Sessió 2. Versalles i la pau que no va pacificar

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 28 de juny de 1919, cinc anys exactes després de l’atemptat de Sarajevo, dos funcionaris alemanys van entrar a la Sala dels MirallsSala dels MirallsGaleria del palau de Versalles on el 1871 s'havia proclamat l'Imperi alemany després de vèncer França. Triar-la per signar-hi la pau de 1919 era una revenja simbòlica: el lloc de l'humiliació francesa es convertia en el de l'alemanya. del palau de Versalles i van signar un tractat que no havien pogut discutir. Els vencedors n’havien redactat els 440 articles durant sis mesos sense cap delegat alemany a la taula; quan el text va estar acabat, Alemanya va rebre’l amb un termini per acceptar-lo o veure com es reprenia la guerra. A Alemanya se’n va dir, des del primer dia, el DiktatDiktatEn alemany, «dictat». Nom que la premsa i la política alemanyes van donar al tractat per subratllar que s'havia imposat, no negociat. La paraula es va convertir en un argument electoral durant tots els anys vint.. I aquella paraula va durar més que la pau.

El que la càpsula 4 sembrava, aquí es cull. La Gran Guerra havia acabat l’11 de novembre de 1918 amb un armistici, no amb una invasió: cap soldat aliat no trepitjava territori alemany, i molts alemanys van creure que la pau seria un acord entre iguals basat en els catorze puntscatorze puntsPrograma de pau que el president nord-americà Woodrow Wilson va presentar el gener de 1918: diplomàcia oberta, llibertat dels mars, reducció d'armaments, autodeterminació dels pobles i una Societat de Nacions. Alemanya va demanar l'armistici confiant que la pau s'hi basaria. de Wilson. A París, però, manaven tres homes amb tres agendes. Georges Clemenceau, que havia vist Alemanya envair França dues vegades en cinquanta anys, volia una pau que fes impossible la tercera. David Lloyd George havia guanyat les eleccions britàniques prometent fer pagar el Kàiser. Wilson volia una Societat de Nacions que evités totes les guerres futures. El resultat va ser un compromís que no va satisfer ningú: prou dur per humiliar Alemanya, no prou dur per anul·lar-la.

Les condicions es poden llegir com tres càstigs superposats. El primer és territorial: Alemanya perd al voltant d’una setena part del territori i una desena part de la població. Alsàcia i Lorena tornen a França; Posnània i la Prússia Occidental passen a la Polònia renascuda i formen el corredor polonèscorredor polonèsFranja de territori que el tractat dona a Polònia perquè tingui sortida al mar Bàltic. Separa la Prússia Oriental de la resta d'Alemanya; la ciutat portuària de Danzig, de majoria alemanya, queda com a «ciutat lliure» sota la Societat de Nacions. Serà el pretext de la invasió alemanya de Polònia el 1939.; el Sarre, amb les seves mines de carbó, queda en mans de la Societat de Nacions perquè França n’exploti el carbó; totes les colònies passen als vencedors com a mandatsmandatsTerritoris de les antigues colònies alemanyes i de l'Imperi Otomà que la Societat de Nacions encomana a una potència vencedora perquè els administri «en nom de la civilització». En la pràctica, colònies amb un altre nom.. El segon càstig és militar: l’exèrcit queda limitat a 100.000 homes sense tancs ni aviació, la marina sense submarins, i la riba esquerra del Rin desmilitaritzada i ocupada durant quinze anys. El tercer és econòmic: Alemanya haurà de pagar reparacionsreparacionsIndemnitzacions que el tractat obliga Alemanya a pagar per les destruccions de la guerra. La xifra no es va fixar fins al 1921: 132.000 milions de marcs or, una quantitat que cap govern alemany va considerar pagable i que va enverinar la política europea durant deu anys. per tots els danys de guerra, en diners, en carbó i en vaixells. La xifra no es va escriure al tractat: es va deixar per a una comissió, cosa que va mantenir el país amb un deute obert de quantia desconeguda.

