Sessió 7. L'ascens nazi i el 1933

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Fins ben entrada la dècada de 1920, el partit nazi era un grup marginal i violent. Havia intentat un cop d’estat a Munic el 1923, que va acabar amb Hitler a la presó, i a les eleccions de 1928 obtenia el 2,6 % dels vots: dotze diputats de gairebé cinc-cents. De la insignificança el va treure la Gran Depressió, molt més que la força de les seves idees. Amb sis milions d’aturats, el missatge nazi (feina, ordre, orgull nacional i un culpable a qui assenyalar) va trobar de sobte milions d’orelles. El setembre de 1930 el partit va passar al 18 %; el juliol de 1932, en plena crisi, al 37 %, i es va convertir en la força més votada d’Alemanya. Com el feixisme a Itàlia, el nazisme no va créixer en temps de prosperitat, sinó alimentant-se de la misèria, la humiliació i la por. Sense la Depressió, el nom de Hitler probablement no hauria passat de ser una nota a peu de pàgina.

Convé mirar de prop quines eren aquelles idees, sense donar-los cap valor, per entendre l’abisme al qual van conduir. Hitler les havia exposat al seu llibre Mein KampfMein Kampf«La meva lluita», llibre escrit per Hitler a la presó el 1924-1925, on va exposar la ideologia nazi. Avui es publica només amb aparell crític, com a document històric; llegir-lo sense aquest aparell és llegir propaganda.. La primera era un antisemitisme biològicantisemitisme biològicOdi als jueus presentat com a «ciència»: la falsa creença que la humanitat es divideix en races biològicament desiguals, que la «raça ària» és superior i que els jueus són una amenaça biològica, no religiosa. A diferència de l'antisemitisme cristià medieval, no s'hi podia escapar convertint-se., delirant i pretesament científic, que feia els jueus culpables de tots els mals d’Alemanya, de la derrota de 1918 a la crisi. La segona era el LebensraumLebensraumEn alemany, «espai vital». Doctrina nazi segons la qual Alemanya tenia dret a conquerir territoris a l'est d'Europa per als seus habitants, expulsant-ne o esclavitzant-ne els pobles eslaus. És el programa de guerra escrit deu anys abans de la guerra., l’espai vital que calia conquerir a l’est a costa dels pobles eslaus. I la tercera era el FührerprinzipFührerprinzipEn alemany, «principi del cabdill». Idea que tot el poder s'ha de concentrar en un líder infal·lible, el Führer, a qui es deu obediència absoluta i sense discussió, a tots els nivells: de l'estat a la fàbrica., el principi del cabdill, segons el qual tot el poder havia de concentrar-se en un líder a qui es devia obediència cega. Era la negació absoluta de la democràcia i de la igualtat entre els éssers humans, i estava escrita i publicada: ningú no podia dir que no ho sabia.

Ara bé, aquí hi ha un punt que sovint es malinterpreta: Hitler no va conquerir el poder amb un cop d’estat, ni el va guanyar en unes eleccions per majoria. El van nomenar. Al novembre de 1932 els nazis havien perdut dos milions de vots i el partit tenia problemes de diners; semblava que el pitjor havia passat. Però un grup de polítics conservadors, encapçalats per l’excanceller Franz von Papen, convençuts que podrien fer servir Hitler com a titella contra l’esquerra, van convèncer el vell president HindenburgHindenburgPaul von Hindenburg (1847-1934), mariscal de la Gran Guerra i president de la República des de 1925. Va governar per decret amb l'article 48 des de 1930 i el 30 de gener de 1933 va nomenar Hitler canceller. La seva mort, l'agost de 1934, va permetre a Hitler sumar els dos càrrecs com a Führer. perquè nomenés Hitler canceller. «En dos mesos l’haurem arraconat», va dir Von Papen. El 30 de gener de 1933, Hitler va jurar el càrrec al capdavant d’un govern on els nazis només tenien tres ministres d’onze. Els conservadors es pensaven que el controlarien. Van obrir les portes del poder a qui les faria servir per no tornar-les a cedir mai.

