Sessió 6. Conflictes regionals dins de la Guerra Freda

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A les sessions anteriors vam veure la Guerra Freda com un tauler de guerres per procuració i com el motor que accelerava la descolonització. Però hi ha una tercera cara, més incòmoda, d’aquell període: en molts llocs, la rivalitat entre blocs no va portar la llibertat, sinó tot el contrari. Quan esclatava un conflicte local (una revolució, una lluita per drets, una guerra de fronteres), cada superpotència es feia una sola pregunta: aquest bàndol és amb nosaltres o contra nosaltres? Si la resposta era «amb nosaltres», es tancaven els ulls davant de qualsevol abús. Aquesta lògica va convertir la Guerra Freda en la coartada de moltes injustícies.

L’exemple més clar el trobem a l’Amèrica Llatina, que els Estats Units consideraven el seu «pati del darrere». Washington vigilava amb recel qualsevol govern que sonés a esquerra, per por que es convertís en una segona Cuba. El cas de Xile és el més conegut. El 1970, Salvador Allende havia arribat a la presidència per les urnes, amb un programa socialista, en unes eleccions democràtiques. El seu govern va topar amb una forta oposició interna i amb la pressió econòmica dels Estats Units. L’11 de setembre de 1973, l’exèrcit, dirigit pel general Augusto Pinochet, va assaltar el palau presidencial de La Moneda amb tancs i avions. Aquell mateix matí, mentre queia el bombardeig, Allende va pronunciar per ràdio el seu últim discurs abans de morir. El cop va donar pas a una dictadura que va durar disset anys i que va empresonar, torturar i fer desaparèixerdesaparèixerDetenció seguida de l'ocultació del parador de la víctima, que les autoritats neguen. Les famílies no saben mai què n'ha estat. És un dels crims característics de les dictadures del Con Sud. milers de persones.

Xile no va ser un cas aïllat. Diverses dictadures militars del sud del continent van coordinar-se en l’anomenada Operació Còndor, una xarxa de repressió que perseguia i eliminava opositors fins i tot més enllà de les fronteres. Els documents desclassificats anys després mostren que aquells règims van rebre suport i formació de potències estrangeres que els consideraven un mur contra el comunisme. El resultat va ser milers de morts i desapareguts, i famílies que encara avui busquen les restes dels seus. Les comissions oficials creades més tard a Xile per investigar aquells anys van documentar milers de víctimes de la repressió, entre morts, desapareguts i torturats: xifres que no surten d’un bàndol polític, sinó de l’Estat democràtic que va voler saber què havia passat.

A l’altra punta del món, a Sud-àfrica, la Guerra Freda va servir per allargar una altra injustícia. Des del 1948, el país vivia sota l’apartheid, un sistema legal de segregació racialsegregació racialParaula afrikaans que vol dir «separació». Sistema de segregació racial vigent a Sud-àfrica del 1948 al 1991 que reservava els drets polítics i la riquesa a la minoria blanca i excloïa la majoria negra. que reservava el poder i la riquesa a la minoria blanca i negava els drets més bàsics a la majoria negra. Contra aquell règim va lluitar el Congrés Nacional Africà, i un dels seus dirigents, Nelson Mandela, va ser empresonat el 1964 i hi va passar vint-i-set anys. Molts governs occidentals, però, van trigar dècades a condemnar amb fermesa l’apartheid: als seus ulls, el govern sud-africà tenia el mèrit de ser anticomunista i de controlar minerals estratègics. Un cop més, l’etiqueta d’aliat pesava més que la justícia. L’apartheid no va començar a caure fins al final de la Guerra Freda. I al voltant de Sud-àfrica, la rivalitat entre blocs va encendre altres guerres: quan Angola i Moçambic es van independitzar de Portugal el 1975, tots dos països van caure de seguida en llargues guerres civils en què els dos bàndols rebien armes i diners de bàndols oposats de la Guerra Freda. També aquí un procés d’alliberament es va convertir en un camp de batalla aliè.

L’Orient Mitjà va ser un tercer escenari on els dos blocs van xocar a través d’altres. Després de la creació de l’estat d’Israel el 1948, la regió va viure una successió de guerres entre Israel i els seus veïns àrabs, sobretot les de 1948, 1967 i 1973. En aquell context, els Estats Units i la Unió Soviètica van armar i sostenir bàndols oposats, i van convertir cada conflicte local en una peça del seu pols global. Aquell enfrontament, amb arrels pròpies i molt anteriors a la Guerra Freda, va deixar centenars de milers de refugiats i una ferida que, dècades després, encara no s’ha tancat. És un procés que cal estudiar amb dates i fets a la mà, sense reduir-lo a un bàndol bo i un de dolent.

