🌍Càpsula 5 · ANEM CAP A UNA NOVA GUERRA FREDA?· #HMC
Sessió 9. La nova rivalitat global: l'ascens de la Xina
L'ascens de la Xina com a matèria d'anàlisi: Deng Xiaoping i les reformes econòmiques (1978), la Xina «fàbrica del món», la Belt and Road, Taiwan, Hong Kong, Xinjiang i la guerra dels semiconductors. Un nou món multipolar: diferències i paral·lelismes amb la bipolaritat de 1947-1991. (El debat i el judici argumentat es treballen a les activitats.)
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE7🔍CE5✍️CE6🌍CE3
🖼️ El districte financer de Futian, a Shenzhen, el 2020. El 1978, quan van començar les reformes de Deng, Shenzhen era una zona de pobles de pescadors. En quatre dècades s'ha convertit en una de les capitals tecnològiques del planeta. Charlie fong (Wikimedia Commons) · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
A la primera sessió d'aquesta càpsula vam parlar de la lluita entre els Estats Units i la Xina pels xips. Ara que has vist tota la Guerra Freda, com ho veus diferent?
Saps què tenen en comú els telèfons, els cotxes moderns i moltes joguines? Que gairebé tots porten peces fabricades a la Xina. Com creus que ha arribat aquest país a ser tan important?
Quan sents que dos països «rivalitzen», imagines per força una guerra? Es pot competir ferotgement sense arribar a disparar?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Tancar la càpsula connectant el final de la Guerra Freda (1991) amb la rivalitat global d'avui entre els Estats Units i la Xina.
Entendre l'ascens de la Xina a partir de les reformes de Deng Xiaoping (1978): reforma i obertura, economia de mercat amb partit únic.
Valorar de manera raonada, i com a pregunta oberta, si la rivalitat actual és o no una «nova Guerra Freda», amb dades i sense veredictes sobre governs vius.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Vam començar la càpsula amb una notícia d’avui: la pugna entre els Estats Units i la Xina pel control dels xips més avançats, aquelles peces minúscules sense les quals no funciona res del que tens a la butxaca. Aleshores vam deixar una pregunta a l’aire: allò s’assemblava a una nova Guerra Freda? Per respondre-la calia entendre primer què havia estat la Guerra Freda de debò. Ara que ja hem fet aquell camí, podem tornar al present amb els ulls més oberts. I la primera cosa que descobrim és que, per entendre la rivalitat d’avui, cal recular fins a un any que sembla molt llunyà: el 1978.
Però abans deturem-nos en com va quedar el món quan va caure el mur. El 1991, amb la Unió Soviètica dissolta, semblava que un dels dos models havia guanyat de manera definitiva. Els Estats Units quedaven com l’única superpotència, i alguns pensadors occidentals van anunciar que havíem arribat a la fi de la històriafi de la històriaExpressió popularitzada pel politòleg Francis Fukuyama en un assaig de 1989. No volia dir que deixessin de passar coses, sinó que la democràcia liberal ja no tindria cap gran rival ideològic. Els fets posteriors van complicar molt aquesta idea.: la democràcia liberal i l’economia de mercat ja no tindrien cap competidor seriós. Durant una dècada, aquella lectura va semblar raonable. El món es globalitzava, les fronteres s’obrien al comerç i molts països adoptaven eleccions i mercats. La història, però, no s’havia acabat. Només havia canviat d’escenari.
Perquè mentre Occident celebrava la seva victòria, a l’altra punta del món un país immens seguia un camí que no encaixava en cap dels dos motlles de la Guerra Freda. La Xina havia estat, durant dècades, un estat comunista pobre i tancat. Però el 1978, un nou dirigent, Deng Xiaoping, va engegar un gir profund. En un discurs que trobaràs a L’Arxiu, va demanar als seus que «emancipessin les ments» i «busquessin la veritat en els fets», és a dir, que deixessin enrere els dogmes i miressin què funcionava de debò. D’aquella idea en va sortir la reforma i oberturareforma i oberturaEn xinès, 改革开放. Política iniciada per Deng el 1978: mantenir el poder del Partit Comunista però obrir l'economia al mercat, a la inversió estrangera i al comerç mundial. És l'origen del creixement espectacular de la Xina.: la Xina mantindria un únic partit al poder, però obriria la seva economia al mercat i al món. A Deng se li atribueix una frase que ho resumeix tot: no importa que el gat sigui blanc o negre, mentre caci ratolins.
