Sessió 9. Models d'organització política avui

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Vam començar aquesta càpsula amb una constatació incòmoda: després de dècades d’avenç, la democràcia torna a retrocedir al món. Ara, havent recorregut la dècada més fosca del segle XX, podem tornar al present amb unes eines que abans no teníem. La primera és un vocabulari precís. Quan els índexs diuen que un país «deixa de ser una democràcia», descriuen un desplaçament dins d’una gamma de models, i cap interruptor que s’apagui. Convé conèixer-la.

A un extrem hi ha la democràcia liberaldemocràcia liberalRègim on el govern surt d'eleccions lliures i competitives i el poder de la majoria està limitat per contrapesos: constitució, tribunals independents, premsa lliure, drets de les minories. És el model de la sessió 1, i el que els índexs anomenen «democràcia plena»., on es vota i, a més, el poder que surt de les urnes està limitat. Un graó més enllà, la democràcia il·liberaldemocràcia il·liberalTerme del politòleg Fareed Zakaria (1997) per als règims que celebren eleccions competitives però on el govern elegit no respecta els límits: controla els jutges, els mitjans i les regles electorals. Un primer ministre europeu el va reivindicar amb orgull el 2014 com a projecte propi.: s’hi vota, les eleccions es poden perdre, però el govern elegit no accepta que ningú el limiti. A continuació, l’autoritarismeautoritarismeRègim on les eleccions existeixen però no es poden perdre (autoritarisme competitiu o electoral), o no existeixen (autoritarisme tancat). V-Dem en diu «autocràcia electoral» i «autocràcia tancada»., que conserva la façana de les eleccions però no el risc de perdre-les, o que ni tan sols la conserva. I al fons, com a referència històrica, el totalitarisme de les sessions 3, 6 i 7, que avui gairebé no té representants: un partit únic que aspira a controlar-ho tot, pensaments inclosos. La novetat del segle XXI no és que hi hagi dictadures, sinó que la majoria de règims que retrocedeixen no abandonen les eleccions: les buiden.

Per situar cada país en aquesta gamma hi ha indicadors. Freedom House puntua drets polítics i llibertats civils i classifica en tres categories (lliure, parcialment lliure, no lliure). L’índex de l’Economistíndex de l’EconomistÍndex anual de la unitat d'estudis de la revista The Economist des de 2006. Puntua 167 països de 0 a 10 amb seixanta indicadors agrupats en cinc dimensions: procés electoral i pluralisme, funcionament del govern, participació política, cultura política i llibertats civils. Quatre categories: democràcia plena (més de 8), democràcia imperfecta, règim híbrid i règim autoritari (menys de 4). afina més: quatre categories, de la democràcia plena al règim autoritari, a partir de cinc dimensions que van del procés electoral a la cultura política. I el V-DemV-DemVarieties of Democracy (Universitat de Göteborg) classifica els règims en quatre tipus: democràcia liberal, democràcia electoral, autocràcia electoral i autocràcia tancada. El 2023, el 71 % de la població mundial vivia en un dels dos últims. distingeix quatre règims segons si hi ha eleccions netes i si hi ha límits al poder, i mesura cada any quants països es mouen en cada direcció. Cap índex no és neutral del tot: cadascun tria què compta i com ho pesa. Però quan tots tres coincideixen, com passa des de fa una dècada, el diagnòstic guanya solidesa.

La segona eina és saber reconèixer un règim que es buida abans que els índexs el reclassifiquin. Els politòlegs Steven Levitsky i Daniel Ziblatt, estudiant els casos del segle XX i del XXI, proposen quatre senyals d’alarmasenyals d’alarmaEls quatre indicadors de «Com moren les democràcies» (2018): (1) rebutjar, en paraules o en fets, les regles democràtiques; (2) negar la legitimitat dels adversaris, tractar-los de traïdors o d'enemics; (3) tolerar o encoratjar la violència; (4) mostrar-se disposat a retallar les llibertats civils dels crítics i dels mitjans. Amb un de sol ja cal preocupar-se. per detectar un governant que amenaça la democràcia: rebutjar les regles del joc, negar la legitimitat dels adversaris, tolerar la violència i voler retallar les llibertats dels crítics. Cap d’ells no consisteix a perdre unes eleccions: consisteixen a no acceptar que se’n puguin perdre. I la seqüència del buidament, que la sessió 1 esbossava, és sempre semblant: primer els àrbitres (jutges, fiscals, comissions electorals), després els mitjans, després les regles electorals, i al final l’oposició, convertida en enemic. La càpsula 9 estudia a fons aquest mecanisme; aquí n’hi ha prou de saber que existeix i que té nom.

