot a Ucraïna, que va costar milions de vides.

Qui protestava acabava al gulaggulagSigla russa de la Direcció General de Camps: la xarxa de camps de treball forçat de l'URSS, escampada per Sibèria i l'Àrtic. Hi van passar milions de persones; centenars de milers hi van morir de fred, fam i esgotament., la xarxa de camps de treball forçat. I durant la segona meitat dels anys trenta, Stalin va desfermar el Gran Terror: una onada de detencions, judicis amanits i execucions que va colpejar tota la societat, inclosos els seus companys de partit. Als processos de Moscou, vells dirigents bolxevics confessaven en públic crims impossibles, trencats per la tortura, abans de ser afusellats. La denúncia es va convertir en una manera de sobreviure, i ningú no se sentia segur, ni tan sols els botxins. Al voltant de Stalin es va construir un culte a la personalitat que el presentava com el pare savi de tots els pobles soviètics.

El resultat va ser un estat totalitari: un sol partit, cap oposició, cap premsa lliure, una policia secreta omnipresent i un estat que aspirava a controlar-ho tot, de l’economia als pensaments. La constitució de 1936, que Stalin va presentar com la més democràtica del món, garantia sobre el paper tots els drets que la policia negava a la pràctica: la façana de la sessió 1, portada a l’extrem. Era, punt per punt, el negatiu exacte de la democràcia liberal de la sessió 1. I aquí hi ha la peça que lliga aquesta sessió amb tota la càpsula: als anys trenta, mentre les democràcies semblaven paralitzades davant la crisi, dos models rivals prometien ordre i eficàcia a canvi de llibertat. Un era el comunisme soviètic. L’altre, el feixisme. Tots dos van seduir milions de persones desil·lusionades amb una democràcia que no complia. Per a molts aturats i pagesos empobrits d’Europa, un règim que exhibia fàbriques noves i plena ocupació semblava una resposta, encara que amagués un preu de sang que la propaganda s’encarregava de silenciar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De febrer de 1917 al Gran Terror

Situa a la llibreta, en una línia del temps, vuit fets datats de 1917 a 1938 que trobis a la Fitxa: de les dues revolucions al Gran Terror. A sota, en una frase, descriu en quin moment el règim es queda sense cap contrapès.

La línia del temps amb vuit fets datats i la frase de sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a les sis primeres entrades de la Fitxa. Per a la frase de sota, pots fer servir «secretari general» o «partit únic».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'avís de Lenin (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes el que Lenin diu que ha concentrat Stalin. PAS 2, el PARER: què en pensa Lenin? PAS 3, el SENYAL: quina expressió delata el seu dubte?

Els tres passos, amb el fet copiat entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera meitat de la frase; el que en pensa Lenin, a la segona. El PAS 2 pot començar per «Lenin no ho diu obertament, però…».

3.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Com un partit petit pren un país enorme

Explica a la llibreta, en un esquema 1-3-1, per què els bolxevics van poder prendre el poder l'octubre de 1917: una frase de tesi, tres raons de tres menes que trobis a la lectura (la situació, la promesa, l'organització) i una frase de conclusió.

L'esquema 1-3-1: la tesi, les tres raons i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres raons són als dos primers paràgrafs de la lectura. T'hi poden servir «soviets» i «govern provisional».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El que Lenin temia i el que Stalin va fer

Els dos documents de L'Arxiu són de 1923 i de 1929. Compara'ls a la llibreta en tres passos: (a) què temia Lenin i què anuncia Stalin; (b) en què el segon confirma el primer; (c) per què Stalin parla d'eliminar una «classe» i no persones: què hi guanya?

La comparació en tres passos, amb una expressió copiada de cada document (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos parlen de…», «en canvi…», «la paraula que ho amaga és…».

3.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La fotografia de Gorki

Comenta a la llibreta la fotografia de Lenin i Stalin de la lectura en tres passos. DESCRIC què s'hi veu (postures, mirades, lloc). IDENTIFICO què estava passant aleshores entre els dos homes, segons L'Arxiu. DEDUEIXO per què el règim de Stalin la va reproduir tant i què volia que hi veiés qui la mirava. Fes servir el terme «culte a la personalitat».

El comentari en tres passos (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «la imatge mostra…», «en canvi, el document diu…», «per tant, la fotografia servia per…». El peu diu la data de la fotografia.

