Sessió 1. El cas — quan les democràcies retrocedeixen

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant bona part de la segona meitat del segle XX, la història semblava tenir una direcció. Després de la derrota del feixisme el 1945 i de la caiguda del mur de Berlín el 1989, molts van creure que la democràcia liberal havia guanyat la partida i que només calia esperar que s’estengués, tard o d’hora, a tot el planeta. Aquell optimisme té els dies comptats. Des de fa gairebé dues dècades, els grans índexs internacionals que mesuren la salut de les llibertats coincideixen en un diagnòstic incòmode: la democràcia no avança, retrocedeix.

Les xifres posen nom a la sensació. Segons Freedom HouseFreedom HouseOrganització amb seu a Washington que des de 1973 publica l'informe anual «Freedom in the World», on puntua cada país en drets polítics i llibertats civils. Rep finançament públic (en part del govern dels Estats Units) i privat, un fet que convé tenir present a l'hora de valorar-ne les dades., el 2023 va ser el divuitè any consecutiu de deteriorament de la llibertat al món: els drets polítics i les llibertats civils van empitjorar en 52 països i només van millorar en 21. L’altre gran índex, el V-DemV-DemVarieties of Democracy, institut de la Universitat de Göteborg (Suècia) que des de 2014 mesura la qualitat democràtica de tots els països amb centenars d'indicadors i milers d'experts. El seu informe anual és la referència acadèmica del retrocés democràtic., arriba a la mateixa conclusió per un altre camí: el 2023, el 71 % de la població mundial vivia sota règims autocràtics, quan deu anys abans era el 48 %, i el nivell de democràcia de què gaudeix el ciutadà mitjà del planeta ha tornat al de 1985. Les dictadures de sempre hi són; el que creix és el nombre de democràcies que perden qualitat: eleccions manipulades, tribunals sotmesos, periodistes perseguits.

Per llegir aquests mapes cal saber què s’hi mesura. Una democràcia liberaldemocràcia liberalSistema polític en què el govern surt d'eleccions lliures i competitives, però on el poder de la majoria està limitat per una constitució, uns tribunals independents, una premsa lliure i els drets de les minories. Sense aquests límits, unes eleccions soles no fan una democràcia. no és només un lloc on es vota. És un sistema on el poder que surt de les urnes està limitat per contrapesos: una constitució que ningú no pot canviar a plaer, uns jutges que poden dir que no al govern, una premsa que pot investigar-lo i una oposició que pot substituir-lo. Els índexs puntuen precisament això: no si hi ha eleccions, sinó si són netes, si els perdedors accepten el resultat i si, entre eleccions, el poder respecta els límits. A l’altre extrem hi ha el totalitarismetotalitarismeRègim que aspira a controlar totes les esferes de la vida (política, econòmica, cultural, privada) mitjançant un partit únic, un líder carismàtic, una ideologia oficial, el terror policial i el monopoli dels mitjans. El terme el va reivindicar el feixisme italià als anys vint; la URSS de Stalin i l'Alemanya nazi en són els altres dos models., el model invers: un sol partit, una sola veritat, cap contrapès. I entremig, tota una gamma d’autoritarismes que conserven la façana de les eleccions i buiden el que hi ha a dins.

Ara bé, la manera com cauen les democràcies ha canviat. Durant el segle XX, l’ensorrament d’un règim democràtic tenia sovint una imatge nítida: tancs al carrer, un general que ocupa la ràdio, un cop d’estat en una nit. Aquell guió encara existeix, però ja no és el principal. El retrocés democràtic d’avui és lent, gairebé invisible, i el protagonitzen governants que han arribat al poder guanyant unes eleccions. Un cop a dins, van buidant les institucions: retallen la independència dels jutges, controlen els mitjans públics, canvien les regles electorals a favor seu i presenten qualsevol crítica com un atac a la voluntat del poble. És l’anomenat retrocés democràticretrocés democràticProcés pel qual un govern elegit democràticament va reduint els contrapesos que limiten el seu poder (justícia, premsa, oposició) sense arribar a suprimir formalment la democràcia. També se'n diu «autocratització»., i la seva força és precisament que costa d’assenyalar el moment exacte en què s’ha traspassat la línia.

