Sessió 5. La Gran Depressió i el fracàs liberal

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El crac de la borsa de 1929 va ser només la guspira. El que va venir després va ser un incendi que va cremar durant una dècada: la Gran DepressióGran DepressióCrisi econòmica mundial iniciada amb el crac de 1929 i estesa fins a la Segona Guerra Mundial. La més profunda i llarga del capitalisme contemporani: caiguda de la producció, fallides bancàries, atur massiu i enfonsament del comerç internacional., la crisi més profunda que ha viscut el món contemporani. Als Estats Units, els bancs queien un rere l’altre: més de nou mil van tancar entre 1930 i 1933, i s’enduien els estalvis de milions de famílies que no havien especulat mai. Les fàbriques tancaven i l’atur va disparar-se fins a xifres mai vistes. No parlem d’un problema abstracte: parlem de cues de gent famolenca esperant un plat de sopa, de famílies desnonades i de milions de persones que van perdre la feina i la dignitat de la nit al dia.

El president Herbert Hoover va reconèixer la depressió davant el Congrés el desembre de 1930, però va insistir que la força de l’economia era «intacta» i que la culpa era, sobretot, d’unes forces exteriors i d’una por «injustificada». Les seves pròpies xifres deien una altra cosa: la producció industrial havia caigut al 80 % de la de 1928, i l’ocupació a les fàbriques, al 84 %. I encara faltava el pitjor. A les afores de les ciutats van créixer barris de barraques fetes amb caixes i llaunes que la gent va batejar, amb amarga ironia, com a HoovervillesHoovervillesNom irònic dels barris de barraques que els desnonats van aixecar a les afores de les ciutats nord-americanes, per culpar-ne el president Hoover. Un «Hoover blanket» era un diari per tapar-se; una «Hoover flag», una butxaca buida girada cap enfora.. Al camp, mentre a les ciutats la gent passava gana, els pagesos arruïnats vessaven la llet perquè no els sortia a compte vendre-la. Milers de persones recorrien el país als vagons de mercaderies buscant una feina que no existia enlloc.

La crisi, nascuda als Estats Units, es va escampar per tot el món capitalista pels mateixos canals que abans hi havien portat la prosperitat. Els bancs nord-americans van retirar els préstecs fets a Europa, i el país que més en depenia, Alemanya, va ser el primer a caure: el maig de 1931 la fallida del gran banc austríac Creditanstalt va encomanar el pànic als bancs alemanys, que van tancar les portes al juliol. Alhora, cada govern va intentar salvar-se sol apujant aranzels: els Estats Units van començar amb la llei Smoot-Hawleyllei Smoot-HawleyLlei aranzelària nord-americana de juny de 1930 que va apujar els impostos a més de vint mil productes importats. Els altres països van respondre igual, i el comerç mundial es va enfonsar: cada país es protegia i tots s'empobrien. de 1930, i la resta va respondre igual. El resultat va ser que el comerç internacional va caure a un terç del seu valor entre 1929 i 1933: cada país es protegia, i tots s’empobrien. Les xifres de l’atur van ser esfereïdores: cap al 1932-1933, entre dotze i quinze milions de persones sense feina als Estats Units, una de cada quatre; sis milions a Alemanya, prop d’un terç dels treballadors; tres milions al Regne Unit.

Els tres països que la sessió posa en primer pla van patir de maneres diferents. A AlemanyaAlemanyaEl país europeu més colpejat: depenia dels crèdits nord-americans per pagar les reparacions, i quan van desaparèixer va arrossegar bancs i fàbriques. Sis milions d'aturats el 1932; el govern va respondre retallant salaris i ajudes (deflació), cosa que va empitjorar-ho., la retirada dels crèdits va fer caure bancs i fàbriques, i el govern va respondre amb retallades que van agreujar la misèria. A Itàlia, el règim feixista va amagar les xifres, però l’atur va passar del milió i el país va viure de subvencions públiques a la indústria. A Espanya, menys industrialitzada, la crisi va arribar per la caiguda de les exportacions agrícoles, la fi de les remeses dels emigrants i el retorn de milers d’ells, just quan naixia la Segona República, que havia d’afrontar la reforma agrària amb els pressupostos enfonsats. Darrere de cada número hi havia una vida trencada.

