Sessió 3. La cursa nuclear i la dissuasió

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha una paradoxa al cor de la Guerra Freda: com més armes acumulaven les dues potències, menys probable era que les fessin servir. La raó té un nom tan clar com esgarrifós: destrucció mútua assegurada, coneguda per les sigles angleses MAD, que en anglès volen dir «boig». La idea és senzilla. Si tots dos bàndols tenen prou bombes atòmiques per esborrar l’altre del mapa, cap dels dos no s’atrevirà a atacar primer, perquè sap que la seva pròpia destrucció seria segura. La pau, doncs, no descansava sobre la confiança, sinó sobre la por: la certesa que una guerra no tindria vencedors, només cadàvers. És una lògica freda i inquietant, però va ser la que va evitar que la Guerra Freda es convertís en una tercera guerra mundial.

Per sostenir aquesta amenaça, calia acumular armes sense parar, i així va començar una cursa armamentística vertiginosa. El 1945, els Estats Units tenien la primera i única bomba atòmica del món; quatre anys després, la Unió Soviètica ja n’havia fet esclatar una de pròpia. A partir d’aquí, cada avenç d’un bàndol empenyia l’altre a superar-lo. Segons les estimacions de la Federació de Científics Americans, cap al 1962 els Estats Units tenien uns 26.000 caps nuclears i la Unió Soviètica, uns 3.300; l’arsenal mundial continuaria creixent fins a assolir un màxim d’unes 70.000 armes cap al 1986, prou per destruir la humanitat moltes vegades. (Avui encara en queden unes 12.000.) Era una acumulació que no responia a cap necessitat militar raonable: responia a la por que l’altre en tingués més.

La rivalitat no es va quedar a terra. El 1957, la Unió Soviètica va sorprendre el món llançant el SputnikSputnikPrimer satèl·lit artificial de la història (1957). El seu «bip-bip» captat des de tot el planeta va demostrar que l'URSS podia posar objectes (i, per tant, bombes) a l'espai., el primer satèl·lit artificial de la història. El seu senyal, un simple «bip-bip» captat per ràdios de tot el planeta, va ser un cop d’efecte enorme: si els soviètics podien posar un aparell en òrbita, també podien llançar un míssil a l’altra punta del món. Als Estats Units va provocar autèntic pànic, i el govern va abocar diners a l’educació científica i a la creació de la NASA per no quedar enrere. Havia començat la cursa espacial. Els soviètics van seguir prenent la davantera: el 1961, Iuri Gagarin va ser el primer home a viatjar a l’espai. Els Estats Units, humiliats, van respondre amb un objectiu tan ambiciós com arriscat, que van assolir el 1969, quan van fer arribar els primers éssers humans a la Lluna i els van tornar sans i estalvis. L’espai s’havia convertit en un camp de batalla més, on el que estava en joc no era territori, sinó prestigi i, sobretot, la demostració davant del món de quin dels dos sistemes tenia la millor tecnologia.

Tota aquesta tensió va arribar al seu punt màxim l’octubre de 1962. Els avions espia nord-americans van descobrir que la Unió Soviètica estava instal·lant míssils nuclears a Cuba, una illa aliada del comunisme a només 150 quilòmetres de la costa dels Estats Units. Per Moscou era una manera de respondre als míssils que els americans ja tenien a prop de la frontera soviètica, a Turquia; per Washington, en canvi, era una amenaça intolerable a la porta de casa. De sobte, les bombes soviètiques podien arribar a les grans ciutats americanes en minuts, i el marge per reaccionar es reduïa a gairebé res.

El president John F. Kennedy va compaginar dues respostes. En públic, va aparèixer per televisió el 22 d’octubre per anunciar un bloqueig naval de l’illa i advertir que qualsevol míssil llançat des de Cuba seria considerat un atac de la Unió Soviètica que provocaria una resposta total. Era un ultimàtum davant del món sencer. En privat, però, els seus assessors negociaven per trobar una sortida que no obligués ningú a disparar. Durant tretze dies, mentre els vaixells soviètics s’acostaven a la línia del bloqueig, la humanitat va contenir la respiració: un error, un malentès o un comandant nerviós podien encendre la guerra definitiva. Finalment, els dos líders van arribar a un acord: l’URSS retiraria els míssils de Cuba i, a canvi, els Estats Units es comprometien a no envair l’illa i, en secret, a retirar uns míssils que tenien apuntant l’URSS des de Turquia.

