Sessió 4. Guerres calentes perifèriques

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió anterior vam veure una paradoxa: les dues superpotències s’armaven fins a les dents precisament per no haver-se d’atacar mai. La destrucció mútua les frenava. Però seria un error concloure que la Guerra Freda va ser una època de pau. Va ser freda només entre Washington i Moscou; a la resta del món cremava. A l’Àsia, a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina, desenes de conflictes locals es van convertir en camps de batalla on els dos blocs es feien la guerra a través d’altres. És el que els historiadors anomenen guerra per procuració: cap de les dues potències hi posava la cara, però totes dues hi posaven armes, diners i assessors. La sang, en canvi, la posava sempre la població del país on es lluitava.

I aquests conflictes no esclataven a qualsevol lloc per casualitat. Eren anys en què desenes de colònies es feien independents i molts països nous encara no s’havien decantat cap a cap bàndol. Cada un d’aquests territoris era, per a Washington i per a Moscou, una peça per guanyar o per no perdre. Allà on hi havia una revolució, una guerra d’independència o un cop d’estat, les dues potències hi veien l’oportunitat d’estendre la seva influència sense haver-se de mirar de cara.

La primera d’aquestes guerres calentes va esclatar a Corea. Al final de la Segona Guerra Mundial, la península havia quedat dividida en dues meitats pel paral·lel 38paral·lel 38Línia imaginària que travessa la península de Corea. Escollida el 1945 per repartir-se qui desarmava els japonesos, va acabar convertida en la frontera entre les dues Corees, que encara existeix avui.: un nord comunista sostingut per l’URSS i un sud capitalista protegit pels Estats Units. El 1950, les tropes del nord van creuar la línia per unificar el país per la força. Els Estats Units van reaccionar de seguida, aquesta vegada sota la bandera de les Nacions Unides, i la Xina, tot just tornada comunista, va entrar a la guerra al costat del nord. Durant tres anys, un país petit va ser arrasat per la rivalitat de gegants. Van morir uns tres milions de persones, la majoria civils. I el 1953, després de tanta destrucció, la frontera va tornar a quedar gairebé on havia començat, al paral·lel 38. No es va signar cap tractat de pau, només un alto el foc. Corea segueix partida en dues fins avui.

El cas més conegut, però, va ser el del Vietnam. Allà la guerra havia començat com una lluita d’independència contra França, la vella potència colonial. Quan els francesos van ser derrotats el 1954, el país va quedar dividit igual que Corea: un nord comunista dirigit per Ho Chi Minh i un sud sostingut pels Estats Units. Washington temia que, si el Vietnam sencer es tornava comunista, tota la regió cauria darrere, com fitxes de dòmino. Per evitar-ho, s’hi va anar implicant cada cop més.

El pas decisiu va arribar l’agost de 1964. El govern nord-americà va denunciar que vaixells del nord havien atacat destructors seus al golf de Tonkin, i el Congrés va aprovar una resolució que autoritzava el president a fer servir la força sense declarar formalment cap guerra. Amb aquell xec en blanc, els Estats Units van abocar-hi mig milió de soldats i van llançar sobre el país més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial, a més de productes com el napalmnapalmGasolina gelatinosa que crema enganxada a la pell i ho arrasa tot al seu pas. Les seves imatges sobre pobles vietnamites van esdevenir un dels símbols de l'horror de la guerra.. Però tota aquella potència de foc no va servir per véncer una guerrilla que coneixia la selva, es confonia amb la població i no es rendia mai. La guerra s’allargava, els taüts tornaven a casa i, per primera vegada, milions de ciutadans veien el combat per televisió. El 1968, una gran ofensiva llançada pel nord i per la guerrilla, coneguda com l’ofensiva del Tet, va deixar clar que, malgrat els informes optimistes del govern, l’enemic era lluny de rendir-se. La imatge d’una guerra que no s’acabava mai va acabar de girar l’opinió pública, i l’oposició va créixer dins dels mateixos Estats Units. El 1973, exhaust i dividit, el país més poderós del món va retirar les tropes, i el 1975 el Vietnam va quedar unificat sota el comunisme. Una superpotència havia estat derrotada per un país pobre de camperols.