Aquesta misèria va posar en evidència una idea que havia dominat l’economia durant més d’un segle: el liberalisme econòmicliberalisme econòmicDoctrina econòmica que defensa que l'estat no ha d'intervenir en l'economia, perquè el mercat, deixat lliure, s'autoregula i troba sol l'equilibri. La Gran Depressió la va posar en dubte i va obrir pas a l'intervencionisme., segons el qual el mercat, deixat en llibertat, sempre s’acaba equilibrant. Durant els primers anys, els governs van esperar que la crisi es corregís sola, i molts van fer el contrari del que calia: retallar despesa i defensar la paritat amb l’orparitat amb l’orSistema monetari en què cada moneda equival a una quantitat fixa d'or. Als anys trenta, mantenir-lo obligava els governs a retallar despesa i salaris per no perdre or; els països que el van abandonar abans (Gran Bretanya el 1931) es van recuperar abans. a costa de salaris i ajudes. No va funcionar. Any rere any, la situació només empitjorava.

Davant d’aquest fracàs van sorgir respostes molt diferents. Als Estats Units, el nou president Franklin D. Roosevelt va trencar amb la vella doctrina. En comptes d’esperar, va fer que l’estat intervingués de manera massiva: obres públiques per donar feina, ajudes als aturats, regulació dels bancs. Va ser el New DealNew DealConjunt de mesures aplicades per Roosevelt a partir de 1933: obres públiques, ajudes socials, regulació bancària i suport als preus agrícoles, amb l'estat com a motor per sortir de la crisi. No va acabar amb l'atur, però va tornar la confiança en el sistema.. En el seu discurs de presa de possessió, el 4 de març de 1933, Roosevelt va intentar aturar el pànic amb una frase que ha quedat: l’única cosa que calia témer era la por mateixa. Vuit dies després, amb tots els bancs del país tancats per decret, va parlar per ràdio a la gent des de la Casa Blanca, en la primera de les seves «xerrades de la vora del foc»: va explicar què fa un banc amb els dipòsits i va demanar que, quan reobrissin, ningú no hi corregués a treure els estalvis. El New Deal no va ser una recepta perfecta ni va acabar amb l’atur d’un dia per l’altre, però va demostrar que un estat democràtic no estava condemnat a mirar la crisi amb els braços plegats, i va tornar a milions de persones la sensació que el sistema es preocupava per elles. Aquella confiança va ser tan important com les obres públiques.

Però no tots els països van poder, o van voler, seguir aquest camí. I aquí hi ha la clau de tota la càpsula. A l’Europa on la democràcia era jove i fràgil, la Gran Depressió no va enfortir les institucions: les va enfonsar. Milions de persones sense feina van deixar de creure en un sistema que no els donava ni pa ni feina, i van començar a escoltar veus que prometien solucions ràpides. La democràcia liberal semblava lenta i incapaç, i molts van arribar a culpar-la de la misèria. Els extremismes, en canvi, prometien ordre, feina i orgull nacional a canvi de renunciar a la llibertat. No calia ser un fanàtic per acceptar el tracte: n’hi havia prou d’estar sense feina, veure els fills passar gana i sentir que ningú, des de les institucions, feia res. Les democràcies no cauen quan la gent té la panxa plena, sinó quan una crisi llarga fa que la llibertat sembli un luxe. On la democràcia era sòlida i va reaccionar, va aguantar; on era feble i no va donar resposta, va obrir pas als règims que estudien les dues sessions següents.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Les xifres del president, en un gràfic

Amb les set xifres de Hoover de la Fitxa (activitat respecte de 1928), dibuixa a la llibreta un gràfic de barres horitzontals amb una línia vertical al 100 % que marqui el nivell de 1928. Posa-hi títol, escala i font (el missatge del 2 de desembre de 1930). A sota, en dues frases, descriu què ha caigut més i dedueix què vol dir la barra que passa del 100 %.