🖼️ El districte financer de Futian, a Shenzhen, el 2020. El 1978, quan van començar les reformes de Deng, Shenzhen era una zona de pobles de pescadors. En quatre dècades s'ha convertit en una de les capitals tecnològiques del planeta. Cap imatge resumeix millor la transformació de la Xina. Charlie fong (Wikimedia Commons) · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
El resultat d’aquell gir va superar totes les previsions. La Xina va obrir zones econòmiques especialszones econòmiques especialsZones on l'Estat permetia el capitalisme, la inversió estrangera i l'exportació abans que a la resta del país. Shenzhen, veïna de Hong Kong, va ser la primera i la més famosa: va passar de poble a megaciutat en poques dècades. com Shenzhen, on les empreses estrangeres podien instal·lar fàbriques i vendre’n la producció a tot el món. Milions de treballadors del camp van anar a parar a les noves ciutats industrials, i el país va créixer a un ritme que cap gran economia havia assolit mai. En una sola generació, centenars de milions de persones van sortir de la pobresa. A principis del segle XXI, la Xina ja era «la fàbrica del món»: bona part de la roba, els electrodomèstics i els aparells que compraves a Europa sortien de les seves plantes. Cap al 2010 s’havia convertit en la segona economia del planeta, només per darrere dels Estats Units. Un país que la Guerra Freda havia deixat en un segon pla tornava al centre del tauler, però amb unes regles pròpies: economia de mercat i partit únic alhora, una combinació que ni Washington ni Moscou havien previst.
Aquí és on tornem al cas del principi. La rivalitat d’avui entre els Estats Units i la Xina (pel comerç, per la tecnologia, per la influència al món i, molt especialment, per aquells xips) neix d’aquest ascens. Molts analistes han recuperat l’expressió «Guerra Freda» per descriure-la, i és fàcil entendre per què: dues grans potències que competeixen a escala global, cadascuna amb aliats, tornen a recordar el pols del segle passat. Però convé anar amb compte amb les etiquetes. Hi ha diferències importants respecte de 1947. Les economies dels Estats Units i la Xina estan entrellaçades fins a un punt que les de la Guerra Freda mai no van estar: es compren i es venen mercaderies per valor de milers de milions cada any, i les seves empreses depenen les unes de les altres. El telèfon que fas servir n’és un bon exemple: sovint el dissenya una empresa nord-americana, es fabrica a la Xina i porta xips pensats en un país i fabricats en un altre. Els dos rivals, alhora, són socis comercials. No hi ha un mur ni dos blocs tancats i clarament separats, sinó un món més embullat, on molts països comercien amb tots dos rivals alhora. Dir si això és una «nova Guerra Freda» o una cosa diferent no és una pregunta amb resposta senzilla: és, precisament, un dels grans debats oberts del vostre temps.
I amb aquesta pregunta es tanca la càpsula. Vam obrir-la demanant-nos si el món tornava a partir-se en dos, i hem après que la divisió en blocs de la segona meitat del segle XX va marcar guerres, murs, dictadures i tota una manera d’entendre el planeta. Avui les peces tornen a moure’s, però el tauler no és el mateix. Us toca a vosaltres, amb la història a la mà i sense deixar-vos endur per les etiquetes fàcils, mirar el vostre món i decidir què hi veieu.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
9.1🔍 Investigar · Comentari de fonts✏️Individual
El gir de 1978 (lectura de font)
Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Deng Xiaoping. Copia l'expressió on resumeix el que vol discutir. A sota, explica amb les teves paraules dues coses: què vol dir «buscar la veritat en els fets» en boca d'un dirigent que vol reformar el seu país, i per què no podem llegir aquest discurs com una anàlisi neutral. Entre 60 i 90 paraules.
