Sessió 1. El cas — el nou món bipolar

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha un objecte, prim com un full i brillant com un mirall, del qual depèn bona part del món modern: una làmina de silici on s’imprimeixen els milions de circuits d’un xip. Sense xips no hi ha telèfons, ni cotxes, ni míssils, ni intel·ligència artificial. I resulta que la immensa majoria dels més avançats es fabriquen en una sola illa, Taiwan, a pocs quilòmetres de la costa xinesa i sota la protecció militar dels Estats Units. Aquesta làmina diminuta és, avui, un dels punts on es concentra la tensió entre les dues potències més grans del planeta. Entendre per què ens obliga a mirar el mapa sencer.

Durant dècades, la història semblava tenir un final escrit. El 1991 s’esfondrava la Unió Soviètica, i els Estats Units quedaven com a única superpotència d’un món que molts van imaginar unificat sota l’economia de mercat i la democràcia liberal. Deu anys després, el 2001, la Xina entrava a l’Organització Mundial del Comerç i s’obria de bat a bat al capitalisme global. Occident hi va veure una oportunitat de negoci i, potser, l’esperança que una Xina rica acabaria assemblant-se-li. El que va passar va ser diferent: la Xina es va convertir en la fàbrica del mónfàbrica del mónExpressió que descriu el pes aclaparador de la Xina en la producció industrial mundial: bona part dels béns manufacturats que consumim al planeta hi surten, totalment o en part. sense deixar de ser un règim de partit únic.

Les xifres expliquen la magnitud del gir. El 2024, el PIB nominalPIB nominalValor de tot allò que un país produeix en un any, comptat als preus de mercat i convertit a dòlars. És la manera més habitual de comparar el «pes» econòmic brut d'un país al món. dels Estats Units era d’uns 29 bilions de dòlars, i el de la Xina, d’uns 18,8: els nord-americans encara guanyaven per un marge ampli, al voltant d’un terç. Però hi ha una altra manera de mesurar l’economia. Si en comptes dels preus de mercat es té en compte què costa realment viure a cada país (la paritat de poder adquisitiuparitat de poder adquisitiuManera de comparar economies segons què es pot comprar amb els diners a cada país, no segons el tipus de canvi. Reflecteix millor el volum real de béns i serveis produïts. o PPA), la fotografia canvia: cap al 2016, la Xina ja havia superat els Estats Units, i el 2024 la seva economia en PPA (uns 38 bilions) era clarament la primera del món. Depenent de com es compti, doncs, la Xina ja ha passat al davant o hi passarà aviat. Per primera vegada en més d’un segle, l’hegemonia econòmica dels Estats Units té un rival de la seva mida.

La rivalitat ha deixat de ser només comercial. Des del 2018, els dos països s’han imposat aranzels mutus en una guerra comercial que dura fins avui; el 2022, Washington va restringir l’exportació a la Xina dels xips i les màquines més avançats, conscient que qui domini els semiconductors dominarà la intel·ligència artificial i l’armament del futur. Taiwan, que en fabrica més del noranta per cent dels més punters, ha quedat al mig com una peça massa valuosa perquè ningú s’arrisqui a trencar-la, i alhora massa disputada perquè ningú l’ignori. Al voltant seu s’hi juguen també TikTok, les xarxes 5G de Huawei i el control de les dades: la tecnologia s’ha convertit en el nou terreny de batalla.

Davant d’aquest panorama, molts observadors han recuperat una vella expressió: Guerra Freda. El 2021, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va advertir des de la tribuna de l’Assemblea General que el món es podia estar partint en dos blocs amb regles econòmiques, tecnològiques i militars separades, i que aquesta divisió seria fins i tot menys previsible que la del segle passat. La comparació és temptadora, i té motius: dues superpotències, dos models polítics oposats, aliats que es reparteixen a banda i banda. Però convé anar amb compte a l’hora d’estampar l’etiqueta, perquè el món d’ara i el de 1947 no són bessons. Les economies dels dos rivals actuals estan enllaçades per un comerç de bilions de dòlars, mentre que l’Est i l’Oest de la Guerra Freda vivien gairebé d’esquena. I al costat de Washington i Pequín hi ha altres actors amb pes propi (Europa, l’Índia, el món àrab) que no encaixen del tot en cap dels dos bàndols. La pregunta, més que respondre-la, cal formular-la bé.