Un cop al govern, el desmantellament va ser fulminant. El 27 de febrer de 1933, sis dies abans d’unes noves eleccions, el ReichstagReichstagSeu del parlament alemany, a Berlín. La nit del 27 de febrer de 1933 va cremar; hi van detenir un jove comunista holandès, Marinus van der Lubbe, que va ser executat. Si va actuar sol o no, els historiadors encara ho discuteixen; el que no es discuteix és l'ús que en van fer els nazis. va cremar. Els nazis van acusar de seguida els comunistes i van presentar l’incendi com la prova d’un complot. L’endemà, Hindenburg va signar un decret que suspenia les llibertats de premsa, de reunió i d’expressió i permetia detenir sense judici: en poques setmanes, milers d’opositors eren a les primeres presons improvisades. Era el poder d’excepció que ja permetia l’article 48 de Weimar, portat fins a les últimes conseqüències. Amb la premsa d’esquerres prohibida i les milícies al carrer, les eleccions del 5 de març van donar als nazis el 43,9 %: ni amb tot això no van tenir la majoria.

El cop de gràcia va arribar poques setmanes després. El 23 de març de 1933, amb els 81 diputats comunistes ja empresonats o fugits i amb el parlament, reunit a l’Òpera Kroll, envoltat de milícies que intimidaven els presents, es va votar la Llei dels plens podersLlei dels plens poders«Llei per remeiar la necessitat del poble i del Reich», del 24 de març de 1933: autoritzava el govern a dictar lleis sense el parlament, i l'article 2 permetia que aquestes lleis es desviessin de la Constitució. Necessitava dos terços: es va aprovar per 444 vots contra 94, els dels socialdemòcrates.. Atorgava al govern de Hitler la facultat de legislar pel seu compte, i (aquí hi ha la clau) aquelles lleis podien desviar-se de la Constitució. Només els socialdemòcrates van votar en contra. En un sol acte, aparentment legal, la democràcia alemanya s’havia signat la seva pròpia sentència. A partir d’aquell moment, Hitler no necessitava ningú: en quatre mesos va prohibir tots els altres partits, va destruir els sindicats, va sotmetre la premsa i va omplir els primers camps de concentració d’adversaris polítics. Tota la societat va quedar sotmesa en un procés que els nazis van anomenar GleichschaltungGleichschaltungEn alemany, «posada en línia» o «sincronització»: el procés de 1933-1934 pel qual totes les institucions (regions, associacions, sindicats, escoles, premsa, cultura) van ser sotmeses al partit nazi o dissoltes.: les associacions, les escoles, la cultura i fins i tot les esglésies havien de plegar-se al règim o desaparèixer. El maig, estudiants entusiasmats cremaven en places públiques els llibres «antialemanys». Els conservadors que havien cregut controlar Hitler van descobrir el preu del seu càlcul el juny de 1934, quan la Nit dels ganivets llargs va assassinar rivals interns del partit i també alguns d’ells; i l’agost, mort Hindenburg, Hitler va sumar els dos càrrecs com a Führer i l’exèrcit li va jurar fidelitat personal: el principi del cabdill del llibre s’havia fet estat. La persecució dels jueus, que acabaria en el crim més gran del segle i que la càpsula 6 estudia a fons, havia començat el primer d’abril amb el boicot a les botigues jueves.

Així es va tancar el cercle que recorre tota la càpsula. La democràcia més moderna i culta d’Europa no va ser destruïda per invasors estrangers, sinó lliurada, pas a pas i amb aparença de legalitat, a qui havia promès obertament acabar amb ella. La lliçó és tan senzilla com esgarrifosa: una democràcia pot votar, legalment, la seva pròpia abolició, si abans ha deixat que la por i la crisi buidin de sentit les seves institucions. La sessió 8 explica per què la de Weimar hi era especialment exposada, i per què no va ser l’única.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del 2,6 % al 43,9 %: cinc eleccions en un gràfic

Amb els cinc resultats electorals del partit nazi de la Fitxa, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres ordenat per data, amb una línia horitzontal al 50 % que marqui la majoria. Posa-hi títol, escala i font. A sota, en dues frases, descriu què passa entre 1928 i 1930 i què no passa mai.