Hi havia, a més, una contradicció que els alemanys no es van cansar de repetir. Wilson havia promès l’autodeterminació dels pobles, i el mapa nou d’Europa la va aplicar amb generositat als polonesos, als txecs o als eslaus del sud, però no als alemanys: tres milions d’alemanys dels Sudets van quedar dins de Txecoslovàquia, l’Àustria de parla alemanya va rebre la prohibició expressa d’unir-se a Alemanya, i a Danzig, de majoria alemanya, no es va preguntar res a ningú. On es van fer plebiscits, com al Schleswig o a l’Alta Silèsia, els resultats van ser acceptats; on no se’n van fer, la injustícia percebuda va quedar disponible per a qui la volgués explotar.

Però el que més va coure no era cap xifra. Era una frase. L’article 231 obligava Alemanya a acceptar «la responsabilitat d’Alemanya i els seus aliats per haver causat totes les pèrdues i danys» de la guerra. Els juristes aliats l’havien escrit com a fonament legal de les reparacions: sense una culpa reconeguda, no hi havia dret a cobrar. A Alemanya es va llegir com el que se’n va dir la clàusula de culpabilitatclàusula de culpabilitatNom amb què es coneix l'article 231 del tractat. Per als aliats, era la base jurídica per reclamar reparacions; per als alemanys de totes les tendències, una condemna moral col·lectiva que cap partit no podia acceptar sense perdre vots.: no un article de comptabilitat, sinó una condemna moral de tota la nació. Cap partit alemany, de l’extrema dreta a l’esquerra socialdemòcrata, no va defensar mai el tractat; només van discutir si calia complir-lo o sabotejar-lo. La República de Weimar, nascuda el mateix any, va haver de carregar amb la signatura d’un document que la majoria dels seus ciutadans consideraven una infàmia.

Les crítiques no van venir només d’Alemanya. John Maynard Keynes, l’economista més brillant de la delegació britànica, va dimitir abans de la signatura i va publicar aquell mateix desembre Les conseqüències econòmiques de la pau, un llibre que es va vendre per centenars de milers. La seva tesi era doble: el tractat era immoral perquè condemnava una generació sencera a la servitud, i era estúpid perquè una Alemanya arruïnada no podria pagar ni comprar, i arrossegaria Europa amb ella. Keynes va anomenar Versalles una pau cartaginesapau cartaginesaExpressió de Keynes per descriure una pau que destrueix el vençut, com Roma va fer amb Cartago el 146 aC. Segons ell, els vencedors de 1919 volien una Alemanya que pagués i alhora una Alemanya incapaç de produir: una contradicció.. El llibre va tenir una influència enorme, sobretot a Gran Bretanya i als Estats Units, i va contribuir a convèncer moltes elits que Alemanya havia estat tractada injustament, una convicció que als anys trenta faria molt difícil frenar-la.

Les conseqüències van arribar aviat. El 1923, quan Alemanya va deixar de pagar, França i Bèlgica van ocupar la conca del Ruhr, el cor industrial del país, per cobrar-se en carbó; el govern alemany va respondre amb la resistència passiva i va imprimir diners per pagar els treballadors en vaga, i la hiperinflacióhiperinflacióPujada de preus tan ràpida que la moneda perd tot valor. A Alemanya el 1923 un dòlar va arribar a costar més de quatre bilions de marcs; els estalvis de la classe mitjana van desaparèixer. La sessió 8 hi torna com a ferida de la República de Weimar. va fer desaparèixer els estalvis d’una generació. A partir de 1924 els plans Dawes i Young van suavitzar les reparacions amb crèdits nord-americans, i durant cinc anys va semblar que Europa es recuperava. Però l’estructura era la d’un castell de cartes: Alemanya pagava França amb diners prestats pels Estats Units, i França pagava als Estats Units els seus propis deutes de guerra. Quan el crèdit americà va desaparèixer el 1929, tot el circuit es va aturar de cop.

