Sessió 8. Quan cauen les democràcies europees

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 9 de novembre de 1918, amb el Kàiser fugint a Holanda, un dirigent socialdemòcrata va proclamar la república des d’un balcó del Reichstag. L’estiu següent, una assemblea reunida a la ciutat de Weimar, lluny dels aldarulls de Berlín, va aprovar la constitució més avançada del seu temps: sufragi universal per a homes i dones, representació proporcional, drets socials, un president elegit directament. Sobre el paper, la República de WeimarRepública de WeimarNom amb què es coneix la democràcia alemanya de 1919 a 1933, per la ciutat on es va redactar la constitució. Va tenir vint governs en catorze anys, i va sobreviure a dos cops d'estat, a la hiperinflació i a cinc anys de prosperitat, però no a la Gran Depressió. era exemplar. En la pràctica, era una democràcia sense demòcrates: els jutges, els funcionaris, els professors d’universitat i els oficials de l’exèrcit venien de l’Imperi i la menyspreaven; la dreta la culpava de la derrota i del «Diktat» de Versalles; una part de l’esquerra la veia com una traïció a la revolució. Els partits que la defensien de debò no van tornar a tenir majoria després de 1920.

La constitució portava dins la seva pròpia porta del darrere. L’article 48article 48Article de la Constitució de Weimar que permetia al president, si la seguretat i l'ordre públics estaven greument alterats, prendre les mesures necessàries, fer servir l'exèrcit i suspendre temporalment els drets fonamentals. Pensat per a emergències, es va convertir des de 1930 en la manera normal de governar. permetia al president, en cas de greu alteració de l’ordre, governar per decret i suspendre els drets fonamentals. Els seus redactors hi veien un salvavides per a moments de revolta; de fet, els primers anys es va fer servir per aturar cops d’estat de l’extrema dreta i insurreccions comunistes. Però un salvavides que pot suspendre la democràcia és també la manera legal d’acabar-la. Els tres cops que va rebre la República van portar, tots, a aquella porta. El primer va ser la humiliació de Versalles, que cap partit no va acceptar mai. El segon, les reparacionsreparacionsLes indemnitzacions de guerra de la sessió 2: 132.000 milions de marcs or fixats el 1921. L'impagament de 1923 va portar l'ocupació francesa del Ruhr, i la resistència passiva pagada amb bitllets impresos, la hiperinflació., que el 1923 van desembocar en l’ocupació del Ruhr i en la hiperinflacióhiperinflacióLa caiguda del marc el 1923: al gener un dòlar valia prop de 18.000 marcs; al novembre, 4,2 bilions. Els sous es pagaven dos cops al dia i es gastaven al moment; els estalvis, les pensions i les assegurances de la classe mitjana van desaparèixer. Es va tallar amb una moneda nova, però la ferida no es va tancar.: el novembre de 1923 un dòlar valia 4,2 bilions de marcs, i els estalvis de tota una classe mitjana es van esfumar en mesos. Aquella classe mitjana, que hauria hagut de ser la base de la República, no va perdonar-l’hi mai.

Van venir cinc anys bons, de 1924 a 1929, amb crèdits nord-americans, el pla Dawes i una vida cultural que va fer de Berlín la capital d’Europa. Semblava que Weimar s’havia consolidat. Però el tercer cop va ser mortal: la crisi de 1929 va retirar els crèdits, va tancar bancs i fàbriques i va deixar sis milions d’aturats. Des de 1930 cap govern no va tenir majoria al parlament, i el canceller Brüning va començar a governar per decret amb l’article 48, amb la signatura del president Hindenburg. El juliol de 1932 el seu successor, Franz von Papen, el va fer servir per destituir el govern socialdemòcrata de Prússia, l’estat més gran del país i l’últim bastió republicà, i els socialdemòcrates, per no provocar una guerra civil, s’hi van oposar als tribunals i no al carrer. Tres anys abans que Hitler arribés, la democràcia de Weimar ja funcionava sense el parlament. El 1933 no va haver-hi cap ruptura: només l’últim decret d’una llarga sèrie, signat pel mateix president, per a un canceller que aquesta vegada no pensava tornar el poder.