El gràfic de set barres amb la línia del 100 %, títol, escala i font, i les dues frases de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Les set xifres són a la segona entrada de la Fitxa. Per a la segona frase, pensa qui tenia diners al banc el 1930 i qui no en tenia.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Més segur que sota el matalàs (lectura de font)

Llegeix el segon document de L'Arxiu, la primera xerrada per ràdio de Roosevelt, i respon a la llibreta en tres passos. PAS 1, el FET: quina situació dels bancs i dels estalvis dona per suposada? PAS 2, el PARER: què vol que facin l'endemà els qui l'escolten? PAS 3, el SENYAL: copia entre cometes les dues paraules que presenta com a més importants que la moneda i que l'or.

Els tres passos, amb la frase copiada entre cometes al primer (60-90 paraules).

💡 Pista: Per al PAS 1, el context de L'Arxiu diu què havia passat amb els bancs aquella setmana, i la primera frase de la cita diu on guardava molta gent els diners. El PAS 2 pot començar per «Roosevelt vol que qui l'escolta…».

5.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dues receptes, dues definicions

Defineix a la llibreta, amb dues frases cadascun i sense copiar la Fitxa, els dos termes que la sessió contraposa: «liberalisme econòmic» i «New Deal». La primera frase de cada definició ha de dir què fa l'estat, i la segona, què va passar quan es va aplicar.

Les dues definicions de dues frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: La Fitxa diu què fa l'estat en cada recepta; la lectura, què va passar. Et poden servir «autoregular» i «obres públiques».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Hoover contra Roosevelt: la mateixa paraula, dues receptes

Els dos documents de L'Arxiu són dues intervencions presidencials, un missatge al Congrés del desembre de 1930 i una xerrada per ràdio del març de 1933. Compara'ls a la llibreta en tres passos: (a) quina paraula fan servir tots dos per explicar la crisi? (b) el FET: quina situació descriu cadascun? (c) el PARER: on situa cadascun la sortida, en esperar o en actuar? Fes servir el terme «liberalisme econòmic».

La comparació en tres passos, amb una expressió copiada de cada discurs (90-125 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos…», «en canvi…», «mentre que Hoover…, Roosevelt…». Els contextos de L'Arxiu diuen en quin punt de la crisi parla cadascun.

5.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La fotografia de Nipomo

Comenta a la llibreta la fotografia de Dorothea Lange de la lectura en tres passos. DESCRIC què s'hi veu (la dona, els infants, les postures). IDENTIFICO qui és, quan i on es va fer i per a qui treballava la fotògrafa, segons el peu. DEDUEIXO quin efecte buscava la imatge en qui la veia el 1936.

El comentari en tres passos (90-125 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Fes servir «la imatge mostra…», «segons el peu…» i «per tant, la fotografia servia per…». Fixa't en cap a on miren els infants i cap a on mira la mare.

5.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mercat que no es va curar sol (desmuntant el tòpic)

Explica a la llibreta, en quatre frases, per què és fals que el mercat s'hauria arreglat sol entre 1929 i 1933: què va passar mentre els governs no intervenien i quins països es van recuperar abans. Fes-hi servir una dada de la Fitxa.

L'explicació en quatre frases, amb una dada de la Fitxa.

💡 Pista: Connectors: «a diferència del que es creu…», «de fet…». El bloc Desmuntant un tòpic parla de l'or: busca a la Fitxa qui el va abandonar i quan.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Sis afirmacions sobre la Depressió

Decideix a la llibreta si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-ho amb una dada concreta de la lectura o de la Fitxa: (1) El comerç mundial va caure perquè cada país es va protegir. (2) Alemanya va ser el país europeu més colpejat perquè depenia dels crèdits nord-americans. (3) Els governs que van retallar despesa per defensar l'or es van recuperar abans. (4) El New Deal va acabar amb l'atur en un any. (5) La Depressió va enfortir les democràcies joves perquè la gent es va unir davant la crisi.

