Sessió 3. La cursa nuclear i la dissuasió

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Hi ha una paradoxa al cor de la Guerra Freda: com més armes acumulaven les dues potències, menys probable era que les fessin servir. La raó té un nom tan clar com esgarrifós: destrucció mútua assegurada, coneguda per les sigles angleses MAD, que en anglès volen dir «boig». La idea és senzilla. Si tots dos bàndols tenen prou bombes atòmiques per esborrar l’altre del mapa, cap dels dos no s’atrevirà a atacar primer, perquè sap que la seva pròpia destrucció seria segura. La pau, doncs, no descansava sobre la confiança, sinó sobre la por: la certesa que una guerra no tindria vencedors, només cadàvers. És una lògica freda i inquietant, però va ser la que va evitar que la Guerra Freda es convertís en una tercera guerra mundial.

La cursa: de 6 a 70.000

Per sostenir aquesta amenaça, calia acumular armes sense parar, i així va començar una cursa armamentística vertiginosa. El 1945, els Estats Units tenien la primera i única bomba atòmica del món; quatre anys després, la Unió Soviètica ja n’havia fet esclatar una de pròpia. A partir d’aquí, cada avenç d’un bàndol empenyia l’altre a superar-lo. Segons les estimacions de la Federació de Científics Americans, cap al 1962 els Estats Units tenien uns 25.500 caps nuclears i la Unió Soviètica, uns 3.350; l’arsenal mundial continuaria creixent fins a assolir un màxim d’unes 70.000 armes cap al 1986, prou per destruir la humanitat moltes vegades. (Avui encara en queden unes 12.000.) Era una acumulació que no responia a cap necessitat militar raonable: responia a la por que l’altre en tingués més, i a una exigència tècnica de la mateixa dissuasió: perquè funcioni, cal que el que rep el primer copprimer copAtac nuclear inicial que intenta destruir les armes de l'enemic abans que les pugui fer servir. La dissuasió només funciona si l'atacat conserva prou armes per respondre: el «segon cop». Per això es van posar míssils en submarins, que un primer cop no pot trobar. conservi prou armes per tornar-lo, el segon cop, i per això es van posar míssils en submarins que ningú no pot trobar, i bombarders sempre en vol, i sitges enterrades, i l’altre va haver de fer el mateix.

La cursa espacial era la dels míssils

La rivalitat no es va quedar a terra. El 1957, la Unió Soviètica va sorprendre el món llançant el SputnikSputnikPrimer satèl·lit artificial de la història (1957). El seu «bip-bip» captat des de tot el planeta va demostrar que l'URSS podia posar objectes (i, per tant, bombes) a l'espai., el primer satèl·lit artificial de la història. El seu senyal, un simple «bip-bip» captat per ràdios de tot el planeta, va ser un cop d’efecte enorme: si els soviètics podien posar un aparell en òrbita, també podien llançar un míssil a l’altra punta del món. Als Estats Units va provocar autèntic pànic, i el govern va abocar diners a l’educació científica i a la creació de la NASA per no quedar enrere. Havia començat la cursa espacial. Els soviètics van seguir prenent la davantera: el 1961, Iuri Gagarin va ser el primer home a viatjar a l’espai. Els Estats Units, humiliats, van respondre amb un objectiu tan ambiciós com arriscat, que van assolir el 1969, quan van fer arribar els primers éssers humans a la Lluna i els van tornar sans i estalvis. L’espai s’havia convertit en un camp de batalla més, on el que estava en joc no era territori, sinó prestigi i, sobretot, la demostració davant del món de quin dels dos sistemes tenia la millor tecnologia.

Tretze dies

Tota aquesta tensió va arribar al seu punt màxim l’octubre de 1962. Els avions espia nord-americans van descobrir que la Unió Soviètica estava instal·lant míssils nuclears a Cuba, una illa aliada del comunisme a només 150 quilòmetres de la costa dels Estats Units. Per Moscou era una manera de respondre als míssils que els americans ja tenien a prop de la frontera soviètica, a Turquia; per Washington, en canvi, era una amenaça intolerable a la porta de casa. De sobte, les bombes soviètiques podien arribar a les grans ciutats americanes en minuts, i el marge per reaccionar es reduïa a gairebé res.

