Sessió 5. La descolonització d'Àsia i Àfrica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió anterior vam deixar el món repartit en dos camps, amb les guerres calentes esclatant a les seves fronteres. Però mentre Washington i Moscou es miraven de reüll, sota els seus peus el mapa polític del planeta canviava a una velocitat sense precedents. En poc més de dues dècades, els grans imperis que les potències europees havien trigat segles a construir es van desfer gairebé del tot. Àsia primer, l’Àfrica després: desenes de colònies es van convertir en estats sobirans i el nombre de països del món es va gairebé duplicar. És el procés que anomenem descolonització, i va ser una de les transformacions més profundes del segle XX.

El moviment no va sorgir del no-res. La Segona Guerra Mundial havia deixat les metròpolis europees arruïnades i desprestigiades: costava molt defensar que França o el Regne Unit eren superiors quan tot just havien estat ocupades o bombardejades. Alhora, les dues superpotències que sortien reforçades del conflicte es declaraven, cadascuna a la seva manera, contràries al vell colonialisme europeu. I sobretot, a les colònies havia crescut una generació de líders instruïts que ja no demanaven reformes, sinó la independència sencera. La rivalitat entre blocs no va causar la descolonització, però la va accelerar: cada territori que es feia lliure era una peça que els dos bàndols volien atreure cap al seu costat.

El tret de sortida el va donar la joia de l’Imperi britànic. El 1947, després de dècades de lluita liderada per Gandhi i la seva estratègia de resistència no violentaresistència no violentaForma de lluita política que rebutja l'ús de la força. Gandhi la va convertir en una arma de masses: boicots, marxes i desobediència als quals l'Imperi no sabia com respondre sense quedar en evidència., el Regne Unit va concedir la independència a l’Índia. La celebració, però, va anar acompanyada d’una ferida: el territori es va dividir en dos estats, l’Índia de majoria hindú i el Pakistan de majoria musulmana. Aquella particióparticióDivisió del territori colonial britànic en dos estats el 1947. Va provocar el desplaçament de milions de persones i una violència entre comunitats que va deixar centenars de milers de morts. va desencadenar un èxode de milions de persones i una onada de violència terrible. La nit del 14 al 15 d’agost, el primer ministre Jawaharlal Nehru va resumir aquell moment amb un dels discursos més recordats del segle. La independència de l’Índia va obrir la porta a la resta d’Àsia: Indonèsia es va alliberar dels Països Baixos i, com ja vam veure, el Vietnam ho va fer de França enmig d’una guerra llarga.

Els nous països asiàtics es van adonar de seguida que la independència política no els servia de gaire si havien d’escollir entre sotmetre’s a un dels dos blocs. Per això, el 1955, líders de vint-i-nou nacions d’Àsia i Àfrica es van reunir a la ciutat indonèsia de Bandung. Allà van proclamar que volien una tercera via: ni amb Washington ni amb Moscou. D’aquella trobada en va néixer el Moviment de Països No-alineatsMoviment de Països No-alineatsGrup de països que es van negar a alinear-se amb cap dels dos blocs de la Guerra Freda. Impulsat per Nehru (Índia), Nasser (Egipte), Tito (Iugoslàvia) i Sukarno (Indonèsia), volia una veu pròpia per al món que sortia de la colonització., que defensava la sobirania, la pau i el dret de cada poble a decidir el seu camí. L’egipci Gamal Abdel Nasser en va ser un dels rostres més coneguts: el 1956 va nacionalitzar el canal de Suez, fins llavors en mans europees, i va plantar cara a les velles potències colonials mentre maniobrava entre els dos blocs sense sotmetre’s a cap. No sempre se’n van sortir, perquè la pressió dels dos gegants era enorme, però van demostrar que el planeta no s’havia de dividir per força en només dos bàndols.

Si els anys quaranta i cinquanta van ser el torn d’Àsia, la dècada de 1960 va ser la de l’Àfrica. El procés havia arrencat el 1957 amb Ghana, la primera colònia de l’Àfrica subsahariana a fer-se independent, de la mà de Kwame Nkrumah. Però l’esclat va arribar el 1960, un any en què fins a disset països africans van assolir la independència de cop: se’l coneix com l’Any de l’Àfrical’Any de l’ÀfricaNom amb què es va batejar el 1960, quan disset colònies africanes es van independitzar en pocs mesos. Va marcar el punt àlgid de la descolonització del continent.. No sempre va ser un procés pacífic. A Algèria, França es va negar a marxar i va lliurar una guerra atroç que, entre el 1954 i el 1962, va costar centenars de milers de vides abans que el país conquerís la seva llibertat. I gairebé enlloc la independència no va significar el final de la dependència: moltes de les fronteres eren dibuixos artificials heretats dels colonitzadors, i les antigues metròpolis van conservar el control de les mines, el petroli i el comerç. A aquesta nova forma de submissió, sense banderes estrangeres però amb els fils econòmics ben lligats, els nous líders africans la van batejar amb un nom que encara fem servir: neocolonialisme. En alguns casos, a més, la rivalitat entre els dos blocs va convertir aquells estats acabats de néixer en camps de batalla: al Congo, tot just independitzat el 1960, les potències hi van intervenir de seguida per controlar-ne les riqueses minerals, i el país va caure en anys de violència.