Les cinc decisions, cadascuna amb la dada que la justifica en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Una afirmació pot ser mig certa: quan passi, digues quina meitat és vertadera i quina no, i per què.

5.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cinc mesures per no perdre la democràcia (1932)

Ets al govern d'una democràcia europea el 1932, amb un terç dels treballadors sense feina i partits que prometen ordre a canvi de llibertat. Redacta a la llibreta un manifest de cinc mesures concretes per respondre a la crisi sense renunciar a la democràcia, cadascuna amb una frase que la justifiqui. Fes servir només el que un govern de 1932 podia saber i fer, i digues quina mesura és la més arriscada i per què la mantens. Fes servir el terme «proteccionisme».

El manifest de cinc mesures justificades, amb la més arriscada assenyalada (mínim 125 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, mira a la Fitxa què ja havia passat el 1932: l'abandonament de l'or britànic és del 1931 i el teu govern el pot tenir a la vista; el New Deal comença el 1933 i encara no existeix.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: governar la por

Hoover va parlar d'un «grau injustificat de por» i va esperar; Roosevelt va demanar per ràdio «desterrar la por» la nit abans de reobrir els bancs que havia tancat. Pensa en una crisi que hagis viscut de prop i argumenta a la llibreta si un govern pot vèncer la por només amb paraules o si calen fets com els de 1933. Fes servir el terme «New Deal» tal com el defineix la Fitxa.

L'argument amb el cas que has viscut i la comparació amb 1933 (80-100 paraules).

💡 Pista: El teu cas no ha de ser tan greu com la Depressió: n'hi ha prou que hi hagi hagut por i un govern que hi hagi respost, bé o malament.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El crac va obrir una dècada de misèria: bancs en fallida, un de cada quatre treballadors sense feina als Estats Units, sis milions a Alemanya, i un comerç mundial reduït a un terç quan cada país es va protegir. El liberalisme econòmic, que confiava que el mercat es curaria sol, va fracassar; on la democràcia va reaccionar, com amb el New Deal, va aguantar, i on era jove i fràgil, la crisi la va desacreditar i va obrir pas als extremismes.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el comerç internacional va caure a un terç entre 1929 i 1933, segons la sessió?

   A. Perquè Gran Bretanya va abandonar l'or el 1931 i les altres monedes van perdre el valor B. Perquè els governs van abaixar aranzels i la competència de fora va fer tancar fàbriques C. Perquè cada país va apujar aranzels per protegir-se, començant pels Estats Units el 1930 D. Perquè, amb els bancs tancats i sense crèdits, ningú no podia pagar el que importava

2. 2. Per què Alemanya va ser el país europeu més colpejat per la crisi, segons la sessió?

   A. Perquè va abandonar la paritat amb l'or abans que ningú i el marc va tornar a perdre el valor B. Perquè el govern va gastar en obra pública el que no tenia i va haver de tancar els bancs C. Perquè era poc industrialitzada i vivia d'exportar productes agrícoles que ningú no comprava D. Perquè depenia dels crèdits nord-americans i, quan es van retirar, van caure bancs i fàbriques

3. 3. Segons la lectura, què va aconseguir el New Deal de Roosevelt?

   A. No va acabar amb l'atur, però va mostrar que una democràcia podia actuar i va tornar la confiança B. Va acabar amb l'atur en pocs mesos i va demostrar que l'obra pública era una recepta sense riscos C. Va tornar la confiança en el mercat lliure: l'estat es va retirar i els bancs es van refer sols D. Va salvar els bancs, però al preu de suspendre el Congrés i governar per decret mentre durava la crisi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la diferència entre aguantar i caure la marcava la capacitat de respondre a temps, què és el que fa que una democràcia respongui i una altra no?