Weimar és el cas més estudiat d’una llarga sèrie. Després de 1918, el mapa d’Europa era ple de democràcies noves, nascudes de les runes dels imperis; vint anys després gairebé totes havien desaparegut. La cadena va començar a Hongria el 1920, amb la regència autoritària de Horthy, i va seguir a Itàlia el 1922, a Bulgària i a Espanya el 1923 (la dictadura de Primo de Rivera), a Polònia el 1926 amb el cop de Piłsudski, a Lituània el mateix any, a Portugal, on el cop de 1926 va desembocar en la dictadura de SalazarSalazarAntónio de Oliveira Salazar, professor d'economia que va governar Portugal de 1932 a 1968 amb l'Estat Nou: partit únic, censura, policia política i un corporativisme copiat d'Itàlia. La dictadura portuguesa va ser la més llarga d'Europa occidental: fins al 1974., i als Balcans, on Iugoslàvia va passar el 1929 a la dictadura reial i Albània ja era una monarquia autoritària. La Depressió va accelerar el ritme: Alemanya el 1933, Àustria el 1933-1934, quan el canceller Dollfuss va dissoldre el parlament i va bombardejar els barris obrers de Viena, Estònia i Letònia el 1934, Grècia el 1936 amb Metaxas, Romania el 1938. El 1939, de la trentena de democràcies parlamentàries que hi havia a Europa cap al 1920, en quedaven una dotzena, totes al nord i a l’oest del continent. El patró es repetia amb variants: una democràcia jove, una crisi econòmica, una societat partida en dos, uns militars o un rei que decidien «posar ordre», i unes elits que ho consentien.

La Segona República espanyola va ser una peça més d’aquest trencaclosques, i cal llegir-la així, no com una excepció. Proclamada el 14 d’abril de 1931 després d’unes eleccions municipals, amb el rei a l’exili i sense un tret, es va dotar d’una constitució avançada que definia Espanya com una república de treballadors, reconeixia el vot de les dones i l’autonomia de Catalunya. Abans i tot d’aprovar-la, les Corts havien donat al govern una arma d’excepció, la Llei de Defensa de la República, que permetia al ministre de la Governació confinar, multar, suspendre reunions i tancar associacions sense passar per un jutge. Va intentar reformes de fons (la terra, l’escola, l’Església, l’exèrcit) en plena Depressió i amb els pressupostos enfonsats, i cada reforma es va guanyar enemics poderosos. El país es va polaritzarpolaritzarDivisió d'una societat en dos blocs que ja no es veuen com a adversaris, sinó com a enemics. A l'Espanya de 1934-1936, cada elecció es vivia com una batalla a vida o mort, i tant l'esquerra revolucionària com la dreta autoritària van deixar de veure la República com el marc comú. fins que el juliol de 1936 una part de l’exèrcit es va aixecar contra el govern elegit; el cop no va triomfar ni va fracassar del tot, i la guerra civil que en va sortir va acabar el 1939 amb una dictadura de gairebé quaranta anys. El detall d’aquella història és matèria d’Història d’Espanya, a segon; el que importa aquí és el que comparteix amb Viena, Varsòvia o Berlín.

Perquè si es mira el patró comú, la resposta a la pregunta de la càpsula apareix amb claredat. Gairebé sempre es repetien els mateixos ingredients: democràcies joves i fràgils, sovint sense demòcrates a les institucions; una crisi econòmica devastadora; una societat polaritzada fins a l’odi; uns moviments antidemocràtics, d’un signe o d’un altre, disposats a acabar amb el sistema; i una porta legal (un article 48, un rei, un president) per on entrar. On aquests factors es van combinar, la democràcia va caure. On no, com a Gran Bretanya, França o Escandinàvia, va aguantar, i no perquè tinguessin millors constitucions, sinó perquè tenien més demòcrates i menys crisi. Mentre tot va bé, les democràcies aguanten soles; cauen quan la crisi i la divisió fan que molta gent deixi de creure que val la pena defensar-les. La sessió final torna al present amb aquesta llista a la mà.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El mapa de les dictadures