Uns anys després, la història es va repetir, però amb els papers canviats. El 1979, la Unió Soviètica va envair l’Afganistan per sostenir-hi un govern comunista amenaçat per una revolta. I igual que els Estats Units havien ajudat la guerrilla vietnamita a distància, ara els Estats Units van armar en secret els mujahidinsmujahidinsCombatents afganesos que van lluitar contra l'exèrcit soviètic. Els Estats Units i altres països els van proporcionar armes en secret per desgastar l'URSS. afganesos perquè desgastessin l’exèrcit soviètic. El resultat va ser una calamitat: deu anys de guerra que van deixar l’Afganistan destrossat i van costar a l’URSS milers de vides i una fortuna que ja no es podia permetre. El cost d’aquell atzucac, sumat a la cursa d’armes que ja hem vist, va anar buidant les arques d’un país que començava a fer figa per dins, una debilitat que resultaria decisiva pocs anys després. El 1989, Moscou va retirar les tropes derrotada. Molts han anomenat aquell conflicte «el Vietnam soviètic», perquè va ensenyar a l’URSS la mateixa lliçó amarga: una superpotència pot perdre una guerra a la perifèria per molt fort que sigui el seu exèrcit.

Corea, el Vietnam i l’Afganistan expliquen la mateixa mecànica des de tres angles. Les dues superpotències, bloquejades per la por nuclear, no es van enfrontar mai cara a cara; però van transformar mig planeta en un tauler on movien peces alienes. Els seus arsenals van restar quiets, i la sang la van vessar coreans, vietnamites i afganesos. A la sessió següent veurem que, mentre tot això passava, desenes de pobles colonitzats aprofitaven aquest xoc de gegants per reclamar, per fi, la seva independència.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Les tres guerres, en una taula

Dibuixa a la llibreta una taula amb tres files (Corea, Vietnam, Afganistan) i quatre columnes: anys del conflicte, els dos bàndols que hi donaven suport, qui hi va intervenir directament i quin va ser el resultat. Omple-la amb la informació de la lectura. Sota la taula, escriu entre 60 i 90 paraules explicant quin tret comparteixen les tres guerres.

💡 Pista: Comença el comentari així: «Les tres guerres tenen en comú que…». Fes servir el terme guerra per procuració i recorda que en cap de les tres es van enfrontar directament les dues superpotències.

4.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Un xec en blanc (lectura de font)

Llegeix a L'Arxiu el fragment de la Resolució del golf de Tonkin. Copia la frase exacta on el Congrés autoritza el president a actuar. A sota, explica amb les teves paraules quin poder li dona i per què el fet que no posi cap límit clar («totes les mesures necessàries») podia ser perillós. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Amb aquesta resolució, el president queda autoritzat a…». Fixa't que el text no diu «declarem la guerra»: fa servir paraules molt més àmplies. Fes servir el terme pretext.

4.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El peu de foto del mapa

Observa el mapa del banner. Imagina que l'has de posar en un llibre de text i necessita un peu de foto molt curt. Escriu a la llibreta una sola frase (màxim 15 paraules) que sigui informativa i capti la idea clau: que el món estava repartit en dos camps i uns pocs països no s'alineaven.

💡 Pista: Un bon peu de foto no descriu els colors: explica què significa el mapa. Pots començar per «El món cap al 1975…». Compta les paraules: no pot passar de 15.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Llegir el mapa del món partit (comentari de mapa)

Observeu junts el mapa del banner i responeu a la llibreta: (a) quins dos grans blocs s'hi distingeixen i com sabeu quin és quin; (b) què representa la zona grisa i per què no és un tercer bloc; (c) situeu-hi Corea, el Vietnam i l'Afganistan i digueu si queden a la frontera entre blocs o a l'interior d'un. Redacteu la resposta seguida, entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Useu connectors de descripció de mapes: «al mapa s'observa que…», «a la zona de… hi trobem…», «en canvi, a…». La zona grisa són els països que no s'alineaven amb cap bàndol (recordeu la Fitxa de dades).

4.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

De la independència a la derrota (cadena causa-efecte)

Ordena a la llibreta la cadena de causes i efectes que va portar els Estats Units de no ser-hi a perdre la guerra del Vietnam. Parteix d'aquests fets desordenats i connecta'ls amb fletxes i una frase de causa a cada pas: derrota de França (1954) · país dividit en nord i sud · por a l'efecte dòmino · incident del golf de Tonkin (1964) · enviament de mig milió de soldats · guerra de guerrilles impossible de guanyar · retirada nord-americana (1973). Escriu a sota, en 90 a 125 paraules, quin va ser al teu parer el pas decisiu i per què.

💡 Pista: Cada fletxa ha de portar un «perquè»: «França es retira, i això provoca… perquè…». El pas decisiu és aquell sense el qual la resta no hauria passat igual.