El president John F. Kennedy va compaginar dues respostes. En públic, va aparèixer per televisió el 22 d’octubre per anunciar una quarantena naval de l’illa i advertir que qualsevol míssil llançat des de Cuba seria considerat un atac de la Unió Soviètica que provocaria una resposta total. Era un ultimàtum davant del món sencer. En privat, però, els seus assessors negociaven per trobar una sortida que no obligués ningú a disparar. Durant tretze dies, mentre els vaixells soviètics s’acostaven a la línia de la quarantena, la humanitat va contenir la respiració, i el dia 27 va ser el pitjor: un U-2 va ser abatut sobre Cuba i el pilot va morir, un altre es va perdre per error sobre Sibèria, i un submarí soviètic, el B-59, assetjat amb càrregues de profunditat per la flota nord-americana i sense contacte amb Moscou, va estar a punt de disparar un torpede nuclear: dels tres oficials que havien d’autoritzar-ho, un, Vassili Arkhípov, va dir que no. Un error, un malentès o un comandant nerviós podien encendre la guerra definitiva, i aquell dia n’hi va haver tres. Finalment, els dos líders van arribar a un acord: l’URSS retiraria els míssils de Cuba i, a canvi, els Estats Units es comprometien a no envair l’illa i, en secret, a retirar uns míssils que tenien apuntant l’URSS des de Turquia.

El que en va quedar

La crisi dels míssils de Cuba es va tancar sense que caigués cap bomba, però l’ensurt va ser tan gran que va canviar alguna cosa. Les dues potències van instal·lar el juny del 1963 un «telèfon vermell» (un tèlex, de fet) per parlar directament en cas d’emergència, i l’agost van signar el primer tractat que prohibia les proves nuclears a l’atmosfera; vindrien el de no-proliferació (1968), els SALT (1972) i, el 1987, el que va treure els míssils de mig abast d’Europa. La dissuasió va passar a tenir regles; les regles s’han anat desfent des del 2019, i el febrer del 2026 va caducar l’últim tractat que limitava el nombre d’armes entre Washington i Moscou. Havien mirat l’abisme de prop i havien fet un pas enrere. La lògica de la destrucció mútua havia funcionat, aquesta vegada; però ningú no podia garantir que funcionés per sempre. A la propera sessió veurem que, mentre les superpotències evitaven xocar de cara, sí que es feien la guerra a través d’altres països, lluny de casa seva.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres cercles des de Cuba (comentari de mapa)

Mira el mapa del cos de la lectura. DESCRIU: què hi ha al centre dels tres cercles i fins on arriba el cercle mitjà. IDENTIFICA: amb el peu, quina arma representa cada cercle, i amb la tercera línia de la Fitxa, quants míssils hi havia de debò a Cuba. INTERPRETA: què fa veure aquest mapa i què no fa veure?

El comentari del mapa en tres passos retolats (60-90 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al centre hi ha… i el cercle mitjà arriba fins a…». Per al que no fa veure, pregunta't quin mapa hauria dibuixat Moscou; el peu t'hi ajuda.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Kennedy amb lupa (lectura de font)

Llegeix la font de L'Arxiu i respon en tres passos. FET: què faran els Estats Units si es llança un míssil des de Cuba? PARER: a qui fa responsable Kennedy de qualsevol míssil que surti de Cuba? SENYAL: per què ho diu per televisió i no en una carta secreta?

Els tres passos, amb la frase de Kennedy copiada entre cometes (60-90 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Segons Kennedy, qualsevol míssil llançat des de Cuba serà…». Per al senyal, el context diu per a qui és de debò la frase.

