Sessió 6. El feixisme italià

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Itàlia va sortir de la Primera Guerra Mundial com un país guanyador, però amb la sensació amarga d’haver estat estafat. Havia posat sis-cents mil morts i, a la taula de París, no havia rebut tots els territoris que li havien promès el 1915. D’aquesta frustració va néixer el mite de la victòria mutiladavictòria mutiladaExpressió del poeta Gabriele D'Annunzio per dir que Itàlia, tot i haver guanyat la guerra, havia sortit perjudicada i menyspreada pels seus aliats a la Conferència de Pau. El nacionalisme la va convertir en combustible polític.. A aquesta ferida s’hi va afegir, des del final de la guerra el 1918, una crisi econòmica i social: inflació, atur dels soldats desmobilitzats i un estat endeutat. Els anys 1919 i 1920, coneguts com el bienni roigbienni roigEls dos anys d'onada de vagues, ocupacions de fàbriques al nord i de terres al sud, protagonitzada per obrers i pagesos inspirats per la revolució russa. No va portar cap revolució, però va espantar propietaris i classes mitjanes., van veure vagues, manifestacions i ocupacions de fàbriques i terres. Per a molts propietaris, industrials i membres de les classes mitjanes, Itàlia semblava a un pas d’una revolució comunista, i aquesta por va ser el terreny adobat on arrelaria el feixisme.

En aquell ambient va irrompre Benito Mussolini. Antic dirigent socialista reconvertit en nacionalista, va fundar el 1919 els Fasci di Combattimento i va organitzar els seus seguidors en esquadres paramilitars, els camises negrescamises negresMilícies paramilitars feixistes, vestides amb camisa negra, que els anys 1920-1922 van assaltar seus de sindicats i partits d'esquerra i van apallissar i assassinar adversaris amb gairebé total impunitat. Mussolini les va convertir en milícia de l'estat el 1923.. La seva arma no eren les idees, sinó la violència: assaltaven seus de sindicats i de partits d’esquerra, apallissaven i mataven adversaris i sembraven el terror. I aquí hi ha una clau incòmoda: bona part de les elits, dels propietaris i de les autoritats van tancar els ulls davant d’aquella violència, o la van finançar, perquè la veien com un mur útil contra el perill comunista. A les eleccions de 1921, el feixisme va entrar al parlament dins d’una llista de l’ordre patrocinada pel mateix primer ministre liberal.

L’octubre de 1922, Mussolini va fer el seu cop mestre: la Marxa sobre RomaMarxa sobre RomaConcentració de desenes de milers de camises negres a les portes de Roma, del 27 al 30 d'octubre de 1922, per exigir el govern. L'exèrcit hauria pogut dispersar-los, però el rei es va negar a declarar l'estat de setge i va cridar Mussolini a formar govern.. Desenes de milers de camises negres van avançar cap a la capital en una demostració de força que era, en bona part, un farol: molts anaven mal armats i sota la pluja. L’exèrcit hauria pogut aturar-los, però el rei Víctor Manuel III, en lloc de signar l’estat de setge que el govern li demanava, va preferir nomenar Mussolini cap de govern. Mussolini va arribar a Roma en cotxe llit i va rebre el càrrec de les mans del rei. El feixisme arribava al poder no amb un assalt contra l’estat, sinó rebent-lo de les institucions que havien de protegir la democràcia. És el patró que recorre tota aquesta càpsula: no un cop brutal des de fora, sinó una porta oberta des de dins.

Un cop al govern, Mussolini va desmuntar la democràcia pas a pas, i amb lleis. El 1923 va fer aprovar una llei electoral que donava dos terços dels escons a la llista més votada si passava del 25 %; amb ella, i amb la violència als col·legis electorals, el 1924 va obtenir la majoria absoluta. Quan el diputat socialista MatteottiMatteottiGiacomo Matteotti (1885-1924), diputat socialista que el 30 de maig de 1924 va denunciar al parlament els fraus i la violència de les eleccions. Deu dies després va ser segrestat i assassinat per esquadristes. La crisi que en va seguir va acabar amb la dictadura oberta. va denunciar al parlament els fraus i la violència, va ser segrestat i assassinat. Lluny d’ensorrar Mussolini, la crisi el va enfortir: el gener de 1925 va assumir davant la cambra «la responsabilitat política, moral i històrica» del que havia passat i va imposar la dictadura oberta. Entre 1925 i 1926 va prohibir els altres partits, va amordassar la premsa, va crear una policia política i un tribunal especial, i va organitzar l’economia en un estat corporatiuestat corporatiuSistema en què l'estat enquadra patrons i treballadors en corporacions controlades pel règim, suprimint els sindicats lliures i el dret de vaga, amb l'excusa de superar la lluita de classes. Va ser la gran aportació institucional del feixisme, imitada per altres dictadures. que suprimia els sindicats i el dret de vaga. El 1929, amb els Pactes del Laterà, va tancar el vell conflicte amb l’Església i va guanyar-se el suport dels catòlics. El parlament va deixar de tenir cap poder real; els opositors van haver de triar entre l’exili, la presó o el silenci.

