Sessió 7. L'Estat del Benestar i la construcció europea

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mentre el planeta es dividia en dos blocs armats fins a les dents, a l’interior de l’Europa occidental passava una cosa que, vista de lluny, sembla gairebé un miracle. El continent que havia inventat les trinxeres, els camps d’extermini i el bombardeig de ciutats senceres es va posar a construir, en poques dècades, el sistema de convivència més pròsper i protegit de la seva història. No va ser fruit de l’atzar ni de la bondat sobtada dels governants. Va ser una resposta deliberada a una pregunta que perseguia tothom qui havia sobreviscut a la primera meitat del segle: com evitar que tornin a passar la Gran Depressió, l’atur massiu i la guerra? La resposta va arribar per dues vies alhora. Una mirava cap endins de cada país; l’altra, cap a les fronteres que separaven uns estats dels altres.

La reconstrucció material va ser el primer pas. El 1948, els Estats Units van llançar el Pla Marshall, un enorme programa d’ajuda econòmica per aixecar l’Europa occidental de les runes. WashingtonWashingtonNom popular de l'European Recovery Program (1948). Els Estats Units hi van invertir milers de milions de dòlars per reconstruir l'Europa occidental. La Unió Soviètica va prohibir als països del seu bloc que hi participessin: la reconstrucció també va dibuixar la frontera de la Guerra Freda. no ho feia només per generositat: una Europa pròspera seria un mercat per als seus productes i un dic contra el comunisme. Amb les fàbriques en marxa, va arribar el temps de decidir com repartir la riquesa que produïen. I aquí l’Europa occidental va prendre una decisió que la marcaria per sempre.

Aquesta decisió té un nom: l’Estat del benestar. La idea era senzilla d’enunciar i revolucionària d’aplicar: l’Estat garantiria a tots els ciutadans, pel simple fet de ser-ho, un conjunt de serveis bàsics que el mercat no oferia a qui no els podia pagar. Sanitat, educació, pensions de jubilació, subsidis d’atur, ajudes per a la malaltia o la incapacitat. A la Gran Bretanya, un informe que el govern va encarregar durant la guerra, redactat per l’economista William BeveridgeBeveridgeL'informe Beveridge (1942) va identificar cinc grans mals a combatre: la misèria, la malaltia, la ignorància, la insalubritat i l'atur. Va inspirar el sistema sanitari públic britànic (NHS), creat el 1948. Beveridge, per cert, era d'un partit liberal, no socialista., havia posat nom als enemics a batre i havia proposat protegir la població «des del bressol fins a la tomba». El pacte era clar: els ciutadans pagarien impostos segons el que guanyessin, i a canvi ningú no quedaria del tot desemparat davant de les desgràcies de la vida. Era un contracte social nou, sostingut per governs de colors molt diferents.

Aquest model va ser possible perquè coincidí amb una època de creixement excepcional. Els economistes l’han batejada amb un nom que ho diu tot: els Trenta Gloriosos, els gairebé trenta anys que van del 1946 al 1975. Durant aquest període, la producció, els salaris i el consum van créixer a un ritme que no s’havia vist mai ni s’ha tornat a veure. Va néixer la societat de consum: cotxe, nevera, televisor, vacances. Amb l’economia creixent any rere any, finançar hospitals i escoles públiques semblava no només just, sinó perfectament assumible. La prosperitat pagava el benestar, i el benestar donava estabilitat a la prosperitat.

Però hi havia un segon pilar, i és el que dona nom a la segona meitat de la sessió. De poc serviria protegir els ciutadans dins de cada país si els països tornaven a fer-se la guerra entre ells. França i Alemanya s’havien enfrontat en tres guerres devastadores en menys de setanta anys, i la clau de totes tres havia estat el mateix: el carbó i l’acer, les matèries amb què es fabricaven els canons. Un polític francès, Robert Schuman, inspirat per l’estratega Jean MonnetMonnetJean Monnet (1888-1979), considerat un dels «pares fundadors» d'Europa. Va idear el pla de mancomunar el carbó i l'acer perquè cap país el pogués fer servir en secret contra un altre. La feina la va anunciar públicament Schuman., va tenir una idea tan senzilla com brillant. Si França i Alemanya posaven en comú la producció de carbó i acer, sota una autoritat compartida, cap de les dues no podria tornar a armar-se d’amagat contra l’altra. La guerra entre elles no seria només impensable, sinó materialment impossible.