3.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Vertader o fals: la cursa

Comprova amb la Fitxa si aquestes quatre frases són vertaderes o falses, i corregeix les falses amb la dada bona. (1) El 1962 l'URSS tenia més caps nuclears que els Estats Units. (2) El màxim d'armes nuclears al món es va assolir el 1962. (3) El primer satèl·lit i el primer home a l'espai van ser soviètics. (4) Els Estats Units tenien míssils a Turquia abans que l'URSS en posés a Cuba.

Quatre respostes V o F, cada una amb la dada de la Fitxa que ho demostra.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada resposta així: «Vertader (o Fals): segons la Fitxa…». Els caps nuclears són a la primera línia; l'espai, a la segona; Turquia, al final de la tercera.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De la bomba al submarí: la cadena de la dissuasió

Encadena en cinc baules com la dissuasió porta a la cursa, de la bomba soviètica del 1949 al màxim d'armes del 1986. A cada baula, una potència fa un pas i l'altra respon perquè la dissuasió continuï funcionant. Sota la cadena, explica per què acumular més armes de les que calien era «racional» dins d'aquesta lògica.

La cadena de cinc baules datades i dues frases sobre la paradoxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Les dates són a la primera i la segona línies de la Fitxa; què és el segon cop, a la cinquena. Connectors: «per això», «com a resposta».

3.5 🌍 Participar · Resposta amb cinc termes 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un assessor a Kennedy, 27 d'octubre de 1962 (resposta amb cinc termes)

Ets membre del comitè executiu la tarda del 27 d'octubre de 1962: ha arribat la segona carta de Khrusxov, que demana també els míssils de Turquia, i un U-2 ha estat abatut sobre Cuba. Els generals volen bombardejar l'endemà. Escriu una nota al president que proposi què fer, encastant aquests cinc termes subratllats: «dissuasió», «quarantena», «segon cop», «Júpiter» i «línia vermella». Només val el que es podia saber aquell dia.

La nota al president amb els cinc termes subratllats i la proposta (90-125 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «per tant», «en canvi», «si… aleshores». Els cinc termes tenen el sentit de la tercera i la cinquena línies de la Fitxa.

3.6 🌍 Participar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La dissuasió, un mecanisme segur? (desmuntant el tòpic)

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta la idea que la dissuasió nuclear és un mecanisme segur que funciona sol. Explica quines tres condicions necessita la dissuasió, quines dues van fallar el 27 d'octubre de 1962 i amb quins fets, i què va fer falta, a més de la por, per tancar la crisi. Fes servir el terme «destrucció mútua assegurada».

El desmentit del tòpic, amb les tres condicions i els fets del 27 d'octubre (90-125 paraules).

💡 Pista: No diguis que la dissuasió no serveix per a res: el bloc diu què va fer i què no va poder fer. Pots acabar amb: «Dir que la dissuasió és segura amaga que…».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Ràdio Moscou, 28 d'octubre de 1962

Ets el redactor de Ràdio Moscou el matí del 28 d'octubre de 1962 i has d'anunciar la retirada dels míssils. Escriu un telegrama de vint-i-cinc paraules exactes que digui què retira l'URSS i a canvi de què (només la part pública), sense que sembli una derrota. Sota, explica en tres frases què has hagut de callar i per què Moscou també necessitava que fos secret.

El telegrama de vint-i-cinc paraules exactes, amb el compte al costat, i tres frases.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pensa què pot dir Khrusxov al seu Politburó i què no.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Bombardejar, envair o quarantena: 20 d'octubre de 1962

Ets Kennedy el 20 d'octubre de 1962. El comitè executiu t'ha deixat tres opcions: bombardejar les rampes, envair Cuba o fer una quarantena naval amb una amenaça pública. Tria'n una i defensa-la amb dues raons de la tercera i la cinquena línies de la Fitxa, i digues quin risc assumeixes. Només val el que Kennedy sabia aquell dia. Fes servir el terme «escalada».