Amb aquestes eines, la pregunta inevitable (estem vivint un nou anys trenta?) es pot contestar amb rigor. Comencem pel que s’assembla, que no és poc. Com als anys trenta, hem viscut una gran crisi econòmica, la de 2008, que va empobrir milions de persones i va sacsejar la confiança en el sistema. Com aleshores, moltes societats estan profundament polaritzadespolaritzadesDivisió d'una societat en dos blocs que ja no es veuen com a adversaris, sinó com a enemics. És el segon senyal d'alarma de Levitsky i Ziblatt vist des de la ciutadania: quan l'altre és un enemic, tot s'hi val., dividides en blocs que amb prou feines es parlen. Com aleshores, circula una allau de desinformació que fa dubtar de tot i de tothom, i hi ha líders que prometen ordre, orgull i un culpable a canvi d’afluixar els contrapesos. Els mecanismes de la por i del ressentiment que van omplir les places de 1932 no han desaparegut.

Però hi ha diferències de fons que fan que la comparació no es pugui fer a la lleugera. Les democràcies actuals, sobretot a Europa occidental, són molt més velles, riques i sòlides que aquelles repúbliques joves i sense demòcrates dels anys vint. No vivim ni una guerra mundial recent ni la creació d’estats totalitaris de partit únic; no hi ha exèrcits de milícies uniformades als carrers ni la Depressió ha tornat amb un de cada quatre treballadors a l’atur. Existeix, a més, una xarxa d’institucions internacionals, de tribunals i de tractats, nascuda precisament de la catàstrofe dels anys trenta, i que el 1948 va fixar per escrit el mínim comú de qualsevol democràcia: la Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets HumansAdoptada per l'Assemblea General de l'ONU el 10 de desembre de 1948, tres anys després de la guerra. El seu article 21 defineix la democràcia amb tres condicions: la voluntat del poble com a base de l'autoritat, eleccions periòdiques i autèntiques, i sufragi universal, igual i secret. És el criteri que els índexs d'avui mesuren., l’article 21 de la qual diu que la voluntat del poble s’ha d’expressar en «eleccions periòdiques i autèntiques». Aquella paraula, «autèntiques», és la diferència entre votar i decidir. Algunes democràcies van anar més lluny i es van donar eines per defensar-se des de dins: la Llei Fonamental alemanya de 1949, escrita amb el record de Weimar, permet que el Tribunal Constitucional declari inconstitucional un partit que vulgui eliminar l’ordre democràtic. És el que els juristes alemanys anomenen democràcia militantdemocràcia militantDemocràcia que es dona eines legals per defensar-se dels qui volen abolir-la des de dins, com ara prohibir partits o retirar-los el finançament públic. Per als seus defensors és la lliçó de Weimar; per als crítics, un risc per al pluralisme si la decisió no la pren un tribunal independent., i un tribunal l’ha fet servir molt poques vegades.

Per això, un dels errors més grans que podem cometre és el de la falsa equivalència: cridar «feixista» a tot allò que no ens agrada, o donar per fet que qualsevol líder que critiquem és un nou Hitler. Aquesta comparació precipitada té dos problemes. És injusta amb la història: trivialitza els crims del feixisme i del nazisme, que van costar milions de vides. I és inútil per al present: si tot és feixisme, la paraula deixa de voler dir res, i quan calgui de debò ja ningú no l’escoltarà. L’anacronisme (jutjar l’ahir amb les categories d’avui, o l’avui amb les de 1933) és l’altra cara del mateix error. La feina intel·ligent és la del mig: reconèixer els mecanismes que es repeteixen sense caure ni en l’alarma fàcil ni en la ingenuïtat. Els anys trenta no ens ensenyen que la història es repeteixi, sinó que la democràcia no és un estat natural: és una construcció fràgil que s’ha de sostenir, sobretot quan arriben les crisis. I que la diferència entre aguantar i caure la marquen els demòcrates que defensen les constitucions, més que les constitucions mateixes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de l'índex de democràcia