Schuman ho va anunciar el 9 de maig de 1950, en una declaració que pots llegir a L’Arxiu. Contenia una frase que resumeix tota una manera de fer política: Europa no es faria d’un sol cop ni seguint un pla perfecte dibuixat en un despatx, sinó a través de realitzacions concretes que creessin, de mica en mica, una solidaritat de fet. La proposta es va materialitzar el 1951 amb la CECA, la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, formada per sis països: França, la República Federal d’Alemanya, Itàlia i els tres estats del Benelux. El pas següent va arribar el 25 de març de 1957, quan aquells mateixos sis van signar el Tractat de Roma i van crear la Comunitat Econòmica Europea, un mercat comú que amb els anys es convertiria en la Unió Europea que coneixes.

Dos pilars, doncs, aixecats alhora sobre la mateixa por i la mateixa esperança: la protecció social a l’interior de cada estat i la integració econòmica entre estats. L’un volia que cap ciutadà tornés a caure a l’abisme de la misèria; l’altre, que cap frontera tornés a ser una trinxera. Tots dos van néixer del record encara fresc de les catàstrofes de la primera meitat de segle. I tots dos, amb totes les seves escletxes, són encara avui el terreny sobre el qual caminem. A la sessió següent tornarem al gran escenari de la Guerra Freda per veure com, al cap dels anys, el mur que partia Europa en dos va acabar caient.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La frase que va fundar Europa (lectura de font)

Llegeix a L'Arxiu la Declaració Schuman. Copia la frase on diu que Europa no es farà «d'un sol cop». A sota, explica amb les teves paraules dues coses: què vol dir que Europa es construirà «a través de realitzacions concretes», i quin era l'objectiu real de mancomunar el carbó i l'acer de França i Alemanya. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Amb aquesta frase, Schuman proposa que Europa s'uneixi pas a pas, començant per…». Recorda que darrere d'una proposta econòmica hi havia un objectiu polític: la paraula clau és guerra.

7.2 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Estat del benestar en una sola frase (gàbia de definició)

Sense copiar la Fitxa de dades, tanca en una sola frase completa (subjecte, verb i complement) què és l'Estat del benestar. La definició ha de dir tres coses: qui el garanteix, quins serveis ofereix i com es paga. Una frase, ni una més.

💡 Pista: Una bona definició cap en una frase i respon «què és + qui + com». Fes servir els termes universal i impostos. Prova d'escriure-la, comptar les comes i eliminar tot el que sobri.

7.3 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

De les runes a la Unió (eix a escala)

Dibuixa a la llibreta un eix a escala que vagi de 1945 a 1960, amb els anys marcats de manera proporcional (per exemple, 1 cm per any). Situa-hi cinc fites amb el seu any exacte: el Pla Marshall (1948), la Declaració Schuman (1950), la creació de la CECA (1951) i el Tractat de Roma (1957); afegeix-hi també el final de la Segona Guerra Mundial (1945) com a punt de partida. Sota l'eix, escriu una frase que expliqui què tenen en comú totes aquestes fites.

💡 Pista: Un eix a escala no amuntega les dates: les separa segons la distància real entre anys. Fes primer la recta i les marques dels anys, i després hi penges cada fita amb una etiqueta breu.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Com va créixer la despesa social (gràfic de dades)

Aquestes són estimacions de la despesa social pública com a percentatge del PIB (dades aproximades a partir de sèries històriques de l'OCDE). Regne Unit: cap al 1960 un 10%, cap al 1980 un 16%. França: 13% i 21%. Alemanya Occidental: 18% i 23%. Suècia: 11% i 28%. Dibuixa un gràfic de barres que compari els dos anys per a cada país. A sota, escriu entre 90 i 125 paraules interpretant les dades: què va passar amb la despesa social entre 1960 i 1980 i quin país va fer el salt més gran.

💡 Pista: En un gràfic de barres, cada país té dues barres (1960 i 1980) i l'alçada és el percentatge. Connectors útils per interpretar: «en tots els casos…», «mentre que… en canvi…», «el creixement més acusat…». No et limitis a repetir els números: explica la tendència.

7.5 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes 🗣️ En parella

Els pilars de la postguerra (mapa conceptual)

En parella, construïu a la llibreta un mapa conceptual que parteixi d'un concepte central, «Europa occidental després de 1945», i es ramifiqui en els dos pilars de la sessió (protecció social dins dels estats / integració econòmica entre estats). Pengeu de cada pilar almenys tres conceptes concrets de la sessió (per exemple: Estat del benestar, Pla Marshall, CECA, Tractat de Roma) i uniu-los amb fletxes etiquetades que expliquin la relació.

💡 Pista: Un mapa conceptual no és una llista: les fletxes porten paraules que expliquen el vincle («permet», «va donar lloc a», «finança»). Repartiu-vos els dos pilars i després uniu els conceptes que es toquen.

