Sessió 4. Els Feliços Anys Vint i el Crac del 29

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units van sortir del conflicte com la gran potència econòmica del planeta. Havien entrat a la guerra tard, no l’havien patit al seu territori i havien prestat diners a tots els aliats: el 1919 eren el creditor del móncreditor del mónPosició de domini econòmic d'un país sobre la resta. Als anys vint, els Estats Units produïen prop de la meitat de la indústria mundial i eren el principal prestador de tothom: el que hi passava, passava a tot arreu.. Mentre Europa es refeia de la destrucció i discutia les reparacions, l’economia nord-americana vivia una dècada d’expansió que va rebre el nom dels Feliços Anys Vint. Les fàbriques, organitzades amb les cadenes de muntatge que havia popularitzat Henry Ford, produïen en massa i a preus cada cop més baixos; un Ford T costava el 1925 menys de la meitat que el 1910. Milions de famílies van accedir a coses fins llavors reservades a uns quants: l’automòbil, la ràdio, la nevera. Era el naixement de la societat de consumsocietat de consumModel econòmic i social en què el creixement depèn que les famílies comprin béns en massa (cotxes, electrodomèstics), sostingut per la producció en cadena, la publicitat i el crèdit. Neix als Estats Units dels anys vint..

Aquella abundància va anar acompanyada d’una explosió cultural. Les ciutats bullien: el jazzjazzMúsica nascuda a les comunitats afroamericanes de Nova Orleans i Chicago, basada en la improvisació. Als anys vint es converteix en la banda sonora de la modernitat urbana, fins al punt que la dècada es coneix com «l'era del jazz». sonava als locals nocturns, el cinema es convertia en l’espectacle de masses i les sales s’omplien per veure les primeres estrelles de Hollywood. Les dones, que havien entrat al món del treball durant la guerra, van aconseguir el dret de vot el 1920 i van desafiar les convencions amb noves maneres de vestir i de viure. Semblava que el progrés no tingués sostre. Aquesta sensació d’optimisme sense límits és clau per entendre el que vindria: quan tot es va ensorrar, la decepció va ser tan profunda com ho havia estat la fe.

Aquella prosperitat, però, tenia una base perillosa: el crèditcrèditSistema de compra que permet pagar un producte a terminis, endeutant-se, en lloc de pagar-lo tot de cop. Als anys vint es va estendre massivament als Estats Units: cap al 1929, bona part dels cotxes i dels electrodomèstics es venien a terminis.. Es comprava a terminis, amb diners que encara no es tenien, confiant que el futur seria sempre millor. I la mateixa lògica va contagiar la borsa. Invertir en accions va deixar de ser cosa de rics per convertir-se en una febre nacional: obrers, botiguers i mestresses de casa hi posaven els estalvis. Molts compraven les accions a margea margeComprar accions pagant només una part (sovint el 10 %) i demanant la resta en préstec al corredor de borsa, amb les mateixes accions com a garantia. Si el preu puja, el guany es multiplica; si baixa, el préstec s'ha de tornar igualment i el comprador ho perd tot., amb diners prestats i les mateixes accions com a garantia. Circulaven històries de xofers i cambrers que s’havien fet rics amb un cop de sort. Mentre els preus pujaven, tot funcionava. N’hi hauria prou que baixessin perquè el castell s’ensorrés.

Sota l’eufòria hi havia altres esquerdes que pocs miraven. El camp nord-americà ja era en crisi des de 1920, quan els preus agrícoles van caure en acabar la demanda de guerra, i milions de grangers s’endeutaven per sobreviure. La riquesa nova es repartia molt desigualment: una minoria acumulava els guanys de la producció en cadena mentre els salaris pujaven a poc a poc, de manera que el consum de masses depenia cada cop més del crèdit. I l’economia mundial sencera penjava dels préstecs nord-americans: Alemanya pagava les reparacions amb diners de Nova York, i França i Gran Bretanya en pagaven els deutes de guerra amb el que rebien d’Alemanya. Qualsevol aturada del crèdit als Estats Units s’havia de sentir a tot Europa.

L’optimisme arribava fins a dalt de tot. El desembre de 1928, el president Calvin Coolidge va dir al Congrés que cap Congrés de la història no havia tingut davant un panorama tan agradable: tranquil·litat, feina i «el rècord més alt d’anys de prosperitat». Poques setmanes abans del desastre, un dels economistes més respectats del país, Irving Fisher, va assegurar que les accions havien arribat a un «altiplà permanentment alt». Era la veu de la ciència confirmant el que tothom volia sentir. Es tractava d’una bombollabombollaSituació en què el preu d'un bé (accions, habitatges) puja molt per sobre del seu valor real, empès per l'especulació i la confiança que continuarà pujant. Tard o d'hora, esclata.: els preus de les accions ja no tenien res a veure amb el que valien les empreses. Havien pujat perquè tothom comprava esperant vendre més car, en una espiral que no es podia sostenir.