El feixisme no amagava el que volia ser. La paraula totalitaritotalitariAdjectiu que els crítics liberals van encunyar el 1923 per descriure el feixisme, i que Mussolini va adoptar amb orgull: un estat que ho abraça tot. La doctrina de 1932 el defineix així: «per al feixista, tot és dins de l'Estat, i res d'humà o espiritual existeix, i encara menys té valor, fora de l'Estat». l’havien inventat els seus adversaris com a insult, i el règim la va fer seva com a bandera. A la doctrina oficial publicada el 1932, l’estat ho era tot i l’individu no era res al seu marge: «en aquest sentit el feixisme és totalitari», i el que Mussolini havia dit el 1925 en una fórmula de tres cops (tot dins de l’estat, res fora de l’estat, res contra l’estat) hi quedava fixat com a definició. No hi havia espai per a la vida privada, ni per a la discrepància, ni per a cap valor superior a l’estat.

Per fer realitat aquesta ambició, el feixisme va voler modelar la societat sencera. La propaganda inundava els carrers amb el rostre i les consignes del DuceDuce«Guia» o «cabdill», títol que Mussolini va adoptar. Al seu voltant es va construir un culte a la personalitat: el rostre a totes les parets, la consigna «Mussolini ha sempre ragione» (Mussolini sempre té raó) a les escoles, la imatge d'un home que ho sabia fer tot.; els infants i els joves eren enquadrats des de ben petits en organitzacions del règim que els ensenyaven a obeir; l’escola, la premsa i la ràdio repetien el mateix missatge. L’objectiu era crear un «home nou» feixista, disciplinat i sense esperit crític. I aquesta màquina necessitava enemics i glòria: l’octubre de 1935 el règim va llançar l’exèrcit a la conquesta d’Etiòpia, l’últim estat independent d’Àfrica, en una guerra colonial amb bombardejos i gasos verinosos sobre la població, que havia de tornar a Itàlia l’orgull imperial. La Societat de Nacions va aprovar sancions econòmiques que no va fer complir; Mussolini va proclamar l’Imperi el maig de 1936 i, aïllat de les democràcies, es va acostar a l’Alemanya de Hitler.

El feixisme italià va ser el primer d’una família. Va inventar un guió (crisi, por, violència tolerada, arribada legal al poder, destrucció de la democràcia des de dins amb lleis, estat corporatiu i culte al líder) que altres imitarien, i que uns anys després, a Alemanya, arribaria a la seva versió més extrema i criminal. Entendre com va funcionar a Itàlia és entendre el motlle de la sessió següent, quan aquell guió es repeteixi en un país molt més poderós.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la victòria mutilada a l'Imperi

Situa a la llibreta, en una línia del temps, vuit fets datats amb la Fitxa, del bienni roig a la proclamació de l'Imperi. A sota, en una frase, digues en quin moment Itàlia deixa de ser una democràcia.

La línia del temps amb vuit fets datats i la frase de sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: La majoria de dates són a les entrades 3 i 4 de la Fitxa. Per a la frase de sota, et pot servir «partit únic».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El règim es defineix (lectura de font)

Llegeix el document de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes la frase on el text diu en quin sentit el feixisme és totalitari. PAS 2, el PARER: ho diu com una acusació o amb orgull? PAS 3, el SENYAL: quina paraula ho delata?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si el text parla del feixisme des de fora o des de dins: el context diu qui el va escriure. Per al PAS 3, mira els verbs de la segona frase de la cita.

6.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la por al nomenament

De la crisi de la postguerra al nomenament de Mussolini hi ha cinc baules. Encadena-les a la llibreta amb fletxes. Tens la primera i l'última: victòria mutilada i crisi → … → … → … → nomenament de Mussolini pel rei. Dedueix les tres del mig i escriu a cada fletxa una frase que expliqui per què una baula provoca la següent.

La cadena de cinc baules, amb les tres del mig deduïdes i una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són, en ordre, a les tres primeres entrades de la Fitxa. Cada fletxa pot començar per «això va fer que…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La fotografia de Nàpols

Comenta a la llibreta la fotografia de Nàpols de la lectura en tres passos. DESCRIC què s'hi veu (qui va vestit com, qui és al centre, qui l'envolta). IDENTIFICO quan i on es va fer i què va passar tres dies després, segons el peu i la Fitxa. DEDUEIXO què diu la imatge sobre què sostenia de debò el poder del feixisme. Fes servir el terme «esquadrisme».

El comentari en tres passos (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «la imatge mostra…», «en canvi…», «per tant…». Compta quants homes van de paisà i quants de camisa negra: el pas 3 comença aquí.

6.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Una democràcia desmuntada amb lleis

Explica a la llibreta, en un esquema 1-3-1, com el feixisme va desmuntar la democràcia italiana des de dins: una frase de tesi, tres mesures legals de 1923 a 1926 de la Fitxa, cada una amb el contrapès que eliminava, i una frase de conclusió que la relacioni amb el retrocés «legal» de la sessió 1.