Els tres escenaris expliquen la mateixa mecànica des d’angles diferents. A l’Amèrica Llatina, a l’Àfrica i a l’Orient Mitjà, la pregunta «de quin bàndol ets?» va passar per davant de «tens raó?». Les superpotències no van exportar només ideologia: van exportar la idea que qualsevol aliat era acceptable mentre fos al costat correcte del mur. I la factura, com sempre, la van pagar els qui no havien decidit res: els detinguts, els desapareguts, els refugiats, els pobles sencers privats de veu. A la sessió següent canviarem de mirada i veurem què passava, mentrestant, a l’interior del bloc occidental, on es construïa un model social molt diferent.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Les últimes paraules d'Allende (lectura de font)

Llegeix a L'Arxiu el fragment de l'últim discurs de Salvador Allende. Copia la frase on parla de les «grans avingudes» que s'obriran de nou. A sota, explica amb les teves paraules dues coses: en quina situació extrema pronuncia aquestes paraules i què creus que vol transmetre al seu poble malgrat la derrota. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Allende pronuncia aquestes paraules mentre…». Recorda que no és un text escrit amb calma: és una veu situada en un moment límit. Fes servir el terme esperança.

6.2 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

Abans i després de l'11 de setembre (contrast)

Compara el Xile del govern d'Allende amb el Xile de la dictadura de Pinochet en un quadre de dues columnes. Compara-hi almenys tres aspectes en què es diferenciaven radicalment (com s'accedia al poder, qui manava, què passava amb els opositors), amb dades de la lectura. Sota el quadre, escriu entre 60 i 90 paraules explicant quin canvi polític va suposar el cop d'estat.

💡 Pista: Fes servir connectors de contrast: «mentre que abans…, després…», «en canvi». Un fet clau: Allende havia arribat al poder per les urnes; Pinochet, per la força de l'exèrcit.

6.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El rètol que ho explica tot (peu de foto)

Observa la imatge del banner (un rètol de l'apartheid). Imagina que l'has de posar en un llibre d'història i necessita un peu de foto molt breu. Escriu a la llibreta una sola frase (màxim 15 paraules) que no descrigui només el que es veu, sinó que expliqui què significava aquell rètol per a les persones classificades de «no blanques».

💡 Pista: Un bon peu de foto va més enllà del que es veu: explica la idea. No diguis «un rètol antic», sinó què imposava. Compta les paraules: no pot passar de 15.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Una carta que busca respostes (escriptura des d'un rol)

Posa't en la pell d'una persona que, durant una de les dictadures del Con Sud, busca un familiar detingut del qual no té cap notícia. Escriu a la llibreta una carta breu (entre 90 i 125 paraules) adreçada a una comissió de drets humans en què expliquis qui busques, des de quan i per què demanes ajuda. Ha de ser respectuosa i basada en el que saps sobre les desaparicions forçades; no inventis dades històriques falses.

💡 Pista: Una carta formal té encapçalament («Distingits senyors,»), cos i comiat. Fes servir el terme desaparició forçada i el to sobri i digne de qui reclama justícia, no venjança. Centra't en la persona buscada, no en acusacions genèriques.

6.5 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió 👥 En grup

Un decàleg contra la coartada (manifest)

En grup, redacteu a la llibreta un decàleg (una llista de principis numerats) titulat «Coses que un país no hauria de fer mai, ni tan sols per un aliat». Penseu almenys sis principis clars i breus, inspirats en el que heu vist en aquesta sessió (per exemple, sobre el respecte a governs elegits, els drets dels opositors o la responsabilitat de no tancar els ulls davant d'una injustícia). Cada principi ha de ser una frase.

💡 Pista: Un decàleg fa servir frases curtes i imperatives: «No…», «Cap país hauria de…», «Sempre…». Que cada principi sigui general (no citi un país concret) i defensi un valor, no un bàndol.

6.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La coartada de la Guerra Freda (microassaig)

Escriu a la llibreta un microassaig (entre 90 i 125 paraules) que expliqui i defensi aquesta idea amb exemples de la sessió: «Durant la Guerra Freda, l'etiqueta d'aliat va pesar sovint més que la justícia.» Fes servir almenys dos dels tres escenaris estudiats (Xile, l'apartheid, l'Orient Mitjà) per sostenir la teva explicació.