La decisió amb dues raons i el risc que assumeixes (mínim 125 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pregunta't què faria l'URSS a Berlín després de cada opció. Compte: el que la Fitxa diu dels soldats soviètics que hi havia a Cuba, Kennedy no ho sabia.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: les 12.000 que queden

El 1986 hi havia unes 70.300 armes nuclears al món. Segons la primera línia de la Fitxa, el 2024 n'hi havia unes 12.100 en nou Estats, i la quarta línia diu què ha passat amb els tractats que les limitaven. Argumenta què s'assembla al 1962 i què hi és diferent: quants actors hi ha i quines regles queden. Acaba decidint si una pau que descansa sobre la por pot durar per sempre. Fes servir el terme «línia vermella».

L'argumentació amb dues dades de la Fitxa, una semblança, una diferència i la teva resposta (80-100 paraules).

💡 Pista: Mira el 27 d'octubre de 1962 a la lectura: de quantes persones va dependre que no hi hagués guerra?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La dissuasió nuclear és la paradoxa de la Guerra Freda: com més armes, menys probable fer-les servir, perquè cap dels dos pot atacar sense morir també; la destrucció mútua assegurada, MAD, va necessitar una cursa (del monopoli del 1945 a la bomba soviètica del 1949, la d'hidrogen, el míssil intercontinental, el submarí que garanteix el segon cop, i les 70.300 armes del 1986; 12.100 avui) i una cursa espacial que era la dels míssils (l'Sputnik del 1957, Gagarin el 1961, la Lluna el 1969). L'octubre del 1962 va ser la prova: 42 míssils soviètics a Cuba com a resposta als 15 Júpiter de Turquia, un mapa amb tres cercles, un discurs de Kennedy el dia 22 que amenaçava amb «resposta total» i anunciava una «quarantena», tretze dies, un U-2 abatut i un submarí amb un torpede nuclear el dia 27. Va acabar amb un pacte de dues meitats: la pública (retirada a canvi de no envair Cuba) i la secreta (els Júpiter de Turquia, amagada durant dècades). Ningú no va guanyar: tots dos van poder recular. Van quedar el telèfon vermell i els primers tractats, i una pau que descansa sobre la por i sobre unes quantes persones.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lògica de la destrucció mútua assegurada empenyia a tenir més armes de les que calien?

   A. Perquè cada potència volia destruir l'arsenal de l'altra amb un primer cop abans que pogués respondre B. Perquè el tractat de no-proliferació limitava les proves nuclears, però no el nombre d'armes de cada bloc C. Perquè l'URSS va tenir més caps nuclears que els Estats Units des del 1962 fins al final de la cursa D. Perquè qui rebia el primer cop havia de conservar prou armes per tornar-lo, i l'altre feia el mateix

2. 2. Com es va tancar la crisi dels míssils de Cuba, l'octubre del 1962?

   A. L'URSS va retirar els míssils, i els Estats Units van prometre no envair Cuba i, en secret, treure els de Turquia B. L'URSS va retirar els míssils, i els Estats Units van prometre no envair Cuba sense donar res més a canvi C. L'URSS va retirar els míssils quan els Estats Units van començar a bombardejar les rampes de San Cristóbal D. L'URSS va mantenir els míssils a Cuba, i els Estats Units els van acceptar a canvi de conservar els de Turquia

3. 3. Què va canviar en la dissuasió després de la crisi de Cuba, segons la sessió?

   A. Es va acabar la cursa, perquè el tractat del 1963 prohibia fabricar noves armes nuclears a les dues potències B. Va quedar en mans de l'ONU, que des del 1968 decideix quants caps nuclears pot tenir cada Estat C. Va passar a tenir regles, com el telèfon vermell i els tractats, que des del 2019 s'han anat desfent D. Les dues potències van començar a desarmar-se, i el màxim d'armes al món es va assolir el mateix 1962

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les dues potències no es podien disparar, es van disparar a través d'altres: Corea, el Vietnam, l'Afganistan, i un Tercer Món que a Bandung va dir que no volia ser el tauler. La sessió següent.