💡 Pista: Comença així: «Amb "buscar la veritat en els fets", Deng vol dir que…». Recorda qui parla (el líder d'un partit únic) i què busca (reformar l'economia sense perdre el poder). Fes servir el terme pragmatisme.
9.2🧭 Situar-se · Cronologies i mapes✏️Individual
De dos blocs a avui (fris de procés)
Dibuixa a la llibreta un fris de procés: una tira de cinc o sis vinyetes, en ordre, que expliqui com hem passat d'un món partit en dos blocs a la rivalitat d'avui. Cada vinyeta ha de tenir un dibuix o símbol senzill i un títol breu. Idees per als plafons: el món es divideix en dos blocs (1945-47), l'equilibri del terror nuclear, la Xina tria un altre camí (1978), la caiguda del mur (1989), la fi de l'URSS (1991) i la rivalitat global d'avui.
💡 Pista: Un fris de procés és com un còmic informatiu: cada vinyeta és una etapa i s'ordenen d'esquerra a dreta. No cal que dibuixis bé; n'hi ha prou amb un símbol clar (un mur, una fàbrica, una bandera) i un títol de poques paraules.
9.3🧭 Situar-se · Cronologies i mapes✏️Individual
Repàs amb trampa (verdader o fals justificat)
Escriu a la llibreta si cada frase és verdadera o falsa i justifica cada resposta amb una frase completa (no n'hi ha prou amb «V» o «F»): (a) La Xina va obrir la seva economia el 1978 mantenint un únic partit al poder. (b) Amb la fi de la Guerra Freda, el món va quedar dividit en dos nous blocs. (c) Cap al 2010 la Xina s'havia convertit en la segona economia del món. (d) Les economies dels Estats Units i la Xina d'avui estan gairebé aïllades l'una de l'altra, com passava a la Guerra Freda.
💡 Pista: Per a cada frase, no diguis només si és certa o falsa: explica per què amb una dada de la sessió. Vigila les frases (b) i (d), que contenen un error de fons que has de saber detectar.
9.4✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals🗣️En parella
La mateixa pel·lícula? (analogia)
En parella, treballeu l'analogia entre la Guerra Freda del segle XX i la rivalitat EUA-Xina d'avui. Feu dues llistes: en què s'assemblen i en què es diferencien. Fixeu-vos en la imatge del banner (Shenzhen): què us diu sobre una de les grans diferències (l'economia xinesa oberta i entrellaçada amb el món)? A sota, escriviu entre 90 i 125 paraules explicant fins a quin punt l'analogia ajuda a entendre el present i fins a quin punt enganya.
💡 Pista: Una analogia és útil si les semblances són de fons, no de forma. Connectors útils: «igual que aleshores…», «en canvi, a diferència de…», «això s'assembla, però…». La imatge de Shenzhen és una pista: aquell món no estava aïllat com els blocs de la Guerra Freda.
9.5🔍 Investigar · Comentari de fonts✏️Individual
Quina no encaixa? (intrús justificat)
Aquí tens cinc trets de la rivalitat actual entre els Estats Units i la Xina: (a) competeixen per la tecnologia dels xips, (b) les seves economies comercien molt entre elles, (c) tots dos països formen part d'un únic bloc militar comú, (d) molts països mantenen relacions amb tots dos alhora, (e) el poder mundial està repartit entre diverses regions. Identifica a la llibreta quin és l'intrús (el tret que NO és cert) i justifica en 90-125 paraules per què no encaixa, mentre que els altres quatre descriuen bé el món d'avui.
💡 Pista: L'intrús és una afirmació falsa amagada entre quatre de certes. Pensa: dos rivals que competeixen, formarien part del mateix bloc militar? Justifica per què cadascun dels altres quatre sí que és una descripció correcta.
9.6🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió👥En grup
Un decàleg per a un món compartit (manifest)
En grup, redacteu a la llibreta un decàleg (una llista de principis numerats) titulat «Com haurien de conviure dues grans potències rivals sense repetir els errors de la Guerra Freda». Penseu almenys sis principis breus, inspirats en tot el que heu après a la càpsula (per exemple: sobre el diàleg, sobre no arrossegar altres països a triar bàndol, sobre no tolerar abusos a canvi d'aliances). Cada principi ha de ser una frase.