4.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Dues superpotències, la mateixa lliçó (T-chart)

Dibuixa a la llibreta un quadre de dues columnes: «EUA al Vietnam» i «URSS a l'Afganistan». Compara-hi almenys quatre aspectes (per exemple: qui era la superpotència, a qui armava l'altre bàndol, com era l'enemic que van trobar, com va acabar). Sota el quadre, escriu entre 90 i 125 paraules explicant per què molts historiadors diuen que l'Afganistan va ser «el Vietnam soviètic».

💡 Pista: Fes servir connectors de comparació: «tots dos casos…», «igual que…, també…», «la diferència principal és…». Fixa't en el paral·lelisme: en un cas els EUA armaven la guerrilla; en l'altre, ho feien contra ells.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Qui va pagar la factura? (veredicte ètic)

A les guerres per procuració, la majoria dels morts eren civils dels països on es combatia, no soldats de les superpotències. A la llibreta, emet un veredicte raonat (mínim 125 paraules) sobre aquesta afirmació: «És injust que un poble pagui amb la seva sang una rivalitat que, en el fons, era d'uns altres.» Distingeix clarament els fets verificables (qui va morir, qui va decidir) del teu judici de valor, i sosté la teva posició amb almenys dos arguments basats en el que has llegit.

💡 Pista: Un veredicte ètic sòlid separa el que va passar (dades) del que en penses (valoració). Evita condemnar un poble sencer: el judici apunta a decisions concretes de qui tenia el poder de començar o aturar la guerra.

4.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

El pretext desmuntat (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte dir que els Estats Units van entrar al Vietnam «per defensar-se» d'un atac al golf de Tonkin. Descriu què va revelar la desclassificació dels documents i argumenta per què importa tant que una decisió d'anar a la guerra es prengui a partir d'informació manipulada. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon desmentit no crida «mentida»: mostra què s'ha demostrat després i què es va amagar abans. Connecta-ho amb una idea general: qui controla el relat pot fer aprovar una guerra sense que el poble en conegui la veritat.

4.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: guerres que decideixen uns altres

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «La Guerra Freda va omplir el món de guerres per procuració, on les grans potències lluitaven a través de països més febles. Avui encara veig una cosa semblant quan… La diferència més important amb aquella època és… El que em sembla més injust d'aquesta manera de fer la guerra és… i crec que, com a ciutadà, davant d'un conflicte llunyà el primer que hauria de preguntar-me és…».

💡 Pista: No cal que jutgis cap govern actual concret: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (potències que financen bàndols en guerres alienes) i el valoris amb arguments. Recolza't en el que has après sobre com es fabriquen els pretextos.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Guerra Freda va ser freda només entre les dues superpotències: bloquejades per la por nuclear, no es van atacar mai directament, però van convertir mig planeta en un tauler on lluitaven a través d'altres. Corea (1950-1953), el Vietnam (fins al 1975) i l'Afganistan (1979-1989) van ser les grans guerres per procuració, i totes tres van deixar la mateixa lliçó: una superpotència pot perdre una guerra a la perifèria per fort que sigui el seu exèrcit, i qui n'acaba pagant el preu més alt és sempre la població local. La Resolució del golf de Tonkin mostra, a més, com una decisió tan greu com anar a la guerra es pot prendre a partir d'un pretext manipulat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què és una «guerra per procuració»?

   A. Una guerra en què dues potències s'enfronten directament amb tots els seus exèrcits B. Un conflicte en què dues potències lluiten de manera indirecta, a través d'altres països o grups a qui donen armes i suport C. Una guerra que es guanya només amb armes nuclears D. Un acord de pau entre dos països enemics

2. 2. Quin va ser el paper de la Resolució del golf de Tonkin (1964)?

   A. Va declarar formalment la guerra a la Unió Soviètica B. Va donar al president dels EUA autorització per fer la guerra al Vietnam sense declarar-la, a partir d'un incident en part dubtós C. Va posar fi a la guerra del Vietnam D. Va prohibir les armes nuclears al sud-est asiàtic

3. 3. Per què molts historiadors anomenen l'Afganistan «el Vietnam soviètic»?

   A. Perquè els dos països són veïns B. Perquè la Unió Soviètica hi va patir una derrota costosa contra una guerrilla armada en secret per l'altra superpotència, igual que els EUA al Vietnam C. Perquè els EUA hi van enviar mig milió de soldats D. Perquè es va resoldre amb un atac nuclear

💭 Per pensar fins demà

Si les grans potències podien encendre guerres devastadores en països llunyans sense arriscar-hi els seus propis territoris, quina responsabilitat tenien pel patiment que provocaven?