I va esclatar. El dijous 24 d’octubre de 1929, el «dijous negre», el pànic es va apoderar de Wall Street: milers d’inversors van intentar vendre alhora, però ja no hi havia qui comprés, i els preus es van desplomar. Un grup de grans bancs va posar diners per aturar la caiguda i durant dos dies va semblar que ho aconseguia. El dimarts 29, el «dimarts negre», es van vendre més de setze milions d’accions, un rècord que va durar gairebé quaranta anys, i la caiguda va ser encara pitjor. Els que havien comprat a marge ho van perdre tot: les accions no valien res, però els deutes seguien sencers. L’índex Dow JonesDow JonesDow Jones Industrial Average: indicador que resumeix el preu de les accions de les grans empreses de la borsa de Nova York. Va assolir un màxim de 381 punts el 3 de setembre de 1929 i va tocar fons a 41 punts el juliol de 1932: una pèrdua del 89 %., que el setembre havia arribat als 381 punts, va anar baixant, amb alguna represa enganyosa, fins a tocar fons el 1932 a 41 punts: una pèrdua de gairebé el noranta per cent. Gent que es creia rica va descobrir que no tenia res.

El crac no va ser només la ruïna d’uns quants especuladors: va ser la primera peça d’un dòmino. Molta gent havia invertit amb diners demanats als bancs, i quan no els van poder tornar, els bancs van començar a caure; en caure els bancs, van desaparèixer els estalvis de milions de persones que no havien especulat mai. Sense diners ni crèdit, les famílies van deixar de comprar; sense compradors, les fàbriques van deixar de produir i van acomiadar treballadors, que encara van comprar menys. I com que els Estats Units eren el creditor del planeta, el contagicontagiExtensió d'una crisi d'un país a d'altres a través del comerç, el crèdit i la confiança. El 1929-1931 els bancs nord-americans van retirar els préstecs fets a Europa i van arrossegar Alemanya i Àustria, que en depenien. va ser immediat: quan els bancs de Nova York van reclamar els préstecs fets a Europa, van arrossegar els països que en depenien, començant per l’Alemanya que pagava les reparacions amb aquells diners. Aquell mecanisme, en què cada problema n’alimenta un altre, és el que estudia la sessió següent: com un crac a la borsa de Nova York es va convertir en la Gran Depressió que va assolar el món i va posar les democràcies contra les cordes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El crac en dos gràfics

Dibuixa a la llibreta dos gràfics de barres: (1) l'índex Dow Jones el setembre de 1929 i el juliol de 1932, amb les xifres de la Fitxa; (2) les accions venudes el 29 d'octubre de 1929, un any abans i dos anys abans, amb el requadre de la portada del New York Times de la lectura. Posa-hi títol, escala i font. A sota, descriu en dues frases què diuen els dos gràfics junts.

Els dos gràfics de barres amb títol, escala i font, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les xifres de l'índex són a la cinquena entrada de la Fitxa; les de vendes, al requadre de baix de la portada. Per a les frases, t'hi pot servir la paraula «bombolla».

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El president davant el Congrés (lectura de font)

Llegeix el document de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes una de les coses que Coolidge diu que passen al país. PAS 2, el PARER: com valora el president el que té davant? PAS 3, el SENYAL: quina paraula ho delata?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El PARER i el SENYAL són a la primera frase de la cita: busca-hi la paraula que no descriu, sinó que jutja. El PAS 2 pot començar per «Coolidge no només informa, també…».

4.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Del crac al carrer

Un obrer que no havia comprat mai cap acció també va perdre la feina. Encadena a la llibreta, amb fletxes, com li arriba la caiguda de la borsa. Tens la primera baula i l'última: crac de la borsa → … → … → … → acomiadaments. Dedueix les tres del mig i escriu a cada fletxa una frase que expliqui per què una baula provoca la següent.

La cadena de cinc baules, amb les tres del mig deduïdes i una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són a l'última entrada de la Fitxa, «Contagi». Cada fletxa pot començar per «això va fer que…».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · comentari de font 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La portada de l'endemà

Comenta a la llibreta la portada del New York Times del 30 d'octubre de 1929 de la lectura en tres passos. (1) El FET: quin fet i quines xifres dona el titular? (2) El PARER: quines expressions del titular intenten tranquil·litzar, i a qui s'adrecen? (3) Dedueix, amb el que la Fitxa diu de l'índex fins al 1932, si el diari informava o feia una altra cosa. Fes servir el terme «dimarts negre».

El comentari en tres passos, amb el titular copiat al primer (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de font

1. Qui escriu, quan, i per a qui: tres respostes curtes, abans de llegir el cos.
2. Copia la frase exacta que sosté el que diràs, entre cometes.
3. Separa què diu que va passar (el fet) de què en pensa qui escriu (el seu parer), i escriu quina paraula t'ho ha delatat.
4. Pregunta't què hi guanya qui escriu dient-ho així, i què calla.