💡 Pista: Un decàleg fa servir frases curtes i clares: «Sempre…», «Cap potència hauria de…». Que els principis siguin generals i defensin valors (pau, diàleg, respecte), no que assenyalin cap país concret com a culpable.
🎢
Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
9.7✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals✏️Individual
Nova Guerra Freda? (argument i contraargument)
La gran pregunta d'aquesta sessió no té resposta tancada. A la llibreta, escriu primer un argument que defensi que SÍ que vivim una nova Guerra Freda, després un contraargument que defensi que NO (que és una cosa diferent), i finalment la teva posició raonada. Cada part ha de recolzar-se en dades o fets de la càpsula. Mínim 125 paraules en total.
💡 Pista: Un bon argument i el seu contraargument s'han de poder defensar tots dos: no facis trampa fent-ne un de fort i un de dèbil. Per al «sí», pensa en les semblances (dues potències, aliats, competició global); per al «no», en les diferències (economies entrellaçades, món multipolar). La teva posició pot ser un «depèn», si el justifiques.
Torna al bloc Desmuntant Tòpics. A la llibreta, valora (mínim 125 paraules) per què és arriscat afirmar sense matisos que la rivalitat EUA-Xina és «exactament una nova Guerra Freda». Explica quines diferències de fons amaga aquesta etiqueta i argumenta per què, tot i així, comparar el present amb el passat pot ser útil si es fa amb cura. Distingeix sempre el fet verificable de l'etiqueta.
💡 Pista: Un bon desmentit no nega tota semblança ni afirma que no hi ha rivalitat: mostra què capta l'analogia i què amaga. Recorda la conclusió del Desmuntant: una analogia assenyala pistes, no certeses. No cal que jutgis cap govern; n'hi ha prou que jutgis l'etiqueta.
Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules), com a tancament de tota la càpsula: «Després d'estudiar la Guerra Freda, quan avui sento parlar de la rivalitat entre grans potències, el primer que penso és… El que la història d'aquesta càpsula m'ha ensenyat a mirar amb desconfiança és… i, com a ciutadà del meu temps, allò que crec que no s'hauria de repetir per res del món és…».
💡 Pista: No cal que prediguis el futur ni que assenyalis cap país com a culpable: n'hi ha prou que expliquis quina mirada t'ha donat la història per entendre el present. Recolza't en el que has après (les guerres per procuració, els murs, les etiquetes fàcils).
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
La càpsula es tanca tornant al punt de partida. Amb la fi de la Guerra Freda (1991), els Estats Units van quedar com l'única superpotència i alguns van parlar de la «fi de la història». Però la història no es va aturar: la Xina, que des de les reformes de Deng Xiaoping (1978) havia obert la seva economia mantenint el partit únic, va créixer fins a convertir-se en la segona economia del món. D'aquí neix la rivalitat global d'avui entre els Estats Units i la Xina, pel comerç, la tecnologia i la influència. Molts la comparen amb una «nova Guerra Freda», però hi ha diferències de fons: les dues economies estan entrellaçades i el poder està més repartit que en el món de dos blocs de 1947. Si és o no una nova Guerra Freda és una pregunta oberta que la vostra generació haurà de respondre, amb la història a la mà i sense deixar-se enganyar per les etiquetes fàcils.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va iniciar Deng Xiaoping a la Xina a partir de 1978?
2. Quina diferència de fons hi ha entre la Guerra Freda i la rivalitat EUA-Xina d'avui?
3. Per què cal anar amb compte amb l'etiqueta «nova Guerra Freda»?
💭 Per pensar fins demà
Amb tot el que has après sobre la Guerra Freda, quines lliçons creus que caldria recordar per no repetir els seus pitjors errors en la rivalitat global d'avui?
Instal·la Ideorum
Afegeix-la a la pantalla d'inici, com una app.
Toca Compartir i després «Afegeix a la pantalla d'inici».