El gràfic de cinc barres amb la línia del 50 %, títol, escala i font, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les cinc xifres són a la primera entrada de la Fitxa. Per a la primera frase, pensa quina crisi comença entre les eleccions de 1928 i les de 1930 (sessions 4 i 5).

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'article 2 (lectura de font)

Llegeix el document de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes les paraules que diuen de què es poden desviar les lleis del govern. PAS 2, el PARER: la clàusula que comença per «sempre que» sembla un límit; ho era de debò? PAS 3, el SENYAL: quina dada del context delata que la votació no va ser lliure?

Els tres passos, amb les paraules copiades entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al PAS 2, pregunta't què val un parlament que continua existint però que ja no fa lleis. Per al PAS 3, el context diu on es va votar i qui no hi era.

7.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres paraules alemanyes, tres definicions crítiques

Defineix a la llibreta, amb dues frases cadascun i sense copiar la Fitxa, els tres pilars de la ideologia nazi: «antisemitisme biològic», «Lebensraum» i «Führerprinzip». La primera frase de cada definició ha de dir què afirmava la idea, i la segona, a quina conseqüència portava.

Les tres definicions de dues frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: La Fitxa diu què afirmava cada idea; la lectura, a què conduïa (per als jueus, per als pobles de l'est, per a la democràcia). Et poden servir «raça» i «obediència».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La fotografia de Potsdam

Comenta a la llibreta la fotografia del Dia de Potsdam de la lectura en tres passos. DESCRIC què s'hi veu (qui porta què, qui inclina el cap). IDENTIFICO quan es va fer, qui la va muntar i què va passar dos dies després, segons el peu. DEDUEIXO a qui anava adreçada la imatge i què li volia fer creure. Fes servir el terme «Llei dels plens poders».

El comentari en tres passos (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «la imatge mostra…», «en canvi, dos dies després…», «per tant, la cerimònia servia per…». Fixa't en qui va d'uniforme i qui de civil.

7.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Vuit setmanes, contrapès per contrapès

Classifica a la llibreta, en una taula de dues columnes (mesura datada · contrapès que elimina), sis mesures de 1933-1934 de la Fitxa i de la lectura. Els contrapesos possibles són el parlament, la premsa, la justícia, els partits, els sindicats i la presidència. A sota, en una frase, digues en quin moment ja no en queda cap.

La taula de sis files i dues columnes, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les mesures són a les tres últimes entrades de la Fitxa. Itàlia va trigar de 1922 a 1926 (sessió 6): compara-ho amb el que trobes aquí.

7.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'«elegit per majoria» (desmuntant el tòpic)

El tòpic de l'«elegit per majoria» barreja tres coses: el partit més votat, el nomenament i la llei. Explica a la llibreta, amb les teves paraules i a partir del bloc Desmuntant un tòpic, per què cap de les tres no vol dir «elegit per majoria». Fes-hi servir dues xifres de la Fitxa.

L'explicació amb les tres coses i dues xifres de la Fitxa (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors: «és cert que…, però…», «de fet…», «la diferència entre legal i legítim és…».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Verificació: «el poble alemany va votar la dictadura»

Aquesta afirmació circula per les xarxes: «El març de 1933 els alemanys van votar la dictadura de Hitler per majoria absoluta, i el parlament li va donar tots els poders lliurement.» Redacta a la llibreta un desmentit amb l'estructura d'una verificació periodística: (1) l'afirmació, tal qual; (2) què hi ha de cert; (3) què és fals, amb tres dades de la Fitxa i de L'Arxiu; (4) el veredicte en una frase: fals, enganyós o cert. Fes servir el terme «Llei dels plens poders».

El desmentit en quatre apartats amb les tres dades (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Una verificació honesta reconeix primer la part certa: si comences dient «tot és mentida», qui la llegeix no et creurà quan diguis què ho és.