La crisi dels míssils de Cuba es va tancar sense que caigués cap bomba, però l’ensurt va ser tan gran que va canviar alguna cosa. Les dues potències van instal·lar un «telèfon vermell» per parlar directament en cas d’emergència i van començar a signar els primers tractats per limitar les proves nuclears. Havien mirat l’abisme de prop i havien fet un pas enrere. La lògica de la destrucció mútua havia funcionat, aquesta vegada; però ningú no podia garantir que funcionés per sempre. A la propera sessió veurem que, mentre les superpotències evitaven xocar de cara, sí que es feien la guerra a través d’altres països, lluny de casa seva.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

La cursa, en un eix a escala

Dibuixa a la llibreta un eix a escala (cada any ha d'ocupar exactament la mateixa distància, en proporció) entre 1945 i 1969, i marca-hi aquestes fites: la primera bomba atòmica dels EUA (1945), la primera bomba soviètica (1949), el Sputnik (1957), Gagarin a l'espai (1961), la crisi de Cuba (1962) i l'arribada a la Lluna (1969). Sota l'eix, escriu entre 60 i 90 paraules explicant en quins anys la iniciativa la va portar l'URSS i en quins, els EUA.

💡 Pista: Comença així: «Entre 1957 i 1961, la iniciativa la va portar…, però…». Recorda que «a escala» vol dir que la distància entre 1945 i 1949 ha de ser més gran que entre 1961 i 1962.

3.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Informació o amenaça? (lectura de font)

Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Kennedy. Copia la frase exacta on diu què passaria si es llancés un míssil des de Cuba. A sota, explica amb les teves paraules a qui va dirigida de veritat aquesta frase i per què es pot considerar alhora una informació i una amenaça. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Encara que Kennedy parla al poble nord-americà, el missatge real és per a…». Fes servir els termes dissuasió i represàlia.

3.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Explica el MAD a algú de deu anys (analogia)

Explica la «destrucció mútua assegurada» amb una analogia senzilla que entendria una criatura de deu anys (per exemple, dos veïns que es vigilen, dos jugadors que...). A la llibreta, escriu primer l'analogia i després una frase que digui què representa cada element de la teva comparació. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Una bona analogia manté la idea clau: si totes dues parts poden destruir l'altra, cap no comença. Assegura't que la teva comparació expliqui per què tenir MÉS armes pot fer la guerra MENYS probable.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Les armes nuclears al llarg del temps (gràfic viu)

Amb aquestes dades aproximades del nombre total d'armes nuclears al món (font: Federació de Científics Americans), dibuixa a la llibreta una corba sobre una línia del temps: cap a 1945 gairebé cap; el 1962 desenes de milers repartides entre les dues potències; un màxim d'unes 70.000 cap al 1986; i una baixada fins a unes 12.000 avui. Marca amb un punt els dos moments d'inflexió (el màxim i l'inici de la baixada) i, a sota, explica en 90 a 125 paraules per què creus que la corba puja tant i després baixa.

💡 Pista: El teu comentari ha d'usar «la corba creix perquè…», «el punt d'inflexió arriba quan…» i «a partir d'aquí baixa perquè…». Un punt d'inflexió és on la tendència canvia de direcció.

3.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La lògica de la dissuasió (diagrama de flux)

Dibuixa a la llibreta un diagrama de flux que mostri el raonament de la dissuasió, començant per la pregunta «¿La potència A ataca la potència B?». Cada casella ha de portar a la següent segons la resposta (sí/no) fins a arribar al resultat. Inclou-hi almenys una casella de decisió i el resultat final que explica per què, seguint aquesta lògica, cap de les dues ataca. Sota el diagrama, escriu una frase amb el punt feble d'aquesta lògica. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir caselles amb fletxes «sí» i «no». La casella clau és: «Si A ataca, B respon i destrueix A?». El punt feble té a veure amb què passa si algú s'equivoca o actua sense pensar.