Està bé si separes el que diu de qui ho diu · hi ha almenys una frase citada exacta.

💡 Pista: Connectors: «el titular afirma que…», «en canvi, les xifres…». Les expressions que calmen són a la segona i la tercera línia del titular; el peu les tradueix.

4.5 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La fragilitat en quinze paraules

Resumeix a la llibreta, en un telegrama de quinze paraules exactes, per què la prosperitat dels anys vint era fràgil.

El telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules abans de donar-lo per bo: els articles i les preposicions també compten. Una paraula de la Fitxa pot estalviar-te una frase sencera.

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Els que no havien jugat a la borsa (desmuntant el tòpic)

Explica a la llibreta, en quatre frases, per què el crac no va ser només un problema dels especuladors: tria dos grups de gent del bloc Desmuntant un tòpic que no havien comprat cap acció i explica per quin camí els va arribar la pèrdua a cada un.

L'explicació en quatre frases, amb els dos grups i el seu camí.

💡 Pista: Els grups i els camins són al bloc Desmuntant un tòpic: un passa pels bancs i un altre travessa l'oceà. Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les causes del crac, classificades

Classifica a la llibreta, en una taula de tres columnes (causes de fons · detonants immediats · factors psicològics), nou elements que trobis a la lectura i a la Fitxa. A sota, en tres frases, argumenta quina columna explica millor per què la caiguda va ser tan profunda.

La taula de tres columnes amb nou elements i les tres frases de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Abans d'omplir la taula, defineix per a tu mateix què separa una causa de fons d'un detonant: el temps que porta actuant.

4.8 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta des de Nova York, novembre de 1929

Ets un petit inversor o una petita inversora de Nova York que va comprar accions a marge el 1928. El novembre de 1929 escrius a un familiar d'Europa que et va demanar consell fa un any: explica-li què vas fer, què ha passat amb les accions i amb el deute, i què li aconselles ara, només amb el que es podia saber aleshores. Encasta-hi aquests cinc termes de la Fitxa, tots ben usats: «compra a marge», «crèdit a terminis», «especulació», «bombolla» i «dijous negre».

La carta, en registre d'època, amb els cinc termes encastats (mínim 125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: El novembre de 1929 ningú no sabia que vindria una depressió de deu anys: el teu personatge pot tenir por, però no pot conèixer el futur.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: la bombolla que tothom veu

Coolidge i Fisher no van veure la bombolla perquè tothom hi guanyava. Pensa en una eufòria col·lectiva que coneguis, un preu que tothom diu que només pot pujar, i argumenta a la llibreta què hi reconeixes del 1929 i què hi és diferent. Fes servir el terme «bombolla» tal com el defineix la Fitxa.

L'argument amb la semblança i la diferència (80-100 paraules).

💡 Pista: Si no en saps xifres, no les inventis: compara el mecanisme (crèdit, eufòria, experts que tranquil·litzen), no els números.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els Estats Units van sortir de la Gran Guerra com el creditor del món i van viure una dècada de consum a crèdit, jazz i especulació. La bombolla borsària, sostinguda per la compra a marge i per una fe que arribava fins al president, va esclatar el 24 d'octubre de 1929: l'índex va perdre gairebé el 90 % fins al 1932, els bancs van caure i la ruïna es va estendre a les famílies que no havien especulat mai i, pels préstecs retirats, a Europa. El crac no va ser la ruïna d'uns quants especuladors, sinó el final d'una prosperitat construïda sobre el deute.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, com s'ha de llegir avui el missatge de Coolidge al Congrés del desembre de 1928?

   A. Com un text sincer i equivocat: les xifres eren reals, però no veia sobre què s'aguantaven B. Com un text enganyós: amagava al Congrés unes xifres de producció que ja anaven de baixa C. Com un avís discret: demanava frenar el crèdit i la compra a marge abans que fos tard D. Com la veu de la ciència: confirmava que les accions eren en un «altiplà permanentment alt»

2. 2. Per què la compra a marge feia tan fràgil la borsa, segons la sessió?

   A. Perquè cada inversor només podia tenir el 10 % d'una empresa, i la resta quedava als bancs B. Perquè les accions comprades així no es podien vendre fins que el préstec estava tornat C. Perquè si el preu baixava, les accions no valien res però el préstec s'havia de tornar D. Perquè multiplicava els guanys quan el preu pujava, i això en reservava la compra als rics

3. 3. Per quin camí va passar la crisi dels Estats Units a Europa, segons la sessió?

   A. Els inversors europeus havien comprat a marge a Wall Street i ho van perdre tot a l'octubre B. Els bancs de Nova York van reclamar els préstecs fets a Europa, començant per Alemanya C. Els bancs europeus van caure primer i van arrossegar els de Nova York, que els havien prestat D. Les famílies europees compraven a terminis cotxes de Detroit i van deixar de pagar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les bombolles deixen sempre senyals abans d'esclatar, per què la gent, un cop i un altre, continua sense voler-los veure fins que és massa tard?