7.8 🔍 Investigar · contrast amb el present 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El que Weimar no tenia i les constitucions d'avui sí

Contrasta a la llibreta l'article 2 de L'Arxiu amb les dues garanties de la Constitució espanyola de 1978 que dona l'última entrada de la Fitxa. Explica què és continuïtat (què continuaria sent possible) i què és canvi (què ja no es podria fer com el 1933), i valora si aquestes garanties haurien aturat el 1933 o només l'haurien fet més lent. Fes servir el terme «Gleichschaltung».

El contrast amb continuïtat i canvi separats i la valoració final (mínim 125 paraules).

Com es fa · Contrast amb el present

1. Escriu en una frase què deia la font i quan.
2. Dues columnes: aleshores / avui.
3. Marca què ha canviat i què continua igual, i posa un exemple d'avui a cada cosa que continua.
4. Explica per què el que ha canviat ha canviat.

Està bé si distingeixes el canvi de la continuïtat, sense barrejar-los · l'exemple d'avui és concret (un lloc, un any, una xifra), no una generalitat.

💡 Pista: Una garantia no és una muralla: pregunta't què passa si la majoria que vol buidar la constitució és prou gran, i quant de temps li costaria.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: domesticar l'extremista

El gener de 1933 els conservadors van posar Hitler al govern convençuts que el podrien controlar. Pensa en un pacte d'avui entre un partit moderat i una força que qüestiona les regles del joc, sense anomenar cap partit ni país, i argumenta a la llibreta què s'assembla al càlcul de 1933 i què no. Fes servir el terme «contrapesos».

L'argument amb la semblança i la diferència (70-90 paraules).

💡 Pista: La comparació val si diu també què NO s'assembla: cap situació d'avui no és l'Alemanya de 1933, i dir-ho és part de la resposta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El partit nazi va passar del 2,6 % de 1928 al 37 % de 1932 alimentant-se de la Depressió, amb una ideologia escrita i publicada: antisemitisme biològic, Lebensraum i Führerprinzip. No va guanyar cap majoria: Hindenburg va nomenar Hitler el 30 de gener de 1933 a instàncies d'uns conservadors que el creien controlable. L'incendi del Reichstag, el decret de l'endemà i la Llei dels plens poders del 23 de març van buidar la democràcia en vuit setmanes, amb aparença de legalitat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va arribar Hitler a la cancelleria el 30 de gener de 1933, segons la sessió?

   A. Amb la majoria absoluta que el seu partit havia obtingut a les eleccions del juliol de 1932 B. Gràcies al decret que va seguir l'incendi del Reichstag i que suspenia la llibertat de premsa C. Amb el suport de l'exèrcit, que va forçar Hindenburg a cedir-li el govern sota amenaça de cop D. Nomenat per Hindenburg a instàncies de Von Papen i els conservadors, que el creien controlable

2. 2. Per què la clàusula de l'article 2 que protegia la institució del Reichstag no va fer de límit?

   A. Perquè un parlament que continua existint però que ja no fa les lleis no fa de contrapès B. Perquè el Reichsrat, que l'article també protegia, la va anul·lar pocs dies després de votar-la C. Perquè el tribunal suprem de Weimar la va declarar nul·la aquell mateix estiu, a petició nazi D. Perquè els socialdemòcrates la van votar a canvi de conservar els seus escons al parlament

3. 3. Què explica, segons la sessió, que el partit nazi passés del 2,6 % de 1928 al 37 % de 1932?

   A. La força de les seves idees, que Mein Kampf havia fet populars molt abans que arribés la crisi B. El cop d'estat de Munic de 1923, que havia convertit Hitler en un heroi a la presó C. La Depressió: amb sis milions d'aturats, el seu missatge de feina i culpables va arrelar D. L'aliança amb Von Papen i els conservadors, que li van cedir els seus propis votants

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els socialdemòcrates van ser els únics a votar en contra el 23 de març de 1933, sabent que no servia de res i que els podia costar la vida, quin valor té un «no» que no pot aturar res?