I la Societat de Nacions, la gran esperança de Wilson, va néixer coixa: el Senat nord-americà va rebutjar el tractat i els Estats Units no hi van entrar mai; Alemanya i la Rússia soviètica en van quedar fora al principi. Un organisme creat per garantir la pau sense la primera potència del món i sense els dos països més ressentits d’Europa tenia poques eines per fer-ho. Versalles no va causar la Segona Guerra Mundial, però va crear les condicions perquè qui prometés esquinçar-lo tingués públic. Als anys vint, aquell públic era petit. La sessió 7 explica què va passar quan la crisi el va fer créixer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El mapa del que Alemanya perd

Observa el mapa de les pèrdues territorials de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos numerats: (1) descriu on són les zones cedides i quins països les reben, ajudant-te de les banderes; (2) identifica quin territori queda separat de la resta d'Alemanya i per què el tractat ho fa; (3) dedueix quina d'aquestes pèrdues podia generar més ressentiment i per què. Entre 60 i 90 paraules.

El comentari en tres passos numerats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: El peu de la imatge diu què rep cada país. Per al pas 2, busca quina part d'Alemanya ja no toca la resta del país. Connectors útils: «a l'oest…», «a l'est…», «en canvi al nord…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Hindenburg davant la comissió (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, la declaració de Hindenburg del novembre de 1919, i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes les paraules amb què diu què els va passar a les operacions de l'exèrcit. PAS 2, el PARER: segons ell, de qui és la culpa de la derrota, i de qui no ho és? PAS 3, el SENYAL: quina paraula o expressió del text ho delata?

Els tres passos, amb les paraules copiades entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Llegeix la cita fins al final: Hindenburg no anomena ningú, però diu clarament qui queda net. El PAS 2 pot començar per «Per a Hindenburg, la derrota…».

2.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De les reparacions a la hiperinflació

Com es passa de les reparacions del tractat a la hiperinflació de 1923? Encadena-ho a la llibreta en cinc baules amb fletxes. Tens la primera i l'última: reparacions sense xifra → … → … → … → hiperinflació. Dedueix les tres del mig i escriu a cada fletxa una frase que expliqui per què una baula provoca la següent.

La cadena de cinc baules, amb les tres del mig deduïdes i una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les tres baules del mig són, en ordre, a l'entrada «Ocupació del Ruhr» de la Fitxa. Cada fletxa pot començar per «això va provocar que…» o «com a conseqüència…».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Anàlisi crítica de dues fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Hindenburg i Keynes, el mateix any

Hindenburg i Keynes escriuen el 1919, amb un mes de diferència, des de bàndols oposats. Compara'ls a la llibreta en tres parts retolades. HINDENBURG (breu): el FET que afirma i el PARER sobre la derrota. KEYNES (breu): el FET que denuncia i el PARER que en treu. EL CONTRAST (la part llarga): per què dos textos escrits amb intencions tan diferents van acabar alimentant la mateixa idea, que Alemanya era víctima de la pau i no responsable de la guerra? Fes servir el terme «clàusula de culpabilitat».

L'anàlisi amb les tres parts retolades, i el contrast més llarg que els dos comentaris (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos parteixen que…», «en canvi, Keynes…». El context de cada document diu qui l'escriu i què li convé: l'un parla davant d'una comissió que l'investiga, l'altre acaba de dimitir.

2.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Els càstigs, classificats

Classifica a la llibreta, en una taula de quatre columnes (territorial · militar · econòmic · moral), vuit condicions concretes del tractat que trobis a la Fitxa i a la lectura. A sota, en una frase, explica quina columna creus que va pesar més en el ressentiment alemany.

La taula de quatre columnes amb vuit condicions, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La columna moral en tindrà poques entrades: pensa per què pot pesar igualment.

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

La punyalada que no va existir (desmuntant el tòpic)

La llegenda de la punyalada per l'esquena és falsa. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què: en quin ordre van passar realment els fets de la tardor de 1918 i a qui beneficiava la mentida.

L'explicació amb l'ordre real dels fets i qui en treia profit (90-125 paraules).