7.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Com el carbó va evitar una guerra (diagrama de flux)

Explica la lògica de la Declaració Schuman amb un diagrama de flux (una cadena de caixes unides per fletxes) que mostri, pas a pas, com mancomunar el carbó i l'acer havia de portar a la pau. Comença per «França i Alemanya posen en comú el carbó i l'acer» i acaba per «una guerra entre elles es fa materialment impossible». Posa almenys quatre caixes intermèdies. Sota el diagrama, escriu entre 90 i 125 paraules justificant per què aquesta cadena tenia sentit.

💡 Pista: Cada caixa és una conseqüència de l'anterior; les fletxes volen dir «i això porta a». Pensa què cal per fer canons i qui controla aquestes matèries si estan compartides. Fes servir els termes interdependència i control compartit.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Va valer la pena l'Estat del benestar? (paràgraf 1-3-1)

Escriu a la llibreta un paràgraf argumentatiu amb estructura 1-3-1 (mínim 125 paraules) sobre aquesta afirmació: «L'Estat del benestar va ser la millor decisió que va prendre l'Europa occidental després de la guerra.» Comença amb una frase que fixi la teva posició (a favor, en contra o matisada), continua amb tres arguments diferents que la sostinguin (cadascun amb un exemple de la sessió) i tanca amb una frase de conclusió que no repeteixi la primera.

💡 Pista: L'estructura 1-3-1 és: una idea (tesi), tres suports separats, una síntesi final. Que els tres arguments siguin de tipus diferents (per exemple: econòmic, social i polític), no tres versions del mateix. La conclusió ha d'afegir un matís, no copiar l'inici.

7.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

De qui és l'Estat del benestar? (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. A la llibreta, valora (mínim 125 paraules) per què és important, en el debat públic d'avui, saber que l'Estat del benestar no és patrimoni d'un sol color polític. Recolza't en els fets de la refutació (Bismarck, Beveridge, els governs de postguerra) i argumenta quines conseqüències té, per a un debat sa sobre els serveis públics, reconèixer que van néixer d'un consens ampli i no d'un sol bàndol.

💡 Pista: Distingeix el fet (qui va crear i ampliar el benestar) del teu judici (per què això importa avui). Un bon argument no diu «tothom hi està d'acord», sinó que mostra què es guanya en el debat públic quan una idea deixa de ser l'arma d'un sol partit.

7.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: una herència que no veiem

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «De tot el que es va construir a l'Europa occidental després de la guerra, allò que jo faig servir o gaudeixo sense adonar-me'n és… Va néixer perquè… i crec que, si algun dia es posés en dubte, el primer que caldria recordar és…». Tria una herència concreta (la sanitat pública, les fronteres obertes, una pensió, l'escola gratuïta) i lliga-la amb el que has après avui.

💡 Pista: No cal que defensis ni ataquis cap govern actual: n'hi ha prou que reconeguis d'on ve una cosa que dones per feta i argumentis per què val la pena recordar-ho. Recolza't en el context de la por a la misèria i a la guerra que has estudiat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Mentre la Guerra Freda partia el món en dos, l'Europa occidental es reconstruïa sobre dos pilars aixecats alhora. Cap endins de cada país, l'Estat del benestar garantia serveis universals (sanitat, educació, pensions) finançats amb impostos, un pacte social possible gràcies al creixement dels Trenta Gloriosos i inspirat en documents com l'informe Beveridge. Cap enfora, la construcció europea començava amb la Declaració Schuman de 1950, que proposava mancomunar el carbó i l'acer de França i Alemanya per fer la guerra entre elles impossible; d'aquí van néixer la CECA (1951) i, amb el Tractat de Roma (1957), la Comunitat Econòmica Europea. Tots dos pilars responien a la mateixa por: no repetir la misèria i la guerra de la primera meitat de segle.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què proposava la Declaració Schuman de 1950?

   A. Crear un exèrcit europeu comú per lluitar contra la Unió Soviètica B. Mancomunar la producció de carbó i acer de França i Alemanya per fer la guerra entre elles impossible C. Repartir l'ajuda del Pla Marshall entre tots els països europeus D. Establir una moneda única per a tot el continent

2. 2. Què és l'Estat del benestar?

   A. Un sistema pel qual l'Estat garanteix serveis públics universals (sanitat, educació, pensions) finançats amb impostos B. Un pla per enriquir les grans empreses privades C. Un acord militar entre els països del bloc occidental D. Una moneda que van compartir els sis països de la CECA

3. 3. Quins dos pilars van sostenir la reconstrucció de l'Europa occidental després de 1945?

   A. La cursa d'armament i la conquesta de l'espai B. La protecció social dins de cada estat i la integració econòmica entre estats C. La descolonització i la creació de l'ONU D. El Pla Marshall i el mur de Berlín

💭 Per pensar fins demà

Si els dos pilars de la postguerra van néixer de la por a repetir la misèria i la guerra, què creus que caldria per mantenir-los vius quan aquella por ja s'ha oblidat?