Observa el mapa de les dictadures del segle XX de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos numerats: (1) descriu on es concentren els colors foscos i on el gris, ajudant-te del peu; (2) identifica els països que van tenir dictadura més de vint anys i els que no en van tenir cap; (3) dedueix quina relació hi ha entre el gris del mapa i el que la lectura diu de «més demòcrates i menys crisi». Entre 60 i 90 paraules.

El comentari en tres passos numerats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els països de cada color són al peu de la imatge. Connectors útils: «a l'est i al sud…», «en canvi, al nord-oest…». La frase «més demòcrates i menys crisi» és cap al final de la lectura.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El cop contra Prússia (lectura de font)

Llegeix el primer document de L'Arxiu, el decret del 20 de juliol de 1932, i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes les paraules que diuen què pot fer el canceller amb el govern de Prússia. PAS 2, el PARER: el decret diu que vol restablir l'ordre; què hi veus tu després de llegir el context? PAS 3, el SENYAL: quin article de la Constitució invoca, i què no diu el decret sobre qui ha decidit que l'ordre estava pertorbat?

Els tres passos, amb les paraules copiades entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El PAS 2 pot començar per «El decret parla d'ordre, però…»: el context diu contra qui es va fer servir i qui havia fet créixer la violència. Per al PAS 3, rellegeix la primera frase buscant qui parla en primera persona.

8.3 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els tres cops de Weimar

Encadena a la llibreta, en cinc baules amb fletxes, com la República de Weimar passa de la constitució més avançada d'Europa a governar per decret. Tens la primera i l'última: Versalles i el «Diktat» → … → … → … → decrets de l'article 48 (1930). Dedueix les tres del mig i escriu a cada fletxa una frase que expliqui per què una baula provoca la següent.

La cadena de cinc baules, amb les tres del mig deduïdes i una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les baules del mig són a l'entrada «Els tres cops» i a la segona entrada de la Fitxa. Cada fletxa pot començar per «això va fer que…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dues repúbliques, dos poders d'excepció

Compara a la llibreta els dos documents de L'Arxiu, el decret alemany de 1932 i la llei espanyola de 1931, en tres passos: (a) el FET: qui rep el poder d'excepció en cadascun, i contra qui el fa servir? (b) el SENYAL: quina expressió de la llei espanyola delata que l'«agressió a la República» podia ser gairebé qualsevol cosa? (c) per què, segons els contextos, cap dels dos no va salvar la seva república, i en què es diferencien? Fes servir el terme «democràcia sense demòcrates».

La comparació en tres passos, amb una expressió copiada de cada article (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos…», «en canvi…». Per al pas (b), busca a la llei el que es castiga sense que hi hagi cap violència.

8.5 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La cadena, any per any

Situa a la llibreta, en una línia del temps a escala, deu caigudes de democràcies europees d'entreguerres, amb el país i l'any que dona la Fitxa, i marca amb un color diferent les d'abans i les de després del crac de Wall Street. A sota, en una frase, descriu què canvia en el ritme de la cadena a partir del crac.

La línia del temps a escala amb deu caigudes datades en dos colors, i la frase de sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les caigudes són a l'entrada «La cadena» de la Fitxa. Compta quantes n'hi ha abans i després del crac abans d'escriure la frase.

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El poble «no preparat» (desmuntant el tòpic)

Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què el tòpic del poble «no preparat» és fals: fes servir els dos casos que el bloc Desmuntant un tòpic contraposa (Weimar i Txecoslovàquia) i dues de les causes reals que la Fitxa anomena al «patró».