💡 Pista: Un microassaig té una idea central i la defensa amb proves. Estructura: afirmació, exemple 1, exemple 2, conclusió. Connectors útils: «per exemple», «de la mateixa manera», «això demostra que».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Un aliat incòmode (veredicte ètic)

Molts governs occidentals van trigar dècades a condemnar amb fermesa l'apartheid perquè el règim sud-africà era anticomunista i controlava minerals estratègics. A la llibreta, emet un veredicte raonat (mínim 125 paraules) sobre aquesta pregunta: es pot justificar tolerar un sistema que nega els drets bàsics a la majoria de la població a canvi que sigui un aliat útil? Distingeix clarament els fets verificables del teu judici de valor i sosté la teva posició amb almenys dos arguments.

💡 Pista: Un veredicte ètic sòlid separa el que va passar (dades) del que en penses (valoració). Dirigeix el judici cap al sistema documentat (l'apartheid), no cap a cap poble. Recorda que l'apartheid era una llei, no un costum.

6.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

No va ser només un afer intern (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte presentar el cop de Xile de 1973 com un fet purament intern, sense cap implicació estrangera. Descriu quina mena de documentació ho desmenteix i argumenta per què és important reconèixer aquesta intervenció sense negar, tampoc, el paper de l'oposició interna. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon desmentit no substitueix un mite per un altre: no diguis que «tot va ser culpa de fora». Mostra que hi va haver totes dues coses (pressió externa documentada i conflicte intern) i que amagar la primera distorsiona la història.

6.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: aliats per damunt de la justícia

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Durant la Guerra Freda, les grans potències van tolerar abusos dels seus aliats perquè els consideraven útils contra l'enemic comú. Avui encara reconec aquesta manera de raonar quan… El que la fa perillosa és… i crec que, com a ciutadà, davant d'un govern que reprimeix el seu poble però és aliat del meu país, el primer que hauria d'exigir és…».

💡 Pista: No cal que assenyalis cap govern actual com a culpable: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (tancar els ulls davant d'un abús perquè convé l'aliança) i el valoris amb arguments. Recolza't en el que has après sobre Xile o l'apartheid.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Guerra Freda no va portar només guerres per procuració i descolonització: en molts llocs va servir de coartada per tolerar o alimentar greus injustícies. A l'Amèrica Llatina, la por a «una segona Cuba» va acompanyar cops d'estat com el de Xile el 1973 i la repressió coordinada de l'Operació Còndor, amb milers de morts i desapareguts. A Sud-àfrica, l'apartheid es va allargar en part perquè el règim era un aliat anticomunista. A l'Orient Mitjà, les dues superpotències van armar bàndols oposats en un conflicte amb arrels pròpies. En tots tres casos, la pregunta «de quin bàndol ets?» va passar per davant de «tens raó?», i qui en va pagar el preu van ser sempre les poblacions locals.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va passar a Xile l'11 de setembre de 1973?

   A. El poble va elegir Salvador Allende president en unes eleccions democràtiques B. Un cop d'estat militar dirigit per Augusto Pinochet va enderrocar el govern elegit d'Allende i va instaurar una dictadura C. Xile va declarar la guerra als Estats Units D. Es va posar fi pacíficament a una dictadura anterior

2. 2. Per què molts governs occidentals van trigar a condemnar amb fermesa l'apartheid sud-africà?

   A. Perquè no en tenien cap informació B. Perquè el règim sud-africà era un aliat anticomunista i controlava minerals estratègics C. Perquè l'apartheid era un sistema just D. Perquè Sud-àfrica formava part del bloc soviètic

3. 3. Quina idea comuna expliquen els conflictes regionals d'aquesta sessió?

   A. Que les superpotències sempre defensaven els governs elegits democràticament B. Que la lògica de blocs va portar a tolerar o alimentar injustícies mentre l'aliat fos del bàndol «correcte» C. Que la Guerra Freda no va afectar mai els països fora d'Europa D. Que tots aquests conflictes es van resoldre sense víctimes

💭 Per pensar fins demà

Quan una gran potència tanca els ulls davant dels abusos d'un aliat perquè li resulta útil, quina part de responsabilitat té en aquells abusos?