I per formular-la bé necessitem entendre l’original. Aquesta càpsula fa, per això, un viatge d’anada i tornada. Ara hem plantejat el cas: dues potències que es vigilen, una tecnologia que decideix qui mana i el fantasma d’una divisió global. Els pròxims capítols ens portaran enrere, al període que va de 1945 a 1991, per veure com es va construir la primera Guerra Freda: el teló d’acer i els blocs, la cursa nuclear i la por de l’extinció, les guerres calentes de Corea i el Vietnam, la descolonització, l’Estat del benestar i, finalment, la caiguda del mur de Berlín. I al final tornarem aquí, al present, amb una pregunta que ja no serà abstracta: ¿el que estem vivint és una repetició d’aquella història, o alguna cosa nova que encara no sabem anomenar?

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El pes econòmic, en un gràfic

Amb les dades del text, dibuixa a la llibreta un gràfic de barres agrupades que compari els Estats Units i la Xina segons dues mesures del 2024: el PIB nominal (EUA 29 bilions de dòlars; Xina 18,8) i el PIB en paritat de poder adquisitiu (EUA 29,2; Xina 38,2). Posa-hi títol, escala, llegenda i font. A sota, escriu entre 60 i 90 paraules explicant per què les dues mesures donen un «guanyador» diferent.

💡 Pista: Comença així: «Segons el PIB nominal mana…, però segons la paritat de poder adquisitiu mana…». Recorda que la PPA té en compte què costa viure a cada país (usa el terme paritat de poder adquisitiu).

1.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Qui adverteix i de què (lectura de font)

Llegeix a L'Arxiu l'advertiment del secretari general de l'ONU. Copia la part exacta on descriu en què es podria dividir el món. A sota, explica amb les teves paraules quin risc concret assenyala i per què el compara amb la Guerra Freda. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Segons Guterres, el món es podria partir en dos conjunts de regles…». Fes servir els termes món bipolar i Guerra Freda.

1.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El titular de la sessió

Escriu un titular periodístic (màxim 12 paraules) que resumeixi la idea central de la sessió: la rivalitat entre les dues potències més grans i el dubte de si és una nova Guerra Freda. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.

💡 Pista: Un bon titular informa sense exagerar: diu què passa i per què importa, sense adjectius alarmistes ni signes d'exclamació.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

L'ascens de la Xina, pas a pas

Construeix a la llibreta una cronologia amb aquestes sis fites i la seva data: la dissolució de l'URSS i els EUA com a única superpotència (1991), l'entrada de la Xina a l'OMC (2001), el moment en què la Xina supera els EUA en PIB per paritat de poder adquisitiu (cap al 2016), l'inici de la guerra comercial d'aranzels (2018) i les restriccions dels EUA a l'exportació de xips avançats (2022). Sota la línia, escriu entre 90 i 125 paraules explicant quina d'aquestes fites et sembla el punt d'inflexió principal i per què.

💡 Pista: El teu comentari ha d'usar els connectors «a partir de…», «arran d'això…» i «per tant…». Un punt d'inflexió és el moment que canvia la direcció dels fets.

1.5 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Dues maneres d'explicar la mateixa dada (detectar biaix)

Aquí teniu dues frases que parteixen del mateix fet (que la Xina ja supera els EUA en PIB per PPA). (A) «La Xina ens vol prendre el lideratge del món: cal frenar-la abans que sigui tard.» (B) «La Xina només recupera el pes que li correspon per la seva enorme població.» A la llibreta, detecteu el biaix de cada frase: quina emoció desperta, què destaca i què amaga cadascuna. Entre 90 i 125 paraules. No es tracta de decidir quina té raó, sinó d'analitzar com cada manera de dir-ho condiciona qui l'escolta.