💡 Pista: La data clau és al bloc Desmuntant un tòpic: qui va demanar què el 29 de setembre. Connectors: «de fet…», «en realitat va ser…».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De l'armistici al crac: onze anys en una línia

Situa a la llibreta, en una línia del temps a escala, vuit fets datats entre la tardor de 1918 i el pla Young, amb la Fitxa, la lectura i el bloc Desmuntant un tòpic. Marca amb un asterisc els tres que consideres decisius perquè la pau de París no durés, i justifica cada asterisc amb una frase.

La línia del temps a escala amb vuit fets datats, tres asteriscs i una frase per asterisc.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Abans de posar els asteriscs, pregunta't quins fets hauria pogut evitar algú el 1919 i quins ja no.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets a París el maig de 1919

Ets un delegat o una delegada d'una potència vencedora, el maig de 1919, i has de recomanar al teu govern una de tres línies reals: (A) la pau dura de Clemenceau; (B) la pau de conciliació de Wilson, amb els catorze punts i la Societat de Nacions; (C) la revisió de Keynes, amb reparacions moderades i crèdit per reconstruir. Decideix-te i argumenta la tria amb el que es podia saber el 1919, no amb el que sabem avui, i reconeix el risc més gran de la teva opció. Fes servir el terme «reparacions».

La decisió argumentada, amb el risc principal reconegut (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, escriu en una frase què perdria cada opció: la dura, la conciliadora i la revisionista. La que triïs ha de poder respondre a la seva pròpia pèrdua.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: com hauria d'acabar una guerra

El 1919 els vencedors van imposar la pau sense negociar-la. Pensa en una guerra d'avui que coneguis i argumenta a la llibreta si una pau imposada al vençut pot durar: digues una semblança i una diferència amb el 1919, i què hauria de tenir una pau per no preparar la guerra següent. Fes servir el terme «Diktat».

L'argument amb la semblança, la diferència i la proposta (80-100 paraules).

💡 Pista: La comparació només val si la meitat d'avui és concreta: di el lloc i el que ja en saps, sense inventar xifres.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El tractat de Versalles va imposar a Alemanya, sense negociació, tres càstigs (territorial, militar i econòmic) i una condemna moral, l'article 231, que cap partit alemany no va acceptar mai. Keynes va avisar que una pau que arruïnava el vençut arruïnaria Europa. Les reparacions van portar al Ruhr i a la hiperinflació, i el circuit de crèdits que les va suavitzar es va aturar el 1929. La pau no va causar la guerra següent, però va crear el públic per a qui prometés esquinçar-la.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per a què van escriure els juristes aliats l'article 231?

   A. Per fixar la xifra de les reparacions, 132.000 milions de marcs or, abans de la signatura B. Per donar un fonament legal a les reparacions: sense culpa reconeguda, no es podia cobrar C. Per condemnar moralment tota la nació alemanya i impedir que cap partit defensés la guerra D. Per justificar les clàusules militars: l'exèrcit de 100.000 homes i l'ocupació del Rin

2. 2. Quina era la tesi de Keynes sobre el tractat, segons la sessió?

   A. Que era just però inaplicable: sense els Estats Units, ningú no el podria fer complir B. Que era massa tou: deixava Alemanya prou forta per refer-se i tornar a envair França C. Que era immoral però eficaç: enriquiria els vencedors a costa d'una generació sencera D. Que era immoral i també inútil: una Alemanya arruïnada no pagaria i arrossegaria Europa

3. 3. Com es passa de les reparacions a la hiperinflació de 1923, segons la sessió?

   A. Alemanya deixa de pagar, francesos i belgues ocupen el Ruhr i el govern imprimeix diners B. Alemanya paga amb crèdits dels Estats Units i, quan s'aturen, el marc perd tot el valor C. Alemanya paga sencera la xifra de 1921 i el tresor es queda sense or per sostenir el marc D. Alemanya deixa de pagar, la Societat de Nacions la sanciona i el marc s'enfonsa de cop

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els vencedors de 1919 haguessin llegit Keynes i suavitzat el tractat, la República de Weimar hauria estat més forta, o el ressentiment alemany hauria trobat un altre motiu?