Observa el mapa de l'índex de democràcia de la lectura i comenta'l a la llibreta en tres passos numerats: (1) descriu on es concentra cada color, ajudant-te del peu; (2) identifica en quina de les quatre categories de la Fitxa cau cada color i què mesura l'índex per classificar-los; (3) dedueix per què el peu diu que el problema d'avui són «els països que passen del verd al groc» i no els vermells. Entre 60 i 90 paraules.

El comentari en tres passos numerats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Les categories són a la tercera entrada de la Fitxa i els països de cada color, al peu. Per al pas 3, rellegeix la frase destacada en verd blavós al començament de la lectura, la que parla de les eleccions.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Una democràcia que es defensa (lectura de font)

Llegeix el document de L'Arxiu, l'article 21 de la Llei Fonamental alemanya de 1949, i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes les dues coses que poden fer inconstitucional un partit. PAS 2, el PARER: quina lliçó de Weimar (sessió 8) creuen els redactors que calia aprendre? PAS 3, el SENYAL: qui decideix, segons l'apartat 4, i per què no ho deixen al govern?

Els tres passos, amb les paraules copiades entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al PAS 2, recorda qui va destituir el govern de Prússia el 1932 i amb quin article. El PAS 2 pot començar per «Els redactors de 1949 temien que…». El context diu quantes vegades s'ha fet servir.

9.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre models en una taula

Classifica a la llibreta, en una taula de quatre files (democràcia liberal · democràcia il·liberal · autoritarisme electoral · autoritarisme tancat) i tres columnes (hi ha eleccions? · es poden perdre? · hi ha límits al poder?), els quatre models de la Fitxa, amb un «sí», un «no» o una precisió a cada casella. A sota, en una frase, explica quina casella separa la democràcia il·liberal de la liberal.

La taula de quatre files per tres columnes i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La primera entrada de la Fitxa té la definició dels quatre. Per a la frase, et poden servir «contrapesos» i «façana».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · contrast amb el present 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Els quatre senyals, provats amb 1922 i 1933

Tria dos dels quatre senyals d'alarma de Levitsky i Ziblatt de la Fitxa i prova'ls amb un cas de la càpsula, el Mussolini de 1919-1925 (sessió 6) o el Hitler de 1930-1933 (sessió 7). Per a cada senyal, explica a la llibreta un fet d'aquell cas que l'encengui (continuïtat) i què tenia aquell cas que avui no es veu a les democràcies consolidades (canvi), sense anomenar cap governant d'avui. Fes servir el terme «falsa equivalència».

El contrast dels dos senyals, amb continuïtat i canvi separats (90-125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Connectors: «el senyal s'encén quan…», «avui, en canvi…», «el que no ha canviat és…». Els senyals descriuen conductes, no persones.

9.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Un nou anys trenta?

Explica a la llibreta, en un esquema 1-3-1, la resposta de la sessió a la pregunta «estem vivint un nou anys trenta?»: una frase de tesi, tres diferències de fons entre les democràcies d'avui i les d'entreguerres que trobis a la lectura, sostingudes amb el que saps de les sessions 2, 5 i 8, i una frase de conclusió que digui què s'assembla malgrat tot.

L'esquema 1-3-1: la tesi, les tres diferències i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «a diferència de 1930…», «a més…», «tot i així…». La conclusió diu el que es repeteix; la tesi, el que no. Et poden servir «anacronisme» i «contrapesos».

9.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La falsa equivalència (desmuntant el tòpic)

Explica a la llibreta, amb les teves paraules, els dos problemes de la falsa equivalència que exposa el bloc Desmuntant un tòpic, l'històric i el polític, i què perdem quan una paraula com «feixista» es fa servir per a tot.