3.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ideals contra mètodes (desmuntant el tòpic)

Explica a la llibreta, en quatre frases, per què el que fa totalitari un règim són els mètodes i no els ideals: quins mètodes de l'estat totalitari tenia l'URSS de Stalin, i per què uns ideals d'igualtat no l'eximeixen.

L'explicació en quatre frases.

💡 Pista: Els mètodes són a l'última entrada de la Fitxa i al bloc Desmuntant un tòpic. Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús a cada sèrie

A cadascuna d'aquestes tres sèries hi ha un element que no pertany al mateix conjunt que els altres tres. Sèrie A: soviets · Duma tsarista · govern provisional · Exèrcit Roig. Sèrie B: comunisme de guerra · NEP · plans quinquennals · col·lectivització. Sèrie C: tribunals independents · policia secreta · partit únic · culte al líder. Identifica l'intrús de cada sèrie i justifica a la llibreta, en una frase per sèrie, quin criteri uneix els altres tres. Hi pot haver més d'un criteri vàlid: el que compta és que el teu se sostingui.

Els tres intrusos, cada un amb el seu criteri justificat en una frase.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Abans de triar, escriu per a cada sèrie què tenen en comú tres dels quatre elements: l'intrús és el que trenca aquella definició.

3.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El preu de Magnitogorsk

Argumenta a la llibreta la teva resposta a aquesta qüestió moral: «Que l'URSS es convertís en potència industrial en deu anys justifica, explica o no té res a veure amb els milions de morts de la col·lectivització i el terror?». Dona la teva tesi, dues proves de la lectura o de L'Arxiu, i el contraargument més fort, respost. Fes servir el terme «col·lectivització forçosa».

El microassaig amb tesi, dues proves i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Abans d'escriure, distingeix tres verbs que no volen dir el mateix: justificar, explicar i descriure. La teva tesi ha de triar-ne un.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: ordre a canvi de llibertat

Als anys trenta, molts europeus admiraven el creixement de l'URSS i no volien veure'n el preu. Argumenta a la llibreta si avui es repeteix aquest error quan algú posa d'exemple un règim autoritari que creix, sense anomenar-ne cap: què s'assembla als anys trenta i què no. Fes servir el terme «totalitari» tal com el defineix la Fitxa.

L'argument amb el que s'assembla i el que no (80-100 paraules).

💡 Pista: La comparació només val si dius també què NO s'assembla: cap règim actual no és una còpia del de 1935.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1917 dues revolucions van ensorrar el tsarisme i els bolxevics van fundar el primer estat socialista, l'alternativa al capitalisme que definiria el segle. Després de la guerra civil i la pausa de la NEP, la mort de Lenin va obrir una successió que Stalin va guanyar des del càrrec de secretari general, malgrat l'avís enterrat del testament. Els plans quinquennals, la col·lectivització, el gulag i el Gran Terror van construir un estat totalitari: el negatiu exacte de la democràcia liberal, que als anys trenta va seduir milions de persones amb la promesa d'ordre i eficàcia.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons L'Arxiu, què diu Lenin de Stalin a la carta coneguda com el seu «testament»?

   A. Que és un home gris, amb un càrrec només burocràtic, i que el partit fa bé de no témer-lo B. Que vol estendre la revolució al món i que això posa en perill el socialisme a Rússia C. Que és el dirigent més prudent del partit i el que ha de continuar la NEP després d'ell D. Que ha concentrat una autoritat il·limitada i que no és segur que la faci servir amb prudència

2. 2. Què va ser la col·lectivització forçosa, segons la sessió?

   A. La requisa del gra als pagesos per alimentar les ciutats i l'exèrcit durant la guerra civil B. La confiscació de terres i bestiar per integrar els pagesos en granges controlades per l'estat C. El repartiment de les terres dels kulaks entre els pagesos pobres, que en van passar a ser amos D. El retorn del mercat agrari i del petit comerç, que va enriquir els kulaks fins a la fam de 1932

3. 3. Segons el Desmuntant, què fa que un règim sigui totalitari?

   A. Els ideals: negar la igualtat i l'emancipació dels treballadors, com feien feixisme i nazisme B. L'origen: haver pres el poder per la força i no a les urnes, com els bolxevics l'octubre de 1917 C. Els mètodes: partit únic, policia secreta i control total, sigui quin sigui l'ideal proclamat D. L'economia: que l'estat fixi per llei què es produeix, com feien els plans quinquennals de Stalin

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el testament de Lenin s'hagués llegit en veu alta el 1924, hauria canviat alguna cosa, o el problema no era Stalin sinó un règim sense cap contrapès?