En vint anys, doncs, el mapa del món es va omplir de països nous que abans no hi eren. Va ser una de les grans victòries de la dignitat humana del segle: pobles sencers que deixaven de ser propietat d’un altre. Però va ser també una victòria a mitges, perquè la llibertat política sovint no anava acompanyada de la llibertat econòmica, i perquè aquells estats acabats de néixer van quedar atrapats enmig del pols entre els dos blocs. A la sessió següent veurem què va passar quan aquesta rivalitat es va encendre dins d’alguns d’aquells països.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El mapa de la llibertat (croquis)

Dibuixa a la llibreta un croquis molt senzill del planisferi (no cal precisió: n'hi ha prou amb la silueta dels continents). Fent servir el mapa del banner com a referència, acoloreix o ratlla Àsia i l'Àfrica i escriu-hi, dins o al costat, tres dates clau del procés: l'Índia (1947), l'Any de l'Àfrica (1960) i Algèria (1962). Sota el croquis, escriu entre 60 i 90 paraules explicant què representa aquest mapa: què tenien en comú tots aquests territoris abans i què van passar a ser.

💡 Pista: Comença el comentari així: «Abans de la independència, tots aquests territoris eren…, i van passar a ser…». Fes servir els termes descolonització i colònia (mira la Fitxa de dades).

5.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La cita amb el destí (lectura de font)

Llegeix a L'Arxiu el fragment del discurs de Nehru. Copia la frase exacta on descriu el moment en què «l'Índia despertarà a la vida i a la llibertat». A sota, explica amb les teves paraules per què creus que va triar precisament la mitjanit i la imatge del món que dorm per descriure la independència. Entre 60 i 90 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Nehru situa la independència a…». Pensa què té d'especial la mitjanit: és el pas d'un dia a un altre. Fes servir la paraula símbol.

5.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Del discurs solemne a la llengua planera (reescriptura)

El fragment de Nehru fa servir un llenguatge molt solemne i poètic («una cita amb el destí», «a l'instant de la mitjanit, quan el món dorm»). Torna a escriure aquesta mateixa idea a la llibreta amb paraules del dia a dia, com si l'expliquessis a un amic que no ha llegit el discurs: què va passar exactament aquella nit i què significava per a l'Índia. Entre 40 i 60 paraules, en un registre planer i directe, sense cap imatge poètica.

💡 Pista: No resumeixis: tradueix el registre. Cada imatge poètica té un fet al darrere: «la mitjanit» vol dir un moment concret (el 15 d'agost de 1947); «despertar a la llibertat» vol dir deixar de ser colònia. Explica els fets, no la poesia.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

Llegir el mapa del món que es descolonitza (comentari d'imatge)

Observeu junts el mapa del banner i responeu a la llibreta: (a) què representa cada color del mapa; (b) en quins continents es concentren els colors de les dècades de 1950 i 1960; (c) quines zones del món van quedar gairebé sense colorejar, i per què (pista: no totes eren colònies). Redacteu la resposta seguida, entre 90 i 125 paraules.

💡 Pista: Useu connectors de descripció de mapes: «al mapa s'observa que…», «la major part de… apareix en color…», «en canvi, a… no hi ha…». Recordeu que Europa i Amèrica no es descolonitzen als anys 60 perquè ja eren independents.

5.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Independència política i independència econòmica (diagrama de Venn)

Dibuixa a la llibreta dos cercles que es tallen. Titula un «Independència política» i l'altre «Independència econòmica». A cada part, col·loca almenys dos elements: coses que un país nou aconseguia en fer-se independent (bandera, govern, exèrcit, seient a l'ONU…), coses que sovint NO controlava (mines, petroli, mercats, deute…), i, al mig, allò que necessita totes dues per ser real. Sota el diagrama, escriu entre 90 i 125 paraules explicant per què molts països van tenir la primera però no la segona, i quin nom rep aquesta situació.

💡 Pista: Al mig hi va allò que depèn de les dues coses alhora (per exemple, «una veritable sobirania»). El nom que busques comença per «neo-» i és a la Fitxa de dades. Fes servir connectors com «mentre que» i «en canvi».