Sota aquest procés hi bullen uns quants ingredients que es reforcen entre ells. El primer és la polaritzaciópolaritzacióDivisió d'una societat en dos blocs que ja no es veuen com a adversaris legítims, sinó com a enemics. Quan l'altre és un enemic, saltar-se les regles per derrotar-lo sembla justificat.: quan l’altre és un enemic i no un adversari, tot s’hi val per derrotar-lo, també saltar-se les regles del joc. El segon és la desinformació: la circulació massiva de mentides i mitges veritats fa que la ciutadania ja no comparteixi ni tan sols els fets bàsics sobre els quals discutir. El tercer és l’atac als experts i a les institucions, des dels científics fins als tribunals o la premsa, que deixa un buit que qualsevol veu segura, per falsa que sigui, pot omplir. I el quart és l’erosió dels contrapesos, que és la conseqüència dels altres tres i alhora els fa possibles.

Aquests fenòmens no són patrimoni d’un sol país ni d’un sol color polític, però en aquesta dècada els ha capitalitzat sobretot una nova extrema dretaextrema dretaEtiqueta amb què la premsa i la ciència política agrupen partits i líders que combinen nacionalisme, rebuig de la immigració, desconfiança de les institucions liberals i un estil populista. Es distingeix del feixisme històric perquè no proposa abolir les eleccions ni recorre a la violència organitzada, tot i que en comparteix alguns recursos retòrics. que ha crescut a Europa i a Amèrica, i que la premsa sol agrupar amb el terme populismepopulismeEstil polític que divideix la societat entre un «poble» pur i unes «elits» corruptes, i presenta el líder com l'única veu autèntica d'aquest poble. Pot ser de dretes o d'esquerres; el que el defineix és la forma, no el programa.. Posar noms concrets és fàcil, i la temptació de fer-ho és gran. Aquesta càpsula deixa el judici sobre aquest o aquell dirigent per a qui el vulgui fer, i es queda amb el mecanisme: per què, en determinades condicions, tanta gent arriba a desconfiar de la democràcia i a mirar amb simpatia qui promet ordre a canvi de llibertat.

Perquè aquesta és la part més inquietant. El retrocés democràtic rarament l’imposa una minoria contra la voluntat de la majoria: sovint compta amb un suport popular real, guanyat a les urnes. Quan una societat travessa una crisi econòmica llarga, quan l’atur no baixa i el futur es tanca, una part de la ciutadania deixa de veure la llibertat com un valor i comença a veure-la com un luxe. Aleshores, la promesa d’un govern fort que «posi ordre», que assenyali un culpable clar (els immigrants, les elits, els estrangers) i que digui que ho arreglarà tot de pressa, es torna atractiva. No perquè la gent sigui dolenta o ignorant, sinó perquè la por empeny a buscar solucions simples per a problemes complexos.

I aquí apareix la pregunta que travessarà tot el que vindrà. Aquest guió (crisi econòmica, por, desconfiança, recerca d’un home fort) no és nou. Ja va passar, i amb conseqüències catastròfiques, fa gairebé un segle. Els anys que van seguir la Primera Guerra Mundial van veure com democràcies joves i fràgils es desplomaven una rere l’altra i deixaven pas al feixisme, al nazisme i a l’estalinisme. Cadascuna d’aquelles caigudes va ser un canvi de modelcanvi de modelCanvi ràpid i profund del sistema polític, econòmic o social d'un país, que substitueix un model per un altre. La revolució russa de 1917 en va imposar un de nou; el feixisme i el nazisme van desmuntar el model liberal des de dins. Distingir un canvi de govern d'un canvi de model és la clau per llegir el període.: no es va canviar de govern, es va canviar de sistema. Entendre com i per què va passar no és arqueologia: és l’eina més sòlida que tenim per llegir el present sense caure ni en l’alarma fàcil ni en la despreocupació.