💡 Pista: El vostre comentari ha d'usar: «l'expressió A presenta la Xina com a…, en canvi B…» i «cap de les dues no diu que…».

1.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Un xoc inevitable? (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és un error creure que la guerra entre una potència que puja i una que mana és «inevitable». Descriu què és la trampa de Tucídides i per què presentar el xoc com a segur pot fer-lo més probable. Entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Fes servir els connectors «tot i que sembla…», «de fet…» i «per això…», i el terme trampa de Tucídides.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Una làmina de silici al centre del món (comentari d'imatge)

Observa la imatge del banner: unes làmines de silici, la matèria primera dels xips. Fes-ne un comentari a la llibreta en tres passos: primer descriu què veus; després identifica què és i per a què serveix, segons el text; i finalment dedueix per què un objecte tan tècnic i discret pot decidir l'equilibri entre dues superpotències. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon comentari d'imatge no es queda en la descripció: acaba deduint una idea que la imatge sola no diu. Connecta el que veus amb el paper de Taiwan i la «guerra dels xips».

1.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Rellevància: què cal per entendre el cas

De tot el que has llegit avui, tria les TRES idees que creus que qualsevol persona hauria de conèixer per decidir amb criteri si vivim una nova Guerra Freda. Ordena-les de la més important a la menys, i justifica cada tria amb una raó pròpia. Mínim 125 paraules en total.

💡 Pista: Una bona tria de rellevància no repeteix tot el temari: prioritza i explica per què una idea (per exemple, la interdependència econòmica o el paper dels xips) mereix ser recordada més que una altra.

1.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: la rivalitat a la teva butxaca

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Els aparells que faig servir cada dia depenen de components fabricats a [on]. Això vol dir que la meva vida quotidiana està lligada a la rivalitat EUA-Xina perquè… Si aquesta rivalitat empitjorés, el que podria notar jo seria… Davant la pregunta de si és una nova Guerra Freda, de moment em sembla que… perquè…».

💡 Pista: Evita tant el «a mi no m'afecta» com les prediccions catastrofistes: la teva feina és mostrar un lligam concret entre la teva vida i la geopolítica, i deixar el judici obert fins que hagis estudiat la Guerra Freda original.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Per primera vegada en més d'un segle, l'hegemonia econòmica dels Estats Units té un rival de la seva mida: la Xina, que segons com es mesuri ja és la primera economia del món. La rivalitat s'ha estès al comerç i sobretot a la tecnologia, amb els semiconductors de Taiwan com a peça central. Molts parlen d'una nova Guerra Freda, i fins l'ONU n'ha advertit. Però el món d'avui, amb economies enllaçades i altres potències amb pes propi, no és idèntic al de 1947. La pregunta cal formular-la bé abans de respondre-la.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons quina mesura la Xina ja ha superat els Estats Units, i des de quan aproximadament?

   A. Segons el PIB nominal, des del 1991 B. Segons el PIB en paritat de poder adquisitiu, cap al 2016 C. Segons la població, des del 2024 D. Segons el nombre de premis Nobel, des del 2001

2. 2. Per què Taiwan ocupa un lloc central en la rivalitat entre les dues potències?

   A. Perquè és el país més poblat del món B. Perquè hi tenen la seu les Nacions Unides C. Perquè hi fabriquen més del 90% dels semiconductors més avançats, essencials per a la tecnologia i l'armament D. Perquè és l'únic país amb armes nuclears a la regió

3. 3. Quina diferència important assenyala el text entre la situació actual i la Guerra Freda de 1947-1991?

   A. Que avui no hi ha armes nuclears B. Que avui les economies dels dos rivals estan molt enllaçades pel comerç, mentre que els blocs d'aleshores vivien gairebé d'esquena C. Que avui no existeixen aliances militars D. Que la Guerra Freda no va tenir cap conseqüència econòmica

💭 Per pensar fins demà

Si les economies dels Estats Units i la Xina estan molt més enllaçades del que ho van estar mai els blocs de la Guerra Freda, això fa un conflicte obert menys probable, o simplement més costós per a tothom?