L'explicació amb els dos casos i les dues causes (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…», «culpar el poble serveix per…».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

El patró, posat a prova en tres casos

Construeix a la llibreta una taula amb quatre ingredients del patró de la Fitxa a les files, els que tu triïs, i tres casos a les columnes: Weimar, la Segona República espanyola i la Itàlia de la sessió 6. Omple cada casella amb el fet concret que hi correspon, o «no hi és». A sota, en tres frases, argumenta quin ingredient falta o pesa menys en algun cas, i si el patró és una llei o una tendència.

La taula de quatre files i tres columnes, i les tres frases de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Abans d'omplir la taula, decideix què compta com a «porta legal» a cada cas: un article, un rei o un president. No sempre és el mateix tipus de porta.

8.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres fets per al llibre de text del futur

De tota la cadena de caigudes de 1920 a 1939, tria a la llibreta els tres fets que creus que mereixen entrar en un llibre de text d'aquí a cinquanta anys, i justifica cada tria amb dos criteris explícits: què va canviar per a molta gent (conseqüències) i què ens ensenya que altres fets no ens ensenyen (lliçó). Digues també quin fet famós deixes fora i per què. Fes servir el terme «porta legal».

Els tres fets triats amb la justificació per criteris i el fet descartat (mínim 125 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Abans de triar, escriu els dos criteris en una frase cadascun i aplica'ls igual a tots els candidats: la rellevància es defensa amb el criteri, no amb la fama del fet.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: els poders d'excepció

L'article 48 permetia al president suspendre drets sense dir qui controlava la decisió, i el juliol de 1932 va servir per destituir per decret el govern de Prússia. El març de 2020, per la pandèmia, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma, i el Congrés n'havia d'autoritzar cada pròrroga. Argumenta a la llibreta la semblança i la diferència entre tots dos poders d'excepció, i digues amb quina condició un poder així és compatible amb la democràcia. Fes servir el terme «contrapesos».

L'argument amb la semblança, la diferència i la condició (80-100 paraules).

💡 Pista: La diferència és la part que compta: qui decideix, quant dura i qui ho pot revisar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Weimar és el paradigma: la constitució més avançada del seu temps en una democràcia sense demòcrates, amb l'article 48 com a porta del darrere i tres cops seguits (Versalles, la hiperinflació de 1923, la crisi de 1929) que la van deixar governant per decret tres anys abans de Hitler. I no va ser l'única: entre 1920 i 1939 la trentena de democràcies europees va quedar en una dotzena, amb la Segona República espanyola com un cas més del patró: crisi, polarització, moviments antidemocràtics, una porta legal i unes elits que ho consenten.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la sessió diu que Weimar era una «democràcia sense demòcrates»?

   A. Perquè la constitució de 1919 negava el vot a les dones i als obrers que no pagaven impostos B. Perquè jutges, funcionaris i oficials venien de l'Imperi i la menyspreaven des de dins C. Perquè els alemanys s'abstenien en massa i cap elecció no arribava a la meitat del cens D. Perquè el Kàiser, fugit a Holanda, conservava el comandament de l'exèrcit des de l'exili

2. 2. Per què l'article 48, pensat com un salvavides, va acabar sent la porta per on va sortir la democràcia?

   A. Perquè Hitler el va fer reformar el 1930 per poder governar sense haver de passar pel parlament B. Perquè els redactors l'havien pensat només contra l'esquerra i la dreta en va treure profit C. Perquè només es podia aplicar amb dos terços del Reichstag, una majoria que els nazis ja tenien D. Perquè des de 1930, sense majoria parlamentària, governar per decret va passar a ser la norma

3. 3. Com proposa la sessió llegir la caiguda de la Segona República espanyola?

   A. Com un cas més del patró d'entreguerres: crisi, polarització i un cop militar B. Com una excepció, explicable pel caràcter d'un poble poc preparat per votar C. Com l'efecte de la Llei de Defensa de la República, que va donar el poder als militars D. Com una democràcia que va resistir la Depressió i va caure només per pressió de fora

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les democràcies que van aguantar no tenien millors constitucions sinó «més demòcrates i menys crisi», què pot fer una democràcia per tenir més demòcrates abans que arribi la crisi?