5.6 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Endevina el país (enigma)

Llegeix aquestes pistes sobre un país africà real i esbrina de quin es tracta: «Vaig ser la primera colònia de l'Àfrica negra a fer-me independent, el 1957. El meu líder, Kwame Nkrumah, es va convertir en un símbol per a tot el continent. Abans em deia Costa d'Or.» A la llibreta, escriu de quin país es tracta i, després, redacta tu una endevinalla semblant (4 o 5 pistes) sobre un altre fet o país de la sessió (per exemple, l'Índia, Algèria o la Conferència de Bandung), perquè un company l'endevini. Entre 90 i 125 paraules en total.

💡 Pista: El país de l'enigma és Ghana. Per a la teva endevinalla, tria pistes que vagin de la més general (continent, dècada) a la més concreta (un nom, una data), sense dir mai el nom directament.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Una victòria completa? (argument i contraargument)

Sobre la descolonització es poden defensar dues tesis oposades. A la llibreta, desenvolupa-les totes dues (mínim 125 paraules en total): primer un argument que defensi que la descolonització va ser una gran victòria de la dignitat humana; després un contraargument que sostingui que va ser una victòria incompleta. Cada posició ha de recolzar-se en almenys un fet concret de la sessió. Tanca amb una frase teva que digui amb quina de les dues et quedes i per què.

💡 Pista: Per a la victòria, pensa en què significava deixar de ser propietat d'un altre poble. Per a la victòria incompleta, pensa en el neocolonialisme i en les fronteres artificials. Fes servir connectors com «és cert que… però», «tanmateix» i «en canvi».

5.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

La independència no va ser un regal (desmuntant el tòpic)

Torna al bloc Desmuntant Tòpics. Explica a la llibreta, amb les teves paraules, per què és inexacte presentar la descolonització com una cessió generosa i pacífica de les potències europees. Aporta almenys dos exemples concrets de la sessió que ho contradiguin i argumenta per què aquesta imatge amable és injusta amb els pobles colonitzats. Mínim 125 paraules.

💡 Pista: Un bon desmentit no nega que hi hagués casos pacífics: mostra que no van ser la regla. Recolza't en Algèria, els Mau Mau o el Congo. Connecta-ho amb la idea que qui explica la història decideix a qui se n'atribueix el mèrit.

5.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: la dependència que no es veu

Completa i raona a la llibreta (mínim 125 paraules): «Molts països van aconseguir la bandera i el govern propis, però van continuar depenent econòmicament de fora: és el que s'anomena neocolonialisme. Avui encara reconec aquesta forma de dependència quan… El que la fa difícil de veure, a diferència de l'antic colonialisme, és… i crec que, per jutjar si un país és de veritat sobirà, més enllà de la bandera hauria de fixar-me en…».

💡 Pista: No cal que assenyalis cap país concret com a culpable: n'hi ha prou que reconeguis el mecanisme (control de recursos, deute, mercats) i el valoris. Pensa en qui controla les matèries primeres o la tecnologia d'un país, encara que sigui independent sobre el paper.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

En poc més de vint anys, entre el 1945 i el 1975, els grans imperis colonials europeus es van desfer i el nombre de països del món es va gairebé duplicar. La Segona Guerra Mundial havia debilitat les metròpolis, les dues superpotències es declaraven contràries al vell colonialisme i a les colònies havia crescut una generació decidida a ser lliure. Àsia va obrir el camí amb la independència de l'Índia el 1947, i l'Àfrica el va seguir amb força a la dècada de 1960. A Bandung, els nous països van reclamar una tercera via entre els dos blocs. Va ser una gran victòria de la dignitat humana, però sovint incompleta: la independència política no sempre anava acompanyada de la independència econòmica, i el neocolonialisme va perpetuar velles dependències sota formes noves.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què es va accelerar la descolonització després de la Segona Guerra Mundial?

   A. Perquè les potències europees havien quedat reforçades i volien alliberar les colònies per generositat B. Perquè les metròpolis havien quedat debilitades, les superpotències eren contràries al vell colonialisme i havien crescut líders decidits a la independència C. Perquè l'ONU va prohibir de cop totes les colònies el 1945 D. Perquè les colònies ja no tenien cap valor econòmic per a ningú

2. 2. Què va reivindicar el Moviment de Països No-alineats, nascut arran de la Conferència de Bandung (1955)?

   A. Unir totes les excolònies dins del bloc soviètic B. Una tercera via que no s'alineés ni amb els Estats Units ni amb l'URSS C. El retorn pacífic a la situació colonial anterior D. La creació d'un únic estat mundial sense fronteres

3. 3. Què vol dir «neocolonialisme»?

   A. La reconquesta militar de les antigues colònies per part d'Europa B. Una nova onada de colonització a Amèrica al segle XX C. Una situació en què un país és independent políticament però continua depenent econòmicament de l'antiga metròpoli D. L'aliança entre dues antigues colònies per comerciar entre elles

💭 Per pensar fins demà

Si un país té bandera, govern i exèrcit propis però no controla la seva economia ni els seus recursos, és de veritat un país lliure?