L'explicació dels dos problemes (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «d'una banda…, de l'altra…», «de fet…», «en lloc de l'etiqueta, es pot…».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc afirmacions sobre els índexs

Decideix a la llibreta si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada concreta de la Fitxa o de la lectura: (1) Un país amb eleccions cada quatre anys és, per definició, una democràcia liberal. (2) Els tres índexs fan servir exactament els mateixos criteris. (3) Segons un dels índexs, més de dos terços de la humanitat vivia en autocràcies el 2023. (4) Els índexs són neutrals i no es poden discutir. (5) La majoria dels règims que retrocedeixen avui ho fan abolint les eleccions.

Les cinc decisions, cadascuna amb la dada que la justifica en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Quan una afirmació sigui mig certa, digues quina meitat ho és: la 4 i la 5 en tenen.

9.8 🌍 Participar · Exposició transversal 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Pot una crisi matar la democràcia?

És l'última sessió: argumenta la teva resposta a la pregunta de la càpsula, «pot una crisi matar la democràcia?», en tres parts marcades. DESCRIPCIÓ: exposa tres fets datats, presos de tres sessions diferents, en què una crisi va posar a prova una democràcia. RAONAMENT: explica per què en uns casos la va matar i en d'altres no. CONCLUSIÓ: digues en quines condicions la resposta és sí i en quines és no. Fes servir el terme «canvi de model».

L'exposició amb les tres parts marcades (descripció, raonament i conclusió) i fets de tres sessions diferents (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: La pregunta no es contesta amb un sí o un no, sinó amb un «quan». Tria els fets pensant en el raonament que en vols treure, no en els més famosos.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: més demòcrates

La sessió 8 deia que les democràcies que van aguantar tenien «més demòcrates». Proposa a la llibreta dos compromisos que una persona de la teva edat pot prendre entre eleccions per frenar un pas de la seqüència del buidament de la Fitxa, i argumenta per què servirien. Cap no pot ser «votar bé». Fes servir el terme «contrapesos».

Els dos compromisos argumentats (80-100 paraules).

💡 Pista: Un compromís val si el pots fer la setmana que ve: pensa en el que llegeixes, el que comparteixes i com parles de qui no pensa com tu.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els models d'avui formen una gamma: democràcia liberal, democràcia il·liberal, autoritarisme electoral i tancat, amb el totalitarisme com a referència històrica; tres índexs (Freedom House, l'Economist, V-Dem) els mesuren amb criteris propis i coincideixen en el retrocés. Els quatre senyals d'alarma i la seqüència del buidament permeten reconèixer un règim que es buida sense etiquetar-lo. Els anys trenta s'assemblen al present en la crisi, la polarització i la desinformació, i se'n diferencien en la solidesa de les institucions, l'absència de guerra i de milícies, i un marc internacional nascut de la catàstrofe. La falsa equivalència i l'anacronisme són els dos errors a evitar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què separa una democràcia il·liberal d'una democràcia liberal, segons la sessió?

   A. Que a la il·liberal les eleccions ja no es poden perdre, i el govern sap que guanyarà B. Que la il·liberal limita el vot a una part de la població, com les del segle XIX C. Que a la il·liberal les eleccions es poden perdre, però el govern elegit no accepta límits D. Que la il·liberal no té constitució escrita i governa per decret, com Weimar des de 1930

2. 2. Què tenen en comú els quatre senyals d'alarma de Levitsky i Ziblatt, segons la sessió?

   A. Que descriuen el buidament ja consumat: decrets, partits prohibits i premsa censurada B. Que descriuen conductes: cap és perdre eleccions, sinó no acceptar que se'n puguin perdre C. Que identifiquen ideologies concretes, com el populisme o el nacionalisme de tots els signes D. Que són els criteris amb què l'índex de l'Economist classifica cada any 167 països

3. 3. Per què la sessió considera perillosa la falsa equivalència («tot és feixisme»)?

   A. Perquè exagera un perill que ja no existeix, i una democràcia vella no cal defensar-la B. Perquè la Llei Fonamental alemanya prohibeix fer servir la paraula contra un partit legal C. Perquè els índexs internacionals penalitzen els països on s'usa la paraula contra el govern D. Perquè banalitza crims reals i buida la paraula, que ja no servirà quan calgui de debò

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la diferència entre aguantar i caure la fan els demòcrates i no les constitucions, què hauria de fer una democràcia per tenir més demòcrates abans que arribi la pròxima crisi?