L'esquema 1-3-1 amb les tres mesures datades i el contrapès de cada una.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els contrapesos possibles són el parlament, la premsa, els sindicats i la justícia. Connectors: «la primera mesura va ser…», «a més…», «finalment…».

6.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Els trens puntuals (desmuntant el tòpic)

El bloc Desmuntant un tòpic refuta el tòpic dels trens puntuals en dos nivells. Explica'ls a la llibreta amb les teves paraules: per què l'anècdota és falsa i, sobretot, per què l'argument seria un parany encara que fos certa.

L'explicació dels dos nivells (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «de fet…», «però encara que…», «acceptar això vol dir…».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

L'enigma del rei que no va signar

El 28 d'octubre de 1922 el govern va presentar al rei el decret d'estat de setge, que hauria posat l'exèrcit contra els camises negres; el rei es va negar a signar-lo i dos dies després va nomenar Mussolini. A partir d'aquestes pistes (por que l'exèrcit no obeís; por a una guerra civil; la creença de molts liberals que el feixisme es podia «domesticar» dins del govern; el suport dels propietaris i de part de l'exèrcit al feixisme; el precedent de la revolució russa), dedueix a la llibreta per què el rei va decidir el que va decidir.

L'explicació en un màxim de sis frases, amb les cinc pistes connectades.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Una bona resposta no enumera les pistes: mostra quines es reforcen entre elles i quina hauria pesat més per a algú que, aquella nit, no sabia què passaria després.

6.8 🌍 Participar · microassaig 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

De qui és la responsabilitat

Argumenta a la llibreta la teva resposta a aquesta qüestió: «Els que van tolerar o finançar la violència feixista entre 1920 i 1922 perquè la veien com un mur contra el comunisme són corresponsables de la dictadura que va venir després?». Dona la teva tesi, dues proves de la lectura i el contraargument més fort, respost. La qüestió és sobre els que van tolerar, no sobre els que van pegar: distingeix-ho. Fes servir el terme «esquadrisme».

El microassaig amb tesi, dues proves i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Abans d'escriure, distingeix tres graus: qui pega, qui paga i qui mira cap a una altra banda. La teva tesi ha de dir on posa la línia.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: ordre a canvi de drets

El 1922 molts italians van acceptar el feixisme perquè prometia ordre, i el van pagar amb drets. Pensa en una situació d'avui en què hagis sentit «cal mà dura», sense anomenar cap partit ni líder, i argumenta a la llibreta què s'assembla al 1922 i què no. Fes servir el terme «totalitari» tal com el defineix la Fitxa.

L'argument amb la semblança i la diferència (80-100 paraules).

💡 Pista: La comparació val si diu també què NO s'assembla: cap situació d'avui no és la Itàlia de 1922, i dir-ho és part de la resposta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El feixisme va néixer de la crisi italiana de postguerra (victòria mutilada, bienni roig, por) i va créixer amb una violència que les elits van tolerar com a mur contra el comunisme. El 1922 va rebre el poder de mans del rei, no d'un assalt; entre 1923 i 1926 va desmuntar la democràcia amb lleis, va assassinar Matteotti i va imposar la dictadura, l'estat corporatiu i el culte al Duce, fins a definir-se amb orgull com a totalitari. Va inventar el guió que el nazisme portaria a l'extrem.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va arribar Mussolini al govern l'octubre de 1922, segons la sessió?

   A. Els camises negres van ocupar Roma per les armes, i l'exèrcit no va ser capaç d'aturar-los B. El rei es va negar a signar l'estat de setge contra la Marxa i el va nomenar cap de govern C. La llista feixista va guanyar les eleccions de 1921, i el parlament el va investir tot seguit D. El primer ministre liberal li va cedir el càrrec per governar junts contra el bienni roig

2. 2. Què afirma la doctrina de 1932 quan diu que el feixisme és «totalitari»?

   A. Que res d'humà o espiritual no té valor fora de l'Estat, que abraça tota la vida del poble B. Que l'Estat representa la totalitat dels italians, sense distinció de classe ni de partit C. Que el partit té dret a la totalitat dels escons, com ja preveia la llei electoral de 1923 D. Que l'Estat garanteix tots els drets de l'individu mentre no es facin servir contra el règim

3. 3. Com va acabar la crisi oberta per l'assassinat de Matteotti, segons la lectura?

   A. Mussolini en va culpar esquadristes descontrolats i va dissoldre les milícies per calmar el rei B. El rei va destituir Mussolini uns mesos, fins que la llei electoral de 1923 el va tornar al govern C. L'oposició va guanyar les eleccions de 1924, i Mussolini va respondre amb la Marxa sobre Roma D. Mussolini en va assumir la responsabilitat davant la cambra i va imposar la dictadura oberta

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el rei hagués signat l'estat de setge el 28 d'octubre de 1922, s'hauria evitat el feixisme, o només s'hauria ajornat mentre les condicions que el van fer possible continuessin?