Per això aquesta càpsula fa un viatge d’anada i tornada. Ara plantegem el cas: una democràcia mundial que, després de dècades d’avenç, sembla haver girat cua. Els pròxims capítols ens portaran als anys vint i trenta per veure de prop com moren les democràcies quan l’economia s’ensorra i la por mana: la pau fallida de Versalles, la revolució que va crear el primer estat totalitari, el crac de 1929 i la depressió que va desacreditar el liberalisme, el feixisme, el nazisme i la caiguda en cadena de les democràcies europees. I al final tornarem aquí, al present, per fer-nos la pregunta amb rigor: què s’assembla, i sobretot què no s’assembla, entre aquell temps i el nostre?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El retrocés en dos gràfics

Amb les xifres de les dues últimes entrades de la Fitxa, dibuixa a la llibreta dos gràfics de barres: (1) els països que van empitjorar el 2023 i els que van millorar; (2) el percentatge de població mundial que vivia sota autocràcies deu anys abans i el 2023. Posa-hi títol, escala i font a cadascun. A sota, descriu en dues frases què diuen els dos gràfics junts.

Els dos gràfics de barres amb títol, escala i font, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les quatre xifres són a les dues últimes entrades de la Fitxa. La primera frase pot començar per «Els dos índexs coincideixen que…»; si vols, fes-hi servir «retrocés democràtic».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de les dades (lectura de font)

Llegeix el document de L'Arxiu i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: copia entre cometes la frase on diu quants anys seguits retrocedeix la llibertat. PAS 2, el PARER: quina valoració hi afegeix qui escriu? PAS 3, el SENYAL: quina paraula delata aquesta valoració?

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase de la cita. La valoració i la paraula que la delata són a la segona: busca-hi un adjectiu que no és una xifra. Pots començar el PAS 2 amb «Qui escriu no només compta, també jutja que…».

1.3 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura ✏️ Individual

El titular de la sessió

Resumeix la idea central de la sessió en un titular periodístic de màxim 12 paraules: la democràcia retrocedeix al món i, per entendre-ho, cal mirar el període d'entreguerres. A sota, en una sola frase, justifica per què l'has triat.

El titular de màxim 12 paraules i la frase que el justifica.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un bon titular informa sense exagerar: evita adjectius carregats i digues què passa i per què importa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El mapa de la llibertat, continent per continent

Comenta a la llibreta el mapa de Freedom in the World de la lectura en tres passos: (1) descriu on es concentra cada color, continent per continent; (2) identifica dos països en groc que facin eleccions regulars; (3) dedueix què no pot mostrar un mapa de tres colors sobre com s'afebleix una democràcia. Fes servir el terme «retrocés democràtic».

El comentari en tres passos numerats (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: El peu de la imatge anomena països de cada color. Per al pas 3, pensa en la diferència entre caure «de cop» i buidar-se «de mica en mica».

1.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres règims, tres definicions

Defineix a la llibreta, amb una sola frase cadascun i sense copiar la Fitxa, els tres règims que la sessió contraposa: democràcia liberal, autoritarisme i totalitarisme. Cada frase ha de dir què passa amb les eleccions i què passa amb els contrapesos. Després, en una frase més, explica per què costa dir en quin punt exacte una democràcia deixa de ser-ho.

Les tres definicions d'una frase i la frase final.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Mira què diu la Fitxa de la «façana» de les eleccions i del «partit únic», i digues-ho amb paraules teves.

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Per què el perill no porta uniforme (desmuntant el tòpic)

Per què és un error creure que una democràcia només cau amb un cop d'estat militar? Explica-ho a la llibreta amb les teves paraules: descriu, a partir del bloc Desmuntant un tòpic, els passos amb què un govern elegit la pot buidar «legalment», i per què costa veure'ls a temps. Fes servir el terme «contrapesos».

L'explicació amb els passos de l'erosió legal (90-125 paraules).