3.6 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Cert o fals, amb justificació

Decidiu si aquestes afirmacions són certes o falses i justifiqueu cada resposta amb una dada del text (no només «sí» o «no»): (a) «Els Estats Units van ser sempre al davant en la cursa espacial.» (b) «Com més armes nuclears acumulaven, més probable era que esclatés la guerra.» (c) «La crisi de Cuba es va resoldre sense que caigués cap bomba.» (d) «El Sputnik era una arma que va atacar els EUA.» Entre 90 i 125 paraules en total.

💡 Pista: Cada resposta ha de portar un «perquè» amb una prova del text. Vigileu (a) i (b): totes dues semblen òbvies però el text les matisa.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

A la pell de Kennedy (decisió raonada)

Observa el mapa del banner: mostra fins on arribaven els míssils soviètics des de Cuba. Posa't a la pell de Kennedy l'octubre de 1962. A la llibreta, exposa raonadament les opcions que tenia (per exemple: atacar Cuba, bloquejar l'illa, negociar, no fer res), amb un avantatge i un risc de cadascuna, i explica quina hauries triat tu i per què. Valora també per què la decisió real (bloqueig més negociació secreta) va evitar la guerra. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Una bona decisió raonada no tria a cegues: pesa cada opció pels seus efectes probables. Fixa't en el mapa per entendre per què no fer res tampoc no era segur.

3.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Qui va guanyar Cuba? (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte dir que els Estats Units «van guanyar» la crisi de Cuba i l'URSS «va perdre». Descriu les concessions ocultes i argumenta com canvia la lliçó de la crisi quan es coneix el pacte complet. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon desmentit no diu que la versió oficial sigui una mentida absoluta, sinó que és incompleta. Assenyala què es va amagar i per què això importa.

3.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: encara sota l'ombra nuclear

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Avui encara hi ha unes 12.000 armes nuclears al món. La lògica de la dissuasió que vaig veure a la Guerra Freda continua funcionant quan… El que més em preocupa d'aquesta lògica és… Crec que la por a la destrucció total és una garantia de pau [fiable / fràgil] perquè… Una diferència important amb 1962 és…».

💡 Pista: Evita tant el «segur que un dia esclatarà tot» com el «no passarà mai res»: la teva feina és valorar amb arguments els punts forts i febles de basar la pau en la por.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Guerra Freda va viure sobre una paradoxa: com més armes nuclears acumulaven les dues potències, menys els convenia fer-les servir, perquè una guerra no tindria vencedors. Aquesta «destrucció mútua assegurada» va sostenir una pau basada en la por, alimentada per una cursa d'armes i una cursa espacial sense fre. L'octubre de 1962, la crisi dels míssils de Cuba va portar el món al límit durant tretze dies, i només un pacte discret (part del qual es va amagar) va evitar la catàstrofe. La lògica de la dissuasió va funcionar aquella vegada, però va deixar clar que n'hi havia prou amb un error per encendre-ho tot.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què significa la «destrucció mútua assegurada» (MAD)?

   A. Que un dels dos bàndols destruirà l'altre amb seguretat B. Que, com que tots dos poden destruir-se mútuament, cap no s'atreveix a atacar primer C. Que les armes nuclears no funcionen D. Que les dues potències es van desarmar de manera assegurada

2. 2. Com es va resoldre realment la crisi dels míssils de Cuba (1962)?

   A. Amb una victòria total dels EUA sense concessions B. Amb un atac nuclear limitat a Cuba C. Amb un pacte: l'URSS retirava els míssils de Cuba i els EUA es comprometien a no envair l'illa i a retirar en secret els seus míssils de Turquia D. Amb la rendició dels Estats Units

3. 3. Quina va ser una fita soviètica de la cursa espacial?

   A. L'arribada del primer home a la Lluna (1969) B. El llançament del primer satèl·lit, el Sputnik (1957), i el primer home a l'espai, Gagarin (1961) C. La invenció d'internet D. La construcció del mur de Berlín

💭 Per pensar fins demà

Si la pau de la Guerra Freda va dependre que cap dels dos bàndols cometés mai un error fatal, fins a quin punt podem confiar que una pau així duri per sempre?