💡 Pista: Connectors útils: «a diferència del que es creu…», «de fet…», «com que cada pas…».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

L'enigma del suport a qui erosiona la democràcia

Per què una part de la ciutadania vota, lliurement, líders que un cop al poder afebleixen la democràcia? Dedueix a la llibreta una explicació a partir d'aquestes cinc pistes: crisi econòmica llarga; por i inseguretat; desconfiança cap a les institucions i els experts; promesa de solucions simples; un culpable assenyalat. Connecta-les entre elles sense menysprear qui hi cau.

L'explicació en un màxim de sis frases, amb les cinc pistes connectades.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Una bona resposta no enumera les pistes: mostra com unes reforcen les altres fins que la promesa d'ordre es torna més atractiva que la llibertat.

1.8 🌍 Participar · microassaig 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Preocupar-se o exagerar?

Argumenta a la llibreta la teva resposta a aquesta pregunta: «El retrocés democràtic que mesuren els índexs és un perill real o una alarma exagerada?». Dona la teva tesi, dues raons amb dades de L'Arxiu o de la Fitxa, i un contraargument que reconeguis i responguis: per exemple, que qui publica l'índex també té interessos. Fes servir el terme «autocratització».

El text argumentat amb tesi, dues raons amb dades i el contraargument respost (mínim 125 paraules).

Com es fa · Microassaig

1. Escriu la tesi en una frase: què defenses.
2. Dues proves de la sessió, cada una en un paràgraf: la prova i què demostra.
3. L'objecció més forta que et podrien fer, dita amb honestedat, i què hi respons.
4. Tanca dient què queda demostrat i què no.

Està bé si l'objecció és de debò forta, no una de fàcil de rebatre · les proves són fets de la sessió, amb data o font.

💡 Pista: Un bon text no amaga l'objecció més forta contra la seva tesi: la posa i hi respon. Recolza't en dades, no en impressions.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: un guió que ja coneixem

La lectura diu que als anys trenta les democràcies queien de cop i que avui s'erosionen de mica en mica. Argumenta a la llibreta si aquesta diferència fa el perill d'avui més petit o només més difícil de veure, amb una dada de la Fitxa i un exemple de la lectura. Fes servir el terme «canvi de model».

L'argument amb la dada de la Fitxa i l'exemple de la lectura (80-100 paraules).

💡 Pista: Evita tant l'alarmisme (tot torna igual) com la ingenuïtat (no pot tornar a passar): mostra què es repeteix i què ha canviat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els índexs internacionals mesuren un retrocés democràtic global que dura ja divuit anys. A diferència del segle XX, avui les democràcies rarament cauen de cop: s'erosionen de mica en mica, des de dins i de manera legal, sovint amb suport popular nascut de la crisi i la por. Entendre com va passar això als anys trenta, quan cada caiguda va ser un canvi de model, és la clau per llegir el present amb rigor.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què puntuen índexs com el de Freedom House per dir si un país és lliure?

   A. Si el país fa eleccions amb regularitat, que és el que separa el verd del groc al mapa B. Si el govern conserva el suport de la majoria, mesurat amb enquestes any rere any C. Si les eleccions són netes i si, entre eleccions, el poder en respecta els límits D. Si hi ha hagut cops d'estat militars, que és com cauen avui la majoria de democràcies

2. 2. Segons la sessió, qui fa avui la major part de l'erosió democràtica?

   A. Governants elegits a les urnes, que desmunten els contrapesos des de dins i amb lleis B. Militars que ocupen el poder per la força, com al segle XX, i suspenen la constitució C. Minories radicals que imposen el seu programa contra la voluntat de la majoria social D. Dictadures de sempre, que creixen en nombre i arrosseguen les democràcies veïnes

3. 3. Segons la sessió, què fa que una democràcia liberal sigui més que un lloc on es vota?

   A. Que el govern hi té el suport real de la majoria, i no només el d'una minoria activa B. Que la majoria que guanya hi pot reformar la constitució per aplicar el seu programa C. Que les eleccions hi són prou freqüents perquè cap govern no pugui acumular poder D. Que el poder sortit de les urnes hi té límits: constitució, jutges, premsa i oposició

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si una democràcia es pot buidar «legalment» i sense un sol tret, com podem saber que hem creuat la línia a temps per defensar-la?